On podeu trobar més informació? Podeu trobar tota la informació sobre la T-12 al web www.t-12.cat
ajuntaments socialistes contra la crisi
recull de bones pràctiques municipals
ajuntaments socialistes contra la crisi recull de bones prĂ ctiques municipals
Edita Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Nicaragua 75 路 08029 Barcelona T. 93 495 54 00 www.socialistes.cat Disseny i maquetaci贸 Departament de Disseny i Edicions del PSC Imprimeix Cevagraf SCCL Mar莽 2015
Autors del llibre Francesc de la Torre Escobar. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UAB. Exdirector de Canal Català Vallès. Treballa com a assessor en comunicació local a la Diputació de Barcelona. Cap de redacció dels diaris en paper i en digital Endavant!. Olivié Bayón Céspedes. Funcionari de la Diputació de Barcelona. Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB. Ha estat cap de l’Àrea d’Anàlisi de Polítiques Institucionals de la Presidència de Generalitat i secretari general de Joventut d’aquesta institució. Exregidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. És cofundador i professor del Màster i Postgrau en Comunicació i Lideratge Polític de la UAB. Manel de la Vega Carrera. Llicenciat en Psicologia i en Psicopedagogia. Treballa com a assessor en polítiques de promoció econòmica en el Medi Rural a la Diputació de Barcelona. Secretari adjunt a Política Municipal del PSC i membre de la Comissió Política del PSC a les Terres de l’Ebre.
SUMARI
Salutacions
06 Miquel Iceta primer secretari del PSC 08 Antoni Fogué, secretari de Política Municipal del PSC 10 Introducció
4
Bones pràctiques
Municipis de més de 50.000 habitants
30 Sant Boi de Llobregat Coboi, laboratori d’emprenedoria i economia social 32 Tarragona Les persones en risc d’exclusió social no pagaran el rebut de l’aigua 33 Terrassa Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits 34 Viladecans Pla de xoc per l’ocupació 2014
19 Cerdanyola del Vallès incrementa Municipis de les partides destinades a ajuts 10.000 a 50.000 habitants econòmics a les famílies en situació d’emergència social 37 Barberà del Vallès congela el preu públic de les Llars d’Infants 20 Cornellà de Llobregat Acord social Municipals contra la crisi 38 Blanes Comptadors solidaris 22 Granollers Plans de xoc per combatre la crisi 39 Canovelles Pla antixoc per crear ocupació 23 L’Hospitalet de Llobregat Bonificacions en diverses taxes 40 Castellbisbal Armari Solidari vinculades a nova ocupació per a persones en situació d’atur 41 El Vendrell Cuina solidària 24 Lleida crea un Fons Solidari perquè 42 Esplugues de Llobregat Nou servei les famílies amb pocs recursos d’acompanyament a persones i puguin pagar les factures de famílies sobre endeutades l’aigua 43 Gavà Programa pioner 6+6 i 3+3 25 Mollet del Vallès Pioner contra la per impulsar la contractació de pobresa energètica persones aturades 26 Rubí Energia per a Tothom 27 Sabadell La política municipal d’habitatge, accions i estratègies prioritàries en el context actual 28 Santa Coloma de Gramenet El menjador a l’abast de tothom
44 L’Escala crea un fons per garantir l’accés al menjador escolar a nens de famílies amb dificultats 45 Montcada i Reixac i la Creu Roja posen en marxa un menjador social al Centre Cívic l’Alzina per a 30 persones
46 Palafrugell L’Ajuntament, Càritas i Creu Roja acorden impulsar el Centre d’Aliments 48 Palamós Programa de voluntariat educatiu del projecte “Palamós Ciutat Educadora” 49 Palau-solità i Plegamans i Residencial Palau arriben a un acord per oferir àpats gratuïts a persones grans 50 Parets del Vallès Consell Industrial 52 Pineda de Mar subvenciona les empreses i autònoms que creen llocs de treball. Paga 700 € per cada nou autònom o treballador 53 Ripollet Pla Disset. Projecte del Patronat Municipal d’Ocupació amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per dur a terme 17 nous projectes al municipi
Municipis de menys de 10.000 habitants
61 Alcoletge Promoció econòmica i turística mitjançant la recuperació del patrimoni del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de peregrins del camí de Sant Jaume 62 Alfara de Carles La ruta de Panxampla 63 Batea Carnet Viu Batea 64 Camarles estalvia més del 60% del consum energètic gràcies al nou enllumenat públic 65 Godall Beca els joves que volen cursar ensenyaments superiors per fer front a les retallades 66 Les Masies de Voltregà inverteix en beques i accions adreçades a infants i joves del municipi amb risc d’exclusió
54 Sant Adrià de Besòs impulsa i implementa un pla que subvenciona les empreses que 67 Montmeló i Càritas Parroquial contracten persones aturades del Montmeló posen en marxa el municipi per un període d’entre sis projecte “El Rebost dels Aliments mesos i un any Frescos de Montmeló” 55 Sant Andreu de la Barca subvenciona amb 800 euros al mes per treballador les empreses que contracten aturats de la ciutat durant un any
68 Sant Cugat Sesgarrigues Sant Cugat Inclusió
57 Sant Quirze del Vallès Mesa Solidaritat
70 Tiana Allotjament social
69 Sant Jaume d’Enveja posa en marxa Horts Socials perquè la ciutadania conreï terrenys en 56 Sant Joan Despí Work Experience desús
58 Vallirana Fes Cooperativa a Vallirana. Projecte de creació d’empreses cooperatives
71 Tremp Treiem-ne més profit
5
SALUTACIÓ Miquel Iceta Primer secretari del PSC El llibre que teniu a les vostres mans és una recopilació de bona feina. Bona feina feta per alcaldes i alcaldesses i per regidors i regidores que creuen que la seva dedicació política ha de servir per millorar la vida dels seus conciutadans. És fruit d’aquest compromís que les bones pràctiques i la bona política que recull aquest llibre han tirat endavant. Vull subratllar la convicció que és possible transformar la nostra societat des dels ajuntaments perquè el context no ha estat favorable a la feina dels ajuntaments. En els darrers anys, els governs municipals no han trobat el necessari suport d’altres administracions, la de la Generalitat i la de l’Estat, que no han cregut en ells. Estat i Generalitat han menyspreat el paper dels ajuntaments; molt sovint no han proporcionat els recursos imprescindibles per al seu funcionament i per a la prestació de serveis bàsics; que han traslladat als ajuntaments les seves dificultats financeres; i que han impulsat lleis per afeblir el paper dels ajuntaments en un intent de convertir-los en administracions de segona. 6
Malgrat tot això, els alcaldes i alcaldesses socialistes han estat capaços de posar en marxa polítiques per fer front al principal problema de la ciutadania: la crisi econòmica i les seves terribles conseqüències socials. I han demostrat que, més enllà dels grans debats i de la picabaralla política, des dels ajuntaments és possible generar instruments per solucionar els problemes immediats de la gent. Aquesta és la principal preocupació dels socialistes i és, també, el deure de qualsevol càrrec electe: ser útil a la ciutadania. Totes les polítiques recollides en aquesta publicació són també un toc d’atenció als que menyspreen la importància de la política municipal. Els ajuntaments són part de la solució a molts dels reptes que la política té plantejats avui, especialment, pel que fa l’allunyament entre ciutadania i política i el sentiment, molt estès, que la política no respon als anhels majoritaris de la població. Tots els governs municipals que apareixen en aquest llibre han copsat les necessitats i les demandes dels seus convilatans i han aconseguit donar resposta a alguns dels seus problemes més aguts. Governar des de la primera línia, practicar el socialisme a peu de carrer, vol dir un contacte constant amb la gent, vol dir conèixer de primera mà allò que preocupa i allò al que aspira la ciutadania; vol dir interactuar amb els teus veïns, formar part del dia a dia de la ciutat que governes; vol dir, en definitiva, ser un ciutadà més amb els mateixos problemes, amb les mateixes incerteses i les mateixes esperances i, per tant, governar en conseqüència.
On podeu trobar més informació? Podeu trobar tota la informació sobre la T-12 al web www.t-12.cat
Això és el que avui la ciutadania ens exigeix i que els i les socialistes practiquem de forma quotidiana perquè forma part de la nostra raó de ser, dels nostres principis i dels nostres valors. De la mateixa manera que en els inicis de la democràcia el PSC va ser el responsable de la gran transformació dels pobles i ciutats grisos heretats del franquisme, ineficients i antiquats, en pobles i ciutats moderns, preparats per respondre a les necessitats de la ciutadania, i amb una elevada qualitat de vida; en els darrers anys els ajuntaments socialistes han hagut de fer front al repte d’evitar que la crisi, les retallades i les seves conseqüències socials destruïssin tot això que tants esforços ha costat. I ara hauran de continuar la tasca per impulsar una recuperació econòmica que no deixi ningú enrere. Perquè malgrat que algunes xifres indiquin una millora de l’economia, el que malauradament no milloraran seran les situacions d’atur, pobresa i manca d’oportunitats de milers de persones. Aquesta haurà de ser la prioritat dels ajuntaments socialistes en els pròxims anys. 2015 serà un any clau per als pobles i ciutats de Catalunya i per al projecte socialista. L’any en què tenim l’oportunitat de tornar a governar la majoria de pobles i ciutats del nostre país per assegurar que els ajuntaments treballin de debò al servei de la ciutadania, per contribuir a resoldre els problemes reals de les persones i per garantir que es dediquen a allò que realment importa. Ho farem des de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió i des dels valors en la política, amb una gran vocació de servei públic, des de la màxima proximitat i amb la màxima transparència, fent dels ajuntaments models d’ètica i honestedat per recuperar la credibilitat de la política. Governs municipals seriosos, a l’alçada del que necessiten els ciutadans i les ciutadanes. Conscients de la importància de la seva gestió en la vida de les persones i disposats a tots els esforços i sacrificis que siguin necessaris per millorar les condicions de vida de la ciutadania. A això es dedicarà el PSC des dels municipis en els anys vinents, a això és al que ens hem dedicat i aquest llibre n’és un gran exemple.
7
SALUTACIÓ Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC S’acosten les eleccions municipals, una cita política prioritària per als i les socialistes donada la nostra vocació municipalista. I arriba el moment de fer balanç i d’avaluar els representants locals i els seus programes, la seva gestió a peu de carrer i la transformació que han patit en aquests últims anys els municipis, viles i pobles de Catalunya. Mitjançant aquest manual pràctic que teniu a les vostres mans, volem donar a conèixer algunes de les mesures locals més destacades impulsades pels governs municipals socialistes en els últims temps per a la reactivació econòmica i per generar ocupació, així com per a la defensa dels serveis públics i dels drets socials.
8
Iniciatives com, per exemple, l’increment de les partides destinades a les persones i a les famílies que pitjor ho estan passant amb la crisi; plans de xoc per combatre-la i per crear nous llocs de feina; bonificacions en diverses taxes per a persones aturades; expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits; que les persones en risc d’exclusió social no hagin de pagar el rebut de l’aigua; subvencions i programes pioners per impulsar la contractació d’aturats; fons, beques i material per a nens i nenes de famílies necessitades; posada en marxa de centres d’aliments i menjadors socials, en definitiva, un ampli ventall de bones pràctiques que posen de manifest que, som els i les socialistes qui, des dels municipis, construïm i preservem l’estat del benestar, lluitant des de la proximitat contra els efectes de la crisi econòmica i les retallades dels governs central i autonòmic. El recull està distribuït per tres trams de municipis: grans, mitjans i petits, estant representat tot el territori català. Posem especial èmfasi en aquelles mesures desenvolupades per ajuntaments de municipis més petits i amb menys recursos, els quals, mitjançant la seva imaginació i originalitat han aconseguit notables avenços en benefici dels seus veïns i veïnes. L’elaboració d’aquest manual ha de servir d’exemple i de referència de com desenvolupar polítiques útils i efectives per pal·liar els efectes de la crisi. També volem aprofitar per destacar la tasca que, des del món local, duen a terme alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, i totes aquelles persones que treballen cada dia per fer la vida dels seus veïns i veïnes una mica més fàcil.
On podeu trobar més informació? Podeu trobar tota la informació sobre la T-12 al web www.t-12.cat
En un moment en què els ajuntaments disposen de molts menys recursos per continuar donant els mateixos serveis per a més persones. Un preocupant desequilibri que, en lloc d’estar en vies de solució, encara serà major amb l’aplicació de les noves lleis locals espanyola i catalana del món local. L’objectiu d’aquestes reformes tal com estan plantejades actualment no és un altre que privatitzar els serveis públics, fer dels ajuntaments una estructura funcionarial més, menys humana, menys propera, més burocràtica i amb menys competències. L’any 2015 ha de ser l’any de la reconstrucció d’un marc polític que representi de forma fidel la societat actual, el conjunt dels nostres veïns i veïnes, que doni resposta a les seves necessitats reals actuals i a les seves demandes del dia a dia. I aquestes passen, en gran part, pel paper i les competències del món local, així com per les noves relacions que s’estableixin entre ajuntaments i ciutadania. Nosaltres apostem per una administració local encara més eficaç, més oberta, més transparent i més participativa. Cal una nova manera de fer política: política útil i a peu de carrer, des de la proximitat i participativa, al servei de i amb la ciutadania. Avui, la societat i les persones necessiten solucions ambicioses, realistes i efectives basades en els principis de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat. El proper 24 de maig serà el punt d’inflexió per signar un nou contracte social amb la ciutadania, per recuperar la pulsió d’esquerres. I serà el moment de reivindicar la feina i l’orgull socialista. Ara més que mai. Estem convençuts que el debat nacional quedarà en un segon pla i s’imposarà el paràmetre de la gestió al capdavant dels consistoris del territori català. I serà el moment de reivindicar en majúscules la gran tasca que des del món local vénen desenvolupant els nostres companys i companyes. Creiem que ha arribat l’hora de la veritat i ho volem compartir amb tots vosaltres. Junts podrem i ho farem possible!
9
INTRODUCCIÓ EL PERQUÈ DEL LLIBRE “AJUNTAMENTS SOCIALISTES CONTRA LA CRISI” En els últims anys, la greu crisi econòmica que travessem ha afectat un gran nombre de persones i de famílies, ha provocat fractures socials per perduraran durant molts anys, ha obert un debat sobre el futur de les nostres institucions a tots els nivells, i s’han posat a prova els sentiments íntims i col·lectius que ens han de portar a un nou temps.
10
Com va dir Miquel Iceta a la cloenda del Congrés Extraordinari del PSC del passat 19 de juliol de 2014, “vèncer la crisi econòmica, crear ocupació, combatre les polítiques dogmàtiques de l’austeritat i defensar l’Estat social és per a nosaltres la prioritat número 1. Potser són temes que no ocupen les primeres planes dels diaris ni les primeres notícies dels informatius. Però pregunteu als nostres conciutadans i conciutadanes i ells i elles us diran quins són els veritables problemes, i quines haurien de ser les veritables prioritats”. Fins ara, els governs de Catalunya i Espanya, han gestionat la crisi com una oportunitat per imposar la seva ideologia i el seu model econòmic i social, destruint un incipient model d’estat de benestar conreat pels governs progressistes de les últimes dècades. A Catalunya, les últimes dades corresponents a finals de l’any 2014, situen la seva taxa per damunt del 19%, amb més de 700.000 aturats i més de 106.000 llars catalanes sense cap ingrés. Unes xifres alarmants que van arribar a superar les 902.300 persones (24’53%) segons les dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa) corresponents al primer trimestre del 2013.
