OPI N I Ó
4
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
editorial
Ara gaudim de la Festa!
D
’aquí uns dies Castellbisbal tornarà a estar de festa. La celebració de la Festa Major d’Estiu, el 20 d’agost, que commemora cada any l’arribada de l’aigua i la llum al poble l’any 1911. Va ser un fet important per a la vila, una població llavors agrícola, que avui es continua celebrant. Com cada any la Festa Major d’Estiu aplega a grans i joves i convida a gaudir de les activitats que s’organitzen, tant des de l’Ajuntament com les que tenen per protagonista les entitats i colles de Castellbisbal. Seran dies per gaudir dels carrers amb els veïns i amics, d’aparcar les preocupacions momentàniament i divertir-se. Segons l’Ajuntament, el pressupost que es destina enguany a les Festes es manté congelat en la mateixa xifra que l’any anterior, uns 100.000 euros. Es pot qüestionar que es dediquin aquests recursos a activitats lúdiques, culturals i festives en el context socioeconòmic que vivim, però no seria just fer-lo sense considerar l’acció municipal en la seva globalitat. Estem a l’equador
del mandat, resten per tant 2 anys per tornar a valorar-la en les urnes. Cal recordar, per tant, les paraules de Dolors Conde, actual alcaldessa, en el seu discurs d’investidura, en el que va incidir en la continuïtat i impuls de polítiques de protecció social i ocupació com la posada en marxa de plans d’ocupació municipals amb recursos propis alhora que s’engegarà el pacte per l’ocupació a Castellbisbal aprovat al darrer Ple de l’Ajuntament per totes les forces polítiques. Aquestes accions del govern municipal, juntament amb el reforç del servei d’intermediació hipotecària o l’increment de les partides destinades a ajudes i l’impuls d’una nova línia d’ajudes a impostos com l’IBI per a famílies amb problemes econòmics, formen part de la necessària feina diària de l’Ajuntament per a la millora de les condicions de vida dels nostres veïns en general, i dels que es troben amb majors diicultats en particular. Ara, però, cal fer un parèntesi, gaudir de l’estiu i, en pocs dies, de la Festa Major!
la foto del mes
Si vols fer-nos arribar les teves fotograies, ja sigui sobre una notícia, o sobre algun tema que vulguis denunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: diaricastellbisbal@gmail.com
el diari
de Castellbisbal
EL DIARI DE CASTELLBISBAL no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. EL DIARI DE CASTELLBISBAL no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
La Capsa de Música. Amb 5 anys de recorregut, el cicle de concerts que es fan al juliol als Jardins de Can Margarit estan sent tot un èxit, així com el sopars a l’aire lliure en un espai encisador, a càrrec de l’AMPA de l’Escola de Música, mentre que l’Esplai Gatzara té habilitat un espai on els pares i mares poden deixar els seus ills. I de fons, la música dels artistes.
Edició, redacció, fotograia i maquetació: Anabel Raluy diaricastellbisbal@gmail.com Esports: Carlos Javier Juez Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com
Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 10, juliol-agost 2013 5.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia
6
C I UTAT
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
La ràdio pota-roja ja és accessible a través d’internet
Antena Catalana Ràdio - Castellbisbal va començar a emetre al maig a través de la web castellbisbal.antenacatalana.net.
D
avid Morral és el responsable de la bogeria, que es diu Antena Catalana Ràdio – Castellbisbal, la ràdio de Castellbisbal. Al projecte, que ha iniciat tot sol, ha vessat la seva experiència com a realitzador i tècnic de so en el mitjà, després del seu pas per la Cadena Cope, Onda Cero, Ràdio Estel o Ràdio Marca Barcelona. “Aquesta ràdio neix amb la vocació de permetre a Castellbisbal disposar d'un mitjà de comunicació diferent als gràics habituals -diaris, butlletins en paper i webs-, amb l'atractiu que, en si mateixa, té la radiodifusió”. Segon intent de ràdio a Castellbisbal No és la primera vegada que el tècnic funda una emissora. L'any 1989 va tancar la ràdio municipal i amb la voluntat d'esmenar la mancança d'una ràdio pròpia al poble, va muntar la Ràdio Studi 92, que emetia en FM a l'any 1996. Morral airma que “va funcionar bastant bé, però es va torçar per falta de legislació que empari les ràdio privades petites, que fan funcions d'emissora municipal. Així que gairebé 15 anys més tard i amb la pràctica total implantació d'Internet a totes les llars el pota-roig repeteix en l'intent, amb un nou mètode de difusió. Davant de la pregunta “la gent sabrà escoltar la ràdio per Internet?”, Morral es respon: “amb la varietat de dispositius que hi ha (ordinadors de sobretaula, portàtils, tauletes, mòbils intel·ligents...), és del tot factible”.
L'objectiu de Morral és “fer entre tots una ràdio seriosa i de qualitat, i al mateix temps, que sigui entretinguda i útil”. Com ell mateix reconeix, “la TV és una competència molt dura, però estic segur que si oferim bona informació, programes ben fets i que siguin interessants per als veïns de Castellbisbal, ho aconseguirem... Encara que els recursos de què disposem són escassos, tenim la il·lusió i les ganes que surti bé”. Apart de la qualitat, la intenció de Morral és que l'emissora digital sigui completament global, i que es pugui escoltar tant “des de Can Campanyà o al costat de la parròquia, com a Nova York o Cadis”, diu, pensant en tots els potarojos que hi ha disseminats pel món. Atractiva per a tots i totes. De moment, la ràdio emet en període de proves -ara
es pot escoltar música i informació general i local a 2/4 de cada hora- i de mica en mica anirà incorporant la programació, que ara s'està confeccionant. Així doncs, la participació de la gent i la col·laboració de tots i totes és important, tant sigui per informar com per proposar de fer algun programa o secció. Per accedir a Antena Catalana el lloc web és castellbisbal.antenacatalana.net.
