ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC DEL MUNICIPI DE BINISSALEM - 2017 by SOM Tourism

ESTRATÈGIA DE

DESENVOLUPAMENT

TURÍSTIC DEL MUNICIPI DE

BINISSALEM 2017

© Ajuntament de Binissalem, 2017 www.ajbinissalem.net © SOM, 2017 www.somtourism.com © SOM per el text, gràfiques taules i il·lustracions © Ajuntament de Binissalem i Som per les fotografies Reservats tots els drets. No es permet la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, enregistrament o uns altres) sense autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright. La infracció de dites dretes pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual. 1ª edició digital: Juliol 2017 © 2017 Disseny i composició: SOM

ÍNDEX

Justificació

Introducció

1. Estat del desenvolupament turístic actual a Binissalem.

2. El context turístic de Mallorca: qui ens visita?

3. L’espai turístic cooperatiu/competitiu: l’entorn de Binissalem.

4. Tendències de turisme i oci del 2017

5. Anàlisi de la situació del municipi de Binissalem

6. Definició de l’Estratègia

Fonts d’informació

JUSTI FICA 4

JUSTI FICA CIÓ

Aquesta Estratègia de Desenvolupament Turístic del municipi de Binissalem neix de la necessitat de complir l’article 8 de la Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears, on s’establia que cada municipi havia d’aprovar una Estratègia de Desenvolupament Turístic Municipal per al període 2014-2015, el qual s’havia d’ajustar a les directrius del Pla Integral de Turisme de les Illes Balears (PITIB) que el Consell de Govern va aprovar el 10 d’agost de 2012.

Totes les finalitats que conformen l’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem van encaminades a fomentar un major desenvolupament econòmic, social i cultural per al poble a través del turisme. No obstant, perquè tot això sigui possible, cal dissenyar una estratègia que compti amb el consens polític i social, i que es tradueixi amb accions concretes que permetin:

»» Fomentar un creixement turístic baix criteris de responsabilitat, sostenibilitat i qualitat.

»» Aconseguir un millor posicionament respecte a les altres destinacions turístiques de Mallorca.

»» Posar en valor i adaptar els recursos per a l’ús turístic per confeccionar tota una sèrie de productes.

»» Aprofitar la presència turística a Mallorca per a beneficiar socioeconòmicament Binissalem. 5

»» Posar les bases per a què la iniciativa privada dinamitzi el teixit productiu del municipi.

IN TRO DUC CIÓ El municipi de Binissalem es troba situat dins la comarca del Raiguer i té una extensió aproximada de 29’77 km² km2 (mapa 1). Territorialment limita amb els municipis de Consell, Alaró, Lloseta, Inca i Sencelles. Segons les dades del padró de l’any 2016, Binissalem tenia 7.966

habitants, i per tant, una densitat de població de 267,58 habitants/km2, una xifra similar a la densitat mitjana de població del conjunt de l’illa, la qual era de 236,64 habitants/km2.

Mapa 1. Localització del terme municipal.

El terme de Binissalem presenta dues zones clarament diferenciades segons el relleu: una nord, de característiques muntanyoses, encara que amb altures poc considerables, i una sud, dominada per planes que es destinen al conreu de secà. La zona muntanyosa del nord coincideix amb les estribacions meridionals de la serra de Tramuntana i es caracteritza per les grans finques i possessions, on es mesclen usos agrícoles tradicionals, preferentment l’olivera, amb algunes taques de vegetació natural, com el pinar o la garriga d’ullastre, que constitueixen les úniques zones de vegetació natural del municipi. Les principals alçades es troben en els turons de Bellveure (383m) i Morneta, que estan separats pel coll d’en Simonet; també hi trobam el penyal dels Bous (l’elevació més important del municipi, amb 407 metres), el penyal Roig i la Penya de Can Jeroni.

Probablement l’explotació de les pedreres de pedra viva, d’alta qualitat, data de l’època romana. Situades al peu del massís muntanyós de Morneta, aquestes subministraren material per construir esglésies, convents, casals senyorials i detalls escultòrics i ornamentals de tota Mallorca. El 1892 arribà la fil·loxera a Binissalem; aquest fet comportà la desfeta d’una època de prosperitat de l’economia del poble, ja que moltes famílies quedaren pràcticament arruïnades. Pel que fa a la indústria, el 1834 en una extracció d’argila fou descobert carbó. Amb l’assessorament d’un enginyer holandès, es començà a explotar la mineria de lignit, seguint mètodes moderns. Però el 1842 patí una primera crisi a causa del carbó anglès, més econòmic i de millor qualitat. A finals del segle XIX els sabaters havien assolit tanta importància com els teixidors. Amb la fil·loxera es necessitava cercar altres alternatives i per això s’obriren nombroses fàbriques de calçat i de conserves vegetals. El màxim apogeu es donà després de la Guerra Civil i s’hi arribaren a comptabilitzar 35 fàbriques de calçat. Però davant la impossibilitat de competir amb els mercats internacionals, el secor entrà en crisi i es començaren a tancar les fàbriques.

Les aigües del municipi drenen cap al torrent de Rafal Garcés o d’Almadrà; aquest, juntament amb el de Solleric i el de Pina, dóna lloc al torrent de Vinagrella o de Muro, que constitueix el curs d’aigua més important de Mallorca. El municipi compta amb una zona natural protegida, que coincideix amb el Puig de Bellveure i el Penyal dels Bous, catalogada com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), amb una extensió de 409 ha.

A l’actualitat s’ha tornat a recuperar gran part del sector vinater, fortament relacionat amb la creació, entre 1989- 1991, de la DO de Binissalem.

Tradicionalment s’ha vinculat la economia de Binissalem a la vinya. Tot i que això és cert, hem de tenir present que aquesta no va tenir la seva època d’esplendor fins ben entrat el s. XVII. En èpoques anteriors, la trilogia mediterrània (formada per la vinya, els cereals i l’olivar) era la base de l’alimentació de la població d’aquesta zona.

Binissalem compta amb una gran diversitat de recursos culturals, els quals es poden posar en valor i ser adaptats així per a l’ús turístic i didàctic. Els fenòmens destacats que influeixen en el procés d’identificació són dos: els recursos naturals i els culturals. D’aquesta manera, per posar aquests recursos en valor es fa necessari fer inventari amb el major nombre possible: »» Jaciments arqueològics: Talaiot de sa Terra Grossa, Talaiot des Velar, Cova de Can Pere Antoni, Camí romà de Binissalem a Alaró.

»» Cases de fora vila: Biniagual, Bellveure, Morneta, Torre de Can Moranta, Can Cabrit, Can Macià, Can Pere Antoni, Sa Cabana d’en Ferrer, Son Roig.

»» Edifici religiosos: Església parroquial de Santa Maria de Robines, Rectoria, Església, convent i celler de Cals Agustins, Convent de les Monges Trinitàries, Cementeri vell, Oratori de Biniagual.

»» Béns etnològics: Pou Poal, Molí des Polls, Molí des Cós, Pou d’en Torrens, Molí de sa Goleta, Molí d’en Sopes, Pou de Sa Creu, Pou Bo, Pou de Can Gelabert, Tafona de Cas Capità Bissó.

»» Escultura monumental religiosa i heràldica (creus de terme): Creu de la Carretera de Biniali, Creu del Carrer Creu, Estacions del Via Crucis, Escuts de Cas Canonge Pol.

»» Béns d’interès industrial: Escola Graduada, Antiga Fàbrica de Can Roma, Antiga Escola Municipal, Can Figuerola, Sa Farinera.

»» Arquitectura civil

»» Béns d’interès paisatgístic i ambiental: Conjunt marjat de Can Arabí, Oliverar de Ca na Marca, Sa Trona, Sa Pota del Rei, llogaret de Biniagual.

»» Edificis públics: Ajuntament, Estació de tren »» Edificis urbans: Can Biscaí, Can Garrover, Can Carreter, Cal Metge Borràs, Antiga posada de Morneta, Can Beier, Can Beltran, Can Rafel Niu, Ca l’Ardiaca, Can Morro/Can Barcella, Cal Comte, Can Marc, Can Tiró de Ses Bolles, Can Torró, Cal General Morante, Can n’Enric Sureda, Can Jaquotot, Ca don Gaspar, Can Jaitit, Can Tous, Cal Capità Bissó, Can Sabater, Can Antic, Can Gelabert, Can Llorenç.

»» Festes i tradicions: religioses (festivitat dels Reis, les festes de Sant Antoni, les processons de Setmana Santa, la Pancaritat, les festes de sant Jaume i els actes propis de les festes de Nadal), fires i mercats (mercat dels divendres, la Fira de la Pedra), les Festes del Vermar i gastronomia característica (fideus de vermar i arròs amb salseta).

BI NIS SA 10

1. ESTAT DEL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC ACTUAL A BINISSALEM

El municipi de Binissalem presenta un desenvolupament turístic escàs i limitat en comparació a la majoria de municipis de la costa, els quals a partir de la segona meitat del segle XX, iniciaren una gran transformació arrel del desenvolupament del turisme de masses lligat al producte de sol i platja. No obstant, dins el terme municipal de Binissalem hi ha un important conjunt de recursos paisatgístics, històrics, culturals, patrimonials, etnològics i gastronòmics que fins ara no han estat posats en valor suficientment com a productes turístics.

Durant els darrers anys s’ha creat una oferta de petits agroturismes i d’habitatges unifamiliars que comercialitzen estades turístiques; però tot i això, Binissalem segueix sent un dels municipis de l’illa amb menys oferta d’allotjament turístic. Segons els registres oficials del Govern de les Illes Balears, el nombre d’establiments d’allotjament turístic es limita 2 agroturismes i 39 habitatges turístics.

D’altra banda, la relativa llunyania respecte als grans nuclis turístics costers i la escassa visibilitat que han tingut els recursos amb potencialitat turística existents al municipi, ha fet que la presència de turistes al poble hagi estat tradicionalment testimonial. Ara bé, aquesta posició geogràfica privilegiada en el centre de l’illa, juntament amb la presència d’una sèrie de recursos amb potencialitat turística, atorguen a Binissalem un vertader potencial d’atracció de visitants, capaç de contribuir a dinamitzar i diversificar l’economia local. 11

2. EL CONTEXT TURÍSTIC DE MALLORCA: QUI ENS VISITA? Segons les dades estadístiques de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, referents a l’any 2016, a Mallorca arribaren 10.935.682 visitants.

2.1 PRINCIPALS MERCATS Si analitzem l’origen dels turistes que venen a Mallorca, es constata el predomini alemany, el qual acapara més d’un terç de les arribades (taula 1). D’altra banda, existeix una forta dependència respecte al mercat alemany i britànic, ja que ambdós representaren el 60 % dels turistes que viatjaren a Mallorca. El tercer mercat amb importància és el nacional, que a l’any 2016 significà l’11% del turisme a Mallorca, una xifra superior a la dels anys anteriors quan la crisi econòmica que afectà al país provocà una disminució dels turistes nacionals arribats a l’illa. Finalment, cal tenir presents els països nòrdics, els quals, mantenen una tendència a l’alça pel que fa al nombre d’arribades, i s’han consolidat com el quart mercat turístic de Mallorca. Taula 1. Arribada de turistes per nacionalitat. Núm. Turistes

Percentatge

10.935.682

100%

Alemanya

4.167.196

38,10%

Regne Unit

2.332.459

21,33%

Espanya

1.213.719

11,10%

Països nòrdics

768.547

Resta del món

1.304.894

11,90%

2016_Total

Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos

548.373

França

410.390

3,75%

Itàlia

190.103

1,74%

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

Si s’analitzen la forma com es distribueixen els turistes al llarg de l’any (gràfic 1), es pot observar una forta distribució estacional, caracteritzada per una punta estival marcada per l’existència de cinc mesos on es superen el milió de turistes. D’altra banda, les dades mostren un progressiu allargament de la temporada cap a abril i octubre, de tal forma que es tendeix cap una “desaparició” de la temporada mitjana i la consolidació de dues grans temporades: de Pasqua a Tots Sants (temporada alta) i de Tots Sants a Pasqua (temporada baixa). Gràfic 1. Mitjana mensual de turistes arribats a Mallorca entre els anys 2006-2016.

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

DES

NOV

OCT

SET

AGO

JUL

JUN

MAI

ABR

MAR

FEB

GEN

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

2.2 MOTIU DEL VIATGE Pel que respecte al motiu del viatge, l’oci i vacances fou el principal amb un 90,5 %, i lluny queden la resta de motius com puguin ser els deguts a treball, personals o altres (taula 2). Taula 2. Tipus de turistes segons el motiu del viatge.

Motiu del viatge

Mallorca

Percentatge

10.935.682

100 %

9.896.489

90,5 %

Treball/Negocis

450.272

4,12 %

Altres motius

588.921

5,38 %

2016_Total Oci/Vacances

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

2.3 ORGANITZACIÓ DEL VIATGE Els turistes que venen sense paquet turístic, ja superen al turista tradicional que venia a Mallorca a allotjar-se a un hotel mitjançant un paquet turístic (gràfic 2). Gràfic 2. Percentatge de turistes segons el tipus d’organització del viatge.

42% 58%

Amb paquet turístic

Sense paquet turístic

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades d’EGATUR del 2016.

Els operadors turístics alemanys i britànics acaparen el mercat dels viatges organitzats i els paquets vacacionals (taula 3). Taula 3. Principals operadors turístics que treballen a Mallorca. TTOO TUI

Principal mercat turístic Alemany

Hotelbeds

Britànic

Thomas Cook

Britànic

Airtours

Britànic

Rewe

Alemany

Thomson

Britànic

Alltours

Alemany

First choice

Britànic

Neckerman

Alemany

Jet2

Britànic

Travelplan

Espanyol

Soultour

Espanyol

Natalie tours

Rus

Font: elaboració pròpia

2.3.1 Canals de reser va Si s’analitzen els canals de reserva que utilitzaren els turistes que viatjaren a l’illa, durant l’any 2014, es pot observar a la taula 4, com gairebé la meitat ho feren mitjançant una agència o paquet turístic. No obstant, de cada vegada són més els turistes que fan la reserva de forma directa, i a l’any 2014, ja representaven un 34 % de la demanda total. Taula 4. Canals de reserva. Núm. Turistes

Percentatge

2014_Total

9.650.461

100 %

Directament

3.252.892

34 %

Per mitjà d’una agència o paquet turístic

4.771.273

49 %

Sense reserva

233.290

No correspon (allotjament amb propietat o familiars)

1.393.007

2% 14 %

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades d’EGATUR.

2.3.2 Ús d’internet La venta online al sector turístic, és un fenomen que no ha aturat de créixer durant els darrers anys, fins al punt que el portal de reserves online www.booking.com, s’ha convertit en un dels principals touroperadors (TTOO) de Mallorca1. Sens dubte, ens trobam davant una etapa de canvi associada al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, les quals han revolucionat la forma amb que els turistes s’informen i reserven el seus viatges. A més, internet ha possibilitat que els destins turístics puguin obrir una finestra directe cap a l’exterior, que els permet promocionar i comercialitzar els seus recursos i oferta turística. A l’any 2014, el 75% dels turistes que viatjaren a Mallorca varen fer ús d’internet per organitzar el seu viatge, per cercar informació (75%), realitzar reserves (68%) i realitzar pagaments (67%). Taula 5. Percentatge de turistes que utilitzen internet. 2014_Total

Utilitza internet

Per cercar informació

Per realitzar reserves

Per realitzar pagaments

75 %

68 %

67 %

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades d’EGATUR

La dimensió que ha adquirit la comercialització turística a través d’internet, és de tal magnitud, que actualment podem trobar una oferta completament especialitzada en funció del producte i segment turístic. El nombre de webs no deixa de créixer constantment, així com els productes i serveis oferts. Taula 6. Principals webs de reserves d’allotjament turístic a Mallorca. »» http://www.booking.com/

»» http://www.es.lastminute.com/

»» http://www.trivago.es

»» http://www.tripadvisor.es

»» http://www.edreams.es

»» http://www.logitravel.com/

»» http://www.rumbo.es/

»» http://www.expedia.es/

»» http://www.atrapalo.com

»» http://www.viajar.com/

»» http://www.destinia.com

»» http://www.muchoviaje.com/

»» http://www.kayak.es

»» http://www.hoteles.com Font: elaboració pròpia.

http://www.preferente.com/noticias-de-agencias-de-viajes/booking-com-ya-es-el-mayor-touroperador-para-mallorca-242066.html

Durant els darrers anys, estan apareixent noves pàgines web, especialitzades amb una determinada oferta d’oci i turisme, com per exemple, el cas dels portals d’internet destinats al turisme rural i/o al lloguer d’habitatges vacacionals (veure taula 7 i 8). Fins i tot, hi ha agències de venta online que limiten la seva oferta a un determinat territori, com pugui ser Mallorca. Aquest és el cas per exemple de agroturismoenmallorca.com, rusticbooking.com o casaruralmallorca.net, entre d’altres. Taula 7. Principals webs que ofereixen reserves de turisme rural a Mallorca. »» http://www.toprural.com/

»» http://www.escapadarural.com/

»» http://www.rusticrent.com/

»» http://www.casaturismorural.com/ Font: elaboració pròpia.

Taula 8. Principals webs que ofereixen reserves d’habitatges vacacionals a Mallorca. »» https://www.airbnb.es/

»» https://www.homelidays.es/

»» https://www.homeaway.es/

»» https://www.hometogo.es/

»» http://www.mallorcahomefeeling.com/ Font: elaboració pròpia

2.4 TIPUS D’ALLOTJAMENT I ESTADA MITJANA Pel que respecte al tipus d’allotjament que utilitzaren els turistes que viatjaren a Mallorca, durant l’any 2016 (taula 9), els hotels o similars seguiren sent la principal forma d’allotjament utilitzada, acollint a un 67% dels turistes. Cal a dir, que a pesar de tenir un pes percentual relativament baix, durant els darrers anys s’està produint un increment del nombre de turistes que decideixen allotjar-se a un habitatge de lloguer. Taula 9. Tipus d’allotjament que utilitzaren els turistes que visitaren Mallorca. Tipus d’allotjament

Mallorca

Percentatge

10.935.682

100 %

7.332.805

67 %

Habitatge en propietat

601.493

5,5 %

Allotjament de lloguer

1.524.948

14 %

Altres

1.476.437

13,5 %

2016_Total Hotels o similars

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

Alhora d’analitzar les dades de Mallorca sobre tipus d’allotjament i organització del viatge, és curiós observar com durant els mesos de desembre i gener, la forma d’allotjament predominant són les residències secundàries i les cases de lloguer, per sobre dels hotels. També cal constatar la progressiva disminució del paquet turístic enfront de l’augment del nombre de turistes que organitzen el viatge pel seu compte.

Taula 10. Percentatge de turistes arribats a Mallorca segons tipus d’allotjament i període de l’any (2016). Tipus d’allotjament

Hotels o similars

Allotjament de lloguer

Habitatge en propietat

Altres

GENER

27,2 %

10,3 %

19 %

43,5 %

FEBRER

46,8 %

12 %

12,3 %

28,9 %

MARÇ

50,8 %

14 %

11,5 %

23,7 %

ABRIL

54 %

19,2 %

7,3 %

19,5 %

MAIG

74 %

11,10 %

11,9 %

JUNY

73,7 %

12,8 %

9,5 %

JULIOL

67,5 %

15,5 %

3,8 %

13,2 %

AGOST

69 %

14,9 %

5,7 %

10,4 %

SETEMBRE

77 %

11 %

3,3 %

8,7 %

OCTUBRE

67,6 %

10,4 %

6,1 %

15,9 %

NOVEMBRE

39,6 %

14,2 %

14,5%

31,7 %

DESEMBRE

37 %

12,9%

11,7 %

38,4 %

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

Pel que fa a l’estada mitjana dels turistes que visitaren Mallorca durant l’any 2014 (taula 11), aquesta va ser de 8,2 dies. Si s’analitzen les dades per nacionalitats, en general, el comportament és molt semblant, exceptuant, la categoria “Resta del món” que té una mitjana de dies superior, donat a que agrupa països allunyats geogràficament, i que per compensar el cost del desplaçament allarguen la seva estada. Taula 11. Estada mitjana dels turistes segons la seva nacionalitat (dades de 2014). Nacionalitats 2014_Total Resta del món

Estada mitjana 8,2 12,57

França

8,97

Països nòrdics

8,38

Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos

8,37

Alemanya

8,27

Suïssa

8,18

Regne Unit

7,87

Espanya

7,76

Itàlia

7,61

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

2.5 DESPESA La despesa turística a les Illes Balears es manté dins de la mitjana dels darrers anys, la qual es situa entorn a uns 127,97€/dia/turista. Per nacionalitats, els turistes provinents de Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos i dels països nòrdics, la seva despesa es situa per damunt de la mitjana, a diferència del turisme nacional, francès i alemany que es troben un poc per davall d’aquesta mitjana. Taula 12. Despesa mitjana diària anual dels turistes a les Illes Balears segons país de residència, any 2016. Nacionalitats

Despesa mitjana diària (€)

2016_Total

127,97

Resta del món

181,65

Suïssa

131,36

Països nòrdics

155,13

Itàlia

130,92

Regne Unit

128,71

Alemanya

126,88

Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos

148,06

Espanya França

84,98 126,90

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades d’EGATUR.

2.6 ESPAIS I ATRACCIONS QUE ES VISITEN A partir de l’anàlisi de les guies turístiques de Mallorca i els recursos disponibles a la xarxa d’internet, s’observa el predomini d’una sèrie d’espais i atraccions a visitar: »» Platges i cales.

»» Tren de Sóller-Port de Sóller.

»» Serra de Tramuntana:

»» Coves del Drach.

»» Monestir de Lluc.

»» Espais naturals:

»» Municipis de muntanya (Valldemossa, Deià, Estellencs, Sóller, Fornalutx, Pollença, etc.).

»» Parc nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. »» Parc natural de S’Albufera. »» Parc natural de Sa Dragonera.

»» Gorg Blau i Cúber.

»» Parc natural de Mondragó.

»» Sa Calobra-Torrent de Pareis.

»» Es Trenc-Salobrar de Campos.

»» Cala Tuent (Escorca).

»» Parc natural de Llevant.

»» Son Marroig-Sa Foradada. »» Reserva des Puig de Galatzó.