Pel que fa al tema que ens ocupa concretament en aquesta publicació, en aquesta crisi hem vist també que la institució que està en primera línia de les necessitats de les persones descrites anteriorment, ha patit una significativa reducció dels ingressos i minva dels comptes municipals dels ajuntaments. Tot i les dificultats del dia a dia, podem afirmar que els municipis socialistes, seguint el nostre ideari, han continuant donant els serveis públics i incrementant en molts casos les partides destinades als drets i als serveis socials fent una política de gestió de la crisi que volem explicar a través dels seus protagonistes. Com diuen molts alcaldes i alcaldesses contactats i consultats en el moment de fer aquesta publicació “els municipis ens hem trobat molt sols, a l’altre costat del telèfon no hi havia ningú”. Els consistoris han hagut de prioritzar les partides pressupostàries per ajudar els més necessitats, els que pitjor ho estan passant en aquests moments de profunda crisi econòmica i gestionar noves situacions de pobresa que afectaven veïns i veïnes que per les seves condicions sociològiques mai haurien imaginat que haurien de demanar ajuda als serveis socials, d’habitatge o d’ocupació del seu municipi. Creiem que és de justícia i un exercici sa, amb les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 a tocar, recollir algunes de les accions contra la crisi que han desenvolupat en aquest mandat. La nostra resposta als estralls de la crisi ha estat refermar la lluita per la justícia social, des de la proximitat, contra els seus efectes i els de les retallades del govern central del Partit Popular i autonòmic de Convergència i Unió, amb la complicitat del PP en una primer fase i després d’ERC. I ara és l’hora d’avaluar la tasca real, amb números i fets a la mà, el programa i els projectes que des del territori han desenvolupat alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el món local
en general, en favor de la ciutadania, per continuar transformant i construint Catalunya des dels seus pobles, viles i ciutats. Les properes eleccions municipals seran el punt d’inflexió per signar un nou contracte social amb els nostres veïns i veïnes, per recuperar la pulsió d’esquerres i per posar en valor la tasca, l’orgull socialista i la nostra vocació municipalista que ha transformat el paisatge de Catalunya des de la realitat a peu de carrer. Som conscients de l’estratègia del món sobiranista a Catalunya de no parlar de la crisi i de les necessitats de les persones. Ha estat una constant aquests últims anys. De posar les banderes per sobre dels problemes reals dels ciutadans. De parlar molt del sentiment de poble i poc de les persones. De jutjar la gestió dels regidors i regidores per accions puntuals de patriotisme i no pas pel treball constant per resoldre les necessitats socials dels seus veïns i veïnes. Però, pensem que serà el moment de posar nota als representants dels ciutadans i ciutadanes als ajuntaments pel seu bon govern municipal i per la proximitat als problemes de la gent. Arriba el nostre moment, per posar xifres a les paraules, per explicar els fets reals i per evidenciar que la nova política passa per ser cada dia més útils a la ciutadania, estant a peu de carrer, al seu costat, des de la proximitat, amb una administració més oberta, més transparent i més participativa, amb la gent i les persones com a prioritat i protagonistes. Amb aquesta publicació, també, volíem reivindicar la tasca que des del món local han anat fent els nostres més de 2.000 homes i dones electes locals del Partit dels Socialistes de Catalunya i les plataformes socialistes progressistes de caràcter municipal en els últims anys. I volíem fer-ho amb exemples pràctics d’iniciatives reals, amb resultats més que satisfactoris que han permès fer la vida de moltes persones i famílies una mica més fàcil.
EL PSC EN L’ÀMBIT MUNICIPAL A CATALUNYA Més que confiança, tenim la certesa que les properes eleccions municipals seran les del canvi de tendència dels resultats de les últimes cites electorals. Els i les socialistes esperem consolidar i millorar en alguns casos, el pes polític obtingut a Catalunya a les darreres eleccions municipals l’any 2011. Fa 4 anys, vàrem ser la segona força municipalista, obtenint representació a 558 ajuntaments, sent el partit polític més votat a 207 municipis, amb 2.117 regidories, 128 majories absolutes i 196 alcaldies. Una xarxa d’homes i dones a tot el territori cabdal per desenvolupar les polítiques progressistes a Catalunya. Com hem constatat en l’anterior apartat, mentre els i les socialistes hem concentrat la nostra gestió i els nostres esforços en transformar Catalunya des del món local, altres formacions polítiques s’han unit en base a un interès partidista i a cop de retallada, posant fre a molts dels avenços que havíem aconseguit en els últims anys, especialment en l’àmbit social. A l’inici del mandat municipal l’any 2011, vam veure com a partits polítics amb la mateixa ideologia van començar abraçant-se, com és el cas de CiU i PP amb pactes en l’àmbit nacional i local (pressupostos Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Reus, Badalona, Castelldefels, Mataró i Consells Comarcals...). La majoria d’aquestes aliances que tenien com a objectiu desplaçar a l’esquerra d’ajuntaments importants han acabat malament i amb una inestabilitat institucional on els perjudicats han sigut els interessos dels veïns i les veïnes. Una altra característica del mandat municipal, amb l’excusa de la crisi, els governs conservadors del PP i CiU, amb el suport d’ERC, han
11
INTRODUCCIÓ aprofitat la conjuntura per fer efectives les seves antigues aspiracions: La recentralització dels serveis que es donen des de la proximitat als ciutadans; el canvi de model de prestacions de serveis que es basa en un dret social, pel model assistencialista i de caritat; les retallades lineals sense criteri, o la privatització de serveis bàsics per posar-los en mans d’interessos empresarials. També el Govern de la Generalitat de Catalunya ha condicionat la gestió dels municipis. Primer amb l’espoli de les arques municipals per part de la Generalitat. La xifra del deute es quantifica en més de 1.200 milions d’euros de serveis que fan i paguen els municipis per deixadesa de la Generalitat i un segon aspecte ha estat la paràlisi de les reformes del món local.
12
El programa polític del Govern de la Generalitat va fer en un primer moment del mandat municipal una sèrie d’anuncis de reformes. La realitat ha estat que no s’ha progressat en les dues grans lleis catalanes que haurien d’ajudar a l’autonomia local com són: la Llei de Governs Locals i el marc de finançament local i fins i tot, en ple debat de racionalització de l’administració, s’han anunciat políticament la creació de més estructures municipals a Catalunya, com nous consells comarcals. No menys irresponsable ha estat el Govern central amb la seva reforma de la llei local, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una reforma contra els municipis. O amb l’intent frustrat, tot just uns mesos abans de les eleccions municipals, de l’elecció directa dels alcaldes. Pel que fa a la nova llei local del PP, el principal fonament d’aquesta –la lluita contra el dèficit i el desequilibri pressupostari- amaga la impotència de l’Administració central de l’Estat per reduir el seu dèficit insostenible des del punt de vista financer. Un problema aliè als governs locals, que sí han fet i bé, els deures. Una llei que redueix al mínim l’autonomia municipal. Una reforma amb un clar objectiu polític: la
recentralització per reduir les matèries en les quals els governs locals puguin dir i puguin fer, desplaçant-les als àmbits estatal i autonòmic. Estem davant d’una limitació dels instruments a l’abast dels ajuntaments per resoldre els problemes de les persones. Estem davant d’una clara agressió a l’autonomia municipal. I les persones són la nostra prioritat. I els municipis són la garantia de prestació de serveis públics. Uns serveis públics de qualitat garantits per una administració eficaç, propera, transparent, fiable i austera. Aquest és el nostre repte i aquest és el nostre principal compromís.
COMPLIMENT DEL NOSTRE CONTRACTE AMB LA CIUTADANIA Avui, més que mai, els i les socialistes apostem perquè els representants polítics hagin de retre comptes amb la ciutadania, perquè facin un balanç acurat del compliment del seu programa electoral, del compromís i contracte amb els seus veïns i veïnes. En línies generals i tenint en compte l’actual marc socioeconòmic que pateix una important part de la ciutadania, ha estat imprescindible assumir, des dels ajuntaments socialistes, la capacitat d’iniciativa davant dels nous problemes i la complexitat d’aquests. Tot i que els recursos escassegen, calia generar sinergies conjuntes entre la societat civil i les administracions per pal·liar els efectes de la crisi i, a la mateixa vegada, intentar garantir de manera universal els principis d’equitat, igualtat d’oportunitats, solidaritat i justícia social entre tota la població.
Complint amb el nostre programa electoral de les municipals de l’any 2011, les polítiques i les iniciatives posades en marxa pels ajuntaments progressistes han estat claus per convertir els pobles i les ciutats de Catalunya en espais d’oportunitats econòmiques i de cohesió social. Espais on possibilitar l’emprenedoria, la formació i la localització d’activitat econòmica. Espais on materialitzar la solidaritat i el suport als sectors socials més desfavorits. I les bones pràctiques municipals per combatre la crisi que recollim en aquest manual estan fonamentades principalment en les premisses compartides pels nostres grups municipals a les passades eleccions municipals: donar suport a les iniciatives empresarials i professionals encaminades a la creació de llocs de treball; incrementar el suport per a ajuts d’emergència social; fomentar les polítiques actives contra l’atur, i prioritzar les inversions en l’economia verda i del coneixement. També volem destacar la bona gestió dels nostres governs municipals en matèria econòmica al capdavant dels ajuntaments: salvaguardant els serveis públics que donen, tot i el deute que amb ells té la Generalitat de Catalunya, que supera amb escreix els 1.200 milions d’euros, més de 154 milions d’euros només en el cas de l’Ajuntament de Barcelona. Tot això en un context i unes dades alarmants en el conjunt de Catalunya: amb 110.000 persones en llistes d’espera per a proves i 180.000 persones en llistes d’espera per a operacions; amb un de cada quatre menors catalans en risc de pobresa, i amb una inversió social que ha caigut estrepitosament, amb un descens acumulat del 16’2% en els últims 4 anys. Nosaltres apostem per la política local, per reforçar les polítiques públiques orientades a protegir els col·lectius que més pateixen les conseqüències de la crisi i els més vulnerables, per rellançar l’economia, per crear nous llocs de treball i per garantir la igualtat i la justícia social.
Els i les socialistes hem donat compliment al nostre compromís i contracte signat amb la ciutadania l’any 2011. Un compromís que girava a l’entorn de 5 grans àmbits generals d’actuació que hem aplicat a tot el territori català: 1. Compromís prioritari amb la gent i amb els ajuntaments. 2. Lluitar per uns governs locals forts, amb més competències i un millor finançament. 3. La defensa dels valors com a motors de transformació de la societat. 4. Fer bandera del municipalisme de progrés per a una Catalunya pròspera, cohesionada i sostenible. 5. Aposta per un millor govern, per una governança més oberta, més transparent i més participativa.
ESTRUCTURA DEL MANUAL Per facilitar la classificació de les bones pràctiques municipals socialistes i emmarcar-les correctament a la seva magnitud correccional amb la seva realitat, hem fet una classificació segons la quantitat d’habitants del municipi. Agrupant-les en municipis amb menys de 10.000 habitants, municipis entre 10.000 i 50.000 habitants i, finalment, en municipis que tenen més de 50.000 habitants. Volem significar aquelles mesures desenvolupades en municipis i ajuntaments més petits i amb menys recursos, els quals, mitjançant la seva imaginació i originalitat han aconseguit notables avenços en benefici dels seus veïns i veïnes.
13
INTRODUCCIÓ Les diferents iniciatives recollides en aquest estudi, per temàtiques, són: • Increment de les partides destinades a les persones i a les famílies que pitjor ho estan passant amb la crisi econòmica: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. • Plans de xoc per combatre la crisi i per crear nous llocs de feina: Canovelles, Cornellà, Granollers i Viladecans. • Bonificacions en diverses taxes per a persones aturades: L’Hospitalet de Llobregat. • Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits i mesures per garantir el dret a l’habitatge: Esplugues de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Tiana.
14
• Que les persones en risc d’exclusió social no hagin de pagar el rebut de l’aigua: Lleida i Tarragona. • Altres accions per combatre la pobresa energètica: Blanes, Camarles, Mollet del Vallès i Rubí. • Subvencions i programes pioners per impulsar la contractació d’aturats i rellançar l’economia: Gavà, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Joan Despí i Vallirana. • Menjadors socials, centres d’aliments, fons, roba, beques, congelació del preu públic de les llars d’infants municipals i material per a nens i nenes de famílies necessitades: Barberà del Vallès, Castellbisbal, El Vendrell, Godall, L’Escala, Les Masies de Voltregà, Montcada i Reixac, Montmeló, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, Santa Coloma de Gramenet, Sant Quirze del Vallès i Tremp. • Descomptes en serveis per a equipaments i promoció econòmica i turística: Alcoletge,
Alfara de Carles i Batea. • Horts socials: Sant Jaume d’Enveja. Hem recollit, en definitiva, un ampli ventall de bones pràctiques que posen de manifest que, som els i les socialistes qui, des dels municipis, construïm i preservem l’estat del benestar, lluitant des de la proximitat contra els efectes de la crisi econòmica, les retallades dels governs central i autonòmic, i amb les persones com a prioritat de les nostres polítiques.
NOU MANDAT, NOUS TEMPS PER AL MUNIPALISME CATALÀ Aquesta publicació s’està redactant a tocar de la convenció programàtica de la qual naixerà el marc polític de propostes polítiques del programa socialista per als municipis. A més, en aquestes dates, també els ajuntaments i els nostres representants arreu del territori tornaran a ser agents i interlocutors directes per dur a terme el programa i els objectius de l’ideari socialista arreu de Catalunya. Els i les socialistes, seguint el seu ideari municipalista, estem segurs que faran una aposta per sis idees bàsiques: 1. Transformar la societat des dels municipis, fer-la evolucionar sota el principi del progrés. Que aquestes transformacions socials serveixin per millorar la qualitat de les vides dels ciutadans i ciutadanes, perquè el progrés significa assolir una millor redistribució
de la riquesa que es crea i una major justícia social. 2. Treballar per un equilibri social i econòmic. Hem viscut i vivim en una creixent desigualtat social que ha de ser corregida seguint els principis històrics de la socialdemocràcia, no s’ha de renunciar a un millor repartiment dels recursos i la riquesa, i s’ha de renunciar a models socials basats en l’enriquiment fàcil, l’especulació i l’explotació de les persones. Per això els governs locals liderats pel PSC han de buscar el creixement econòmic basat en principis de cohesió social. 3. Treballar per la seguretat i confiança en les persones, seguretat perquè els governs locals han de garantir els drets elementals de la ciutadania i confiança perquè aquests governs locals compleixen allò que diuen, des del rigor i la sensatesa. Les persones han de tenir confiança que els seus representants els garantiran un entorn on sentir-se segurs front a alternatives polítiques que puguin generar incertesa i temors. 4. Volem uns ajuntaments que esdevinguin institucions pròximes a les persones, amb mecanismes per escoltar-les, amb vies per canalitzar la participació, i sobretot amb una voluntat de ser governats sota els principis de l’interès general. 5. On governin els i les socialistes tindrem uns governs locals transparents i honestos. Una ferma voluntat per obrir les administracions locals com una manera de garantir un major control democràtic sobre elles i l’honestedat necessària per dur a terme aquestes iniciatives. El compliment estricte dels codis de conducta dels nostres electes locals ha d’estar per damunt de cap altra consideració. 6. Necessitem uns governs locals que tinguin el creixement equilibrat i sostenible com a principi bàsic de qualsevol actuació. Creixement, sí, però no a qualsevol preu. El desenvolupament dels municipis ha de ser
respectuós amb l’entorn, i ha de garantir la sostenibilitat,, tant econòmica com ambiental. L’obra pública ha d’allunyar-se de projectes innecessaris, centrant-se en allò que realment és útil i convenient a la ciutadania. Tot això és el que, des de sempre, hem fet els i les socialistes. Però tenint en compte l’actual context socioeconòmic i amb unes eleccions municipals a tocar, volem reivindicar, més que mai, la nostra tasca arreu del territori català. Esperem que gaudiu comprovant la bona feina feta pels nostres companys i les nostres companyes. Que les bones pràctiques us puguin servir de referència per aplicar aquelles que us siguin més útils en benefici dels vostres veïns i veïnes, depenent de la situació de cada ajuntament i de cada municipi. Volem agrair la vostra col·laboració, des dels vostres ajuntaments i des dels diferents pobles, viles i municipis de Catalunya per ajudar-nos a fer aquest manual. Junts ho hem fet i junts ho continuarem fent possible! Que tingueu una bona lectura!