C I UTAT
8
Can Pedrerol de Dalt serà el centre d’un Parc museístic L’AMB i la Diputació de Barcelona reformaran l’antiga masia del segle XVIII i obriran l’espai a la comarca
L
’Ajuntament ha presentat el projecte de recuperació de la masia de Can Pedrerol de Dalt, un ediici singular que data del segle XVIII. La presentació va coincidir en la data amb la visita del president de la Generalitat, Artur Mas. Després de la marxa d’aquest, l’alcaldessa, encara Conxi Llurba, va manifestar el desig de recuperar aquest mas, que es troba a un costat de la carretera que uneix el Canyet amb el poble, reconvertint-lo en un projecte museístic gràcies a l’Àutoritat Metropolitana de Barcelona (AMB). L’AMB intervindrà en tres eixos fonamentals: primer, el de la memòria històrica i la documentació de la inca, per acreditar d’on prové (una data que balla entre el 1714 i el 1716); la segona, per diagnosticar el seu estat de conservació pràctica, diagnosi que està elaborant en aquests moments l’AMB amb l’aixecament dels plànols; i, per últim, la tercera fase, que acabarà abans de inals de juliol, que és l’anàlisi de les lesions que té l’ediici, amb la voluntat de després fer el projecte de rehabilitació per fases. El responsable del Departament d’Urbanisme de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona va anunciar que
“el primer que es farà és la impermeabilització per assegurar l’estanquitat de l’ediici i les façanes perquè l’aigua no continuï entrant i fent-lo malbé. Després, els forjats, per adaptar-los a la normativa actual per a l’ús públic al qual estarà destinat.” La masia situada al polígon Sant Rita dóna la ràtio de Parc Metropolità. L’alcaldessa va expressar que treballar amb Mejías “és un plaer”, ja que anteriorment ha format part en la reforma integral d’alguns carrers del municipi. A més, l’encara alcadessa va afegir que “projectes com aquest fan que creixi el municipi i té un potencial enorme, ja que són 18.000 metres quadrats de superfície -entre l’ermita, les naus que hi ha al costat i tots els terrenys que estan qualiicats de parc-. “Ens fa moltíssima il·lusió i treballem perquè sigui realitat al més aviat possible”, va anunciar el responsable d’AMB, que també ha col·laborat amb el consistori en les obres del carrer Major. “El fet de convertir-lo en parc metropolità farà que la gent del municipi i la de fora pugui gaudir del parc”. L’Àrea Metropolitana integra 36 municipis, entre els quals Castellbisbal, que en pertany des de només el 2011. L’AMB pagarà la creació del parc així com l’estudi per la restauració de la masia. La Diputació de Barcelona, per la seva banda, aportarà 364.000 euros per començar aquesta obra l’any vinent.
Una mica d’història Malgrat que aparentment la masia es troba en bon estat, en realitat està en un estat semiruinós. De fet, la recent caiguda del sostre de la masia ha encarit moltíssim la restauració. Consta de tres plantes i golfes, pertanyia al comte Manuel Dublayzel, i la façana segueix l’estil barroca. La capella, construïda per devoció a Santa Rita el 1774, dóna nom al polígon on se situa el conjunt. Museu de la Pagesia Amb la remodelació, Can Pedrerol podrà ser subseu del Museu de la Pagesia, mitjançant exposicions temporals que, en un futur, el facin rendible. Mostrarà part de la collecció que no està exposada a l’ediici del carrer Major per raons d’espai, i també s’exposarien els carruatges dels Amics de Sant Antoni, mentre que el parc que es crearà al voltant servirà de nexe d’unió amb el futur Museu del Tractor, que s’aixecarà a poca distància en uns terrenys que van ser requaliicats recentment. Per aquest motiu, l’Ajuntament en un principi va demanar a la Diputació 2,79 milions d’euros. L’organisme, però, només ha concedit al consistori un 13% d’aquesta suma.
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
La Generalitat tomba la proposta contra Can Balasc
L
a Comissió de Territori del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de suspendre el pla especial urbanístic (PEU) de Can Carreras i Can Balasc. El Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) han votat en contra de la proposta presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Ciutadans-Partit de la Ciutadania i la CUP han donat suport a la demanda però els vots de les cinc formacions no han estat suicients per tirar-la endavant. El projecte de l’abocador, així com l’ampliació del de Can Carreres, més proper al nucli de Rubí i també inclós en el PEU, ha provocat el rebuig i la mobilització de bona part dels ciutadans de Rubí i de Castellbisbal, especialment entre els veïns de l’urbanització més propera al nou abocador, Can Campanyà, que van recollir més de 1.500 signatures. L’equip de govern de Castellbisbal va presentar un seguit d’al·legacions al projecte, amb la intenció de posar-hi límits i que s’impliqués el consistori castellbisbalenc en el control de les instal·lacions. En aquests moments, la comissió d’urbanisme estudia les 400 al·legacions al Pla Especial de Can Carreras i Can Balasc que es van presentar a la primavera i els informes sectorials que està fent l’Agència Catalana de l’Aigua o Ferrocarrils de la Generalitat, entre d’altres.
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
ESPEC I AL FESTA MAJOR
9
“En la carrera que organizamos en la Fiesta Mayor participan unas 400 personas” Domingo Alonso Pedraza Presidente del Mindundis Team
Mindundis Team se formó en el 2008 por parte de unos compañeros de trabajo enamorados del deporte y solidarios. Desde hace 3 años, la carrera de la Fiesta Mayor la organizan ellos , pero el Club tiene una vertiente solidaria y es el ejemplo de una entidad que, aunque no está formada estrictamente por gente del pueblo, está muy arraigada a él. A Domi, como le conocen todos, le encanta viajar por todo el planeta, y de esa fiebre ha nacido el proyecto ‘Una cima, una sonrisa’, que dedica todo lo que recauda en la caminada de Castellbisbal a donar material escolar y de juego a niños y niñas sin recursos. En mindundisteam.com podéis consultar todas las actividades del club. A. R.