»» Mercats setmanals (Inca, Sineu, Pollença, Alcúdia)

»» Rutes de senderisme (Ruta de pedra en sec GR 221).

»» Fires tradicionals i temàtiques (Dijous bo a Inca).

»» Península de Formentor.

»» Festes populars (Moros i cristians a Pollença, Firó de Sóller, La Beata a Santa Margalida, Sant Antoni a Sa Pobla, Festa del vermar a Binissalem, El Rei en Jaume I a Calvià, etc).

»» Casc antic de Palma (La Seu, Sa Calatrava, Es Baluard, etc.)

3. L’ESPAI TURÍSTIC COOPERATIU/ COMPETITIU: L’ENTORN DE BINISSALEM. L’espai turístic del voltant de Binissalem es troba configurat per municipis d’interior (Consell, Alaró, Lloseta, Inca i Sencelles), amb un pes turístic relativament escàs dins el conjunt de l’illa.

3.1 D EMANDA TURÍSTICA No hi ha dades sobre el comportament real de la demanda turística als municipis situats al voltant de Binissalem però aquests, probablement, segueixen el mateix comportament que la resta de l’illa, marcada per una forta estacionalitat.

En general, la temporada turística de la zona va de maig a setembre, no obstant, si es tenen en compte els turistes de passada (cicloturistes fonamentalment), la temporada s’allargaria de març a octubre. 23

3.2 PUNTS D’INTERÈS TURÍSTIC Consell »» »» »» »» »»

Església de Nostra Senyora de la Visitació Casa de la vila La Rectoria Ca sa Metgessa Finca Masnou

»» »» »» »» »»

Camí de Muntanya Restaurant Cas Torrer Restaurant es Raiguer Es Rústic Restaurant i Cafè Bodega Ribas

Castell d’Alaró Església parroquial de Sant Bartomeu Rectoria Posada de Bànyols S’Olivaret Ajuntament Plaça del Mercat Posada de Can Xalet

»» »» »» »» »» »» »»

Teatre d’Alaró Torre d’Electricitat Restaurant Can Punta Restaurant Sa Fonda Hotel Rural s’Olivaret Es Verger Bodega Castell Miquel

Alaró »» »» »» »» »» »» »» »»

Lloseta »» Oratori de la Mare de Déu del Cocó »» Església parroquial de la Mare de Déu de Lloseta »» Palau d’Aiamans »» Teatre de Lloseta »» Sa Mina »» Cas Comte Petit Hotel & Spa »» The pink pepper tree Hotel

»» Finca Filicumis »» Tomeu Lassio Restaurant »» Celler Can Carrossa »» Restaurant Santi Taura »» Restaurant Sa Cotxera »» Celler Sa Plaça

Inca »» »» »» »» »» »» »» »»

Església parroquial de Santa Maria la Major Monestir de Sant Bartomeu Església i convent de Sant Domingo Ermita de Santa Magdalena Fàbrica de Can Ramis Molí d’aigua de sa Torrentera Puig de Santa Magdalena Quarter de Cavalleria

»» »» »» »» »» »» »» »»

Serral dels molins Sa Pota del Rei Can Monroig (Can Mora) Can Siquier Can Ripoll Celler Sa Travessa Celler Can Marron Celler de Can Amer

Sencelles »» Església parroquial de Sant Pere »» Monument de la Beata Sor Francinaina Cirer »» Convent de les Germanes de la Caritat »» Son Morei »» Celler Can Ramis »» Celler Ca Sa Padrina »» Celler Son Prim »» Bodegues Jaume Bennàssar »» Talaiot de Son Fred »» Son Sant Joan de Sonarrossa »» Aireflor Vell

»» Molí de can Mascaró »» Molí can Sinto »» Sa Cuina de n’Aina »» Can Romanyà »» Can Garau »» Can Riera »» Talaiot de Cascanar »» Talaiot de Binifat »» Talaiot de ses Talaies de can Xim »» Oratori de Sant Josep »» Jornets

Encara que hi ha una gran quantitat de punts d’interès turístic dins aquests municipis, tan sols un reduït nombre apareixen dins la informació turística que promocionen tant el Govern de les Illes Balears com el Consell de Mallorca: »» Punts d’interès turístic natural: »» Alaró i Lloseta tenen part del seu municipi ubicat dins la Serra de Tramuntana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. »» Punts d’interès turístic patrimonial i cultural: »» Cossiers d’Alaró. Declarats Festa d’Interès Cultural (2015). »» Castell d’Alaró »» Museu del Calçat (Inca)

3.3 PRODUCTES TURÍSTICS Alguns dels municipis situats a l’entorn de Binissalem participen d’algunes de les iniciatives que tant el Govern de les Illes Balears com el Consell Insular de Mallorca han impulsat per promocionar i diversificar l’oferta turística de l’illa, més enllà del clàssic producte de sol i platja. Alguns exemples d’aquestes iniciatives són: »» Rutes de cicloturisme (Sencelles, Inca i Lloseta). Govern de les Illes Illes Balears. »» Rutes artesanes (Govern de les Illes Balears): »» Ruta d’artesans (Alaró, Inca, Lloseta i Sencelles) »» Articles de pell (Inca). »» Mercat vell de Consell.

»» Rutes culturals (Balearsculturaltour): »» Ruta de l’art contemporani a Mallorca (Inca).

»» Rutes gastronòmiques: »» »» »» »» »»

Ruta de les bodegues: Alaró, Consell, Inca i Sencelles. D.O. Binissalem. Balearsculturaltour Ruta dels cellers: Inca. Balearsculturaltour Agroruta de les terres del Pla (Sencelles). Govern de les Illes Balears. Illes Balears Qualitat. Agroruta de les terres del Raiguer i Nord de Mallorca (Inca, Consell i Alaró). Illes Balears Qualitat. Oleoturisme (Sencelles). Govern de les Illes Balears.

3.4 A LLOTJAMENT TURÍSTIC DE LA ZONA I LA SEVA COMERCIALITZACIÓ A més de l’oferta reglada (taula 13), a la zona es dona, cada vegada més, una important oferta de turisme residencial, la qual té vital importància com a motor dinamitzador de l’economia local. Així, per exemple, a Inca trobam que hi ha 92 habitatges vacacionals (48 dels quals ja tenen l’autorització per comercialitzar estades turístiques)2; aquest fet fa que a l’actualitat hi hagi més places d’habitatges vacacionals que places turístiques als hotels i agroturismes d’aquest municipi. Taula 13. Nombre d’establiments i places turístiques dels municipis de l’entorn de Binissalem. Consell

Alaró

Lloseta

Inca

Núm. places

Núm. establiments

Núm. places

Núm. establiments

Núm. places

Núm. establiments

Núm. places

Núm. establiments

Núm. places

147

117

Agroturisme

Hotel rural

Turisme d’interior

Hostal residència

Núm. establiments

2015_Total

Sencelles

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de l’Observatori Turístic de les Illes Balears.

Les innovacions tecnològiques de la informació i la comunicació, representen actualment un recurs estratègic per competir dins un entorn complex que demanda canvis en els atributs del servei turístic que s’ofereix. Això ha provocat que la venta online sigui un fenomen en clara expansió, i per tant, el nombre de pàgines web que ofereixen productes i serveis turístics, sigui de cada vegada més ampli i sofisticat. Les principals plataformes que comercialitzen l’oferta d’allotjament dels municipis de l’interior de Mallorca són: Homeaway, Booking, Airbnb i Homelidays.

Dades proporcionades per l’ajuntament d’Inca, actualitzades a 23 de març de 2016.

3.5 LA PROMOCIÓ TURÍSTICA MUNICIPAL Com bé afirma Poon (1993), el turisme és un sector intensiu amb informació. La raó principal és la distància existent entre el lloc de residència del turista i el destí al que es desplaça. Aquesta realitat provoca que el sector estableixi els canals de comunicació adequats per traslladar al turista la informació idònia sobre el destí. Per tant, la difusió d’informació és un dels principals objectius de les webs de promoció turística. Per mitjà de la web han de mostrar-se els continguts adequats que facin del destí turístic una zona amb entitat i atractiu suficient per atreure el potencial

turista (Díaz et al., 2006). La recerca i avaluació de la informació obtinguda són etapes prèvies a la decisió de compra del producte turístic (Rastrollo y Alarcón, 1999). En el cas dels municipis propers a Binissalem, s’han identificat dues realitats molt diferents: per un costat municipis que han fet una aposta per la promoció turística (Inca i Lloseta), i per altra banda, els municipis que no disposen d’un canal de comunicació turística adequat (Consell, Alaró i Sencelles).

Taula 14. Promoció turística mitjançant les webs municipals. Municipi

Web de promoció turística

Informació

Idiomes

Guia urbana Consell

Història

No (utilitzen la pròpia de l’Ajuntament)

Llocs d’interès

Català

Fires i festes Història del nostre poble Alaró

Vista Alaró

No (utilitzen la pròpia de l’Ajuntament)

Fundació Castell d’Alaró

Català

Guia turística Guia de carrers El Poble Troba’ns Natura

Lloseta

http://lloseta.com/

Comerç Gastronomia

Català Castellà Anglès

Cultura Esports Història Llocs d’interès Rutes amb encant Inca

http://incaturistica.es/

Comerç i restauració Productes típics

Català Castellà Anglès Alemany

Festes Agenda Ruta Arqueològica Sencelles- Costitx Sencelles

Història

No (utilitzen la pròpia de l’Ajuntament)

Llocs d’interès del municipi. Descripció del municipi

Font: elaboració pròpia.

Català Castellà Anglès Alemany

4. T ENDÈNCIES DE TURISME I OCI DEL 2017

Segons el portal web Hosteltur3 , les tendències turístiques de 2017 venen marcades per tres vectors clau: creixement, incertesa i sostenibilitat.

En aquest entorn, cada vegada més empreses i destins s’afanyen per innovar per diferenciar-se de la competència, llançant al mercat nous productes i serveis; per tant, la personalització de les experiències és una de les estratègies més aplicades.

3 Canalis, X.: Lo más nuevo del turismo y tendencias para 2017. Març, 2017. https://www.hosteltur.com/120836_lo-nuevo-turismotendencias-2017.html

1. El creixement de la industria turística espanyola que es registrà l’any passat es mantindrà el 2017; les Illes Balears també mantenen els mateixos registres de 2016 i possiblement ens trobem davant un nou any amb xifres rècord4 . Aquest fet ha donat peu a algunes veus en contra, a causa de la forta pressió que s’exerceix sobre el territori. Des de l’ATB s’ha iniciat, aquest hivern, una campanya que centra la seva promoció en l’època hivernal i no en la promoció estival de les Illes. Així, es pretén aconseguir un equilibri turístic que afavoreixi la desestacionalització del destí5. Des de fa uns anys, tant a Mallorca com a la resta dels destins turístics mundials, es va notant un gran augment de les sortides turístiques de cap de setmana o city breaks 6, aprofitant els baixos preus que ofereixen molts establiments durant determinades èpoques de l’any. Aquest fet és aprofitat també per la població local, per tal de “fer” de turistes i passar el cap de setmana a un hotel de l’illa. Les noves tendències dels darrers anys apunten cap a una necessitat de diversificar l’oferta per tal de poder captar una demanda que de cada vegada és més plural i complexa. Així, podem destriar dos tipus de productes: -el producte estacional de sol i platja, el qual s’ha anat diferenciant i especialitzant de cada vegada més amb nous productes (hotels temàtics, turisme nàutic, turisme de festa, etc.)7 -el turisme de la resta de l’any, el qual està molt diversificat en quant a motivacions (paisatge, cultura, clima, etc.) i productes (cicloturisme, senderisme, turisme d’aventura, turisme rural, turisme gastronòmic, enoturisme, turisme cultural, etc) . Es vol promocionar una Mallorca diferent al conegut producte de sol i platja a partir d’alguns productes que es comencen a comercialitzar, com el turisme gastronòmic i l’enoturisme o el cicloturisme, amb la idea de seguir avançant en la desestacionalizació i, sobre tot vincular la marca Mallorca amb uns valors de qualitat, no només relacionada con el sol i platja 8. 2. La incertesa es pot relacionar amb el clima polític europeu (sobre tot el Brexit, que provoca una ralentització en les reserves del mercat emissor britànic) i americà, i també amb l’amenaça del terrorisme a nivell global.

4 Del Amo, L.: Tematizar y desestacionalizar vs. crecer por un turismo sostenible. Juny de 2017. https://www.hosteltur.com/ comunidad/005596_tematizar-y-desestacionalizar-vs-crecer-hacia-un-turismo-sostenible.html 5 Mascaró, E.: Decrecer en verano y crecer en invierno, el objetico de la promoción balear. Maig de 2017. https://www.hosteltur. com/121657_decrecer-verano-crecer-invierno-objetivo-promocion-balear.html 6 City break és aquell viatge que consisteix en realitzar una estada curta a una altra ciutat diferent a la pròpia. L’estada mitjana és de 2 a 4 dies, aprofitant un cap de setmana o un pont. Adrover, J.M.: “Palma: d’un model turístic de sol i platja a un model de turisme urbà de vacances”, a Anuari del Turisme de les Illes Balears, 2016. Govern de les Illes Balears, 2016. P. 156-157. 7 Coll, M.A.; Seguí, M.: “El papel del clima en la estacionalidad turística y la configuración de productos turísticos emergentes. El caso de Mallorca”, a Cuadernos de Turismo, núm. 33. Universidad de Murcia, 2014. P. 15-30. 8 Canalis, X.: La estratègia de Mallorca cuando se acabe el ciclo de vacas gordes. Maig de 2017.https://www.hosteltur.com/122122_ estrategia-mallorca-cuando-se-acabe-ciclo-vacas-gordas.html

3. Les Nacions Unides han declarat aquest 2017 com l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament 9. Fins fa poc temps, ser sostenible s’associava amb el respecte al medi ambient, però és un propòsit que va més enllà, i que té a veure amb el repartiment de la riquesa generada pel turisme i el respecte a la cultura i el patrimoni. Així, segons el director de Turisme Sostenible de la OMT, Dirk Glaesser, aquest concepte es pot definir com: “el turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la industria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones” 10. L’Any Internacional aspira a recolzar un canvi a les polítiques, a les pràctiques de les empreses i en els comportaments dels consumidors que afavoreixi la sostenibilitat del sector turístic per a que aquest pugui contribuir de manera efectiva als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . Les Illes Balears s’han sumat a la participació de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament i són un dels seus patrocinadors oficials. A més, han creat un document, Estratègia de Turisme Sostenible per a les Illes Balears 2017-2020 que té com a principal finalitat la competitivitat sostenible de Illes Balears. Figura -1-. Les 5 àrees claus per promocionar el turisme el 2017 Creixement econòmic inclusiu i sostenible •

Increment de les arribades internacionals de viatgers del 4% l’any 2009

•

7% de les exportacions mundials i el 30% de les exportacions de serveis globals

•

10% del PIB global

Inclusió social, treball i reducció de la pobresa. •

Un de cada 11 llocs de treball a nivell mundial

•

El 57% de les arribades de turistes internacionals al 2030 serà a economies emergents

•

Quasi el dobles de dones empleades

Eficiència dels recursos, protecció del medi ambient i canvi climàtic. •

El sector turístic te el compromís de reduir un 5% les emissions mundials de C02

•

El turisme capta finançament per la conservació del patrimoni, la vida silvestre i el medi ambient

•

El repte es gestionar de forma sostenible 1.800 de turistes internacionals al 2030

Valors culturals, diversitat i patrimoni •

El turisme contribueix a reviure les activitats i costums tradicionals

•

Promou la diversitat cultural

•

Augmenta la conscienciació sobre el valor del patrimoni

Comprensió mútua, pau i seguretat •

Romp les barreres i construeix ponts entre visitants i amfitrions

•

Un sector resistent que recupera ràpidament de les amenaces de seguretat

•

Una eina per a noves formes de diplomàcia entre països

9 http://www.tourism4development2017.org/es 10 Canalis, X.: Así serà el turismo del mañana. Abril, 2016. https://www.hosteltur.com/121380_asi-sera-turismo-manana.html

4. A NÀLISI DE LA SITUACIÓ DEL MUNICIPI DE BINISSALEM

5.1

ANÀLISI INTERN

5.1.1 Fortaleses 1. Una ubicació estratègica única.

2. Diversitat de recursos (naturals, paisatgístics, culturals, patrimonials i etnològics) amb potencialitat turística.

Binissalem és un poble ben comunicat amb la resta de Mallorca. En matèria d’infraestructures viàries, el municipi compta amb bones carreteres secundàries per comunicar-se amb els pobles veïnats i accés ràpid a l’autopista Palma-Inca, ja que es troba localitzada al seu costat. En qüestió de transport públic, Binissalem es troba comunicat per tren amb la capital, Palma, i amb altres pobles del seu voltant.

El Catàleg Municipal del Patrimoni Històric del terme municipal de Binissalem, aprovat definitivament el 2008 i pendent d’aprovació de forma inicial una revisió d’aquest, és un document complementari de les Normes Subsidiàries (NNSS) que recull tots els elements patrimonials que tenen un valor dins el seu municipi. A partir d’aquest recull, s’han identificat aquells que tenen major potencialitat turística, seguint dos criteris: el seu valor patrimonial i la seva accessibilitat i/o visibilitat.

3. Un teixit empresarial madur i arrelat al territori. El teixit empresarial mostra una tendència al alça, no obstant, el comportament per sectors econòmics ha estat desigual durant els darrers 5 anys (taula 15). Per un costat, les empreses agràries pràcticament han desaparegut i en canvi, les empreses dedicades a la indústria, la construcció, al comerç i a la hoteleria i restauració han experimentat un cert augment al municipi. Aquest fet ens indica l’estabilitat que tenen les empreses d’aquests sectors a Binissalem.

El catàleg de patrimoni, actualment vigent, té 209 fitxes, 164 situades en el nucli urbà i 45 en el sòl rústic.

6. Augment de l’oferta d’habitatges vacacionals regulats i del nombre de turistes que pernocten en el municipi. Tot i que la comercialització d’estades turístiques a habitatges unifamiliars és una modalitat permesa des de l’any 2005 a les Illes Balears, no va ser fins l’any 2010 quan va començar a créixer el nombre d’habitatges turístics.

Taula 15. Comptes de cotització al municipi de Binissalem. Activitat econòmica Total comptes cotització % agrícola-ramader-pesquer % indústria % construcció % comerç % hoteleria i restauració % resta serveis

2011 234 3,3 % 16,5 % 15,6 % 17,2 % 9,2 % 38,1 %

2016 307 0,4 % 18,5 % 16,3 % 21,7 % 12,3 % 30,6 %

Dels 39 habitatges que hi ha al municipi11, 13 disposen d’autorització per comercialitzar estades turístiques, i 26 habitatges que han presentat davant l’administració la declaració responsable d’inici d’activitat, i estan pendents de l’autorització definitiva.

Font: Observatori del treball del Govern de les Illes Balears.

Actualment al municipi de Binissalem trobam dues tipologies d’allotjament turístic (2 agroturismes i 39 habitatges turístics), i les previsions són de creixement. En xifres absolutes les dades són minses en comparació als municipis de costa, però la presència de turistes que pernocten al municipi és una realitat de cada vegada més habitual.

5. Excel·lent grau de vertebració territorial que permet accedir a qualsevol punt de l’illa en un espai de temps relativament reduït. La seva posició enmig de l’illa, a mig camí entre Palma i Alcúdia, fa que el municipi es trobi relativament a prop de qualsevol indret. Des del punt de vista de la distància física, Binissalem es troba aproximadament a menys de 60 quilòmetres respecte a qualsevol punt de l’illa, i a una distància temporal màxima d’uns 60 minuts.

Dades proporcionades per l’ajuntament el març de 2017, corresponent a la informació obtinguda el mes de Maig de 2016.

4. Disponibilitat d’una xarxa d’infraestructures, equipaments i serveis públics. Segons el catàleg de camins de Binissalem, dins el terme municipal hi ha 8 camins públics, els quals es poden classificar en funció de dos criteris:

Taula 16. Xarxa de camins públics. Nom del camí Camí de Can Pere Antoni al terme d’Alaró Camí del Raiguer Camí de Can Arabí Camí de Can Pere Antoni Camí de Morneta Camí des Velar Camí de Can Boc

1) estat de conservació 2) àmbit geogràfic, és a dir, si el seu recorregut és exclusivament local o té caràcter supramunicipal (taula 16).

Camí des Blanquer

Estat de conservació

Recorregut

regular

supramunicipal

Bo, encara que en alguns trams la vegetació creix baix els murs bo, encara que en alguns trams la vegetació creix baix els murs regular, en alguns trams la vegetació envaeix les voreres bo, encara que en alguns trams la vegetació creix baix els murs bo, encara que en alguns trams la vegetació creix baix els murs i entre les pedres regular, en alguns trams la vegetació envaeix els murs regular, en alguns trams la vegetació envaeix els murs i les voreres del camí

supramunicipal supramunicipal local local local local local

Font: Elaboració pròpia a partir de la revisió del Catàleg de Patrimoni de Binissalem (2016).

El municipi disposa d’una sèrie d’immobles públics destinats a diferents usos (administratius, educatius, sanitaris, socials, esportius i religiós), i que es troben amb un estat de conservació que en general és bo. Taula 17. Equipaments i serveis municipals. Equipament Casa consistorial Casal de cultura de Can Gelabert Cementiri Cementeri Vell Fundació Llorenç Villalonga Teatre Municipal CEPA Mancomunitat des Raiguer Biblioteca municipal de Binissalem Binipetit. Escoleta municipal de Binissalem Poliesportiu municipal

Ús Administratiu Cultural Religiós Religiós Cultural Cultural Educatiu Cultural Educatiu Esportiu

Localització Concepció, 7 Sant Sebastià, s/n Camí de Biniali Camí de Lloseta Bonaire, 25 C/ Rectoria Escola Graduada, 13 Casal de Cultura de Can Gelabert Francesc de Borja Moll, 30 Camí de Pedaç, s/n

Estat de conservació Bo Bo Bo Regular Bo Bo Bo Bo Bo Bo

Font: Elaboració pròpia.