15
BONES PRÀCTIQUES
Municipis de més de 50.000 habitants
17
Increment de les partides destinades a ajuts econòmics a les famílies en situació d’emergència social
Cerdanyola del Vallès
Vallès Occidental Barcelona 57.857 habitants
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va incrementar les partides destinades als ajuts econòmics per a les famílies (especialment les ajudes adreçades a les famílies en situació d’emergència); va obrir línies d’ajuts per facilitar el pagament d’impostos i va destinar recursos al comerç i a les petites empreses per al foment de la contractació i generació d’ocupació. Alguns exemples d’aquestes accions concretes són: 19
• Ajudes a la contractació de persones aturades en el sector del comerç i l’hostaleria, amb una inversió municipal de 45.000 euros. • Ajudes a les famílies concedides des de Serveis Socials per un import de 548.306,75 euros. • Targeta de transport gratuïta per a infants de 4 a 13 anys. • Targeta de transport gratuïta per a persones aturades i/o amb dificultats econòmiques per desplaçar-se. En un altre ordre de coses, altres partides destinades a reforçar serveis amb motiu de la crisi han estat les destinades a desenvolupar el Pla Director de Foment de la Lectura; el Passaport dels Museus del Vallès i la implantació de la tarificació social als serveis de cultura, joventut, esports i serveis socials.
On podeu trobar més informació? Podeu trobar tota la informació sobre la T-12 al web www.t-12.cat
Acord social contra la crisi
Cornellà de Llobregat L’11 de maig de 2012, un total de 34 entitats i agents socials de la ciutat, així com els partits PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC de Cornellà, van signar un nou Acord Social contra la Crisi. Aquest, amb coresponsabilitat, diàleg i la col·laboració públic-privada, desenvolupava diferents accions concretes i propostes sòlides per fer front a l’actual crisi econòmica. L’Acord Social contra la Crisi 2012-2016 renovava i ampliava el compromís subscrit en 2009. Per engegar-lo, l’Ajuntament va preveure destinar anualment al voltant de 3 milions d’euros per impulsar diferents mesures, la meitat d’elles, orientades a generar ocupació. 20
L’acord fixava 8 objectius estratègics: • Promoure la formació i la incorporació en el mercat de treball de les persones en situació d’atur.
Algunes de les mesures i iniciatives que se’n deriven de l’Acord Social contra la Crisi de Cornellà són:
• Articular un compromís social per al manteniment de la qualitat dels serveis públics.
Plans d’ocupació
• Defensar el dret a l’habitatge. • Garantir plans i projectes d’educació i formació en el marc de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. • Donar suport a actuacions encaminades a reduir l’abandonament escolar i la inserció laboral dels joves.
Durant tot el mandat, s’han desenvolupat diferents plans d’ocupació per tal de pal·liar els efectes de la crisi i fer front a l’alta taxa d’atur que viu la ciutat. Del 2012 al 2015 es creen 1.000 llocs de treball temporals. • Cornellà genera 300 llocs de treball directe el 2013.
• Generar iniciatives per a la consolidació i reactivació de l’activitat econòmica a la ciutat.
• L’Ajuntament contracta professorat per donar classes de repàs. • Cornellà destina el 25% dels plans d’ocupació a contractar joves. Oficina de Mediació Hipotecària
• Fomentar les polítiques socials i de salut que garanteixin la igualtat d’oportunitats.
L’Ajuntament de Cornellà va posar en marxa una Oficina de Mediació Hipotecària per inter-
• Apostar per la formació professional continuada.
Baix Llobregat Barcelona 87.056 habitants
cedir entre famílies que no podien fer front al pagament de la seva hipoteca i els bancs, amb la finalitat de trobar fórmules que evitessin la pèrdua de la llar per part de les famílies afectades. Es tractava d’una de les primeres oficines d’aquest tipus de la comarca, gestionada per l’empresa municipal Procornellà i la Federació d’Associació de Veïns de Cornellà. • Abans de l’estiu de 2014 l’Oficina Hipotecària no havia registrat cap desnonament. • L’any 2013 es van atendre un total de 261 casos de desnonaments, dels quals els 61% s’havien suspès a causa de la intervenció de l’Oficina de Mediació Hipotecària. Botiga solidària L’Ajuntament de Cornellà, a través de l’Àrea de Benestar Social, en col·laboració amb les entitats de la ciutat que formen part del Consell de serveis socials, posava en marxa la Botiga Solidària, un projecte comunitari amb l’objectiu de donar resposta a la creixent demanda d’aliments de primera necessitat per part d’un sector de la població que es troba en situació de vulnerabilitat. • La botiga solidària va atendre el 2013 1.016 famílies, en total 2.650 cornellanencs.
Setmana de la Dignitat Les Jornades per la Dignitat de Cornellà neixen el 2013 per conscienciar la població de la necessitat de plantar cara a la situació de precarietat a què ens condueix la crisi actual. 134.000 euros més per a les entitats socials Pressupost d’Acció Social S’ha incrementat un 300% en els últims 6 anys. L’Ajuntament duplica els ajuts per fer front a la pobresa energètica L’Ajuntament de Cornellà va destinar el 2013 un total de 50.410 euros a pagar el subministrament energètic de famílies de Cornellà que no podien assumir les factures, una xifra que duplicava la destinada el 2012. En paral·lel, també es van atorgar 222 ajuts dels Fons Socials de Cooperació d’Agbar. Per al 2014, l’Ajuntament va mantenir el nivell d’ajuts en aquest àmbit, amb l’objectiu de donar suport als col·lectius més desfavorits, tenint en compte la pujada de subministraments, com ara la llum (2,3%) i l’aigua (5%), decidits per les administracions supramunicipals. Quota zero per a joves i per a tothom! Al març de 2014 l’Ajuntament de Cornellà va posar en marxa la convocatòria per a la concessió de subvencions del 100% d’impostos i taxes destinades al suport i la promoció de l’activitat empresarial a la ciutat per part de joves emprenedors menors de 35 anys. Horts comunitaris a col·lectius vulnerables Nou viver d’empreses joves emprenedors
21
Plans de xoc per combatre la crisi
Granollers Els tres plans de xoc municipals (2012, 2013 i 2014) van permetre contractar 299 persones. En el pressupost municipal de 2015, l’Ajuntament ha tornat a destinar un milió d’euros per continuar les mesures destinades als col·lectius amb més dificultats a causa de la crisi.
22
En els tres plans de xoc que l’Ajuntament de Granollers ha aplicat des de l’any 2012, amb una inversió total de 3,5 milions d’euros, 299 persones s’han pogut beneficiar de mesures de foment de l’ocupació, ja sigui amb plans d’ocupació (contractació directa durant 6 mesos per fer serveis d’interès general per a la ciutat), o amb la contractació de joves o majors de 45 anys (en aquest cas subvencions a les empreses que contractin aquests col·lectius durant 9 mesos). Les accions per incentivar l’ocupació (2.487.900 euros) són bona part de la despesa que l’Ajuntament ha fet en aquests tres anys, d’un total de 3,5 milions d’euros, procedents dels pressupostos municipals. 1.106 nens i nenes han estat beneficiaris dels 376.000 euros que s’han destinat a beques (de menjador, 322; bressol, 147; esportives, 359; i per a casals d’estiu, 278). La formació dels joves també ha estat un dels eixos d’actuació en els plans de xoc. 151 joves, sense l’ESO o amb la ESO però que no han seguit fent altres estudis, han participat en els diferents cursos que s’han programat. En aquesta formació s’hi han invertit 185.200 euros. Les entitats del Tercer Sector (APADIS, el Xiprer i Creu Roja) han rebut en
Vallès Oriental Barcelona 59.930 habitants
aquests tres anys 78.000 euros en total per finançar la seva pròpia activitat d’acompanyament a les persones que pitjor ho estan passant per la crisi. En relació als temes d’habitatge l’Oficina d’Intermediació Hipotecària ha tramitat un total de 70 expedients des de 2012. Aquesta oficina assessora legalment persones i famílies en situació de risc residencial per trobar una solució consensuada amb les entitats financeres, a fi que puguin evitar o posar fi a una eventual execució hipotecària. El 2014 s’ha donat continuïtat al servei d’acollida urgent per a famílies en els dos pisos habilitats per l’Ajuntament de Granollers i ha continuat l’activitat l’Oficina d’Intermediació Hipotecària. En aquest apartat s’hi han invertit 48.000 euros. En mesures de foment a l’ocupació s’hi han destinat 1.109.500 euros, la major part dels quals en la contractació de 131 plans d’ocupació municipals. Respecte a les beques, on s’hi destinen 108.000 euros, se n’ha atorgat 56 per a escoles bressol i 226 d’esportives, i les beques de menjador permetran ajudar a un centenar de famílies quan siguin atorgades abans de finals d’any, a més de 20.000 euros per ajudar a la compra de llibres escolars.
Bonificacions en diverses taxes vinculades a nova ocupació per a persones en situació d’atur
L’Hospitalet de Llobregat
Barcelonès Barcelona 259.368 habitants
Parlem de diferents iniciatives en matèries de recursos humans i organització amb l’objectiu de millorar l’eficiència de l’organització, i dotar els recursos humans de totes les eines necessàries per atendre a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet: • Creació de bonificacions en diverses taxes vinculades a nova ocupació per a persones en situació d’atur. “Bonificació del 50% la taxa d’obertura d’establiments comercials en canvis de titularitat i creació de noves activitats”.
23
• Bonificacions o congelació de preu/taxa vinculades a col·lectius desfavorits en preus públics o taxes: - Instal·lacions esportives: bonificació 100% matrícules + 25% quota del primer i segon abonament. - 25% de bonificació per a família nombrosa o monoparentals a l’Escola de Música. - Bonificació 25-50% preus públics dels serveis de formació, creació i innovació de tecnologies i indústries creatives a Torre Barrina. - Congelació dels preus públics dels serveis d’ajut a domicili, i dels serveis socials. - Congelació dels preus públics d’escoles bressol. - Congelació dels preus públics del servei de
podologia per a gent gran. - Congelació de les entrades a actes culturals. - Congelació dels serveis funeraris i taxa de cementiri. • Va multiplicar-se per 3 la dotació de la partida d’ajuts per l’IBI per a col·lectius amb escassa capacitat econòmica. Es van atendre el 100% de les peticions. • Es van suspendre les plusvàlues en els casos de dacions en pagament i execucions hipotecàries.
Creació d’un Fons Solidari perquè les famílies amb pocs recursos puguin pagar les factures de l’aigua
Lleida L’Ajuntament de Lleida i la concessionària Aigües de Lleida van posar en marxa el Fons Social Municipal de Solidaritat per subvencionar la factura de l’aigua a les famílies de Lleida que es trobessin en una greu situació econòmica o de vulnerabilitat social a causa de l’actual crisi.
24
Segrià Lleida 139.809 habitants
Aquest estava dotat amb una partida de 50.000 euros anual de la concessionària Aigües Lleida, procedent principalment de l’estalvi d’aigua que s’havia aconseguit en els consums d’espais i equipaments municipals. El fons beneficiava de forma puntual les famílies que no podien fer front al pagament de la factura de l’aigua, ja que se subvencionava durant 4 mesos el rebut de l’aigua –amb un import màxim de 100 euros-, que es podia prorrogar si persistia la situació de precarietat econòmica d’aquestes famílies.
Pioner contra la pobresa energètica
Mollet del Vallès
Vallès Oriental Barcelona 51.719 habitants
25
L’Ajuntament de Mollet i l’empresa Endesa van signar un conveni per tal de coordinar accions dirigides a lluitar contra la pobresa energètica. Amb aquesta signatura, Mollet es convertia en un dels primers municipis que signava aquest acord per evitar talls de subministrament d’electricitat. Endesa es comprometia a facilitar al consistori la forma de pagament dels ajuts municipals per evitar el tall de subministrament sense l’aplicació de cap interès de demora o comissió. Així mateix, deixava en suspens el tall d’electricitat quan rebia la comunicació, per part de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Mollet, que el titular del servei era subjecte d’un ajut en matèria de pobresa energètica. El conveni garantia a la família usuària dels Serveis Socials que no es veuria afectada pel tall de subministrament, i a la vegada, s’agilitzava el pagament de l’ajut.
Amb aquest acord, el segon a Catalunya d’aquestes característiques, l’Ajuntament de Mollet i la companyia Endesa mostraven el seu compromís de coordinar accions que evitessin el tall de subministrament d’electricitat a les famílies més desfavorides de la ciutat i també oferia la possibilitat de pagament fraccionat per aquelles famílies que no tenien ajuts municipals.
Energia per a tothom
Rubí Aquesta iniciativa s’adreça a aquells habitatges amb dificultats per pagar els seus rebuts en els quals hi conviuen famílies nombroses amb menors a càrrec, o habitatges on hi resideixen persones grans.
26
Vallès Occidental Barcelona 75.284 habitants
En total, en ambdues edicions de la mesura, ja s’hi han acollit 200 famílies. En la primera edició d’Energia per a tothom, l’estalvi potencial de totes les llars participants va calcular-se en 19.265 euros, és a dir, uns 205 euros de mitjana per família a l’any.
