Literatura universal by silvia garcia

LITERATURA UNIVERSAL

Matèria de modalitat

GUIA DIDÀCTICA

VICENÇ LLORCA I SUSANNA RAFART

788498 045642

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 1

23/7/08 08:23:48

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcció editorial: Dolors Rius Coordinació de l’àrea: Anna Sadurní

Edició: Anna Pauner Disseny de coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L. Disseny gràfic interior: Maria Partegàs Maquetació: Esmeralda Alonso Fotografia coberta: Getty Images (Dougal Waters) Primera edició: juliol de 2008 ISBN: 978-84-9804-564-2 Depòsit legal: ?. ??.???-?? Impressió: ??????????? © Vicenç Llorca i Susanna Rafart, 2008, pels textos © Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial. Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat. Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 2

23/7/08 08:23:55

Índex

PROJECTE 1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2. PRINCIPIS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

PROGRAMACIONS PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA n

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Competències específiques de l’àmbit de llengües. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Competències específiques de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Contribució de l’àmbit de llengües a les competències generals de Batxillerat. . . . . . . .16

Estructura dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Connexió amb altres matèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

PROGRAMACIÓ D’AULA n

Unitat 1: Els orígens de la literatura d’Occident . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 2: La literatura medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 3: Renaixement, barroc i classicisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 4: El segle de les llums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Unitat 5: El moviment romàntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Unitat 6: La segona meitat del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Unitat 7: Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels gèneres literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 3

23/7/08 08:23:56

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI n

Orientacions per unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Solucionari unitat 1: Els orígens de la literatura d’Occident . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Solucionari unitat 2: La literatura medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Solucionari unitat 3: Renaixement, barroc i classicisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Solucionari unitat 4: El segle de les llums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Solucionari unitat 5: El moviment romàntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Solucionari unitat 6: La segona meitat del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Solucionari unitat 7: Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX

i les transformacions dels gèneres literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

ORIENTACIONS PER A L’ AVALUACIÓ

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 4

23/7/08 08:23:57

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 5

23/7/08 08:23:57

1. PRESENTACIÓ La Literatura universal és una matèria de modalitat distribuïda en tres blocs en el nou Batxillerat. La selecció dels temes del llibre, com també l’estructura dels continguts, és de caràcter universal, amb exemplificacions nostrades en molts casos, però sense intervenir-hi d’una manera profunda. En qualsevol cas, el professor o la professora marcarà la pauta de la tria de textos. L’estratègia del llibre és donar eines prou variades perquè l’alumnat pugui gaudir de la literatura de manera competent i millorar, així, la seva capacitat d’interpretació del món i de respecte envers formes diverses de pensament. No hem volgut farcir el marc teòric, ja que el protagonista del manual és el text, el fragment o l’obra completa. Cada unitat conté lectures que es poden fer a l’aula, amb exercicis concrets i exercicis d’ampliació o d’aprofundiment que volen orientar-se cap a la interdisciplinarietat. Al final de cada període historicoliterari, el professor i l’alumne trobaran una guia comentada de lectura. Els autors

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 6

23/7/08 08:23:58

2. PRINCIPIS DIDÀCTICS Plantejament didàctic del projecte L’alumnat de setze anys comença l’estudi de la literatura universal amb un coneixement previ de les tradicions que li són més properes: la catalana i la castellana. És el moment d’aprofundir un context més ampli que li permeti establir relacions entre diverses cultures i manifestacions artístiques. El manual s’estructura segons els criteris següents: Síntesi de la unitat i objectius d’aprenentatge: guia l’alumnat en allò que ha d’aprendre i en els punts bàsics del que veurà desenvolupat més endavant. Temes teòrics: són una presentació sintètica i objectiva de la matèria, amb la informació més important sobre els temes, els autors i les aportacions que han fet al llarg de la història. En l’últim apartat del text, que anomenem Subratllat, s’hi aprofundeix algun dels coneixements cabdals del tema. Les informacions exposades seran imprescindibles per a la lectura correcta dels fragments proposats posteriorment. Textos i múltiples activitats: amb informació teòrica, són una tria de fragments de grans obres literàries que resulten interessants pel seu acostament a l’alumnat o pel relleu que han pres posteriorment. Han d’afavorir la lectura oral i ser l’eix de treball individual de la matèria. Els textos proposen exercicis guiats i queden sempre a criteri del professorat. La darrera activitat d’aquest apartat porta un títol independent. Són exercicis interdisciplinaris que lliguen la literatura amb altres formes artístiques, com poden ser el cinema o la pintura, amb altres àrees de coneixement o amb textos de l’època actual. Desperten un sentit més crític en els joves i els amplien la capacitat de relació. S’hi investiguen els temes plantejats a partir de les darreres aportacions de la crítica, que el professorat pot trobar en la bibliografia esmentada. Les activitats d’aprofundiment s’ofereixen al final de cada unitat i són un repàs dels coneixements adquirits, com també de la seva globalització i interrelació. L’alumnat hi trobarà fragments no sempre literaris que desenvolupen la seva capacitat d’argumentació. Estan pensats per gaudir de la literatura i crear aquest marc necessari per a la biblioteca íntima de cadascú. Guia de lectura: presenta la guia d’una obra completa després d’haver-ne adquirit els coneixements necessaris. S’inicia amb un plantejament teòric de l’obra, del seu autor, del seu gènere i del seu context. Continua amb un qüestionari detallat que no té altre fi que regular la lectura a classe amb la intervenció del professorat. Les activitats de síntesi de la guia permeten ampliar la percepció de l’obra i fan veure a l’alumnat que els clàssics poden ser reinterpretats constantment. El bloc inicial d’aquest llibre situa l’alumne en la descoberta de les arrels literàries més antigues del món occidental. L’alumnat ha de conèixer el llegat aportat per la Bíblia i la tradició clàssica, i la formació d’una mitologia i una tipologia que han perviscut al llarg dels segles. Les convencions forjades en l’esmentada tradició han de servir per reconèixer més endavant la seva mateixa continuïtat i transformació en la història.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 7

23/7/08 08:23:58

A continuació, l’alumnat s’ha d’acostar a la literatura medieval en llengües romàniques, que és la font de models lírics i narratius de llarga vida, i a la literatura moderna, que ha de mostrar la vitalitat d’unes formes artístiques que sorgeixen en el Renaixement en constant diàleg amb el passat. L’estètica barroca, amb autors de cànon com ara Shakespeare, ha d’explicar tensions i visions enriquidores sobre l’ésser humà. La Il·lustració ens porta a les acaballes d’aquesta evolució, fins a arribar a Goethe, ja a les portes del món contemporani. Es persegueix un diàleg constant entre els problemes d’avui i els d’ahir, entre les formes del present i del passat. Per això es proposen exercicis atractius per als alumnes, que els facin reflexionar sobre la seva pròpia condició d’éssers humans i que els permetin reconèixer motius i temes que avui troben en el cinema, però que han format part del bagatge literari molt abans. Per aquest motiu es presenten obres completes que recullen grans temes de la literatura universal i que poden ser d’interès per als nois i noies atesa la proximitat dels conflictes que s’hi mostren. Per al Romanticisme, s’ha procurat fer una tria prou representativa d’autors. I al final de la unitat es presenten esquemes que poden ser útils per al tema, com també textos de reflexió per a l’alumnat. Cal destacar que l’evolució lírica natural del Romanticisme ens porta cap al simbolisme i que entremig hi apareix el realisme. Una guia de lectura com Madame Bovary, de Flaubert, permet a l’alumnat accedir a un gènere important del segle XIX. També es considera que pot aprendre a reconèixer un tema que ha vist amb aspectes molt diversos. Es pretén guiar l’alumne en l’exercici de l’anàlisi de les obres contemporànies que li han de permetre entendre el seu món. Passades les avantguardes i per emergència històrica, es divideix els darrers temes per gèneres i s’hi donen les pautes per reconèixer la majoria de tendències del segle XX. Cap al final del llibre, en les últimes guies de lectura, l’alumne haurà d’afrontar nous reptes: en La mort a Venècia, per exemple, s’hi presenten experiències que no li són properes, i, a més, haurà de fer un exercici de reflexió sobre l’art. Els grans temes d’aquestes últimes unitats han de millorar la capacitat de l’alumnat per prendre consciència del món que l’envolta: el trencament de les guerres mundials, la condició humana, la literatura existencialista, el teatre compromès…

Contribució a les competències generals del Batxillerat A més de les competències pròpies de la matèria, la literatura contribueix també d’una manera molt eficaç al desenvolupament d’altres competències generals del Batxillerat, com la competència digital, la competència personal i interpersonal i la competència en el coneixement i interacció amb el món. Les lectures de textos literaris són la porta oberta a les projeccions necessàries que fan que els alumnes puguin formar-se com a persones.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 8

23/7/08 08:23:58

Connexió amb altres matèries D’una manera general, i com passa en totes les matèries, el desenvolupament de les competències comunicativa i artística exigeix una coordinació el més eficaç possible amb totes les matèries lingüístiques i artístiques pel que fa a la recepció, producció i interacció oral, escrita i audiovisual. Atès que la literatura està fortament connectada amb les disciplines artístiques, històriques i filosòfiques, el seu ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb més profunditat les relacions culturals i aconseguir, així, una visió més global del saber i de la cultura, amb la presa de consciència sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. L’existència de continguts literaris en les matèries comunes (català, castellà i llengua estrangera) i el diferent estatus de les matèries literàries fan que calgui preveure l’establiment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinació entre aquestes matèries, de manera que s’evitin les repeticions immotivades i, en canvi, s’afavoreixi la transferència d’aprenentatges.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 9

23/7/08 08:23:59

3. ELS MATERIALS 3.1 Llibre de l’alumne Els continguts de la matèria s’han distribuït en 7 unitats didàctiques. El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.

Índex de continguts del CD de l’alumne GZXjghdh Y^\^iVah eZg V aÉVajbcZ Matèria de modalitat

B?J;H7JKH7 KD?L;HI7B

Esquemes de les unitats Unitats digitals Galeria d’imatges Guies de lectura

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.

3.2 Recursos per al professorat La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planificació que cada docent fa de la matèria. Conté les programacions, les orientacions didàctiques, les orientacions per a l’avaluació i el solucionari.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 10

23/7/08 08:23:59

Projecte Inclou una presentació, els principis didàctics i els materials.

Programacions En la programació de matèria s’inclou el currículum oficial. En les programacions d’aula es despleguen els objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències.

Orientacions i solucionari Es recopilen les orientacions i les solucions de totes les activitats.

Orientacions per a l’avaluació Es proposen indicacions generals per a l’avaluació de cada unitat.

Egd\gVbVX^dch eZg Va egd[Zhhdg Matèria de modalitat

B?J;H7JKH7 KD?L;HI7B

Programacions de matèria i d’aula

<j^V Y^Y|Xi^XV ^ gZXjghdh Y^\^iVah eZg Va egd[Zhhdg Matèria de modalitat

B?J;H7JKH7 KD?L;HI7B

Guia didàctica Esquemes de les unitats Unitats digitals Guies de lectura

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 11

23/7/08 08:24:03

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 12

23/7/08 08:24:06

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 13

23/7/08 08:24:06

Programació de matèria Currículum de la matèria de Literatura universal segons la legislació vigent.

INTRODUCCIÓ La Literatura universal té com a finalitat ampliar la formació literària i humanística de l’alumnat, adquirida durant les etapes educatives anteriors i en la matèries comunes de llengua i literatura del Batxillerat. L’objecte d’estudi de la matèria és el discurs literari i pren com a base la lectura d’obres o de fragments representatius. Per mitjà de la literatura es pretén que l’alumnat aprofundeixi i ampliï la seva visió del món. Per aconseguir aquests objectius, i en coherència amb els currículums de les etapes anteriors, en el Batxillerat també cal articular i coordinar tots els ensenyaments lingüístics i literaris que es fan en totes les matèries de la modalitat i en les matèries comunes, incloses les llengües estrangeres. Tot i la parcialitat etnocèntrica de la denominació, aquesta matèria s’intitula Literatura universal segons el costum d’anomenar així els reculls que engloben un nombre important de produccions literàries diverses que s’estenen en el temps i en l’espai. De fet, els continguts se centren en els moments més rellevants i dels principals autors i autores de l’anomenada literatura occidental. El contacte a través de la lectura i l’estudi de les obres més rellevants de la tradició literària són un motiu d’enriquiment que cal propiciar tot establint vincles entre les obres, el context i les idees. El coneixement de la pròpia tradició literària és necessari per entendre el capteniment, les actituds i el marc cultural que configuren la societat actual, i és clau en l’evolució de les persones i en l’ampliació i consolidació del domini dels recursos de la competència comunicativa. Aquesta tradició, a més, es projecta en una gran varietat de contextos i de manifestacions artístiques. La comparació amb textos d’altres èpoques, cultures i països, i la percepció que hi ha influències mútues que van més enllà de fronteres i límits cronològics i ideològics, permet constatar alhora la diversitat i les semblances de les cultures i els pobles, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tòpiques recurrents i unes capacitats fabuladores similars.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀMBIT DE LLENGÜES Una de les prioritats de tot el procés d’aprenentatge i, molt especialment, de les matèries lingüístiques és aconseguir dotar l’alumnat de competència comunicativa. El desenvolupament d’aquesta competència suposa el domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. Per la seva naturalesa, ha d’esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacció eficaç amb l’entorn. El treball amb una bona varietat de contextos i finalitats determinarà l’assoliment d’aquest objectiu. Aquesta competència es desenvolupa en totes les matèries i, per tant, demana la coordinació del professorat del centre per afavorir-la. A més, cal tenir molt en compte la importància de la mediació i la interacció oral com a eines per a la resta dels aprenentatges.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 14

23/7/08 08:24:06

Programació de matèria El Marc Europeu Comú de Referència de les llengües és un instrument vàlid que contribueix a definir de manera operativa les diferents subcompetències i els diferents nivells d’assoliment de la competència comunicativa. Les matèries lingüístiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competència estètica i literària, si tenim en compte que la literatura és la màxima expressió de les possibilitats d’una llengua i una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l’experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desenvolupament de la pròpia competència comunicativa. A més, és la base de construccions artístiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les cançons, etc. La competència plurilingüe i intercultural completa els plantejaments monolingües presents en moltes de les propostes «lingüístiques». En l’àmbit de l’ensenyament de les llengües esdevé un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja l’estudi de la diversitat i de la variació lingüística com un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir en la representació, la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldrà tenir en compte les propostes del Marc Europeu Comú de Referència, substrat sobre el qual construir l’ensenyament i aprenentatge de les llengües. Les matèries lingüístiques participen també, com la resta de matèries d’aprenentatge, en el compromís de dotar l’alumnat de la competència en la recerca i el tractament de la informació. Els aspectes propis de l’àmbit se centren en la recerca i reflexió sobre l’entitat de la llengua i els llenguatges, i els múltiples aspectes de la reflexió literària. Sens dubte serà necessària una tasca important de coordinació amb la resta de l’equip docent per consensuar estratègies i itineraris que facilitin els mètodes de recerca, la sistematització de la informació, l’ús de les diferents fonts i la planificació i elaboració del producte final.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA La matèria desenvolupa principalment la competència estètica i literària, el foment de l’educació literària. La literatura, com a màxima expressió de les possibilitats d’una llengua, esdevé així una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l’experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desenvolupament de la pròpia competència comunicativa, una de les prioritats de tot el procés d’aprenentatge. La matèria també té en compte el desenvolupament de la competència en la recerca i el tractament de la informació. Els aspectes propis de l’àmbit se centren en tot el que es relaciona amb els múltiples aspectes de la reflexió literària. És necessària una tasca important de coordinació amb la resta de l’equip docent per consensuar estratègies i itineraris que facilitin els mètodes de recerca, la sistematització de la informació, la utilització de les diferents fonts i la planificació i elaboració del producte final. Atès que un dels aspectes de l’estudi de la literatura té com a eix establir relacions amb les construccions literàries de diferents cultures, aquesta matèria també té com a objectiu el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural, cosa que caldrà atendre coordinadament des de totes les matèries que tinguin en compte la literatura.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 15

23/7/08 08:24:07

Programació de matèria CONTRIBUCIÓ DE L’ÀMBIT DE LLENGÜES A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT A més de les competències pròpies de la matèria, la literatura contribueix també d’una manera molt eficaç al desenvolupament d’altres competències generals del Batxillerat, com la competència digital, la competència personal i interpersonal i la competència en el coneixement i interacció amb el món. Les lectures de textos literaris són la porta oberta a les projeccions necessàries que fan que els alumnes puguin formar-se com a persones.

ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS Els continguts de la matèria s’organitzen en dues dimensions: la dimensió estètica i literària i la dimensió de recerca i tractament de la informació. La dimensió estètica i literària agrupa quatre tipus de continguts: comprensió de discursos literaris, coneixement dels textos clàssics de la literatura, participació en converses sobre textos literaris i producció de discursos crítics i literaris. Pel que fa al coneixement dels gèneres i períodes literaris, l’objectiu immediat és que l’alumnat entengui que la literatura sorgeix de la societat i evoluciona alhora. L’obra literària, a més, sorgeix de la pròpia tradició i pren posició amb relació a ella. Les diferents etapes cronològiques donen peu a diferents reflexions sobre la literatura com a fet social: la consideració de l’artista en la societat, l’aparició dels intel·lectuals i el paper de les institucions culturals, entre d’altres. És manté la cronologia perquè permet articular un fil narratiu coherent i fàcilment identificable amb altres currículums de literatura. Caldrà tenir molt present que s’ha de donar tota la importància a obres contemporànies, cosa que, a més, està afavorida pel fet que la matèria d’història se centra en els segles XIX i XX. Els períodes anteriors seran vistos en funció d’una bona comprensió de les produccions contemporànies i, per tant, es fa imprescindible una selecció que caldrà harmonitzar entre totes les matèries literàries. Tot i que la presentació dels continguts és fonamentalment cronològica i segons els gèneres, el currículum també permet articular seqüències didàctiques al voltant de determinats temes o motius i els diferents enfocaments i tractaments que poden rebre segons la cultura o moviment literari, i en els diferents gèneres. Caldrà tenir en compte el plantejament dels períodes i dels moviments artístics segons les diferents modalitats del Batxillerat, de manera que sigui possible la transferència d’aprenentatges d’una matèria a l’altra. Per a l’alumnat de la modalitat d’arts, també caldrà insistir en les relacions entre les obres artístiques i literàries i els continguts dels llenguatges audiovisuals.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES D’una manera general, i com passa en totes les matèries, el desenvolupament de les competències comunicativa i artística exigeixen una coordinació el més eficaç possible amb totes les matèries lingüístiques i artístiques pel que fa a la recepció, producció i interacció oral, escrita i audiovisual. Atès que la literatura està fortament connectada amb les disciplines artístiques, històriques i filosòfiques, el seu

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 16

23/7/08 08:24:07

Programació de matèria ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb més profunditat les relacions culturals i aconseguir, així, una visió més global del saber i de la cultura, amb la presa de consciència sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. L’existència de continguts literaris en les matèries comunes (català, castellà i llengua estrangera) i el diferent estatus de les matèries literàries fan que calgui preveure l’establiment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinació entre aquestes matèries, de manera que s’evitin les repeticions immotivades i, en canvi, s’afavoreixi la transferència d’aprenentatges.

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM L’estudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres, de manera que el text esdevingui el centre de la matèria i no el pretext per al coneixement de la història. L’autonomia interpretativa que es deriva d’aquest contacte no ha d’anar en detriment de la necessitat de trobar un suport documental a les pròpies interpretacions, que hauria de realitzar-se a través de la recerca en la biblioteca del centre i l’ús responsable d’Internet, ja que cal valorar aquelles lectures que saben treure més profit de les informacions textuals, cotextuals i contextuals. La lectura d’obres literàries es pot reforçar amb materials diversos de la premsa, amb l’audició de cançons i recitals de poesia, amb l’assistència a obres teatrals i al cinema, amb el visionament d’audiovisuals o d’altres. La possibilitat de treballar la matèria de Literatura universal, o alguna part, usant la llengua estrangera com a llengua vehicular contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reflexió metalingüística i metadiscursiva de l’estudiant i, a més, fomenta l’ús d’estratègies de lectura i afavoreix el respecte envers formes de fer i de dir d’altres cultures més o menys allunyades de la pròpia. Convé incorporar a l’aula obres d’altres literatures per poder destacar la correspondència entre obres i autors i autores contemporanis que escriuen en llengües diferents, la qual cosa se situa en el marc de les propostes de la Unió Europea d’impulsar manuals (en concret d’història) amb continguts idèntics per a tots els països. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos, i d’altres produccions artístiques relacionades, seran l’estudi de la manipulació lingüística i d’altres llenguatges, la vehiculació de valors, la potència expressiva i, molt especialment, el contrast amb la vivència personal, l’acostament a la realitat actual per tal d’establir-hi un diàleg que faci esdevenir ben viu el llegat clàssic. Amb aquesta finalitat, entre d’altres, sembla adient tant el treball d’imitació, de transformació en altres gèneres i formats, com la comparació, anàlisi i crítica de les diferents versions d’aquestes obres de què es pugui disposar. El procediment bàsic de treball de la matèria, atès que es parteix de la lectura de les obres, és l’anàlisi i el comentari degudament contextualitzats. Cal afavorir que l’alumnat desenvolupi les capacitats bàsiques per poder apropar-se a la literatura. Per això serà important afavorir el clima d’intercanvis i interaccions a l’aula. En aquesta línia se situa l’elaboració d’activitats de cerca a partir de la lectura i comentaris orals a la classe. A més, caldrà atendre de manera especial les exposicions orals, tot tenint present els recursos TIC / TAC per tal de donar suport audiovisual.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 17

23/7/08 08:24:07

Programació de matèria Pel que fa als valors i les actituds, aquesta matèria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumne la pròpia personalitat, estimular la seva maduració intel·lectual i humana, ampliar el seu camp d’experiència, millorar el seu procés de socialització i la consciència de pertinença a diversos grups socials, i alhora, motivar-lo a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos. Pel que fa a l’avaluació, en l’acreditació dels resultats s’haurà de tenir en compte: la participació en les sessions presencials, on s’inclouran els exàmens, proves i treballs puntuals (en aquests àmbit caldrà tenir molt en compte les exposicions orals de l’alumnat); la participació en les tasques dirigides, en especial les lectures d’obres completes i els treballs corresponents, i el treball autònom. Perquè aquesta avaluació acompleixi la seva funció de valoració d’integració dels aprenentatges és essencial que inclogui, a més dels escrits, tasques orals productives. Caldrà completar les dades amb l’observació sistemàtica de l’actuació dels estudiants durant les activitats d’aprenentatge (taules d’observació amb descriptors de competències com els que ofereix el Portfolio Europeu de Llengües), la valoració de dossiers de treball o d’altres similars. Com a complement d’aquest darrer punt serà interessant la realització d’activitats d’avaluació formativa, ja que són essencials perquè el professorat pugui ajustar progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè l’alumnat esdevingui agent del seu progrés. Són les activitats d’autoavaluació i coavaluació, que, si es presenten associades al sistema d’avaluació sumativa o acreditativa, afavoreixen l’autonomia de l’alumne que li ha de permetre fixar-se metes realistes d’aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessàries per aconseguir-les.