7. Pervivència de les tradicions autòctones: Sa Festa des Vermar i la Fira de la Pedra. La Festa des Vermar és una de les festes més populars de la tardor a Mallorca. Es celebra la darrera setmana de setembre i commemora la verema. La festa es va recuperar el 1964 gràcies a les iniciatives de l’escriptor Llorenç Moyà i el Club Atlant i de llavors ençà es celebra cada any.

La Fira de la Pedra, que es celebra cada any durant el mes de maig, dóna a conèixer de prop el treball amb la pedra, tradició molt arrelada a la cultura popular binissalemera, i una de les indústries més característiques del poble.

8. Un teixit associatiu fort i actiu.

9. Compromís institucional per a la dinamització socio-econòmica del municipi a través del turisme i iniciatives ja en marxa.

Actualment al municipi hi ha 60 associacions de caràcter cultural, esportiu i social, que es troben al registre d’associacions del Govern de les Illes Balears.

Dotació d’una partida pressupostaria per l’any 2017, destinada a la dinamització econòmica del municipi mitjançant el desenvolupament d’una estratègia turística. A més, ja hi ha en marxa una sèrie d’iniciatives municipals destinades a promocionar i posar en valor diferents elements del municipi. Per exemple, podem citar el programa de visites guiades que organitza el Casal de Cultura de Can Gelabert.

5.1.2 Debilitats 1. Municipi poc conegut pels turistes. A pesar d’estar situat en una amb bones connexions, Binissalem és poc coneguda pels turistes. Aquest fet ve donat per la poca presència que té el municipi en els canals de distribució turística i dins les rutes turístiques promocionades pel Govern i el Consell.

S’ha de dir també que molts dels turistes que arriben a Binissalem ho fan atrets pels diferents cellers que hi ha en el municipi, alguns d’ells ubicats a la carretera, i per aquest motiu molts d’aquests turistes no arriben a entrar dins el poble.

2. Absència de costa. A partir de la segona meitat del segle XX, s’inicià el turisme de masses a Mallorca, concentrant-se al litoral de l’illa donat a que es tractava d’un turisme basat exclusivament amb el producte de sol i platja. Aquest fet explica que la major concentració de l’oferta turística es localitzi als municipis amb platges de sorra fina, i en canvi, hagi estat gairebé testimonial als municipis de l’interior de l’illa.

3. Poca presència dins els canals de distribució turística i dins les rutes turístiques promocionades pel Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca. Com ja hem comentat, la presència del municipi de Binissalem en els canals de distribució turística és relativament baixa:

•

La web de turisme del Consell de Mallorca només té 4 referències al poble, centrades en el casal de cultura de Can Gelabert, la casa museu de Llorenç Villalonga, el mercat dels divendres i els productes típics (les bodegues, la mel casolana i les ametlles).

•

Al web balearsculturaltour.net hi ha altres 3 referències a Binissalem: a un protagonista destacat de les Balears (Llorenç Villalonga), a tres espais culturals (Centre cultural Can Gelabert, Casa Museu Llorenç Villalonga i Galeria Evento), i la darrera a la gastronomia i els vins (menciona 5 bodegues).

5. Coordinació inexistent entre els actors privats i públics en matèria turística. Actualment no existeix una coordinació estratègica entre els actors privats i públics en matèria turística, ja que no s’ha constatat cap iniciativa pública-privada dirigida al turisme.

4. Escassa existència de productes turístics locals. Segons Zárate i Lugo (2003)12, un producte turístic “és la suma d’aquells recursos turístics que compten amb infraestructura i serveis que permeten el desenvolupament d’activitats turístiques”. Com ja hem vist abans, en el cas de Binissalem es disposa d’una gran varietat de recursos amb potencialitat turística, però actualment disposa de poca infraestructura i de pocs serveis dirigits cap al consum turístic (s’hauria d’excloure, però, alguns dels cellers inclosos dins la DO Binissalem, que sí que compten amb aquestes infraestructures).

6. Competències d’ordenació, planificació i promoció turística d’àmbit supramunicipal. L’article 148.1.18 de la Constitució disposa que les Comunitats Autònomes podran assumir competències en matèria de promoció i ordenació del turisme dins del seu àmbit territorial. Des de que el Reial Decret 3401/1983, de 23 de novembre, va aprovar el traspàs de les funcions i els serveis en matèria de turisme de l’Estat a les Illes Balears, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha vingut exercint aquesta competència sense altres limitacions, que las facultats reservades a l’Estat per la Constitució.

La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents: ordenació i planificació del sector turístic, promoció turística, informació turística, oficines de promoció turística a l’exterior, regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, regulació de les línies públiques pròpies de suport i promoció del turisme.

D’altra banda, l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, determina com a competències pròpies dels Consells Insulars: la informació turística, l’ordenació o la promoció turística. No obstant, els medis necessaris per a l’exercici d’aquestes competències no han estat transferits totalment a tots els Consells Insulars, com per exemple el de Mallorca, i per tant, algunes competències segueixen sent desenvolupades pel Govern de les Illes Balears.

Pérez Martínez, Y.; Vázquez Vázquez, L.; Álvarez Caraballo, V.: Procedimiento para realizar estudios de mercados emisores reales y potenciales para el producto turístico de las tunas. [document en línia] http://www.eumed.net/libros-gratis/2011b/956/Producto%20 turistico.htm

5.2 ANÀLISI EXTERN 5.2.1 Oportunitats 1. Reconeixement internacional de la marca Mallorca. Segons dades de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, referents a les valoracions realitzades pels internautes dels tres principals mercats emissors de turistes a Mallorca (alemany, britànic i espanyol) durant l’any 2014, la valoració general és positiva13. Els més crítics foren els visitants del mercat espanyol i els que menys els alemanys. No obstant, s’obtingueren nivells molt elevats de satisfacció per part dels tres mercats. Per mercats, el que major nivell de satisfacció manifestat davant la marca Mallorca es el mercat alemany, que valora positivament amb un 96,7%, seguit pel mercat britànic amb un 94,2% i finalment l’espanyol que valora positivament la marca Mallorca amb un 80,3%. Referent als aspectes positius, el mercat espanyol destaca les platges i l’entorn natural, el britànic destaca l’oci i les possibilitats de diversió que ofereix l’illa, i el mercat alemany destaca l’entorn natural, les platges i la cultura. Pel que respecta a les valoracions negatives, majoritàriament venen des del mercat espanyol, i estan relacionades amb les pràctiques i presència dels altres dos mercats principals (alemany i britànic) a l’illa. També destaquen els comentaris referits a que la majoria de l’oferta complementària està orientada bàsicament al mercat estranger. 2. Previsions positives de creixement del turisme a nivell mundial. Segons les previsions de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme creixerà al llarg dels propers anys arreu del món (gràfic 3). Gràfic 3. Projecció de creixement del turisme mundial. Dases Registrades

1.800

Projeccions 1.800 M

Àfrica

1.600

Orient mitja

1.400

1.400 M

Amèriques

1.200

Àsia/Pacífic Europa

1.000

900 M

800 600 400 200 0 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2030

Font: OMT (2016).

L’any 2016 va ser el setè any consecutiu de creixement superior a la mitjana, havent augmentat les arribades internacionals un 4% des de l’any 2010, després de la crisi14. Aquest bon comportament del sector turístic està contribuint al creixement econòmic, i a la creació de llocs de feina a molts llocs del món. 13

I nformes d’Escolta Activa, 2014. Agència de Turisme de les Illes Balears. (Opinions dels internautes extretes de medis online, blocs, Facebook i Twitter). Període entre l’1 de maig i el 22 de setembre de 2014. 14 UNWTO: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2016. Document en línia: http://www.e-unwto.org/doi/ pdf/10.18111/9789284418152

3. Mallorca com a destinació refugi degut a la inestabilitat de l’Orient Mitjà. Segons l’Institut d’Estudis Turístics (IET), l’esclafit de les revoltes de la Primavera Àrab durant l’any 2011, varen tenir una conseqüència directa per Espanya. Així, del 7,6% de creixement en l’arribada de turistes que es va registrar aquell any, entre un 3 i un 4 % es va atribuir als turistes desviats arrel d’aquells conflictes. En termes absoluts, es va traduir en un flux d’entre 1,6 i 2,1 milions de turistes “prestats”. Segons destacava l’IET, les Comunitats Autònomes on més va créixer l’arribada de viatgers internacionals via paquet turístic foren la Comunitat Valenciana (+33,6%) Canàries (+24,1%), Andalusia (+12,5%) i Balears (+12%). En el cas de Mallorca, el creixement del turisme des de l’any 2011 no ha aturat de créixer, tal i com es pot observar al gràfic 4, fet que s’explica en part per la inestabilitat bèl·lica que segueix existint a determinats països de l’Orient Mitjà. Gràfic 4. Evolució del nombre de turistes arribats a Mallorca. 16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0 2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

4. Canvis en els gustos i els hàbits de la demanda: nous productes, mercats i segments. Per a millorar la competitivitat l’OMT recomana crear un entorn empresarial adequat a través de la diversificació de productes, mercats i segments. Degut a que les Illes Balears com a destí es dedicaren en el passat (de forma quasi en exclusiva) al monoproducte de sol i platja, i davant dels inconvenients que aquest presenta (de supeditació a la situació geogràfica i a la climatologia) el Pla Integral de Turisme 2012-2015 recollia la necessitat de treballar en productes definits i especialitzats que permetin competir en el mercat d’oferta actual (gràfic 5). Gràfic 5. Especialització de productes.

Productes emergents o en fase de introducció

Productes en fase desenvolupament o creixement

Bird Watching Elit

Oci nocturn

Religiós Nordic Walking Sanitari Idiomàtic

Productes madurs o consolidats Golf

Wellness

Senderisme

Enoturisme Eqüestre Educatiu Cinematogràfic

Medi rural Cicloturisme

Natura Actiu

Urbà

ICC

Cultural

Sol i platja Nàutica

Shopping

Turisme accessible Grans esdeveniments

Font: Pla Integral de Turisme 2012-2015. Govern de les Illes Balears.

5. Creixement del nombre de turistes que s’allotgen a habitatges turístics. Tot i que des de l’any 2005 està regulada la comercialització d’estades turístiques a habitatges unifamiliars, no ha estat fins els darrers anys quan s’ha notat un notable augment de la demanda d’aquest tipus d’allotjament turístic. Entre els anys 2010 i 2014, a Mallorca, s’ha duplicat el nombre de turistes que optaren per aquest tipus d’allotjament (gràfic 6). Gràfic 6. Evolució del percentatge de turistes allotjats a habitatges de lloguer. 15%

10%

0 2010

2011

2012

2013

2014

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de FRONTUR.

6. Competències específiques dels municipis, entre les quals hi figura la d’informació i promoció de l’activitat turística d’interès i àmbit local. La Llei 7/1985 de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), és on queden establertes de forma general les competències per a tots els municipis espanyols. L’article 25 recull les competències específiques dels municipis, senyalant que els mateixos, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, poden promoure tota classe d’activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions dels veïnats. Entre les competències que exercirà el municipi, destaca la d’informar i promocionar l’activitat turística d’interès i àmbit local. Per tant, es crea un marc normatiu favorable per potenciar el desenvolupament turístic a l’interior de l’illa. 7. Fonts de finançament a nivell europeu, estatal, autonòmic i insular, per a projectes turístics. Potenciar el sector turístic apareix comunament entre les principals prioritats d’aquelles administracions públiques que cerquen accelerar el desenvolupament econòmic, des de la pròpia Unió Europea (fons FEDER, LEADER, FEOGA, CALYPSO, EDEN, Turisme Accessible, Turisme Sostenible, Rutes Culturals, etc), fins a les pròpies administracions estatals (Emprendetur), autonòmiques (fons de l’impost de turisme sostenible, consorci per a la millora d’infraestructures turístiques i el foment de la desestacionalització, Agència de Turisme de les Illes Balears) i insulars (Pla d’Obres i Serveis). 8. Desenvolupament de les noves tecnologies aplicades al turisme (destins turístics intel·ligents). Mitjançant el projecte TIE (Escaparate Turístico Inteligente), des de la Conselleria de Turisme i Esports estan contribuint a donar significat a les marques que representen, construint valor de marca, a través de la comunicació efectiva dels atributs que es volen posicionar a la ment dels visitants. Aquest projecte pretén gestionar de manera intel·ligent de tot el contingut d’actius que es troben al nostre territori. 9. Diversificació de l’oferta de sol i platja Durant els darrers anys s’han intensificat els esforços de les administracions públiques per rompre amb la imatge de Mallorca com una destinació exclusivament de sol i platja. 10. Potencial de productes turístics com el turisme cultural, arqueològic, cicloturisme, religiós i natural. El municipi de Binissalem presenta una gran varietat de productes amb potencial turístic que poden ser explotats amb aquesta finalitat.

5.2.1 Amenaces 1. Augment de la competència entre destinacions i productes. La forta competència entre destinacions, especialment amb preu, obliga a introduir la qualitat i la diferenciació de l’oferta com elements claus per ser competitius dins un mercat globalitzat. Mallorca competeix amb altres destinacions dins una escala regional i cada un dels seus municipis competeix a una escala local, per tal d’atreure al turista, una vegada s’ha decidit per Mallorca com a destinació de les seves vacances. Actualment s’està produint una gran diversificació de motivacions de la demanda turística, fet que provoca una major necessitat de diversificar l’oferta per tal de satisfer les noves necessitats. Dins aquest context és on els municipis han vist noves oportunitats per tal d’oferir productes diferenciats que els permetin captar nous visitants. Això està provocant un augment de l’oferta productiva, i per tant, la competència entre municipis. 2. La imatge de l’interior de l’illa és poc coneguda en el mercat turístic. Tal i com es pot observar al mapa, l’actual distribució de l’oferta d’allotjament turístic a Mallorca ve marcada per l’herència d’un model turístic de sol i platja concentrat a la costa. Tot i que, durant els darrers anys s’han intensificat els esforços de les administracions públiques per rompre amb la imatge de Mallorca com una destinació exclusivament de sol i platja, la realitat és que entorn al 98 % de les places turístiques es concentren als municipis litorals. Mapa 2. Distribució municipal de les places turístiques regulades.

Menys de 250 places Entre 250-1.000 places Entre 1.000-10.000 places Entre 10.000-25.000 places Més 25.000 places

Font: Miquel Àngel Coll (2015) a partir de les dades de la Conselleria de Turisme i Esports.

3. Mala gestió de la informació turística dins els canals de comunicació. Un dels objectius que han perseguit les diferents administracions públiques i empreses privades, ha estat el desenvolupament i promoció de productes especialitzats, per tal de diversificar l’oferta tradicional de sol i platja, i a la vegada adaptar-se als nous comportaments dels consumidors. No obstant, sovint aquests productes s’han desenvolupat sense una planificació prèvia, i a la pràctica s’han traduït amb experiències negatives dels consumidors, ja que la informació turística divulgada a través dels canals de distribució no s’ha ajustat a la realitat i per tant, no ha satisfet les expectatives que havien motivat als turistes a consumir aquell producte. 41

4. Augment de l’oferta d’allotjament turístic dins l’espai rural de Mallorca. Des de la creació de la primera normativa que regulava la prestació de serveis turístics al medi rural, a l’any 1995 fins a l’actualitat, aquest tipus d’oferta no ha aturat de créixer a Mallorca (taula 18). Taula 18. Evolució del nombre de turistes allotjats a establiments rurals.

Mallorca

2008

2009

2010

77.029

79.973

89.905

2011

2012

2013

2014

2015

2016

105.728 121.583 126.655 132.675 166.133 195.372

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

5. Accés limitat a fonts de finançament públic i manca de continuïtat dels projectes degut als canvis polítics a les institucions públiques. Sovint les polítiques turístiques no han tingut continuïtat, o bé per canvis polítics a les institucions o d’altres per manca de finançament. 6. Visió no compartida i des-coordinada entre els actors del turisme. Dins una destinació turística hi conviuen diferents actors del turisme que poden afectar o ser afectats pel turisme (figura 1). La seva identificació és fonamental per tal de fer-los partícips i evitar la descoordinació i la manca de comunicació entre ells. La seva participació amb els processos de planificació és clau per poder arribar a un consens entre els distints interessos que representen, ja que d’ell en dependrà que es puguin assolir estratègies de gestió que siguin viables i actives. Figura 1. Principals actors d’una destinació turística.

Empreses Locals Associacions

Treballadors (sindicats)

Residents

Destinació turística

Governs

Turistes

Competidors Intermediaris

Font: Miquel Àngel Coll (2015).

7. Opinions locals negatives cap al desenvolupament turístic. En general, segons l’enquesta realitzada pel Govern de les Illes Balears15, el 49,6% dels enquestats diuen que estan satisfets amb el turisme a les Illes Balears. No obstant això, segons els dos darrer baròmetres de la Fundació GADESO, publicats el juliol de l’any 201516 i el Maig de 201617, sobre l’opinió ciutadana respecte al turisme, es constataren tres grans elements negatius del desenvolupament turístic a les Illes Balears: a) Excessiva ocupació de territori. b) Excessiva dependència de l’activitat turística. c) Treball de baixa qualitat i estacional. 8. Inestabilitat socio-econòmica dins una economia globalitzada. L’activitat turística internacional, des de mitjans del segle passat es ve caracteritzant pel seu creixement estructural a mig i llarg termini, tan sols modelat pels períodes de crisis econòmiques (gràfic 7), dels quals es recupera d’una forma ràpida (Flores & Barroso, 2010). Gràfic 7. Taxa de variació del Producte Interior Brut de l’economia global. 8 6 4 2 0 -2 -4 2008

2009

Món

2010

2011

2012

2013

Emergents

2014

2015*

Desenvolupats

Font: Fons Monetari Internacional (2015).

La ràpida recuperació que experimenta la demanda de turisme internacional davant períodes de crisi econòmica, superior a les de la resta de sectors econòmics, és deguda a la flexibilitat de la demanda turística per a adaptar-se als canvis dels nivells de renta. Per tant, en situacions d’inestabilitat socioeconòmica cal ser àgil per adaptar-se a les possibilitats del mercat.

15 16 17

nquesta d’opinió a residents sobre el turisme a les Illes Balears, 2016. Govern de les Illes Balears. Desembre de 2016. E http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000253.pdf http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000274.pdf

ESTRATÈGIA

VALORS

MISSIÓ

VISIÓ

OBJECTIUS

5. D EFINICIÓ DE L’ESTRATÈGIA

Una estratègia és un pla que especifica una sèrie de passos o de conceptes que tenen com a finalitat la consecució d’un determinat objectiu. Així, per dur a terme la implantació d’aquesta Estratègia s’ha de fer referència a 5 punts:  El públic objectiu. És el consumidor ideal a qui va dirigida aquesta Estratègia per tal d’aconseguir un major èxit amb les publicitats i estratègies de Marketing.  El producte. Per a la creació d’aquests productes es tendrà en compte la gran diversitat de recursos culturals, patrimonials i naturals que té el municipi de Binissalem.  La Marca. Segons l’Associació Americana de Marketing, una marca és un nom, signe, símbol o disseny, o una combinació d’aquests, que tenen com a finalitat identificar els béns o serveis d’un venedor o grup de venedors i diferenciar-los de la seva competència”18. Actualment, però, el concepte ha quedat incomplet, ja que aquesta només concep la marca des d’un punt de vista estrictament corporatiu i oblida que aquesta va més enllà d’allò merament corporatiu i comercial.

Així, es podria definir millor com una suma de totes i cada una de les sensacions, percepcions i experiències que una persona té com a resultat del contacte amb una organització, els seus productes i serveis.  Les accions de promoció. Es podria definir la promoció com un element o eina del marketing que té com a objectius específics: informar, persuadir i recordar al públic objectiu sobre els productes que una empresa o organització els ofereix, pretenent d’aquesta manera, influir en les seves actituds i comportaments; i per a això inclou un conjunt d’eines com la publicitat, promoció de vendes, relacions públiques, marketing directe i venda personal 19.  La comunicació és un procés d’interacció entre dos o més agents d’un grup, societat, etc, que se basa en la transmissió d’un missatge que envia l’emissor i és rebut pel receptor, que l’analitza i l’interpreta i decideix si enviar una resposta o retroalimentació 20.

Figura 2. Seqüència lògica per a la implantació de l’estratègia.

ESTRATÈGIA

PÚBLIC OBJECTIU

PRODUCTE

MARCA

18 http://thinkandsell.com/blog/las-7-dimensiones-del-branding-i-el-concepto-de-marca/ 19 http://www.marketingintensivo.com/articulos-promocion/que-es-promocion.html 20 http://www.puromarketing.com/27/22832/proceso-comunicacion-marketing.html

ACCIONS DE COMERCIALITZACIÓ I PROMOCIÓ

COMUNICACIÓ

6.1 PRINCIPIS DE L’ESTRATÈGIA TURÍSTICA DE BINISSALEM 6.1.1 Valors La cultura i el patrimoni de Binissalem són el signe d’identitat d’un municipi que cerca en el seu passat l’essència del seu esperit innovador i obert al món. A més és un dels seus grans potencials i l’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem vol enaltir i prestigiar la seva història perquè els binissalemers i visitants estimin i apreciïn un racó més de Mallorca i les Illes Balears. Per tant, l’Estratègia de Desenvolupament Turístic que s’analitza en aquest document es caracteritza per fer una convidada al visitant a descobrir la simbiosi entre patrimoni i cultura binissalemera. Així dons, el patrimoni és la imatge més coneguda de Binissalem, la més fotografiada, i constitueix un dels principals atractius i actius que podem oferir a qui la visita. Per tant, els valors que volem destacar de Binissalem són: »» Municipi amb una gran cultura i un gran respecte per les tradicions autòctones, com la verema o el treball de la pedra, dos elements que han fet que el poble sigui únic a la zona. »» Poble obert a tothom »» Manteniment de l’essència d’un municipi d’interior »» Compromís amb la manera de ser pròpia dels binissalemers »» Il·lusió per enaltir Binissalem »» Gràcies a la seva història, el poble conserva una arquitectura única a la zona, que va fer que el 1983 el centre urbà fos declarat Monument historicoartístic.

