La Gaietana
passat, present, futur
La història de la Gaietana és ben llarga, de 7 segles concretament, aquí pretenem fer un recull dels diferents aconteixements dels que en tenim constància, ja sigui per la tasca laboriosa de persones d’Alella que s’han dedicat a estudiar la història del poble o per la transmissió oral que generació rere generació manté viva la memòria. La primera construcció en l’emplaçament on es troba l’actual edifici de La Gaietana data del 1382, l’anomenat Mas Jovany propietat d’Antoni Jovany. De fet, no se sap amb certesa si la edificació actual, resultat de diverses remodelacions al llarg dels anys, esta construïda sota l’antic Mas enrunat, si es tracta de la mateixa masia transformada o si és una obra construida de nova planta al segle XVIII a les proximitats.
La casa tal com es pot extreure de la cronologia de propietaris va passant de mans dintre la família Jovany fins que al 1681, moment en el qual la casa era coneguda pel nom de Can Coll de Baix arran del casament de Miquel Coll amb la pubilla Jovany, és adquirida per Gaietana de Cordelles filla de Galceran Cordelles, senyor de Mura i de Castellnou del Bages que arribà a ser conseller tercer de Barcelona. Aquesta família que jugà un paper molt actiu durant la Guerra de successió a favor dels Austriacs, sent-ne un dels màxims exemples el germà de Gaietana, Jaume Cordelles que arribà a ser nomenat el 1706 protector del braç militar i governador del Castell de Montjuic i que durant el setge de Barcelona comandà el Regimen número 5. Gaietana de Cordelles s’establí a Alella a partir del seu casament amb Cristofor Addam de Hesse.
Al 1863 la casa és adquirida per Joan Rialp i el 1890 passarà a mans de Joan Fornells, és en aquest canvi de propietaris que els masovers de la casa tindran dos fills que resultaran cèlebres en el seus respectius camps. El 1880 neix Isidre Pòlit i Buixareu, tercer dels quatre fills del matrimoni que esdevindrà amb els anys un important astrònom català i catedràtic, el 1948 Alella el nomenaria “Fill Preclar d’Alella” i posaria el seu nom a un carrer. El quart germà de la famíla de masovers fou Emili Pòlit i Boixareu poeta relacionat amb grups romàntics del Maresme i amb el grup modernista de Reus i que en diversos poemas evoca a la casa que el va veure nèixer:
Formosa casa blanca d’emvellits tarongers: no sé si ets la més franca però ets la que aimo més En tu jo vàreig neixe I en tu em vàreig fer gran; mes ja no ets la mateixa del temps en què era infant! (Fragment del poema “Abans i Ara” d’Emili Pòlit i Boixareu)
Durant la revolució de 1936 com a resposta al cop d’estat feixista, a La Gaietana, que en aquells moments pertanyia a Josep Daura i Saperas que l’havia adquirida el 1910 , així com en altres cases d’Alella (La Miralda, Can Torres i Can Llimona) van produir-se substraccions de productes alimentaris i objectes de valor. La transmissió popular també ens ha fet conèixer, tot i que no n’haguem trobat referències escrites, que durant els anys posteriors de Guerra civil en una de les arcades que donen al ara parc de l’Av. De les Acàcies hi havia un túnel utilitzat com a refugi durant els bombardejos. Aquest ara es troba tapiat i no es pot distingir de les resta d’arcades. També la memòria oral ens ha fet saber que als anys 80, quan ja no hi vivia ningú i la casa era utilitzada sobretot la planta baixa, per Textils Oliveras, s’hi havien realitzat reunions clandestines de l’orbita de l’esquerra independentista de la qual l’experiència més propera era la Candidatura d’Unitat Popular del Masnou que l’any 1987 aconseguia el primer regidor d’aquesta formació a tot el principat de Catalunya, membres de la qual també participaven al Moviment de Defensa de la Terra.
Present
Actualment i des del 10 de juliol de 2019 la casa torna a estar habitada, després de dècades en que no hi visqués ningú. Un grup de joves hem entrat per tal de fer-hi vida i rehabilitar la casa, que tot i estar bé a nivell estructural, quan vam entrar tenia greus problemes de filtracions d’aigua que malmetien els frescos de la primera planta i a la llarga suposaven un deteriorament de l’estructura de la casa. Una situació a la qual si no haguèssim posat solució nosaltres, comprometent en aquesta tasca una quantitat ingent d’hores, no ho hauria fet ningú. Però la propietat mercantil de la casa no ens correpon als que estem vivint-hi i cuidant-la. Aquesta és propietat d’una Societat Anonima dedicada al món de les inversions
especulatives que està integrada en un consorci de gairebé 20 empreses, totes amb el mateix titular. Aquesta situació no ens va fer pas recular en el nostre propòsit de viure, rehabilitar i obrir la casa al poble i vam decidir tirar pel dret. Considerem que entrar en aquesta casa era i segueix sent completament legítim i que allò que hauria sigut de dubtosa moral i legitimitat hauria sigut quedar-nos de braços plegats veient com una casa que està catalogada com a bé cultural d’interés local i que forma part del patrimoni històric del poble es va malmetent i degradant perquè aquell que n’ostenta un títol de propietat la té tancada a l’espera d’alguna futura operació especulativa, de la qual en pogués treure beneficis econòmics, perquè així ho han demostrat per la via dels fets durant anys.