OBJECTIUS La matèria de Literatura universal del Batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica textos (complets o reculls de fragments representatius) de diferents gèneres literaris, per tal d’interpretar-ne l’expressió de diversos contextos històrics i socials i com a element cabdal de plaer i d’enriquiment personal, tot valorant les aportacions de la literatura a la comprensió, representació i interpretació del món i de la peripècia humana. 2. Conèixer, a partir de lectures d’obres completes o fragments representatius, les característiques i els recursos dels gèneres, i les principals dades dels autors i autores i obres més representatius dels moviments estètics que configuren la literatura universal. 3. Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura, i reconèixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que s’estableixen entre autors i obres de diferents moments o tradicions literàries. 4. Identificar i comentar, a través de la lectura i, si cal, amb el suport d’altres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que se’n fa segons el moment i la tradició literària. 5. Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literàries i les de qualsevol manifestació artística: musicals, plàstiques, cinematogràfiques, audiovisuals.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 18

23/7/08 08:24:08

Programació de matèria 6. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en els comentaris necessaris per a la construcció de coneixements i la realització de tasques acadèmiques. 7. Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura d’obres, per descriure les característiques observades, les contextualitzacions i els temes, entre d’altres. 8. Utilitzar de forma crítica las fonts bibliogràfiques adequades per a l‘estudi de la literatura a fi d’obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents, tot emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i comunicació. 9. Construir, per a la comunicació dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb l’ús dels recursos adients, incloent-hi les TIC, en las diverses situacions de comunicació i les diferents finalitats comunicatives de l’àmbit acadèmic, i ser crític amb les pròpies produccions, per millorar-ne l’eficàcia comunicativa. 10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports i mitjans, a partir dels models literaris llegits i analitzats. 11. Valorar críticament diverses expressions culturals i artístiques per a una millor comunicació amb totes les persones, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals i evitant els estereotips lingüístics i no lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis.

CONTINGUTS DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Comprensió de discursos literaris Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu i estètic, com a vehicle de creació i de transmissió cultural i com a expressió de la realitat històrica i social, tot identificant la simbologia, els estereotips i els tòpics de l’imaginari col·lectiu de la nostra societat. Reconeixement de les característiques i recursos emprats en les obres dels diferents gèneres i moviments literaris, amb la identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses que es facilita amb la comparació entre produccions literàries i artístiques de tota mena, època i mitjà de comunicació. Reconeixement del ressò, la interpretació i l’expressió dels grans esdeveniments històrics i els canvis sociològics de l’època en què han estat escrites. Reflexió sobre els grans temes literaris, relacionant-los en obres de gèneres diversos i focalitzantho, bàsicament, en autors i autores contemporanis. Consolidació de l’autonomia lectora i apreciació de la literatura com a coneixement d’altres mons, temps i cultures amb la lectura d’obres completes i de fragments representatius de les producció d’autors i autores, moviments i períodes representatius de la literatura.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 19

23/7/08 08:24:08

Programació de matèria Coneixement dels textos clàssics de la literatura Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental. La Bíblia. Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes. Poesia llatina: Virgili, Horaci. Literatura medieval. L’èpica medieval. La novel·la artúrica. De la poesia trobadoresca al prerenaixement italià: Dante, Petrarca, Boccaccio. Del segle XVI al segle XVIII. El segle de les llums. L’humanisme renaixentista: Rabelais. El teatre: Shakespeare, Molière. Il·lustració i preromanticisme: Voltaire, Schiller, Goethe. El segle XIX. El Romanticisme. El realisme. La poesia: Keats, Hölderlin, Baudelaire. La novel·la francesa: Stendhal, Balzac, Zola, Flaubert. La novel·la russa: Puixkin, Tolstoi, Dostoievski. La novel·la anglosaxona: Dickens, E. Brontë, H. James. La literatura nord-americana i el naixement del conte: Poe, Melville, Mark Twain. El segle XX. Els nous enfocaments de la literatura i les transformacions dels gèneres literaris. La poesia: Valéry, Rilke, T. S. Eliot, Pessoa, Kavafis. La novel·la: Proust, Kafka, Joyce, T. Mann, Faulkner, V. Woolf. El teatre: Brecht, Beckett.

Participació en converses sobre textos literaris Participació en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficàcia, matisant les pròpies opinions i responent adequadament en situacions d’humor, doble sentit, formals o col·loquials. Gestió fluida i espontània de les converses en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement. Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres participants en la conversa i per col·laborar-hi eficaçment.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 20

23/7/08 08:24:09

Programació de matèria Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la conversa sigui reeixida, i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte cap a les altres persones.

Producció de discursos crítics i literaris Planificació, elaboració i comunicació (oral, escrita o audiovisual) de treballs acadèmics realitzats amb el necessari rigor, adequació i sentit crític per mostrar l’anàlisi, contextualització, comentaris i interpretació de les obres llegides. Elaboració d’un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. Elaboració, com a possible forma de treball complementari, de textos amb voluntat literària i l’ús de recursos retòrics propis del llenguatge literari a partir de l’anàlisi i la imitació tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’estudi. Actitud crítica davant les pròpies produccions per aplicar reflexivament els coneixements lingüístics (adequació, coherència, cohesió i correcció) i audiovisuals en la regulació de l’elaboració i en la millora dels textos finals.

DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Planificació i execució, individualment o en grup, de projectes de recerca en literatura en la realització dels quals calgui la captació, selecció, processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identificació i localització de la informació contrastant-ne el seu rigor i credibilitat. Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i ampliant el coneixement. Elaboració del producte final amb la forma i contingut adequats. Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió. Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement. Identificació i utilització correcta de la informació contrastant-ne el seu rigor i la credibilitat i adequant-la a la seva funció en l’aprenentatge amb consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (respectar els drets d’autoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, ús ètic de les dades obtingudes).

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Valorar les aportacions de la literatura universal a la comprensió, representació i interpretació del món i de la peripècia humana i la lectura d’obres literàries com a mitjà de maduració personal. 2. Apreciar i valorar críticament textos dels diferents gèneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les anàlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingüístics emprats, i els lligams que es poden establir amb altres produccions literàries, artístiques o amb fets socials.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 21

23/7/08 08:24:09

Programació de matèria 3. Identificar les característiques essencials i els recursos estilístics dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig, relacionant-les amb les idees estètiques i les transformacions artístiques i històriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a l’aula. 4. Llegir significativament les obres programades de literatura universal, tot valorant-ne la capacitat de comprensió i d’interpretació, així com l’enriquiment personal aportat. 5. Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i períodes literaris i precisant les relacions amb altres produccions literàries o artístiques. 6. Usar la comparació de produccions de diferents orígens per explicar les influències, coincidències o diferències entre les diferents literatures, moviments, períodes o manifestacions. 7. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en converses per a la construcció de coneixements i la comprensió dels textos literaris que es comenten a l’aula. 8. Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la lectura d’obres, amb autonomia i esperit crític i ús de les tecnologies de la informació i comunicació. 9. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents i correctes amb l’ús dels recursos adequats, que expressin anàlisis i valoracions de les obres literàries, les pròpies opinions, tot acceptant les de les altres persones. 10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels models literaris llegits i analitzats, com a instruments per a l’increment del cabal de la pròpia experiència personal.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 22

23/7/08 08:24:09

Programació d’aula Unitat 1: Els orígens de la literatura d’Occident OBJECTIUS Reconèixer els temes, els tòpics i els mites de la literatura clàssica. Interpretar la literatura clàssica des d’una visió actual. Establir paral·lelismes entre diferents llenguatges artístics. Reflexionar sobre la condició de l’ésser humà des d’una òptica universal. Valorar la condició de la dona partint de la reflexió d’una obra completa del món clàssic. Obrir línies de debat amb els companys i companyes.

CONTINGUTS La literatura hebrea L’Antic i el Nou Testament

La literatura grega Període jonicodòric Període àtic Període hel·lenístic Períodes romà i bizantí

La literatura llatina Formació de la literatura grecollatina El classicisme i la literatura augustal De la literatura claudiana a la cristiana

COMPETÈNCIES Valoració dels gèneres i les idees que formen part de la nostra tradició. Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida. Sensibilització per la lectura i la interpretació de textos. Comprensió dels valors de respecte per l’ésser humà que ens infon la literatura clàssica.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 23

23/7/08 08:24:10

Programació d’aula CRITERIS D’AVALUACIÓ Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura clàssica. Comparació de temes literaris del passat amb temes del present: l’amor pels clàssics des del Renaixement fins als nostres dies. Valoració de les aportacions de la literatura clàssica a partir dels seus temes més importants. Valoració de la figura femenina en el món antic.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores. Literatura hebrea: 3 h. Estudi de la matèria amb explicacions del professorat: 2 h. Lectura dels textos i activitats escollides: 1 h. Literatura grega: 5 h. Estudi de la matèria: 3 h. Lectura dels textos i activitats: 2 h. Literatura llatina: 5 h. Estudi de la matèria: 3 h. Lectura dels textos i activitats: 2 h. Guia de lectura d’Antígona: 6 h. Lectura fragmentada a classe i comentaris orals: 2 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 4 h. Activitats d’aprofundiment: 1 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 24

23/7/08 08:24:10

Programació d’aula Unitat 2: La literatura medieval OBJECTIUS Diferenciar els gèneres literaris que es desenvoluparen en la societat feudal. Reconèixer les veus personals d’escriptors molt individualitzats. Comprendre el concepte d’amor cortès i la visió de la figura femenina en la lírica culta. Identificar els motius de la poesia dolcestilnovista que passaren al Renaixement. Trobar els temes i els motius de la història d’amor medieval més coneguda. Reconèixer les diferencies entre un heroi medieval i un personatge contemporani. Fer el comentari extens d’un poema sencer.

CONTINGUTS La poesia trobadoresca Trobador, joglar i la «fina amor» Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel

El dolce stil novo i la lírica medieval Dante Alighieri Francesco Petrarca Dos poetes del segle xv: François Villon i Ausiàs March

La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives La novel·la de cavalleries Literatura francesa Literatura castellana Literatura italiana Literatura anglesa

COMPETÈNCIES Utilització de fonts bibliogràfiques per reconèixer trobadors importants. Creació i producció de textos literaris segons models establerts. Estudi de la pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 25

23/7/08 08:24:11

Programació d’aula Observació de la societat a través del text literari. Exposició de models comparats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Lectura expressiva de poemes medievals. Lectura i interpretació de textos expositius relacionats amb el tema de la unitat. Comparació de poemes i tradicions. Anàlisi de l’evolució del tema amorós en diferents autors medievals. Comparació de textos antics i moderns. Reconeixement de temes similars en diferents gèneres literaris.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 19 hores. La poesia trobadoresca: 4 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura de textos i activitats: 2 h. El dolce stil novo i la lírica medieval: 4 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura de textos i activitats: 2 h. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives: 4 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura de textos i activitats: 2 h. Guia de lectura de Tristany i Isolda: 6 h. Lectura fragmentada a classe i comentaris orals: 2 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 2 h. Activitats d’aprofundiment: 1 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 26

23/7/08 08:24:11

Programació d’aula Unitat 3: Renaixement, barroc i classicisme OBJECTIUS Reconèixer els dos períodes culturals de l’edat moderna: Renaixement i barroc. Descobrir la nova concepció de l’ésser humà reflectida en el Renaixement. Identificar què és l’humanisme. Descobrir el gran segle de la literatura francesa. Analitzar l’obra de Cervantes i Shakespeare, i la seva interpretació actual.

CONTINGUTS El Renaixement Context general Característiques literàries Literatura italiana Poesia: Ariosto i Tasso Prosa: Maquiavel i Castiglione Literatura castellana Poesia: Garcilaso de la Vega, Fray Luis de León, San Juan de la Cruz Prosa i teatre: Lazarillo de Tormes Literatura francesa Prosa: Rabelais Poesia: Pierre de Ronsard Assaig: Montaigne Literatura portuguesa: Luis Vaz de Camões Literatura anglesa: Spenser, Marlowe La prosa humanística: Erasme de Rotterdam, Thomas More

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 27

23/7/08 08:24:11

Programació d’aula El barroc Context general Característiques literàries Literatura castellana Prosa: Miguel de Cervantes Poesia: Quevedo, Góngora Teatre: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tirso de Molina Literatura anglesa Teatre: teatre elisabetià William Shakespeare Poesia: Johnson, Donne i Milton Literatura francesa Racine i Molière

COMPETÈNCIES Apreci de l’ús de la mitologia durant el Renaixement. Redacció de textos expositius. Lectura expressiva de fragments en prosa. Creació de textos de natura assagística. Confecció de quadres comparatius de textos literaris. Lectura dramatitzada. Síntesi de coneixements en treball de biblioteca. Atenció al diàleg entre la tradició i l’originalitat. Sensibilitat per les tradicions pròpies en el marc de les propostes universals. Valorar la visió de l’ésser humà des de la perspectiva actual.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 28

23/7/08 08:24:12

Programació d’aula CRITERIS D’AVALUACIÓ Síntesi dels trets generals dels grans corrents literaris de l’edat moderna. Recerca bibliogràfica sobre poetesses de tots els temps. Anàlisi d’un tema poètic des de la literatura comparada. Reconeixement de textos paròdics, greus i humorístics. Comparació de la faula antiga i la moderna. Adequació als principis de debat oral i al respecte per les interpretacions alienes. Disposició en els treballs guiats i lliures de la matèria.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 21 hores. El Renaixement: 7 h. Estudi de la matèria: 4 h. Lectura de textos i activitats: 3 h. El Barroc: 7 h. Estudi de la matèria: 4 h. Lectura de textos i activitats: 3 h. Guia de lectura de Romeu i Julieta: 6 h. Lectura fragmentada a classe i comentaris orals: 2 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 4 h. Activitats d’aprofundiment: 1 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 29

23/7/08 08:24:12

Programació d’aula Unitat 4: El segle de les llums OBJECTIUS Reconèixer l’esperit racionalista del segle XVIII fins a la Revolució Francesa, el 1789. Identificar els valors morals propis de l’època. Trobar els trets comuns entre la literatura del moment i les adaptacions cinematogràfiques posteriors. Identificar els autors del segle i relacionar-los amb les seves obres.

CONTINGUTS El segle de les llums L’enciclopedisme El pensament polític il·lustrat El neoclassicisme Els gèneres: l’inici de la novel·la contemporània

COMPETÈNCIES Redacció de textos expositius i recerca bibliogràfica sobre els autors del període. Memorització de fragments de la literatura universal i síntesi de coneixements en treball de biblioteca. Atenció al diàleg entre la tradició i l’originalitat. Sensibilitat per les tradicions pròpies en el marc de les propostes universals. Adequació als principis del debat oral i el respecte per les interpretacions alienes. Valorarció de la visió de l’ésser humà des de la perspectiva actual.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 30

23/7/08 08:24:13

Programació d’aula CRITERIS D’AVALUACIÓ Síntesi dels trets generals de la il·lustració. Lectura expressiva de fragments en prosa. Creació de textos assagístics. Confecció de quadres comparatius de textos literaris. Disposició en els treballs guiats i lliures de la matèria.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 19 hores. El segle de les llums: 7 h. Estudi de la matèria: 4 h. Lectura de textos i activitats: 3 h. Guia de lectura de Robinson Crusoe: 7 h. Lectura fragmentada a classe i comentaris orals: 3 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 4 h. Activitats d’aprofundiment: 5 h. Visionat del film: 2 h. Activitats entorn del film: 3 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 31

23/7/08 08:24:13

Programació d’aula Unitat 5: El moviment romàntic OBJECTIUS Identificar les aportacions dels dos grans moviments del segle XIX: Romanticisme i realisme, com també els valors que han donat a l’estètica contemporània. Reconèixer els motius i temes de la poesia romàntica.

CONTINGUTS El Romanticisme Característiques Literatura alemanya J. W. Goethe F. von Schiller F. Hölderlin H. von Kleist Novalis H. Heine Literatura anglesa: Blake, Wordsworth, Coleridge, Byron, Shelley, Scott, Keats Literatura francesa Madame de Staël F. R. de Chateaubriand Literatura italiana: Manzoni, Leopardi L’esperit romàntic a través del teatre i de l’òpera El mite de Frankenstein

COMPETÈNCIES Identificar les aportacions dels dos grans moviments del segle XIX: Romanticisme i realisme, com també els valors que han donat a l’estètica contemporània. Reconèixer els motius i temes de la poesia romàntica. Ús individual de la biblioteca. Recerca, redacció i revisió de textos que resumeixin obres de la literatura universal. Reconeixement dels temes literaris en altres disciplines artístiques.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 32

23/7/08 08:24:13

Programació d’aula Participació activa en les propostes de treball en equip dirigides pel professorat. Desenvolupament crític per comparar manifestacions literàries i pictòriques diferenciades en el temps i en l’espai. Respecte pel treball dels companys i valoració dels treballs presentats en grup.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Producció de semblances biogràfiques d’autors coneguts. Adquisició de lèxic romàntic i interpretació de les idees que aquesta lírica produeix. Reflexió sobre el mite de l’eterna joventut des de la sensibilitat de la fi del segle ment als mites contemporanis i a les seves tiranies.

XIX

i acosta-

Coneixement de les tècniques narratives.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 21 hores. El Romanticisme: 10 h. Estudi de la matèria: – característiques generals: 3 h. – literatura alemanya: 2 h. – literatura anglesa: 2 h. – literatura francesa: 2 h. – literatura italiana: 1 h. Lectura de textos i activitats: 3 h. Guia de lectura de Faust: 10 h. Goethe: 2 h. Lectura fragmentada a classe amb comentaris orals: 3 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 3 h. Visió d’un film: 2h. Activitats d’aprofundiment: 1 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 33

23/7/08 08:24:14

Programació d’aula Unitat 6: La segona meitat del segle

XIX

OBJECTIUS Reconèixer els motius i temes de la poesia romàntica. Identificar els temes i les tècniques de la novel·la realista. Contextualitzar els principis de la poesia actual iniciats en Baudelaire. Copsar tipus d’artistes i maneres de viure lligades a l’art. Comentar i relacionar fragments diversos. Utilitzar la biblioteca.

CONTINGUTS El realisme i el naixement de la novel·la contemporània El costumisme Una novel·la per a un temps: el realisme La novel·la francesa al segle XIX Honoré de Balzac Gustave Flaubert Émile Zola Narrativa anglesa del segle XIX Narrativa russa del segle XIX Lev Nikolaievitx Tolstoi Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski Anton Paulovitx Txèkhov El realisme en altres literatures

El simbolisme Característiques Charles Baudelaire i l’aparició de la poesia contemporània Mallarmé, Verlaine i Rimbaud L’esteticisme: Oscar Wilde

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 34

23/7/08 08:24:14

Programació d’aula COMPETÈNCIES Participació activa en les propostes de treball en equip dirigides pel professorat. Desenvolupament crític per comparar manifestacions literàries i pictòriques diferenciades en el temps i en l’espai. Respecte pel treball dels companys i valoració dels treballs presentats en grup.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Valoració de la traducció com a portadora de tradicions presents en les literatures pròpies. Valoració de la literatura com a herència cultural pròpia. Lectura expressiva de fragments en prosa. Creació de textos assagístics.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores. El realisme i el naixement de la novel·la contemporània: 7 h. Estudi de la matèria: 5 h. Lectura de textos i activitats: 2 h. El simbolisme: 7 h. Estudi de la matèria: 5 h. Lectura de textos i activitats: 2 h. Guia de lectura de Madame Bovary: 10 h. L’autor i la seva època: 1 h. Lectura fragmentada a classe amb comentaris orals: 2 h. Treball sobre la lectura amb fases de redacció i discussió: 3 h. Activitats d’aprofundiment: 1h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 35

23/7/08 08:24:14

Programació d’aula Unitat 7: Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels gèneres literaris OBJECTIUS Reconèixer les línies generals de les tendències que configuren l’art del segle XX. Veure la manera com l’artista resol el seu conflicte amb el món. Identificar els moviments experimentals, la renovació de la novel·la i la nova visió del teatre. Identificar la influència del cinema en la literatura. Fer el comentari narratiu i el comentari poètic. Interpretar les preocupacions que reflecteix l’art del segle XX.

