ec
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge Juan Echániz Sans
Seminaris PSC Eleccions Locals 2015 Secretaria de Política Municipal Barcelona, 22 de gener de 2015
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.- 2007-2015 CANVI DE PARADIGMA, del creixement a l’estancament. Activitat urbanística més selectiva, amb menys inversió i més gestió. Desequilibris urbans després de la crisi, “PAISATGE DESPRÉS DE LA BATALLA.” Manteniment del “capital urbà acumulat” Govern Local i Serveis Públics.
2.- EL CANVI CLIMÀTIC I LA SOSTENIBILITAT.
Polítiques públiques sostenibles. Ciutats sostenibles, importància del planejament i l’ordenació de les activitats i habitatges.
3.- URBANISME I DESIGUALTATS. Repensar la pràctica urbanística incorporant la lluita contra les desigualtats. Nova política d’habitatge local. Desenvolupament de noves activitats econòmiques.
4.- Del concepte de SMART CITY a les POLÍTIQUES PÚBLIQUES INNOVADORES. Cartera de serveis locals. Organització i processos.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.- CANVI DE PARADIGMA (1) La crisi econòmica i financera ha comportat destrucció de llocs de treball, creixement de les desigualtats, pobresa i, pel que fa als governs locals, processos de consolidació fiscal que tenen conseqüències per les àrees territorials de l’organització municipal:
1.1.- Disminució de l’activitat urbanística impulsada per l’ajuntament. 1.2.- Desequilibris urbans després de la crisi. 1.3.- Manteniment del “capital urbà acumulat”. 1.4.- Manteniment de la cartera de serveis locals.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.1.- Disminució de l’activitat urbanística impulsada per l’ajuntament (1) Inversió local a la baixa.
L’aportació de la Generalitat al PUOSDC ha baixat un 85% entre 2010 i 2014. Els ingressos municipals per finançar inversions han caigut un 77% en el període 2010-2013.
Limitacions de la LRSAL i de les normatives derivades.
Les regles de la sostenibilitat financera i l’equilibri pressupostari i altres que limiten la utilització del superàvit (RDL 17/2014).
Pla d’Inversions de l’ajuntament 2015-2019.
+ Programació. + Selecció. + Concentració Consens amb els actors socials. Infraestructures toves (carrils bici, prioritat invertida, itineraris passeig i activitat física, etc.)
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.1.- Disminució de l’activitat urbanística impulsada per l’ajuntament (2) Cooperació amb altres operadors.
Xarxes de Cooperació. Públics (ajuntaments, diputacions, Generalitat, etc.). Privats.
Gestió.
Col·laboració públic -privada Revisió de projectes i planejament en clau d’austeritat i adequació ambiental.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.2.- Desequilibris urbans després de la crisi. Els derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària.
Resposta contingent als efectes socials. Objectiu: que la gent “mantingui” el seu habitatge. Bases per una nova política: • •
De la promoció a la intermediació. Col·laboració tercer sector i privats.
Els derivats del model de ciutat.
Dispersió vs. concentració • •
Perifèries residencials de baixa densitat. Centres i/o barris degradats.
Espais urbans excessivament especialitzats.
Repensar l’espai per activitats econòmiques.
Polígons d’activitats i serveis vs. “polígons industrials” Coexistència de nova activitat amb residència i altres usos.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.3.- Manteniment del “capital urbà acumulat”(1) Programes de manteniment d’Infraestructures i Equipaments. Correcció de dèficits en espais ja urbanitzats i en equipaments ja en funcionament. Racionalització d’equipaments i infraestructures en clau ambiental (estalvi energètic, d’aigua i canvis tecnològics).
Accions de millora, previsió, control i gestió de les dotacions.
Dignificació i nous usos espais residuals i solars buits. Adequació a Normativa dels equipaments i les infraestructures (per exemple accessibilitat). Plans de Gestió d’equipaments. Avaluació funcionals d’Espais públics.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.3.- Manteniment del “capital urbà acumulat”(2)
Posada al dia de les eines urbanístiques.
