Practica amb el teclat i el ratolí Una mica d’ història Els teclats d'ordinador són l 'evolució de l es màquines d' escriure. Encara que el primer te clat d'ordinador ( anys 6 0) te nia un d isseny l leugerament d iferent a l'actual, la d istribució o ub icació de les lletres, que varia d'un p aís a un a ltre, s'ha mantingut igual des de la invenció de la màquina d'escriure.
Tot i aquestes similituds el teclat d'ordinador té tecles i funcions diferents a l de la màquina d'escriure. No només ens serveix per a escriure sinó que, juntament amb el ratolí, és el mitjà per a comunicar-nos amb l'ordinador i donar-li ordres. L'ordinador és, per sobre de tot, una m àquina que nosaltres hem d'aprendre a f er servir perquè ens sigui út il. Amb e ll podem fer moltíssimes coses, però per a a ixò hem de perdre-li la por i aprendre a ut ilitzar-lo. La pràctica fa al mestre, així que, per a apre ndre a ut ilitzar c orrectament e l rato lí i e l te clat, no més e ns que da practicar, practicar i practicar. Començarem per veure què són i per a què serveixen.
El ratolí L'enciclopèdia on l ine Wikipedia ( www.wikipedia.org) de fineix al r atolí c om: “un perifèric d 'ordinador, ge neralment f abricat e n m aterial p làstic, que
p odem
considerar, al mateix temps, com un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent de l pro gramari q ue f em s ervir e n c ada m oment. E l no m rato lí f a referència a una semblança física amb aquest petit rosegador.” Un r atolí té almenys dos botons: esquerre i dret. Alguns tenen un b otó al mig o una ro da entre a mbdós botons que serveix per a fer desplaçaments. El que més s'usa és el botó esquerre, p erò de s d e W in95, W indows tam bé us a e l bo tó dret.
1
Botó esquerre: selecció normal, arrossegament normal. Botó dret: menú contextual, arrossegament especial. Scroll: rodeta en mig dels botons per desplaçar amunt i avall la pàgina. La forma normal del punter del ratolí és una fletxa. Què es fa amb el ratolí? Moure el punter/cursor: quan movem el ratolí també es mou el punter en la pantalla. Clic: Consisteix en prémer un botó i deixar-lo anar. Usualment el botó esquerre. Clic dret: Consisteix en prémer el botó dret del ratolí i deixar-lo anar. Doble-clic: Prémer ràpidament dues vegades el botó del ratolí. Arrossegar: Mantenir “clicat” un botó del ratolí mentre ho movem. Quan fem això, normalment es mourà allò que estigui sota el cursor del ratolí en la pantalla. Què és el punter? El punter és la forma en que es representa el ratolí en la nostra pantalla. El punter és la forma en que es representa el ratolí a la pantalla, la forma del punter canvia, depenent d'on es troba i del que estigui passant, ja sigui sobre l’escriptori o en un programa. El terme cursor s'usa quan la forma m ostra e l
lloc o n ha
d’aparèixer el que s'escrigui. En cas contrari, el terme punter és una millor definició. La forma d'una mà
usualment
2
significa que el punter està passant per sobre d'un vincle, com succeeix en una pàgina web. Per a usar còmodament el ratolí hem de practicar, practicar i practicar. Aquesta és una destresa física que utilitza els músculs de la nostra mà, de l'avantbraç i fins i tot del pit que pot ser que mai haguem utilitzat d'aquesta manera. Al principi pot ser que quedem una mica adolorits, sobretot quan tinguem una sessió inusualment llarga o intensa amb el ratolí.
El teclat
La W
ikipedia
(www.wikipedia. org ) d efineix el teclat d'ordinador com “un pe
rifèric
utilitzat pe r a l a introducció d 'ordres i d ades e n un o rdinador. E xisteixen d iferents di sposicions d e teclat, perquè es puguin utilitzar en diferents idiomes. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY. Denominació dels teclats d'ordinador i màquines d'escriure que s'utilitzen habitualment en els països occidentals, amb alfabet llatí. Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l'esquerra en la fila superior.” Per cada idioma s’agreguen lletres pròpies com per exemple la Ñ o la Ç. Igual que el ratolí, el teclat ens permet donar-li ordres a la màquina perquè realitzi determinades tasques. El seu ús també és comparable al d'una màquina d'escriure amb la d iferència que e ns habi lita a tre ballar o p rocessar e ls te xtos am b m oltes més eines que les que antigament disposaven les màquines d'escriure. Actualment, e ls teclats e stan c onformats per un m ínim de 1 05 te cles, i e l s eu disseny físic varia depenent del model, marca i tecnologia que utilitzin. Hi ha des dels bàsics fins als de tipus ergonòmic i sense fils per a major comoditat de l'usuari. En essència tots comparteixen la característica de tenir un conjunt de tecles 3
bàsiques. Aquí veurem les seves diferents aplicacions, que amb una mica d'habilitat, ens permetran simplificar la interacció amb el nostre ordinador.