CONTINGUTS Les avantguardes Característiques El futurisme El cubisme El dadaisme L’expressionisme El surrealisme

La poesia en el primer terç del segle XX: influència del neosimbolisme Característiques Literatura anglesa T. S. Eliot W. B. Yeats E. Pound Literatura alemanya R. M. Rilke Literatura francesa P. Valéry Saint-John Perse

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 36

23/7/08 08:24:15

Programació d’aula Literatura italiana: Ungaretti, Montale Literatura portuguesa: Fernando Pessoa Literatura grega: K. Kavafis Literatura castellana: Darío, Machado, Juan Ramón Jiménez, García Lorca Literatura catalana: Carner, Riba, Foix, Espriu

La novel·la en el primer terç del segle XX: la revolució del jo La crisi de la novel·la realista Una nova concepció de la realitat La recerca de nous camins La fisonomia de la novel·la contemporània Anatomia temàtica Anatomia tècnica Literatura francesa: Marcel Proust, Marguerite Yourcenar Literatura anglesa: James Joyce, V. Woolf, E. M. Forster, A. Huxley Literatura germànica: Thomas Mann, Franz Kafka, Robert Musil Literatura italiana: Moravia, Pavese Literatura castellana: Unamuno, Baroja, Valle-Inclán Literatura catalana: Víctor Català, d’Ors, Pla, Rodoreda L’existencialisme

El teatre contemporani La crisi del model naturalista L’avantguarda teatral i Artaud El teatre èpic i Brecht El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco

COMPETÈNCIES Capacitat d’elaborar antologies de textos partint d’un tema proposat. Adquisició de la consciència de crear textos amb finalitats estètiques. Sensibilització per comprendre els mateixos processos creatius en la literatura universal i en la nostra.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 37

23/7/08 08:24:15

Programació d’aula Valoració del text individual i apreci de l’ús correcte de la llengua. Valoració de l’escriptura com a eina d’interpretació de la condició humana. Respecte per la tradició i consciència dels temes plantejats per la literatura contemporània.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Resum i estructuració dels coneixements rebuts. Manipulació dels textos literaris i creació de poemes avantguardistes. Interpretació de manifestos artístics i esquematització dels trets més significatius. Lectura i anàlisi de poemes en prosa. Anàlisi de models narratius diferents. Estudi de la condició humana a partir dels narradors del segle XX. Comparació de poemes i contes, i anàlisi de la brevetat com a condició de l’obra contemporània.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores. Les avantguardes: 3 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura i activitats: 1 h. La poesia en el primer terç del segle XX: influència del neosimbolisme: 4 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura i activitats: 2 h. La novel·la en el primer terç del segle XX: la revolució del jo: 4 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura i activitats: 2 h. El teatre contemporani: 3 h. Estudi de la matèria: 2 h. Lectura i activitats: 1 h. Guia de lectura de La mort a Venècia: 5 h. Lectura fragmentada i comentaris orals: 2 h. Treball de la lectura amb fases de redacció i discussió: 3 h. Activitats d’aprofundiment: 1 h.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 38

23/7/08 08:24:16

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 39

23/7/08 08:24:16

Orientacions

UNITAT 1 El context històric i teòric ha de ser mínim i, en canvi, s’han d’aprofundir els valors que ens aporten les literatures clàssiques. Cal insistir en el fet que gèneres, mites, temes i tòpics poden revestir-se de formes variades i de presentacions artístiques diferents al llarg dels temps. Convé intervenir en aquelles formes que són més properes a l’alumnat: cinema, publicitat, informació, etc., perquè comprengui com poden interioritzar-se en el text literari. Cal crear capacitat d’admiració per textos que avui llegim com si fossin nostres, perquè d’aquesta passió sorgirà una comprensió més gran del present. Convé globalitzar tots els coneixements adquirits a partir de la lectura d’una obra completa, cosa que s’ha de fer amb la intervenció conjunta de tot l’alumnat.

UNITAT 2 En aquesta unitat, convé potenciar la lectura expressiva, com també l’adquisició d’un vocabulari mínim per explicar els diferents corrents literaris. S’ha de donar prou importància al comentari, més als continguts que no pas a la forma, perquè el que veurem és l’evolució del tema amorós. És interessant que l’alumnat s’adoni que determinades fantasies literàries tenen també les seves semblances en models narratius del cinema. Les activitats orienten l’estudiant a tractar amb gèneres diversos i saber-ne veure els trets més específics. Els quadres sinòptics i exercicis de literatura comparada han de portar el text a l’experiència viscuda, per tal que es pugui interioritzar aquest coneixement. Convé vetllar per la correcció de tots els textos que els alumnes redactin i també per la coherència expositiva dels treballs orals fets en grup.

UNITAT 3 La unitat 3 és cabdal per entendre el desenvolupament posterior de la literatura universal. Cal parar una especial atenció a l’estudi dels fragments proposats i destacar l’ampli ventall de gèneres que es conreen. Convé que les obres siguin tractades amb el rerefons històric que les va veure aparèixer. Els temes i tòpics que s’han vist en unitats anteriors tornen a aparèixer. És un bon moment per recordar allò que s’ha estudiat en unitats anteriors. Ara s’ha de fer amb més freqüència l’estudi comparatiu de textos de diferents èpoques i autors, amb quadres sinòptics, esquemes i mapes conceptuals. L’obra completa objecte d’estudi permet l’anàlisi d’estructures literàries incorporades al cinema. El tema que planteja és d’interès per a l’alumnat i permet el treball oral en equip. La curiositat de la història

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 40

23/7/08 08:24:16

Orientacions portarà immediatament a la qualitat del text literari d’una manera engrescadora. Així mateix, la universalitat del conflicte podrà plantejar la intervenció dels alumnes a partir de la pròpia experiència. La premsa acumula referències de grans obres de la literatura universal. Un grup de voluntaris pot ser l’encarregat de buscar aquestes informacions en els mitjans de comunicació durant el curs: és fàcil trobar ressenyes d’estrenes teatrals de clàssics, referències a les humanitats, citacions dels polítics, etc. L’equip recollirà tota aquesta informació en una exposició de final de crèdit que pot portar com a títol: «Els clàssics d’ara». Pot resultar una bona estratègia dedicar algunes classes a la recerca bibliogràfica per Internet. Us donem unes quantes adreces per començar: poesia poesia romàntica: www.uji.es/ale/espoe.htm golden age spanish sonnets: ingber.spanish.sbc.edu/SonnetsTexts Juan Ramón Jiménez: www.fundacion-jrj.es Pablo Neruda: www.geocities.com/Paris/Arc/9906/pablo.htm Federico García Lorca: www.garcia-lorca.org novel·la Hemingway: www.oprf.com/Hemingway/index.html Joyce: www.cohums.ohio-state.edu/english/organizations/ijjf teatre Shakespeare: www.shakespeare-oxford.com

UNITAT 4 En aquesta unitat, convé reforçar el coneixement dels condicionants històrics que fan canviar el rumb de la cultura del moment. Els alumnes han de copsar la importància dels pensadors en la renovació de les idees i la transformació en els models culturals respecte del període anterior. És interessant observar com la literatura compleix una funció ben diferent de la que estem avesats a entendre en els nostres dies i el rigor amb què els mots són vehicles de coneixement. Cal aprofundir els nous models novel·lístics i els matisos dels nous imaginaris col·lectius. L’alumnat s’aplicarà en la redacció dels textos propis de funció referencial i acadèmica.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 41

23/7/08 08:24:17

Orientacions UNITAT 5 En aquesta unitat, hi ha molta poesia. Us proposem que, a l’aula, llegiu poemes expressivament, fins i tot acompanyats de fragments musicals de peces romàntiques. Serà aquest el moment del curs per desvetllar vocacions i orientar en la redacció de textos de creació propis. Paral·lelament, convé revisar les nocions mètriques fonamentals. És interessant incorporar els conceptes que comporta l’aparició del Romanticisme (molts dels quals encara perviuen) i la seva relació amb la resta de les arts. Goethe és fonamental per introduir la figura de l’home de cultura que marca una època i influeix en la següent.

UNITAT 6 Aquesta unitat –potser la més extensa des del punt de vista dels continguts– és fonamental. Caldrà, doncs, fer un esforç de síntesi per donar una visió global a la producció literària. Conèixer els mons dels diferents novel·listes aproparà els alumnes a imaginaris tancats i al coneixement de personatges que han inspirat altres disciplines artístiques. Caldrà incidir en la idea que les noves actituds responen a models socials en correspondència amb la realitat. Quant a la poesia, és important que s’entenguin les fites del període per poder avançar posteriorment en la unitat següent. La dedicació al comentari de poemes concrets i rellevants serà fonamental. L’alumnat ja té un coneixement força profund de la història de la literatura. És el moment de relacionar conceptes, moviments i exemples i de fer créixer la seva capacitat crítica a través de la lectura.

UNITAT 7 Aquesta unitat reforça la interpretació de la literatura comparada: amb el treball de quadres sinòptics, motius comuns a diversos gèneres, visions similars de l’existència i reflexions teòriques es pot veure la literatura d’una manera més àmplia. La novel·la ha estat font d’inspiració per al cinema al llarg del segle XX. En aquesta unitat és fàcil trobar-hi paral·lelismes. És molt interessant l’estudi comparatiu de les dues formes artístiques que fa el llibre La llavor immortal, de J. Balló i X. Pérez. El grup-classe pot dinamitzar-se força amb les propostes de grup, en la recerca d’informacions i en l’elaboració de material de presentació oral. Convé que el treball de redacció sigui sovintejat, perquè l’alumnat ha d’haver adquirit destresa per comentar un text. La darrera guia de lectura podria fer-se conjuntament a classe: el text crearà dubtes i reflexions, que seran més interessants si es plantegen en grup. El final del curs és un bon moment per fer una enquesta sobre els llibres llegits, valorar el cànon que cada alumne hagi preparat i oferir una llista de lectures, que es presentarà oralment.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 42

23/7/08 08:24:17

Unitat 1 Solucionari

LA BÍBLIA Textos i activitats 1. Gènesi. En aquestes respostes s’ha de valorar el caràcter oral del text, la plasmació en forma de faula i la bellesa metafòrica. El discurs és anafòric i repetitiu. El poder de la paraula és creador. El text expressa ordres diverses que es produeixen escrupolosament. Hi ha una funció apel·lativa, perquè les paraules provoquen fets. El tractament estilístic que rep aquest fragment és ben diferenciat del text posterior, de caràcter científic. Potser es fa referència a les mateixes metàfores, però des d’un punt de vista antropològic. El segon text és expositiu i no admet la progressió anafòrica. 2. Llibre de Job. Les tres parts en què es divideix el fragment són: enyorança dels béns passats, penúria del present a causa de la voluntat divina i contrast entre el bé desitjat i el mal trobat. L’antítesi estructura el fragment poètic. Job expressa la malastrugança amb molts referents al món animal i a l’experiència camperola. La figura de Job és universal. El tema dels mals de l’ésser humà caigut en desgràcia és present en gèneres literaris tan diversos com l’elegia, el conte o la novel·la. La pintura també ha tractat del tema: podem recordar els quadres de Marc Chagall sobre Job, per exemple. 3. La Bíblia. Literatura i cinema Activitats destinades al treball en grup, de resposta lliure.

LA LITERATURA GREGA Textos i activitats 1. L’Odissea. «Vegeu» o «vet aquí» són expressions que demostren l’oralitat del text. Fórmules, claredat expositiva i estructuració dels episodis en són els trets principals. Tot això ajudava l’aede, un cantor professional que s’acompanyava d’un instrument de corda. Ulisses explica en primera persona les seves peripècies davant la cort d’Alcínous, rei dels feacis, en el cant IX. Ulisses s’empesca una sortida intel·ligent, però alhora plora pels companys sacrificats. La llei de l’hospitalitat no és tinguda en compte pel Ciclop, que demostra una gran barroeria. La nostra societat té signes d’acolliment a l’estranger: un xiprer en una masia, oferir menjar o beguda al nouvingut, etc., per contrast amb altres actituds xenòfobes i reduccionistes de la realitat multicultural. El tret predominant en tots dos gegants és la violència i la ira incontrolades cap a aquell que els sembla un estrany. La grandiositat de la seva aparença física n’és un altre element distintiu. 2. Ítaca. Kavafis (1863 – 1933) va néixer a Alexandria, on va viure i treballar. Coneixia l’anglès i el francès. L’edició completa de la seva obra es publicà el 1935. La seva poesia és de retrobament amb el món clàssic.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 43

23/7/08 08:24:17

Unitat 1 Solucionari El poema conté elements mítics: lestrígons (gegants antropòfags), ciclops, Posidó (déu del mar), que tenen el valor de l’aventura interior. Permeten evocar el viatge com a font de meravelles. El viatge d’Ulisses és el viatge vertical, el de la formació pròpia. Ítaca és l’origen, allò que ens fa el regal de poder marxar d’algun lloc. L’enriquiment del viatge és la mateixa experiència: la saviesa que adquirim en sortir cap a fora. 3. Ulisses. El dolor de l’ànima aïlla el poeta del món, com li passa a Ulisses davant les costes dàlmates. L’enumeració i la comparació construeixen retòricament el poema. La veu correspon al poeta que se sent un viatger errant, a la manera de l’heroi. Umberto Saba és pseudònim d’Umberto Poli. Va néixer l’any 1883 a Trieste, era fill de mare jueva i el seu pare el va abandonar de petit. Aquests fets el van fer emmalaltir i el portaren posteriorment a interessar-se per la psicoanàlisi. Acabada la Primera Guerra Mundial va comprar la Libreria Antica e Moderna a Trieste, amb peu editorial propi, lloc de trobada antifeixista. Després de refugiar-se algun temps a Florència i a Roma a causa de les lleis racials, va retornar a la seva ciutat. Va morir l’any 1957. La seva poesia és vitalista, tot i estar influït en un principi pels anomenats crepuscolari. Autobiogràfic i lluny de modes, és només aparentment senzill i en la seva modernitat hi ha molta tradició. Il canzionere, publicat l’any 1921, conté, amb afegits posteriors, la seva obra lírica.

LA LITERATURA LLATINA Textos i activitats 1. L’Eneida. Mercuri porta un caduceu (vareta amb dues serps enroscades i dues aletes al capdamunt), un capell punxegut al cap i unes botes alades. Com que és protector dels comerciants també porta una bossa. Enees ha de complir la missió que li ha estat encomanada i no es pot quedar amb la reina Dido. 2. El locus amoenus. Els elements comparables són: lloc ombrívol – plaça amb arbres salzes – capçada de castanyer cants d’ocells – camions, persianes… rossinyols – semàfor font – font seca flors – olors pudents d’escombraries oreig – esgarrifança lloc plaent – parterre urbà temps primaveral – estiu Marcovaldo idealitza un món que només forma part de la imatgeria de l’home urbà. El seu desig no està lligat a l’amor, com en el tòpic, sinó a la idea simplificada d’un món que hauria de ser bell fugint de la família. La visió és paròdica, perquè canvia sistemàticament

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 44

Literatura Filosofi a i universal ciutadaniaBATXILLERAT BATXILLERAT

23/7/08 08:24:18

Unitat 1 Solucionari els elements del tòpic per succedanis de ciutat: tot fa pudor, és aspre, lleig… En el fons d’aquesta recreació hi ha una crítica a la lletjor del món industrial. 3. Horaci. És feliç aquell que no desitja res, cosa que configura el beatus ille horacià. Les «escapades» actuals a la natura no van acompanyades d’aquest desig de mesura i saviesa. 4. Ovidi. Excepte el personatge de Boccaccio, els altres pateixen un silenci imposat o bé per una força màgica o bé per raons amoroses de servei a la dama. Tenim exemples de conte popular i de narració culta. Excepte en el cas del Tirant, els altres tenen el silenci com un element estructural. Crea comicitat Maseto, suspens Tirant, Elisor i Lanval, i és tràgic en la sireneta i Filomena. 5. Vocabulari familiar Exercici de resposta lliure.

Guia de lectura Antígona, de Sòfocles.

Bibliografia ALBERICH, JOAN. Grecs i romans. Madrid: Alhambra, Biblioteca de Recursos Didàctics, 1991. STEINER. Antígonas: una poética y una filosofía de la lectura. Barcelona: Gedisa Editorial, 1996. RODRÍGUEZ ADRADOS, J. Dioses y héroes: mitos clásicos. Aula Abierta Salvat. BALLÓ J. i PÉREZ, X. «La màrtir i el tirà. Antígona». La llavor immortal.

Qüestions a) Tebes era una ciutat grega de la Beòcia. Fundada pels fenicis, té un passat llegendari amb figures com Èdip. La ciutat fou destruïda per Alexandre el Gran el 336 aC. Antígona era filla d’Èdip i de Iocasta. Filla de l’incest entre mare i fill, acompanyà el seu pare, cec i pobre, després d’abandonar la ciutat. Antígona pertany a una família il·lustre. El seu oncle Creont és ara el rei de Tebes i els seus germans comanden exèrcits contraris. Des del principi, Antígona està preocupada pel germà no enterrat. Creont té en el centre de les seves preocupacions la defensa de Tebes, ara que ha accedit al poder. Els déus hi són constantment al·ludits: Zeus, Hefest, Ares, especialitzats en distintes forces divines. Antígona invoca els deures familiars en l’enterrament de Polinices. Els grecs rentaven els cadàvers, els untaven amb bàlsam i els vestien. Els posaven un òbol a la boca per tal que poguessin pagar el viatge cap a l’Hades, el regne de Plutó i Persèfone, al qual s’accedia travessant el riu Aqueront. Un barquer era l’encarregat de portar-hi les ànimes. b) Antígona és molt jove i excessivament valenta. Es mou per la pietat que sent pel seu germà, ja que no suporta veure vagar la seva ànima, sense poder ser enterrada. Ha de lluitar sola, perquè no té ni l’ajut de la feble Ismene; potser actua compulsivament, perquè té un caràcter tràgic. Sap que perd l’amor, tot i que es dol d’haver-hi de renunciar per una causa familiar. Hi ha moltes intervencions d’Antígona que ja ens indiquen la decisió

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 45

23/7/08 08:24:18

Unitat 1 Solucionari d’enfrontar-se al poder i d’acceptar-ne les conseqüències. c) Creont defensa la seguretat de Tebes. El text de Bowra que hem transcrit pot donar pistes sobre aquestes qüestions. d) Ismene i Hèmon, tot i estimar Antígona, no poden evitar la tragèdia. Tampoc no tenen la força de la protagonista per seguir-la. Hèmon és jove i molt més prudent que no pas Creont, que s’encega per fer complir les normes. e) Enterrar un familiar era un deure ineludible en el món grec. No es podia anar contra la llei divina, perquè aleshores l’ànima del mort no trobava repòs. El seu esperit era com una divinitat a la qual s’havia de retre culte. Aquest fet enfronta un vell Creont amb una jove Antígona. Tenen valors contrastats. El conflicte pot ser d’interès per als alumnes, perquè la figura d’Antígona representa tot allò que lluita contra l’establert. L’amor familiar i íntim s’enfronta al dret de l’Estat i al seu representant, Creont. Les mesures polítiques imposades en l’esfera privada fan d’Antígona un personatge culpable i unilateral. Antígona és un personatge interessant, perquè es tracta d’una dona jove que lluita sola. La Revolució Francesa la convertí en la figura emblemàtica de la igualtat entre homes i dones. El quadre que us presentem dóna exemples semblants als de la figura estudiada. f) Exercici de resposta oberta.

Activitats d’aprofundiment Exercicis a criteri del professorat.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 46

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:18

Unitat 2 Solucionari LA POESIA TROBADORESCA Textos i activitats 1. Bernat de Ventadorn. Trobador nascut el 1147, es formà amb la família del seu senyor. Va haver de marxar a l’exili i fou acollit en la cort d’Elionor d’Aquitània. D’orígens humils, acabà els seus dies en el monestir de Dalon. La seva poesia és apassionada, parla de desesperació amorosa i del dolor per l’exili a què es veu abocat. Avui és un dels trobadors més valorats. El poema de l’alosa exemplifica la joia amorosa, però el poeta marxa trist per haver estat acomiadat per la dama, ofegat en el sentiment dolençós com Narcís en la seva bellesa. Bernat s’adreça a Tristany, potser Raimbaut d’Aurenga, senyor de terres d’Avinyó. Aquest trobador escriu una poesia obscura que anticipa la d’Arnaut Daniel. 2. Els joglars. Exercici de redacció en què cal valorar la correcció lingüística i la capacitat de síntesi. 3. Decameró. Es poden trobar vides novel·lades d’Elionor d’Aquitània que recreen les corts trobadoresques. Com a novel·la històrica és recomanable l’obra de Tanja Kinkel, Reina de trovadores.

EL DOLCE STIL NOVO I LA LÍRICA MEDIEVAL Textos i activitats 1. Giacomo da Lentini i Guido Cavalcanti. L’enamorament pels ulls té una llarga tradició literària. Els tractats de Ficino i d’altres expliquen com uns esperits passen de la vista de l’estimada a la de l’enamorat i li fereixen el cor. El cinema ha explotat aquesta mena d’enamorament de manera que se’n poden trobar molts exemples. Tota la retòrica de la passió amorosa s’explica amb un lèxic semblant: foc, ferida, mort…, davant la indiferència de la senyora. El sonet és la forma mètrica per excel·lència en aquesta època. Format per dos quartets i dos tercets, la rima ha de ser consonant, en versos decasíl·labs. L’amor com a ideal és el gran tema del moviment líric. La visió del sofriment amorós i els seus orígens expressats a través de la sinceritat del poeta n’és la clau, amb una aflicció continguda. La bellesa de la mirada com a motiu construeix molts dels poemes. En el segon poema, la sinceritat és més acusada, hi ha una implicació moral de l’enamorat i per a nosaltres l’expressió és molt moderna. 2. Petrarca. El joc de Laura permet la referència al llorer: «als bells rams», com altres vegades a l’aura. «Entrar al laberint» és entrar en l’amor de Laura. El dia 6 d’abril de 1327 la va veure per primera vegada a l’església de Santa Clara d’Avinyó. Per lloar-la, va compondre el Cançoner, amb més de 300 sonets, 29 cançons i altres composicions. Començà aquesta obra el 1330 i la perllongà durant tota la seva vida. En el primer poema explica al lector que ha de llegir el llibre des d’una perspectiva moral. Laura és una figura de gran bellesa,

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 47

23/7/08 08:24:19

Unitat 2 Solucionari virtut i honestedat, condicions necessàries en la poesia petrarquista i en la que es produí posteriorment. La mirada introspectiva que té Petrarca envers els seus sentiments de malenconia amorosa el porten a posar els ulls en la naturalesa. En l’obra Secretum fa una anàlisi d’aquest sentiment en un diàleg amb sant Agustí. 3. Dant. Hem heretat la idea romàntica que una imatge dantesca és una imatge terrorífica. De fet, però, en l’obra de Dant aquest horror pel món d’ultratomba no existeix, perquè el sentit del seu infern és al·legòric. Usem popularment l’expressió «visió dantesca» per descriure catàstrofes. Valle-Inclán presenta un personatge anomenat Max Estrella, l’últim poeta bohemi del Madrid de principis del segle XX. L’obra transcorre en una llarga nit, al llarg de la qual el protagonista s’endinsa en la realitat esperpèntica de l’Espanya d’aquells anys acompanyat no pas de Virgili, sinó d’una mena d’amic grotesc anomenat Don Latino de Hispalis. 4. Ausiàs March. La imatge inicial del poble en festa contrasta amb l’estat anímic del poeta.

LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES I ALTRES PROPOSTES NARRATIVES Textos i activitats 1. Chrétien de Troyes. El primer text és narratiu; hi succeeixen fets fonamentals per al desenvolupament de la història i el temps verbal és el passat. El segon text és dialogat, en estil directe. La funció que hi predomina és l’apel·lativa, perquè la donzella interroga Perceval sobre el que s’ha explicat abans. El silenci del protagonista serà la causa de totes les seves dissorts. Perceval calla pels remordiments que li provoca la culpa que té en la mort de la seva mare. Si hagués formulat les preguntes «per què sagna la llança?» (és la llança de Longí, que obrí el costat de Crist) i «qui és servit amb el Graal?» (el copó serveix per administrar l’eucaristia al rei tolit), el Rei Pescador, paralític, s’hauria guarit i a ell li haurien vingut molts béns, perquè era el predestinat a salvar-lo. Segons Riquer el seguici és una al·legoria de la decadència del regne cristià de Jerusalem, que conserva el consol de l’eucaristia i que espera el salvador Perceval. El Rei Pescador viu al castell de Corbenic, un lloc extraordinari, il·luminat amb molts ciris i foc. L’endemà, quan Perceval es lleva, troba tot aquest lloc desert. 2. Gabriel García Márquez. Exercici a criteri del professorat. 3. Chaucer. Una societat que ja depèn dels diners, amb ganes de viure i representada per una classe emergent com és la burgesia, que planteja models socials molt diferents del món artúric simbolitzat per la noblesa. 4. Herois d’ahir i d’avui. Els quatre temes de la literatura són: l’heroi èpic que lluita amb l’enemic des de la seva còlera; l’heroi que en el retorn a casa creix interiorment; l’heroi que ambiciona un tresor, i l’heroi dels déus que se sacrifica per l’home. L’ésser humà del món contemporani lluita, s’esforça per aconseguir no sap ben bé què. El seu combat és inútil, sense sentit.

Guia de lectura Romanç de Tristany i Isolda, de Joseph Bédier.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 48

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:19

Unitat 2 Solucionari Qüestions a) El regne de Cornualla es troba en el país de Gal·les, governat pel rei Marc. Tristany prové de Leonís, encara que Maria de França considerava que era natural del sud de Gal·les. Isolda viu a Irlanda i viatja a Cornualla per casar-se amb Marc. La història transcorre en regions celtes a Cornualla, Irlanda i la Petita Bretanya; fins i tot els noms dels personatges tenen un origen celta. Tristany es casa a la Petita Bretanya amb Isolda la Blonda. Molts són els costums de les classes nobles que es poden trobar en el llibre: les noces, la cacera, adobar cérvols, vestits i rituals, tocar l’arpa i cantar lais… Hem de fer notar que les històries que s’escoltaven a la cort per entretenir el rei eren casos d’amors desastrats: Dido i Enees, Píram i Tisbe. Altres costums feudals, com ara pagar tributs a altres reis, deure fidelitat al rei, armar-se cavaller, els missatgers i les cartes són abundants en el llibre. La decoració de cambres amb belles pintures o les eines i joies que venen els mercaders donen informació sobre una societat cortesa i refinada. El tema de l’adulteri es planteja en un altre cavaller medieval: Lancelot. Però aquest cavaller artúric representa un model de cavalleria i d’amant que es perfecciona amb l’amor adúlter de la reina Ginebra. El model de Tristany és més realista, perquè, tot i el filtre, abandona l’empresa artúrica per l’amor d’Isolda. La història del drac és un motiu folklòric celta i no sembla versemblant, com tampoc no creiem en l’existència del gegant Morholt (que recorda el minotaure). Moltes astúcies de Tristany i Isolda semblen exagerades, però aquests motius provenen de contes orientals: el jurament ambigu, el cabell portat per l’ocell, la substitució de la reina la nit de noces o els arbres sorgits de les tombes dels amants. b) Tristany venç Morholt, talla la llengua del drac, mata el traïdor, salva el seu cunyat d’una trampa… Alguns ardits dels amants provenen de contes orientals: espiats pel rei Marc anul·len la trobada, fan un jurament ambigu, s’oculten en el bosc, Tristany es disfressa de captaire boig… Quan prenen el beuratge ja intueixen la seva fi tràgica, cosa que els dóna un valor d’amants universals. El beuratge transforma l’heroi, fet que l’exculpa de perdre la seva natural cortesia en tornar impensadament a Cornualla per satisfer els seus desitjos de veure Isolda. Aquesta follia el deshonora com a cavaller. Un dels fets que més destaca la intel·ligència dels amants és el moment en què anul·len la seva trobada en saber-se espiats pel rei. El regal de Petit-crû afegeix màgia a la història i demostra la fidelitat dels amants. La prova de l’ordalia serà la més dura de superar. c) La presència de dracs, gegants i nans o elfs forma part de la imatgeria col·lectiva. L’amistat de Tristany i Kaherdí és sòlida i s’expressa sovint. La recreació de Tristany boig és d’un gran realisme: els cabells rapats eren signe d’esclavitud, per exemple. Bo i dient la veritat, el prenen per foll, perquè la barreja amb

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 49

23/7/08 08:24:20

Unitat 2 Solucionari bajanades impossibles de creure. Com en el cas d’Ulisses, no el reconeix ningú i ha de donar proves de la seva identitat a la reina. Els motius, però, són ben diferents. Com el gos d’Ulisses, també el de Tristany reconeix l’amo. Els traïdors són Ganeló, Andret, Godoine i Denoalen. Constantment vigilen Tristany per fer-lo caure en paranys. La seva fi es correspon amb les seves vileses. El desenllaç de l’obra és tràgic i respon a un motiu de la tradició: l’enllaç de les branques sortides de les tombes dels protagonistes. d) L’escena del bosc és un dels moments més bells de la història. Però els amants no viuen apartats allí per voluntat pròpia: fugen de la societat que els culpa. Enyoren la seva posició social. Com diu el text viuen «proscrits» perquè han traït el seu senyor, tot i estimar-lo. En veure que ell els perdona, decideixen tornar. El record de l’estimada porta Tristany cap a un casament no volgut, a causa del nom de la dama. El gosset que guanya i que té el poder de proporcionar felicitat dóna dignitat als amants, que renuncien a ser feliços. e) La història de Tristany ja fou molt popular a l’edat mitjana. Se’n van fer una colla de versions i traduccions a totes les llengües europees el segle XIII. Es conserva un fragment del Tristany en català del segle XIV i també coneguts romanços en castellà. La impossibilitat d’una passió irrefrenable féu d’aquesta història la primera novel·la d’amor d’Occident. Fàcilment després va interessar els romàntics, amb la revifalla dels temes artúrics a Anglaterra i amb l’interès de Wagner a Alemanya, qui, el 1865, va compondre l’òpera Tristany i Isolda. Elionor d’Aquitània fou reina de França i d’Anglaterra. Casada amb Lluís VII, fou repudiada pel rei. Es casà després amb Enric II d’Anglaterra, la cort del qual era refinada i protegia els poetes. Les figures mítiques proposades tenen amors desgraciats. Podeu consultar les seves històries en el Diccionario de mitología griega y romana, de Pierre Grimal (Barcelona: Paidós, 1986).

Bibliografia ALVAR, CARLOS. Breve diccionario artúrico. Madrid: Alianza Editorial, 1997. GARCÍA GUAL. Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la tabla redonda. Madrid: Alianza Editorial, 1984. RIQUER, MARTÍ DE. El romanç de Tristany i Isolda (pròleg). Barcelona: Quaderns Crema, 1984.

Activitats d’aprofundiment Exercicis de resposta oberta.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 50

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:20

Unitat 3 Solucionari EL RENAIXEMENT. LITERATURA ITALIANA Textos i activitats 1. La gelosia. La follia amorosa d’aquest cavaller cristià la provoca l’enamorament de la princesa xinesa Angèlica. Gelós de l’amor entre la princesa i el negre Medor, Orland actua amb una follia destructora fins que recupera el seny gràcies a la intervenció d’un amic. Aquí es pot veure aquesta actuació enfollida que permet tota mena d’aventures. 2. La mitologia. Ícar era fill de Dèdal. Per fugir del laberint en què Minos els havia tancat, Dèdal fabricà unes ales per a ell i el seu fill. El pare li recomanà de no ascendir gaire cap al Sol, perquè la cera amb què se subjectaven les ales no es fongués. Ícar, orgullós, va desafiar el consell i va caure al mar, prop de l’illa de Samos. La lírica amorosa pren el mite d’Ícar com a símbol de la gosadia amorosa: l’amant s’exposa excessivament i perd en el joc amorós. El poema de Tansillo evoca el mite en un sentit positiu: qui mor arriscant-se, perd la vida però no la gosadia. 3. Bestiaris. La tradició lírica explica sovint la passió amorosa amb metàfores com «cremar», «foc»… L’amant que va directament al foc, buscant l’amor, no es crema, perquè és allò que busca. La salamandra era considerada l’animal encarregat de custodiar el foc. Són força útils els diccionaris de símbols que expliquen aquestes tradicions: CIRLOT, JUAN EDUARDO. Diccionario de símbolos. Barcelona: Labor, 1982. BIEDERMANN, HANS. Diccionario de símbolos. Barcelona: Paidós, 1993.

RENAIXEMENT. LITERATURA CASTELLANA Textos i activitats 1. L’amor adolorit en Garcilaso. Garcilaso (1501 – 1536) és el poeta més representatiu de la seva època en llengua castellana. La seva biografia poètica va lligada íntimament a la seva vida, de la qual s’ha de destacar: 1526 Boscán coneix Andrea Navagero, que introdueix el poeta en la mètrica italiana. 1531 El mateix any Garcilaso coneix la dona que inspirarà tota la seva obra poètica:

Isabel Freyre. 1532 Fa de testimoni en el casament del seu nebot sense el permís de la reina, fet que

l’obligarà a marxar de la cort. 1531 Pot anar a Nàpols, on coneixerà els humanistes més importants de l’època. 1536 Mor després d’atacar el castell de Muy a la Provença.

Els poemes parlen del fatalisme vital, de la pèrdua de l’amor i de l’autoanàlisi. Hi ha resignació i introspecció.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 51

23/7/08 08:24:20

Unitat 3 Solucionari Garcilaso imita el model de Petrarca, no només en els motius temàtics, sinó també en la disposició en el poema i en l’estructura sintàctica, encara que ho resol amb més rapidesa que no pas en el model. Garcilaso és més contingut, mentre que Petrarca aquí mostra una introspecció més aguda. 2. El realisme del Lazarillo. El cec ensenya l’astúcia a Lázaro, però ho fa amb les eines de l’escola de la vida, amb duresa i malvolença. La darrera frase expressa aquesta intenció del cec.

RENAIXEMENT. LITERATURA FRANCESA Textos i activitats 1. Ronsard. Els dos poemes són sonets. En el primer, el motiu de la rosa serveix per expressar l’estimada: com la flor que, primerenca, es veu abatuda per la pluja, així la noia jove que mor. El poeta ofrena la tomba amb roses, perquè allò que ella fou en vida ho continuï essent en mort. El tema de les roses i de l’aprofitament de la bellesa és molt present en la seva poesia. Ronsard no ho interpreta des de la caducitat, sinó que diu a les dames que siguin més generoses perquè d’aquesta manera seran recordades en els seus versos. El tòpic del carpe diem ja és present en Horaci, tal com vam estudiar en el tema 1: «cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà», ens diu el poeta en el cant XI. El Renaixement lliga aquest tòpic amb el gaudi de l’amor. Ronsard ho fa notar en els seus sonets a Helena: «Cueillez dès aujourd’hui les roses de la vie». Respon al Collige, virgo, rosas d’Ausoni. Bernardo Tasso i altres poetes van cantar en l’època la invitació a l’amor de les noies abans no les marcís el temps. El Renaixement interpreta el motiu des del gaudi dels sentits, mentre que en el barroc la visió porta directament a la mort. El sonet de Garcilaso és el XXIII: En tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto, y que vuestro mirar ardiente, honesto, con clara luz la tempestad serena; y en tanto que el cabello, que en la vena del oro se escogió, con vuelo presto, por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena; coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto, antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitará la rosa el viento helado, todo lo mudará la edad ligera por no hacer mudanza en su costumbre.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 52

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:21

Unitat 3 Solucionari 2. Montaigne i l’assaig. Exercicis a criteri del professorat. 3. Louise Labé. El poema té com a trets estilístics la repetició i l’anàfora i imita l’estil de Catul. Recordem que Labé era bona coneixedora dels clàssics. Louise Labé és la figura més important de l’escola lionesa. Va néixer cap al 1515. Era filla d’un corder, ofici que també tenia el seu marit, per això l’anomenaven la «Belle Cordière». Era culta: coneixia el llatí, l’italià, el castellà; la seva imatge podia escandalitzar per a l’època: vestia com un home i s’enamorà d’un poeta, Olivier de Magny, que la va fer patir força. La seva obra es redueix a vint-i-quatre sonets i tres elegies. En la seva poesia rellegim els tòpics dels poetes petrarquistes i renaixentistes, però des d’una òptica femenina: es pregunta el perquè de la bellesa si l’enamorat no la correspon. 4. La Rosa. Exercicis de resposta lliure.

EL BARROC. LITERATURA CASTELLANA Textos i activitats 1. El Quixot. La visió de Don Quijote és la de qui té necessitat de creure en la ficció. Davant el mínim esdeveniment de la realitat que li permeti calcar els esquemes cavallerescos no vol entrar en cap discurs raonat que pugui estroncar-li l’aventura. De manera que l’esquema funciona seguint les pautes de lectura: CAVALLERS duen elms

REALITAT objecte que resplendeix (gibrella)

La transposició és possible perquè hi ha una mínima semblança amb la ficció. El contrast es produeix entre el protagonista i Sancho, que diu exactament l’única cosa que es pot deduir de la visió: «Lo que yo veo y columbro no es sino un hombre sobre un asno, pardo como el mío, que trae sobre la cabeza una cosa que relumbra». La saviesa pràctica de Sancho s’expressa en una llengua farcida d’expressions fetes i dites, amb força sarcasme i ironia, com quan gosa dir que l’elm «sembla» una gibrella, i Don Quijote li dóna la raó i confirma que deu ser cosa d’encanteris funestos. El fet que arribin a un acord sobre la interpretació dels fets a partir de bases diferents no deixa de ser humorístic. Don Quijote vol creure en la ficció i no pregunta res abans no li aigualeixin l’aventura. És una actitud renaixentista. Don Quijote imita lingüísticament el model de la novel·la de cavalleries, amb expressions altissonants, sintaxi llatinitzant i llenguatge llibresc, mentre que en la seva relació amb Sancho es mostra molt més expressiu, directe i irònic, i fa ús d’un llenguatge referencial, ja que sap construir molt bé la lògica del món imaginatiu que suporta la seva vida i la lògica del món real del qual vol escapar. L’home que va a cavall i al qual atribueix el protagonista el yelmo de Mambrino és el mateix que duu una «cosa que relumbra» i no va a cavall sinó sobre un ase. Aquí conflueixen dues visions del món, de manera que el cavaller vist per Don Quijote no és altra persona que un pobre barber.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 53

23/7/08 08:24:21

Unitat 3 Solucionari Miguel de Cervantes Saavedra va ser el quart de set germans, fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor Cortinas. Va néixer a Alcalá de Henares l’any 1547. A vint-i-dos anys s’embarcà cap a Itàlia acompanyant el cardenal Acquaviva i l’any 1571 intervingué en la batalla de Lepant. Com a soldat, participà en altres expedicions militars fins que, de retorn a Espanya, va ser capturat per uns pirates. Va estar cinc anys captiu a Argel, d’on va intentar escapar en quatre ocasions fins que fou alliberat pels pares trinitaris. A trenta-tres anys, acaba la seva època heroica. De retorn a Espanya, es casà amb Catalina de Salazar i publicà la seva primera obra, La Galatea (1585). Viatjà per Andalusia recollint queviures per a l’Armada Invencible però fou acusat de desviar diners i empresonat novament. Ja a cinquanta-set anys, es trobava a Valladolid. Nous infortunis l’esperaven abans de publicar la primera part del Quixot l’any 1605, a la qual seguiran les Novelas ejemplares (1612), Viaje al Parnaso, Los trabajos de Persiles y Segismunda, obra pòstuma, i la segona part del Quixot l’any 1613. Morí a Madrid el 23 d’abril de 1616. 2. Francisco de Quevedo. Comentari a criteri del professorat.

EL BARROC. LITERATURA ANGLESA Textos i activitats 1. Shakespeare. La interpretació del monòleg es pot gravar i puntuar. Trobareu en els llibres d’Història de l’art visions d’Ofèlia diverses. La més coneguda és la de Millais.

EL BARROC. LITERATURA FRANCESA Textos i activitats 1. Molière. L’experiència teatral directa de Molière, el seu coneixement del medi com a actor còmic i el seu enginy donen a la comèdia francesa una naturalitat que no tenia. El seu profund coneixement de Plaute i Terenci va influir en aquest canvi, que deslligà el gènere francès de les imitacions espanyoles. Va saber usar, a més, la tradició francesa dels fabliaux i un llenguatge proper i col·loquial. En l’obra El burgès gentilhome la comicitat esdevé constant a causa de la necessitat cega que el burgès té d’imitar l’estil de la noblesa. Cau en els paranys més simples, tocat d’una vanitat sense límits, i la resta de personatges col·laboren a forjar encara més la ridiculesa de les seves pretensions. El vestit que li posaran amb tota mena de cerimònies és el vestit de la presumptuositat. La desproporció entre el model imitable i la realitat dóna peu a tractar del tema des del punt de la comparació amb altres models literaris: El vestit de l’emperador és un conte tradicional en què la vanitat de l’emperador el fa desfilar incautament nu davant el seu poble. La intenció és manifestar la ceguesa falsa de tothom enfront del nen, que diu la veritat.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 54

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:21

Unitat 3 Solucionari El rey burgués és un conte literari de Rubén Darío, autor modernista. Un rei, a imitació dels monarques autèntics, s’envolta dels més grans refinaments. Un dia li porten un poeta i en disposa perquè toqui l’orguenet en el parc on ell passeja. Com un cigne més, o com una estàtua, el rei s’oblida d’ell i, amb els primers freds, mor. La intenció del conte és informar sobre el menyspreu de la societat envers els artistes, especialment els poetes. De manera indirecta, podem parlar igualment de la vanitat d’aquest rei nouvingut. El text, però, no persegueix la comicitat de Molière. El burgès gentilhome (1670) és una obra de Molière. Pertany al gènere de la comèdia i persegueix la comicitat indagant en els costums dels nou-rics, que, per la seva vanitat, es veuen immersos en tota mena d’enganys. 2. La Fontaine. Exercici orientat a la recerca en la biblioteca. No fóra desassenyat proposar alguna tasca de traducció d’alguna de les faules. 3. Folls i assenyats. L’exercici dóna peu a fer un catàleg de «folls» en la literatura, com també a distingir entre realitat i ficció, versemblança i veracitat, etc. Aconsellem la lectura del pròleg a La verdad de las mentiras, de Mario Vargas Llosa (Barcelona: Seix Barral, 1990).

Guia de lectura Romeu i Julieta, de William Shakespeare.

Bibliografia EVANS. Breve historia de la literatura inglesa. Barcelona: Ariel, 1985. PORTILLO. Estudios literarios ingleses. Madrid: Cátedra, 1987.

Altres materials de suport Giuseppe Verdi va compondre òperes sobre temes shakespearians: Falstaff (basada en Les alegres comares de Windsor), Macbeth, Otel·lo.

