solidaritatcatalana
Jaume Mercader i Llobera
per la independència
MODEL DE POBLE Creixement i desenvolupament urbà Sóc partidari de limitar el creixement de la població i de la superfície urbanitzada. Considero que el model de poble que tenim actualment és molt apreciat per la població i ens permet fer un bon ús dels serveis de què actualment disposem. Tinc seriosos dubtes de si un augment de població ens permetria seguir oferint la mateixa qualitat de serveis i subministrament als habitants, o podria forçar una demanda de nous serveis que rotundament no es poden assumir.
Pagesia i medi rural Crec en la importància que té el sector primari en l’economia del nostre poble i, més concretament, en la producció de consum propi. Proposo que s’afavoreixi que allò produït al poble pugui ser consumit al poble, si el productor i el comprador així ho desitgen. En aquest sentit, avaluar la qualitat de les relacions productor-distribuïdor i si és precís, potenciar oficialment el consum propi.
Territori, medi ambient, casc antic i turisme Em posiciono a favor d’una política de protecció i difusió dels paratges naturals del municipi. Ens hem d’esforçar per donar més embranzida a autèntiques joies del patrimoni arquitectònic i històric, com l’església romànica de Sant Vicenç, les ruïnes del Castell dels Torelló o la colònia industrial de Borgonyà. Cal lluitar pel posicionament d’aquestes obres en el si del reconeixement nacional. Paral·lelament, el nostre municipi no pot deixar passar els seus paisatges i entorns naturals, com els turons del Sot Gran, la llera del riu o les diverses fonts que brollen al nostre territori. Sóc defensor d’aquests espais i crec que tots ho hauríem de ser. Pot potenciar el turisme, però sobretot, perquè és un espai nostre i en volem gaudir.
Mobilitat Considero que s’han de repensar alguns elements del sistema viari del municipi, com els semàfors que hi ha a Vila-Seca i ara també a Borgonyà, que han costat uns diners i no es fan servir perquè directament ni estan encesos. Per altra banda, estic a favor que es forci als conductors a reduir la velocitat en casc urbà però alguns elements com les bandes elevades a l’Avinguda del Castell són notòriament excessives, tenint en compte que el pendent de la via ja és en si prou considerable. A més a més de tot això, proposo estudiar la viabilitat de la consideració del Carrer de l’Ajuntament com a “residencial. És un carrer molt transitat que aplega els comerços més freqüentats a hores punta del matí, una via on es fa vida a la
I
solidaritatcatalana
Jaume Mercader i Llobera
per la independència calçada. Un carrer d’aquesta mena que al nostre poble és prou estret, i amb voreres clarament insuficients per creuar-s’hi dues persones o circular amb una cadira de rodes, carro de la compra o cotxet. Proposo considerar una solució permissiva, com empedrar el carrer amb llambordes per garantir la moderació de la velocitat dels cotxes.
Participació ciutadana, organització i funcionament de l’ajuntament M’agrada pensar que existeix una manera més oberta de fer la política municipal. Els afers governamentals han de ser més transparents i més oberts. Els ciutadans han de poder expressar les seves opinions en els plens municipals, que se celebraran cada mes, i la societat civil podrà participar en la política sense la necessitat d’una plataforma política. L’ajuntament haurà de sotmetre a referèndum obert qualsevol decisió que afecti a tots els ciutadans de Sant Vicenç i les que representin una despesa consistent en una part important del finançament o de l’endeutament municipal.
Regeneració política És necessari imposar mesures per garantir que el govern municipal és gestionat exclusivament per persones candidates votades, i controlar la llibertat d’actuació dels regidors al marge dels interessos dels seus partits.
VIURE I BENESTAR Impostos, equipaments: A través de la mancomunitat de serveis amb municipis veïns hem d’aconseguir una major eficàcia. Millorant el rendiment de la inversió en serveis podrem mantenir el nostre estat de benestar i permetre afluixar la càrrega dels impostos que paguen els habitants.
Habitatge Com explico més amunt, estic en contra de l’expansió demogràfica provocada del municipi. Tot i així és deure de l’ajuntament garantir que tothom del poble pugui tenir-hi casa. Proposo que en cas de necessitat, es prioritzi l’accés a l’habitatge a les persones empadronades al poble abans que als vinguts de fora.
Ocupació i crisis L’ajuntament ha de donar suport, especialment en temps de crisi, a les indústries i empreses que ofereixen feina a la gent del poble. Com a administració, la seva funció és la de servir d’enllaç, de crossa de qui busca II
solidaritatcatalana
Jaume Mercader i Llobera
per la independència feina i de suport a les empreses que volen instal·lar-se al nostre poble.
OCI Oci i esport Em semblaria assenyat reforçar la piscina municipal com a nucli d’oci a l’estiu. Tenim la piscina amb més afluència de la Vall del Ges, que atreu a banyistes de gairebé mitja comarca. Hem de reconèixer l’avantatge d’aquest fet, que acosta més població al nostre poble, però hem d’assegurar-nos que oferir un servei a gent vinguda de fora no signifiqui un sobrecost a les arques de l’ajuntament. La piscina ha de procurar ser autosuficient. Considero necessari que en tots els espais d’oci on s’hagi d’abonar l’entrada es faci descompte per la població local.
Festes i cultura La nostra candidatura és un pilar de defensa de la cultura catalana en totes les seves demostracions, des de les més tradicionals fins a les més innovadores. Ens agrada l’art català, l’esperit amb què al nostre poble i a la nostra terra es forja la vida. Per això creiem imprescindible la defensa, únicament, de la nostra cultura i el nostre estil de vida. Com a hereus d’una civilització mercantil i que va dominar territoris de cultures i gents molt diverses, hem de ser oberts a qualsevol cultura visitant. Estem a favor de compartir i intercanviar festivitats i riquesa cultural, però ens reconeixem a nosaltres mateixos (al poble català) com a únic creador i defensor de la cultura catalana. Per tant, és el nostre deure donar-li ales i garantir que en tots els actes del municipi on així ho vulguin els seus creadors, les mostres de cultura catalana tinguin un lloc privilegiat. En aquest sentit, l’ajuntament ha d’oferir ajuda privilegiada a les entitats que portin la creació de la cultura catalana com a insígnia. Ajudar-les logísticament i publicitàriament, i si cal, institucionalment arreu del país, difonent creació autòctona com el Contrapàs Llarg. Això surt de l’àmbit estrictament municipal, i considero que el nostre ajuntament s’ha de mostrar amic d’aquelles entitats d’altres municipis propers que ofereixin activitats culturals que al nostre municipi encara no existeixin, com seria el cas d’una colla castellera. Potenciar aquestes activitats entre la gent del poble pot crear, a la llarga, un gran interès i fer que, efectivament, sorgeixi l’oferta al nostre propi poble. Per últim, un comentari sobre les festes majors. La partida econòmica destinada a festes s’ha de repartir, com és de justa lògica, entre els tres nuclis del municipi. No obstant, proposo racionalitzar la coincidència de les festes. Si les festes de tots els nuclis coincideixen en el calendari, podrem evitar actes repetits i en conseqüència oferir més variació en el programa. No es perdrà la identitat de cada festa, i en canvi podrem oferir una festa arreu del municipi de majors dimensions.
III