Àrees del teclat Teclat principal
La seva funció principal és permetre que interactuem amb l'ordinador en un llenguatge natural, per mitjà d'una sèrie de caràcters que estan representats en les tecles.
Tecles d’ edició
La seva funció és desplaçar el cursor fins a l'inici o final d'una línia, inserir caràcters, esborrar o anar a la pàgina anterior o posterior d'un document.
4
Teclat numèric
Aquestes tecles s'utilitzen quan només volem escriure números. Per a utilitzar-lo ha d’estar activa l'opció BloqNum ( NumLock) que es troba en el cantó superior esquerre del teclat numèric. Generalment, s'encén una llum verda quan està activat.
Tecles de funció Ens permeten realitzar una funció d iferent s egons e l programa que tinguem actiu. Aquestes tecles en general s’utilitzen per programació o per activar ordres en alguns p rogrames. P er e xemple l a te cla F 1 e n al guns pro grames e ns obre l a finestra d'ajuda del programa.
5
Les tecles i la seva funció
Intro ( Enter): generalment és la tecla més gran i té la forma
d'una
“L”
al
revés.
També es troba en el teclat numèric a la dreta, a la part baixa. És una de les tecles més utilitzades de l'ordinador ja que és l'ordre final per a moltes accions que es realitzen, alguna cosa així com dir-li: doncs bé, fes-ho! Exemple: si estem treballant en Internet i escrivim l'adreça d'una pàgina web en la barra d' adreces, p remem Intro i li d iem a l a m àquina que e ns b usqui aque sta pàgina. S i no li d iem re s, l a m àquina e s q ueda e sperant una ordre. E l m ateix s i estem escrivint un text i volem fer un punt i a part.
Esc:
Es
superior
troba
en
esquerre
S'utilitza p
er a s
del
l'extrem teclat.
ortir d
'un
determinat m enú, i nterrompre una
acció
o
cancel·lar
un
comandament que hem indicat.
Bloq M ayús ( Caps L ock):
es
troba s ituada e n l a part e squerra del teclat. En activar-la s'encén una llum v erda que e s tr oba a la pa rt superior dre ta de l te clat. S i
la
deixem ac tivada e l q ue e scrivim ap areixerà e n m ajúscules. N o té e fecte e n l es tecles numèriques o de puntuació. Per a d esactivar-la només l’hem de prémer una altra vegada.
6
Shift: també serveix per a escriure en majúscules i es troba situada per sota de l'anterior i en la mateixa fila que aquesta, a la dreta. S'utilitza sobretot quan volem escriure una s ola m ajúscula o ut ilitzar a lgun s ímbol que e s tro ba d ibuixat e n les tecles en la part superior, per exemple les cometes (“”) en el 2, o els parèntesis sobre el 8 i el 9. No queda activada de forma permanent com l'anterior, necessita que la mantinguem p remuda al mateix temps que premem la tecla del s igne o la lletra que vulguem escriure.
AltGr:
es
troba
situada
al
costat de l a barra d’ espais c ap a
la
dreta.
Serveix
per
a
escriure s ímbols q ue e stan dibuixats en les tecles en la part inferior, pe rò a
la dre ta,
per exemple l’ @ en la tecla del 2 o la # la tecla del 3. Funciona igual que el Shift, cal mantenir-lo premut al mateix temps que premem la tecla del signe que volem escriure.
Tecles inerts: Per a poder posar un
accent
necessitem
aquestes
tecles. Es troben, una al costat de la P (`^), l’altra al costat de la Ñ (´¨) i l'altra en el 4 (~). Es di uen a ixí perquè quan les pre mem n o s ucceeix re s a la p antalla f ins que no premem la lletra que portarà l'accent. Això és, si volem escriure “à” necessitem primer prémer una d'aquestes tecles, depenent de quin accent vulguem, i a continuació prémer la tecla del caràcter que volem accentuar. Aquesta combinació de tecles r equereix que es teclegi una seqüència acceptable. P er ex emple, s i premem la tecla inert de l'accent (ex.`) seguida de la lletra "a", obtindrem una "a" accentuada “à”. No obstant això, si es prem una te cla inert i a continuació la tecla "t", no ap areixerà re s e n l a p antalla o ap areixeran e ls do s c aràcters p er s eparat 7
“´t”, llevat que la font particular per al seu idioma inclogui la "t" accentuada. Les tecles inerts també es combinen amb la tecla Shift i amb AltGr, depenent en quin lloc de la tecla es trobi el caràcter. Barra d ’espais: és la te cla llarga e n l a p art i nferior de l teclat. S 'utilitza p er a de ixar espais
entre
caràcter
caràcter, av ança
i
espai p er
espai.