6.1.2 Missió i visió L’Estratègia de desenvolupament turístic de Binissalem té com a missió enaltir i prestigiar la identitat i la personalitat de Binissalem. Aquest enaltiment s’aconseguirà a partir de la creació de diversos productes que potenciïn el territori binissalemer i que reforcin els llaços socials i humans d’un poble que preserva i atresora un important llegat patrimonial, paisatgístic, cultural, històric i etnològic i que el vol promocionar cap a l’exterior. Per tant, la responsabilitat d’aquesta Estratègia serà:  generar un model de desenvolupament turístic sostenible per a Binissalem compartit pel sector públic i el sector privat  millorar la qualitat del destí turístic i cultural amb l’objectiu de dinamitzar socioeconòmicament Binissalem potenciant, alhora, un teixit productiu i social local  conscienciar la població local sobre la importància del turisme  millorar la competitivitat integral de Binissalem com a destinació turística Així, la nostra visió serà la de posar en marxa iniciatives basades en la visibilitat i promoció dels elements característics de Binissalem com a opció atractiva tant per als residents de l’illa (començant pels propis binissalemers) com per als visitants que arriben a Mallorca. La visió, entesa com la trajectòria cap al futur, tindrà en compte un esforç mancomunat en els projectes amb altres municipis i amb institucions supramunicipals que beneficiïn a Binissalem i comprometi, a tots, a crear valor afegit deixant una petjada positiva dins la societat. El turisme ha de ser un sector important d’activitat econòmica de Binissalem, el qual s’ha de percebre com una destinació turística diferenciada, amb personalitat pròpia, basat en el turisme cultural i el desenvolupament de totes les seves possibilitats, amb un urbanisme i un paisatge ben preservats i de qualitat, integrat en el seu context territorial, i enfortint la col·laboració, la cooperació i la coordinació entre els diferents estaments del sector públic i entre els sectors públic i privat. 46

6.1.3 Objectius L’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem consta de cinc grans objectius:

1.- Posar en valor Binissalem per als propis binissalemers. Farem que els binissalamers coneguin més i millor el seu propi poble mitjançant la creació d’atractius i productes culturals i incrementarem la seva participació en el món cultural i turístic. Per aconseguirho, es promourà la investigació, conservació i recopilació patrimonial (material i immaterial) i es posarà a l’abast de tota la ciutadania i del visitant.

2.- Convivència i harmonia entre els residents i els turistes. Binissalem s’ha de convertir en una destinació turística on el turisme i la vida quotidiana dels residents al poble estigui en plena harmonia. Per això, s’ha d’intentar aconseguir un equilibri entre el desenvolupament de l’activitat turística i la vida binissalemera. Per aconseguir aquesta fita, Binissalem haurà d’atendre a una demanda diversificada, desestacionalitzada i motivada, la qual es basarà en la creació de productes turístics de qualitat.

3.- Fomentar l’arribada de visitants Binissalem ha de ser un municipi atractiu i en bones condicions per tal que els visitants s’hi trobin bé i vulguin tornar. Fomentarem un segment de turisme cultural i familiar amant de la terra i les tradicions. Per això, s’hauran de crear nous productes turístics de qualitat basats en els recursos culturals i d’altres existents al poble, els quals permetin al final del procés un millor posicionament del municipi de Binissalem en el mercat turístic de Mallorca respecte a altres destinacions semblants.

4.- Afavorir el desenvolupament econòmic del municipi de Binissalem En aquesta Estratègia el binomi turisme-economia és fonamental, i per això, es vol convertir el turisme en una font complementària d’ingressos i ocupació per a Binissalem, la qual cosa significarà que serà vist com a una font de creació de riquesa al servei del municipi. Per això, s’haurà d’aconseguir que tot el municipi participi de forma activa en la promoció dels productes turístics creats.

5.- Desenvolupament social Promocionarem el producte local per així enaltir i prestigiar les tradicions binissalemeres i contribuir al desenvolupament social del municipi. El turisme desitjat es farà mitjançant la conservació, adequació i difusió dels símbols d’identitat binissalemera. D’aquesta manera, per tal d’aconseguir tenir uns valors que puguin definir de manera correcta la identitat del municipi, es farà necessari conservar el patrimoni (arquitectònic, històric, costums, tradicions, memòria col·lectiva, etc). Per això, es realitzarà una marca de poble per a Binissalem i s’intentarà que Binissalem esdevingui en una marca de turisme de qualitat, la qual satisfaci als clients.

6.2 PÚBLIC OBJECTIU El públic objectiu és el consumidor representatiu i ideal al qual va dirigit aquesta Estratègia i els seus productes turístics. Aquest fet serà cabdal, ja que permetrà saber en tot moment a qui ha d’anar dirigida l’Estratègia de Desenvolupament Turístic per tal d’obtenir un major èxit en la captació de turistes i una major rendibilitat. D’aquesta manera, una vegada es tindrà determinat el públic objectiu, les publicitats i les estratègies de màrqueting aniran destinades a aquest sector concret de la població. Així doncs, mitjançant la definició d’aquests, hi haurà més possibilitats de que els productes turístics que es creïn tinguin un major èxit. Des d’un principi, l’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem té clar quin ha de ser el seu principal destinatari: aquests són els residents de l’illa i, sobre tot, els propis binissalemers. Aquest públic té un perfil molt heterogeni (edat, nivell adquisitiu i altres elements), però podríem destacar una característica comuna: l’interès cap a la història del poble, és a dir, les ganes de voler gaudir, descobrir i interactuar amb els recursos culturals de Binissalem. En quant a la resta de destinataris, podríem destacar primer al públic generalista, és a dir, turista de caràcter vacacional de sol i platja, que cerca diversificar la seva estància a Mallorca. D’altra banda, aquesta Estratègia també anirà destinada a altres segments turístics. A causa d’aquest fet, es fa necessari elaborar una proposta de segments de públics, en el qual es determinarà el públic objectiu i altres públics secundaris mitjançant l’anterior anàlisi contextual. D’aquesta manera, l’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem té com a principal finalitat fomentar un creixement turístic, així com també posar en valor els seus recursos culturals i fomentar un major desenvolupament social i cultural per al poble. Un cop vistes les finalitats de l’Estratègia i les principals característiques del poble, es pot afirmar que Binissalem està emmarcada dins un turisme d’interior, en la categoria de terra gastronòmica, paisatge rural, natural i cultural. Tenint en compte aquests fets, a part d’un públic generalista, l’Estratègia pot acollir un gran ventall de segments: »» El turisme identitari o cultural és un concepte contemporani que neix com a resposta a la necessitat de diferenciació local en una societat globalitzada i de respecte per la diversitat cultural. D’aquesta manera, tant la destinació com el turista surten beneficiats d’aquesta relació. Per una banda, la destinació dóna a conèixer la seva cultura i genera un desenvolupament que contribueix a conservar-la. I per altra banda, els turistes es senten atrets per la cerca d’experiències i volen conèixer altres cultures per tal de gaudir de “sensacions”. D’aquesta manera, generalment la motivació principal per visitar Binissalem serà la combinació de diversos elements, com la cultura local, la seva història i les seves festivitats i la seva gastronomia. Així dons, Binissalem ha de promoure un model turístic responsable que es podria emmarcar dins la tipologia de turisme patrimonial, el qual està associat al llegat cultural, i en especial el patrimoni intangible, com les festes, les llegendes, les tradicions i la gastronomia. Com es pot veure, aquesta tipologia turística és molt general. Per tant, es fa necessari definir encara més els perfils de turista cultural que poden protagonitzar l’Estratègia de de Desenvolupament Turístic de Binissalem, ja que els tipus de turistes culturals que poden ser més idonis per a Binissalem poden ser varis Per una banda, s’hauria de tenir en compte el turisme gastronòmic i vinícola, ja que Binissalem conserva un gran passat gastronòmic i una gran cultura del vi. D’aquesta manera, es fomentaria un turisme que vindria motivat per tal de poder descobrir i gaudir d’una de les zones vinícoles més importants de la Part Forana de l’illa de Mallorca. »» D’altra banda, també s’ha comentat que Binissalem és un poble situat a la meitat d’una de les principals carreteres de l’illa, Palma-Alcúdia, dins la zona del Raiguer, molt a prop del Pla de Mallorca. Gràcies a aquest fet, podem trobar dos tipus de turistes que passen pel municipi de Binissalem. Un d’elles és el turista de sol i platja, que està allotjat al litoral i que passa de passada pel municipi. Per altra banda, degut a l’auge del cicloturisme dels darrers anys, i de la pràctica de l’esport en general, són molts els turistes que passen pel poble amb bicicleta a l’hora de recórrer tota l’illa. Per tant, un altre públic objectiu pot ser el turista que visita els diferents pobles amb bicicleta, 48

és a dir, els cicloturistes o turistes actius que recorren l’illa. Pel que fa al seu perfil, també es pot dir que és molt ampli, ja que arriba a ser practicat per equips professionals i per equips amateurs, els quals gaudeixen les vacances a Mallorca practicant l’esport. Així dons, la majoria d’aquests són homes d’edat compresa entre els 31 i 45 anys amb un nivell adquisitiu mitjà-alt ja que, segons la Cambra de Comerç de Balears, gasten una mitjana de 77€ al dia. La seva nacionalitat pot ser diversa, tan espanyola com estrangera, però els que més destaquen són els alemanys, els quals venen a l’illa atrets per el seu clima, naturalesa i paisatge. La visita a l’illa d’aquests tipus de turistes es realitza sobretot entre els mesos de febrer i juny, amb una estància mitjana de menys de 10 dies.21 »» Com és natural, també podem trobar altres tipus de turistes que no necessàriament siguin de tipus cultural que poden ser destinataris importants. Actualment a Binissalem i a Mallorca en general ha hagut un increment important d’apartaments, finques o cases de lloguer estacional; aquest tipus de lloguer s’està regulant i encara no es poden donar unes dades concretes sobre les places que hi ha en el municipi i a l’illa en general. Per fer una idea del nombre que hi pot haver a Binissalem, a la pàgina Booking22 hi ha registrats un total de 25 habitatges de lloguer estacional, la qual cosa indica la importància que pot arribar a tenir aquest tipus de turisme al poble. El lloguer estacional d’habitatges sol estar estretament relacionat amb el turisme de tipus familiar, el qual es caracteritza per gaudir l’estància en família i per combinar oci, sol i platja i cultura, ja que estan més temps a l’illa i poden diversificar les activitats per fer. El perfil de turista familiar és variat, ja que participa tota la família, generalment pares i fills. Així dons, pel que fa als adults es pot dir que generalment estan compresos entre els 36 i 45 anys d’edat i disposen d’un nivell adquisitiu mitjà (gasten una mitjana d’uns 40€ al dia) i una formació acadèmica amb estudis superiors. Pel que fa a la nacionalitat, segueix el model predominant a l’illa, és a dir, de nacionalitat alemanya o britànica. Finalment, aquests es caracteritzen per ser un tipus de turista fidel, és a dir, que en molts de casos repeteixen any rere any el mateix habitatge de lloguer estacional23. En conclusió, Binissalem estarà emmarcada dins un turisme d’interior, en la categoria de terra cultural, natural, rural i gastronòmica. D’aquesta manera, l’Estratègia de Desenvolupament Turístic de Binissalem apostarà majoritàriament per un turisme responsable i sostenible, el qual serà una suma de tradició i modernitat. Els destinataris seran bàsicament els residents de l’illa i del municipi de Binissalem que tinguin inquietuds culturals com a principals destinataris, els turistes de sol i platja i la resta de segments: els turistes culturals o identitaris, els quals s’inclouen els turistes gastronòmics i vinícoles i patrimonials; els cicloturistes o turistes actius, els turistes d’excursionisme o de senderisme i els turistes familiars.

BINISSALEMERS

FAMILIES

LOCALS MALLORQUINS

SENIOR JOVES

LOCALS ESTRANGERS

PARELLES

TURISTES ALLOJATS A BINISSALEM

SINGLES

TURISTES

GRUPS: Ciclistes, escolars...

CAMBRA DE COMERC DE MALLORCA (2010). Estudi sobre productes turístics emergents en les Illes Balears. [document en linia] <http://www.cambramallorca.com/documentos/Desp_1862.pdf> 22 http://www.booking.com 23 CAMBRA DE COMERC DE MALLORCA (2010). Estudi sobre productes turístics emergents en les Illes Balears. [document en linia] <http://www.cambramallorca.com/documentos/Desp_1862.pdf> 21

VALORS IMATGE GRÃ&#x20AC;FICA LOGOTIP ESTIL COMUNICATIU PERSONALITAT FILOSOFIA

6.3 MARCA

OBJECTIU

VALOR

ESTRATÈGIA

La marca de poble agrupa les característiques que identifiquen el municipi i el diferencien de la resta, donant-li personalitat i motivant la visita a la destinació. És un concepte dinàmic i relacionat amb la percepció de la destinació pel visitant, dels seus valors i de com aquests valors impacten al turista. Per a potenciar el territori de Binissalem serà necessari crear aquesta marca de poble que reuneixi tots els atributs de la societat binissalemera i del seu territori. No es pretén fer un simple “logo”, ni un eslògan o una campanya publicitària, sinó crear una autèntica “marca” que serveixi d’emblema de totes les activitats i actuacions que es duran a terme. I per a la creació d’aquesta Marca de poble serà necessària la participació de tota la societat binissalemera. Els objectius principals d’aquesta marca són: »» Participació de tota la societat en la creació de la Marca. »» Definir una marca que representi el municipi, els seus valors i personalitat. »» Potenciar els trets identitaris del municipi. »» Afavorir la diferenciació del municipi respecte a la competència. »» Promoure els valors territorials com l’entorn natural, la cultural i la gastronomia. Així, el primer objectiu d’aquesta és fer participar, involucrar i fer sentir aquesta estratègia de dinamització turística de Binissalem, principalment, a tots els centres educatius del municipi i a totes les associacions del poble. Els infants són un element molt important dins la societat, ja que és el seu futur; per aquest motiu, una part molt important de la marca la triaran ells i d’aquesta manera farem que la marca Binissalem formi part de la seva vida. Així mateix, la gent major agrupada en diferents associacions que hi ha en el municipi, són la veu de l’experiència, dels records, del passat. Una societat no pot avançar sense aquest record dels temps passats i aquesta part de la societat ens ajudarà a tenir aquesta visió de Binissalem. Per a la realització de la Marca, els infants, a través dels seus dibuixos, elegiran el color amb el qual identifiquen el seu poble, així com les formes amb les que el relacionen; la resta dels participants ens ajudaran a elegir el missatge i els valors amb els que relacionen Binissalem. Entenem aquest projecte de potenciar el territori binissalemer com a un projecte estratègic i de futur. I un projecte de futur ha de comptar amb el futur del seu poble, per aquest motiu la participació dels infants serà una iniciativa de garantia i de sentit de pertinença a un terra i a una gent, la binissalemera. Un cop definida la imatge de marca, cal crear la identitat corporativa. Visualment, la marca de poble s’ha de compondre d’un nom, un logotip i uns símbols que representin la identitat del municipi, amb l’objectiu de crear un posicionament i una visió positiva de la destinació en la ment del públic. El manual d’estil definirà la utilització de la marca en els diferents suports de promoció i comunicació per tal d’associar la marca a la imatge de destí que volem transmetre de forma coherent.

6.4 PRODUCTES TURÍSTICS SELECCIONATS 6.4.1 Recursos patrimonials Tal com ja s’ha comentat anteriorment, Binissalem té una gran diversitat de recursos culturals i naturals que es poden posar en valor i ser adaptats així per a l’ús turístic i didàctic. Per aquesta raó i tenint en compte el tipus de destinataris, s’han elegit els elements patrimonials (patrimoni natural i cultural) de Binissalem com a tema principal per a l’elaboració d’aquesta estratègia. Pel que fa als temes que principalment es poden tractar en el patrimoni cultural són: patrimoni cultural intangible (tradicions, gastronomia, festivitats i literatura), patrimoni tangible moble (fotografies antigues i obres d’art), patrimoni tangible immoble (monuments històrics, museus). En canvi, respecte als temes que es poden tractar pel que fa al patrimoni natural són tres: l’oliverar de Ca na Marca, la Pota del Rei i el Llogaret de Biniagual. D’aquesta manera, els recursos patrimonials esdevindran en els principals atractius per al públic objectiu que es vol assumir, ja que podem trobar temes que poden ser consumits pels propis residents del poble, per famílies, per esportistes i per gent amb un alt interès cultural. 53

POSSIBLES RECURSOS TURÍSTICS DE BINISSALEM PER LA CREACIÓ DE PRODUCTES TURÍSTICS Història del municipi de Binissalem Hi ha algunes teories sobre el topònim de Binissalem. Una d’elles fa derivar el nom de l’àrab Banu Salâm o Banu Sâlim (“fills de la pau” o “fills de Sâlim”). Altres, com la del Cardenal Despuig, creuen que el poble islàmic canvià el nom de Rubines pel de Beniçalel, dues alqueries islàmiques que, posteriorment, es constituïren com a un mateix nucli civil i eclesiàstic, denominat Rubines, i que posteriorment passà a denominar-se Binissalem. Segons Joan Josep Amengual Reus, el nom de Rubines prové tal volta de Rubinesis, compost de Rubi, pobles d’Itàlia, i de Nesis, illa adjacent a la Campania.

de la Serra era l’olivera, com es demostra el fet que l’any 1784 hi havia 21 bigues de tafona en el municipi. En els segles XVIII i XIX el conreu de la vinya gaudia d’un paper molt important, com així ho demostren les descripcions fetes per l’Arxiduc Lluís Salvador o Joan Cortada a la seva obra Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845. Però tota la indústria de la vinya quedà paralitzada a partir de la plaga de la fil·loxera24, que afectà a Binissalem el 1892, provocant l’inici de la desfeta d’una època de prosperitat de l’economia de la vila, i fent necessari cercar alternatives: és en aquest moment en que sorgeixen nombroses fàbriques, sobretot de calçat, arribant a comptabilitzar-ne fins a 35 després de la Guerra Civil. Altres activitats, com les plantacions d’ametllers, les pedreres o les mines de lignit aconseguiren temperar l’impacte de la fil·loxera, però no es recobrà la puixança anterior.

Tradicionalment s’ha vinculat l’economia de Binissalem al cultiu de la vinya; des de 1339 es documenten ja grans extensions de vinyes, però aquesta no va tenir la seva època d’esplendor fins al segle XVII. Abans d’aquesta data, el cultiu predominant de les grans possessions del peu

24 Hem d’apuntar que, darrerament, la tesi de la fil·loxera com a causa de la desfeta econòmica s’està posant en dubte a partir dels estudis de Bartomeu Pastor. La fil·loxera, que es detectà a Mallorca l’any 1891, sembla que només seria una baula més de la cadena que contribuí a la reducció del conreu de la vinya. L’aparició d’aquesta és molt posterior a uns fets econòmics i comercials que, molt abans de l’epidèmia, ja haurien ocasionat els pitjors danys. El conreu de la vinya no va disminuir a partir de 1891, sinó que ja s’havia reduït des de molt abans, per una conjuntura de preus i de mercat.

A més de la vinya, a Binissalem és i ha estat molt important l’explotació de les pedreres de pedra viva, de diverses coloracions i d’alta qualitat, que data des de l’època romana. El terme de Binissalem ha estat ocupat des de la prehistòria, com així ho demostren una sèrie de jaciments arqueològics localitzats en el municipi (per exemple un talaiot tapat de pedres a Es Velar o els talaiots a Can Cabrit i Sa Tanqueta). Durant l’època romana, la vila es va estendre al llarg de la via Palma- Pol·lèntia, traçat del que avui encara es conserven algunes restes, així com també es conserva un tram de camí secundari devora Can Cabrit, sepultures, estris i monedes trobades a Bellveure, una campaneta de bronze i monedes de coure a Es Velar, i estris de terra cuita a Biniagual. A l’època islàmica, Binissalem formava part del districte de Qanarussa i estava formada per una sèrie d’alqueries o rafals. Després de la conquesta catalana, aquestes es distribuïren entre els notables que havien ajudat al rei: així, Rubines i Binissalem passaren al vescomte de Bearn (el 1264 la vescomtessa Garsenda de Bearn els donà al monestir femení de les Jonqueres, de Catalunya), Lloseta i Aiamans passaven a mans de la Família Togores, Alcudieta quedava com a possessió reial, mentre que Arraya (avui es Rech), Abbennasso (es Pou Bo) i Abducus (Aujubs) foren donades als jueus. La tradició conta que alguns anys després de la conquesta, els jueus intentaren aixecar un poble i una sinagoga a les seves alqueries, però els rubinistes s’oposaren i aquestes no prosperaren. Rubines era el centre civil i eclesiàstic del municipi i la seva església, dedicada a Santa Maria de Rubines, apareix ja citada a la Butla d’Innocenci IV. Aquesta es va construir sobre una antiga mesquita i es trobava situada, probablement, a l’indret ocupat per l’actual capella del cementiri vell, vora el camí de Lloseta. El 1300 es començà a construir una nova església, amb un altar dedicat al protomàrtir Sant Esteve, en un lloc més cèntric, per tal de facilitar l’assistència als habitants de Robines, Binissalem, Reg i Pou Bo, que conformaven l’eix urbanístic de la nova Vila. En aquests moments es va canviar la titular, Santa Maria de Robines, per la Verge de l’Assumpta i Sant Jaume, que ostentà fins a 1986, en que va ser restituïda la primitiva titular. El 1584 el municipi passa de denominar-se Robines a Binissalem. Poc després tenim una de les primeres descripcions documentades del municipi, feta per Mossèn Joan Binimelis (1593), en la que ens aporta algunes dades, com que el poble comptava amb 22 possessions i algunes alqueries, com Alcudieta, Aiamans, Biniagual, la Torre dels Bestard i Lloseta. La vila tenia poc més de 3000 habitants, entre els que hi havia 450 homes armats. Durant la Revolta Forana i les Germanies, Binissalem va tenir un paper molt important. El 2 d’abril de 1451, dins el marc Revolta Forana, el governador Berenguer d’Oms hi acudí i pregonà que la gent armada de Mallorca s’hi congregàs, amb la intenció de disposar d’un contingent armat per tallar l’agitació. Al crit de “A Binissalem!” hi acudiren mes de 2000 forans amb armes que feren fugir al governador. Els forans de Binissalem feren també algunes incursions contra les cavallaries dels Torrella i altres famílies. El 1522, després de l’aniquilació dels agermanats a la batalla de Rafalgarcés (el mes de novembre), l’exèrcit reial, dirigit per Miquel Gurrea, avançà cap a Binissalem i als voltants de la vila penjà i esquarterà mes de 40 presoners agermanats. Finalitzades les Germanies, el bandolerisme va ser, novament, un vehicle d’agitació social, amb èpoques de gran virulència, com els anys 1610-1620 i els 1653 i 1666, fins que va ser sistemàticament 56

