SETTA TOURS, UNA GRATA DESCOBERTA SETTA TOURS, UNA GRATA DESCOBERTA II

Mondo cane Mondo cane

Vilanova, la meva ciutat d'adopció, on visc fa més de 35 anys, és un lloc que m'agrada i m'estimo, i encara que no sempre em fa feliç (perquè està malendreçada, plena de nyaps i bunyols antics i actuals), té moltes coses boniques i algunes sorpreses inesperades. Avui us en vull explicar una que per mi és de recent -i sorprenent- descoberta...

No fa molt, vaig rebre una invitació d’en Jaume Blanch, professional pastisser de merescuda i reconeguda fama. La invitació, enigmàtica, era per fer una sortida un dilluns al matí... No tenia ni idea de què es tractava, i vaig dir que sí, molt intrigada. El dia i hora acordat em vaig esperar al peu de casa, sense saber el què, i aquí va començar tot... Un preciós Isetta, d'un blau llampant, en perfecte estat, em va venir a buscar, i el Jaume em va donar la benvinguda en nom d'Isetta Tours, la 'companyia' organitzadora, i em va ajudar a pujar i a acomodarme al cotxe, que s'obre per davant, desplaçant el volant i tot... una petita meravella.

Amb el motor de dos temps sonant fantàsticament, en un dia de temps perfecte, quasi de primavera, vam començar una volta, que, passant per camins i carreteres estrets i costeruts, ens va portar a veure les magnífiques masies que tenim als voltants de Vilanova.

Així, vam veure la Masia d'en Cabanyes, la nostra joia d'estil

Pal·làdia; Can Xicarrò; la Masia d'en Frederic; la finca Solers; la Torre del Veguer… i diverses altres, que segur que els vilanovins de soca-rel (no com jo, que no sóc VTV) deveu conèixer prou.

El passeig, a la velocitat perfecta per gaudir del paisatge, va prosseguir cap a la platja, i allà vam viure el moment culminant. Al costat del Xiringuito Miramar, on el Jaume coneix -oh meravella! - un raconet perfecte, va disposar taula i cadires i vam gaudir d'un vermut complet, amb cava i tot!

No cal dir que vam ser l'enveja de tothom que passava… pel lloc, pel vermut, i sobretot sobretot, per l'heroi de la festa, el súper Isetta blau del Jaume...

I és que Isetta Tours sap fer bé les coses... després de tot el passeig i de tenir l'honor de signar el llibre de viatges, vaig rebre un magnífic testimoni de l'esdeveniment en forma de diploma personalitzat. I encara més, en un sobre que el Jaume em va entregar, hi vaig trobar una galeta amb la forma del cotxe i una piruleta amb la foto de l'Isetta de xocolata... que deuen ser boníssimes, però que no tinc pas esma de menjar!

Punts De Cine Punts De Cine A A

Raimon Soler Renobell Raimon Soler Renobell

L'altre dia parlàvem de com Billy Wilder és capaç de fer-nos passar volant dues hores amb vibrants comèdies. Però també us vaig dir que era un dels directors més versàtils de Hollywood. Per això us vull parlar de El gran carnaval (Ace in the hole, 1951), un fosc drama que dispara directe a la línia de flotació d'una de les icones de la societat nord-americana, la de la distribució entre els winners (triomfadors) i els losers (els temudíssims perdedors, que no han aconseguit els nivells econòmics o de posició social que dicta el model de la "american way of life"). Un mediocre periodista d'un diari local (Kirk Douglas), veu com el seu èxit professional no arriba. És llavors quan el destí li posa un as a la màniga (en anglès, ace in the hole) i un desgraciat obrer queda atrapat en la mina de perforació on estava treballant. El personatge de Douglas veu la seva oportunitat per saltar al periodisme nacional creant un "gran carnaval" mediàtic al voltant de la desgràcia d'aquest pobre diable.

Sembla que el jove Wilder que va treballar un temps com a periodista va veure ràpidament els riscos de vendre notícies a qualsevol preu i va decidir explicar-ho. I ho va fer tan disfressat de comèdia (Primera Plana, 1974) com amb aquest drama descarnat del que avui parlem. Aquesta pel·lícula és de 1951, però lamentablement sembla que el missatge és de plena actualitat. Sort que Wilder no va arribar a conèixer les xarxes socials...