Tabulador:
Se s
bloquejador
de
itua s
obre
el
majúscules
a
l'esquerra de l te clat. Permet av ançar en e l te xt s altant e spais més am plis que els de la barra d’espais.
Esborrar cap endarrere: és la tecla que es troba just per sobre de l'Intro o E nter i s empre m ostra una f letxa que va cap a e ndarrere, que significa que po dem e sborrar e n aq uesta direcció.
Supr (Delete): aquesta petita tecla es troba situada a la dreta de l'Intro o Enter i serveix per a esborrar cap endavant. També podem seleccionar part de l te xt, o e l que s igui que vulguem esborrar, i donar-li l'ordre d'eliminar-lo amb aquesta tecla.
8
Cursors: estan situats per sota de la tecla
anterior
i
permeten
retrocedir, puj ar o
avançar,
baixar, s egons
assenyalen les seves direccions, dintre del mateix text.
RePág (Page Up): està situada sobre els cursors, a la dreta i permet, en el document actiu, retrocedir una pàgina.
AvPág ( Page D own): està situada sota l'anterior tecla i permet, en el document actiu, avançar una pàgina.
Ctrl (Control): S'utilitza e n c ombinació am b a ltres te cles c om a dre
ceres
d'instruccions d'un programa. Es prem la tecla Ctrl i una altra simultàniament per a realitzar les següents accions.
9
Ctrl+Esc Ctrl+ E
Mostrar el menú Inici. Seleccionar tots els elements de la finestra activa. Obrir la finestra de "Llista de tas ques". Si e s po lsa pe r Ctrl+Alt+Supr segona vegada, reinicia l’equip. Tancar la finestra activa a programes que permeten obrir Ctrl + F4 diferents finestres. Ctrl + Z Desfer la darrera acció realitzada per l’usuari.
Per a les següents accions hem de tenir un element seleccionat abans. Ctrl + X Ctrl + C
Ctrl + V
Tallar, és a dir, moure un element seleccionat a una altra ubicació. Sempre s’acompanya de Ctrl + V. Copiar l’element seleccionat a la memòria temporal Portapapers. Té dues funcions: - Completa el comandament Ctrl + X - Passa el contingut de la memòria Portapapers a la ubicació seleccionada.
Cóm fer servir la combinació de teclat i ratolí Ambdós di spositius f uncionen c onjuntament pe r a re alitzar ta sques d' introducció d'informació, e dició i nav egació e n e ls p rogrames d e l 'ordinador. É s i mportant seguir les següents recomanacions: -
Col·loca e l te clat da vant te u a la tau la de tre ball. A la d istància ò ptima, hauries de tenir els colzes molt prop del cos i els dits haurien d'arribar fàcilment al centre del teclat.
-
El ratolí pot estar a l a dreta o a l 'esquerra del teclat, depenent de si l'usuari és destre o esquerrà.
-
En qualsevol cas, ratolí i teclat han d'estar molt a prop l'un de l'altre i permetre m oure l a m à f ins al ra tolí s ense to car el te clat am b e l po lze. E n moure l a m à del ratolí a l teclat, e l c olze haur ia de m antenir-se pro p de l tronc.
10
-
Mentre manipules el ratolí amb la mà dreta, és aconsellable utilitzar el teclat amb la mà esquerra si hi ha funcions a les quals pot accedir fàcilment (per exemple, funcions de navegació a Internet).
Forma d’agafar adequadament el ratolí: - Col·loca la mà sobre el ratolí. - Procura que el dit índex et quedi sobre el botó esquerre. - El dit mig sobre el botó dret. - El polze igual que els altres dits et serviran per a sostenir-lo i moure'l.
Tutorial utilitzat per a els exercicis de classe: www.nicehouse.fi/asiakasprojektit/trilogia_espanja Fonts: http://ciberhabitat.gob.mx/, www.wikipedia.org, www.jegsworks.com/Lessons-sp/win www.logitech.com
11