Dossier de Premsa 21 de març de 2014
Contacte de premsa: Jose Peñín – 636 248 621 Alba Cuevas – 93 301 05 97 comunicacio@sosracisme.org
SOS Racisme Catalunya: 25 anys lluitant contra el racisme i per la igualtat
SOS Racisme Catalunya és una associació no governamental i sense afany de lucre, que treballa des del 1989 en la defensa dels Drets Humans i centra la seva actuació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, defensant la igualtat efectiva de drets i oportunitats per a totes les persones que conviuen i comparteixen una mateixa societat. Fomenta el treball en xarxa entre entitats de temàtiques molt diverses, amb el denominador comú de voler combatre el racisme i defensar els drets humans. I hem aportat propostes a través de la interlocució política amb els representants i responsables de les diferents administracions i institucions La trajectòria de l’associació es tradueix avui en el suport de 780 socis, aproximadament 60 activistes i 30 membres del Consell Assessor. Formem part de moltes xarxes a nivell autonòmic, estatal i internacional, com per exemple: Xarxa Migreurop, Federación de asociaciones de SOS Racismo en el Estado espanyol; Red ENAR; Federació Catalana d’ONGs de Pau, Drets Humans i Desenvolupament, la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya; Consell d’Associacions de Barcelona; Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Consell de Ciutat de Barcelona, Xarxa Antirumors de Barcelona.
Una de les principals línies d’actuació de SOS Racisme és el Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD): un servei gratuït, per donar resposta a aquelles persones, grups i col∙lectius que hagin estat víctimes de fets i / o comportaments racistes o xenòfobs, així com informar a aquests col∙lectius dels seus drets i de les possibilitats que tenen per evitar que se’ls vulnerin. La finalitat per tant del SAiD és la restitució dels drets i de la dignitat de les persones que han estat víctimes d’actes racistes o xenòfobs. El SAiD, en els seus més de 20 anys de funcionament, ha atès a més de 7.000 persones.
Des de l’any 1995 publiquem com a Federación Estatal de Asociaciones de SOS Racismo, Informe Anual sobre el Racismo en el Estado Espanyol. Des de l’any 2009 publiquem l’informe L’Estat del Racisme a Catalunya.
L’informe es pot consultar i descarregar gratuïtament a: www.sosracisme.org/temes/que‐pensem/informes
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
2
Fitxa tècnica de l’informe L’Estat del racisme a Catalunya 2013 és la 5a edició d’aquest informe independent que elaborem des de SOS Racisme Catalunya, un document d’anàlisi i de denúncia de les diverses causes, manifestacions i situacions de racisme i xenofòbia que es desenvolupen a Catalunya. L’elaboració de l’informe respon a tres necessitats: 1. Fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries i de la presència del racisme al nostre país. 2. Elaborar un material de sensibilització social que permeti a la ciutadania apropar‐se a la defensa de la igualtat de drets i oportunitats i a la lluita contra el racisme. 3. Esdevenir una eina per les administracions catalanes que ajudi a planificar polítiques per lluitar contra la discriminació i el racisme a partir d’un diagnòstic.
Els continguts de l’informe es treballen de la següent manera: Recull de premsa. La cronologia de notícies intenta recollir els esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya, que tenen relació amb el racisme i la igualtat de drets i oportunitat, la convivència i la cohesió social. Reflexió. Articles i cròniques elaborades amb la col∙laboració d’articulistes que plantegen diferents temes per contribuir en la reflexió i l’anàlisi del racisme. Fets en profunditat. Un anàlisi detallat d’aquells fets del 2013 que considerem rellevants. Dades estadístiques i casos, es recullen els casos que s’han atès durant l’any al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia de SOS Racisme, que exemplifiquen situacions de discriminació, vulneració de drets, abusos i agressions amb motivació racista que es donen a Catalunya.
Enguany, l’informe està estructurat en 5 blocs que pretenen recollir les diferents tipologies i espais on es manifesta el racisme. I un apartat d’annexes on es recull l’activitat durant el 2013 del Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia. Els blocs de l’informe són: 1. Racisme Institucional 2. Desigualtat en l’accés als drets 3. Racisme Social 4. Extrema Dreta 5. Lluita Antiracista Annexes
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
3
Principals conclusions: Anàlisi polític Conclusió 1
El racisme institucional, basat en les formes de sempre, legitima el racisme social que ens condueix imparablement al risc de fractura social
Per racisme institucional o d’estat, entenem aquell que s’exerceix des dels diferents estaments de l’estat: a través de la legislació: lleis, normatives, ordenances, mocions municipals…; de la mà dels propis agents de l’administració pública: des dels governants, els representants polítics fins als cossos de seguretat pública; i basades: entre altres, en la negació de drets, en l’abús de poder o l’agressió. Una demanda que persisteix és el reclam per una vida digna, per tant regularitzar la situació administrativa de moltes persones que viuen al nostre país, casos que evidencien l’absurditat d’una llei d’estrangeria que no dóna resposta al context. Cal insistir en la responsabilitat compartida davant aquesta realitat, no podem permetre que les administracions locals i autonòmiques mirin sempre cap a l’estat o la Unió Europea, al∙legant la seva manca de competència. El racisme d’estat, lamentablement, té conseqüències que van més enllà de les nefastes morts a les fronteres i la negació de drets a persones. Aquest cultiva un discurs de por cap a l’altre (l’estranger), consolidant una imatge d’amenaça que dóna peu a discursos excloents (“no hi ha lloc per a tothom”, “primer els de casa”...). I és així com emergeixen actituds racistes i xenòfobes, separant a la població i obrint encara més la fractura social.