desfeta per la persecució general de 1666, que va implicar l’empresonament de diversos senyors binissalemers com a protectors dels delinqüents. La vila es salvà de la pesta bubònica, que assolà l’illa durant els anys 1652 i 1653, perquè el seu batle, el Sr. Francesc Mascaró, va tancar la vila amb un rigorós cordó sanitari que tancà el pas fins i tot als eclesiàstics. D’aquí deriva la frase “Déu i cordó, digué en Mascaró”, referida a les persones previsores. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, el conreu de la vinya propicià l’esplendor i el canvi econòmic de la vila. Aquest conreu substituí altres tradicionals, com els cereals, i estimulà la comercialització de vins i aiguardents a tot Mallorca i als mercats extraregionals. Amb la construcció d’una nova església i de les cases senyorials de la vila i les possessions, es mostrava Binissalem com un poble ric dins la Mallorca agrària. Aquestes obres transformaren les cases medievals, les ampliaren i les dotaren de cellers i cups més grans. Els Cadastres ens indiquen que un gran nombre d’habitatges, tant els grans casals com algunes cases més humils, tenien el seu propi celler per a fabricar vi per a consum propi i per a la venda, i un, dos o fins a quatre cups, la majoria de pedra. Durant el segle XIX es va iniciar la expansió i urbanització de les terres que envoltaven el poble. A més, alguns casals es reformaren seguint el gust de l’època, com Can Gelabert de la Portella, Can Antic, Can Beier, Can Bissó o Can Ramonell, entre d’altres. El 1834, en una extracció d’argila es va descobrir carbó i, amb l’assessorament de l’enginyer holandès Paul Bouvy, es pogué organitzar una mineria de lignit feta amb mètodes moderns que es dirigia a Palma i Barcelona. El 1843, després d’un llarg procés, Lloseta se segregà definitivament de Binissalem; al terme llosetí li van correspondre les possessions de s’Estorell, es Fideïcomís i el llogaret de s’Alcudieta. Quan el 1892 arribà la fil·loxera, moltes famílies s’arruïnaren i hagueren de vendre totes les seves propietats. Amb la desfeta de les vinyes fou precís cercar alternatives i, així, sorgiren modernes fàbriques de calçat i de conserves vegetals. La primera fàbrica de calçat amb maquinària moderna fou la de Joaquim Roig Planells, a principis del s. XX, que significà la desaparició dels sabaters artesans. La indústria del calçat assolí la màxima activitat després de la Guerra Civil, però durant la segona meitat del segle XX entrà en crisi i així, de les 35 petites fàbriques que treballaven a la postguerra, només 23 continuaven actives el 1986. La indústria de conserves vegetals, que permeté temperar la crisi de la vinya, acabà també per desaparèixer. Les dues últimes dècades del segle XX suposen pel panorama vitivinícola illenc i també pel de Binissalem un dels seus millors moments, no pel que fa a la quantitat, però sí pel que fa a una importantíssima millora de la qualitat. Així, la comarca de Binissalem, pel fet de tenir una dilatada tradició vitivinícola, va obtenir la categoria de “denominació d’origen” a l’any 1990. El 2 de febrer de 1983 el centre urbà fou declarat monument historicoartístic. El promotor d’aquesta declaració va ser Llorenç Moyà, molt preocupat per la gradual desaparició del patrimoni arquitectònic de Binissalem, sobre tot en els anys 60 i 70. Aquesta declaració va frenar parcialment l’empobriment del patrimoni del poble, ja que entre 1971 i 1974 es varen esbucar alguns casals, com Can Simó, Can Seda Negra, cas Metge Roca o Can Ximarró, entre altres.

El patrimoni religiós L’Església parroquial de Santa Maria de Robines Abans de la conquesta de Jaume I, l’actual Binissalem estava format per un conjunt de nuclis o alqueries, entre les que destacaven Robines (la més important) i Bini- Salem. Tenim notícies de la primera església de Santa Maria de Robines al 1248, amb la qual cosa, Robines esdevingué en un primer moment el centre civil i eclesiàstic de Binissalem. Aviat aquesta va ser insuficient i al 1300 es va començar a construir una nova església, ja a Binissalem i, segons Amengual, en el mateix lloc on es troba l’actual, però de menors dimensions. Una tercera església degué començar a construir-se en el segle XV, allargant-se la construcció als segles XVI i XVII; ens queden algunes restes, com les voltes de creueria de dues capelles situades a cada costat de l’absis actual, el campanar (fins al primer pis) i el portal principal, realitzat en el segle XVI. L’impuls definitiu per a la construcció de l’església durant el segle XVIII va venir a càrrec de dos personatges d’una família de la mà major de Sineu: els rectors Rafel i Nadal Sabater. El primer arribà al poble l’any 1703 i es trobà amb una església gòtica que havia quedat petita a causa del creixement constant de la població; el 1704 es decidí continuar les obres del temple, construint-se la capella major. El rector va contractar a Bernat Cabrer i Ferragut com a mestre d’obres, qui va construir, al 1727, el creuer i el cimbori amb una gran llanterna. El 1743 moria Mossèn Rafel Sabater i el succeïa el seu nebot Nadal Sabater. L’any 1745 es presentaren greus problemes estructurals en el cimbori i es decidí desmuntar-lo, amb l’oposició del poble; contractà al mestre Lluc Mesquida per refer la cúpula, il·luminant-la amb 8 finestrals i decorant-la amb vuit pintures dels misteris de la Verge Maria, realitzades per Josep Martorell i Fiol. Aquesta es rematà amb una clau de volta daurada amb una petxina de l’escultor Joan Deyà i Batle. La construcció del temple, tant en el segle XVIII com en els anteriors, requerí un gran esforç econòmic del poble i molt especialment de les famílies de la mà major. Molts testaments del segle XVIII fan referència a les obres de l’església, per les quals es disposava algun llegat, com per exemple Dona Margalida Bestard de la Torre i Ponç de la Parra (†1776), que deixà 200 lliures per les obres de l’altar major, encara no finalitzat, i realitzat per Pere- Joan Obrador, segons disseny de Fra Albert Borguny.

Durant els segles XIX i XX, les reformes més importants es dugueren a terme en els exteriors del temple: el 1863 es reformà l’estructura exterior del cimbori, donant-li la forma actual. El 1886 s’iniciaren les obres d’elevació del campanar amb una estructura neogòtica, projectada per Joan Miquel Sureda i Verí, marquès de Vivot (1858- 1912), inaugurant-se a principis del segle XX. Però també es realitzaren algunes intervencions interiors, com la construcció del gran orgue barroc, per part d’Antoni Portell a la segona meitat del s. XIX, la reforma d’algunes capelles (com la capella fonda, el 1873), i la trona, dissenyada per Bartomeu Ferrà el 1885. A pesar d’aquestes intervencions posteriors manté la puresa de la seva traça original i la qualitat del seu estil, tant en la seva arquitectura com en la seva retaulística. Els primers titulars foren sant Jaume i la Mare de Déu Assumpta, i en record del primer titular, l’escut del poble té com a motiu la copinya de pelegrí. El 1986 es produí un canvi de titular, ja que es recuperà la primitiva dedicació a la Mare de Déu de Robines. Rectoria Obra del segle XVII, modificada a l’època del rector Nadal Sabater (s. XVIII). El casal tenia totes les dependències pròpies d’una casa benestant: estables, portassa, graner..., però el 1960, aquesta va ser àmpliament reformada, modificant completament les façanes i gran part de l’interior. Dins l’antic hort del casa, també modificat i convertit en el Parc de la Rectoria, es conserva la primera màquina d’electricitat, fabricada l’any 1902 per Crossley Brothers (Manchester, Anglaterra), una de les firmes claus de la Segona Revolució Industrial a nivell europeu. És un motor de gas pobre que originàriament formava part d’un complex industrial fundat l’any 1902 pel senyor Joaquim Roig Planells. Aquesta va ser la primera màquina en fabricar electricitat al poble, ja que fins al 1903 no es va posar en marxa el subministrament públic d’electricitat a Binissalem. Església, convent i celler de Cals Agustins La congregació dels Germans Terciaris de Sant Agustí de Binissalem va ser fundada el juny de 1857 per Andreu Villalonga Llabrés. El conjunt arquitectònic dels Agustins estava format per l’església, el convent i el celler. Les obres s’efectuaren aproximadament entre 1862 i 1878, i el nou temple es va beneir el 22 de maig de 1881. L’església era inicialment més reduïda que l’actual, ja que constava únicament de creuer i dues capelles a cada lateral. L’any 1916 es va ampliar amb tres capelles més. En conjunt, és una església neogòtica del segle XIX. Per la documentació, sabem que l’autor del relleu de la façana és de l’escultor Tomàs Vila i la pintura de l’altar major és de Ricard Anckerman. Amb el temps, els Germans Agustins posseïren una gran extensió de terra i una important indústria vinícola (una de les finalitats del treball manual d’aquesta congregació era el cultiu de la vinya per proporcionar vi a les esglésies de Mallorca), fins que el 1952 es va extingir la congregació. La major part dels seus béns passaren al Bisbat i aquest va fer donació a les religioses ‘Carmelites Descalces de Santa Teresa de Jesús’ que hi habitaren des de 1961 fins al 1995. Convent de les Monges Trinitàries L’any 1906, Dª Margarita Ferrer Serra de Marina, senyora de Can Morro, va regalar a les monges trinitàries una casa per a que servís de convent. El novembre d’aquest mateix any, quatre religioses del convent de Felanitx s’instal·laren a la casa i beneïren un oratori. L’any 1912 varen comprar dues cases adossades al convent i el juny de 1928 es va beneir i col·locar la primera pedra de la nova capella, que va ser finalitzada i beneïda l’11 de juny de 1939. Els elements que es trobaven en el seu interior foren donats per diferents binissalemers. Cementeri vell Des de temps immemorial és conegut com el cementiri de l’església vella, referència al lloc de la primitiva església de Robines (segle XIII). Probablement va ser el primer cementiri del poble, el qual es clausurà quan la parròquia es traslladà al centre del poble, en el segle XIV. Aquest va seguir funcionant, però només s’enterraven en aquest indret els empestats. A partir de 1821, quan es donà l’ordre d’eliminar el cementiri situat al costat de l’església, aquest espai va recobrar novament la seva primitiva funció. Així el 1822, mentre encara s’acabaven les obres, ja s’hi enterrava. La capella fou beneïda i inaugurada el 30 de desembre de 1822. 59

El 1954 es va beneir un nou cementiri als terrenys situats al camí de Biniali, però durant uns anys s’utilitzaren els dos cementiris ja que aquest no es va clausurar definitivament com a lloc d’enterrament fins al 1958. El conjunt està format per la capella, amb altres dependències auxiliars adossades a la part posterior, el clos i traçat del cementiri, amb el conjunt d’esteles i làpides. Un mur tanca tot el recinte; aquest és de pedra i terra, aterracat i emblanquinat i presenta a la part superior un acabament a mode de coberta de teules que vessen cap als dos costats. El cementeri presenta un únic portal d’entrada, amb llinda de pedra viva, rematada per un frontó amb coronament curvilini, de tradició barroca, emmarcat entre dues volutes i dues bolles de pedra; en el frontó hi ha una calavera i la inscripció llatina i la data “1822”; el portal presenta una reixa de ferro de tancament que du la inscripció “1892”. Oratori de Biniagual Durant l’època islàmica Biniagual fou una alqueria del districte de Qanarussa, el nom de la qual deriva de l’àrab Banu Ahwal (‘fill del guerxo’). Després de 1229 correspongué a la porció del vescomte de Bearn i posteriorment va pertànyer a la família Ponç Tiró. Durant el segle XVIII s’expansionà amb el conreu de l’olivar i de la vinya, a més d’una important ramaderia porquina i ovina. El 27 de setembre de 1741 el Dr. Nadal Sabater va beneir l’oratori, dedicat a la Immaculada Concepció i a Sant Gall.25 A mitjans del segle XIX hi ha haver un augment demogràfic, gràcies sobre tot al cultiu de la vinya, però a causa de la fil·loxera, a finals del segle XIX, es va anar despoblant progressivament, i a mitjans del segle XX estava completament abandonat i en ruïnes. Cap a finals del s. XX l’alemany Klaus Kraft va comprar pràcticament la totalitat de les cases i grans extensions de terres, iniciant un procés de restauració del nucli urbà. L’oratori és de planta rectangular d’una sola nau, amb coberta de voltes d’aresta amb les claus decorades, i dues capelles laterals a cada costat. El presbiteri, amb volta de canó, està separat de la resta per un gran arc rodó sobre pilastres de pedra, amb la inscripció “ANY 1738” i una figura escultòrica policromada enmig de la inscripció. Les creus de terme »» Creu de la Carretera de Biniali. Aquesta, també denominada Antiga creu de Can Gelabert, estava ubicada anteriorment en el carrer del Pou Bo, davant el carrer de la Portella. Va ser destruïda el 1932, però l’agost de 1936 va ser reconstruïda i col·locada a l’entrada del poble, en el creuer dels camins de Biniagual i Biniali. La creu, de pedra viva, està aixecada sobre una base esglaonada de secció octogonal, amb 6 graons també octogonals. El fust és quadrat, amb els caires bisellats. Remata el conjunt una creu llatina llisa, amb els braços rectes amb les arestes rebaixades. »» Creu del Carrer Creu. Aquesta es trobava situada vora el pou de la Creu, i fou traslladada a aquest lloc el 1907. La creu està situada sobre cinc graons, de secció octogonal. El fust és quadrangular, d’una sola peça, amb els cantons rebaixats donant una forma octogonal. La creu de coronament és llatina, amb els braços rectes sense cap tipus de decoració. Tot el conjunt és de pedra viva.

Sant Gall era un monjo suís del segle VIII. L’advocació probablement està relacionada amb el malnom dels Mairata i Lledó –Gall-, propietaris de la possessió més important del llogaret.

El patrimoni rural: les possessions Entre les possessions més destacades del municipi de Binissalem podríem citar: Bellveure Zona habitada des de la prehistòria, ja que dins les seves terres es trobaren gran quantitat d’objectes, sepultures i ceràmiques d’època romana. El 9 de setembre de 1634, la possessió fou adquirida pels germans Pere- Joan i Mn. Miquel Gelabert, prevere, a la família Descós. A final del s. XVII la possessió era de l’honor Miquel Reus de Biniatzent i Gelabert; aquesta família tenia posada a Binissalem, a la casa coneguda actualment com Can Moranta. El 1744 Bellveure era de D. Guillem Pont i Vich i Reus. En el segle XIX va passar, per matrimoni, a D. Antoni Montis i Álvarez, primer Marquès de la Bastida i un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País; el 1891 fou venuda a D. Pere Josep Ferrer i Moià i continuà en mans d’aquesta família, els quals tenien també casa a Binissalem, Can Rafel Niu, coneguda també com a posada de Bellveure. És un conjunt format per les cases dels senyors amb la carrera, la capella, el pas d’entrada, la clastra, les cases dels amos i diverses dependències auxiliars, com la tafona i l’aljub. 61

Torre de Can Moranta A l’època medieval la Torre de Can Moranta formava part de la possessió coneguda com Son Manet de la Torre, dividida el 1477 entre els germans Jaume, Vicenç i Joan Bestard; la divisió creà diverses branques, les majors denominades de la Torre en referència al lloc d’on provenien. D’aquesta manera, al llarg dels segles fou dividida diverses vegades i cada porció rebé un nom per diferenciar-la: el topònim estava format per la Torre més el nom o malnom del propietari; així la Torre de Can Moranta era dels Moranta de la Torre i el 1576 ja n’eren propietaris. L’any 1845 comencen a vendre porcions de terra de la Torre encara que els seus descendents conserven les cases. Morneta

Segons l’historiador local, Joan Martí, en aquest lloc hi havia una església, amb tres arcs gòtics i molts altres elements, la majoria dels quals estan desapareguts. Dins la seva propietat també hi ha les catacumbes d’una església, on es trobaren, fa uns anys, una sèrie de monedes.

Antiga alqueria i cavalleria, propietat dels Torrella (s. XIII- XVIII), una de les famílies més antigues de Mallorca, i dels Gual de Torrella (s. XIX- XX). El nom de la possessió, a nivell popular, és deformat sovint en Borneta, que espontàniament ha passat a la documentació. És un exemple de gran propietat en mans de la noblesa durant molts de segles, ja que l’any 1282 Bernat de Torrella l’adquirí d’Alemany de Subiracs, ardiaca de Barcelona i la família la va mantenir com a propietat seva, al marge de moltes altres, fins al s. XX en què es començaren a produir les segregacions. El 1953 Marià Gual de Torrella i Villalonga vengué la possessió a la família Morell Vivó.

A la torre podem veure una sèrie d’elements, com alguns capitells de diferents estils que es descobriren per casualitat quan, un dia de forta ventada, part de la paret de la torre va caure i aquests es descobriren entre les runes (en època musulmana s’aprofitava tot tipus de material per omplir i aixecar les parets). També compta amb unes finestres geminades, amb els arcs de ferradura (dins una de les sales interiors), i les teules pintades, realitzades en diverses etapes, ja que es poden llegir les dates de 1541 i 1668.

Dins la finca s’han trobat diferents restes romanes, prehistòriques i dels primers cristians (visigots).

El conjunt està format per les cases de possessió, amb restes d’una antiga torre de defensa, altres dependències i corral (avui enjardinat) a la part posterior.

La possessió està formada per les cases dels senyors i les cases dels amos, l’antic hort i jardí, la clastra principal i les clastres de serveis, la capella, els estables, la tafona i altres dependències auxiliars.

Can Cabrit A l’època medieval la Torre de Can Cabrit formava part de la possessió coneguda com Son Manet de la Torre, com ja hem dit, dividida el 1477 entre els germans Jaume, Vicenç i Joan Bestard; la divisió creà diverses branques, les majors denominades de la Torre en referència al lloc d’on provenien. D’aquesta manera, al llarg dels segles fou dividida diverses vegades i cada porció rebé un nom per diferenciar-la: el topònim estava format per la Torre més el nom o malnom del propietari; així l’any 1685 era propietat de Baltasar Bestard de la Torre ‘Cabrit’ (la possessió provenia d’una segregació de la Torre d’en Bestard). La Torre i altres propietats continuaren en mans de la mateixa família durant el s. XIX. 62

El conjunt està format per les cases de possessió amb casa dels senyors, casa dels amos, tafona, clastra i altres dependències auxiliars. Les cases de possessió es troben al camí des Raiguer i estan adossades a la Torre de Can Moranta. Can Macià Can Macià forma part de l’antiga possessió de Son Gorra, propietat (en el segle XVI) de la família Villalonga, domiciliada a la possessió fins a principis del segle XIX, quan passaren a Palma. Son Gorra quedà dividida a finals del segle XVII i passà a denominar-se Son Gorra (més tard Can Macià) i Can Pere Antoni. La família Gomila va vendre aquesta finca a la família Pons a meitat del segle XIX. El conjunt, adossat a les cases de Can Pere Antoni, està format per les cases dels senyors i la casa dels amos, clastra, carrera, tafona i diverses dependències auxiliars.

La Cabana, abans de ser dividida, era una finca de més de 300 quarterades. El 1622 el Reverend Miquel Ferrer comprà la possessió; des d’aleshores serà la possessió de la família i firmaran com a Ferrer de la Cabana, fins que se segregui i es vengui a finals del segle XIX. La Cabana d’en Ferrer, situada al camí reial, tenia l’any 1671 una tafona que posteriorment es transformà en celler. La possessió agafà el nom d’en Ferrer per distingir-la de la Cabana d’en Bestard i la Cabana d’en Maiol.

Sobre l’arc del portal forà observam l’escut de Bauçà, llinatge d’una de les famílies que va esser propietària de la possessió, i la data 1762. Can Pere Antoni Can Pere Antoni forma part de l’antiga possessió de Son Gorra, propietat (en el segle XVI) de la família Villalonga, domiciliada a la possessió fins a principis del segle XIX, quan passaren a Palma. Son Gorra quedà dividida a finals del segle XVII i passà a denominar-se Son Gorra (més tard Can Macià) i Can Pere Antoni.

El conjunt està format per les cases de possessió amb pas forà, clastra, cases, celler amb cups, corral, hort i altres dependències auxiliars. Les cases de possessió es troben organitzades a partir d’una clastra tancada per un alt mur i per dependències auxiliars; a l’esquerra de les cases hi ha un portell que s’obre cap a un corral de serveis i a l’hort; des de la façana lateral esquerra de les cases s’accedeix al celler, i a la façana lateral dreta hi ha els cups adossats.

El conjunt està format per la casa, orientada al sud-est, l’antiga tafona, el jardí, la carrera, el corral, l’hort i diversos edificis auxiliars (sestadors, estable...), adossat a les cases de Can Macià. Ca na Marca Aquesta possessió va pertànyer a la família Malonda, de Binissalem. En el darrer terç del segle XVIII fou venuda a la família Terrassa, de can Garrover. Aquesta formava part, juntament amb Can Pere Antoni i can Macià d’una possessió més gran, anomenada Moltaix, Mollarigo o Son Gorra. El conjunt està format per la casa orientada cap al sud-est amb carrera, tafona i estable, inscrit en un mateix buc compacte, i un porxo amb forn. Presenta un atalussat al capcer dret. La casa és de dues plantes amb dos aiguavessos. Sa Cabana d’en Ferrer 63

Son Roig

Sa Cabana de n’Espanya

El 1235 l’alqueria de Son Roig era de Berenguer Golifa i d’aquest passà a Beltran Roig, el qual li va donar el seu nom. A mitjans del segle XVI, el rafal de Son Monroig era propietat de Jaume Vidal i uns anys després de Bartomeu Pol. Entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX era de la família O’Ryan, família noble d’origen irlandès que en el segle XVIII emparentà amb una família mallorquina, els Flor. Son Roig passà a Melcior Quintana ‘Ximarró’ per compra, a mitjan del segle XIX.