Qüestions a) L’origen d’aquesta història d’amor sembla arrencar d’una novel·la grega que el 1476 va recrear Masuccio de Salerna en un novellino. Aquest autor explica la relació amorosa i desgraciada de dos joves de Siena. El 1535, a Venècia, aparegué de la ploma de Luigi da Porto un relat semblant basat en un cas verídic que passà a Verona l’any 1303. De tota aquesta tradició, allò que realment va conèixer Shakespeare fou el conte de Porto, millorat per Matteo Bandello el 1554. Es titulava La sfortunata morte di due infelicissimi amanti che l’uno di veleno e l’altro di dolore morirono, con varii accidenti. Aquest text es va traduir a l’anglès, al francès i al castellà. El tractament dramàtic de la història no va ser obra únicament de Shakespeare. També apareix en Castelvinos y Monteses, de Lope de Vega, o Los bandos de Verona, de Rojas Zorrilla. Ara bé, Shakespeare donà als protagonistes un relleu universal. L’origen de l’obra justifica que l’ambientació sigui italiana i no anglesa. Quan Shakespeare la va escriure el 1571 només tenia vint-i-vuit anys.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 55

23/7/08 08:24:22

Unitat 3 Solucionari La rivalitat entre les dues famílies es manifesta des del primer moment. El príncep ha d’aturar la discòrdia civil en una ciutat on la provocació resulta massa fàcil. Aquest fet és del tot necessari per fer fructificar l’amor prohibit dels dos joves, avui paradigma de la tragèdia romàntica i revisat constantment en el cinema. L’amor inicial de Romeu es debat en els termes renaixentistes: Cupido, follia amorosa, la passió per la mirada… Julieta té catorze anys i la família considera que ja és casadora. Les convencions socials volen que els pares triïn marit, tot i que ella cercarà l’amor prohibit en la clandestinitat. La reina Mab és la llevadora de les fades i porta els somnis als humans. L’escena del ball respon a la fase de l’enamorament. Romeu entra a la festa dels Capulet i en veure Julieta, se n’enamora. S’inicia un diàleg el·líptic i al·lusiu per tal d’evitar el bes. Però aquest moment és seguit per un altre de terrible: el coneixement de la identitat d’ambdós. La contraposició amor-odi queda ja situada per als actes següents. b) El sonet inicial explica el canvi de passió amorosa de Romeu i prefigura la clandestinitat de les futures relacions. El primer espai amorós serà el jardí com a lloc de festeig. El diàleg s’estableix en termes metafòrics. Sense renunciar a l’amor, l’un renuncia al nom de l’altre i distingeixen entre el referent i l’objecte: un enginy per poder-se estimar. Julieta es plany de la rapidesa de l’acceptació amorosa: «tot és com un llampec», dirà. Tampoc no vol juraments de fidelitat sota la inconstància de la lluna. Amb tot, Julieta demana l’honestedat en la fi d’aquest amor: la promesa de casament n’ha de ser la condició necessària. La primera aparició de Fra Llorenç es relaciona amb la recollida d’herbes metzinoses. Aquesta activitat serà fonamental per predir la mort ambigua de Julieta. El frare té motius per ajudar-los, perquè veu així la fi de la discòrdia civil. Els casarà d’amagat per normalitzar la relació dels joves. Fra Llorenç té trets molt humans. Aquesta mateixa disposició la presenta la dida que, per temperar el desig de Julieta, fa veure que té mal de cap i tarda a donar-li la resposta sobre el casament. Trobem diferents jocs de paraules. Un d’aquests és el de «Romeu» i «romaní». De fet, aquesta mena de jocs són un tret característic de l’obra shakespeariana. c) Romeu, tot i no voler involucrar-se en l’odi antagònic de les dues famílies, mata fatalment Tibald. L’amor de Julieta li impedeix de batre’s, però la seva voluntat de bé és anihilada per la força del mal que arrossega la rivalitat de Capulet i Montagú. Julieta descriu la impaciència per gaudir del tàlem nupcial amb referències mitològiques de gust renaixentista. Davant la fatal notícia de la mort de Tibald i de Romeu com a assassí, Julieta expressa l’adversitat del moment amb imatges contraposades i antitètiques. Romeu sent com una mort el fet d’haver de marxar de Verona, perquè l’amor vol la proximitat dels amants. Perd el seny, plora i Fra Llorenç li ho retreu. Romeu se sent exiliat de Julieta i es plany que la sort de les mosques que se li acosten sigui millor que no pas la seva. És un lloc comú en la lírica veure la fortuna de la vida animal davant la dissort amorosa.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 56

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:22

Unitat 3 Solucionari L’escena de la cambra es desenvolupa amb un diàleg molt líric entre els amants. Hi apareixen el motiu de l’alba com el moment de separació entre els amants i dos ocells d’alts referents poètics: el rossinyol i l’alosa. L’escena acaba amb la paradoxa que la claredat del dia fa fosc l’amor. Immediatament després d’aquesta escena, la realitat situa Julieta en l’adversitat. El pare decideix el seu matrimoni just acabat d’estrenar secretament el llit nupcial. d) Julieta demostra la força del seu caràcter. Ardidament fingeix que es vol preparar per al matrimoni concertat pels pares per poder restar sola i prendre el beuratge. Abans de beure-se‘l, se li presenten totes les pors. S’imagina la mort real o un despertar entre cadàvers. La necrofília d’aquest passatge amarga l’amor anterior. Julieta evoca elements de la imatgeria occidental. Per exemple, quan diu que «xiscla la mandràgora». La gent pensava que la mandràgora naixia sota les forques dels penjats regada amb el seu esperma. Per aquest motiu la tradició creia que s’havia de tenir especial cura a l’hora d’arrencar-la. Era fàcil sentir els xiscles de la planta, a la qual s’atribuïen virtuts màgiques. Les mandràgores eren extretes per gossos que morien immediatament. L’acte s’acaba amb la presència dels músics de la boda de Julieta just en l’instant en què se’n coneix la mort. e) Romeu, desterrat a Màntua, no és a temps de conèixer el pacte entre Fra Llorenç i Julieta sobre la seva mort aparent. El missatger que no arriba causa l’error fatal. L’escena III és un niu de passions contrariades: amor, desamor, enyorança, odi… Tot acaba en un bany de sang que el príncep haurà de presenciar. Ell conciliarà amb les seves paraules les dues famílies quan ja no serà possible salvar cap vida.

Interpretació Exercici lliure amb força variants.

Activitats de comparació amb el cinema Exercici a criteri del professorat.

Activitats d’aprofundiment 1. Valoració de l’ésser humà. Tots tres fragments il·luminen diferents aspectes de la revolució

cultural que suposà el Renaixement. El text de Pico della Mirandola discorre sobre la dignitat de l’home. L’ésser humà té llibertat per primera vegada per ser superior. La formació en les humanitats i els valors que aquestes comporten distingeixen l’home de la bèstia. El text de Ficino resumeix la teoria neoplatònica que relaciona el platonisme amb la visió de l’amor en el món cortesà i humanista. Buscar la bellesa és una mena de perfeccionament moral. Aquesta és la base de la lírica italianitzant del segle XVI i per aquest motiu l’aspiració a la dama no deixa de ser un desig ideal d’una bellesa formulada per la literatura. Castiglione indica els trets del bon cortesà. El text fou traduït per Joan Boscà i revisat per Garcilaso. 2. Roca-Ferrer. L’obra contemporània persegueix la ironia com a categoria artística. Aquesta es

basa en la paròdia del model educatiu de la faula. És una lliçó sobre la intenció de l’art. 3. Quadre sinòptic. Recerca en biblioteca.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 57

23/7/08 08:24:22

Unitat 4 Solucionari EL SEGLE DE LES LLUMS Textos i activitats 1. Rousseau. Fóra convenient de ressenyar aquí la intenció de la literatura francesa d’aquest període: utilitat per sobre de l’estètica. El fragment té molts trets assagístics, que permeten de recordar les qualitats del gènere. 2. Els Robinsons. Emili (1762), de Rousseau. Idea de la bondat innata en l’ésser humà. Tractat d’educació. Robinson Crusoe (1719), de Defoe. Tracta de la supervivència d’un home en una illa deserta al llarg de gairebé trenta anys. Pigmalió (1914), de Bernard Shaw. Un especialista en fonètica s’encarrega de la formació d’una florista. Amb el llenguatge transforma la noia. Lazarillo (1554), anònim. L’educació del pillet es fa al carrer i en contacte amb diferents amos que li ensenyen l’enginy, l’egoisme, la hipocresia… L’objectiu de l’aprenentatge és aconseguir sobreviure. Peter Pan (1910), de James M. Barris. El protagonista és el nen etern, que mai no creix. No hi ha progrés formatiu en el personatge.

Guia de lectura Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. a) La veu del narrador i la versemblança: 1. El relat s’escriu i se signa en primera persona. És Robinson Crusoe qui parla de la seva experiència i el seu punt de vista el que preval en el relat. Es fa servir el tipus de narrador-protagonista que explica les seves percepcions, sentiments i pensaments. Per tant és un punt de vista fix, sempre se’ns mostren els fets sota la seva perspectiva. A vegades es dirigeix a un públic, «vosaltres», com si la narració tingués la proximitat de l’explicació oral. La seva intenció, a l’hora d’escriure, és «informar» el lector de totes les situacions, fent esment quan el curs del text va cap a la reflexió del canvi de to. 2. El punt de vista és pragmàtic. Es pot fer una recerca de vocabulari mercantil per observar fins a quin punt mesures, pesos, diners tenen importància. Hi ha una voluntat de resoldre els problemes i la visió optimista enfront de les adversitats. Però al mateix temps que el relat detalla cada acte i situació, ens endinsem en la introspecció del protagonista que valora cada sensació o cada temor. 3. Hi ha una obsessió per les dates, els noms, la geografia. Se’n poden posar molts exemples. Un dels més destacables són les marques situacionals en el viatge que el durà cap al naufragi a l’illa solitària. A vegades l’excés de detallisme és inútil, una forma d’inventariar la realitat: «Feia tretze dies que havia arribat a terra i ja havia pujat onze cops a bord del vaixell.»

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 58

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:23

Unitat 4 Solucionari b) Tractament de l’espai i del temps: L’espai dibuixa un ampli viatge comercial, a la manera anglesa, en contacte el nou món amb el vell món. Se’n pot dibuixar el mapa. Heus aquí les indicacions més importants que Robinson fa en el diari: – sortida del port de Londres; – al cap de sis dies, arribada a la badia de Yarmouth. Vuit dies d’espera pel vent; – fugint de la primera tempesta, cap al nord, arribada a Winterton Ness; – anada a peu cap a Yarmouth; – tornada a Londres després del primer viatge frustrat; – sortida cap a Àfrica: primer viatge reeixit a Guinea; – segon viatge a Guinea: és capturat; – anada a la deriva per les costes del sud-est i retorn a Tenerife i, després, en direcció a Cap Verd, a la recerca d’un vaixell europeu que els salvi; – quatre anys al Brasil, on acaba essent amo d’una plantació; – precises indicacions de navegació: direcció cap de sant Agustí, cap a l’illa de Norontha, situats a 7 graus 22 minuts de latitud Nord; – naufragi al delta de l’Orinoco; – situació de la tenda ocupant un cercle de vint iardes; – reconeixement exhaustiu de la fauna i flora i de l’orografia de l’illa; – estudi de les marees; – retorn per França fins a Dover. Posteriorment una segona tanda de viatges: a Lisboa per veure el capit; – retorn a Anglaterra per terra: Madrid, Pamplona, travessia dels Prineus cap al Llenguadoc. Aquesta experiència no és agradable. Robinson conclou: «M’estimaria més recórrer mil llegües per mar, tot i que estigués segur de topar-me amb una tempesta cada setmana». Darrer viatge a les Índies. El temps segueix una seriació cronològica molt detallada i és lineal. 1. Biografia i peripècia fins arribar a l’illa: – naixement del protagonista: 1632; – majoria d’edat: 1650; – data de partença: 1 de setembre de 1651; – dos anys d’esclavatge com a jardiner d’un pirata turc; – dies de travessia i subsistència, sense especificar; – quatre anys al Brasil; – embarcament amb la intenció d’anar a Guinea a comprar esclaus: 1 de setembre de 1659. 2. Estada a l’illa: s’inicia el 30 de setembre de 1659 i acaba el 19 de desembre de 1686, amb un total de 28 anys, dos mesos i dinou dies viscuts. Algunes de les referències exactes vénen a continuació:

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 59

23/7/08 08:24:23

Unitat 4 Solucionari – 12 dies de navegació i naufragi. Arriba a l’illa el 30 de setembre de 1659. A partir d’aquest moment assistim al calendari que fabrica Robinson per no perdre la noció de temps; – a partir del 30 de setembre de 1659, Robinson escriu el seu diari datat, dia per dia, al llarg del primer any d’isolament; – passen 4 anys, després hi ha marques al text del 5è i del 6è anys de captiveri a l’illa; – «ara que duia 11 anys...»; – en el moment de descobrir la petjada humana porta 15 anys a l’illa; – passa dos anys atemorit per la incertitud de trobar caníbals; – cap. 15: «Tenia consciència que llavors ja feia divuit anys que vivia en aquell indret» amb la por de trobar-se’ls es tanca en els seus indrets durant dos anys al capítol 16; quan descobreix la cova del boc manifesta que fa vint anys que és a l’illa; – inici del capítol 17: desembre, havien passat vint-i-tres anys. Al mig del capítol diu que n’han passat vint-i-quatre; – quan porta vint-i-quatre anys a l’illa i és ric a causa d’una fragata naufragada, comença a pensar a fugir. Passa un any i mig amb els seus projectes de fugida, pensant que necessita capturar un salvatge perquè li serveixi de pilot; – cap. 21: vint-i-setè any de captivitat. 3. Viatge de tornada: – arriba a Anglaterra l’onze de juny de 1687, després d’estar-se trenta-cinc anys fora; – set anys a Anglaterra; – cap. final: 1694 any en què havent tornat de les sevs aventures s’embarca novament cap a les Índies. c) Sobre el protagonista: 1. En aplicació de les tècniques realistes i per fer versemblant el paper del narrador-protagonista, l’autor escriu una biografia molt documentada. Observem que Robinson neix en el si d’una família burgesa, però amb objectius modestos, marcats per la religiositat puritana de l’època: apreciació del treball, austeritat respecte del luxe aristocràtic, moderació en tot. Defoe mateix s’hi pot reconèixer: com el protagonista, deforma el seu nom inicial, Daniel de Foe. És fill de presbiterians, en contra de l’església anglicana, cosa que l’impedí d’anar a la Universitat. Es va educar en una acadèmia d’esperit molt pràctic. El pare s’horroritza davant el desig del fill de ser un rodamón, perquè això era atemptar contra la Providència. El descontent o disgust per la vida eren vistos amb mals ulls pels puritans. Robinson recorda la conversa amb el seu pare quan passa de comerciant a esclau, apressat pel pirata turc de Salé. La segona part de la pregunta és oberta i va orientada a reflexionar sobre la llibertat d’un mateix, el pes de la convenció i la capacitat d’argumentar les nostres idees. Però es pot partir dels mots del segon capítol: «durant el viatge com en arribar-hi, vaig mantenir una lluita interior constant per decidir com havia d’encarrilar la meva vida i si havia de tornar a casa o al mar.» 2. «Un bon dia que em vaig dirigir a Hull, per casualitat i sense tenir la intenció de fugir, encara, un amic meu que se n’anava a Londres en el vaixell del seu pare em proposà,

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 60

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:23

Unitat 4 Solucionari amb aquella seducció que és pròpia de les persones del mar, que els acompanyés, sense haver de pagar ni cinc cèntims pel passatge.» Això passa l’1 de setembre de 1651. Només embarcar ja es desferma una forta tempesta. El model robinsonià pot assimilar-se, fins a cert punt, al Quixot, també erràtic en els seus inicis, sense objectiu determinat, a l’atzar. Recordem que també surt de casa seva, si bé per la follia, la raó central és la del descontentament de la seva classe social en la condició de hidalgo. Aquesta solitud, si a vegades provoca tristesa, ben sovint és el motor de la seva hiperactivitat. Si el Quixot crea constantment situacions heroiques en què lluir-se, Robinson fabricarà objectes de la societat que ha deixat enrere. 3. A la pàgina 12, per exemple, analitza la poca importància de les promeses fetes en moments de perill. 4. La vergonya. A continuació n’analitza la irracionalitat. Observem com des dels inicis Robinson vol posar ordre al caos, ja sigui físic o anímic. 5. Robinson no és un heroi, és un personatge que va a la recerca d’un sentit de la vida, però en els moments de perill actua poc: es mareja en el primer viatge, fa de comerciant, de jardiner, activitats que no són pròpiament heroiques. Robinson es mostrarà astut, com un altre viatger llegendari, Ulisses, preparant ardits per al moro, fins que se’n desfà per escapar-se amb el jove Xury al sud-est; o bé fent servir la deducció per evitar entrar en conflicte amb bèsties salvatges. 6. Repeteix molt sovint: «I jo, que havia nascut per ésser l’agent de la meva pròpia destrucció». 7. Recull tots els estris del vaixell enfonsat, es fabrica una tenda, construeix un calendari, fa llistats de coses bones i dolentes per vèncer el pessimisme… Analitzeu la naturalesa d’aquesta llista. Quan s’instal·la comença a estudiar el cicle de la natura i hi intervé practicant la caça i l’agricultura i la ramaderia, fent pa i assaonant menjar. En un determinat moment diu: «Jo era l’amo de la meva hisenda», i tot seguit fa un excurs sobre la necessitat i l’avarícia. 8. Fabrica una taula i una cadira. No són mobles de primera necessitat en un món salvatge. Això explica que Defoe no vol idealitzar l’estat de naturalesa, trasplanta les formes de la vida occidental a un lloc estrany perquè el personatge faci al seva ascesi personal. 9. Quan torna amb el bot després de perillar la seva vida i s’adorm en arribar a terra, es queda astorat en sentir una veu que se li dirigeix. És en Poll, el lloro, que ha après les terribles paraules que Robinson es diu a ell mateix: «Pobre Robinson Crusoe. On ets? On has anat? Com has arribat fins aquí?». 10. Resposta oberta. Caldria revisar tots els moments en què parla de malenconia i enfrontar-los als valors de la societat industrial.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 61

23/7/08 08:24:24

Unitat 4 Solucionari d) Interpretació del text: 1. En el capítol quatre a la pàgina 31 de l’edició recomanada, ens diu: «Segons els meus càlculs, em devia trobar en aquell extens territori situat entre els dominis de l’emperador del Marroc i el dels negres, els immensos confins del qual estaven habitats només per bèsties salvatges, ja que els negres l’havien abandonat i s’havien traslladat més al Sud per temor dels moros i aquests tampoc no havien pensat que pagava la pena poblar-lo perquè era massa àrid.» S’hi representa una societat només dedicada a la cacera. Robinson no creu poder-hi sobreviure. Quan hi entra en contacte, el llenguatge de comunicació són els signes. La presentació, doncs, és exòtica i d’allunyament respecte a la cultura de l’altre. L’europeu se sent en un grau més alt de civilització i la seva perspectiva és la d’un home del XVII. 2. En un cert sentit sí, perquè és castigat per anar contra la Providència: fuig del tedi per anar a l’avorriment i la solitud. Però d’aquest càstig en surt regenerat. El tema de la solitud i de la necessitat de fugir de la civilització va ser exposat per Rousseau en les seves obres. És un dels temes del món contemporani. Observeu què diu al final del capítol 7: «I ara que estic a punt d’entrar en la melancòlica narració d’una vida silenciosa, de la qual potser no se n’ha sentit a parlar mai en aquest món, començaré pel principi i la seguiré per ordre.» Podríem dir que la trama del llibre respon a una voluntat educativa del protagonista que ha d’entendre l’ordre de les coses en la societat i que se n’adona quan està sol: sentit de fill pròdig, sentit religiós, aplicació de l’ordre pragmàtic… En el capítol 18 ens diu: «aquest és el destí dels joves immadurs, ja que la reflexió sobre la bogeria de les nostres accions és, per norma general, un exercici que demana més anys, o bé el preciós regal de l’experiència». 3. A principis del capítol 8 decideix iniciar el relat cronològic i lineal de la seva estada a l’illa. És la història d’una melancolia, la de l’home sol que s’enfronta al silenci. 4. Es tracta del pensament il·lustrat. Constantment apel·la a la raó per sobreviure, se serveix de mecanismes empírics per salvar obstacles, valora la feina i les arts manuals, actua per principis deductius, té confiança en ell mateix, encara que temor de Déu: «mesurant-t’ho tot mitjançant la raó i jutjant racionalment les coses, amb el temps tothom pot arribar al domini de qualsevol art mecànica». Hi ha una voluntat de progressar en tot el que fa i també de gust pel coneixement, i la curiositat pel món, tot i imposar-se’n el sentit més pràctic. Però també hi ha la idea del càstig a la vida per a tots aquells que no s’acontenten amb el que tenen. 5. El primer mot que sent en el seu aïllament és poll, el nom que posa i ensenya a reproduir al seu lloro: és el primer moment en què s’adona de l’enyor del llenguatge, hiperactiu com ha estat en la construcció del seu món. L’illa és una metàfora de la gàbia que tots ens creem, presoners de nosaltres mateixos. Aquest desànim metafísic queda expressat en molts moments de l’obra, com en el capítol 11: «Abans, quan sortia a rondar, tant per caçar com per recórrer el territori, de sobte l’angoixa per la meva situació irrompia en la meva ànima i el cor parava de bategar en pensar en els boscos, les muntanyes, els deserts que m’envoltaven i en com m’havia convertit en un presoner, tancat rere els eterns barrots i cadenat de l’oceà, en un paratge deshabitat, sense possibilitats de salvació.»

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 62

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:24

Unitat 4 Solucionari 6. És un matís semàntic important, perquè ara Robinson té necessitat de tancar-se a la defensiva. Passa al principi del capítol 14, quan descobreix una petjada humana a la platja. El descobriment del «l’altre» el posa en guàrdia i fa créixer les seves pors, és la por a l’inconegut. Aquest fet el fa valorar de nou el tema de la divinitat i sobretot reflexionar sobre la mudança de la condició humana: allò que un cop desitgem amb força un altre dia podem rebutjar-ho amb la mateixa energia. Fins ara ha temut la seva solitud i en veure la petjada tem la presència d’un altre home. Com veiem, el fet va més lluny de la idea de salvatge i es resol en uns termes molt més abstractes. L’important d’aquest episodi que es prolonga en el capítol 15 és la mena de raonament que fa el protagonista: de l’horror i constatació d’uns costums «bàrbars», passa a voler castigar-los i posteriorment a interpretar-los dins del seu context, valorant la distinció cultural de la qual parteixen. És un important apropament a l’altre, visible ja en Montaigne i que la il·lustració també farà efectiu amb les seves idees a favor de la tolerància i del coneixement. 7. Resposta lliure. 8. Robinson li ensenya com a primera paraula amo, hi ha una visió colonialista en aquest fet. Al principi es comuniquen per signes, i aquí entren en joc els sentits del llenguatge no verbal. Després, les converses són de tipus pràctic. Robinson educa Divendres a la manera europea, mirant de desterrar qualsevol signe de la seva cultura caníbal, i li ensenya els principis de la religió. És molt interessant observar l’adquisició del llenguatge i la seva funció.