—Cuando nació el club? En el 2008. Fue formado por seis amigos, entre ellos yo. Los seis nos conocíamos del trabajo -somo policías- y en nuestros ratos libres nos escapábamos a la montaña. No nos dedicamos de manera profesional, pero nos encanta: vamos al Pirineo, al Nepal, África... a todos sitios. Los fundadores de Mindundis somos: Patricio Cobo, Sergi Garcia, Juanjo Rojas, Eva García, Jordi Sardá, y yo mismo. No somos de Castellbisbal ni trabajamos aquí pero casi todos nos hemos trasladado a vivir aquí porque nos gusta. —Con qué objetivo se montó? Se montó con el objetivo de montar un club de triatlón y de montañismo para poder sacar las licencias de montaña y poder hacer el deporte que más nos gusta. El club está federado a triatlón y atletismo. Hemos organizado actividades de ciclismo pero es lo que menos éxito ha tenido, aunque en el pueblo hay mucha aición. Creo que es por el hecho de que se requiere estar federado para participar. —El nombre del club, Mindundis, de donde viene? Viene de un jefe que nosotros tenemos que siempre nos decía que somos unos Mindundis porque no ganábamos nada y le dijimos “el año que montemos un club le pondremos el nombre acordándonos de ti”.
—Explícame como funciona el proyecto que habéis llamado ‘Una cima, una sonrisa’. Se trata de un evento deportivo solidario en el que combinamos la montaña con el hecho de llevar ropa y juguetes a los niños más pobres del lugar a donde vayamos. La idea es hacer cada año, en Septiembre, una montaña en un lugar diferente: el Kilimanjaro en África, el Atlas en Marruecos, Perú, Nepal...
“‘Una cima, una sonrisa’ es un evento deportivosolidario.” —Y habéis empezado con Nepal. Exacto, Nepal fue el año pasado. Este año tocaba ir a Marruecos pero tengo una lesión y me tengo que operar, así que no podemos hacerla este año y la hemos pospuesto para que viene, aunque puede que hagamos la caminata y guardemos el dinero para entonces. Igualmente, como me encanta viajar y cada año voy a un sitio diferente, este año visitaré a Etiopía y repartiré un poco de material que todavía nos queda a través de una ONG de la zona que trabaja con niñas. —Como fue la del año pasado? Muy bien, unos 300 participantes. Con la venta de camisetas recaudamos 2.500 euros y los destinamos a pagar los porteadores y el transporte del material escolar, ropa y juguetes hasta
Nepal. —Desde el año 2010 organizáis una de las actividades centrales de la Fiesta Mayor, la carrera, verdad? Sí, este es el tercer año que lo vamos a hacer nosotros, pero la cursa ya va por su 34a edición. Antes lo organizaba el JAC [Joventut Atlètica Castellbisbal], el club que había, pero en realidad quien lo organiza es el Ayuntamiento a través de nosotros, nos presta colaboración de todo tipo y voluntarios. Nosotros hemos introducido algunos cambios. La gente se puede apuntar hasta el mismo día y eso sí, hay que pagar 3 euros por el material (antes no había que pagar nada y luego nos sobraban dorsales). Además, colaboramos con el Banco de Alimentos de Castellbisbal y aquellos corredores que traigan un kilo de comida no perecedera se llevarán un regalo. —Y desde el principio también existe la cursa infantil? Que yo conozca, siempre ha sido así. Se trata de un recorrido de 6 quilómetros para adultos y 900 metros para infantil. La mayoría van solos y los más pequeños van acompañados de los padres. —Cuántos participantes hay más o menos? Entre unos 400-500 corredo-
res entre niños y adultos, niños son unos 75. Empieza delante de Els Costals y acaba en la plaza de la Església. sólo que los adultos hacen más vueltas. —Qué otras actividades realizáis durante el año A principios de año hacemos la Cross Escolar, en Febrero organizamos la carrera de montaña de Castellbisbal, que son dos circuitos, uno de 25 y otro de 12, con una media de 500 corredores. También una carrera nocturna a inales de Julio y otra caminata en Septiembre, el de ‘Una cima, una sonrisa’. —De donde surgió la idea de hacer una cursa nocturna? Es un circuito que hay a nivel de España, se llama ‘Vèrtic Night. La nit per correr’ y tiene un re-
corrido de 6 kilómetros y otro del doble. Se sale a las 10 de la noche y se corre por la montaña. Tiene el aliciente de que hay poca luz, mucho silencio... Todo está señalizado con baritas luminosas y vamos con la luz frontal, claro. Y cuando acabamos, hay iesta en la piscina. Más o menos, dura una hora y cuarto. Vamos por Can Costa, la riera, Ca N’OLiveró y este año es el primero. —Cuantas personas hay? Somos 36 personas. Creamos el club con la idea de que fuera algo pequeño pero el Ayuntamiento nos animó a abrirlo al pueblo y ahora somos muchos más. El club cuenta con siete seccions: BTT, trial running, atletismo, ciclismo, montañismo, triatlón y duatlón y expediciones.
10
ESPEC I AL FESTA MAJOR
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
Música de tots colors i per a tothom
El programa de concerts joves de la Festa Major compta amb una paleta de grups emergents EBRI KNIGHT
TIMÓN I RUMBA
Energia popular
El ventilador jove de Castellbisbal
E
bri Knight és una formació que ha format part del cartell de la darrera edició del Rebrot, celebrat a Sant Celoni el primer cap de setmana del mes de juliol. Es tracta de sis músics que provenen del Maresme, una comarca on mar i muntanya s’uneixen. Des del principi, aquest grup s’ha arrelat a les melodies que sortien del nostre poble, als instruments tradicionals i a les veus populars que han sonat des de fa segles pels carrers de la Catalunya folklòrica. Ells mateixos ho expliquen d’aquesta manera: “Bevem de la tradició per a reinventar l’espectacle, per a dur amb tota l’energia que podem una música que està a cavall entre la memòria i el projecte, entre el passat i el futur, però sempre amb els peus posats al present. Perquè allò popular no pot deixar de ser enèrgic i el folk té tota la força del poble
que té al darrere i de tot aquell que vol canviar el món”. L’any passat van presentar el seu primer disc, “Tonades de fa temps”. Els Ebri han presentat aquest treball arreu dels Països Catalans, des de Perpinyà a Formentera, passant per Ponent, la Garrotxa, Andorra i el Camp de Tarragona, en una gira de més de 50 concerts. El segon treball l’han presentat aquest any, ‘La palla va cara’. Si encara no has pogut escoltar i veure un dels concerts d’aquest grup, que s’autodeineixen com una formació que fa folk-rock hooligan en català, ho pots fer en algún dels concerts en que participaran durant la primera meitat de l’estiu: Caldes de Montbui, el 27 de juliol; Sant Vicenç dels Horts, el 28 de juliol, i La Llacuna, el 3 d’agost. També els pots escoltar a myspace.com/ebriknight.