Conclusió 2
La despreocupació de l’administració pública és un perill per a la construcció d’una societat justa i igualitària, en la que el racisme no hi tingui cabuda
Actualment no comptem amb dades oficials sobre les situacions de racisme i vulneració de Drets Humans; no poden ser únicament les organitzacions de defensa dels Drets Humans, les que fem aquesta tasca. Ens consta que aquesta no és una demanada aïllada: a nivell europeu la mateixa Agència Europea dels Drets Fonamentals fa temps que ho reclama. Més a prop, també es fa ressò d’aquesta el Servei Especial de Delictes de l’Odi de l’Audiència Provincial de Barcelona. Per poder dissenyar polítiques públiques per a prevenir el racisme i garantir la igualtat de drets i oportunitats cal conèixer i visibilitzar aquestes situacions, ja que si no comptem amb aquest registre, sembla que no existeixen i per tant no s’hi pot actuar. La igualtat d’oportunitats és un element fonamental, si no som capaços de garantir l’ascensor social i evitar la discriminació per perfil ètnic dels joves (molts d’ells segones i terceres generacions de famílies migrants) ens estem jugant el futur de la nostra societat. Per tant l’exigència a les institucions públiques com a garants d’aquesta igualtat, actualment, és més que necessària. El fet nacional de Catalunya pot esdevenir, igual que la crisi, en una oportunitat en la que imaginem el món que volem, i el construïm. I en aquest sentit, també hem de demanar la implicació de les institucions públiques, per a construir una societat igualitària, on el racisme no hi tingui cabuda, on tots i totes hi visquem lliures i felices.
Principals conclusions: Anàlisi de les dades del SAiD. Memòria 2013 El Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD) atén demandes amb diferents continguts, encara que l’àmbit d’actuació específic es centri en les discriminacions de racisme. Durant aquest any 2013 s’ha prestat atenció a 443 persones, distribuïdes en funció del contingut de la demanda de la següent manera:
Casos de racisme anys anteriors Casos de racisme nous Situacions de racisme no denunciades Demandes amb contingut divers (diferent de racisme)
Total Demandes
135 persones 80 persones 83 persones 145 persones
443 persones
Per tant d’aquestes 443 persones ateses, un total de 308 corresponen a persones que s’han adreçat per primer cop, durant aquest any, al nostre Servei i a les que hem prestat informació, assessorament i derivació en funció de la demanda plantejada per cadascuna d’elles. Seguint amb l’anàlisi d’aquestes 308 demandes noves, 163 són situacions de racisme, de les quals 83 no han estat denunciades i per tant no han estat assumides com a casos de racisme, i la resta, 80, són casos de racisme nous assumits a l’any 2013, i que per alguna via hem pogut denunciar. Conclusió 3
En definitiva, el 51% del total de les situacions de racisme que ens han arribat al nostre servei el 2013, no s’han denunciat, tal com mostra el gràfic 1. Gràfic 1:
Noves situacions de racisme. Any 2013
Font: Dades del SAiD
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
5
Motius per no denunciar El 58% de les situacions de racisme no denunciades s’expliquen per la decisió de la mateixa víctima de no denunciar. Decisió que té a veure amb diferents condicionants del context, i que es podrien explicar per la por, la desconfiança en el sistema, l’augment dels problemes que l’envolten, etc... El context de crisi genera una complexitat en les problemàtiques del dia a dia de les persones, que fan que prioritzin la resolució d’altres temes. A la vegada, la quotidianitat amb la que es donen aquestes discriminacions generen un efecte pervers que fa que aquestes situacions es normalitzin. Gràfic 2:
Per decisió de la víctima 58% Impossibilitat de trobar la víctima 7% Prescrit/no es pot actuar 8% S’informa i es deriva (laboral/comunicació) 19% Solucionat 2% No consta 5% Font: Dades del SAiD
Casos nous En relació a la distribució de casos nous segons la classificació de tipologies que establim al SAiD, el gràfic 3 mostra la distribució d’aquests casos (80), assumits al llarg d’aquest any.