Els propietaris d’aquesta possessió, abans anomenada la Cabana d’en Mayol, tenien posada al poble, anomenada Can Mayol, ja documentada al Cadastre de 1576; aquesta antiga posada fou durant segles una de les cases més grans de Binissalem. La casa del poble i la possessió passà per herència als Rossinyol de Defla i d’aquests als Espanya. El conjunt, organitzat a partir d’una gran esplanada, està format per les cases, les dependències auxiliars (solls, sestadors...), la cisterna i dos aljubs.

Als voltants de 1880 Son Roig, juntament amb Can Maó i La Cabana d’en Mayol, eren les possessions de Binissalem que produïen més vi. Actualment Son Roig es dedica encara al conreu de la vinya i la producció de vi. De fet, va ser la primera vinya que es va inscriure a la D.O. Binissalem- Mallorca. Aquest fet es pot comprovar a partir de la placa amb el núm. 1. El conjunt està format per la casa, el celler, restes d’antiga clastra i diversos edificis auxiliars.

L’arquitectura industrial: fàbriques i altres edificacions Antiga Fàbrica de Can Roma

Sa Farinera

Antiga fàbrica de sabates, coneguda com a Can Roma. L’edifici és una nau rectangular molt allargada, d’una sola altura, amb coberta inclinada a dues vessants.

Edifici de dues vessants en el que destaca un remat en forma esglaonada, que possiblement amaga una coberta a dues vessants, en el segon aiguavés.

Can Figuerola

A l’interior, el més destacat és la maquinària, situada tant a la planta baixa com al pis, que s’utilitzava per a elaborar la farina.

Segons fonts orals, l’edifici ha passat per diversos usos: inicialment funcionà com fàbrica de sequer de figues; posteriorment va ser una antiga fàbrica de sabates i actualment funciona com a habitatge i com a estudi de gravació i de fotografia.

Antiga Escola Municipal Segons una hipòtesi, sembla ser que l’edifici i solar on es troba situada van poder albergar, des de 1415 i durant algun temps, l’anomenat Celler del Rei (el 1520 ja no existia com a tal). En aquest any, el Procurador del Rei comprà per 30 lliures a Jaume Garriga una casa i corral per construir-hi el Celler del Rei o Casa del Delme. Actualment, a la façana de l’edifici podem llegir “Escuela pública de niños 1865”, encara que aquesta és la data d’una important reforma, ja que l’escola hi estava ubicada des de molts d’anys enrere. Durant alguns anys del segle XX va ser la seu de l’escola de nines. Actualment, i des de principis de 2008, aquest edifici acull les noves oficines del Consell Regulador de la DO Binissalem.

És un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb dues crugies, tres plantes i coberta a doble vessant, amb cornisa motllurada. Escola Graduada Aquesta escola d’arquitectura eclèctica amb ressò racionalista, va ser projectada a 1928 per l’arquitecte Guillem Forteza Piña. La inauguració de l’escola va tenir lloc el dia 7 de juny de 1936. L’edifici és interessant perquè és un de les poques exemples racionalistes del poble. 65

El patrimoni etnològic: molins, cellers i tafones Els cellers i la tafona »» Antic celler de Cas General Moranta. Aquest passadís, una segregació de Can Moranta (situada al seu costat), ja es troba documentat el 1671, quan a l’inventari de l’honor Antoni Ferrer, de can Enric Sureda, assenyalava que el mercader Joan Palou (de can Ferrer Delgado) era veí seu i un carreró separava les dues cases. El nom de Sebastià Ferrer, amb la data de 1873, està gravat a la porta del passadís. Això fa pensar que en aquesta època es va tancar aquest carreró. Aquest carreró ha mantingut les característiques originals i té un notable valor urbanístic. »» Tafona de Cas Capità Bissó. Restes d’una antiga tafona que presentava accés interior (des de la casa) i exterior, a partir d’un portal de llinda. En l’actualitat aquest espai es troba en estat ruïnós. Podem veure una possible cuixera que sobresurt a l’exterior.

Els molins de vent fariners »» Molí des Polls. Segons la documentació, va ser el darrer molí en deixar de funcionar a Binissalem. »» És un molí de vent aïllat, format per plataforma de planta rectangular, d’una planta, amb l’envelador pla que actualment s’utilitza com habitatge. La torre és cilíndrica i té restes d’un capell de fusta que el Consell de Mallorca li bastí de nou al 2003. »» Molí des Cós. El 1519 era propietat d’Arnau Llinàs i limitava amb el camí reial. Durant gran part del segle XIX va ser propietat de la família Fiol. El topònim Es Cós fa referència al lloc on antigament se celebraven les curses i corregudes. »» El conjunt està format per la torre de molí i la casa del moliner, amb una dependència auxiliar adossada a una sínia. La torre, d’estructura cilíndrica, presenta un capell vegetal, que va instal·lar al 2002 el Consell de Mallorca, juntament amb l’antenada de graelles de fusta. »» Molí de sa Goleta. Antigament conegut com a molí de Son Pere Antoni, se sap que el 1739 ja es trobava construït i en funcionament; els Bennàssar estan documentats al llarg del segle XIX com a propietaris d’una casa i un molí adjunt. Aquesta família és la darrera que hi treballà. »» És un molí aïllat amb edificació; consta d’una torre cilíndrica, centrada, i la casa de planta quadrada i d’una sola planta. El lateral dret de la façana principal de la casa del moliner presenta una escala d’accés a l’envelador, de dos trams amb escalons de grans lloses de pedra, destacant que els primers escalons del primer tram han desaparegut. »» Molí d’en Sopes. El 1819 era propietat de Pere Josep Pons Vallès “Sopes”, d’aquí el seu nom. La base i les naus annexes s’utilitzaven com a fàbrica de sabates des de la dècada de 1960. També se’l coneix amb el nom de Can Roma, fent referència a l’anterior propietari de la fàbrica de calçat. »» És una torre de molí i part de l’antiga casa del moliner; la base del molí està totalment modificada, ja que es convertí en una fàbrica de sabates. La torre, d’estructura cilíndrica, presenta els paredats de pedra i fang sense aterracar, i té quatre finestrons a la part superior.

El patrimoni hidràulic: pous, fonts i sínies Els pous i les fonts »» Pou Poal. Probablement, la construcció del pou es va dur a terme durant l’època medieval i servia per abastir d’aigua els usuaris del camí que, passant per Binissalem, anaven cap el Coll d’en Simonet i cap a les valls d’Alaró i Orient. Segons Gabriel Ordinas, aquest pou presenta una tipologia única a Mallorca i apareix ben documentat al llarg de la història. Es tracta d’un conjunt de tipus cigonyal, format per dos monòlits de pedra on basculava una llarga perxa. A l’extrem posterior d’aquesta es disposava un contrapès, i a l’altre, damunt el pou, un poal. Posteriorment es canvià pel tradicional poal i corriola i, possiblement, es realitzà l’actual coll i basament. Sembla que antigament la corriola era sustentada per un pilar i posteriorment (es conserva una obra, a l’oli, de 1893) per tres estalons de fusta clavats a l’empedrat. El pou és de planta rectangular, amb una profunditat mínima de 5 m, ja que aquest es troba replet d’enderrocs, terra i pedres. El coll té planta rectangular, amb dos pilars rectangulars incomplets. La base és de planta rectangular i es troba a la mateixa altura que l’empedrat, de gran qualitat, que engloba tot el conjunt. Als voltants es conserven les restes d’una pica molt deteriorada. »» Pou de Sa Creu. Aquest pou rep el nom per la creu de terme que fins l’any 1907 es trobava situada al seu costat. Aquest també es coneix com el pou de Can Negro, en referència a una botiga propera, o pou de Can Servera, que és la casa que es troba davant el pou. Segons Gabriel Ordinas, està documentat el transport de les pedres per fer es coll del pou a l’any 1628. És un pou paredat amb planta el·líptica (de sínia) i una profunditat de 12’5 m. El coll té planta rectangular i en aquest podem veure una sèrie de grapes de ferro per reforçar la junta de les lloses que el conformen. El coll està motllurat i presenta dos petits eixamplaments a la part superior i inferior. Consta també d’un travesser vertical de fusta que parteix de la base i es recolza al coll amb una corriola de ferro. La base és de planta rectangular. »» Pou Bo. Segons Gabriel Ordinas Marcé aquest pou apareix documentat per primera vegada a 67

mitjans del s. XV. Segons G. Martí, en temps de sequera, el pou es tancava de nit i només estava obert durant el dia. Així mateix, comenta una altra mesura d’estalvi d’aigua, en la que només es podia treure aigua del pou de 10 a 12 del matí i dues hores abans de posar-se el sol. És un pou de planta circular de diàmetre molt variable, que s’eixampla al fons, i una profunditat de 13 m. La part superior està paredada i la resta picada al terreny. El coll té planta rectangular, amb una motllura a la part superior. Consta de dos pilars sobre el que descansa un travesser, fet amb una única peça de pedra que forma al mig un petit arc molt rebaixat; aquest té un forat per a una anella de ferro que suporta la corriola, també de ferro. »» Pou de Can Gelabert. El casal va ser, durant segles, la casa pairal dels Gelabert de la Portella. El pou passà a ser públic a partir de l’adquisició de Can Gelabert per part de l’Ajuntament l’any 1982. És un pou de 12 m profunditat i de planta rectangular, completament picat al terreny, sense cap tipus de paredat. El coll, adossat a la paret, és de planta rectangular. Veim un travesser encastat a la paret de l’edifici fet amb una única peça de pedra per col·locar la corriola. »» Pou de Can Antic. El casal era propietat dels Ozones i apareix ja documentada el 1540. Aquest constitueix un element testimonial del que va ser la clastra de Can Antic, avui profundament transformada. El coll, de planta rectangular, està format per lloses de pedra, amb una motllura a la part inferior i superior. Aquest no presenta columnes, travesser, corriola, poal ni piques. »» Pou d’en Torrens. Segons Gabriel Ordinas, aquest apareix documentat per primera vegada l’any 1434 i es constata la titularitat pública des d’almanco 1433. L’any 1989 Joan Martí certificava que el pou estava en desús i ple de fems ja que, segons sembla, diverses actuacions municipals el convertiren en un pou negre relacionat amb la indústria vinícola. L’any 1997 se certifica la titularitat municipal del pou. És un pou de planta circular i una profunditat desconeguda ja que es troba replet d’enderrocs, terra i pedres. La part superior està paredada i la resta sembla picada al terreny. El coll té planta rectangular i està realitzat amb blocs de pedra als laterals curts i murs en verd rematats per blocs de pedra als laterals llargs. Els dos pilars, no centrats, aguanten un travesser de fusta, del que penja una corriola de ferro. La base, construïda a base d’un empedrat, és de planta quadrada. »» Pou Salat. Segons els historiadors, aquest pou apareix documentat per primera vegada en 1345 com a Pou Sarraynesch. Al segle XV era conegut com a Pou d’en Maimó i des de 1545 es documenta el nom de Pou Salat. Alguns autors especifiquen que segurament la seva aigua no es podia aprofitar perquè contenia petites quantitats de sals dissoltes. Altres autors afirmen que la seva denominació té origen en el llatí celatus, que significa amagat. És un pou de 9’5 m, paredat en sec i de planta el·líptica. El coll es de planta rectangular fet amb peces de marès als laterals llargs i lloses de pedra als laterals curts. Consta de quatre pilars de planta quadrada, fets amb de peces de marès tallades, que es varen aixecar durant la restauració. No es documenta travesser, corriola, poal ni piques. »» Font de Can Pere Antoni. Antic qanat reutilitzat com a rentadors, situats dins la possessió de Can Pere Antoni. L’interior consta d’una cambra amb un banc de pedra adossat a la paret amb una taula formada per dues lloses verticals i dues horitzontals, i dues piques o rentadors de pedra. Tota aquesta habitació està coberta de volta de canó, revestit per argila, la qual presenta dibuixos realitzats en vermell i abundants esgrafiats. Sínia Camí des Blanquers Sínia situada en el camí dels Blanquers, en molt mal estat de conservació. Aquesta conserva alguns elements originals, com l’arbre, la perxa, el balancí i la roda. A més, és destacable el cintell de secció semicircular de grans dimensions, fet de paredat en verd. Per la disposició de les peces podem considerar que es tractava d’una sínia de calaixos, a partir dels quals s’extreia l’aigua.

Turisme de natura: elements paisatgístics Llogaret de Biniagual Durant l’època islàmica Biniagual va ser una alqueria del districte de Qanarussa. El seu nom deriva de l’àrab Banu Ahwal (‘fill del guerxo’). Després de la conquesta de 1229 correspongué a la porció del vescomte de Bearn i posteriorment, el 1264 Garsenda de Bearn va fer donació al monestir de monges de Jonqueres (Barcelona), que n’exerciren el senyoriu alodial. El llogaret se situa en el creuer del camí de Muro amb el camí de Binissalem a Sencelles, per la qual cosa va ser un punt important en el sistema viari del Pla de Mallorca i exercia funcions d’hostatge i proveïment. El 1593 tenia sis cases, però quedà despoblat durant la pesta bubònica de 1652.

Biniagual va pertànyer a la família Ponç Tiró des de finals del s. XVII. Durant el segle XVIII s’expansionà amb el conreu de l’olivar i de la vinya, a més d’una important ramaderia porquina i ovina. El 27 de setembre de 1741 el Dr. Nadal Sabater va beneir l’oratori, dedicat a la Immaculada Concepció i a Sant Gall. Cap a mitjans del s. XIX hi ha haver un augment demogràfic, gràcies sobre tot al cultiu de la vinya, que va determinar la construcció de nous habitatges i l’ampliació dels vells casals, però a causa de la fil·loxera, a finals del s. XIX, es va anar despoblant progressivament i, a mitjans del segle XX, estava completament abandonat i en ruïnes. A finals del s. XX l’alemany Klaus Kraft va comprar pràcticament la totalitat de les cases i grans extensions de terres al voltant, iniciant un procés de restauració.

Oliverar de Ca na Marca i Sa Trona

Sa Pota del Rei

Conjunt d’oliveres que forma un dels oliverars més antics de la zona. Aquestes es distribueixen en una sèrie de marjades situades dins les terres de Bellveure, Ca na Marca i Can Macià. Dins aquest conjunt es troba una olivera que ha estat catalogada en el catàleg d’Arbres singulars de Binissalem: Sa Trona. Aquesta és de grans dimensions, amb un perímetre de 8 m, una altura de 3 m i la soca pràcticament buida (es diu que en el forat interior hi caben unes quantes persones). Es creu que té una edat superior als 500 anys. Aquesta rep el seu nom perquè segons la tradició, davall la copa s’hi celebrava missa i el capellà s’enfilava a la seva soca per predicar.

Situada a la unió del camí del Raiguer amb el camí de Can Arabí. Segons una llegenda, quan el rei Jaume el Conqueridor passava, en una de les seves expedicions per aquesta comarca, el cavall va donar una cossa a la pedra que va ocasionar el forat. Conta també la tradició que al queixar-se qualcú de dolor o de cansament als peus, acudia a la pedra i col·locava el peu en el forat i es curava.

Jaciments arqueològics »» Talaiot de sa Terra Grossa. El que es conserva és part d’un talaiot convertit en casa i terrassa i restes ciclopies utilitzades per embellir el camí d’entrada de la finca “Es Talaiot”. Molt a prop es conserva un llenç ciclopi i una abundantíssima concentració d’elements ceràmics des d’època talaiòtica fins a l’actualitat. El jaciment segurament es correspon amb un assentament talaiòtic, però, degut a l’altíssima concentració de ceràmica romana, així com d’elements constructius (tègula), es pot pensar que també va ser hàbitat en època romana.

»» Talaiot des Velar. Possiblement es tracti d’un talaiot de planta quadrada o d’un santuari, utilitzat un temps com a claper, i situat al final del camí d’Es Velar. Els murs estan confeccionats amb parament de tipus ciclopi amb grans blocs treballats de pedra en sec. S’ha trobat ceràmica talaiòtica al seu voltant.

»» Cova de Can Pere Antoni. Cova natural amb alguns retalls en la roca calcària, difícil de localitzar a causa de la gran quantitat de cobertura vegetal i orografia de la zona. La cova presenta un traçat irregular, encara que és de tendència allargada. Aquesta va ser utilitzada en època talaiòtica com a lloc d’enterrament i en època islàmica com a lloc d’amagatall.

»» Camí romà de Binissalem a Alaró. Camí de carro ja documentat a principis del segle XVII. Sabem que en 1821 es trobava en mal estat i que el 1861 fou declarat camí veïnal de segon ordre. Històricament ha estat anomenat de diverses formes: camí de Binissalem a Alaró per Terra Grossa, camí d’es Moliners i camí de Bànyols. Es documenten uns 100m del camí empedrats amb cadena, ratlletes i parets laterals. 70

Edificis i espais singulars del casc històric de Binissalem Ajuntament El casal també és conegut com Can Verd per la família que va ser la propietària durant segles. Les primeres dades són de 1645 i corresponen a l’inventari de l’honor Miquel Verd, el seu propietari. Entre finals del s. XVII i el s. XVIII s’uniren varies cases per crear el conjunt actual. Cap al 1870 varen vendre la casa a don Andreu Julià i Villalonga, membre de la família Julià ‘Bissó’; el seu fill, don Guillem Julià i Quintana, va realitzar importants reformes que donaren el seu aspecte actual. El 1929 un dels seus descendents va vendre la casa a l’Ajuntament per 42.250 pessetes. A l’octubre de 1930 es va inaugurar com a nova casa consistorial, amb l’assistència de les autoritats, el clergue i diferents personalitats. A l’interior tenim dos arcs rebaixats que provenen de l’esbucat casal de Can Simó (plaça de l’Església). Estació de tren L’edifici està situat a l’antic camp de la Mostra, el qual fou expropiat a mitjans del segle XIX a la família Villalonga- Aguirre, arrel de la construcció de la línia de ferrocarril. L’estació forma part de la línia Palma- Inca, que va ser inaugurada per la companyia “Ferrocarriles de Mallorca” el 14 de febrer de 1875, construint estacions a Palma, Es Pont d´Inca, Marratxí, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta i Inca. L’autor va ser, segons la documentació, l’enginyer Eusebi Estada (1843-1917). Per motiu del canvi de trens es va pujar el nivell de les andanes, afectant a les obertures de la planta baixa (façana de les andanes i lateral sud), les quals quedaren desproporcionades.

Ca l’Ardiaca L’origen del casal el trobam en la unió d’una sèrie de cases. El Rvd. Pere Terrassa comprà una casa i un corral el 1593, que confrontava amb la del seu germà, Josep Terrassa. A finals del segle XVII l’honor Pere Terrassa “Vallessa” comprà una altra propietat i, finalment, el 1701, comprà la propietat del seu germà per a poder ampliar la casa, durant el primer quart del segle XVIII, iniciant un ràpid ascens econòmic i social. Al Cadastre de 1773 era del Molt Il·ltre. Dr. Jaume Terrassa i Rosselló, ardiaca, i del seu germà, el Rvd. Pere-Josep Terrassa, i era considerada una de les millors cases de Binissalem. El 1925, Rafael Llobera Martorell, descendent de la família propietària, la vengué a Pere Ferrer Simonet, i des de llavors ençà es coneix també com Can Ferrer. En els anys 20 del segle passat, va patir importants remodelacions de l’interior, sobre tot a la planta baixa. D’aquesta època és també el jardí posterior, d’inspiració clàssica. 71

amb brancals de pedra viva i rematat per una cornisa ressortida de marès, coronada per motius curvilinis amb un pinacle amb bolla en el centre. Aquest portal condueix, a partir d’un pas enllosat, a la carrera i, a partir d’un altre portal, s’accedeix a un gran hort.

Can Biscaí La família Terrassa “Biscaí”, coneguda així per distingir-la d’altres branques dels Terrassa, està ben documentada des del segle XVI. Segons la documentació conservada, es pot afirmar que el casal és del segle XVII, i molt probablement es bastís sobre una edificació anterior, d’origen medieval, ja que alguns historiadors ubiquen l’antiga Robines a la zona on hi ha els dos casals.

Cal destacar un coll de cisterna en forma quadrangular de grans peces de pedra viva, amb una mossa curvilínia que suporta la corriola, i una gran llosa (a l’entrada de la carrera) amb la inscripció: “sepultura del prevere N D Yoal Bal

A la segona meitat del segle XIX, l’honor Andreu Terrassa “Biscaí” es casà amb la senyora Francisca Villalonga de Tofla; ja en el segle XX l’herència de can Biscaí passà a una branca dels Villalonga.

LA Prevere mori als 12 mars 1765”. Cal Metge Borràs

Durant uns segles els Borràs, documentats des del segle XVI, foren els propietaris de diverses cases situades en aquest espai. A principi del segle XVIII les cases ja es trobarien unides, amb un celler modest. Una filla de la casa, Joanaina Borràs i Garriga es casà amb Jaume Ponç i Roca (dels Ponç “Tiró” de Biniagual). El casal rep el nom d’un popular metge de Binissalem, nét dels anteriors, Jaume Pons Cerdà (1898-1972). La família Ponç va ser la propietària fins fa uns anys, que va ser venuda.

El conjunt està format per casa, celler, estables, altres dependències auxiliars, antic corral i hort. A més, forma un buc compacte amb la casa veïna de Can Garrover. Can Garrover Aquesta va ser la casa pairal de la família Terrasa `Garrover’, pertanyent a la mà major més antiga de Binissalem (s. XVI). El casal, que ja era d’una certa categoria, ja apareix documentat al Cadastre de 1685. Aquest ja posseïa celler i cups de pedra.

L’actual distribució és fruit d’una reforma del segle XIX. Celler i cups desaparegueren probablement en una reforma del segle XX.

Durant el segle XIX es realitzaren una sèrie de reformes per dotar-la d’espais més funcionals. Un arc apuntat, cec, situat a la paret mitjanera amb Can Biscaí, confirma que en algun moment les cases estigueren comunicades. Aina Pasqual planteja la hipòtesi que es tracta del nucli medieval de Robines, que comprenia diverses edificacions dividides posteriorment, en el segle XVI, entre els Terrassa “Biscaí” i els “Garrover”.