E
ls Timón i Rumba, grup de Castellbisbal, van començar com a formació ara fa tot just un any. Al gener de 2013, el Diari de Castellbisbal els va entrevistar i els castellbisbalencs i castellbisbalenques els van poder veure en quatre o cinc ocasions durant l'any 2012: a la cloenda de la Festa Major 2012, al Correllengua 2012 (actuació al Casal Cultural i Recreatiu),
a la Castanyada organizatda per la penya Can Tonada, a la inaguració de l'establiment La Botzegada i, com no, al seu institut. I és que els Timón i Rumba són un grup jove, amb membres que tenen entre els 12 i els 17 anys; tots ells van a l'Institut de Castellbisbal. Canten en català, han creat cançons pròpies i també s'atreveixen amb versions d'aquells grups que els hi agraden, com La Pegatina. Les persones que s'animin a assistir a un dels concerts d'aquesta formació podran gaudir de ritmes ska, rumba i reggae i de l'aposta dels Timón per un so fresc i ben alegre. Si vols veure un vídeo dels Timón ho podràs fer al You Tube, on van penjar un arxiu gravat al seu local d'assaig. Es tracta d'un dels grups de la nova fornada centrada en la mescla i el mestissatge, uns músics que podríen ser els deixebles de formacions com Bongo Botrako, Txarango o Canteca de Macao. Tot plegat, fet a Castellbisbal.
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
ESPEC I AL FESTA MAJOR
QUARTET D’ALTRA BANDA
ALLIOLI ORQUESTRA
Ens porten cançons que ens han fet vibrar
A
Internet es pot trobar un comentari que diu: “Són els millors. Bona música i bon rotllo”. Aquesta frase parla d’una de les actuacions del Quartet D’altra Banda, un projecte musical ple d’il·lusió, amb ganes d’oferir un espectacle musical de qualitat i ple de diversió. A més, al seu repertori, trobareu
una gran varietat de temes centrats en un gran nombre d’estils musicals. D’altra Banda és una molt bona opció per a aquelles persones que els agraden els balls de les festes majors, ja que a més d’oferir una part de ball molt complerta, també ofereixen les versions més actuals del mercat musical.
BANDA DEL DRAC Tradició de revetlla i ambient juvenil
L
a Banda del Drac recull la tradició més autèntica de les revetlles i les festes majors del nostre país i les renova amb un concepte modern i actual. Es tracta d’una proposta que enllaça amb els balls d’envelat, però que incorpora fórmules musicals que l’apropen també a l’estètica i als ambients més juvenils. Es tracta d’una formació musical que aposta per la qualitat i la vesteix amb gràcia per fer-la accessible a tothom. Són músics que posen els ingredients necessaris per convertir cadascuna de les seves actuacions en una festa diferent. La gent que assisteixi a aquesta actuació gaudirà de versions i d’un xou dels anys 70 i 80. Un panorama que els mateixos músics resumeixen d’aquesta manera:
11
“La veu del Drac és música per a les oïdes humanes. La seva melodia és un beuratge dolç que omple i sedueix, que atrau i empresona. L’escoltareu encisats i quan vulgueu reaccionar ja us estareu movent al seu ritme, ja sereu part de les seves històries. Tots els indrets que visiten veuen caure la llavor de la música, són sembrats de festa, tendresa i disbauxa. Quan la seva vida atzarosa i viatgera el retorna al punt de sortida recull amics, amors, humors. Uns éssers embruixats són els seus emissaris, els missatgers de la música”. La feina ben feta de La Banda del Drac els ha portat a guanyar els Premis Arc 2009 a la Millor Formació de Ball de Catalunya i a participar en les campanyes Ballem en Català i Música 100% Directe.
Repertori ‘canyero’ per no parar de ballar
N
ou músics que simbolitzen la solució perfecta per a una bona Festa Jove, ja que a l’escenari ens porten més de 4 hores d’espectacle en directe amb la millor música i els èxits de tota la vida. A la seva pàgina es pot llegir: “Els Kumbes de tota la vida, els més heavis, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que se saben totes les lletres, els que les xiulen totes...”.
Es tracta d’una orquestra que ens portarà una festa sense aturador, per ballar ins que s’amagui la lluna amb ritmes rock, soul, ska, rumba i rock català. Un concert adreçat als més joves, però que farà que els grans es tornin joves. En una actuació dels Allioli no hi poden faltar temes de Sopa de Cabra, Els Pets, La Pegatina, Txarango, Extremoduro, ACDC, etc. Per aquest motiu, gràcies a la varietat del repertori, la gent no té ganes de marxar a casa a dormir i continua ins el inal.
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL Prestigi i ofici a l’escenari de la sardana
Q
uè es pot dir de La Principal de la Bisbal? Es tracta d’una formació empordanesa creada ni més ni menys que l’any 1888 a La Bisbal. Ha estat guardonada en tots els certàmens en els quals ha pres part. Cal destacar, per damunt de tots, els premis obtinguts en els concursos de Barcelona (1892, 1909), Girona (1906, 1912 i 1916) i Sant Feliu de Guíxols (1932). Les igures més rellevants de la història de la cobla n’han format part en un moment o altre de la seva trajectòria artística. De sempre, la Principal s’ha caracteritzat per do-
nar a conèixer la nostra cultura fora del país. Durant els primers cent anys va fer sentir la música catalana en les ciutats més importants de l’estat i a moltes capitals europees. També els anys 1974 i 1975 viatjà a Caracas (Veneçuela), i l’any 1981 al nord d’Àfrica (Tunísia). L’any 1988 es commemorà el centenari de la cobla, escrivint-se una de les pàgines més importants i emotives de la seva història. Cal esmentar els homenatges que es reberen a tots els indrets on es va actuar, destacant per damunt de tot els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu, al Palau de la Música Catalana, a l’Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 1992 La Principal torna a assolir una ita important convertint-se en la Cobla Olímpica de Barcelona 92. És La primera cobla dels Països Catalans, sobirana indiscutible de places i aplecs i una de les nostres institucions més prestigioses. Per raó de la seva gran anomenada la seva presència en les sales de concerts, aplecs i festes majors de més entitat és indispensable.