Estudiants de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), coordinats Totes aquelles famílies amb els responsables del que participen a Energia projecte Rubí Brilla i asper a Tothom reben insessorats pels Serveis Soformació sobre els bons cials de l’Ajuntament de socials elèctrics, l’exisRubí realitzen auditories tència dels quals sovint Fotografia: Ajuntament de Rubí energètiques en aquestes desconeixen. Gràcies a llars, comprovant l’eficiaquests ajuts poden esència de les instal·lacions i aparells elèctrics. talviar-se entre un 20% i un 40% en la factura de la llum. Tenen dret a aquests bons totes En el cas que aquests elements no siguin prou aquelles persones majors de 60 anys amb una eficients proposen alternatives i ajudes perquè pensió no contributiva i l’antic SOVI, les famílies els usuaris puguin canviar-los. nombroses, els domicilis amb tots els membres a l’atur i aquelles llars amb una potència conDesprés de cada auditoria, l’equip del projecte tractada per sota dels 3kW. Rubí Brilla s’encarrega de realitzar un informe personalitzat en què es preveu l’estalvi potenci- Paral·lelament, l’Ajuntament de Rubí també duu al de la llar, així com recomanacions per poder a terme l’acció Comunitat Rubí Brilla, que conassolir aquest objectiu. sisteix en el seguiment del consum energètic de les llars de la ciutat per Una vegada tancada la ronda de visites, Rubí assessorar-les en l’estalvi, Brilla elabora un balanç basat en els informes que gràcies als consells individuals en què es posen en comú les princi- dels tècnics municipals pot pals problemàtiques de les llars, i es proposen arribar a ser entre el 10% mesures generalitzades com podria ser retirar i el 20%. Es tracta d’una certs tipus d’aparells elèctrics o actualitzar les mesura oberta a tothom a instal·lacions. L’Ajuntament de Rubí ha posat a la que ja s’hi han acollit 120 famílies, a les que la disposició d’aquest projecte 25.000 euros, se’ls hi lliura un aparell de gestió energètica la mateixa xifra que ja s’hi va dipositar l’exer- amb el que poden fer seguiment continu del cici anterior. seu consum.
La política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context actual
Sabadell Aprovat pel Ple Municipal al juliol de 2013, el document “La política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context actual” vol adaptar les polítiques municipals d’aquest àmbit a les noves necessitats de la ciutadania, sorgides a conseqüència de la crisi econòmica. Són un total de 36 mesures que, considerant que el mercat privat no pot donar resposta a les necessitats d’una part de la ciutadania, actualitzen el Pla Local de l’Habitatge, adaptant-lo a la realitat actual, a un marc normatiu en redefinició i amb la voluntat –dins les possibilitats de l’àmbit local– de donar una resposta efectiva a allò que la societat demana. El desenvolupament del document suposa dedicar més de 7 milions d’euros fins al 2015, dels quals un 80% seran d’aportació municipal. Són mesures adreçades al miler de famílies que es va calcular que requerien un suport immediat relacionat amb l’habitatge o d’un reforç en matèria de prevenció.
Vallès Occidental Barcelona 207.540 habitants
sos, per un lloguer màxim de 50 euros al mes. • Creació d’un cens real d’habitatges buits a Sabadell. • Foment de convenis amb entitats del Tercer Sector com Càritas o Creu Roja per impulsar projectes d’habitatges compartits per a famílies monoparentals amb fills menors i amb ingressos insuficients. • Elaborar un protocol d’actuació per a casos de desnonaments on hi hagi presència de menors. • Incrementar els recursos econòmics destinats
Algunes mesures contemplades al document són: • Incrementar el Fons d’Emergència Social amb: - 20 habitatges del parc públic que se sumen als 239 del parc públic existent fins al juliol de 2013. - 200 habitatges d’entitats financeres. Val a dir que al marge d’aquesta mesura, l’Ajuntament va destinar els darrers mesos 30 habitatges del parc públic, que va posar a l’abast de famílies que cobraven l’ajuda familiar o que pràcticament no tenien ingres-
a prestacions o ajuts per a persones en situació de dificultat. • Establir un fons per a la gestió d’ajuts d’urgència especialment destinat al pagament de lloguer en habitatges públics. Aquest fons es nodreix de les aportacions en aquest àmbit procedents de la Diputació de Barcelona i de l’Agència Catalana de l’Habitatge. 1.200.000 euros fins al 2015.
27
El menjador a l’abast de tothom
Santa Coloma de Gramenet L’actual situació de crisi econòmica, per la seva intensitat i la seva durada, està afectant cada vegada a sectors més amplis de la societat. Un dels col·lectius més vulnerables a la situació de crisi són els infants i adolescents que la pateixen tant directament, per la manca d’accés a béns bàsics (alimentació, vestit, educació...), com indirectament, per la vivència de les situacions dels seus familiars directes.
28
La crisi econòmica que genera situacions d’atur perllongades en el temps ha anat acompanyada, darrerament, de contínues retallades a les prestacions socials de caràcter més generalitzat; des de la restricció en l’accés a la Renda Mínima d’Inserció iniciada l’estiu del 2011 fins a les restriccions en les prestacions d’atur que s’han anat succeint en el temps. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha prioritzat les polítiques socials en aquest mandat i ara, un cop més, es compromet a donar suport als sectors més vulnerables de la ciutat; aquells que han anat quedant exclosos de les prestacions de garantia de rendes o que disposen de cobertures mínimes. També vol garantir que tots els infants de Santa Coloma de Gramenet puguin gaudir diàriament d’un àpat equilibrat. Finalitat i objectius La finalitat d’aquest programa és “Garantir als infants de Santa Coloma de Gramenet un àpat equilibrat diari”. Els objectius són: • Incrementar el nombre de beques de menjador escolar disponibles per donar cobertura als infants de famílies en situació de risc de pobresa.
fins a cobrir el cost total per a les famílies en situació de risc de pobresa. Accions del programa El Programa crea un fons específic de prestacions individuals per al menjador escolar que complementarà l’oferta del Consell Comarcal del Barcelonès en dues línies d’actuació: • Complementar l’import de l’Ajuda Individual de Menjador concedida pel Consell Comarcal fins a assolir el 100% de l’import del menjador en les famílies amb rendes inferiors als límits establerts. • Crear noves prestacions individuals que cobriran fins al 100% de l’import del menjador en les famílies amb rendes inferiors als límits establerts. Requisits d’accés • Estar matriculat a un centre d’educació infantil i primària de Santa Coloma de Gramenet. • Estar empadronat a Santa Coloma de Gramenet per un període mínim de 18 mesos. • Disposar d’uns ingressos nets inferiors a l’IRSC2 (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya). Dades d’interès
Curs 2013-2014
Curs 2014-2015*
Sol·licituds presentades
2229
3145
Sol·licituds aprovades
1870
2108
Pressupost propi destinat
1.446.163,35€
1.676.103,25€
(*) Dades de 2014-2015 provisionals a l’espera de les beques definitives
• Incrementar l’import de la beca individual
del Consell Comarcal.
Barcelonès Barcelona 122.000 habitants
29
Recursos humans destinats 2 tècnics municipals. 2 administratius. En el període de recepció de les sol·licituds, l’equip es dobla.
És fonamental la col·laboració continuada de cadascun dels centres escolars, amb qui es mantenen reunions periòdiques per tal de valorar el funcionament del programa.
Coboi, laboratori d’emprenedoria i economia social
Sant Boi de Llobregat Coboi neix en un context de greu crisi econòmica i com a resposta a diferents necessitats: per una banda, l’existència de més de 8.000 persones aturades a la ciutat, convertint-se en la primera preocupació per a l’ajuntament i, per altra banda, la necessitat de redefinir la missió i el model de gestió de la xarxa de centres cívics de la qual Sant Boi s’havia anat dotant al llarg dels darrers 30 anys i que requerien un nou impuls.
30
En aquest sentit, els casals de barri de Sant Boi havien aconseguit ser instruments de participació, convivència i cohesió social però l’ajuntament es va fer una pregunta: què podem fer també per donar resposta des dels casals de barri a la primera prioritat del govern municipal, que és la reactivació econòmica i la generació d’ocupació? La resposta és Coboi, un espai de creació d’iniciatives empresarials amb impacte social i un punt de referència per a l’emprenedoria social, el cooperativisme i l’economia col·laborativa, aquella que és capaç de generar valor amb valors. El desembre de 2012 l’ajuntament convida en un acte obert a persones emprenedores, entitats i col·lectius socials a crear conjuntament un projecte que permeti per una banda ocupar l’espai buit del casal de barri Casablanca, el més antic de la ciutat i que havia quedat obsolet, i a la vegada donar sortida a iniciatives de caràcter empresarial amb valor social. Durant tot el 2013 més de 60 persones i entitats participen activament en trobades formatives, tallers i grups de discussió en format cafès d’emprenedors per anar creant el prototip i el pla de viabilitat del propi projecte Coboi. I aquí és on radica una de les novetats i una clau de l’èxit
del projecte: el fet d’haver estat concebut des del departament de Participació Ciutadana, amb tècniques i dinàmiques pròpies d’un procés col·lectiu de par ticipació, més q u e com un
servei de suport a les empreses convencional. Un altre element ha estat la participació en el projecte del col·lectiu Cotarro, que ha estat clau com aliat estratègic, com a suport metodològic i per a l’establiment d’aliances en el sector de l’emprenedoria social. Els ingredients de Coboi: persones, projectes i espais Coboi és bàsicament una comunitat de persones emprenedores que en un entorn de confiança generen idees capaces de convertir-se en projectes innovadors i amb valor social. I
Baix Llobregat Barcelona 84.500 habitants
tot això en un espai, el casal de barri Casablanca, que ha acabat sent una incubadora d’empreses socials, un espai de coworking i un centre d’activitat, formació i foment de l’economia social. El grup assessor Una altra fita important per a Coboi va ser la invitació a formar part del programa @emprensocial de la Generalitat de Catalunya. Això ha permès guanyar en escala i posar en relació el projecte amb actors clau de l’emprenedoria social de tot Catalunya. Tal com defineix el propi programa @emprensocial, la possibilitat de formar part d’un ecosistema emprenedor. Aquestes noves i d’altres aliances van permetre constituir el grup assessor de Coboi, format per 18 institucions, empreses, universitats, entitats financeres i associacions amb voluntat d’assessorar i anar validant el progrés del projecte. El catàleg de serveis que ofereix Coboi • La llançadora d’iniciatives d’emprenedoria social: a partir d’una subvenció de la Diputació de Barcelona van convocar un concurs de projectes en el que es van seleccionar 10 de 21 projectes presentats. Aquests 10 projectes van poder formar part d’una llançadora durant 3 mesos en la que van tenir accés a mentoring individual i col·lectiu, acompanyament comercial, formació, suport econòmic inicial i ús gratuït de l’espai coworking i els espais comuns de Coboi. • L’espai coworking: a partir d’un innovador
procés de participació amb la col·laboració del col·lectiu Raons Públiques, els membres de Coboi van poder pensar, definir el pla d’usos i fins i tot fabricar bona part del mobiliari. El resultat és un espai de 300 m2 amb 12 llocs de treball disponibles, una sala de reunions i un espai relacional dotat de fibra òptica, mobiliari reciclat, sostenible i molt funcional. • Un programa estable de formació i suport al cooperativisme i l’economia social: arran del projecte Coboi, Sant Boi ha estat denominat Municipi Cooperatiu per part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. • El concurs de reptes i oportunitats: Coboi vol ser també un espai reptal, en el marc del qual l’ajuntament convidarà anualment empreses, persones i col·lectius a través d’un concurs d’innovació oberta a donar resposta a diferents reptes i necessitats de la ciutat. • L’emprenedoria inclusiva: gràcies a un conveni amb Acción contra el Hambre, van posar en marxa la Llançadora d’Ocupació i Emprenedoria Inclusiva en la qual 20 joves en recerca de feina reben un suport especialitzat durant 5 mesos per a millorar la seva ocupabilitat i iniciar-los en l’emprenedoria. Els principals resultats en els primers mesos de vida de coboi són: una comunitat de més de 100 persones emprenedores, 10 projectes seleccionats en la primera llançadora que culminen en la creació de 9 empreses al llarg de 2014, més de 20 accions formatives amb més de 400 beneficiaris i una remodelació participativa i eficient d’un centre cívic, dedicat a l’emprenedoria social, que ha triplicat en 3 mesos el nombre d’activitats i usuaris.
31
Les persones en risc d’exclusió social no pagaran el rebut de l’aigua
Tarragona
32
Tarragonès Tarragona 137.400 habitants
L’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa municipal Mixta d’Aigües de Tarragona van incrementar en un 8 per cent el Fons Social Extraordinari destinat a bonificar el rebut de l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica.
Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona i tenir expedient on s’hagin valorat “necessitats relacionades amb la falta de medis per la cobertura de necessitats bàsiques” en els dos últims anys.
L’exercici anterior el fons estava dotat de 56.000 euros, mentre que l’any 2014 va ser de 61.000 euros. Les famílies que es van acollir a aquesta mesura van ser 270.
• La sol·licitud de condonació del deute es podrà efectuar una única vegada.
Aquest acord és una eina més per pal·liar els efectes de l’actual crisi econòmica. Per aquest motiu, està adreçat a les persones que no poden abonar a l’empresa EMATSA l’import del servei d’aigua potable i clavegueram. Els requisits per a l’obtenció de l’ajut són: • Ser titular o llogater d’un contracte individual de subministrament d’aigua potable per abastament domiciliari del seu habitatge habitual amb EMATSA. • Només serà d’aplicació en aquells contractes en els quals sigui residència habitual. • Haver estat beneficiari de prestacions econòmiques, o ser usuari de
Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits
Terrassa
Font: Ajuntament de Terrassa
Vallès Occidental Barcelona 215.706 habitants
33
1. Antecedents del problema:
Ciutadania, Seguretat Ciutadana...).
A) fort increment del parc d’habitatges buits com a conseqüència especialment dels processos de desnonament en les execucions hipotecàries.
1. Gestió parc de lloguer social: d’un dels parcs de lloguer social més importants de Catalunya, amb més de 960 habitatges.
B) dramàtic augment de famílies amb vulnerabilitat residencial. 2. Accions de l’equip de govern de Terrassa per donar una resposta transversal a la problemàtica plantejada: La problemàtica des d’una perspectiva global treballant de manera transversal amb diferents serveis municipals (Servei de Polítiques Socials d’Habitatge, Servei d’Habitatge, Societat Municipal d’Habitatge, Serveis d’Urbanisme, Serveis Socials, Serveis Tributaris, Serveis de
2. OFIMEH. Oficina d’informació, assessorament i intermediació en situacions de risc residencial pel deute hipotecari o del lloguer. Pioners a l’estat espanyol. 3.- Fons de lloguer social d’emergència. 4. Ajuts econòmics. 5. Negociacions amb entitats financeres. Nova acció de l’equip de govern: expedients per desocupació injustificada d’habitatges. Pioners a l’estat espanyol.
Pla de xoc per a l’ocupació 2014
Viladecans El Pla de Xoc Municipal té com a objectiu complementar amb diferents projectes altres actuacions per al foment de l’ocupació que es fan en col·laboració amb altres administracions, però que no donen resposta a les necessitats que n’hi ha al municipi: • Projecte de Foment de l’Ocupació adreçat a persones de més de 58 anys, aturats de llarga durada, que tenen poques possibilitats de trobar un lloc de treball i que, a més, no han aconseguit el temps necessari de cotització a la seguretat social. Consis-
34
teix en la contractació laboral per part de l’Ajuntament de 6 persones durant 1 any per realitzar tasques relacionades amb diferents perfils professionals. • Projecte de Foment de l’Ocupació adreçat a autònoms, aturats de llarga durada que en els darrers anys i com a conseqüència de la crisi han hagut de tancar els seus projectes d’ autoocupació i/o empresarials. És un col·lectiu, que tot i la seva actitud emprenedora, no reben prestacions i no es considera la seva especificitat. Consisteix també en la contractació laboral per part de l’Ajuntament de 6 persones durant 1 any.