Antiga posada de Morneta Aquest habitatge era la posada que tenien en el poble els Torrella, senyors de la possessió de Morneta. Conserva a la llinda del portal principal l’escut de la família. Can Beier Aquesta va ser la casa pairal dels Nicolau “Beier”, antiga família documentada des del s. XVI. A inicis del s. XVIII la família era propietària de dues cases d’una categoria similar. En el s. XIX el seu patrimoni anà creixent i entroncaren per via matrimonial amb els Real, de Lloseta, els descendents dels quals són els propietaris actuals.

El conjunt està format pel casal, celler, clastra i tot una sèrie de dependències i el corral. El casal és de planta en forma de L, formada per un buc principal i una ala, amb planta baixa i planta noble. Can Carreter En el Cadastre de 1685, el casal pertanyia a l’honor Joan Bestard `Bombarda’. A mitjans del s. XVIII, Francinaina Bestard i Borràs es casà amb Llorenç Moià i Lladó; els seus successors foren els hereus d’aquesta casa fins fa unes dècades, quan fou venuda a l’actual família propietària. El casal ha estat molt reformat, però conserva el celler.

Encara que en els seus orígens és una construcció més antiga, la casa actual (fruit de la unió de les dues o tres que existien abans) és de final del segle XIX. L’estil vuitcentista de la façana i alguns detalls decoratius de l’interior reflecteixen un moment constructiu vinculat a un determinat període d’esplendor econòmica, el de la segona meitat del segle XIX, que deixà una empremta notable a Binissalem.

El casal està format per la casa, el celler, l’hort i les dependències auxiliars. Tot el conjunt està tancat per una paret amb esquena d’ase a la qual s’hi accedeix per un portal forà de llinda 72

XVIII, la família continuà incrementant el seu patrimoni territorial. Al Cadastre de 1773, la casa era de l’honor Miquel Julià, que morí sense successió. Extingida la branca “Angelina”, el patrimoni passà al seu nebot- nét, el notari Joan Baptista Julià. A principis del s. XIX ja hi apareixen els Bennàssar “Julià”; la denominació prové del fet que alguns membres de la família foren secretaris del comte d’Aiamans.

Can Beltràn En un inventari de 1748 el casal es denomina Can Frare, ja que era la casa dels Bestard amb aquest malnom. El darrer d’aquesta família, Miquel Bestard “frare”, nomenà hereva de tots els seus béns a la seva besnéta Catalina Perelló Llorenç, casada amb l’honor Gabriel Ramon d’Aiamans i Ferrer. El 1730, la casa la va comprar el Dr. en ambdós Drets Jaume Morro, coincidint amb el seu matrimoni amb Antonina Bestard. A l’Apeo del 1818, la casa ja havia passat als Beltran, ja que Andreu Beltran Gralla s’havia casat amb Maria Ferrer Morro, hereva dels béns dels Morro. Els seus descendents són els actuals propietaris.

El conjunt està format pel casal, celler, dependències auxiliars, corral i hort. El casal, juntament amb el celler (avui pràcticament reconvertit en habitatge), formen un buc compacte, alineat al carrer, de dues plantes i coberta de teula de dos aiguavessos. Tot el

La distribució general de l’edificació, al voltant d’una clastra, la fa més semblant a una possessió que a un casal. El buc principal és obra del segle XIX, encara que hi ha algunes dependències que es poden datar en els segles XVI o XVII. Can Rafel Niu Des de finals del segle XVII és propietat de la família Ferrer, coneguda amb el malnom “Niu”. L’any 1891 Pere- Josep Ferrer i Moià comprà la possessió de Bellveure a don Guillem Montis i Allende- Salazar, per la qual cosa el casal també es coneix com a Posada de Bellveure. És un conjunt format per casal, celler, estables, altres dependències auxiliars, corral i hort. La façana principal del casal presenta la distribució simètrica de les obertures, amb un total de set per planta. Can Morro/Can Barcella Casa pairal de la família Morro, pertanyent a la mà major més antiga de Binissalem. El casal ja apareix documentat al Cadastre de 1576, com una de les de major valor del poble. Aquest continuà en mans de la mateixa família fins a mitjans del segle XX, quan la comprà la família Nadal i, poc després, la varen vendre a Jaume Vallès, “Barcella”, nom amb el qual es coneix actualment.

conjunt d’edificacions es situa al voltant del gran corral, amb sortida també pel carrer de Robines. Al fons, hi ha l’hort. Can Marc Casal lligat a una antiga família de la mà major de Binissalem: els Salom de la Torre qui, en el segle XVI, adquiriren unes terres, que es denominaven la Torre de can Marc, i uniren aquest topònim al llinatge. Aquests tenien posada en el poble, però vivien a la possessió i no es domiciliaren a Binissalem fins a finals del segle XVII. El 1707, l’honor Melcior Salom de la Torre comprà una casa confrontant a la posada, segurament amb la intenció d’ampliar-la. En el Cadastre de 1728 l’edificació segurament ja es trobava reformada i

Antigament el jardí era una carrera que estava protegida per un mur de pedra d’uns 3 m. d’alçada. A la dècada del 1970 es va segregar el celler i les dependències auxiliars i s’esbucaren. Cal Comte També anomenat Can Miquel Angelina o Cas Notari Julià, és propietat de la família Julià des del segle XVII. El 1670, Miquel Julià, fill de Miquel i d’Angelina Torrella, de Biniali, comprà el casal a Mestre Antoni Salom. Durant el segle 73

comptava amb cases, corral i cups de pedra. Tot el patrimoni familiar es va mantenir intacte fins a finals del segle XIX. Actualment és propietat dels seus descendents.

Montcaire. En aquestes dates es domiciliaren a Palma, però mantingueren la casa pairal de Binissalem. Aina Pasqual creu que la casa va ser reformada i ampliada a la segona meitat del segle XVIII i la data de 1780 gravada en una cisterna podria indicar la culminació d’aquestes obres. El darrer de la família, el Dr. en ambdós Drets Miquel Tous i Ripoll de Bàlitx, es casà amb Jerònima Quintana i Morro, hereva d’un important patrimoni a Binissalem. La seva filla i hereva, Magdalena Tous i Quintana, es casà en primeres núpcies amb Miquel Gelabert de la Portella i Bañuelos. El seu fill, Antoni Gelabert de la Portella i Tous heretà aquesta casa i la de Can Gelabert de la Portella. En aquest casal va néixer de l’escriptor Llorenç Moyà Gelabert de la Portella (1916-1981).

El conjunt està format pel casal, celler i cups, antic corral, avui enjardinat, amb estable, pallisses i hort amb aljub. El frontis del casal presenta els paredats de carreus de pedra amb la junta plena. Podem destacar que algunes de les teules del ràfec presenten restes de pintura de color vermellós. A l’interior podem destacar el sostre de la primera crugia, amb cinc voltes d’aresta emblanquinades, dues d’elles a l’entrada.

L’any 1850 les monges de la Caritat arribaven al poble i un any més tard, compraven l’antiga posada de la Cabana d’en Mayol, que va ser durant segles una de les cases més grans de Binissalem26. Pocs anys després uniren la casa confrontant, propietat del prevere Jaume Moià Bestard, fundador del convent. Posteriorment, sor Catalina Jaume, primera superiora, comprà una altra casa (devers el 1884) que configurà el nucli del primer convent i col·legi. Cap als anys 40 o 50 del segle XX es va adquirir Can Tous, on es traslladaren les dependències conventuals i la resta es destinà a col·legi. Can Tiró de Ses Bolles Segons la documentació, aquesta casa va ser edificada pel canonge Agustí Pol a finals del segle XVI. En el segle XVII, Bartomeu Julià, “Angelina”, fill de l’honor Miquel Julià “Angelina” comprà la casa; durant el segle XVIII aquesta família passà a firmar Bissó, per distingir-se de la família principal; així, durant part dels segles XVIII i XIX, la casa es conegué com Can Bissó. Durant la segona meitat del s. XIX la casa degué passar a la família Ponç `Tiró’, encara que no hi ha documentació concreta sobre el traspàs de la propietat. Aquesta branca de Ponç es troba documentada a Binissalem des del segle XVII, però no adquiriren el seu estatus social fins a aquest moment.

Can Tous Aquest casal fou propietat dels Tous des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XX, quan fou adquirit per les germanes de la caritat de Sant Vicenç de Paül, propietàries de Can Maiol, situat a la part posterior. Encara que s’hagi convertit en un convent, manté de forma molt fidedigna la distribució tradicional d’un casal. Els Tous pertanyien a la mà major més antiga de Binissalem. En el Cadastre de 1576, les cases, encara modestes, i l’hortet eren d’Arnau Tous. A principis del segle XVIII, la família començà a despuntar entre les més poderoses del poble. En el Cadastre de 1773 el propietari era el Dr. en ambdós Drets Arnau Tous i Amer, casat amb la senyora Maria Ripoll de Bàlitx i Estada de 26

Del casal cal destacar la façana, decorada amb elements amb reminiscències manieristes, com les bolles que decoren la majoria de les obertures; d’aquí el seu nom. El casal va perdre uns metres a causa de la prolongació del carrer de la Rectoria, encara que no va afectar a la façana.

Aquesta casa, d’una antiguitat que fan evident algunes finestres de perfil gòtic de la seva façana, està ben documentada als cadastres dels segles XVI, XVII i XVIII.

que heretà la casa i la possessió de Bellveure. El 1756 l’hereva de la família, Dona Rafaela Pontivic i Pontivic es casà amb Don Antoni Montis i Álvarez, que va obtenir el títol de Marquès de la Bastida el 1791.

Can Torró Els Garriga era una família d’origen notarial que s’establiren a Binissalem en el segle XVI. En el Cadastre de 1576 mossèn Pere Garriga tenia dues cases confrontants, que un segle més tard, al 1685, ja s’havien unit i aquesta s’havia revaloritzat notablement. Així, el nucli de l’actual casa és del segle XVII, encara que ha patit algunes remodelacions posteriors. A finals del segle XVII, Can Garriga havia passat per herència als Custurer (entroncats amb els Moragues, una família del braç noble de Mallorca). En el segle XX la casa ha patit algunes transformacions, com la desaparició del celler.

El 1776 els Pontivic varen vendre la posada al Rvd. Antoni Moragues, que era el capellà de la família. El 1856 don Sebastià Ferrer i Moià (de Can Rafael Niu) comprà el casal. Aquest estava casat amb don Josefa Delgado y Armas, d’origen cubà, i per aquest motiu la casa també es denomina Can Ferrer Delgado. Els seus descendents la varen vendre a Mateu Moranta i Frau, militar i descendent de la família dels Moranta de la Torre27. Fa uns anys ha estat adquirida per uns nous propietaris, qui han realitzat una acurada restauració del casal.

El conjunt està format pel casal, el pati, el jardí i l’hort. Es tracta d’un conjunt atípic, ja que compta amb les característiques més pròpies d’un casal ciutadà que d’altres de similar categoria dins Binissalem: presenta un pati que aglutinava les funcions emblemàtica i de corral.

Fa uns 60 anys es va segregar part de la propietat: un passadís (antic carreró que separava Can Morante i Can Enric Sureda, el qual es va tancar probablement el 1873), altres dependències auxiliars, el celler i part de l’hort.

Cal General Morante A finals del segle XVII el casal (també anomenat Antiga Posada de Bellveure, Can Reus i Can Coll) era de la senyora Joanaina Gelabert i Tous (filla del propietari de Bellveure) i del seu fill Miquel Reus de Biniatzent i Gelabert, que l’haurien comprada a la família Palou. La seva hereva va ser la seva néta, Joanaina Reus de Biniatzent i Estada-Prom, casada amb Don Guillem Pontivic, 27

Ca n’Enric Sureda Casa pairal d’una de les famílies de la mà major del poble: els Ferrer de la Cabana. Per això, aquesta també es coneix con Can Ferrer de la Cabana o Can Ferrer de la Cuesta. El 1622 el Rvd. Miquel Ferrer comprà la Cabana, venuda, juntament amb les terres de Son Palou Moragues

El topònim de Cal General Morante és una referència al llinatge de la branca familiar que va ser l’anterior propietària del casal, la qual escriu el seu llinatge com a Morante; però la recerca històrica sobre aquesta família ens duu a la branca dels Moranta de la Torre.

i la casa del poble. Des d’aquest moment serà la possessió principal de la família, que firmaran Ferrer de la Cabana, fins que es segregui i es vengui a finals del segle XIX.

les dues cases, i la segona, probablement a finals del segle XIX. Sabem també que a finals del segle XX ha estat restaurada. S’ha de destacar que aquest casal conserva dos cellers, de distintes èpoques: un del segle XVIII i un altre anterior aixecat en data difícil de precisar.

Entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII, Can Ferrer va ser reformat i ampliat. Els darrers propietaris de la casa de Binissalem foren els Ferrer de la Cuesta. El 1909 la comprà don Enric Sureda i Morei, que va fer també una sèrie de reformes, i donà nom a la casa.

Ca don Gaspar Des del 1643 fins fa uns 60 anys, que fou comprada pels seus actuals propietaris, va estar en mans de la família Bestard de la Torre. És aquesta l’única casa que conserva el topònim de totes les que les branques majors dels Bestard de la Torre tengueren al poble, i fou durant segles posada de la possessió de la Torre de Can Cabrit.

El conjunt està format pel casal, celler, corral, jardí i “casa dels posaders”. El casal, que fa cantonada, compta amb planta baixa amb soterranis i estudis, planta noble i porxo, amb dues crugies i tres aiguavessos. Al corral, de notable amplitud, observam a l’esquerre les romanalles de l’antic celler; al fons l’antic hort, avui jardí, i retirada i cap a la dreta, hi ha la “casa dels posaders”.

El topònim del casal fa referència a Don Gaspar Bestard de la Torre i Trobat, propietari de la casa devers el 1818. Aquesta família va entroncar, a principis del segle XX, amb la família Oleza de Palma. Per això, la casa també és coneguda com a “Can Olesa”.

Can Jaquotot Habitada per la família Ponç de la Creu des del segle XVI, també va ser anomenada durant segles Can Ponç de la Creu. La data de 1767 gravada a la porta del celler ens confirma que aquest casal va ser reformat en la segona meitat del segle XVIII, probablement coincidint amb el matrimoni de l’honor Joan Baptista Ponç de la Creu i Amer, amb Pràxedis Canyelles i Cabot, de Santa Maria. Aquesta família entroncà, a principis del segle XX, amb els Jacquotot, qui donaren com al casal.

Segons el Cadastre de 1773, el celler ja apareix censat, amb dos cups de pedra i vuit bótes de 212 somades de cabuda. Avui en dia Ca don Gaspar conserva pocs elements originals, ja que fa unes dècades va ser totalment transformada, mantenint només l’estructura original, el celler, els cups i algunes dependències auxiliars, com els antics estables.

La fisonomia actual de la casa respon a les reformes del segle passat, una d’elles realitzada devers el 1825 (data indicada en una de les xemeneies de la casa), quan es degueren unir

Can Jaitit El 1773 el casal era propietat de Coloma Ponç de la Parra i Palou, casada amb l’honor Pau Bestard de la Torre i Ferrer. A causa de la falta de descendència, el patrimoni dels Ponç de la Parra passà als Bisellac, els seus parents més pròxims. Al 1885 Joan Bisellac i Ferrer va vendre la casa a Bartomeu Coll i Vidal, “Jaitit”. De llavors ençà passà a denominar-se Can Jaitit i els nous propietaris reformaren la casa devers el 1890, però conservà l’estructura original. És un conjunt format per casal, celler amb cups, dependències auxiliars, antic corral, avui pati, i hort. Cal Capità Bissó El casal va ser propietat, des del segle XVII, d’una de les branques de la família Bestard de la Torre, propietari de la Torre de Son Ramon i coneguda antigament com a Posada de la Torre de Son Ramon. Ja en el segle XIX els Julià ‘Bissó’ reformaren la casa i li donaren nom. 76

El nom de la casa prové d’un dels seus propietaris, don Josep Julià i Arnau, militar de carrera i conegut com “el capità Bissó”. El conjunt està format pel casal, celler, estables, corral, altres dependències auxiliars i hort, situat en el cap de cantó amb el carrer Bonaire. Can Sabater El casal probablement té el seu origen en el segle XVI, encara que és difícil de precisar. Les primeres dades documentades, són del cadastre de 1685, en el que aquesta casa pertanyia a Antoni Quintana “Sabater”. El casal va ser ampliat en diverses ocasions durant els segles XVII, XVIII i XIX. A la valoració de l’Apeo de 1818 podem veure que la propietat ha patit un declivi important; en aquests moments Can Sabater era de Jerònima Quintana i Morro, casada amb Miquel Tous i Ripoll de Bàlitx, propietaris d’altres casals d’igual o major categoria, i a domiciliats a Palma. A més, eren. El 1881 va ser venut a Jaume Llabrés i Pol, de Can Corneta. L’hereva d’aquesta família va ser Teresa Gelabert i Gelabert, esposa de l’escriptor Llorenç Villalonga Pons. Aquests, el 1937, s’instal·laren a Binissalem, fugint de la Guerra Civil.

bloc de pisos. L’interior del cos principal de la casa ha estat totalment reconstruït, així com la zona on s’ubicava l’antic celler. Can Gelabert Can Gelabert va ser, durant segles, la casa pairal dels Gelabert de la Portella, representativa família de pagesos de mà major (‘senyors pagesos’) de Binissalem. La construcció actual té un nucli més antic, datable al segle XV, de tradició gòtica. No obstant, la major part de l’edifici prové de la reforma neoclàssica de 1820.

L’any 1996, el Consell Insular de Mallorca, va comprar-la i, al 1999, es va convertir en la casamuseu d’aquest escriptor. Com indica una làpida de la clastra, el casal fou rehabilitat el mes de maig de 2007.

La casa va ser adquirida pels Gelabert al mercader Cristòfol Esteve el 1509. Segons l’inventari de la casa, fet l’any 1664 després de la mort d’Antoni Gelabert, el celler ja era important, amb 7 botes plenes de vi i altres 11 buides, i el cup ja era de pedra (altres cases del poble no els tendran fins al segle XVIII). A finals del segle XVIII la casa havia augmentat considerablement el seu valor, però no serà fins el segle XVIII quan aquesta família iniciarà una etapa de gran esplendor social i econòmic. El 1728, la casa era de l’honor Antoni Gelabert de la Portella i Bestard i del seu germà Gaspar, sacerdot, fills dels anteriors. En aquesta època començaren a firmar de la Portella.

Can Antic Antigament, juntament amb Can Gelabert i Can Sabater, el casal se situava als afores del poble, devora l’antic camí de la Bassa. Era propietat dels Ozones i apareix ja documentada el 1540. La casa actual és el resultat de la unió de dues cases més modestes. El 1740 Catalina Ozonas i Borràs es casà amb Salvador Antic i Ponç, iniciant així una nova etapa del casal. Probablement en la segona meitat del segle XVIII es va reformar, i posteriorment, el fill d’aquests, Bartomeu Antic i Ozonas, també va fer algunes reformes, tal com indica la data “1811” de la façana. D’aquesta època data la galeria neoclàssica.

A principis del segle XIX el militar Antoni Gelabert de la Portella i Penya, promogué la reforma italianitzant de l’edifici, entre 1807 (data del seu matrimoni amb una aristòcrata madrilenya, doña Mercedes de Bañuelos y González Destéfani) i 1837 (any de la seva mort). A partir d’aquestes dates, la família entrà en una lenta però contínua decadència, que s’inicià amb la venda de terres. Don Sebastià Gelabert de la Portella i Bañuelos va morir el 1874 sense descendència i nomenà hereu el seu nebot

A finals del segle XIX es començà a parcel·lar i urbanitzar bona part de les seves terres, conformant el carrer Bonaire, fins a l’actual carretera d’Inca. A la dècada dels anys 50, Can Antic va ser venuda a la família Llabrés i des d’aquella època, la casa ha patit diverses segregacions: les dependències auxiliars que es trobaven al voltant de la clastra foren esbucades i en aquest solar es construí un 77

Antoni Gelabert de la Portella i Tous. La filla d’aquest, Magdalena Gelabert i Ribas de Cabrera es casà amb Llorenç Moyà Mataruza. Aquest matrimoni passà a viure a Can Gelabert poc després del naixement de l’escriptor Llorenç Moyà Gelabert de la Portella (1916-1981), darrer propietari d’aquesta casa i darrer del seu llinatge, que passà llargues temporades en el casal. Actualment és de propietat municipal i, després d’una profunda restauració, fa les funcions de casa de cultura. Can Llorenç Tenim dades d’aquesta construcció des del segle XVI, quan era propietat de la família Llorenç (per aquesta raó pren el nom), una de les famílies amb major patrimoni del poble. L´Apeo de 1818 figura com a propietat dels Gelabert de la Portella, però a mitjans del segle XIX va ser venuda. Segon les darreres noticies, la propietat era de Josep Ferrer i Marcel. Segons fonts orals, conserva elements i la distribució originals, així com el celler i els cups.

Cultura popular i mercats. Gastronomia, festes populars i esdeveniments • CULTURA POPULAR: BALLS, TONADES I CANÇONS A Binissalem, els balls, tonades i cançons tenen un nom, Tall de Vermadors. Tot i que el poble recorda sobretot les tonades i cançons, és el Tall qui guarda aquestes tradicions i les difon al món. A més, Binissalem compta amb una colla de dimonis, la Fil·loxera de l’Infern, que intervenen, amb els seus espectacles de foc a diferents festes del poble: Sant Jaume, Festa des Vermar...

• MERCATS I FIRES »» Mercat setmanal del divendres El matí de divendres és el dia del mercat: una variada oferta de productes (fruites, verdures, embotits, encurtits, roba, sabates, llepolies...) cobreix la plaça del poble i convida al vianants a acostar-s’hi, encara que només sigui per conversar amb la gent i fer un cafè a les terrasses del bars que envolten la plaça. El seu emplaçament a la Plaça de l’Església el fa un recurs bell i atractiu. »» Wine Days Des de l’any 2013 i organitzat per la DO Binissalem es celebren, durant el mes de maig, un seguit d’esdeveniments per donar a conèixer el vi de la DO, els municipis que integren la denominació, així com la seva gastronomia, el seu patrimoni i, en general, la seva cultura. A cada una de les edicions, un dels pobles que integren la DO és l’amfitrió. »» Fira de la Pedra i l’Artesania Des de l’any 2004, la Fira de la Pedra i l’Artesania es realitza cada any el darrer cap de setmana del mes de maig i reuneix a desenes de pedreres i marbraries de la regió que exposen els seus millors treballs: pedra decorativa, escultura, construcció, taules, fonts, bols, entre d’altres. Una cita per conèixer de prop el treball amb la pedra, tradició molt arrelada a la cultura popular binissalemera, i una de les indústries més característiques, així com motor econòmic, del poble. Durant la Fira també es pot gaudir de nombroses actuacions musicals i activitats populars com ara xeremiers, la Trobada Gegantera, ball de bot o l’actuació de la batucada d’entre moltes més activitats per a tota la família. D’igual manera, hi destaca el ja popular dinar de fideus amb conill.