14
l’Ajuntament de Castellbisbal, amb la recopilació d’informació gràcies a la col·laboració dels veïns del poble que aporten documents, fotograies o materials relacionats amb la història del club. Els actes del Centenari de la Unió Esportiva Castellbisbal i l’exposició formen part també de les activitats que es realitzen al municipi, en el marc de la declaració del 2013, com a Any del Patrimoni de Castellbisbal. Tractors d’Època Tampoc pot faltar l’exposició de Tractors d’Època, que enguany ja va per la seva 17a edició. La mostra es fa davant del Museu amb la posada en marxa de la maquinària, i l’acostumada cercavila dels tractors pel poble. El museu romandrà obert els dies de la Festa Major. I com no, no faltaran les activitats concebudes per les entitats i que mai no falten, com la mostra de puntaires, el correfoc infantil, la Ronda de Rei, el matí de la Xarxa, les curses populars o l’empaitafoc. Altra informació d’interés L’horari del Centre D’atenció Primària (CAP) durant la Festa Major serà el 17 d’agost, de 9 a 24h, i el 19 d’agost de 8 a 24h.
ESPEC I AL FESTA MAJOR
juliol-agost de 2013 · el diari de Castellbisbal
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
ESPEC I AL FESTA MAJOR
15
“Per a nosaltres La Cuca és esperit i símbol del nostre poble” Oriol Balsells i Isaac Saiz Membre i cap de colla de La Cuca
L’Agrupació Cuques de Castellbisbal té 34 anys, tot i que els revolts enèrgics de la bèstia de foc mostren la mateixa energia, si més no, que el primer dia. El seu bateig de foc va ser al juny del 1979, quan va ser fabricada per veïns del poble. Tant la Cuca de Castellbisbal (que data de l’any 1979, i que té una banya), com la Cuca Petita de Castellbisbal (nascuda a l’any 1988 i amb tres banyes) formen part de la mateixa colla que, com moltes altres entitats a la vila, compten amb la seva ‘filial’ infantil, una pedrera des de la qual els més petits i les més petites es van familiaritzant amb el seu funcionament, sempre, al capdavant dels diables a les cercaviles. A. R.
—Quins són els fundadors de La Cuca? Moltíssima gent del poble. És millor no dir noms per no deixar-nos-en cap, però sobretot havia gent de la colla del Ton Juni, Parera, Moliné... Quinze o vint persones, veïns del poble que van decidir fer un empaitafoc per la Festa Major i van fer la bèstia. A tot arreu hi havia el típic drac i en canvi, ells volien moure’s bé i atropellar la gent. El primer cop que va sortir va ser durant la revetlla de Sant Joan de l’any 79. —Per què es va decidir fer una germana petita, La Cuqueta? Hi havia un grup de joves que també volien sortir i no podien fer-ho dins del grup gran. Llavors van decidir fer una altra bèstia de foc on poguessin anar els més joves. Hem de dir que nosaltres, els grans, vigilem que no hagi cap problema, per exemple, si es trenca la tela posem brides, els ajudem... però els deixem fer. La Cuqueta és una bona manera d’agafar-los abans, de que gaudeixin i de que vagin practicant sense atemptar a la normativa. —A partir de quina edat s’hi pot entrar i quantes persones sou? A la gran, a partir dels 18 anys i a la petita des dels 14 o 15. Entre petits i grans som més de 30. —La Cuca es belluga de manera àgil, sembla molt lleugera. De què està formada i quant pesa? La Cuca gran està formada pel
cap, que és de ibra de vidre, els arcs que són de ferro i la tela, que fa el cos, i tot junt pesa uns 50 quilos. I la petita deu pesar uns quinze-setze. —Participeu a altres entitats? Alguns som del La Granja Garrafot, n’hi ha de totes les penyes, colles i esplais del poble. —I per què us vau icar en l’Agrupació Cuques? Ens agraden els correfocs, a més és quelcom diferent, no és anar només amb la forca com un diable, és més grup, es fa més pinya.
“A La Cuca no s’hi va sol, es fa més pinya.” —Però es viu bé la festa des dins de la bèstia? Sí, i tant, perquè ets tu qui fa la festa! —Aneu amb la intenció d’atropellar la gent? No... (riuen) però la gent que va al correfoc i sap que hi ha La Cuca sap el que es pot trobar. I moltes persones se’t posen davant perquè ja et vénen a buscar. —Què aporten La Cuca o La Cuqueta a la Festa Major? És una cosa molt nostra, molt del poble, i li donen acció al correfoc. Tu veus un drac i és estàtic, farà el seu lluiment, donarà moltes voltes però es quedarà allà quiet. Amb La Cuca has d’estar alerta que no t’enganxi, que no et cremi... i és el més divertit.
—I al correfoc, com us coordineu amb els diables? Com que La Cuca es mou més nosaltres anem sempre davant per tenir llibertat de moviment, com que ens movem tant i tant uns com els altres portem pirotècnia, millor no barrejar-nos. —Quins dies de la Festa Major sortireu? Sempre sortim el dissabte, eenguany cau en dia 17, cap a les 9 del vespre. La Cuqueta sempre ha sortit el dissabte amb nosaltres però enguany, arran dels canvis de la normativa dels espectacles de foc, sortirà el divendres. —En què més us afecta la normativa europea sobre espectacles pirotècnics? Ens ha tocat bastant els collons perquè abans era molt fàcil ser de la colla, entraves un o dos cops a dins de La Cuca per saber com anava i després, si volies entrar, et compraves la camisa i ja en formaves part. Ara, si ets menor d’edat, se t’ha de fer una assegurança personal, han d’estar tots en un registre a la Generalitat, s’han de fer cursos de manipulador de foc, abans la formació era més petita. Abans només hi havia una assegurança de la bèstia. —Però tot i així la participació es manté? Sí, es manté estable a totes dues colles, a La Cuqueta han entrar quinze persones noves. Són joves i entren amb moltes ganes.