Baix Llobregat, Barcelona 65.845 habitants
• Projecte de Foment d’Ocupació de Dones en risc d’exclusió social. El projecte va adreçat a 17 dones aturades que reben ajuda i suport del Centre Matern Infantil de Viladecans. Consisteix en el disseny d’un itinerari integral que contempla formació específica en el sector de la neteja i formació en competències bàsiques. • Projecte Fem Feina II. El projecte es defineix comptant amb el suport del “Pla de Suport a les Polítiques Socials Municipals” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i després d’haver valorat positivament la seva primera edició en 2013. S’adreça a pimes i a persones, aturades de més d’un any. Van participar 33 empreses que han contractat 45 persones. • Projecte Fem Feina Autònoms. S’adreça a persones emprenedores i l’objectiu és recolzar la posada en marxa del negoci. Els participants poden optar a ajuts de fins a 5.000 euros. 77 autònoms s’han beneficiat d’aquests ajuts. • Projecte Plans d’Ocupacio de suport a les tasques municipals. S’adreça a treballadors/es aturats/des de llarga durada i va suposar la contractació de 22 persones durant sis mesos. Recursos del Pla de Xoc Municipal de 2014: • RRHH: tècnics municipals de diferents àrees de gestió. Coordinació de l’ Àrea d’Empreses, Innovació i Ocupació. • Recursos Econòmics: 1.000.000 euros.
BONES PRĂ€CTIQUES
Municipis de 10.000 a 50.000 habitants
35
Congelació del preu públic de les Llars d’Infants Municipals
Barberà del Vallès
Vallès Occidental Barcelona 32.553 habitants
L’oferta de places públiques en llars d’infants municipals a Barberà del Vallès asseguren l’accés a un total de 315 infants al municipi. L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha creat en els darrers 10 anys una àmplia oferta de places de llars d’infants públiques municipals, amb una cobertura, que per al curs 2014-15 és del 34,8 % de la població entre 0 i 3 anys. Des de la seva creació, les llars d’infants han disposat d’un sistema de beques d’assistència que ha assegurat que cap família amb recursos econòmics limitats quedés exclosa de l’oportunitat educativa.
• Un augment mínim anual del preu públic per l’assistència a les llars d’infants, congelat el darrer curs escolar.
Els darrers 4 anys, la manca de suport econòmic -inicialment compromès- per part del Govern de la Generalitat ha forçat a l’augment dels preus públics per poder fer front a les despeses de manteniment del servei educatiu. Aquesta situació s’ha vist agreujada per la crisi econòmica i l’atur, que no ha permès a una part de les famílies fer front a les despeses que suposava escolaritzar el seu fill/a a les llars d’infants.
Els resultats obtinguts mostren que d’aquest servei educatiu s’han pogut continuar gaudint les famílies amb menys recursos econòmics de la ciutat, mantenint el seu objectiu d’universalitat:
Per pal·liar aquesta situació s’han pres dues mesures:
• La creació d’un sistema de tarifació social, que augmentant –sense sobrepassar els 200 euros mensuals– el preu públic per a aquelles famílies amb nivells de renda més alt, ha reduït el preu per les famílies amb uns nivells de renda més baixos. La tarifació social, ha establert a més les reduccions en més del 50% i fins i tot la gratuïtat total en el cas d’algunes famílies socialment desafavorides.
• En el curs 2013-14, un 46,8% de les famílies que han assistit al servei han rebut deduccions en funció de la tarifació social. • Un 26,3% de les famílies han pogut gaudir del servei amb una quota d’assistència inferior als 150 euros mensuals.
37
Comptadors solidaris
Blanes
La Selva Girona 39.293 habitants
38
L’Ajuntament de Blanes va actuar contra la crisi amb una iniciativa pionera: els comptadors solidaris d’aigua. Emmarcada dins l’àmbit de la pobresa energètica, aquesta mesura va servir per donar suport, especialment, a les persones i famílies més necessitades del municipi que no podien fer front a les factures de l’aigua. Els instal·lava l’Ajuntament a través de l’empresa Aigües de Blanes S.A., a nom de Càritas. Per poder-ho dur a terme, l’Ajuntament i Càritas van signar un conveni de col·laboració. L’acord signat contemplava que el comptador solidari s’instal·lava a nom de Càritas. Això era perquè, per poder instal·lar un comptador, cal un contracte de lloguer o tenir l’habitatge en propietat, circumstància que no es pot complir quan es tracta de pisos ocupats. La factura de
l’aigua també anava a nom de Càritas, tot i que qui la pagava era l’Ajuntament, parcialment o totalment, amb càrrec a les partides socials. L’import de les partides de mediació social i assistencial de l’Ajuntament de Blanes als pressupostos del 2013 va ser de 217.000 euros. Els ajuts tenien una durada màxima de sis mesos i durant aquest temps es revisava de forma periòdica la situació dels inquilins. D’aquesta manera, se’ls podia prorrogar o suspendre la subvenció si la situació desfavorable continuava o millorava més enllà d’aquests sis mesos.
Pla antixoc per crear ocupació
Canovelles Durant aquests darrers anys, les retallades en els serveis públics, les desigualtats i l’atur han estat els culpables de la precarietat en què viuen moltes famílies. El Grup Municipal Socialista a Canovelles va engegar un Pla antixoc, perquè dintre de les poques competències que tenen les administracions locals, poguessin fer tot el que calgués per corregir aquesta situació i és per això que en els exercicis pressupostaris, tant de 2013 com de 2014, van considerar de manera especial les polítiques integradores i el foment de l’ocupació. L’any 2013, destaquen les accions formatives finançades amb recursos propis que van ajudar a què: 1.127 joves
Hagin rebut orientació laboral individualitzada
5.466 persones Hagin estat ateses al Club de Feina 971 persones S’hagin reciclat amb cursos de formació ocupacional 17 joves
Hagin fet pràctiques a l’aula de tecnologia
11 joves
Hagin fet pràctiques a empreses del municipi
8 joves
Hagin participat al projecte Ítaca, un dels quals va rebre
una beca d’estudis universitaris
Vallès Oriental Barcelona 16.009 habitants
Les accions de foment de l’ocupació gestionades l’any 2013 van ajudar a què: 64 ciutadans Hagin estat contractats a través dels plans d’ocupació
per desenvolupar diverses feines al nostre municipi
143 ciutadans Hagin estat col·locats a l’empresa privada
a través de la gestió directa d’ofertes de feina
La formació, l’acompanyament i el suport al comerç actiu i a les empreses del municipi va esdevenir una vessant molt important en què es van recolzar les polítiques de foment de l’ocupació.
39
Armari Solidari
Castellbisbal
Vallès Occidental Barcelona 12.400 habitants
40
Fotografies: Ajuntament de Castellbisbal
La iniciativa neix a proposta dels educadors socials de l’equip de serveis socials bàsics i l’educadora social de l’institut, que detecten mancances sobre la indumentària (roba molt vella, roba de talles petites, etc) que porten alguns alumnes de l’institut i proposen la creació de l’Armari Solidari. Amb el projecte de l’Armari Solidari també es fa una crida a la participació ciutadana, ja que tot el que s’hi ofereix prové de donacions dels mateixos veïns. En aquest sentit, les persones interessades a col· laborar amb la iniciativa també podien portar a l’Armari Solidari les peces de roba i calçat en bon estat que ja no fessin servir i que altres famílies podien aprofitar.
L’Armari Solidari era gestionat per un grup de persones voluntàries del municipi i comptava amb la col·laboració de les regidories de Serveis Socials, Medi Ambient i Solidaritat de l’Ajuntament. Recursos destinats: 1500€ al pressupost municipal, cessió d’ espai municipal, 20% de jornada d’un tècnic de coordinació.
Cuina solidària
El Vendrell Dos xefs del Vendrell van fer cursos de cuina gratuïts a persones necessitades de la vila. La col·laboració entre la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell, Càritas i la Creu Roja va donar com a resultat un nou servei per ajudar les persones més necessitades de la vila. En aquest cas, dos prestigiosos cuiners del municipi van oferir-se, de manera voluntària, a realitzar cursos de cuina gratuïts per ensenyar als assistents a obtenir un major rendiment del menjar.
Aquest programa va néixer com a complement del Supermercat Solidari (també anomenat Centre de Distribució d’Aliments). L’objectiu d’aquests cursos de cuina era optimitzar l’aprofitament i l’elaboració dels aliments que rebien les persones derivades des dels Serveis Socials del Vendrell. Als tallers culinaris podien assistir a un màxim de 15 usuaris i usuàries per setmana. Els assistents al curs havien estat prèviament seleccionats pels tècnics de Serveis Socials. Els dos xefs solidaris eren Paco Azuaga i Pere Amorós. Aquests reconeguts professionals de la cuina vendrellenca van aconseguir, a més, la col·laboració de diferents establiments que par-
Baix Penedès Tarragona 36.747 habitants
ticiparen en aquesta iniciativa amb l’aportació de productes per generar uns menús més complets i variats. Tots els participants van poder endur-se el plat cuinat a casa. Els cursos de cuina eren el tercer eix del programa d’ajuda alimentària que Serveis Socials va impulsar en col·laboració amb altres entitats de la vila. Aquest nou projecte completava el cercle de suport social que s’havia iniciat amb el Supermercat Solidari i es combinava amb el menjador comunitari per a persones necessitades. L’objectiu prioritari d’aquest conjunt de serveis era garantir una alimentació més nutritiva i equilibrada a totes aquelles persones i famílies que s’havien quedat sense recursos a causa de la crisi econòmica. El balanç va ser molt positiu, tant per la bona acollida dels participants en la iniciativa com per l’aportació i col·laboració solidària de botigues, empreses, particulars en aquest projecte. Cal destacar que per als usuaris aquests tallers representaren, a més d’un aliment per a uns quants dies, una vàlvula d’escapament a la situació que estaven vivint, per tant, també fa una funció, en aquest sentit, terapèutica des d’un punt de vista més psicològic. Els usuaris de la mateixa eren derivats des de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell. Van ser unes 15 persones al mes que rebien una classe de cuina a la setmana (tot i que s’emportaven menjar equivalent a 6-7 àpats). Les despeses que va generar eren minses, ja que aquest programa social vivia dels donatius d’aliments provinents de: productes de botigues, excedents de restaurants, , donatius d’empreses i particulars, Càritas, Banc d’Aliments.
41
Nou servei d’acompanyament a persones i famílies sobre endeutades
Esplugues de Llobregat
Baix Llobregat Barcelona 46.133 habitants
42
L’Oficina Local d’Habitatge d’Esplugues evita més de 40 desnonaments. Des de la seva posada en marxa, el gener de 2013, el Servei d’Acompanyament a Persones i Famílies Sobre endeutades d’Esplugues, que es presta a l’Oficina Local d’Habitatge, ha tramitat 223 expedients, dels quals, 43 han permès paralitzar possibles desnonaments: 25 re negociacions de lloguers, que han garantit el manteniment del domicili als inquilins, i 18 acords amb entitats bancàries per a la firma de novacions (millora de les condicions de la hipoteca per facilitar-ne el pagament de les quotes)
i carències (ajornament del pagament del capital durant un període determinat de temps en el qual només es liquiden els interessos). En aquest període de temps, des d’aquest servei també s’han aconseguit 4 dacions en pagament. Una tercera part, aproximadament, de les consultes (77 expedients) buscaven assessorament jurídic i bancari. El Servei d’Acompanyament el presten dues persones voluntàries, professionals de l’advocacia i de la gestió financera, a més de personal administratiu de l’Ajuntament, que dóna suport en la gestió diària dels expedients en tràmit.
Programa pioner 6+6 i 3+3 per impulsar la contractació de persones aturades
Gavà Objectius • Crear llocs de feina adreçats a persones desocupades de Gavà. • Acompanyar les persones contractades a través d’un itinerari professional que inclogui accions de formació i orientació professional. • Donar suport a les empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona, a través d’una ajuda econòmica per a la contractació de nou personal. • Promoure la creació del mateix lloc de treball a través de l’autoocupació i la cooperació entre municipi, ajuntament i teixit econòmic de proximitat. L’Ajuntament de Gavà, amb el suport econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va crear el programa “6+6”, una línia d’ajuts per promoure la contractació de persones aturades de Gavà en les empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’acció es vehicula amb una subvenció per a la contractació de persones desocupades de col·lectius amb més dificultats per trobar feina i amb el compromís de contractació durant els sis mesos posteriors a càrrec de l’empresa. Les persones a contractar han de portar com a mínim sis mesos empadronades a Gavà, i estar registrades a l’Oficina de Treball de la Generalitat del municipi com a demandants d’ocupació.
Baix Llobregat Barcelona 46.714 habitants
La singularitat del programa és que facilita ocupació efectiva de la ciutadania amb més dificultat per trobar una feina i alhora contribueix a la consolidació del teixit empresarial i comercial de Gavà. El pressupost total d’aquest programa, innovador a la regió metropolitana, durant els 4 anys de la seva durada ha estat de 1.026.328,50 € i ha significat la contractació de 71 persones, per 53 empreses, i la creació de 18 nous llocs de treball per a autònoms. A més, l’Ajuntament de Gavà forma les persones contractades dins de l’horari laboral en competències transversals i fa seguiment i avaluació per comprovar el grau de compliment dels objectius per part de l’empresa. Inicialment, els anys 2012 i 2013, el programa es va adreçar només a la contractació de persones desocupades de Gavà per les empreses de l’Àrea Metropolitana. El programa actual, 2014-2015, s’ha ampliat també a la creació del mateix lloc de treball per possibilitar l’accés als ajuts del col·lectiu d’autònoms.
43
Creació d’un fons per garantir l’accés al menjador escolar a nens de famílies amb dificultats
L’Escala
44
Davant l’increment de famílies amb tots els seus membres a l’atur, i la impossibilitat de donar una alimentació adequada als seus fills en edat escolar, l’Ajuntament de l’Escala va crear unes bases per poder subvencionar aquestes famílies sense recursos i, com a mínim, garantir que els infants fessin un dels àpats en el menjador escolar. La quantitat que s’hi va destinar va ser de 20.000 €.
