Aquesta història que us explicarem va passar fa molts i molts anys. Era un dissabte de primavera, el rellotge marcava les deu del matí i el sol brillava amb força. En Gaudí va decidir sortir a passejar una estona per airejar-se i inspirar-se.
Feia dies que li rondava una idea pel cap. Una d’aquestes idees brillants que tenia ell de tant en tant. En Gaudí pensava que a Barcelona hi havia pocs espais verds on la gent pogués fugir del aldarull constant de la ciutat i on pogués relaxar-se, reflexionar i en definitiva gaudir de pau.
Acostumava a passejar per la part alta de Barcelona, concretament pel vessant del turó del Carmel, camí del mar, no gaire lluny del Tibidabo. Aquell dia, com de costum, va anar allà i després de caminar durant una bona estona es va seure sota l’ombra d’un gran pi per refugiar-se del sol.
Va tancar els ulls i va endinsar-se en el seu món. La seva ment va començar a funcionar de seguida. I com si de manera inconscient es tractés, va començar a dissenyar unes columnes per aquí , unes columnes per allà, unes cases precioses a la dreta, uns bancs més avall...
De sobte, alguna cosa va esvair ràpidament els pensaments d’en Gaudí. Va notar unes pessigolles per la cama. Va obrir els ulls i va veure com un dragó que no era pas petit li pujava per l’extremitat.
Aquell animaló insignificant va resultar ser una font d’inspiració per Gaudí. De seguida, va tornar a tancar els ulls i va emprendre el fabulós viatge que estava vivint moment abans d’obrir-los
La seva ment continuava dissenyant a la velocitat de la llum i just abans d’acabar va donar els últims retocs. L’últim retoc de tots va ser construir un gran drac a la barana d’un de les escales del parc que acabava de idear.
Gaudí, estava tant i tant orgullós de com li havia quedat l’escultura que fins i tot li va posar nom. Per això,avui coneixem el drac del Parc Güell amb el nom de Gaudell.
Vet aquí la història sobre l’origen del parc Güell i la relació entre el Gaudí i en Gaudell.
FÍ