Venen amb empenta i la lien, hem de vigilar que no s’en vagin per carrers que no toquen, perquè s’han posat durs i no podem sortir del recorregut pactat. A més, l’Ajuntament ha elaborat tota una normativa nova, hi ha molta paperassa a l’entorn del correfoc: cal avisar els mossos, ambulàncies... tot s’ha de regir dins del recorregut. —També vau participar durant la celebració de la pujada de la Flama del Canigó. Vam acompanyar la comitiva. Es tracta de rebre la lama i anar amb la cercavila. És una activitat que vam començar a fer des de l’any 79, aleshores es va deixar durant uns quants anys, pocs, i des del 25è aniversari es va reempendre i ins ara. —Què més fa La Cuca al poble? També vam col·laborar al Correllengua. Durant una temporada, es feia una trobada de bèsties però amb la retallada del pressupost, l’únic que fem és col·laborar en fer el mural del Correllengua. Una altra de les activitats que fem és portar La Cuca i La Cuqueta als centres educatius que ens ho demanen i els expliquem tota la història. Cada any anàvem a l’Escola Benviure i hi fèiem un parell de carreres perquè els infants veiessin com funciona i perdessin la por. A més, l’any passat vam partici-
par a l’Estiu Esport, on es feia una gimcana, i com eren grups petits es icaven a dins de La Cuca. —I sortiu més durant l’any? Si en conviden, sí. Fa poc vam anar al cinquè Festival d’encesa del bestiari artesà a Artesa, a Lleida. Però sense comptar les del poble no tenim gaires sortides, una o dues. Ens agradaria sortir més però el que busquem sempre és fer un intercanvi de diners perquè així inancem l’assegurança de la bèstia. Quan sortim fora, darrerament hi ha poca participació de la gent de la colla, cosa que ens sorprèn perquè després sempre hi ha festa, concerts... Abans, com se sortia poc, tothom s’hi apuntava; ara tothom té més coses a fer. —Per últim, quins és el signiicat de La Cuca per a Castellbisbal? És sobretot retre homenatge al Diable i la importància que té aquesta igura en la nostra història, a través de les llegendes de la masovera, el pont... Per a nosaltres, La Cuca és esperit i símbol del nostre poble.
juliol-agost de 2013 · el diari de Castellbisbal
C ULTUR A
17
Recull fotogràfic
La biblioteca acull una retrospectiva de Joana Raspall i Federica Montseny
Mai estàs sol!!
É
s desesperant i també comprensible que aquell que en moments difícils contempla l’existència com un repte continu per la supervivència, caigui en el desànim, en la intolerància i ins i tot en la violència. Aquest és un moment que arriba si no t’has preocupat amb anterioritat d’esbrinar un xic què hi fas, en aquest planeta, quin és el rol que et toca viure i sota una òptica més espiritual quin és el propòsit o “dharma” de la teva vida. Pensant en les persones que la soledat les porta a posar i a la seva existència es pot comprendre que ni la societat ni la família ni els amics ni el sistema educatiu els ha fet costat en la comprensió dels valors bàsics del viatge terrenal. Saber estar sol i alhora sentir-se ple, demostra que per alguna via has après que quan l’entorn no et dóna suport, o bé tu el rebutges, el teu coneixement et porta a entendre que et tens a tu com a font d’inspiració i de creixement. És un estadi desitjable perquè quan pots experimentar aquest estar bé amb tu mateix ets a un pas d’experimentar emoció per la vida i per l’entorn. M’agradaria aportar amb aquest pensament una mica de llum perquè comprenguessis que el personatge més important de la teva existència ets “tu”. Podries arribar a creure que aquest pensament és una forma d’enaltir l’ego, però creure això és un gran error, ja que si la teva autoestima és alta el que faràs és enriquir el teu entorn i possibilitar que aquest sigui un espai millor. Adéu.
L
es dones són protagonistes a la biblioteca, amb sengles exposicions dedicades a dues igures compromeses amb les lletres catalanes: Federica Montseny i Joana Raspall. Dues dones de caràcter que van lluitar, cadascuna a la seva manera, per un món millor.
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
ESPOR TS
19
“A col·le, tothom vol anar amb mi perquè així saben que guanyaran” Pau Prim és un jugador de 7 anys de la UE Castellbisbal que durant la passada temporada també ha entrenat amb l’Escola de Futbol del Barça. Va rebre la notícia que el Barça l’ha fixat i que estarà federat. Va començar a jugar als 4 anys contra nens de 5 perquè ja mostrava un elevat nivell. La pilota és la seva companya inseparable, sense la qual no podria viure. —T’agrada el futbol? (Es queda parat). Sí... molt! A l’escola jugo al pati i al menjador. A dins de classe no ens deixen.
Feia moltes coses, ‘toques’ amb el cap i amb el peu...
perquè m’ho passo molt bé. És igual en quin equip jugui, mentre jugui a futbol...!
M’agrada veure’ls tots, però més el Barça. Els veig perquè m’agrada el futbol.
—A classe, si no pots estar amb la pilota, deus dir... malament! Però he d’estudiar també.
—T’agrada qualsevol posició del camp? Sí, però m’agrada més de mig que de central.
—Quin és el teu jugador preferit? El Messi. I també l’Iniesta.
—Xutes fort? Amb l’esquerra no tant i amb la dreta sí, perquè sóc dretà.
—Jugues a dos equips. M’agrada jugar als dos equips
—M’han dit que mires tots els partits de la TV.
—Què et sembla el Neymar? He tocat al Neymar perquè a l’escola del Barça ens van convidar a la seva presentació, a la gespa.
—Quina és la teva gran qualitat? Tot ho faig bé. A vegades m’equivoco amb algunes coses... —Si haguessis d’explicar a algú
que no sabés que t’ha ixat el Barça, què li diries? A l’escola del Barça, després de dutxar-me, va venir el coordinador i em va dir: “T’ha ixat el Barça i t’ho mereixes”. I em vaig quedar parat així! (posa cara i esclaten riures). Els companys de col·le em van dir: “Quina sort!”. A col·le, tothom vol anar amb mi perquè així saben que guanyaran.