Alt Empordà Girona 10.500 habitants
L’Ajuntament i la Creu Roja posen en marxa un menjador social al Centre Cívic l’Alzina per a 30 persones
Montcada i Reixac Es tracta d’un servei que atén persones en situació d’exclusió social i sense ingressos suficients, que cobren pensions mínimes i que no poden cobrir necessitats bàsiques. Dilluns 17 de juny de 2013 va començar a funcionar el menjador social organitzat, conjuntament, per l’Ajuntament de Montcada i Reixac i Creu Roja, amb la col·laboració econòmica de l’Obra Social de La Caixa. El servei es realitza a les instal·lacions del Centre Cívic L’Alzina, ubicat al barri de Terra Nostra. Aquest projecte d’ajut social atén un màxim
Vallès Occidental Barcelona 34.425 habitants
dissabte, amb la col·laboració d’una trentena de voluntaris de Creu Roja, que van invertir 6.851 hores de feina. El servei compta amb una coordinadora tècnica professional, una cuinera professional i una trentena de voluntaris de la Creu Roja que garanteixen l’atenció els sis dies de la setmana que el menjador està obert. L’horari és de 12h a 15h en dos torns de 15 persones. El consistori cedeix l’edifici del Centre Cívic, n’assumeix les despeses de manteniment (aigua, llum, gas i neteja) i fa una aportació anual de 42.000 euros. L’entitat financera destina anualment 7.000 euros per a aquest projecte social. Els àpats provenen de la compra d’aliments de la subvenció municipal, de Creu Roja, del Banc d’Aliments de Càritas i de les donacions d’empreses i particulars.
Fotografia: Montcada Comunicació
de 30 persones tots els migdies de dilluns a dissabte durant tot l’any. Els números després del primer any de la seva posada en marxa va ser de: 110 persones ateses –68 homes i 42 dones–. El servei va repartir 7.177 menús de dilluns a
Aquest servei s’adreça només a les persones que vinguin derivades dels Serveis Socials, d’entitats del Tercer Sector com Càritas o Creu Roja, i del CAP de Montcada i Reixac per mitjà dels treballadors socials. El menjador dóna també servei a usuaris esporàdics que podran accedir-ne fins a tres cops l’any.
45
L’Ajuntament de Palafrugell, Càritas i Creu Roja acorden impulsar el Centre d’Aliments
Palafrugell El Centre de Distribució d’Aliments és un projecte municipal que proporciona un servei assistencial amb la finalitat d’oferir un recurs innovador i eficaç que doni resposta al dret fonamental d’alimentació, ampliant el sistema de cobertura de necessitats bàsiques de la població desfavorida, consolidant el treball en xarxa realitzat per les administracions locals i supralocals i d’altres entitats socials. El projecte neix de la suma d’esforços d’institucions públiques, entitats privades i societat civil.
46
Per aquest motiu l’Ajuntament de Palafrugell, Càritas Parroquial, Càritas Diocesanes, Assemblea Local de Creu Roja, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Fundació Banc d’Aliments i Obra Social “la Caixa” varen signar un conveni el desembre de 2012 per impulsar el Centre de Distribució d’Aliments. Tot i que la inauguració va ser el març de 2013. La població a la qual s’adreça són famílies i persones amb mancances socials i econòmiques derivades des de Serveis Socials els quals fan una valoració prèvia de la situació, es pacta un pla de millora i es deriva al servei idoni segons les seves necessitats. En el cas d’una situació d’urgència es podrà fer entrega a la persona d’una cistella bàsica per tal de cobrir les seves necessitats immediates fins que pugui ser valorat per la treballadora social de referència. La temporalitat de gaudiment d’aquest recurs és de tres mesos, renovable, sota criteris tècnics i econòmics. Durant aquest període els professionals fan seguiment d’evolució de la situació i del compliment del pla de treball. La persona interessada haurà de signar un document de compromís i acceptar les condicions del recurs a més de participar en les accions que es valorin adequades per a la millora de la seva situ-
ació. L’incompliment del compromís o falsedat poden ser motius de baixa del recurs. Semestralment, i complementari a l’entrega d’aliments, s’ofereixen tallers de formació que contribueixen a dotar els/les participants d’eines per facilitar el seu procés vers una major autonomia. Es concep la persona com a responsable de la seva història, capaç de refer la situació que viu activant els seus recursos personals per fer-hi front. D’aquesta manera, els beneficiaris passen a ser considerats participats d’un projecte que tindrà en compte el seu compromís en assolir les eines necessàries per a la seva plena autonomia personal, econòmica i familiar, deixant de banda la vessant paternalista de beneficència que caracteritzava el sistema de lliurament d’aliments anteriorment. Els usuaris arriben al Centre de Distribució d’Ali-
Baix Empordà Girona 22.763 habitants
personal col·laborador. D’altra banda, l’assemblea local de la Creu Roja hi aporta els lots d’alimentació infantil, cofinançats per l’Ajuntament en un 60%, i contribueix al funcionament del centre mitjançant personal voluntari i la participació en campanyes de recollida d’aliments com “El Gran Recapte ”, clau per proveir d’aliments bàsics el centre. L’any 2012 van participar set supermercats, l’any 2013 vuit supermercats i l’any passat, van ser deu supermercats els que s’hi van adherir a la causa. Així com la col·laboració dels centres escolars, associacions de veïns, parròquies, etc.
FotografiA: Ajuntament de Palafrugell
ments derivats des de Serveis Socials mitjançant visites assignades. La periodicitat d’entrega d’aliments és quinzenal i el centre funciona dos dies per setmana. Cada família té assignada una determinada quantitat de punts segons els membres que la conformen, que canvien per aliments. El format d’autoservei permet que les persones es puguin confeccionar elles mateixes la seva cistella bàsica, normalitzant i dignificant així el sistema de lliurament d’aliments. Per tal de fomentar l’adquisició d’hàbits saludables, estalvi familiar, consum responsable i empoderament de les persones les famílies han d’agafar un nombre determinat de productes de cada grup d’aliments, així es vetlla per l’equilibri nutritiu. La gestió i l’organització del CDA corresponen a Càritas, que també coordina i dinamitza el treball en xarxa i els contractes d’inserció del
El CDA planteja, a més, la creació de llocs de treball en inserció en els mateixos centres (encarregat de botiga) i un treball de voluntariat de diferents entitats, de gran valor social. Actualment hi ha 18 voluntaris treballant-hi que són un element indispensable per la viabilitat i continuïtat del projecte. En l’àmbit econòmic l’any 2012 l’aportació de l’Ajuntament de Palafrugell va ser de 6.816 €, l’any 2013 de 25.000 € i l’any 2014 de 30.000 €. Per part de Càritas la seva aportació és de 12.000 € anuals dels beneficis obtinguts del Terrabastall i l’Imperdible. Sempre tenint en compte el principi de sostenibilitat econòmica garantint el dret a l’alimentació de més persones amb menys diners. Per tant el finançament ha estat públic i privat. Com a dades rellevants destacar que el número de famílies usuaris del Centre de Distribució d’Aliments ha anat en augment. L’any 2012 es varen beneficiar del servei unes 180 famílies i el 2013 es varen atendre 455 famílies (1419 persones). A dades de desembre 2014 ja s’havia sobrepassat aquest número.
47
Programa de voluntariat educatiu del projecte “Palamós Ciutat Educadora”
Palamós Es tracta d’un projecte experimental de suport a nens i nenes de les escoles de Palamós en situació de risc educatiu, fet per voluntaris i voluntàries i amb la participació directa de les AMPA, els centres educatius i l’Ajuntament de Palamós en el marc del Projecte Educatiu de Ciutat.
48
El projecte Palamós Ciutat Educadora aposta perquè qualsevol ítem en una ciutat sigui educador, o si més no, que estigui dotat de la vocació o la intencionalitat de ser-ho. Vol convertir l’educació, entesa en sentit extens, en l’eix vertebrador de la vida i l’activitat municipal i en el mitjà per arribar a esdevenir una societat més cohesionada i més participativa. És per aquest motiu que dins d’aquest projecte tenen cabuda programes de caràcter ampli i que busquen la implicació de diferents agents. Diversos centres docents del municipi van manifestar interès en el voluntariat educatiu i també en les possibilitats de la pràctica del voluntariat per part d’alumnes d’entre 16 i 18 anys. Destinataris Nens i nenes escolaritzats a les escoles La
Baix Empordà Girona 17.500 habitants
Vila, Vila-Romà, La Salle, Vedruna o a l’Institut de Palamós i que compleixen els següents requisits: • Que necessitin un suport per fer els deures que a casa no poden rebre per motius socials i econòmics. • Que no tinguin cap problema de conducta. • Que cursin entre 2n de Primària i 1r d’ESO. • Que posteriorment a la proposta de l’escola, aquesta sigui validada per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Palamós. • Que se signi un compromís d’aprofitament. En el cas de nens fins a 10 anys, només per part de les famílies. I en el cas de nens de més de 10 anys, també pel nen o nena. • Que figurin en un llistat centralitzat, facilitat per tots els centres educatius, atenent els perfils establerts. Aquest llistat serà la suma dels alumnes beneficiaris del suport escolar objecte d’aquest projecte.
Àpats gratuïts a persones grans
Palau-solità i Plegamans
Vallès Occidental Barcelona 14.454 habitants
49
L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i Residencial Palau, una residència geriàtrica del municipi, van signar un acord de col·laboració per oferir àpats gratuïts a persones grans del municipi derivades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament per beneficiar-se’n. Residencial Palau aporta els recursos per dur a terme aquesta iniciativa. Es tracta del projecte Compartint Taula, creat per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). L’objectiu de Compartint Taula és ajudar persones grans del municipi que, per diverses raons, poden estar patint problemes d’alimentació. Es busca, a més, que aquestes persones surtin del seu domicili i estableixin relacions socials amb les altres persones que van al centre i amb els professionals de Residencial Palau. En principi es poden beneficiar al programa Compartint Taula les persones grans en una
situació moderada de dependència i que no tinguin problemes de mobilitat. La normativa no permet que es puguin treure aliments i trencar la custòdia dels mateixos. Entre els objectius específics del projecte s’hi compten: • Promoure una millor qualitat de vida de les persones usuàries del servei. • Oferir alimentació gratuïta, adequada i adaptada a l’edat i a la salut de les persones usuàries. • Potenciar la convivència i les relacions socials. • Esdevenir un recurs social de referència. • Afavorir l’autonomia personal i social.
Consell Industrial
Parets del Vallès El Consell Industrial de Parets neix d’una visió compartida d’un Parets industrial, on la relació de confiança i l’aposta decidida pel benefici mutu han portat al sector públic i privat a innovar en la creació i dinamització d’un instrument que esdevé el punt on conflueixen els seus interessos comuns.
50
Aquest tarannà de col·laboració nascut de la innovació en l’àmbit del desenvolupament econòmic, junt amb la ferma voluntat de potenciar el rol de Parets del Vallès com a pol industrial, han portat aquest municipi a esdevenir un ecosistema pioner de treball col·laboratiu, impulsant polítiques adreçades a la millora tant de l’entorn, de recursos i de serveis a l’abast de les empreses com de les oportunitats de millora de l’ocupabilitat dels treballadors en situació d’atur i en actiu del municipi. El Consell Industrial de Parets aporta al món local la possibilitat de garantir l’èxit en les actuacions adreçades a empreses, però també a fer del municipi un mercat de treball més transparent i promotor d’oportunitats per als ciutadans i ciutadanes de la vila. Accions referents ‘Volem ajudar les empreses. Volem ajudar les persones’. Convocatòries anuals de subvenció adreçades a les empreses que contractin persones en situació d’atur usuàries del Servei Local d’Ocupació de Parets del Vallès. Fins a l’abril de 2014 la línia d’ajuts va donar lloc a 114 contractacions d’usuaris del SLOP (Servei Local d’Ocupació de Parets), dels quals més de la meitat van ser contractes igual o superiors a 6 mesos i un 12% de caràcter indefinit. Club del talent. Iniciativa pionera en el sector, adreçada a universitaris del municipi, que posa
en marxa polítiques actives de prevenció de l’atur amb l’objectiu que les empreses del territori puguin beneficiar-se de les aptituds i capacitats dels joves paretans millorant la xarxa de relacions i el coneixement mutu. Per a dur-la a terme es va posar en marxa un dispositiu de col·laboració amb el conjunt de centres universitaris que oferten pràctiques en empreses. Apropament de l’empresa a l’escola. Aquesta línia de treball que pretén dur a terme un apropament de les empreses als estudiants dels centres d’ensenyament del municipi, per promoure el coneixement d’aquestes empreses, millorar el coneixement dels estudiants sobre les necessitats actuals del mercat de treball i optimitzar els punts de relació entre empreses i escoles. Altres. Línia de treball per competències; suport en processos de reestructuració empresarial;
Vallès Oriental Barcelona 19.045 habitants
del Consell Industrial, un instrument de treball entre els sectors privat i públic. El Consell Industrial de Parets del Vallès el formen: l’Ajuntament de Parets del Vallès, 20 de les empreses més rellevants del municipi (amb una xifra de negoci total propera als 5.000M€ i que ocupa a més de 3.000 persones en el municipi), els agents econòmics més representatius de la comarca i del municipi i un centre tecnològic del sector químic i farmacèutic, donada la rellevància d’aquest sector a Parets del Vallès.
conèixer per cooperar; cicle esmorzars tècnics; formació empresarial adreçada a pimes i agents d’atenció a l’empresa. Parets del Vallès al llarg del 2010 va posar en marxa un procés participatiu de reflexió i elaboració del seu pla estratègic “Parets, com tu el vols 2010-2025”, que va permetre una reflexió compartida entre els diversos agents del municipi sobre l’escenari desitjat en l’horitzó 2025 i quins són els objectius estratègics que marquen el seu full de ruta. Pel que fa a promoció econòmica i ocupació, es defineix l’Eix 4 “Indústria, comerç i ocupació: motors de creixement”, que té com a objectiu fonamental seguir apostant per una indústria de qualitat i competitiva, treballar per un comerç que esdevingui referent al municipi i potenciar l’ocupació i els serveis a empreses i treballadors/es. D’aquest procés de reflexió ciutadana neix la proposta de creació
El Consell Industrial es constitueix el 17 de setembre de 2012. Es tracta d’una plataforma públic-privada de treball que té com a missió potenciar el desenvolupament econòmic del territori amb criteris de reequilibri econòmic i social, des del vessant de la participació, la concertació, la qualitat en els serveis, la promoció de la competitivitat, la innovació i l’aprofitament sostenible dels recursos públics i privats. Des del seu inici, el Consell Industrial de Parets neix condicionat per l’especialització del municipi en l’àmbit industrial, la qual cosa fa que aquesta plataforma s’impulsi des d’aquest sector econòmic. Especialització que no neix de la causalitat. L’origen de Parets és un poble agrícola, que es va anar transformant al llarg dels anys també gràcies a una aposta decidida, i en el seu moment arriscada, per acollir indústries de sectors que anys enrere no eren ben acollits en altres territoris, com és ara les indústries del sector químic. Aquest llarg camí ha portat al municipi a la seva situació actual, un municipi on estan ubicades grans empreses d’èxit que tot i la crisi continuen sent referents en el seu sector, gràcies a la seva aposta per la innovació i les seves visions estratègies encertades.
51
Subvenció a les empreses i autònoms que creen llocs de treball
Pineda de Mar La proposta de l’acció neix de la situació socioeconòmica en què es trobava el municipi, amb més de 3.000 persones en atur i una taxa de desocupació superior al 20%. Per tal de pal·liar aquesta situació el govern municipal va impulsar una línia d’ajuts a empreses i autònoms, consistent en una subvenció única de 700€, equivalents a 6 mesos de seguretat social o tres mesos de cotització d’autònoms, per a aquelles empreses que contractessin treballadors en atur i per als treballadors autònoms que es donessin d’alta.
