CONTE COMPARTIT Servei educatiu BAIX LLOBREGAT 6
El portasol màgic INICI: Mercè Anguera NUS: 2n A Escola Pompeu Fabra. Teresa la Torre. DESENLLAÇ: 2n A Escola La Vinyala. Curs 2009- 2010
Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei! El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia… estava moll i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.
A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit. Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar. The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat. I llavors…
LLavors el Portasol es va obrir, a dins hi havia aigua per això feia soroll. La Mireia va tirar l'aigua a l'aigüera, però l'aigua no va marxar, encara que l'aigüera no tenia tap, perquè era màgica. L'aigua es va congelar, es va convertir en trossos de gel. La Mireia va agafar el Portasol, el va eixugar, va posar el gel a dins i el va tancar. La Mireia va telefonar a cinc nens i cinc nenes de la seva classe per jugar a futbol amb el Portasol. Van jugar un partit. Els nens eren d'equip i les nenes de l'altre. Van jugar els nens contra les nenes, s'ho van passar molt bé, van quedar empatats 2 a 2. Al final del partit de tant jugar el Portasol es va trencar, però es va arreglar tot sol perquè era màgic.
Després al cap d'una estona van veure que no tenia el botó on hi posava OFF, llavors el Portasol es va descontrolar, rodolava i rodolava, va trencar els vidres, els plats, els gots etc... de la cuina. La mare estava tant enfada que es pujava per les parets. Mentrestant els nens i les nenes buscaven el botó OFF, el van trobar dins de la piscina, el van treure amb una xarxa petita de pescar, que tenia el pare dins del garatge. Van posar el botó OFFal Portasol i no funcionava, llavors el pare el va arreglar amb les seves eines. Els nens i les nenes estaven molt contents. Van anar a casa seva a posar-se el banyador, van tornar a la piscina de la Mireia, es van banyar amb el Portasol i van fer un partit de waterpolo i també van empatar 4 a 4. Després de banyar-se i de jugar tenien molta gana, van anar a la cuina, van menjar un pastís de xocolata que havia fet la mare de la Mireia. Mentrestant el Portasol...
que era màgic, va veure tot el que havia destrossat, estava molt trist i es sentia culpable. De cop i volta , va pensar... - Ja ho sé! endreçaré tota la casa, posaré gots nous, taules, finestres... i ordenaré també l’habitació de la Mireia perquè la mare no la renyi. Així va fer!
La Mireia i la seva famĂlia van veure el que havia fet el portasol i es van quedar sorpresos i de tant contents que estaven, van celebrar una gran festa amb els amics de la Mireia i tota la famĂlia.
Durant la festa va passar una cosa increïble... Mireu! va dir la Mireia, el gel del portasol s’està desfent!, el seu botó no està en “off” però tampoc en “in”! què passa?, van pensar tots... De sobte, un núvol màgic va rodejar al portasol. El portasol es va convertir en un preciós gos de color marró amb taques blanques, pèl llarg i suau... que bonic que era!
Tots estaven molt feliços perquè el portasol s’havia convertit en la mascota de la família. Li van posar de nom Mag i així sempre s’enrecordarien de la seva màgia.
I vet aquí un portasol que es va fer gos, aquest conte ple de màgia ja s’ha fos.