Carles Cartañá / Pàg

Celestí Ventura i Jordi Bonet Armengol

Jordi Bonet: “M’agradaria veure acabada la Sagrada Família”

Reconeixement del CAATEEB pels 75 anys de fidelitat al Col·legi i la professió

Carles Cartañá / © Fotos: Chopo i Carles Cartañá

Quan una cosa està en el camí de la perfecció, “cal esprémer-la fins que arribi a estar bé del tot”. Aquesta frase d’Antoni Gaudí assenyala el futur constructiu de la Sagrada Família que, de manera gairebé miraculosa, es troba ja en la recta final de la seva completa realització. “M’agradaria veure-la acabada”, és el desig expressat pel company Jordi Bonet Armengol (96 anys), el que va ser responsable de les obres des de 1984 fins el 2012, càrrec en el qual va succeir el seu pare, l’arquitecte Lluís Bonet Garí, deixeble del mestre.

Totes les vicissituds viscudes a l’entorn de la construcció d’aquest monument únic al món: la preparació del projecte, el seguiment de les obres, les seves entranyes, la geometria, l’estructura, els materials i procés d’obra, la simbologia i sentit religiós, així com el seu present i futur es troben detallats en el llibre Arquitectura i símbol de la Sagrada Família, escrit per Jordi Bonet conjuntament amb el prevere i teòleg Armand Puig i Tàrrech, un exemplar del qual ha regalat a la biblioteca “del nostre Col·legi d’Aparelladors”.

Jordi Bonet és aparellador i també arquitecte, “vaig pensar que valia la pena tenir el títol d’aparella-

Procés de culminació de les torres del temple un cop finalitzada la Torre de la Mare de Déu (Foto: Chopo)

dor i d’arquitecte i vaig començar a treballar als 20 anys com a aparellador d’en Francesc Mitjans”. Ens ha rebut a la casa que la família té al districte de Sant Gervasi, prop de la Via Augusta, un edifici singular i amb història, una petita illa verda rodejada de pisos de luxe. Ens acompanya la seva filla Mariona, que també és arquitecta i que treballa incansablement en l’inventari i catalogació de l’obra de l’avi Bonet Garí.

n La cultura i Catalunya

Tot just traspassar el vestíbul i la sala d’entrada ja veiem que tota la casa va plena de cultura i art: pintures, retrats de família, escultures, prestatges plens de llibres, mobles i fins i tot un orgue construït pel mestre de Collbató. A més a més de la cultura i l’art, Catalunya també és present arreu. Falten dos dies per Nadal i en Jordi ha muntat un senzill pessebre que ha il·lustrat amb un fons de paisatges ben significatius de casa nostra: Pedraforca, Montgrí, Montserrat, “estic molt satisfet del nostre país, que considero germà de la resta de pobles de la Península Ibèrica”.

El president Celestí Ventura li ha fet lliurament d’un guardó en homenatge als seus 75 anys de fidelitat al Col·legi i ell ho ha rebut emocionat mentre va desgranant d’aquí i d’allà diferents aspectes d’una vida plena. Vint-i-set anys al capdavant de les obres de la Sagrada Família, però també ha construït prop de 2.000 habitatges, oficines, indústries, escoles, hotels i residències, esglésies i auditoris, a més de treballar en l’àmbit de la restauració del patrimoni. “M’ha agradat poder tenir l’oportunitat d’intervenir en un edifici per intentar salvar-lo i si tens la sort d’encertar-la, doncs perfecte!”. Recorda haver treballat amb altres aparelladors com ara en Lluís Maria Pascual Roca o en Francesc Galí, “l’aparellador fa una feina que val la pena que s’hi dediqui plenament”, afirma.

I també ens parla de la família, amb “6 fills, 12 nets i 13 besnets”. I per si ho hem entès malament, una fotografia al costat dona fe d’aquesta multitud. Ens du a una saleta adjacent, “la biblioteca”, diu, on anem de sorpresa en sorpresa amb tants objectes recopilats al llarg de tota una vida: dibuixos originals, plànols i eines de treball... assenyala un punt de la paret i ens diu que han aparegut unes humitats i com a bons professionals acabem tots la visita al jardí, a l’exterior, discutint d’on podrien venir aquestes humitats i què caldria fer...

Una màxima per finalitzar la nostra entrevista? “El que no s’ha de fer mai és mentir”, afirma. I ara si, ens desitgem mútuament un Bon Nadal sota un avet enorme que ens oculta de les mirades dels veïns.n

L’autor: Carles Cartañá Mantilla és arquitecte tècnic col·legiat núm. 6600 i és director de L’informatiu