“No el pots deixar sense pilota” Parlem amb Pere Prim, el seu pare, la persona que l’acompanya en el món del futbol. —Quan descobriu que en Pau sap jugar molt bé a futbol? Des que tenia 3 anys, es veia que dominava la pilota... quan li passaves, la tornava amb l’esquerra i amb la dreta i tot el dia es passejava amb la bola per casa, i les parets... Mai ha mirat dibuixos animats. Veu qualsevol partit de futbol. Posa Gol-TV a les 7 del matí i només mira futbol, qualsevol partit: Hércules-Osasuna, MálagaLevante, El Bayern amb qui sigui... Només futbol! —…I l’apunteu a un club? L’intentem apuntar però no l’agafen a cap equip perquè tenia només 4 anys. El portem a Castellbisbal i també ens diuen que no. Jo insisteixo i ho demano si-usplau... que se’l quedin encara que sigui per entrenar, ja que no el podia retenir més, volia jugar! Li fan una prova, ja que la resta de companys tenien 5 anys i aquí, en aquell temps, no hi havia equip
de 4 anys... ara sí. Va fer la prova i se’l van quedar per entrenar i per jugar els dissabtes amb els Promeses, amb nens de 5 anys, un any més grans que ell. Ara és Pre-benjamí i l’any que ve serà la darrera temporada en aquesta categoria. —Ha jugat a la UE i també a l’Escola de Futbol del Barça. Coneixem dues persones del futbol base i li pregunto si és bo que el nen vagi a l’escola del Barça o que es quedi a Castellbisbal. L’hem portat durant un any a l’escola del Barça, l’han seguit i ara fa dos mesos i mig que ens van dir que es quedava al futbol formatiu. Durant aquesta temporada ha jugat partits a Castellbisbal i a l’escola del Barça. He de donar les gràcies a la UE perquè ins i tot han canviat l’horari d’alguns partits en funció de l’horari que el Pau tenia amb l’Escola de Futbol del Barça, perquè pogués jugar els dos partits. S’han portat molt bé
amb nosaltres a Castellbisbal. —Això de jugar amb dos equips haurà generat moltes anècdotes. Jugar dues o tres parts amb el Castellbisbal i marxar corrents perquè ha de jugar amb el Barça. O marxar del Barça sense dutxar-se perquè havia de jugar a Castellbisbal. De bòlit tot el dia, però encantats. A Barcelona, entrenava els dilluns i els dimecres i aquí els dimarts i els dijous, festa només divendres. Però la temporada anterior, quan no jugava al Barça, entrenava a futbol 2 dies i 2 dies a bàsquet amb l’escola. És un nen molt dinàmic, arriba a casa de jugar, agafa altre cop la pilota i marxa al carrer a jugar amb els amics. No el pots tenir sense fer esport, no para, no el pots deixar sense pilota. Els dissabtes surto a les 8,15 hores de casa i arribo a les 14h o 15h, només futbol. —En quina categoria jugarà
amb el Barça? Serà Pre-benjamí i jugarà contra benjamins perquè el Barça no té la categoria de Pre-benjamí. A l’escola del Barça l’han fet jugar de central o de mig i a Castellbisbal ha jugat de mitja-punta o interior, tant per l’esquerra com per la dreta. Aquest any ha estat segon màxim golejador de l’equip a Castellbisbal. Al Barça, com que juga de central o mig, ja no marca tants gols, no és tant ofensiu. —A l’escola del Barça, els nens de la seva edat competeixen entre ells.
Cada equip porta el nom d’un jugador del primer equip. El Pau juga a l’equip del Busquets, però hi ha el del Tello, el del Deulofeu, etc. Competeixen entre ells en una lliga interna, no juguen contra altres clubs. No hi ha classiicació, però els pares si que l’hem feta; l’equip del Buquets ha quedat segon. El Pau ha estat l’únic jugador de la seva edat (de 2006, la resta eren de 2005) que va jugar el campionat internacional que fan cada any al desembre amb totes les escoles del Barça: Corea, Varsòvia, Dubai, Japó, Kuwait, etc. Vam quedar segons.
20
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
Pompas Fúnebres, inversions per millorar
P
ompas Fúnebres de Badalona (PFB) va iniciar fa gairebé una dècada un procés d'expansió territorial que l'ha portat a gestionar serveis funeraris d'altres poblacions i a ser present a diversos municipis del baix Maresme i a Sant Feliu de Llobregat. L'empresa, fundada l'any 1947 a Badalona, va fusionar-se l'any 1996 amb tres companyies més i així va néixer Pompas Fúnebres de Badalona SA. La consellera delegada de PFB, Ana María Gassió, explica que l'any 2003 l'empresa va obrir els seus horitzons i es va plantejar l'expansió. “Teníem clar que havíem de ser una empresa funerària moderna, de servei, i ho hem assolit”. El creixement s'ha fet a base d'inversions no només en tanatoris i serveis funeraris sinó també en l'àmbit de la gestió de cementiris. L'any 2004 van guanyar el concurspúblic per construir i gestionar el tanatori de Teià; recentment han ampliati renovat el d'Alella i, a hores d'ara, estan construint un tanatori a Premià de Mar. L'expansió
s'ha dirigit també cap al sud. PFB ja treballava com a empresa de serveis funeraris a Sant Feliu de Llobregat quan el 2007 va aconseguir la concessió per construir i gestionar el tanatori. A Badalona, a més del tanatori, també s'ocupen de la gestió dels serveis d'inhumació als dos cementiris. Diversificació de serveis La consellera destaca que al creixement territorial s'hi ha sumat també una ampliació de la cartera de serveis. Pompas Fúnebres de Badalona s'enorgulleix d'haver creat a Badalona el primer tanatori de Catalunya que oferia una atenció integral als familiars dels difunts, des de la tramitació de la defunció fins a tots els preparatius per a la cerimònia de comiat i la posterior inhumació o cremació de les restes. A aquests serveis n'hi han anat afegint d'altres com l'atenció psicològica i els diversos tràmits de gestió documental que s'han de fer després d'una defunció. A més, Gassió afegeix l'aposta per la tasca pedagògica, que consisteix a explicar a les famílies