Però La Gaietana, avui, no només són unes parets on uns joves vam decidir entrar-hi a viure davant de la impossibilitat d’accedir a un habitatge a través d’un mercat cada vegada més car i abusiu, comprometent-nos així a cuidar i rehabilitar la casa. Sinó que avui, és molt més que això. És una casa amb les portes obertes al poble, perquè aquest se la faci seva. Perquè que millor que una casa històrica com aquesta per construir un espai des d’on teixir comunitat i llaços entre les veïnes i veïns. Volem que sigui un plataforma de llançament, una base des de la que partir, per a totes aquelles iniciatives i propostes ja siguin de caire cultural, social o d’oci que requereixin d’un espai per a poder començar-se a plasmar o tinguin ganes d’aportar el seu granet de sorra en aquest projecte. Volem que assossiacions i col·lectius se’l facin seu i el puguin aprofitar per resoldre totes les seves necessitats fent-hi activitats o tenint-hi un espai per al que necessitin. Ja sigui perquè no el tenen o perquè estan farts de la burocràcia municipal que acompanya ben poc a seguir endavant amb la tasca voluntària que tantissima gent fa de manera desinteressada i que suposa un dels millors tresors del nostre poble. Un espai amb un projecte per a trobar-nos veïnes i veïns, joves i àvies, alellencs de tota la vida i nouvinguts que massa sovint ens creuem pels carrers de la vila com a complets desconeguts quan de ben segur tenim moltes coses en comú,
i en aquests pocs mesos ja comencen a sonar iniciatives que es realitzaran a l’espai de la casa i que caminen cap a construir aquest projecte que ens ilusiona i engresca: un gimnàs popular, un hort comunitari, xerrades, cinemes a la fresca, reunions d’entitats, grups de lectura, tallers,etc . I de ben segur que en sortiran més, tothom que ho vulgui sempre tindrà les portes de La Gaietana per a fer-ne un ús que retorni al poble i contribueixi a construir comunitat i posar aquest edifici al servei de les veïnes i veïns
Futur
Però no ens conformem amb la situació actual, perquè sabem que si no movem fitxa aquest projecte té una data de caducitat. I no volem, ni pensem tolerar, que La Gaietana torni a convertir-se en una casa tancada amb pany i forrellat per a la gent del poble, mentre es malmet l’edifici.
Una proposta per la qual sabem que ens haurem de moure tots aquells que ens l’haguem fet nostre, perquè els actors implicats en aquesta situació no mouran un dit, si no perceben com d’imprescindible és un espai així al nostre poble i el suport i la participació de totes les veïnes i veïns.
Perquè això no passi tenim una proposta, una proposta que llancem des de la casa però que volem que se la faci seva tot aquell que vulgui que mai més les portes d’aquesta tornin a estar tancades pel poble, que se la faci seva tota aquella que estigui farta de veure com amb els anys cada vegada anem perdent més edificis històrics d’Alella, que se la faci seva tot aquell o aquella que cregui, comparteixi i s’il·lusioni amb el projecte que avui inaugurem a la Gaietana i el vulgui veure crèixer i florir durant anys.
Emplacem a l’Ajuntament d’Alella a expropiar la finca de La Gaietana a l’actual propietari com a mètode per aconseguir que la titularitat d’aquesta, per primer cop en la història, sigui municipal. Sabem que un procés d’expropiació no és quelcom fàcil i còmode i que requereix molta feina, però tampoc ho és per a nosaltres fer aquesta tasca de preservar el patrimoni i obrir la casa al poble tot i que ho estem fent amb tota la il·lusió i les ganes de les que som capaços, així que exigim a l’Ajuntament valentia i determinació.
Un cop realitzada l’expropiació, plantejem que l’Ajuntament realitzi un contracte de masoveria urbana on en un plaç d’uns d’anys estipulats la gent que hi vivim ens comprometem a realitzar una sèrie d’adequacions i reformes amb assessorament arquitectònic i patrimonial . Aconseguint així que la casa pugui seguir esdevenint, més enlla d’un projecte de vivenda, un projecte de recuperació del patrimoni històric i un espai social i comunitari on entitats, col·lectius i persones individuals hi puguem portar a terme totes les nostres propostes i iniciatives. En cas de negar-se l’emplacem a obrir una taula de negociació entre la propietat i les actuals inquilines de la casa per tal d’evitar un procés judicial que culminaria en un dessallotjament per la força i arribar a un contracte de masoveria urbana entre les dos parts.
Nosaltres hem mogut fitxa i ho seguirem fent. Estem determinats en que aquesta casa mai més torni a estar tancada al poble, acumulant pols i malmentent-se a l’espera de que algú n’extregui beneficis econòmics i pugui engreixar, encara més, les seves butxaques. Perquè la Gaietana és passat, present i futur.
Fonts -Les Cases d’Alella “La Gaietana” -Les Cases d’Alella “La Guerra Civil” -“Alella 1714, Una visió social, polític i econòmica a l’entorn de la Guerra de successió”- Jordi Albaladejo i Àlex Asensio -Revista d’Alella maig-juliol 2019 pàg.16 “La Gaietana Ocupada” - Viquipèdia “Isidre Pòlit i Boixareu”