Activitats d’aprofundiment Exercicis oberts a altres disciplines. Us podeu servir de la següent bibliografia: BARTRA, ROGER. El salvaje artificial. Barcelona: Destino, 1997. CALVINO, ITALO. Por qué leer a los clásicos. Barcelona: Tusquets, 1992. CASSANY, ENRIC. Epíleg a Robinson Crusoe. Barcelona: Edebé, 2002. EVANS, IFOR. Breve historia de la literatura inglesa. Barcelona: Ariel, 1985.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 63

23/7/08 08:24:24

Unitat 5 Solucionari EL ROMANTICISME. LITERATURA ALEMANYA Textos i activitats 1. Goethe. La desmesura de Faust és gran en pactar amb el diable per aconseguir la plenitud de l’existència en el plaer i en el saber. La llegenda, basada en un personatge històric que havia nascut cap al 1580, va fer-se molt coneguda amb l’obra de Marlowe. En la tragèdia esmentada, Faust pacta amb el diable només per un espai de vint-i-quatre anys. El més interessant és el llarg monòleg en què intenta allargar aquest termini quan ja ha esgotat totes les possibilitats. El Faust de Goethe és una obra escrita al llarg dels anys amb distintes reelaboracions, el 1790, el 1808 i el 1833. A més del personatge llegendari, interessa l’abast filosòfic i teòric que té. Faust no té terminis temporals: accepta el pacte com una juguesca. La frase més rellevant és la que conté el fragment proposat: «Doncs a mi, que la vida m’estronqui els seus favors / si mai em fas content i si al repòs em lliuro / o un plaer m’omple el cor». La universalitat de Faust prové d’haver cercat la totalitat en la vida sempre limitada de l’home. L’heroi fàustic és el que persegueix el sentit complet de l’existència. Una altra visió del Faust llançat a les forces del Maligne és la que ofereix l’obra de Thomas Mann, Doktor Faustus, en el context del nazisme. Una visió més moderna del tema es pot veure en les versions fílmiques de Moby Dick. 2. Schiller. El drama expressa un dels interessos del Romanticisme: la defensa dels nacionalismes. La imatge de Tell és la de l’heroi que desafia amb la seva valentia el poder, amb un gran sentit de la justícia. És bo de presentar els apropaments que es poden fer a textos de llengües estrangeres mitjançant la traducció, l’adaptació, la versió. Pot donar peu a parlar-ne un conte de Quim Monzó que fa una versió de la figura de Guillem Tell a Vuitanta-sis contes o a Guadalajara: «Les llibertats helvètiques». 3. Hölderlin. En el Romanticisme es valora la naturalesa com a força creadora. Wackenroder el 1796 parlava dels dos llenguatges pels quals l’home coneix les forces celestials: la naturalesa i l’art. La naturalesa es mostra als romàntics en tota la seva superioritat davant el fracàs civilitzador de l’ésser humà. Per això hi ha una tendència a pintar les ruïnes com a consciència d’aquesta limitació humana davant una naturalesa creadora i creada. La naturalesa esdevé refugi del poeta. Hölderlin en té una visió panteista, en fa una mena de divinitat i ell, com a poeta, li rendeix culte. Els poetes, diu Hölderlin, presenten; és una idea òrfica: «ara s’ha encès un foc a l’ànima dels poetes». Demana que li arribi la paraula per expressar la grandesa infinita de Natura, que Hölderlin mitifica. El desig d’assimilar l’home a aquella forma part del mite romàntic de l’anima mundi. Rafael Argullol explica l’origen platònic d’aquest mite a El héroe y el único: heretada del Renaixement, és la voluntat d’unió entre l’home i la naturalesa. El poeta és vist també com una mena de Prometeu, qui, malgrat la inutilitat de l’esforç, busca el foc d’aquesta unitat.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 64

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:25

Unitat 5 Solucionari EL ROMANTICISME. LITERATURA ANGLESA Textos i activitats 1. Byron. Byron, que tenia només un any quan va esclatar la Revolució Francesa (1789), la reivindicà com a mite inspirador. Com Keats i Shelley, formà part dels poetes anomenats «satànics», que moriren joves. Byron perdé la vida a Grècia, lluitant contra els turcs, a causa de la pesta. En la seva època era molt valorat el poema narratiu llarg i els poetes en podien viure econòmicament. Avui dia la crítica considera Caín la seva millor obra. Byron fou el poeta més conegut del seu temps, fins al punt que Espronceda hi buscava punts de contacte. La seva figura té molt de mite: coix, amant de l’escàndol, bell, homosexual…, a la vegada que un esportista capaç de creuar el Bòsfor nedant, imitant el Leandre clàssic. La figura d’Ada en el Caín sembla que li fou inspirada per la seva germanastra, amb qui va mantenir relacions amoroses. Aquesta obra va inspirar Unamuno en el seu Abel Sánchez. És un text agosarat i demoníac sobre la creació de l’home, massa fort per a la crítica anglesa. 2. Keats. L’estança és una estrofa formada per decasíl·labs i heptasíl·labs combinats segons la disposició inicial que decideix el poeta i que s’ha de repetir de la mateixa manera en la resta del poema. Carles Riba, per exemple, ha cultivat aquest tipus d’estrofa. Keats descansa a Roma, on va morir massa jove de tuberculosi. El seu epitafi diu: «Aquí descansa aquell de qui es va escriure el nom a l’aigua», al costat del seu amic pintor, John Severn. Potser és el poeta romàntic amb una consciència més clara del seu ofici, voluntàriament neutral en l’expressió del jo. Aquesta idea de la submersió en les coses es pot veure en el poema: el poeta es deixa portar per l’ambient poetitzant del rossinyol i en fa poesia. És un entusiasta de la bellesa: el rossinyol és la representació d’allò bell. El poeta s’hi complau, oblida les turbulències de la condició humana i ascendeix cap a ell per mitjà de la paraula poètica: «beauty is truth». La visió del rossinyol és el goig del sublim, perdura perquè és bell. Per això la contemplació queda com un somni, com una visió. La mateixa subtilesa del seu cant és la que cerca el poeta per al vers: porta fora d’un mateix, és una experiència d’èxtasi. L’estança III evoca el cercle dantesc de l’Infern en què pateixen els amants Francesca de Rimini i Paolo, enamorats per haver llegit les passions de la reina Ginebra.

EL ROMANTICISME. LITERATURA ITALIANA Textos i activitats 1. Leopardi. L’ésser humà no pot abastar l’infinit, n’és el nàufrag. L’absolut és un dels temes romàntics més importants. El poema descriu l’atracció que l’infinit exerceix en el poeta, però també l’horror que li provoca caure en un abisme que supera la mateixa naturalesa humana. Tot i ser un naufragi, el poeta en canta la bellesa. Els pintors han expressat molt bé el mateix tema de Leopardi: davant la il·lusió de l’infinit, la serenor del no-res.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 65

23/7/08 08:24:25

Unitat 5 Solucionari Guia de lectura Faust, de Goethe.

Qüestions a) El gènere correspon a l’elegia en el seu to que és de melanconia i tristesa pels dies perduts. El sentiment de pèrdua, la queixa lleu, les paraules contingudes i delicades i les seves consideracions són d’ordre moral. Fixeu-vos en el camp semàntic que afecta als sentiments i que tendeix a la idea de dolor: «Ço que tinc ho veig lluny». El tema del pas del temps impregna el cor d’aquesta elegia. b) El director té preocupació pel públic i fa afirmacions notables: –«Dubto si una obra mestra els entraria, / encara que han llegit bàrbarament» – «I sobretot que passin coses» – «Què somnieu, poetes, tan amunt?» – «Allò que ens manca, ja ho sabeu: / begudes fortes. A la feina!» S’ha d’arribar a l’espectador en el registre adequat i amb temes variats, demana que passin coses en escena. Podem valorar aquestes idees que conformen el món contemporani amb les idees actuals i els deutes amb el públic de tot creador. El poeta, en canvi, fa referència a l’obra ben feta i a la posteritat, els seus paràmetres són distints i serveixen per posar en discussió un tema de llarga tradició: l’art i el seu públic, l’acceptació o no del poeta de cedir al gust de les masses. El còmic és el contrapunt contra les ànsies absolutes del poeta: demana carn i fetge en l’ara i el moment. La visió de la tasca del poeta en aquests fragments és ja del tot romàntica. El còmic, en canvi, té una visió molt més pràctica de la feina del poeta: no la joventut, sinó l’enteniment i la saviesa són les eines que necessita per escriure. c) Déu, imitant el Llibre de Job, cedeix a la juguesca amb Mefistòfil, un Diable no gaire dolent segons la visió cristiana, molt del gust de l’època. La seva intervenció sempre està dominada per la ironia: «Sóc per l’estil del gat: vol la rata animada». En la intervenció de Déu, les idees expressades també remeten a la voluntat artística i són producte de la llarga elaboració de l’obra a mans del seu autor: «i ço que va perdut, en un enyor / vagarós de la forma, es converteixi, / per gràcia vostra, en sòlid pensament». d) Faust és l’home savi, cansat de cercar els límits de l’existència. Ha passat per tots els estadis del coneixement: dret, medicina, filosofia, teologia. Tanmateix, es veu, com la resta dels éssers, desembocant en la vida finita. Aquesta consciència l’ha portat a l’exploració de la màgia, com el personatge real en el qual es va inspirar la llegenda: «Vull veure, amb aquests ulls, gèrmens i forces». Aquest primer monòleg té una gran força interpretativa, Faust formula les grans preguntes essencials de l’existència i manifesta els seus desigs d’absolut. En la seva queixa hi veiem el símbol de la condició humana: la mancança enfront de l’anhel de totalitat. Faust peca d’arrogància: la seva saviesa l’acosta a Déu, el fa un Déu. No en té prou a copsar l’harmonia de l’Univers, el vol posseir: «Et vull a tu mateixa, natura.» Faust representa el sentit de la desmesura, del desequilibri per abastar totes les forces possibles. Apareix, no debades, el mot superhome.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 66

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:25

Unitat 5 Solucionari e) L’estampa és popular. És una escena d’amors de taverna que representa un cant a la vida, per contrast amb la vellesa de Faust i la seva recerca estèril de saviesa. Hi ha fragments de gran vitalitat: els menestrals no es dolen de les guerres llunyanes sinó de la placidesa del seu temps. La vella incita a l’amor i a la bellesa. Faust, al final, fa una reflexió a Wagner sobre aquest desglaç de les passions. De moment, són observadors de la vida dels altres: «Aquí és el paradís / del poble. Grans i xics criden sa joia. / Aquí em conec un home, i me’n tinc per feliç.» f) Faust confessa aquí que està partit en dos: el món de les idees i l’infern dels sentits. Faust és símbol d’aquesta dualitat irresoluble. Com es pot observar, els pagesos només hi intervenen com a exemple d’una idea: la vida simple, lligada a la terra i no traïda ni assaltada per les preocupacions metafísiques. Apareix un gos mal·lèfic que es desvetllarà com a Mefistòfil en l’escena següent. El diable va a la recerca de la seva presa. És negre, corre esmaperdut, cerca algú i dóna voltes en espiral tancant el protagonista en una gàbia imaginària. A «La cambra d’estudi» sabrem qui és el gos. g) La transmutació del gos és difícil en escena. Avui ens ho permetrien els processos informàtics. Com veiem, a Goethe el preocupava poc la materialització teatral, el seu és un teatre al servei d’una estructura major, les idees. Les respostes de Mefistòfil són iròniques i elusives. Observem que evita de donar-li el seu nom a Faust. h) Es queixa del sou, de la família, de les restriccions imposades a l’ésser humà davant de Mefistòfil. El cor plany aquest canvi de prioritats en els servent de Déu. Mefistòfil li diu: «Mata el voltor que es peix de tes entranyes» i el proposa de servir-lo en la vida. i) Faust li diu què vol a canvi de viure la vida. Mefistòfil li assenyala que li deurà el més enllà, no explicita massa les condicions del pacte. Li promet el que ningú no ha obtingut. Faust li demana viure entre els vius, sentir el goig en la terra, i a canvi es donarà a la mort en el moment que digui «Detura’t bell instant, que em fas feliç!». Mefistòfil li exigeix un pacte de sang. Abandonar la ciència i posar els sentits en passions arborades. j) Les escenes mostren les ganes de viure, l’hedonisme tavernari. Mefistòfil mostra a Faust aquest ambient i enreda els homes que acaba per burlar. k) La bruixa li dóna un beuratge: ara Faust té l’aspecte que necessita per fruir dels sentits. l) Margarida representa la puresa, el seny, la bellesa. Faust la vol posseir impacient. Mefistòfil li posa una joia a l’abast com a penyora, però la mare la fa lliurar a la Verge. Margarida no sap què fer i el diable renega de la bondat. Li regala una segona joia, que ensenya a la veïna, i en aquell moment apareix el diable per lloar la seva bellesa. Amb l’ardit del testimoni fals del marit de Marta, aconsegueix una cita amb totes dues al jardí. Per afavorir els desigs de Faust, Mefistòfil fa l’apart amb Marta mentre Faust sedueix Margarida amb belles paraules. Margarida perd la pau que tenia i Faust i Mefistòfil discuteixen sobre els principis del seu acord.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 67

23/7/08 08:24:26

Unitat 5 Solucionari m) Margarida es preocupa per la religiositat del seu amant, a qui anomena Enric, ja que Faust ha adoptat aquesta personalitat. Margarida es tem de Mefistòfil i el considera una mala companyia. Faust convenç Margarida de donar unes gotes a la seva mare perquè tingui un son pesant i ell pugui entrar a l’habitació. Margarida no es resisteix a la seva damnació tot i el seu fervor religiós. Mefistòfil es mostra molt irònic davant de Faust parlant de Margarida. n) La conversa al peu d’una font amb Liseta li fa saber de Barbareta que ha fet «Pasqua abans de Rams», expressió que cal explicar. Margarida no es veu pas amb cor de criticar-la. o) És Valentí el germà que pateix la taca d’honor de Margarida i que vol venjar-ne el mal. Valentí mor en el duel i abans de caure fa un llarg retret moral a la seva germana. p) Ens trobem davant una literatura de contrastos, amb una retòrica exagerada i molts recursos fònics. L’escenografia és també grandiloqüent: tombes, trompetes, flames per anunciar la nit de Walpurgis, que segueix a aquesta escena i que concentra els elements bàsics de la nova estètica. Mefistòfil adopta aquí la seva imatge de diable sota l’aparença del boc. En aquest infern de Walpurgis, Faust hi albira la figura esblaïmada de Maragarida que s’ha condemnat. q) El to és el d’una fantasia a la manera de Somni d’una nit d’estiu. r) Passem del vers a la prosa, i de la visió festiva al remordiment i l’entenebriment. Margarida és a la presó i Faust se’n dol a Mefistòfil, que li ho havia amagat. s) Faust fa seu tot el dolor de la humanitat a causa del càstig infringit a Margarida. Entra a la seva cel·la i ella no el reconeix, està embogida pensant en el fill mort. Faust intenta treure-la de la presó, però ella no es deixa i s’encomana a Déu en veure Mefistòfil. Margarida traspassa i ja és només una veu. t) Resposta oberta. u) Resposta oberta.

Bibliografia BALLÓ, PÉREZ. La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama, 1995. BEUTIN, ELHERT, EMMERICH, HOFFACKER, LUTZ, MEID, SCHNELL, STEIN i STEPHAN. Historia de la literatura alemana. Madrid: Cátedra, 1991. BLOOM, HAROLD. El cànon occidental. Barcelona: Columna, 1995.

Activitats d’aprofundiment 1. Cartes de pintors. Aquesta qüestió ha estat tractada en el solucionari de poesia romàntica. 2. Completar el quadre. La idea de l’exercici és que l’alumnat busqui en la biblioteca la informació necessària per omplir el quadre. Poden recórrer a històries de la literatura universal, diccionaris de termes literaris i estudis monogràfics.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 68

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:26

Unitat 6 Solucionari EL REALISME Textos i activitats 1. Flaubert: Madame Bovary. El desig apareix en Emma per una voluntat d’imitar les heroïnes romàntiques que coneix de les seves lectures. Fugint de l’avorriment busca en aquest ideal una sortida. Sense la intel·ligència d’Anna Karènina, Emma és la més quixotitzada de les protagonistes adúlteres de la novel·la del XIX. Però la seva actuació s’enfronta a la moral burgesa, que és la que triomfa finalment: recordem l’èxit d’Homais. El mateix fracàs de Flaubert en el seu entorn queda reflectit en Emma Bovary. El passatge explica el moment just de la «caiguda» amorosa en braços del Don Joan real, que és Rodolphe. És el final d’una fase d’adulteri platònic, primer com una ficció poc definida i després com un fet. 2. Zola: Nana. Exercici a criteri del professorat. 3. Tolstoi: Anna Karènina. La figura d’Anna Karènina és brillant i intel·ligent. L’adulteri es remarca al principi de la novel·la. Totes les pàgines posteriors busquen l’expiació de la culpa de la protagonista. Cal destacar que ella no arriba a enganyar el marit per lectures que li desperten la fantasia. Anna troba l’amor en la realitat i s’hi lliura valentament. Vronski és també un personatge força més complicat que Rodolphe, prototipus donjoanesc. Però aquest model de Tolstoi, que és ambiciós, frívol i amant dels cercles socials, s’enamora de veritat i es perd com la dona seduïda. El tractament de les protagonistes femenines del segle XIX permet d’explicar el perquè de la seva actitud com un alliberament personal. Algunes dades ens poden ajudar: al segle XIX encara es considerava perillós que una dona pogués aprendre a llegir; a França, fins al 1861 no hi ha un títol de batxillerat per a dones; la primera llicenciada en Matemàtiques és del 1881, i el 1889 es discuteix si és bo que les dones siguin en les aules de Medicina; a Anglaterra no hi ha igualtat en l’educació primària fins al 1870; a Espanya, la Llei d’instrucció pública és del 1857. Biruté Ciplijauskaité ha tractat tots aquests temes en La mujer insatisfecha: el adulterio en la novela realista. Barcelona: Edhasa, 1984. 4. Txèkhov. Exercici lliure. 5. Edgar A. Poe. Exercici lliure. Es poden trobar contes gravats en l’edició de cintes de l’Editorial Alfaguara. 6. Visions de l’ésser humà: Lord Jim, el capità Ahab i l’aigua. Exercici lliure.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 69

23/7/08 08:24:26

Unitat 6 Solucionari EL SIMBOLISME Textos i activitats 1. La poesia de Baudelaire: L’albatros. La riota que causa l’albatros entre els mariners representa la mateixa incomprensió que rep l’artista en conflicte amb la societat. Rubén Darío, en el conte esmentat, explica com a faula aquest mateix menyspreu. La societat rebutja la bellesa que considera inútil. Spleen: «Jo sóc semblant al rei...» La vida dolorosa del príncep trist que té el líquid de l’oblit en les venes reflecteix el cansament de viure com a motiu artístic. D’alguna manera és un motiu heretat del Romanticisme, que valora la malenconia com a font de creació estètica. Així mateix ho considerà Verlaine i també Juan Ramón Jiménez. Correspondències. La teoria de les correspondències apareix per primera vegada en Swedenborg. Baudelaire la difon amb aquest poema: la naturalesa o la creació són interpretables només pel poeta, que sap desxifrar-ne tots els signes presents. Aquesta activitat visionària només és possible amb un nou llenguatge poètic, basat en el símbol i la sinestèsia (percepció complexa de la realitat). De fet, aquesta recerca de la sensualitat que es pot trobar més enllà de les coses és una clara fugida del món real, una voluntat d’èxtasi, de disgregació del jo. Rimbaud. L’ambició del poeta que viu riques experiències visionàries no té possibilitat de perdurar i finalment abandona el viatge. Rimbaud exposa en aquest poema la teoria del poeta vident. És un poeta només venerat a partir de les avantguardes, perquè s’avançà a la seva època. Entre els quinze i els vint anys va escriure la seva obra. Pensava que l’ésser havia esdevingut mediocre a causa de la religió i que l’home modern ja no podia gaudir dels plaers. La vidència es forma desenvolupant tots els sentits, totes les formes de la vida, per aconseguir arribar al desconegut. La seva pròpia existència es converteix en un mètode per trobar aquesta capacitat visionària. «El vaixell ebri» explica el procés d’aquest alliberament. Bohèmia i dandisme. Ambdós textos permeten definir el model d’artista de la fi del segle XIX. El rebuig a la societat, la creença en l’art i la visió aristocràtica de qui s’hi consagra donen suport a aquesta imatge. El pacte de Dorian és també fàustic. En el poema del maleït Rimbaud hi ha vitalitat i humor. La seva bohèmia és iconoclasta i no persegueix la bellesa formal. La vida de Dorian és la idolatria a la pròpia imatge. El dandisme és una manifestació dels simbolistes del menyspreu per l’univers moral de la societat burgesa. El dandi és un inútil social, un extravagant altiu que es distancia dels altres. La imatge idealitzada de Montmartre a final del segle XIX es pot recrear amb l’audició d’alguns fragments de l’òpera La bohème, de Puccini, estrenada al Liceu el 1898.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 70

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:27

Unitat 6 Solucionari Guia de lectura Madame Bovary, de Gustave Flaubert.

Bibliografia NABOKOV. Curso de literatura europea. Barcelona: Ediciones B, 1997. PUÉRTOLAS. La vida oculta. Barcelona: Anagrama, 1993. VARGAS LLOSA. La orgía perpetua. Barcelona: Bruguera, 1978. BALLÓ I PÉREZ. La llavor immortal. Barcelona: Empúries, 1995.