que opten per la incineració que les cendres no es poden abocar a qualsevol lloc. “Els diem que es tracta de restes que no són innòcues per al medi ambient i que, per això, s'han de dipositar als llocs adequats per fer-ho.” Tot i el creixement, el sector no s'escapa de la crisi. “Per aquí hi ha de passar tothom, en la majoria dels casos les famílies hi arriben resignades i amb la voluntat de fer un bon comiat al difunt, però cada cop s'hi miren més”, assegura Gassió, que xifra en un 10% la reducció de la despesa dels funerals. Els ha afectat molt la reforma de l'IVA, amb un increment del 8% al 21%. “Hem hagut de negociar amb les companyies d'assegurances i assumir una part d'aquesta pujada perquè el pressupost de les famílies no permet aquesta pujada.” Manté que això s'està fent mirant que la qualitat dels serveis no se'n ressenti i explica que han hagut d'ajustar l'oferta a les possibilitats econòmiques dels clients. Més del 60% de les defuncions que tramiten tenen contracta-
da una pòlissa d'assegurances, fet que ajuda a reduir la morositat ja que l'asseguradora paga les despeses. Tot i les dificultats del moment, l'empresa no ha de fer front a un nombre significatiu d'impagaments i per això no renuncien a fer inversions per millorar. Gestionar la diversitat Pompas Fúnebres de Badalona aténcada any 3.000 famílies en una zona de gran diversitat cultural i, per això, s'hi ha hagut d'adaptar. Es detecta un creixement del nombre d'homenatges pòstums laics però els funerals religiosos continuen sent majoritaris i, per això, l'empresa disposa d'assistència religiosa catòlica, el servei més demanat ja que, tot i l'increment, les cerimònies laiques no superen el 5% del total. Gassió ho atribueix a la mitjana d'edat dels difunts: “Es tracta de gent gran que són creients i els seus familiars ho fan per respecte.” Una altra tendència que va en augment són les incineracions, que ja representen el 50% del total.
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
22
“Tenir unes dents boniques és senyal de bona salut” Els implants dentals són un mètode ràpid, iable i cada vegada mes econòmic de recuperar el somriure. La pèrdua o falta d’una o més dents et canvia la forma del riure, de parlar, de menjar. Els implants actuen com arrels artiicials de titani que permeten recuperar gran part de la qualitat de vida perduda. Habitualment, els implants es col·loquen amb una intervenció mínimament invasiva i queden integrats a l’os fermament i de forma duradora. A Art Dental utilitzem les millors marques i la millor qualitat, que juntament amb l’experiència dels nostres doctors, asseguren l'èxit del tractament amb implants.
Et garantim el millor tractament al millor preu, vine i comprova-ho. Deixa’t cuidar per unes mans amigues !! Segueix-nos a
www.facebook.com/clinicadentalartdental
el diari de Castellbisbal · juliol-agost de 2013
C UI N A
23
La cuina d’en Xesco Receptes i escrits de Xesco Bueno
D’esqueixades i empedrats
D
esprés d’aquests últims dies que estem tenint ja no em cap el menor dubte, l’estiu arribarà i ho farà amb estil, amb magniicència i rostint de valent, com si no tinguéssim prou escalfor amb la que està caient. És temps de revetlles i sopars a l’aire lliure, de cervesetes amb els amics i refrescants begudes estivals. Alguns ja hauran gaudit de la primera orxata i ins i tot és possible que del primer gaspatxo de la temporada. Refresquem el cervell a la recerca de noves idees per a les amanides, recuperem receptes estiuenques per acompanyar amb xancletes i sandàlies, s’acosten els mosquits i la moda minimalista. Sol, platja i carmanyola. I aquí estic jo, per compartir en aquesta ocasió dues receptes senzilles, com les de sempre, però amb una visió diferent, actualitzada o moderneta, enriquida amb la fusió de l’exòtic, vista amb un altre prisma, passada pel tamís de la meva cafetera. En primer lloc hem de disposar d’un bon bacallà dessalat. Unes llonces d’aquest peix fòssil que un cop ben hidratat i dessalat recupera el seu millor aspecte. Sucós, fresc, amanit i salaet. Una esqueixada d’aquest món, no de l’altre: el primer que cal fer és esqueixar el bacallà, amb els dits, sense feina, suaument, uns trossos grans i altres més petits. D’altra ban-
da ratllem quatre tomàquets ben madurs i una ceba tendra dolça amb el ratllador, li posem sal amb encert i un bon raig d’oli d’oliva. En aquest suc de tomàquet i ceba ofeguem el bacallà, que reposi així ins al moment del sopar. Si tens liquadora pots afegir el suc d’un pebrot vermell, et sorprendrà. Afegir un toc picant amb pebre o bitxo i una mica de ratlladura de llima pot ser un bon encert. Prova-ho. Un empedrat de l’altre món, amb cigrons petits, d’aquests que es donen pel Vallès, cigró menut li diuen. Cuits, tendres, dolços i freds. El amaniment, el secret, l ininit ... Un bon grapat de ines herbes, les proporcions són al gust, sempre seguint els criteris d’intensitat. Un grapat de fulles d’alfàbrega, un altre més petit de fulles de coriandre fresc, que trobareu fàcilment al supermercat, el doble de quantitat de fulles de julivert i una mica de fonoll fresc, d’aquest que pots trobar en marges de camins i carreteres. Cal posar aquestes herbes en un recipient alt per tritura-les amb una dent d’all, o dos si ets molt fan, un got d’oli d’oliva del bo, una culleradeta de pols de curri i el suc d’una llimona. Tritureu molt, si cal es pot posar una mica més d’oli, ha de quedar verd, molt verd. Ara només falta colar. Barrejar aquest oli d’herbes amb els cigrons i posar-los en una font a la nevera. Abans de servir posar per sobre una mica del bacallà esqueixat, uns ous durs trossejats i unes olives negres mortes. Un altre empedrat és possible. Tasta-ho.
Bacallà i empedrat. Sandra Maga.
alexandramaga.blogspot.com.es Si tens dubtes a l’hora de cuinar o vols la recepta d’una poció màgica escriu un correu al nostre consultori gastronòmic gastro. mimix@gmail i poc després veuràs aquí publicada la resposta. Ara també al twitter @gastromimix.