Millorar el coneixement urbanístic del municipi i posada al dia de la documentació i informació urbanística. Revisar el planejament general i/o el derivat. Revisar ordenances. Guies d’estil i Plans Directors d’Urbanització i Espai Públic municipals.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
1.4.- Manteniment de la cartera de serveis públics Les àrees de territori i urbanisme de l’organització municipal han d’acompanyar al govern municipal en el procés de revisió de les infraestructures i equipaments que permeten prestar determinats serveis locals. De la funció promotora a la col·laborativa.
Adequació funcional dels equipaments i infraestructures als estàndards que es defineixin en la cartera de serveis locals. Millores de gestió per garantir la prestació de determinats serveis locals. Col·laboració transversal amb la resta d’àrees de l’ajuntament per garantir la cartera de serveis locals.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
2.- EL CANVI CLIMÀTIC I LA SOSTENIBILITAT (1). Polítiques públiques sostenibles. Ciutats sostenibles, importància del planejament i l’ordenació de les activitats i habitatges.
OBJECTIUS: • • • •
Ús eficient de l’aigua i l’energia. Garantir la biodiversitat. Reducció de la contaminació de l’aire/lumínica/acústica. Adaptació de les edificacions.
Importància del Planejament i l’ordenació de les edificacions.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
2.- EL CANVI CLIMÀTIC I LA SOSTENIBILITAT (2).
Figura . Huella de carbono de Atlanta y Barcelona, dos ciudades con una población similar (Fuente: Better Growth, Better Climate: The New Climate Economy Report. Chapter 2. Cities).
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
2.- EL CANVI CLIMÀTIC I LA SOSTENIBILITAT (3). Paper de les ciutats.
Les ciutats concentren el 80% de l’activitat mundial. El 2030 un 60% de la població viurà a les ciutats. Les edificacions consumeixen el 32% de l’energia consumida. Les ciutats espanyoles són responsables del 75%- 80% de les emissions de CO2
Per què és important aquesta política pels socialistes?
Compromís amb les properes generacions. Ciutats més saludables. Ciutats més igualitàries. Ciutats més competitives.
Repte.
Polítiques integrals i transversals.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
3.- URBANISME I DESIGUALTATS. Repensar la pràctica urbanística incorporant la lluita contra les desigualtats.
La desigualtat no es un fenomen nou. S’ha incrementat amb la crisi. Una nova mirada al planejament. La importància de les dotacions (infraestructures i equipaments). La importància de les actuacions integrals (Pla de barris, etc.)
La política d’habitatge a nivell local.
L’habitatge en el focus de la revisió del planejament. La gestió urbanística i les ordenances d’edificació.
Desenvolupament .de noves activitats econòmiques.
“El primer factor de desigualtat és l’atur”. Usos i ordenances. Repensar els polígons: d’industrials a activitats econòmiques.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
4.- Del concepte de SMART CITY al de les POLÍTIQUES PÚBLIQUES INNOVADORES. De la ciutat intel·ligent, pensada per millorar la gestió municipal i desenvolupar les empreses, a les polítiques publiques innovadores pensades per a millorar la qualitat de vida del ciutadà i la seva implicació ciutadana.
. Cartera de serveis locals. Organització i processos.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
2015-2019, un temps per repensar els pobles i les ciutats
Mantenir la cartera de serveis: Treballar per la sostenibilitat: Promoure el desenvolupament: Cooperar i impulsar la participació: Promoure l’educació i la cultura:
ciutat més igualitària, més cohesió. ciutat més saludable i amb més futur. ciutat amb més ocupació. ciutat més democràtica. ciutat amb més oportunitats.
2015-2019, estratègies i prioritats en la política urbanística i de l’habitatge
GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ!
Juan Echaniz Sans, arquitecte i gestor públic. jechanizs@gmail.com .