Gràfic 3:
Font: Dades del SAiD
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
6
Conclusió 4
Abusos i agressions dels cossos de seguretat pública, els casos més nombrosos
Al 2013 la primera tipologia en nombre de casos, amb una diferencia considerable respecte a la resta, és la que intervenen membres de cossos de seguretat pública. El percentatge d’aquesta tipologia és molt elevat, un 40%, en relació a la resta, que mostren una distribució més equilibrada entre el nombre de casos assumits. També és important contemplar que del total de situacions de racisme que es produeixen dins d’aquesta tipologia de cossos de seguretat pública, el 42% no es denuncien. Segueixen, en número, les tipologies de drets socials, entre particulars i accés a serveis privats, que contemplen un nombre de casos assumits amb percentatges similars, el 15%, 14% i 14% respectivament, evidenciant una distribució equilibrada del racisme en aquests àmbits. A banda, és important tenir en compte que el 50% de casos de discriminació en l’accés a drets socials, i el 45% de casos entre particulars, han estat situacions de racisme conegudes pel nostre servei, però que no han estat denunciades.
Conclusió 5
Discriminació en l’accés als drets socials, segona tipologia més nombrosa
És remarcable l’augment del nombre de casos a la tipologia de drets socials, que correspondria actualment a la segona tipologia més nombrosa i que segueix amb la tendència d’increment que ja es va iniciar a l’any 2012. La descripció d’aquesta situació és el resultat de com pot afectar el racisme institucional a la vida quotidiana i com alimenta l’imaginari col∙lectiu respecte a la visió de competència que es té cap al col∙lectiu estranger. És per això, que es pot explicar, que les situacions de discriminacions racistes es donin majoritàriament en els àmbits de la vida quotidiana on la intervenció policial també és habitual, com les identificacions al carrer. La identificació de persones estrangeres al carrer és constant i és la font principal dels conflictes que originen aquestes discriminacions racistes. Aquestes actuacions provoquen una criminalització d’aquest col∙lectiu, que té efectes en l’opinió pública; i són alhora producte de l’aplicació de la llei d’estrangeria i de les directrius policials que es marquen segons el context social en el que ens situem.
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
7
Vies de resolució dels casos gestionats Respecte a les vies de resolució utilitzades per resoldre els diferents conflictes, aquestes venen condicionades per la gravetat de les situacions. Malauradament, en els darrers tres anys, la via penal s’utilitza cada vegada més, també en els casos ubicats en espais de convivència, quan anteriorment no era la via habitual. Aquest agreujament de les situacions es dóna cada vegada més en la majoria de les tipologies i per tant el deteriorament del conflicte no ens fa possible altres vies que no sigui la penal, com la mediació.
Conclusió 6
La via penal suposa un 50% del total de les estratègies de resolució dels casos gestionats al 2013, i aquesta es una tendència que s’ha anat donant en els darrers cinc anys.
Gràfic 4:
Via de resolució dels casos. Any 2013
Font: Dades del SAiD
Tenint en compte que aquesta és la via més utilitzada, ens centrem en l’anàlisi de com evolucionen els casos assumits a través de la via penal. Observem un cert equilibri entre els casos que són considerats faltes i els casos que encara estan en diligències prèvies o ja han estat establerts com a delicte.
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
8
Gràfic 5:
Situació Casos Gestionats a l’Any 2013: Procés Penal
Font: Dades del SAiD
Segons la gràfica 5 podem constatar com el 43,5% dels casos assumits per via penal encara resten pendents d’instrucció i/o assenyalament de data de judici. D’altra banda, una dada important és la dels casos que es resolen amb una sentència absolutòria per l’altra part, amb un 13,9%, que suposen un total de 15 casos, dels quals 7 corresponen a la tipologia entre particulars, on hi ha la dificultat de demostrar els fets quan en igualtat de situacions es donen versions contradictòries. Però, curiosament, una de les dades més nombroses correspon a aquells casos on s’han aconseguit sentències condemnatòries per l’altra part, amb un 9%, on la majoria dels casos (6), també corresponen a la mateixa tipologia d’entre particulars, i que per tant és un èxit indiscutible tenint en compte la dificultat mencionada anteriorment. En canvi, la següent dada més nombrosa correspon a l’arxiu de les denúncies, un 10,2%, que suposen un total d’11 casos, dels quals 8 casos corresponen a la tipologia de cossos de seguretat publica, on precisament aquesta pràctica és habitual.
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
9
Perfil de les víctimes Centrant‐nos en les característiques principals dels casos gestionats al 2013, podem considerar que el perfil general de les víctimes que atenem és un home, que el seu país d’origen és subsaharià, seguit del col∙lectiu magrebí. Encara que el col∙lectiu subsaharià presenta una situació més desfavorable des de la perspectiva administrativa, parlem d’un perfil majoritari amb una situació administrativa regularitzada, i amb les repercussions que això suposa a l’àmbit laboral, social i econòmic, i per tant amb una menor indefensió. Gràfic 6:
Situació administrativa de la Víctima. Any 2013
Asilat/en tràmit 1%
Regular en tràmit 1%
No consta 6%
Irregular 10%
Espanyol o nacionalitzat 15%
Regular 67%
Gràfic 7:
Orígen geogràfic de les víctimes. Any 2013
SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – sosracisme@sosracisme.org
10