52
La mesura es va implantar al març de 2014 amb una dotació pressupostària de 50.000€, i es van tramitar més de 40 ajuts d’aquesta línia.
Maresme Barcelona 26.000 habitants
Pla Disset. Projecte del Patronat Municipal d’Ocupació amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per dur a terme 17 nous projectes al municipi
Ripollet
Vallès Occidental Barcelona 37.638 habitants
53
Fotografia: Ajuntament de Ripollet
El Pla Disset presenta dues vessants. La primera, permet la contractació de 23 persones en períodes que van dels tres als set mesos, i la segona, un projecte de suport a empreses per a la reinserció social mitjançant l’increment de l’ocupació efectiva amb la contractació per part d’empreses de persones desocupades de Ripollet. Les persones contractades treballen per diferents àrees municipals com educació, cultura, esports o el mateix Patronat d’Ocupació. Pel que fa a les empreses que participen en el Pla Disset, són d’empreses i/o autònoms que tinguin un centre de treball a l’àrea metropolitana de Barcelona i entitats/organitzacions privades ubicades al citat àmbit territorial i
compleixen els requisits. Quant a la tipologia de persones a contractar per part d’aquestes empreses, han de complir algun dels requisits següents: • Persones desocupades que hagin exhaurit la prestació per desocupació sense dret al subsidi d’atur, o hagin esgotat aquest subsidi en el moment de presentació de l’oferta d’ocupació. • Persones desocupades majors de 45 anys. • Persones desocupades amb discapacitat. • Persones desocupades durant 2 anys o més.
Pla de subvenció a empreses que contracten persones aturades del municipi per un període entre sis mesos i un any
Sant Adrià de Besòs
54
Barcelonès Barcelona 35.949 habitants
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va impulsar i implementar un pla per subvencionar les empreses que contractaven persones aturades del municipi per un període entre sis mesos i un any. La subvenció era de fins al 50% de l’import del contracte.
Resultat dels objectius de la seva aplicació 9/10/2014
El “Projecte de Foment de l’ocupació per a empreses que contractin persones desocupades” explora noves vies de col·laboració entre l’administració pública i les empreses privades amb l’objectiu de fomentar l’ocupació i de donar oportunitats per reincorporar-se al món laboral a persones que es troben a l’atur. Està inclòs dins el marc del Pla Metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2014/15, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Empreses Projecte AMB
número
Empreses sol·licitants
43
Ofertes registrades
54
Ofertes de treball en gestió
10
Contractes de treball registrats
35*
*Dels 35 contractes de treball registrats,19 són a temps complert (100% de la jornada) 5 contractes al 75% de la jornada, 11 contractes al 50% de la jornada. Previsió de contractació del projecte és de 33 persones a temps complert.
Dotació pressupostària Any 2014 Subvenció AMB 89.808,34€
i aportació Ajuntament 22.452,09€
per a un total de 112.260,43€
Any 2015 Subvenció AMB 152.472,38€
i aportació Ajuntament 38.118,10€
per a un total de 190.590,48€
Total subvenció AMB 242.280,72€
i aportació Ajuntament 60.570,19€
Total 302.850,91€
Pla de subvenció amb 800 euros al mes per treballador les empreses que contracten aturats de la ciutat durant un any
Sant Andreu de la Barca L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca posa en marxa un pla públic d’ocupació innovador que promou la contractació de persones aturades per part d’empreses. La línia d’ajudes compta amb el finançament del Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Pla consisteix en què l’Ajuntament pagarà a les empreses una subvenció de 800 euros al mes per cada treballador que contracti durant el període d’un any (aquesta quantitat és una
estimació del 50% dels costos salarials que suposa la contractació d’un treballador a jornada completa). La mesura té un doble objectiu: lluitar contra l’atur i ajudar les empreses a disminuir els seus costos i millorar així la seva competitivitat. D’aquesta forma, l’Ajuntament fomenta que les empreses contractin treballadors i treballadores locals que estan en atur amb una subvenció
Baix Llobregat Barcelona 27.684 habitants
que faci més viable la contractació, sempre que sigui per un període d’un any. D’aquesta manera, l’Ajuntament pot assegurar un ingrés econòmic per al treballador durant 16 mesos com a mínim (els 12 del contracte i els 4 de la prestació de desocupació en el cas que no es renovi el contracte). I el més important, hi ha la possibilitat que aquest treballador, segons la seva feina, continuï a l’empresa. Les persones a contractar han de portar com a mínim sis mesos empadronades al municipi i estar registrades a l’Oficina de Treball de la Generalitat com a demandants d’ocupació no ocupades. A més, per tal de contribuir a la seva millora professional, les persones contractades rebran una formació obligatòria, a càrrec de l’Ajuntament, sobre recerca de feina; lideratge personal i creixement professional; treball en equip i resolució de conflictes i sensibilització mediambiental. La dotació d’aquesta iniciativa és de 211.368 euros (per als anys 2014 i 2015) a càrrec dels pressuposts de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, amb el finançament del Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015.
55
Work Experience
Sant Joan Despí
56
L’Ajuntament de Sant Joan Despí va dur a terme un pla de xoc per a la contractació de joves durant el passat mes de juliol. 50 joves entre 18 i 30 anys amb estudis en formació professional o grau universitari, van poder treballar durant el mes de juliol per a l’Ajuntament en algun dels departaments municipals. Els requisits eren estar inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya o bé trobar-se en situació de desocupació. A més de ser contractats per l’Ajuntament, els joves van rebre formació transversal destinada a millorar les seves capacitats i l’accés al mercat laboral. En una enquesta realitzada en acabar la seva feina, el 90% dels joves van valorar l’experiència com a molt bona. La iniciativa tindrà continuïtat aquest any.
Baix Llobregat Barcelona 39.981 habitants
Mesa Solidaritat
Sant Quirze del Vallès Ajuntament amb alcaldia de CiU. Formem part de l’equip de govern. Es tracta d’un òrgan participatiu i de consulta adscrit orgànicament a la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, sobre els temes relacionats amb la promoció de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupament dels països del Sud. Els objectius de la Mesa són • Sumar esforços per contribuir a reduir les desigualtats entre països. • Sensibilitzar i mobilitzar les ciutadanes i ciutadans de Sant Quirze del Vallès per aconseguir entre tots un compromís solidari amb altres pobles, cultures i col·lectius que permeti avançar en el foment de la igualtat, la justícia, la cultura de la pau i el respecte mutu. • Coordinar les accions de les ONG i de l’Ajuntament encaminades al foment de la cooperació i la solidaritat.
Vallès Occidental Barcelona 19.549 habitants
• Donar suport a les entitats solidàries de Sant Quirze del Vallès i fer difusió de les activitats de sensibilització. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès facilitarà la infraestructura material, personal i econòmica necessària per donar suport a la Mesa. I consignarà anualment una partida pressupostària destinada a Solidaritat i Cooperació. En tot cas, l’Ajuntament podrà destinar a la Mesa donacions o subvencions d’entitats o persones físiques i jurídiques que desitgin fer aportacions econòmiques per a aquesta finalitat, dins dels límits i condicions legalment establertes amb caràcter general. Actualment (2014) hi ha 6 ONGs locals que formen part de la Mesa de Solidaritat, El grup municipal socialista sempre ha establert com una de les seves prioritats i de fet forma part del pacte de govern, el manteniment de les polítiques de sensibilització i conscienciació sobre la solidaritat i cooperació internacional, com a part integrant dels seus valors i principis.
57
Projecte de creació d’empreses cooperatives “Fes Cooperativa a Vallirana”
Vallirana
Baix Llobregat Barcelona 14.723 habitants
“Fes cooperativa a Vallirana” consisteix en un programa de difusió, formació i foment de la creació d’empreses cooperatives. La iniciativa neix el 2012, any del cooperativisme, amb una jornada informativa i una exposició sobre el Cooperativisme. D’aquesta jornada surt la idea de crear un programa que formi les persones interessades a crear i/o formar part d’una cooperativa, que els assessori en fer un pla de viabilitat econòmica de la cooperativa i els hi doni una primera empenta per crear-la. Objectius del projecte 58
• Sensibilitzar i difondre l’esperit i els valors de l’autoocupació associada de gestió democràtica.
• les cooperatives (visió general i legal).
• Facilitar i potenciar la creació de nous llocs de treball seguint el model cooperatiu.
• gestió empresarial.
• Oferir una formació integral per a la creació i gestió de noves cooperatives de treball. • Promoure sinergies per afavorir la creació d’activitat econòmica associada. • Assessorar i fer el seguiment dels plans d’empresa per a garantir la viabilitat del projecte cooperatiu. • Acompanyar i donar suport tècnic a la creació de cooperatives de treball i la seva consolidació. • Donar cobertura a les necessitats d’activitat econòmica detectades al municipi. La primera edició va constar de 16 participants que van fer el curs formatiu de 170 h. Les matèries del curs eren:
• habilitats i competències.
• formació complementària (seguretat i salut). • pla d’empresa. Un cop finalitzat el període formatiu es dóna la possibilitat a les futures cooperatives de rebre un assessorament individualitzat dels seus projectes/plans d’empresa. Un jurat qualificat va valorar els cinc plans d’empresa presentats: • Mantenim, serveis integrals. • Edcrea – escola bressol. • Naturístic – serveis turístics. • Venim i t’ajudem – serveis assistencials. • Acadèmia Vallirana.
BONES PRĂ€CTIQUES
Municipis de menys de 10.000 habitants
59
Promoció econòmica i turística mitjançant la recuperació del patrimoni del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de pelegrins del camí de Sant Jaume
Alcoletge
El Segrià Lleida 3.270 habitants
un centre d’interpretació del patrimoni del Front del Segre i un alberg del pelegrí. En la segona fase, també amb ajuts FEDER i recursos propis, es va fer la restauració de les trinxeres cobertes i l’obertura a la població del Parc del Tossal dels Morts, un observatori des d’on es pot contemplar tot el pla del Segre i la plana d’Urgell. Aquesta segona fase ha completat la primera i ha suposat la seva consolidació. La iniciativa consisteix en la promoció econòmica i turística del municipi mitjançant la recuperació del patrimoni del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de peregrins del camí de Sant Jaume. Aquest doble projecte, amb un mateix objectiu, neix de la constatació, per una part, de la deixadesa en què es troben els espais i material relatiu a la Guerra Civil en el municipi i, per l’altra, del gran potencial i atractiu d’aquesta temàtica. D’aquí sorgeix la idea d’aprofitar-ho per incrementar les visites a la població, així com el que suposen per a la promoció econòmica dels establiments del municipi i per a la reactivació del centre històric (nucli antic). A això cal afegir el fet que Alcoletge és pas en el camí català del camí de Sant Jaume (tram Montserrat-Lleida), i també en el camí de Sant Ignasi de Loyola (Loyola–Manresa). Aquest fet no havia estat aprofitat fins ara, ja que els pocs pelegrins que hi paraven, no tenien cap lloc d’estada. En la primera fase, amb ajuts FEDER i recursos propis, es va construir un edifici al centre de la població sobre un solar que havia estat donat per un conjunt de veïns. Aquest edifici ara conté
Beneficis pel municipi • Gran increment del nombre de visitants: excursions, grups familiars, visites programades, pas de pelegrins de diferents nacionalitats (França, Alemanya, Polònia, Japó, Estats Units, Canadà, etc.) i de diferents punts de l’estat. • Moviment econòmic en establiments de restauració i comerç. • Utilització dels espais per altres activitats relacionades amb la promoció de la cultura: realització d’audiovisuals, seu de la universitat d’estiu de la Universitat de Lleida, Filmoteca, cursos de formació diversos, exposicions itinerants, etc. • Situació del municipi dins dels espais de memòria del Memorial Democràtic. • Millora de la qualitat de vida del veïnat: obertura d’un espai verd al centre històric de 10 Ha., amb espai infantil, vistes, zona d’oci, amfiteatre obert per a actuacions culturals diverses, visites guiades als túnels i trinxeres, zona wi-fi, etc.
61
La Ruta de Panxampla
Alfara de Carles
Baix Ebre Terres de l’Ebre 405 habitants
La Ruta de Panxampla és un bon exemple d’aprofitament de recursos públics per assolir un doble objectiu: fer d’una ruta turística també una ruta saludable.
62
Alfara de Carles organitzava una ruta guiada a la fira del Rovelló: l’anomenada Ruta de Panxampla, que dóna nom al mític bandoler que voltava per aquesta zona. Aquesta activitat es feia amb voluntaris del municipi, però la resta de l’any no es podia realitzar. Des del consistori municipal, i mitjançant una ajuda de la Diputació de Tarragona a itineraris saludables, es va decidir crear uns itineraris saludables mitjançant la col·locació de panells informatius i plaques on s’explicava la ruta guiada sense necessitat que hi hagués un guia. Donada la situació del municipi i els seus encants, es va plantejar la creació de dos recorreguts accessibles per a tot tipus de públic i que surten del mateix nucli urbà. Per tant, es poden fer a peu ja des d’un inici. El primer itinerari porta fins a la Font Vella i el segon és l’itinerari de Panxampla, tots dos adreçats a tothom, gent gran, famílies amb nens petits, etc. per promoure la vida saludable als visitants i la gent del poble.
urbà, passant per tots els llocs importants de la vida del llegendari bandoler. El recorregut és una descoberta del nucli urbà d’Alfara i del paisatge de la vall aprofitant els miradors de l’església Vella i de la torre de Badaluc. Després, segueix un camí agrícola, amb baixa circulació de vehicles, per arribar a la font que antigament servia per abastir d’aigua la població. La font Vella està equipada amb un parc infantil i hi ha una petita àrea de descans amb taules i bancs d’obra.
Els resultats obtinguts són força positius, ja que els veïns i les veïnes del poble poden passejar L’itinerari de Panxampla fa una volta al nucli per aquests itineraris tot fent exercici físic. I els visitants del municipi a banda de fer exercici, poden conèixer una mica més la cultura i història local. Els recursos destinats a aquests itineraris van ser 11.783,02€, dels quals la Diputació de Tarragona va aportar 7.835,71€ mitjançant la subvenció de Promoció de Salut Pública, Itineraris saludables. La resta, 3.947,31€, va ser una aportació de l’ Ajuntament d’ Alfara de CarFotografies: Ajuntament d’Alfara de Carles i Joan Royo Puvill les.
Carnet viu Batea
Batea
Terra Alta Terres de l’Ebre 1.975 habitants
Per només 25 euros a l’any, el carnet Viu Batea permet als veïns i veïnes de la població gaudir de tots els serveis municipals com ara la piscina, el pavelló, el gimnàs o el cinema. L’Ajuntament ha rebut peticions per ampliar aquest programa a la gent d’altres poblacions o als residents de Batea que encara no estan empadronats. L’objectiu del programa és promoure l’accés de la gent del municipi a determinats serveis i activitats culturals i de lleure mitjançant l’articulació de determinats avantatges econòmics. Podran ser beneficiaris/es del Carnet Viu Batea
la gent empadronada al municipi de Batea. El preu per una anualitat és de 25 euros. Els requisits que s’han de complir per poder obtenir el Carnet Viu Batea són: • estar empadronat/da en el municipi de Batea. • trobar-se al corrent de les obligacions tributàries amb l’Ajuntament de Batea. El Carnet Viu Batea permet: • utilitzar el pavelló poliesportiu. • utilitzar el gimnàs del pavelló poliesportiu. • accés al servei de projecció de sessions cinematogràfiques de la Sala Polivalent. • accés al servei de la piscina municipal. • accés a internet des de la biblioteca municipal. • accés a les instal·lacions municipals del camp de futbol.