Qüestions a) L’argument: La perfecció d’estil que es troba en l’obra era una obsessió que es pot constatar en les cartes que Flaubert envià a Louise Colet. La seva preocupació era aconseguir una novella perfecta amb un material vulgar. Charles és presentat com un personatge dèbil. Un narrador que parla com a «nosaltres» explica les bromes que li feien amb la gorra, signe del mal gust que impregnarà la vida del vailet de tretze anys. La primera vegada que veu Emma s’adona que no té unes mans boniques. És un fet que demostra la seva insensibilitat en molts aspectes: no estimarà la seva filla, per exemple. Ella tindrà una educació convencional, amb monges, però buscarà refugi en lectures romàntiques que li ompliran el cap de somnis irreals. Se sorprèn quan descobreix que el matrimoni és rutinari i calmós, i no suporta un marit sense cap mena d’inquietud. La figura de Charles resulta patètica, perquè té un món complet i estima de debò la seva dona, a diferència dels amants frívols d’ella. Molt aviat Emma es desencanta de la incapacitat de diversió de Charles. Emma apreciarà el luxe a Vaubyessard, en la possessió del marquès d’Andervilliers. A partir d’aquí hi ha una intensa relació entre els objectes i els sentiments: l’estoig verd de seda li servirà per somiar. Després de la festa, Charles lamentarà haver estat cinc hores dret. La primera separació s’observa en una estampa casolana: a taula, Charles menja i Emma llegeix (ja en la primera visita que ell fa als Bertaux es fixa en les ulleres de carei, impròpies d’una noia). També seran infructuosos els intents del metge per curar amb medecines l’Emma, malalta d’avorriment. Homais destaca de seguida en el món de Yonville. Aquesta ciutat abalteix Emma: acaba de llençar a Tostes el seu ram de núvia d’una manera premonitòria. Torna a somiar quan queda embarassada i pensa noms romàntics per a la seva filla, però, paradoxalment, la donarà a criar en condicions ben poc adequades. Ella mateixa es comporta de manera egoista, com l’Homais, perquè de fet pertanyen a una mateixa societat. La virtuositat que aparenta en retornar la seva filla a casa contrasta amb el seu interior fals: estima Léon i menysprea Charles. Menteix mentre fa sacrificis passionals, alhora que satisfà el seu desig amb luxes materials.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 71

23/7/08 08:24:27

Unitat 6 Solucionari Més tard, Rodolphe apareix com l’autèntic seductor. La felicitat per tenir l’amant passa i Emma es concentra en la carrera del marit, que anirà de fracàs en fracàs. Retorna a Rodolphe, però aquest li nega el somni romàntic de fugir a Itàlia. Hi ha un breu retrobament amb la religió, però acabarà degradant els seus ideals amb una bruta història amb Léon. No serà fins al final que descobrirà l’amor sincer de Charles quan caurà en la misèria. Lucia di Lammermoor, de Donizetti. Òpera en tres actes, amb llibret de Salvatore Cammarano a partir de la novel·la de Walter Scott. És considerada l’obra mestra de Donizetti (1797 – 1848) i s’estrenà a Nàpols el 1835. El 1837 es representà amb èxit a Barcelona. Passat el Romanticisme, les òperes de Donizetti s’oblidaren, però ja en aquest segle, el dramatisme que Maria Callas impregnà al paper de Lucia la va recuperar per als amants de l’òpera. En l’acte I, al castell de Lammermoor, Norman, cap de la guàrdia, diu a Lord Henry de Lammermoor, germà de Lucia, que li sembla que ha vist la trobada secreta entre Lucia i Edgar, enemic de la família. Mentre Henry pensa en la venjança, Lucia escolta la llegenda de la font al parc, de la companyia d’Alice. Després es troba amb Edgar, que s’acomiada d’ella per marxar a França. L’acte II s’inicia amb les queixes de la protagonista per la imposició d’un matrimoni triat pel seu germà. El germà li ensenya una carta falsa d’Edgar per tal de salvar la seva situació econòmica amb el casament. Ella, pensant que ha estat traïda, accepta la boda amb Arthur. Mentre ella signa el contracte de matrimoni es veu la figura d’Edgar en el fons de l’escena. L’acte III comença en l’interior fosc del castell de l’amant contrariat. Henry l’ha provocat a duel. Mentre els convidats són a la festa, Lucia enfollida mata el marit i mor. Edgar espera Henry, però sent arribar el seguici fúnebre de gent de Lammermoor, els interroga i, en saber que Lucia es consumeix, se suïcida entre les tombes. En la nit de la representació d’aquesta òpera, Emma retroba Léon. Ella, que ha llegit l’obra de Walter Scott, segueix el primer acte molt atenta, mentre que Charles no entén res. Les lamentacions del tenor recorden Emma els amors passats amb Rodolphe, però el marit només fa comentaris vulgars que la distreuen. Ella s’identifica amb la protagonista de l’obra. Però en el tercer moviment es produeix un canvi total: l’òpera és la que interromp la interessant conversa amb Léon, davant l’interès per l’escena que va sentint Charles. Emma escapa de l’òpera per prendre un cafè amb l’amant. Ara és la realitat i no la ficció allò que li interessa. La tercera part explica l’adulteri amb Léon. La impaciència amorosa queda reflectida per la pressa del fiacre pels carrers de Rouen. Un seguit de mentides aniran tancant el cercle d’Emma. La venda del mobiliari per pagar deutes serà una autòpsia material de la seva vida. La seva figura es degrada cada vegada més. La vulgaritat de la mort, les preocupacions d’Homais pels convidats a l’àpat, la figura del cec són l’altra cara d’un Charles enamorat, que disposa fil per randa la cerimònia com el millor dels amants. El cec és el símbol del destí tràgic en un món on triomfa el «filisteisme» d’Homais i la sordidesa de l’acabament d’Emma.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 72

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:27

Unitat 6 Solucionari b) Els personatges: Madame Bovary Vargas Llosa afirma que la tragèdia d’Emma és no ser lliure, per classe social, per provincianisme i per sexe. Aquesta frustració fa que ella desitgi un fill i no una filla. Ella mateixa desitja ser un home: sol portar objectes que corresponen a aquest sexe, fuma i trenca els límits establerts. Per aquesta raó la seva insatisfacció busca un refugi il·lusori en la literatura. Les històries romàntiques que ha llegit han format la seva personalitat. És una mena de Don Quixot que salva la seva monotonia amb el món de la ficció: les obres de Walter Scott, Hugo, Bernardin de Saint-Pierre, Lamartine. Les mans reflecteixen l’engany d’aquesta sensibilitat, perquè Emma no deixa de ser tan egoista com la gent de la seva classe social. La seva mort es produeix després de la renúncia als somnis i amb una victòria tràgica de la realitat. Charles Bovary És un personatge sense atractiu, no té curiositat intel·lectual i s’acomoda als hàbits. Però la seva figura creix amb el progrés de la història: és una figura molt humana i patètica. Fa el que pot per fer feliç Emma i no s’adona de l’adulteri, l’estima massa. Insuls als ulls de la seva dona, no té horitzons professionals. Mor en la mateixa pèrgola on Emma li ha estat infidel. Els amants d’Emma i altres personatges de Yonville Léon se sent afalagat per l’amor que una dona com l’Emma li dóna. Rodolphe, acostumat a les relacions amb prostitutes, busca en la protagonista la personalitat somniadora i tendra. Emma se sent atreta per aquest prototipus de Don Joan, que porta una armilla verda el dia de mercat –amb un vellut del mateix color que Charles posarà sobre el taüt de la seva dona–. Un dels personatges mesquins és Lheureux. Els personatges que podríem posar al costat de Charles són el vell Rouault, Justin –que plora davant la tomba d’Emma– i la filla del matrimoni Bovary, Berthe. La figura d’Homais destaca per la seva pedanteria, més agosarada encara en l’epitafi de la protagonista. Pseudocientífic i periodista, representa la vulgaritat de tot aquest món de Yonville. L’instant en què aquest poble pren una aparença de realitat és el dia de la fira. L’episodi es desenvolupa en trenta pàgines, en les quals Flaubert va posar tota la concentració d’estil de què era capaç. En una carta a Colet explica les dificultats del fragment: té present que l’escena es desenvolupa amb la conversa de Rodolphe que sedueix Emma, el discurs del conseller que la va interrompent i l’article final d’Homais. Flaubert deia que havia aconseguit una simfonia amb aquests tres nivells. És la tècnica del contrapunt.

Interpretació de l’obra L’estudi de Vargas Llosa en la seva totalitat dóna pautes interessants per a la interpretació de la novel·la. c) Literatura i pintura. Resposta oberta.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 73

23/7/08 08:24:28

Unitat 6 Solucionari Activitats d’aprofundiment Els alumnes podran completar el quadre consultant històries d’art i llibres de museus diversos. El quadre vol plantejar que el tema de la lectura en el passat ha estat lligat a la dona només per raons religioses, o amb la presència masculina per raons mercantilistes. El llibre s’associa a la pietat i la devoció. El quadre de Vermeer ens presenta una noia llegint una carta amb una llum molt ben disposada. Però no és un quadre que suggereixi la reflexió de la figura femenina. L’actitud de Dyce ja presenta una estilització de la jove mare llegint. Aquí trobem una recreació de la madona cultivada i s’espiritualitza també la maternitat. Renoir fa un tractament normalitzat de la lectura com a moment de tranquil·litat per a la noia en un estudi important de la llum i els colors. La reflexió de Magritte apunta elements més inconscients: aquí, per a l’època, el contacte entre dona i llibre és habitual. La sorpresa es busca en allò que aporta la lectura a la dona: horror, estranyesa?

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 74

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:28

Unitat 7 Solucionari LES AVANTGUARDES Textos i activitats 1. Tristan Tzara. Exercici a criteri del professorat. 2. El Manifest surrealista. Aquest fragment ens posa sobre la pista d’alguns dels nuclis bàsics del surrealisme. Després d’establir un marc de context perquè l’alumnat ampliï el concepte de surrealisme i els seus coneixements sobre Freud, us proposem que els alumnes facin un guió de les idees fonamentals, que podria seguir l’esquema següent: 1. El surrealisme constata que la cultura occidental viu sota el signe de la lògica i el racionalisme. 2. Ara bé, l’experiència mateixa dels fets demostra que el coneixement racional és ple de límits. Convé relacionar aquests dos conceptes amb la unitat anterior i observar com el duel racionalisme/irracionalisme il·lumina l’entrada de la literatura en el segle xx. 3. La conclusió és clara: la quimera ha fugit de la vida i la veritat es confon amb l’ús (podeu ampliar el concepte tot citant l’utilitarisme del segle XIX). 4. El surrealisme se sent hereu de les descobertes de Freud en la psicoanàlisi, gràcies a la qual es va fer evident la pregona complexitat de la ment humana. 5. Això genera una relació molt intensa entre la psicoanàlisi i el surrealisme. En aquest punt, podeu posar exercicis en què apareguin exemples de pintura surrealista, i relacionar la seva llibertat imaginativa i els seus temes amb les descobertes de Freud. 6. Es genera un nou llenguatge: «l’explorador humà podrà portar més lluny les seves investigacions». L’artista és vist com un investigador. Observeu com el poeta català J. V. Foix es defineix com un «investigador en poesia» i defineix la poesia com un «mitjà de coneixement». El surrealisme considera que aprofundeix l’esperit humà i aporta una visió nova dels seus misteris. 7. Per aquests motius, el surrealisme exalta la imaginació com a eina de coneixement. La crisi de la raó, accentuada després de la Primera Guerra Mundial, accelerà aquest procés durant els anys vint i trenta del segle xx. 3. El cal·ligrama. Segons el criteri del professorat. 4. J. V. Foix. El somni ens situa davant escenes inaudites, de vegades d’una forta intensitat cromàtica i dramàtica. És el que succeeix amb aquesta prosa de Foix. El color i l’acció queden perfectament subratllats. En primer lloc, convé observar la precisió temporal, ja que la prosa té una clara estructura circular. A les tres de la tarda del diumenge anterior, un embriac va matar una dona, tal com havia succeït al seu torn el diumenge de feia quinze dies. El jo narratiu ens diu que pressent per a avui «un crim equivalent» a la mateixa hora i en el mateix lloc. Llavors apareix un dubte: «¿i si fos jo l’assassí?». El focus de la narració es projecta ara poderosament damunt el narrador, que demana més vi. L’important és advertir que són dos quarts de tres, que en

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 75

23/7/08 08:24:28

Unitat 7 Solucionari el pont hi ha una dona i que ell porta un ganivet esmolat. A aquest desenvolupament temporal, cal afegir-ne un altre de simbòlic: el suggeriment del color vermell, perfectament matisat en objectes i descripcions. Fem-ne una relació: – rosa que deixa l’homicida; – toll de sang: la rosa és abandonada damunt el toll; observeu, doncs, la barreja del roig de la rosa, i la seva simbologia amorosa, i el de la sang; – got vessant de vi, que s’associa amb l’embriaguesa de l’assassí; – el carmí dels teus llavis, relacionat amb el got anterior; ara vi i llavis es fonen, com abans rosa i sang; – sexe reflectit en la tèrbola beguda roja. Un altre cop els dos extrems: cos/objecte. Finalment, apareixen les figures del taverner i el policia, en clara relació amb la trama, i el nom real de «Rafel» que, això no obstant, té un caràcter abstracte, ja que no sabem de qui es tracta, encara que albirem que és el taverner. Pel que fa al segon text, cal observar com la narració assumeix el joc fantàstic d’imatges del somni. Aquí el concepte clau és el de metamorfosi. L’element que lliga la història és el viatge en carro, on va també Gertrudis. Quan ella li allarga un quadern d’apunts, ell sent plom als braços i li sembla estimbar-se en un antre. No arriben al mas, perquè es cala foc en una pineda i han de fugir. Quan entren al poble, uns homes estiben «una cuita sobtada de maons». Baixen del carro i Gertrudis, després de donar-li un paper de vidre, desapareix per la portella d’un soterrani. Una sensació tanca el text: senten, al·lucinats, «el pas de les llanes de la fleca». La bellesa del text no rau, doncs, en un sentit lògic, sinó en l’exaltació imaginativa d’unes imatges que expressen realitats pregones i indesxifrables, tal com hem vist en l’exercici relatiu al manifest surrealista. No hem de buscar sentits tancats, sinó oberts, i sobretot observar com el text literari tracta d’expressar el canvi de les escenes d’un somni. 5. Autoretrats literaris. A criteri del professorat.

LA POESIA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX: INFLUÈNCIA DEL NEOSIMBOLISME Textos i activitats 1. Rilke. Tot poema és un conjunt de temes al voltant d’un nucli central. En aquesta composició de Carles Riba podem observar un centre de sentit al voltant del qual giren altres tensions temàtiques. El motiu fonamental és la pregunta sobre el propi destí, i sobre el propi destí des de la seva condició de poeta. El poema es construeix sobre el símbol de l’ocell. Així, podem parlar de tres parts. En la primera, tot es basa en un desig: el poeta no vol ser més com un ocell solitari que vola sobre un gran riu per on naveguen barques de gent cap a ciutats. Aquí es produeix una contraposició entre el medi natural i l’artificial, simbolitzat pels molls dels ports.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 76

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:29

Unitat 7 Solucionari En la segona, i seguint el símbol de l’ocell, el poeta constata el pas del temps, la bellesa de la vida i la naturalesa, que esdevé com un somni. Ara bé, a diferència dels altres, se sent desposseït, estrany a ell mateix, i veu des de l’altura l’ona com creix i minva. En la tercera s’arriba a la conclusió, en forma de pregunta. Què pot desfer l’encant? Quin ha de ser el seu destí? El poeta es demana si el seu final consistirà a ser abatut un dia per un tret i ser dut per l’aigua, vençut i sense anhel. El poeta, doncs, se sap senyor d’alts anhels en què gaudeix d’una visió poderosa de la natura i la vida. Ara bé, està sol i a mercè de ser abatut en qualsevol moment. Per això s’interroga sobre el destí i la impossibilitat de trencar el seu vol solitari. Es pot relacionar aquesta metàfora amb la del poema «L’albatros» de Charles Baudelaire, en què la figura del poeta també es compara amb una au i que hem vist en la unitat anterior. 2. Valéry. A criteri del professorat.

LA NOVEL·LA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX: LA REVOLUCIÓ DEL JO Textos i activitats 1. Proust. Aquest exercici resta obert. Tot i això, és important ressaltar com establir el temps com a matèria literària: l’aventura de Proust és trobar alguna cosa que unifiqui un jo present amb el seu passat. Proust ho troba en les analogies i, entre aquestes, en la relació que s’estableix en les sensacions. D’aquí la força del símbol de la «magdalena» sucada en la infusió de til·la o te. L’important és que, en una part petita i aparentment insignificant de la pròpia vida, hi ha el nucli de la nostra veritat, el sentit de salvació del nostre temps, del nostre jo. Així la sensació de l’olor i el sabor de la magdalena en la infusió desperta el món de la infantesa a Combray, i això esdevé el lligam més fort del propi record i la pròpia vida. 2. Yourcenar. La forma epistolar és marcada pel fet d’adreçar-se a un interlocutor, en aquest cas Marc. L’ús de la primera persona i la confessió de la pròpia veritat esdevenen trets característics d’un subgènere dins el gènere epistolar: la confessió, que té en Les confessions de sant Agustí una clau de volta. Davant la seva fi, l’emperador adopta una actitud serena, en què cal aprendre a renunciar, però en tot cas no ens transmet una sensació de por. Encara més, en la primera part del text, Adrià admet la insignificança de ser emperador davant un metge i constata que el seu propi cos li ha esdevingut un monstre. Lluny, però, de lamentar-se, admet que l’estima ja que l’ha fet servir de totes les maneres possibles. Conscient que la seva fi és cosa de mesos, en la segona part de l’epístola fa una enumeració de situacions típiques en què un emperador pot morir per constatar que les possibilitats de morir d’alguna cosa que no sigui la seva malaltia són mínimes: ni epidèmies, ni guerres, ni inclemències climatològiques, ni accidents, ni assassinats: «Moriré a Tíbur, a Roma o a Nàpols, com a molt, i una crisi d’ofec s’encarregarà de la feina». Llavors observem una imatge recurrent en literatura: la mort com el pas a través de les aigües fins a una altra riba, que té en la mitologia clàssica la seva narració en la figura del

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 77

23/7/08 08:24:29

Unitat 7 Solucionari barquer, Caront, i el riu Estígia. L’emperador comença a albirar el perfil de la mort que l’espera en la línia de la riba. I, encara, una imatge més: la del palau abandonat o infrautilitzat. La seva vida és aquest espai que es va abandonant a poc a poc. 3. Joyce. En aquest comentari convé relacionar el que s’explica en la unitat al voltant de la fisonomia de la novel·la contemporània. Especialment, l’apartat de la revolució del jo, ja que constitueix la clau de volta per la qual comprenem el monòleg interior. Tècnicament resulta fàcil que l’alumnat s’adoni del concepte de monòleg interior. Ara bé, potser reforça l’exercici un repàs dels conceptes d’estil directe, indirecte i indirecte lliure. En el text som davant una narració omniscient en tercera persona i en estil indirecte. De cop, això es trenca sense marques sintàctiques i accedim al flux de pensament del personatge amb una navegació en la qual es barregen elements diversos. Aquí convé relacionar aquesta tècnica del monòleg interior amb la de l’escriptura automàtica dels surrealistes i amb els nivells de consciència interpretats per Freud. Un altre aspecte a tenir en compte és que el flux del personatge i el de la narració clàssica s’entrellacen i, d’aquesta manera, trobem un bloc compacte que fa més colpidora la tècnica. 4. Aldous Huxley, Un món feliç. El text, escrit en tercera persona omniscient i en estil indirecte, es va contrapuntant amb l’estil directe. La funció és introduir-nos, amb caràcter emfàtic, les valoracions del D.I.C. entorn del mètode de Bonakovski, pel qual es poden reproduir noranta-sis éssers humans on abans només se’n produïa un. Les marques sintàctiques són les cometes o bé el clàssic guionet. Fixem-nos en el fet que sovint la darrera frase del Director és subratllada pel que apunten els alumnes, també en estil directe. La novel·la pretén denunciar la desaparició de la llibertat en un món dominat per la manipulació genètica, a través de la qual es manté un ordre social: «Comunitat, identitat, estabilitat». Gràcies a la possibilitat de multiplicar un òvul, es fan classes socials amb funcions diferents i compartint grups genètics. Huxley trasllada a la novel·la una reflexió social a partir de les conseqüències dels nous descobriments en biologia i aplica el mètode de la novel·la filosòfica sota la forma del gènere de ciència-ficció. 5. Virginia Woolf. A criteri del professorat. 6. Federico García Lorca. A criteri del professorat. 7. Mercè Rodoreda. El text consta de tres moments essencials. En el primer, la Maria queda nua en una escena en què el vent penetra a la casa i ella navega en un mar de sensacions. L’element clau és el mirall, que en el conjunt de l’obra esdevé el símbol mateix de la vida i la literatura: un mirall trencat, incapaç de reflectir tota la veritat, tret dels seus fragments. El fort element de poetització el reconeixem ja en l’inici del text. El mirall reflecteix un tros de la seva camisa de dormir, esdevinguda una ala blanca. Davant el mateix mirall, queda nua per una mà invisible. Les metàfores poètiques són a partir d’aquí constants: té la mar als peus, veu els colors nupcials i el vermell de la virginitat esquinçada juntament amb el blanc

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 78

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:30

Unitat 7 Solucionari de la virginitat d’abans… Fa l’estrella i sabem el significat de joc que té amb en Ramon. Assistim ara a l’evocació d’una escena amb ell i amb en Jaume, fins que tot desapareix. Si el mirall ha fet de nexe estructurador d’aquest feix de sensacions i somnis, ara l’important serà l’àlbum de fotografies de l’àvia Teresa. En aquesta segona fase, escruta les fotografies fins que en troba una d’ella amb en Ramon. En agafar el retrat, apareix un retall de diari en què hi ha una noia damunt un home vestit de cavall. El que li crida l’atenció és que té els seus mateixos ulls. Irromp llavors el misteri: quina relació hi ha entre l’àlbum familiar i aquell retrat? Passem així a la tercera part, en què la Maria ha sortit a fora i es passeja per la teulada. Llavors succeeix l’accident: una teula cedeix i ella cau. El món de Rodoreda és ple d’aquest tipus d’elements: els secrets d’una vida que assoleixen dimensions còsmiques al llarg del temps; la metàfora del mirall com a reflector de la realitat que es veu i la que se sent; l’accident que posa fi a les perspectives d’una vida en marxa, amb tota la cruesa del fet… I la poesia que caracteritza un estil aparentment sobri i minimalista, però que amaga una gran sofisticació d’esperit i una gran captació de l’ànima humana. 8. Kafka i el cinema. A criteri del professorat.