• ARTESANIA »» Pedra La riquesa que va generar el vi va possibilitar que es bastissin els casals del magnífic Conjunt Historicoartístic i actualment tenim a la vista el treball en pedra efectuat per mestres artesans de primera categoria. Avui dia comptam amb pedreres en actiu, algunes d’elles de tradició familiar. »» Vestits tradicionals A Binissalem, i sobretot lligada a la Festa des Vermar, es conserva la tradició de confeccionar els vestits típics dels nostres avantpassats. Des de fa uns anys s’ha recuperat el vestit de trepitjador o cassot, recuperació vinculada en gran part a la Festa des Vermar i en concret al Dinar de Trepitjadors. Només hi ha un vestit de trepitjador, que és el que duien els homes; les dones han d’anar vestides amb el vestit masculí.

• GASTRONOMIA

• RELIGIÓ I FESTES POPULARS

»» Vins

»» Sant Jaume, patró de Binissalem (25 de juliol)

Producte important històricament i que ha generat la riquesa patrimonial de la vila. La comarca de Binissalem, pel fet de tenir una dilatada tradició vitivinícola, va obtenir la categoria de “Denominació d’Origen” l’any 1990.

»» Festa de Sant Gall, patró de l’oratori de Biniagual (setembre) »» Festa des Vermar (darrer diumenge de setembre). »» Les Verges, Tots Sants, Nadal, Reis, Sant

»» Gastronomia

Antoni, Carnaval, Pasqua, El Corpus.

Dos són els plats més nostrats a Binissalem: »» Els fideus de vermar estan lligats al temps de verema, són molt tradicionals i la Festa des Vermar els ha potenciat.

• ALTRES ESDEVENIMENTS »» Enfilall de lectures de l’Obra Cultural de

Binissalem

»» L’arròs amb salseta es vincula, tradicionalment al temps de matances.

Des del 2011, els primers anys en el marc de la Fira de la Pedra i de l’Artesania i el 2016 en el marc de les festes de Sant Jaume, l’Obra Cultural Balear de Binissalem celebra el seu Enfilall de lectures. L’entitat convida als binissalemers a llegir els textos que més els venguin de gust, que més estimen, i així reivindicar la llengua i la cultura catalana.

Aquestes dues menges es fan habitualment a la majoria de cases binissalemeres i també les podem trobar als restaurants.

»» Goletart És una fira d’art que va néixer el 2012 i que es celebra al carrer Goleta a mitjans mes de setembre. Les cases que voluntàriament ho volen fer, obren les seves portes i durant dos dies són sales d’exposicions per a artistes novells o que encara no han tengut possibilitat de donarse a conèixer. »» Tastamoda Organitzada per l’Associació d’Empresaris de Binissalem, Tastamoda és una fira destinada tant a la cuina i a la gastronomia com a la moda. Els comerços del poble obrin les seves portes, amb descomptes en alguns casos, als productes tèxtils i complements, entre d’altres, a la vegada que poden gaudir del tast de la millor gastronomia local. Forns, bars i restaurants posen a disposició dels visitants els seus millors menús, tapes i plats, a preus especials. »» Fireta de Nadal a Can Gelabert Als voltants de les festes de Nadal, al Casal de Cultura de Can Gelabert, es celebra una fireta allà on es poden adquirir productes relacionats amb aquestes festes: estris de decoració, dolços nadalencs, llibres, música...

Personatges destacats de Binissalem »» Gabriel Llabrés Quintana (Binissalem, 1858Palma, 1928) va néixer dins una família de pagesos benestants. Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on es llicencià el 1881. El 1883 tornà a Mallorca, on fundà i dirigí, el 1885, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1923 va ser delegat director d’excavacions arqueològiques a Mallorca i dirigí les de Pollentia. És Fill Il·lustre de Binissalem. »» Miquel Malonda i Ponç de la Parra (Binissalem, 1658- 1736). Jurista, polític i escriptor, fill d’una família de rics propietaris de Binissalem. Estudià filosofia a la Universitat Literària i obtingué (1701) el doctorat en ambdós drets. Exercí de consultor del Sant Ofici, de jutge conseller del Tribunal Forense i d’assessor i advocat de la Cúria dels síndics i clavaris de la Part Forana. El 1713 va ser desterrat de l’illa (era partidari de Felip V, de la dinastia borbònica), on tornà el 1715 i va ser nomenat Ministre de la Reial Junta de Govern. »» Mateu Narcís Guillem Moranta Frau (Binissalem, 1857- 1934). Militar, més conegut com el general Moranta, va ser capità d’Infanteria. Prengué part a les guerres carlistes a favor del bàndol isabelí, i destacà a la presa de Collado (1881). Pels seus mèrits militars, ascendí a general el 1919. El 1923 l’ajuntament de Binissalem el nomenà Fill Il·lustre. »» Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 18971980). Escriptor i metge psiquiatre. Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l’Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma amb un conjunt d’articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra es va veure envoltada d’una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s’hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de les nines (publicada en català el 1951). A més a més d’aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de 81

diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l’antiga aristocràcia just abans de la seva desaparició definitiva. També cal destacar les obres de teatre: Fedra (1932), Silvia Ocampo (1935) i Desbarats (1965), i el recull d’articles Centro (1934). »» Llorenç Moyà i Gelabert de la Portella (Binissalem, 1916- Palma, 1981). És, probablement, un dels escriptors més populars de Mallorca. Llicenciat en Dret l’any 1943, les seves primeres obres foren en llengua castellana, però a partir de 1941 va començar a escriure en català. També va començar a participar en les tertúlies literàries tot envoltat de la intel·lectualitat mallorquina com Maria Antònia Salvà o Guillem Colom, entre d’altres. El 31 d’octubre de 1981 va morir a causa d’un infart. Temps més tard, l’Ajuntament de Binissalem, el nomenà Fill Il·lustre i predilecte del poble. També cal esmentar el seu paper protagonista en la recuperació de les Festes des Vermar (de la mà dels joves del Club Atlant de Binissalem) així com de la declaració de Binissalem com a conjunt històricoartístic, de la qual en fou promotor.

6.4.1 Productes turístics seleccionats Pedra i vi. Itinerari patrimonial per Binissalem

Itinerari patrimonial pel casc històric de Binissalem en el que podrem admirar alguns dels seus edificis i casals més importants. Aquest es pot dividir en dues rutes, una per la part nord i l’altre per la zona sud del poble. Aquesta ruta anirà destinada a un públic objectiu general, és a dir, tant a turistes (culturals o familiars) com a residents del poble. Nom, identificació de l’activitat

PEDRA I VI. ITINERARI PATRIMONIAL PER BINISSALEM

Descripció

Recorregut per conèixer el patrimoni immoble que conserva el casc històric de Binissalem

Destinataris desitjats

Públic objectiu en general, és a dir, tant a turistes (culturals o familiars) com a residents del poble.

Lloc on es realitzarà Temporalització Recursos humans necessaris Recursos infraestructurals necessaris

Centre històric de Binissalem Depenent de cada persona i grup. Un guia especialitzat si és necessari en determinats dies. Panells informatius, tríptics on hi hagi la informació més detallada, plaques QR i una càmera.

Requisits organitzatius previs

Sense determinar.

Requisits organitzatius durant l’activitat

Coneixement del patrimoni binissalemer si es precisa d’un guia.

Distribució de l’espai i temps

Centre històric de Binissalem. Durada aproximada de cada itinerari: 1:30 hores.

Assignació concretes de tasques

Sense determinar.

Difusió específica per a l’activitat

Sense determinar.

Pressupost específic

Sense determinar.

Altres dades d’interès

Ruta senderista Can Arabí - sa Panadaes Penyal des Bous- Coll d’en Simonetcan Arabí

Itinerari senderista, circular, que recorre la zona nord del municipi de Binissalem. Aquest s’inicia a l’àrea recreativa de Can Arabí i arriba fins al penyal dels Bous (el punt més elevat del municipi, amb 407 metres), passant per Sa Panada i tornant a Can Arabí pel coll d’en Simonet. Durant aquest recorregut podrem admirar algunes de les possessions de la zona. Aquesta ruta anirà destinada, sobre tot al turista senderista i excursionista, i als residents a l’illa, encara que també pot anar destinat a un públic objectiu general. Nom, identificació de l’activitat Descripció Destinataris desitjats Lloc on es realitzarà Temporalització Recursos humans necessaris Recursos infraestructurals necessaris

RUTA SENDERISTA CAN ARABÍ- SA PANADA- ES PENYAL DES BOUS- COLL D’EN SIMONET- CAN ARABÍ Itinerari senderista que recorre la zona nord del municipi de Binissalem Públic objectiu en general, encara que està més destinada a senderistes i excursionistes. La ruta s’iniciarà a l’àrea recreativa de Can Arabí i recorrerà diferents camins, amb un itinerari circular. Depenent de cada persona i grup. Un guia especialitzat si és necessari en determinats dies. Panells informatius, tríptics on hi hagi la informació més detallada, plaques QR i una càmera.

Requisits organitzatius previs

Sense determinar.

Requisits organitzatius durant l’activitat

Coneixement del patrimoni i del municipi binissalemer si es precisa d’un guia.

Distribució de l’espai i temps

Ruta senderista. Durada aproximada: mitja jornada.

Assignació concretes de tasques

Sense determinar.

Difusió específica per a l’activitat

Sense determinar.

Pressupost específic

Sense determinar.

Altres dades d’interès

Església parroquial de Santa Maria de Robines

Ruta més especialitzada per poder conèixer l’edifici més important el municipi: l’església parroquial. Aquesta ruta anirà destinada, sobre tot al turista cultural i als residents a l’illa amb inquietuds culturals. La ruta recorrerà l’interior i l’exterior de l’església i detallarà totes les capelles i obres d’art que hi ha presents. Finalment, si és un grup reduït es podrà visitar el campanar per així veure una vista de 360º del poble. Nom, identificació de l’activitat Descripció Destinataris desitjats Lloc on es realitzarà Temporalització Recursos humans necessaris Recursos infraestructurals necessaris

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE ROBINES Ruta a l’Església parroquial per poder conèixer la seva història, la seva arquitectura i els elements mobles que s’hi conserven. Públic més especialitzat. Aquesta ruta anirà destinada sobretot al turista cultural i als residents de l’illa amb inquietuds culturals. La ruta recorrerà l’interior i l’exterior de l’església i detallarà totes les capelles i obres d’art que hi ha presents. Depenent de cada persona i grup. Un guia especialitzat si és necessari en rutes programades. Panells informatius, tríptics on hi hagi la informació més detallada, plaques QR i una càmera.

Requisits organitzatius previs

Preparar les zones que s’han de visitar per a l’ús turístic.

Requisits organitzatius durant l’activitat

Coneixement del patrimoni binissalemer si es precisa d’un guia.

Distribució de l’espai i temps

Recorregut dins l’església i pujada al campanar. Durada aproximada: 1:30 hores.

Assignació concretes de tasques

Sense determinar.

Difusió específica per a l’activitat

Sense determinar.

Pressupost específic

Sense determinar.

Altres dades d’interès

Preparar i estudiar les explicacions que s’han de realitzar.

Grups reduïts.

Activitats complementàries A part de crear una sèrie de productes turístics, aquesta Estratègia de Desenvolupament Turístic també posarà en marxa tot un conjunt d’activitats complementàries, les quals ajudaran a millorar l’oferta turística i cultural del poble i incrementaran el seu atractiu. Les activitats complementàries que es duran a terme seran vàries: »» Es crearan panells al costat d’alguns edificis o façanes emblemàtiques i es col·locaran codis QR al costat per poder accedir a més informació addicional a la web. »» A punts estratègics de les entrades al poble es posaran una sèrie de panells amb informació general d’aquest (gastronomia, camins, fets característics, història, etc). L’objectiu d’aquesta acció és fer animar a entrar al centre del poble als cicloturistes i que aquest s’aturin consumir als comerços. Una vegada aquests entrin als comerços es promocionarà els productes que s’han creat. »» En els principals camins rurals es posaran panells informatius per tal de situar el cicloturista en el lloc i la història. Dit d’una altra manera, els cartells apart de mostrar el lloc exacte on està situat el ciclista també ha de contextualitzar-lo explicant la història de la zona i la seva toponímia. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte les festivitats o esdeveniments que es duen a terme durant tots els anys i que es poden veure afavorides amb l’arribada de turistes poden ser diverses. Per un costat tenim la Fira de la Pedra i la Festa des Vermar, un moment de gran afluència d’illencs i de turistes a Binissalem en la que es pot aprofitar per promocionar tots els productes i serveis turístics, culturals i d’oci del poble. Pel que fa als esdeveniments esportius, en trobam un de recent creació, com la Cursa rural Sa Vermada (intervinyes) Binssalem (de la que ja s’han fet 6 edicions). A més, hi ha altres esdeveniments amb més tradició, com la Diada Ciclista Festa des Vermar, amb 37 anys de tradició, o el Trofeu Festes des Vermar, Challenge de Tardor, organitzat pel G.D. Gomila, la qual ja s’han realitzat 12 edicions. Tots ells es troben emmarcats dins les festes des Vermar. En conclusió, tots aquests esdeveniments i festivitats esdevindran clau per a la promoció turística de Binissalem cap a l’exterior i també per a la pròpia gent del municipi, ja que amb la potencialització d’aquests es diversificarà i es complementarà l’oferta turística. A més d’aquestes, podem destacar altres iniciatives a desenvolupar com a activitats complementàries: »» Itinerari a les possessions de Binissalem, en la que es podran dur a terme degustacions de diferents productes. »» Rutes cicloturístiques: a més dels camins que hi ha dins el municipi, Binissalem es troba en una zona immillorable per poder practicar el cicloturisme: es poden fer rutes pel Raiguer, altres rutes cap a la zona central de la Serra de Tramuntana i, finalment, altres cap al Pla de Mallorca.

6.5 ACCIONS DE PROMOCIÓ La promoció vol donar a conèixer, convèncer i recordar al públic objectiu el producte turístic desenvolupat, mitjançant eines com la publicitat, relacions públiques, màrqueting directe i venda personal. Aquestes accions aposten pel producte per promocionar l’Estratègia de Desenvolupament turístic de Binissalem. Per això, es definiran una sèrie d’actuacions per orientar l’oferta turística al mercat, la creació de productes turístics i donar suport a la comercialització de l’oferta del sector turístic de la destinació. Aquesta promoció es pot desenvolupar de dues formes diferents: »» Promoció on-line, a través de: »» Creació i desenvolupament de una web turística »» Creació d’una web Mobile »» Creació d’Apps per als mòbils »» Xarxes socials »» Plataformes web del destí »» Promoció offline, a partir de: »» Participació en fires »» Creació de fulletons »» Creació de Codis QR »» Senyalització de rutes o de punts turístics »» Inversió en publicitat »» Audioguies »» Tallers »» Creació de la figura de l’ambaixador local Finalment, la comunicació serveix per donar a conèixer el nostre producte i diferenciar-lo dels de la competència, fent que destaqui i sigui més atractiu que la resta, la qual cosa ens permetrà aconseguir més clients i una major difusió a tots nivells. Des d’un punt de vista general, els principals objectius de la comunicació de Binissalem, a través de totes les seves accions promoció, seran: »» Millora de la imatge de Binissalem, tant real com la percebuda. »» Difusió dels nou productes de qualitat que s’han creat Aquesta comunicació, en primer lloc, ha d’estar adreçada al ciutadà, perquè pugui conèixer el seu propi municipi, així com els reptes i esforços de gestió que es realitzen. En segon terme, hi ha d’haver una comunicació adreçada als visitants i finalment, la comunicació també ha d’estar destinada a aquells sectors d’activitat econòmica que es veuen influenciats pel turisme, ja que és necessari que aquests coneguin el fenomen turístic, la situació i els seus impactes en la vida quotidiana de la ciutat.

Fonts d’informació »» AAVV: Estadístiques anuals de Binissalem. Disponible en línia: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido. do?mkey=M08100212155817041390&lang=CA&cont=21918 »» AAVV: Informes d’Escolta Activa, 2014. Agència de Turisme de les Illes Balears. (Opinions dels internautes extretes de medis online, blocs, Facebook i Twitter). Període entre l’1 de maig i el 22 de setembre de 2014. »» AAVV: Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Binissalem. 2016 (Pendent de publicació) »» AAVV: The 2014 Traveler’s Road to Decision. June 2014. https://storage.googleapis.com/think/docs/2014travelers-road-to-decision_research_studies.pdf »» AAVV: Global Trust in advertising. Winning strategies for an evolving media landscape. September 2015. Nielsen. https://www.nielsen.com/content/dam/nielsenglobal/apac/docs/reports/2015/nielsen-global-trustin-advertising-report-september-2015.pdf »» AAVV: Pla Estratègic de Turisme de Vilassar de Dalt. http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2015/Documents/ Pla_turisme/Pla_Estrategic_Turisme_Vilassar_de_Dalt_2015_2019_DIPCAT_modificat.pdf »» AAVV: Mallorca, más allà del sol y playa: http://www.cambramallorca.com/documentos/Desp_5317.pdf. »» Adrover, J.M.: “Palma: d’un model turístic de sol i platja a un model de turisme urbà de vacances”, a Anuari del Turisme de les Illes Balears, 2016. Palma, Fundació Gadeso, 2016. P. 155- 168. »» Agència de Turisme de les Illes Balears. El turisme a les Illes Balears. Anuari 2014. Disponible online: http:// www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST865ZI193950&id=193950 »» Any Internacional del Turisme Sostenible: http://www.tourism4development2017.org/es/ »» Cambra de Comerç de Mallorca: Estudi sobre productes turístics emergents en les Illes Balears. 2010. [document en línia] http://www.cambramallorca.com/documentos/Desp_1862.pdf »» Canalis, X.: La estratègia de Mallorca cuando se acabe el ciclo de vacas gordas. Maig de 2017.https://www. hosteltur.com/122122_estrategia-mallorca-cuando-se-acabe-ciclo-vacas-gordas.html »» Canalis, X.: Así serà el turismo del mañana. Abril, 2016. https://www.hosteltur.com/121380_asi-sera-turismomanana.html »» Coll, M.A.; Seguí, M.: “El papel del clima en la estacionalidad turística y la configuración de productos turísticos emergentes. El caso de Mallorca”, a Cuadernos de Turismo, núm. 33. Universidad de Murcia, 2014. P. 15-30. »» Canalis, X.: Lo más nuevo del turismo y tendencias para 2017. Març, 2017. https://www.hosteltur.com/120836_ lo-nuevo-turismo-tendencias-2017.html »» Del Amo, L.: Tematizar y desestacionalizar vs. crecer por un turismo sostenible. Juny de 2017. https://www. hosteltur.com/comunidad/005596_tematizar-y-desestacionalizar-vs-crecer-hacia-un-turismo-sostenible. html

»» Diaz, P.; Guevara, A.; Antón, S.: “La presencia en Internet de los municipios turísticos de sol y playa. Mediterráneo y Canarias”, a Turitec 2006: VI Congreso nacional turismo y tecnologías de la información y las comunicaciones (pp. 423-443). Escuela Universitaria de Turismo. 2006. »» Direcció de Turisme. Gerència d’Empresa i Turisme.: Pla Estratègic de Turisme 2020. Programes d’actuació. Gener de 2017. https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/sites/default/files/pla_estrategic_turisme_2020_ programes_actuacio_1.pdf »» Flores, D.; Barroso, M.: “Comportamiento del turismo internacional en tiempos de crisis económicas”, a XII reunión de economia mundial, Santiago de Compostela (26-28 de mayo). Sociedad de Economía Mundial, 2010.. »» Fondo Monetario Internacional. Perspectivas de la economía mundial. 2015. »» Fundació GADESO. Opinió ciutadana sobre el turisme (XIV). Quadern GADESO, núm. 278. Juliol, 2015. http:// www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000253.pdf »» Fundació GADESO. Opinió ciutadana sobre el turisme (XV). Quadern GADESO, núm. 299. Maig, 2016. http:// www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000274.pdf »» Generalitat de Catalunya. Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 i Directrius Nacionals de Turisme 2020. 2013. pp. 12-13 [document en línia] http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/ coneixement_i_planificacio/recerca_i_estudis/documents/arxius/pla_cas.pdf> »» Govern de les Illes Balears: Plan integral de turismo de las Islas Baleares. 2012-2015. Conselleria de Turisme i Esports. »» Institut Balear d’Estadística. Estadístiques de turisme. Disponible online: http://ibestat.caib.es/ibestat/ page?&p=economia&lang=ca »» Mascaró, E.: Decrecer en verano y crecer en invierno, el objetivo de la promoción balear. Maig de 2017. https:// www.hosteltur.com/121657_decrecer-verano-crecer-invierno-objetivo-promocion-balear.html »» Pérez Martínez, Y.; Vázquez Vázquez, L.; Álvarez Caraballo, V.: Procedimiento para realizar estudios de mercados emisores reales y potenciales para el producto turístico de las tunas. [document en línia] http://www.eumed. net/libros-gratis/2011b/956/Producto%20turistico.htm »» Poon, A. (1993). Tourism, technology and competitive strategies. Cab Internacional, Oxon, Gran Bretaña. »» RASTROLLO, M. A., & ALARCÓN, P. (1999). El turista ante el comercio electrónico. Revista de Estudios Turísticos, Nº142, pp 97-116. Instituto de Estudios Turísticos. Secretaría de Estado de Comercio y Turismo, Madrid. »» UNWTO: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2016. Document en línia: http://www.e-unwto.org/ doi/pdf/10.18111/9789284418152