4 minute read
Anna Moreno / Pàg
Serpentine Pavilion, foto cortesia d’Iwan Baan
Premi Pritzker 2022
Anna Moreno / Fotos: Diversos autors
“Dibuixo sobre el paper, però m’estimo més dissenyar sobre el terra” Diébédo Francis Kéré
El Premi Pritzker d’enguany ha recaigut sobre el burkinès Diébédo Francis Kéré, arquitecte reconegut mundialment per una feina compromesa amb el seu país d’origen i les seves persones, per la humilitat i lògica emprada en la resolució dels projectes, per la mirada delicada sobre la seva cultura i els costums locals i per insistir en l’aprofitament dels recursos disponibles de cada lloc. Va néixer el 1965 a Gando, un poblat al centre-est de Burkina Faso situat a uns 180 km d’Ugandugu, la capital. A Francis Kéré, primogènit dels dotze fills del cap del seu poblat, li va tocar, per poder assistir al seu pare en les tasques de correspondència, anar a escola de ben jovenet, una escola a Tenkogodo, a 20 km de casa seva. Després dels estudis bàsics, va aprendre l’ofici de fuster, i va marxar a Alemanya amb una beca per a fer pràctiques. A Berlín va fer un grau superior en arquitectura i el 2004 es va graduar a la Technische Universität Berlin.
Segurament tot aquell temps que va haver de caminar d’infant, mentre els seus germans restaven jugant a Gando, li va servir per reflexionar i convèncer-se de què el seu primer objectiu seria fer una escola al seu poblat, i així, mentre estudiava a Berlín l’any 1998, Francis Kéré va crear l’associació Schulbausteine für Gando (Maons per a l’escola de Gando) per finançar-ne la construcció.
Arquitectura adaptada a
l’entorn
Combinant les pràctiques vernacles del seu país d’origen i els coneixements d’arquitectura bioclimàtica adquirits durant els estudis a Berlín, Diébédo Francis Kéré allibera l’arquitectura de les lògiques econòmiques globalitzades i l’adapta a l’entorn on treballa, creant espais habitables amb recursos naturals, adaptats al clima subsaharià. Francis Kéré construeix a Burkina Faso, el seu país d’origen, seguint un mètode que té en compte tant el clima com les condi-
Lycée Schorge Secondary School, foto cortesia de Francis Kéré
cions socials, amb materials de proximitat i amb la implicació dels habitants. Kéré vol empènyer la gent de casa seva a ser autònoma. Proposa una arquitectura senzilla, lògica, adaptada, que es pot aconseguir sense ell i sense equipaments sofisticats.
En el desenvolupament dels projectes de Kére hi participa tota la comunitat, -no és estrany veure en les imatges publicades a la comunitat de dones refent les parets de les façanes per exemple-, aplicant les tècniques de construcció i manteniment, que ja per tradició, forma part de la seva manera de fer. Aquest enfocament col·laboratiu in situ, que promou la reutilització i el reciclatge i genera estructures econòmiques locals és el que li va valer el Premi Global d’Arquitectura Sostenible el 2009.
Diébédo Francis Kéré parla d’objectiu i no d’objecte, de procés i no Diébédo Francis Kéré parla d’objectiu i no d’objecte, de procés i no producte i remarca que els diners gastats per construir més enllà del necessari, de l’imprescindible, són diners malbaratats.
L’arquitecte Diébédo Francis Kéré
Aplicant estratègies molt bàsiques com la de posar un gibrell d’aigua davant l’entrada d’aire a la part baixa de l’edifici per humitejar l’aire calent de l’exterior
Escola Primària Gando, foto cortesia d’Erik-Jan Owerkerk
de producte i remarca que els diners gastats per construir més enllà del necessari, de l’imprescindible, són diners malbaratats. Afirma que tots mereixem qualitat, luxe i confort; que tots estem relacionats i les preocupacions relatives al clima, la democràcia i l’escassetat han de ser les de tots.
Estimular l’economia local
Idear usos imaginatius dels recursos naturals, incorporar l’artesania a la construcció, estimular l’economia local amb l’ús de materials com la fusta d’eucaliptus o treballar l’argila amb incorporació d’una petita part de ciment per assegurar-ne la solidesa de les parets són accions dirigides a fomentar un ecosistema equilibrat.
Aplicant estratègies molt bàsiques com la de posar un gibrell d’aigua davant l’entrada d’aire a la part baixa de l’edifici per humitejar l’aire calent de l’exterior, abans no penetri a l’edifici, o el sistema de doble sostre que permet la ventilació natural dels interiors: un sostre de xapa ondulada que es col·loca sobre un entramat metàl·lic, alhora recolzat sobre una volta de maó, són estratègies físiques que aplicades a les solucions constructives milloren les condicions de confort dels edificis sense necessitat d’intervenció d’energies no renovables.
Dispositius implementats per assegurar tant la ventilació natural, la protecció contra la radiació solar i el filtratge de la llum com les galeries cobertes fetes amb troncs d’eucaliptus constitueixen una primera barrera tèrmica i un espai d’ombra.
Si l’anterior edició dels nobels de l’arquitectura varen premiar aquella arquitectura de caràcter social amb la transformació d’edificis G, H, I, Grand Parc de Burdeus, de LacatonVasal, enguany els vents han bufat cap al sud, cap a noves maneres de fer arquitectura, distanciant-se d’aquella més icònica de les grans estrelles, i apropar-se al que les noves generacions proclamen sobre recursos naturals, economia local i capacitat de resposta a les necessitats socials.
L’autora: Anna Moreno és arquitecta tècnica col·legiada núm. 6.071 i arquitecta
Fonts de les imatges:
https://www.pritzkerprize. com/laureates/diebedo-franciskere
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/978463/franciskere-dibujo-sobre-papel-peroprefiero-disenar-sobre-el-suelo
https://www.pritzkerprize. com/laureates/diebedo-franciskere