EL TEATRE CONTEMPORANI Textos i activitats 1. Bertolt Brecht. La paràbola és un gènere literari que té el seu origen en el judaisme palestí. El mot prové del llatí parabole, i aquest del mot grec parabolé, que significa ‘comparança’. Efectivament, es tracta d’una narració fonamentada en una comparança que integra elements de la vida quotidiana dels oients o els lectors per tal d’exemplificar alguna ensenyança, alguna veritat o algun aspecte doctrinal. La Bíblia és plena de paràboles i la paràbola s’ha desenvolupat amb matisos i objectius diferents al llarg dels segles. Un exemple d’això és la seva utilització en el teatre èpic. Hem de pensar que la finalitat política i doctrinal d’aquesta mena de teatre –com hem explicat en la unitat– justifica un exemple que permeti suscitar un comportament determinat, en aquest cas, el de la justícia. Resultaria interessant que a l’hora d’abordar aquest text, s’introduís el text bíblic del rei Salomó, en l’episodi en què ha de jutjar també a quina mare pertany l’infant que té sota la seva custòdia. L’obra de Brecht té aquest mite com a referent. En tots dos casos, el jutge en qüestió posa en una situació límit el nen. Salomó vol partir el nen amb la seva espasa per tal de donar-ne un tros a cada mare. En el cas de Brecht, el jutge dibuixa un cercle de guix on posa el nen, el cos del qual les mares hauran de tibar. En tots dos casos, també, la mare que vertaderament estima el fill hi renuncia abans de veure’l mort o malmès. L’amor matern –no necessàriament biològic en el cas de Brecht– és tan fort que ha de ser capaç de renunciar a la possessió del fill.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 79

23/7/08 08:24:30

Unitat 7 Solucionari La cançó té una funció expressiva de primer ordre. S’hi vehiculen pensaments, sentiments i conviccions. En el cas del text en qüestió, és el cantaire qui interpreta el silenci de la Grusche, cosa que provoca que el jutge, Azdak, entengui millor el que pensa i sent que no pas si li ho hagués explicat. La cançó acompleix també una funció d’amplificació dels conceptes fonamentals que es volen transmetre i ajuda, doncs, a l’objectiu èpic que es proposa aquest tipus de teatre. 2. Eugène Ionesco. A criteri del professorat. En tot cas, els exercicis han d’ajudar a distingir el teatre èpic del teatre de l’absurd. Pel que fa al quadre, cal corregir la graella i posar l’apartat «obra/mite» al mateix nivell que «època, autors i trets». D’aquesta manera, el quadre podria quedar: Obra: El cercle de guix caucasià/La cantant calba Època: 1948/1950 Autors: Brecht/Ionesco Trets:

ús de la paràbola, cançons; ruptura de la il·lusió dramàtica; teatre didàctic; incapacitat del llenguatge per significar; condició absurda de l’ésser humà modern.

Guia de lectura La mort a Venècia, de Thomas Mann.

Bibliografia BALLÓ, JORDI I PÉREZ, XAVIER. La llavor immortal. Barcelona: Empúries, 1995. GRAVES, ROBERT. Los mitos griegos. Madrid: Alianza Editorial, 1985. PLATÓ. El banquet. Fedre. Barcelona: Edicions 62, 1997. REICH-RANICKI, M. Thomas Mann y los suyos. Barcelona: Tusquets, 1989. SCHRÖTER, K.. Thomas Mann. Barcelona: Edicions 62, 1990. TRÍAS, E. Thomas Mann. Goethe. Madrid: Mondadori, 1988.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 80

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:30

Unitat 7 Solucionari Qüestions a) En el primer capítol el que sabem és que el protagonista és un escriptor que es diu Von Aschenbach i que té cinquanta anys. Ja en el capítol segon, ens proporcionen més informació. Establert a Munic, viu amb tots els honors burgesos. És vidu i té una filla ja casada. Llavors s’indiquen més dades físiques i així sabem que es troba per sota de l’alçada mitjana; que és bru i no duu ni barba ni bigoti. Té el cap gros i la figura delicada; el cabell el porta pentinat cap enrere i té cabells blancs. El front és alt, amb arrugues; el nas, fort, aristocràtic; duu ulleres de vidre sense vora. Té la boca gran i les galtes, primes i solcades; la barbeta presenta una incisió al mig. b) Mentre és en el Palau de l’Exposició, d’estil bizantí, li crida l’atenció la presència d’un home. El seu aspecte atia la seva imaginació i, de cop, pren consciència d’un sentiment d’anhel. Es tracta del desig de viatjar. I aquest desig respon a un impuls de fugir, ja que es troba insatisfet amb ell mateix. D’una banda, ha guanyat com a escriptor domini tècnic; però, d’una altra, ha perdut inspiració. Voldria recuperar una sensibilitat fresca i renovada. c) Aschenbach tria primer una illa de l’Adriàtic, però aviat s’adona que s’ha equivocat, ja que hi plou molt i l’aire resulta pesant, alhora que aquella destinació no respon al seu somni d’abastar l’incomparable. Decideix rectificar i dirigir-se a Venècia, atret per la seva bellesa i la seva singularitat. d) El primer que destaca de Venècia és el seu port, «el més admirable de tots els ports». En el capítol tercer ho llegim: per arribar a «la més inversemblant de les ciutats» calia arribar-hi des d’alta mar. Tot seguit ve el torn dels gondolers. La góndola li recorda la mateixa mort, i en ressalta la comoditat del seient. En aquests dos detalls observem, d’una banda, la correspondència entre la bellesa poètica de la ciutat i la recerca de bellesa de l’escriptor i, d’una altra, la presència de la decadència i de la mort. Allò que més li disgusta és la pudor de la llacuna. El cel, ennuvolat, d’un gris pàl·lid, i la mar enretirada de la platja, juntament amb l’efecte del scirocco, li causen una sensació trista, depressiva, aspecte que ja el va fer marxar-ne en un primer viatge temps enrere. Ara, però, troba nous motius per quedar-s’hi: Tadzio, com es veu més endavant, però també el lliurament al goig de viure dels habitants de Venècia. També té importància viure davant el mar: li proporciona repòs, el duu a l’etern, al no-res; el fa descansar en el si de la perfecció. Ja en la cinquena part, Venècia apareix descrita dualment: qualificada de «bella i equívoca», és feta «meitat d’encís, meitat de ratonera de turistes». e) La soledat és un dels temes latents de l’obra. De fet, Aschenbach és un escriptor solitari i el seu anhel d’anar a Venècia respon a la necessitat de trobar algun punt de suport a la seva vida. D’aquesta manera convertirà la seva soledat humana en una soledat fecunda per l’art: «La soledat és mare de l’originalitat, de la bellesa atrevida i sorprenent: del poema. Es tracta, però, de la mateixa soledat que produeix allò inadvertit, allò descomunal, allò absurd i allò prohibit».

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 81

23/7/08 08:24:31

Unitat 7 Solucionari f) Pertany al món burgès. Instal·lat en l’illa del Lido, troba a l’hotel gent de món, que fan turisme a la ciutat. Cal observar que tots esperen el sopar amb vestit de nit. Mann aprofita el detall per escriure un pensament agut: «El vestit de nit, espècie d’uniforme de les bones maneres, englobava exteriorment totes les varietats de la dimensió humana, en una honorable unitat». Es parlen tota mena de llengües, però allò que li crida l’atenció és sentir polonès entre un grup d’adolescents que són amb una institutriu. Llavors veu per primer cop el jove adolescent, Tadzio. g) A mesura que la ciutat és envaïda pel scirocco, un caràcter feixuc i com de mort es va apoderant de l’atmosfera de la novel·la. Al començament de la cinquena part, això es fa evident, i lentament es va sentint «l’olor d’una ciutat malalta», que preludia la mort del protagonista i la impossibilitat de dur a terme el seu ideal vital i artístic de fondre bellesa i amor. h) Des de la primera irrupció de Tadzio, és present una reflexió sobre el concepte clàssic de bellesa, que s’accentua en el capítol quart. En aquest sentit, convé repassar els conceptes estètics fonamentals que hem exposat en la unitat dedicada a la Grècia clàssica. Fixem-nos en alguns detalls que apareixen en l’obra: El rostre de l’adolescent li recorda «les estàtues gregues de la més noble època de l’Hèllade». A més de l’harmonia i la perfecció simètrica del seu cos, Tadzio posseeix també una altra de les virtuts de la Grècia clàssica: la gràcia. El seu cabell li recorda l’estàtua romana de l’efebus que es vol treure una espina del peu. El seu cap el compara amb el del déu de l’amor, Eros. Quan el veu sortir del mar, aquell ésser «bell com un déu fràgil i delicat, tot sorgint de la profunditat de cel i mar», li suggereix «idees mitològiques». Hi troba la bellesa mateixa, «la forma en tant que idea divina, la perfecció, única i pura». i) Al final de la quarta part, Tadzio somriu al nostre escriptor, qui resta definitivament captivat per la bellesa del noi. D’aquesta manera, sabem finalment que se n’ha enamorat i que l’estima. A partir d’aquí, l’obsessió per ell creix, fins al punt de quedar-ne captivat. Observem, doncs, el tòpic del captiu d’amor a través de la visió dels ulls, que té un llarg desenvolupament en la tradició literària des dels trobadors. j) La resposta es troba en el conjunt de les altres preguntes. Podríem sintetitzar el sentit del mar en dos blocs. En el primer, el mar és la immensitat, la possibilitat d’arribar a la bellesa absoluta, i, per això, Venècia apareix com una ciutat d’encís on l’escriptor es retroba amb ell mateix per escriure. És també l’escenari de la platja del Lido, on Aschenbach contempla la bellesa de Tadzio. En el segon, el mar és també la difuminació de la vida i de la mort i, com en la llacuna dels clàssics, és el pas de la vida a la mort. La mateixa interpretació de les góndoles com a extraordinaris mitjans de transport relacionats amb la mort, ens corrobora aquesta lectura. Recordem el riu Estígia, les aigües del qual el barquer Caront travessava per

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 82

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:31

Unitat 7 Solucionari dur els morts fins a l’Hades. Venècia, i la mar que l’envolta i la penetra, és aquest cant a la bellesa i aquesta presència del trànsit cap al que hi ha més enllà de l’existència terrenal. k) La presència de l’amor, simbolitzada en Eros, inspira de nou Aschenbach, i es retroba amb l’escriptura. L’amor és el camí cap a la bellesa i el desig d’expressar-la. Per aquest motiu, Aschenbach planta cara al temps: fins i tot decideix arreglar-se físicament i va a la perruqueria a millorar el seu aspecte per recobrar una joventut que ja no té. Contra el pas del temps, oposa l’amor i la creació. l) Una epidèmia de còlera envaeix lentament la ciutat. Malgrat que pot marxar, decideix romandre-hi, ja que el culte a la bellesa el reté. Aquesta decisió acabarà essent fatal, ja que l’escriptor morirà a causa de la pesta. Val la pena relacionar aquest desenllaç amb el de La pesta, d’Albert Camus, en què el mateix motiu es refereix a la dimensió ètica i solidària que pot salvar l’ésser humà del desastre. m) Quan en el capítol quart es desenvolupa el concepte de bellesa clàssica que desperta en Aschenbach la figura de Tadzio, apareix el Fedre de Plató. Es tracta d’un diàleg en què els temes principals són la bellesa, l’amor i la retòrica. La idea continguda dins el Fedre que més interessa de cara a la lectura de La mort a Venècia és que «només la bellesa té el privilegi de ser el que hi ha de més resplendent i més digne de ser estimat». Sota aquesta idea, Thomas Mann afirma: Doncs tan sols la bellesa, oh Faidros, és amable i visible alhora: és –no ho oblidis!– l’única forma de l’Esperit que, als nostres sentits, resulta tangible i suportable.» Aschenbach sent novament l’impuls d’escriure: «Eros era present al verb». I en aquest procés en el qual es barregen bellesa i art, s’enamora de Tadzio. n) Efectivament, per a Aschenbach la bellesa, en la mesura en què és divina i tangible, és l’únic camí per a la sensibilitat i, per tant, el camí de l’artista envers l’esperit. Ara bé, Eros s’imposa en aquesta ruta: «Has de saber que nosaltres, els poetes, no podem seguir el camí de la bellesa sense que el déu Eros se’ns imposi com a company i com a guia […] doncs tan sols podem elevar-nos mitjançant la passió, i el nostre anhel ha de ser sempre amor: aquesta és la nostra grandesa i la nostra misèria.» El desenllaç ens col·loca davant la metàfora mateixa d’aquesta impossibilitat de posseir la bellesa absoluta. La mort d’Aschenbach, a la platja, després d’haver contemplat per darrer cop la bellesa de Tadzio, és ben il·lustrativa. o) Resposta oberta

Activitats d’aprofundiment 1. L’esquema ha de servir per tal d’observar com el laberint contemporani es contraposa al clàssic. Mentre Ariadna esdevé la conductora de Teseu per fer-lo sortir de la fortalesa i que recuperi així la identitat contra el caos, el personatge de Kafka, K., esdevé un ésser anònim en un espai absurd que no pot ser vençut perquè ell ha vençut l’exterior. Es tracta, doncs, d’una èpica de la contraèpica.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 83

23/7/08 08:24:31

Unitat 7 Solucionari Per tant, en el cas que decidiu fer les lectures corresponents, s’aconsella que es pugui comparar una del segle xx amb la del mite clàssic. 2. La qüestió del temps és una de les claus temàtiques més importants de la literatura universal, i que pren força i relleu en la literatura del segle XX. En tots dos textos advertim una clara contraposició en la relació entre l’ésser humà i el rellotge com a símbol de la nostra noció de temps. En el cas de Cortázar, en les excel·lències del rellotge, cal advertir les paraules: infern, cadena i calabós. De manera que, al capdavall, quan et regalen un rellotge, paradoxalment, tu ets allò regalat, ofert a l’aniversari del rellotge. En el text de Calders, en canvi, el personatge en qüestió equipara la millor dedicació al món amb l’art de la rellotgeria. Cada persona té un rellotge per a ell i la vida consisteix a cercar-lo. Qui el troba és amo del control del seu temps, qui no, va a deshora. El seu anhel fóra dominar el rellotge. Malgrat la diferència entre tots dos textos, hi ha un denominador comú: la dependència –en positiu o en negatiu– del rellotge com a símbol del temps en la vida humana.

3. S’aconsella comprovar aquestes tècniques en els textos proposats anteriorment al llarg de la unitat.

Bibliografia ALVAR, CARLOS. Breve diccionario artúrico. Madrid: Alianza Editorial, 1997. BALAKIAN, ANNA. El movimiento simbolista. Madrid: Editorial Guadarrama, 1969. BEUTIN WOLFGANG, i altres. Historia de la literatura alemana. Madrid: Editorial Cátedra, 1991. BALLÓ I PÉREZ. La llavor immortal. Barcelona: Empúries, 1995. DEL

PRADO, JAVIER (coordinador). Historia de la literatura francesa. Madrid: Cátedra, 1994.

ELLIOT, EMORY (editor general). Historia de la literatura norteamericana. Madrid: Cátedra, 1991. GAVINO OLIVIERI, F. Storia della letteratura italiana ‘800.’900. Gènova: Editorial N.E.G., 1996. LAATHS, ERWIN. Historia de la literatura universal. Barcelona: Editorial Labor, 1971. LESKY, ALBIN. Historia de la literatura griega. 4a reimp. Madrid: Gredos, 1989. LLOVET, JORDI (ed.). Lecciones de literatura universal. Madrid: Editorial Cátedra, 1995. MARCHESE; FORRADELLAS. Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria. Barcelona: Ariel, 1986. NABOKOV, V. Curso de literatura europea. Barcelona: Ediciones B, 1997. PETRONIO, GIUSEPPE. Historia de la literatura italiana. Madrid: Cátedra, 1990. RAYMOND, MICHEL. De Baudelaire al surrealismo. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1983. RONCAGLIOLO, S.; SARTORI, A. Storia della letteratura italiana. Dalle origini al ‘700. Gènova: Editorial N.E.G., 1995.

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 84

Literatura universal BATXILLERAT

23/7/08 08:24:32

Unitat 7 Solucionari THOORENS, LEON. Panorama de las literaturas. Vol. 3, Inglaterra y América del Norte. Tarragona: Editorial Daimon, 1969. THOORENS, LEON. Panorama de las literaturas. Vol. 5, Francia. Tarragona: Editorial Daimon, 1970. THOORENS, LEON. Panorama de las literaturas. Vol. 6, Italia y Alemania. Tarragona: Editorial Daimon, 1970. THOORENS, LEON. Panorama de las literaturas. Vol. 7, Rusia. Europa Oriental y del Norte. Tarragona: Editorial Daimon, 1969. WYNNE-DAVIES, MARION (ed.). Bloomsbury guide to English Literature. Londres: Bloomsbury Publishing, 1989.

Obres enciclopèdiques GONZÁLEZ PORTO-BOMPIANI, MONTANER Y SIMÓN. Diccionario de literatura. 1a ed. Barcelona, 1959. GONZÁLEZ PORTO-BOMPIANI, MONTANER Y SIMÓN. Diccionario de autores. 1a ed. Barcelona, 1963. Diccionario de literatura. Vol. I, Literatura anglosajona. 2a ed. Madrid: Penguin/Alianza, 1989. Diccionario de literatura. Vol. II, Literaturas europeas. 2a ed. Madrid: Penguin/Alianza, 1987. Diccionario de literatura. Vol. III, Literaturas clásica y bizantina, oriental y africana. Madrid: Penguin/Alianza, 1983. MITTERAND, HENRI. Dictionnaire des grandes oeuvres de la littérature française. París: Le Robert, 1992. RIQUER, MARTÍN DE; VALVERDE, JOSÉ MARÍA. Historia de la literatura universal. 10 vol. Barcelona: Editorial Planeta, 1986. ENCICLOPEDIA DE LA LITERATURA. Barcelona: Garzanti/Ediciones B, 1991. Gran Larousse Català. Dirigit per J. Corredor Matheos. 10 vol. Barcelona: Edicions 62, 1990-1993.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 85

23/7/08 08:24:32

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 86

23/7/08 08:24:32

GUIA DIDÀCTICA ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 87

23/7/08 08:24:33

Orientacions per a l’avaluació UNITAT 1 L’objectiu bàsic d’aquesta primera unitat és reconèixer uns models literaris que han estat presents fins als nostres dies. L’alumnat hauria d’adquirir prou competència en aquests coneixements amb els exercicis següents: Intervencions orals i crítiques sobre temes estudiats, cosa que és molt factible en equip des de la lectura completa d’una obra. Producció d’esquemes integradors de tots els coneixements i revisió constant dels apunts; contextualització correcta d’obres, herois i temes de la literatura clàssica. Capacitat de resumir un mite, una paràbola, una epopeia… Capacitat de relacionar tòpics antics amb les seves paròdies actuals.

UNITAT 2 L’avaluació sumativa de la unitat es farà a partir del control dels exercicis proposats. S’intervindrà en els punts següents: Reproduir un comentari poètic. Demostrar capacitat de síntesi de textos expositius. Conèixer teòricament els motius aportats per la lírica. Tenir capacitat de generar contes a partir dels models proposats. La unitat es valorarà a partir de l’estudi complet de l’obra, tant en els exercicis triats per a l’escriptura com en els orals.

UNITAT 3 Cada alumne pot tenir una fitxa del seu seguiment de la matèria: participació en l’exposició oral, confecció d’un treball monogràfic –com a mínim–, presentació dels comentaris diaris, resum de la informació obtinguda en els mitjans de comunicació.

UNITAT 4 Si s’observa una progressió en la capacitat crítica de l’alumne i en la seva sensibilitat cap a la literatura s’haurà de valorar. Això es pot fer amb proves objectives, però ja hem dit que preferim el treball diari. De fet, els alumnes han d’entendre que són els redactors del diari virtual de la literatura universal. Per tant, la seva feina és assimilar i ordenar un bagatge que s’anirà descobrint amb la lectura, el comentari i la participació.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 88

23/7/08 08:24:33

Orientacions per a l’avaluació UNITAT 5 S’ha de valorar l’adquisició de la tècnica del comentari, com també la capacitat de relacionar els coneixements literaris amb altres matèries del currículum. Si la guia de lectura no es pot treballar sencera, cal que, com a mínim, l’alumnat dugui a terme algun aspecte de la proposta didàctica.

UNITAT 6 Es valoraran la correcció ortogràfica, l’adquisició de lèxic, la capacitat interpretativa i la coherència textual. S’ha de fer una selecció dels exercicis proposats per tal de poder-los valorar a classe o bé orientar una autocorrecció adequada.

UNITAT 7 Cal repassar el contingut de la matèria amb l’elaboració de quadres sinòptics de tots els moviments literaris estudiats. Es valoraran especialment l’exposició oral i el treball en grup. L’alumnat ha de fer, com a mínim, la monografia d’una obra completa.

Literatura universal BATXILLERAT

LIT UNIVERSAL CAT/ CNOU.indd 89

23/7/08 08:24:33