63
Estalvi de més del 60% del consum energètic gràcies al nou enllumenat públic
Camarles L’Ajuntament de Camarles, amb el suport tècnic de l’Agència d’Energia del CODE i UTE ESE Camarles, han instal·lat a Camarles, una nova i eficient instal·lació d’enllumenat públic, que permet estalvis superiors al 60% del consum energètic.
64
A part de substituir gran part de la lluminària del poble i totes les làmpades, s’ha introduït una nova tecnologia que permet controlar la intensitat de flux lumínic de cada lluminària, és a dir, punt a punt, del municipi a través d’un software en funció de les ordres que se li donin. Hi ha un total de 925 punts de llum repartits entre Camarles i els Lligallos, on s’hi ha instal·lat aquest sistema pioner a Catalunya. El municipi de Camarles disposava d’una instal·lació d’enllumenat exterior basada en lluminàries obsoletes i làmpades de Vapor de Mercuri. Aquesta instal·lació oferia un consum energètic molt elevat. Solució Lluminària més eficient. Quant a les làmpades es va realitzar el canvi per les noves amb tecnologia HM en els mateixos llocs on hi havia les de VM. Les potències col·locades són de 70W i 100W segons el cas. En la zona del Polígon Industrial Venta Nova tenen una potència inferior a 100W. Làmpades. La majoria de les làmpades de l’antiga xarxa d’enllumenat públic de Camarles eres de Vapor de Mercuri (VM). Són substituïdes per una nova tecnologia, les làmpades de Halogenurs Metàl·lics (HM). Amb unes millors prestacions en: rendiment lumínic, reproducció cromàtica, durabilitat i consum. Sistema de control punt a punt. Aquest sistema
Baix Ebre Terres de l’Ebre 3.514 habitants
de radiofreqüència (RF), permet un control global i instantani de tota la instal·lació, permetent una millor gestió de la xarxa, augmentant el rendiment i la vida útil. Amb aquest sistema es pot tenir informació constant de la vida útil de les làmpades, evita els problemes de comunicació, una estabilització de la tensió a cada punt de llum i control de gestió d’encesa i apagada de les instal·lacions punt a punt.
Beca els joves que volen cursar ensenyaments superiors per fer front a les retallades
Godall
Montsià Terres de l’Ebre 673 habitants
65
L’Ajuntament de Godall va concedir beques per al transport per als joves que cursaven estudis superiors. Ho va fer gràcies al superàvit de 236.682,89 euros de què disposava el municipi. L’objectiu de la mesura era garantir l’accés a aquests ensenyaments als joves del poble. En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament atorga beques de llibres a tots els escolars de Godall. A les beques hi podien accedir els joves entre 18 i 25 anys que fes 5 anys que estiguessin empadronats al municipi i que estiguessin matriculats en cicles formatius de grau superior,
estudis universitaris o de grau. Rebien imports que anaven des dels 150 euros en desplaçaments fins a 60 Km. (anada i tornada); 200 euros fins a 250 Km., i de 300 euros en desplaçaments si eren més de 250 Km. Per poder percebre la beca calia haver aprovat més d’un 50% dels crèdits matriculats en el curs 2013-2014.
Inversió en beques i accions adreçades a infants i joves del municipi amb risc d’exclusió
Les Masies de Voltregà
66
Amb el context actual i la crisi econòmica que estem patint els darrers anys, l’Ajuntament ha posat en marxa diferents accions per tal de millorar la cobertura de les necessitats bàsiques relacionades amb l’alimentació, pobresa energètica, activitats extraescolars, ocupació, etc. de les persones i famílies en situació o risc d’exclusió social. Estem en un territori amb un elevat nombre de persones aturades, i amb famílies sense cap ingrés econòmic, fet que repercuteix a molts infants, un dels col·lectius més vulnerables en el context socioeconòmic actual. La pobresa i la inclusió social en la infància i l’adolescència és un eix prioritari d’actuació municipal. S’ha augmentat el pressupost municipal amb un 230% respecte a l’any anterior. L’objectiu de les actuacions proposades és millorar la protecció dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat i garantir la prestació d’uns serveis educatius inclusius que assegurin la igualtat d’oportunitats. • Els canvis socials presenten als centres educatius, situacions i exigències noves, a les quals cal donar una resposta pedagògica que continuï essent de qualitat i per facilitar la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. L’Ajuntament ha tirat endavant dos projectes educatius als centres escolars, tallers d’estudi assistit i foment de la lectura, adreçats a aquest col·lectiu amb voluntaris educatius. Curs 2013-2014 n’han gaudit 24 infants. • Un total de 23 escolars s’han beneficiat el
Osona Barcelona 3.186 habitants
passat curs de les beques de menjador escolar per garantir que els infants mengin com a mínim un menú equilibrat al dia. • Una altra de les iniciatives de l’Ajuntament amb la implicació de les regidories de Benestar Social, Esports i educació, és que cap nen deixi de fer una activitat per motius econòmics. Aquest curs passat, s’han atorgat 23 beques esportives i 20 beques per participar en els casals d’estiu, així com garantir el dinar d’alguns d’ells. • També s’ha rebaixat les taxes de l’escola
bressol, essent la més econòmica de totes les escoles bressol de la comarca, potenciant així l’accés a tothom. • A part de totes aquestes accions i per fomentar l’ocupació juvenil, l’Ajuntament també ha contractat al llarg de l’any 2014, cinc¬¬ joves del municipi per tal d’incentivar l’ocupació juvenil i que tinguin l’oportunitat d’entrar en el món laboral.
Projecte Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló
Montmeló El Projecte Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló neix amb la pretensió de treballar per una banda la conscienciació i capacitació entre la ciutadania del greu problema que suposa el malbaratament d’aliments, tot incidint en la prevenció, mitjançant campanyes de comunicació, xerrades informatives, cursos de cuina per prevenir el malbaratament alimentari, i per una altra banda treballar amb el segon gran generador per tal de poder recuperar els aliments i repartir-los entre la població que es troba en situacions socials de vulnerabilitat i que són ateses pel departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Montmeló. Objectius generals • Prevenir la generació de residus de matèria orgànica, tot incidint en el malbaratament d’aliments i en l’aprofitament dels excedents alimentaris al municipi de Montmeló. • Portar a terme accions adreçades al sector empresarial per tal que prengui consciència que la seva col·laboració en el projecte a més de contribuir a la sostenibilitat ambiental, també té un fort contingut social i econòmic.
Vallès Oriental Barcelona 8.863 habitants
dania; Entitats socials (Càritas Parroquial Montmeló); sector privat (establiments alimentaris del municipi, Mercat Municipal, indústries del sector alimentari) i sector públic (Departament de Serveis Socials, Medi Ambient, Comerç i Brigada Municipal). • Informar la ciutadania sobre les causes i les conseqüències que comporta llençar aliments aptes per al consum i les diferents maneres de reduir aquesta pràctica. • Donar eines a les llars per tal que redueixin el seu malbaratament alimentari, contribuint a la minva de residus i estalviant diners.
• Sensibilitzar i conscienciar els ciutadans vers la prevenció de residus en general, i especialment el d’aliments.
• Donar resposta a l’increment de la demanda d’aliments frescos per part dels usuaris atesos al Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Montmeló.
• Potenciar el treball en xarxa mitjançant el projecte Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló, entre els diferents agents: Ciuta-
• Redistribuir els aliments als ciutadans de Montmeló que es troben en situació econòmica precària i en risc d’exclusió social.
67
Sant Cugat Inclusió
Sant Cugat Sesgarrigues
Alt Penedès Barcelona 972 habitants
68
Consisteix en un conveni signat per l’Ajuntament i Nouset (Cooperativa) per a la formació i per a la millora de l’ocupabilitat de persones que es troben en situació d’exclusió social del municipi. Aquesta cooperativa contracta dues persones en situació d’exclusió social i laboral del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues i amb càrregues familiars amb la finalitat de reintegrar-les al món laboral. Les dues persones es contracten d’acord amb un procés de selecció que inicien els serveis socials del municipi i finalitza la Cooperativa amb la cooperació de Càritas. El Projecte Sant Cugat Inclusió s’engloba en un de més gran anomenat Penedès Inclusió en el qual també hi participen els ajuntaments de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos
i Càritas. Hi ha part formativa, però també d’aplicació dels coneixements obtinguts a la part formativa. I els apliquen al Municipi de Sant Cugat. Aquests no estan contractats per Ajuntament. El conveni preveu que l’Ajuntament financi el Projecte, però I l’Ajuntament ha cercat finançament extern: entitat financera que hi participa i entitat d’assistència Social del Municipi que també hi participa). Serveis a la comunitat: Finalment, una família que no pot assumir les despeses de Llar d’Infants per impossibilitats econòmiques. Aquesta família salda el deute amb uns serveis a la comunitat que el pare de la família fa els caps de setmana. Concretament es cuida de vetllar pel bon funcionament de la zona esportiva.
Horts Socials perquè la ciutadania conreï terrenys en desús
Sant Jaume d’Enveja
Montsià Terres de l’Ebre 3.555 habitants
69
L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, a través de la Regidoria d’Igualtat i Atenció a les Persones, va posar en marxa la iniciativa Horts Socials adreçada a totes les famílies, jubilats i persones en situació d’atur, que estiguessin interessats a treballar un terreny que no es conreava. Els horts socials es posaven a disposició de forma gratuïta dels interessats per conrear-hi verdures i hortalisses. L’objectiu del consistori era centrar els esforços, sobretot per tirar endavant iniciatives per fer front a la situació econòmica actual. Més enllà d’ impulsar polítiques actives d’ocupació, des de l’Ajuntament van planificar un seguit d’activitats i propostes per intentar pal·liar la situació que patim, amb les persones i el seu benestar com a prioritats.
Allotjament social
Tiana
70
Dins del marc del protocol d’execució de diligències de llançament d’aplicació a tot l’àmbit de Catalunya, que la Generalitat va subscriure amb el TSJC i les entitats municipalistes entre d’altres pel qual els ajuntaments posen recursos a l’abast de les persones afectades, l’Àrea General d’alcaldia de l’Ajuntament de Tiana va impulsar un paquet de mesures transversals per reforçar la protecció de deutors hipotecaris en circumstàncies especials. S’ha trobat la motivació en la sensibilitat davant les necessitats emergents en aquests últims anys respecte als problemes d’habitatge que poden repercutir en una situació d’exclusió residencial greu.
Maresme Barcelona 8.221 habitants
d’allotjament, principalment quan les persones no disposen de suport familiar ni recursos econòmics propis. Paral·lelament, la seva funció ha de ser d’acolliment i convivència així com de suport personal, familiar i social. El reglament de regim intern d’ús de l’habitatge va ser aprovat en ple municipal el 4 de febrer de 2014: • El finançament de l’actuació de rehabilita-
Alguna d’aquestes mesures és contactar amb entitats bancàries locals per conèixer l’abast de la població que pogués estar afectada per desnonaments, contactar amb Càritas DiocesaA l’esquerra la cuina vella. A la dreta, la nova. na a fi d’obtenir informació sobre ció i condicionament d’un habitatge destipersones afectades i l’oferiment de suport per nat a emergències socials és de 10.000€ ajudar en la negociació amb entitats creditores. aportats per la Diputació de Barcelona i 9.167,30€ aportats per l’Ajuntament de TiD’altra banda, l’Àrea General d’alcaldia ha ana. En total, 19.167,30€. creat l’oferta municipal d’allotjament social, mitjançant la creació d’un servei d’habitatge d’emergències d’estada limitada. Com a resul- • Atesa la tasca preventiva i de detecció precoç duta a terme per Serveis Socials, aquest tat, s’ha rehabilitat i condicionat un pis per a la habitatge està sent poc utilitzat. cobertura temporal de les necessitats bàsiques
Treiem-ne més profit
Tremp
Pallars Jussà Lleida 6.464 habitants
il·lusió
ó
raci
labo
col·
En
em vasem
Ó ACI EGR t INT ta ni tu or op
in Cu
recuperem EXCEDENTS aprofitable verdures aliments ous menjar fruita sobra carn
treball en equip
Treiem-ne més profit!
... DONAR - REBRE - DONAR - REBRE - DONAR - REBRE - DONAR ...
Et podem ajudar... Si estàs passant un moment difícil, no tens feina, si tu o els teus teniu problemes per fer una bona alimentació, si et sents sol, etc.
i
Ens pots ajudar... A recollir aliments, a cuinar i envasar, a repartir, pots col·laborar de tantes maneres com puguis imaginar. Vine, dóna’ns un cop de mà!
Vine, nosaltres et donem la ma!
forma continuada: les superfícies comercials retiren de la venda aliments propers a la data de caducitat i els destrueixen o tiren a les escombraries, els pagesos i agricultors llencen aquells productes que per mida o per petits danys no compleixen els requisits que demana el mercat, els menjadors comunitaris també destrueixen les racions de menjar que no utilitzen...
També pots ajudar fent un donatiu o fent-te voluntari del projecte: Donatius a: Ass. Dones Rosa d’Abril > 2100-0030-85-0201148518 (Concepte: Treiem-ne més profit!)
Estem convençuts que cal aprofitar-lo per construir una nova forma de donar resposta a aquests problemes –que no desapareixeran aviat- i que aquest aprenentatge ha de servir-nos en el futur. Cal encarar aquest repte implicant persones, entitats, empreses i administracions, conscients que només així podrem fer-hi front.
Més informació i voluntariat: Ajuntament de Tremp. Tel. 973650005 (ext. 341, 348) / benestar@ajuntamentdetremp.cat Organitzen:
Col·laboren:
CEIP Valldeflors
L’actual situació de crisi econòmica afecta cada cop més persones, i s’estén de forma sostinguda entre un bon nombre de ciutadans i ciutadanes, que veuen minvats de forma important els seus recursos econòmics. Els efectes d’aquest impacte es veuen des de molts àmbits: educatius, sanitaris, socials..., i sovint afecten aquelles necessitats més primàries, com l’alimentació, repercutint de forma important en el dia a dia dels nostres veïns i veïnes i en la seva qualitat de vida. Paral·lelament, i de forma paradoxal, al nostre entorn es malbaraten recursos alimentaris de
Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Tremp va posar en marxa l’estiu de 2012 el projecte Treiem-ne més profit, un projecte d’aprofitament dels excedents alimentaris, que compta amb el suport i la implicació de diferents entitats i empreses del municipi. Objectius generals • Donar resposta a les necessitats alimentàries de les persones i famílies que passen per situacions greus de crisi econòmica. • Reduir el malbaratament alimentari i d’altres objectes quotidians o de consum. • Facilitar que les famílies amb recursos escassos s’alimentin de forma equilibrada.
71
Secretaria de PolĂtica Municipal