L’EDITORIAL David Font — President del Consell Comarcal del Berguedà i alcalde de Gironella
Fer plegats un projecte de futur per a la comarca, ser-ne tots partícips i sentir-nos cridats a ser-ne protagonistes. Aquest és el projec-
te del nou model de residus que implantarem des del Consell Comarcal del Berguedà amb el consens dels 31 municipis de la comarca. Com? Incorporant les bones pràctiques que més de 150 municipis de Catalunya ja estan aplicant a través d’un sistema de recollida porta a porta. I és que les dades dels últims anys al Berguedà no conviden a l’optimisme. Estem llençant masses residus a l’abocador comarcal, la majoria dels quals s’haurien de tractar a través dels sistemes de recollida selectiva. I això té un doble cost: un cost ambiental, perquè caldrà trobar un nou espai on ubicar, en el futur, un nou abocador comarcal, i un cost econòmic, perquè entre taxes nacionals i costos de tractament el rebut de les deixalles que paguem tots nosaltres pot tendir a créixer sense parar. Ja sigui per una o altra raó, tots ens hem de conscienciar que cal actuar, i que cal fer-ho ja.
Per això nosaltres hem triat. I hem triat el model porta a porta. Un model diferent de l’ac-
tual, però amb resultats espectaculars arreu del nostre país. Un model que és molt més sostenible amb relació al medi natural i alhora garanteix un equilibri dels costos sense que als contribuents se’ns incrementi el rebut anual. Un model que estem explicant a tots els municipis i que implicarà canvis en el dia a dia, però en el mitjà termini tots hi sortirem guanyant. Us convido a ser part activa del projecte i prendre consciència de quin futur ambiental volem deixar a les generacions que venen darrere nostre. I només podem fer-ho apostant per aquest model diferent i de futur, en què tots som necessaris perquè tiri endavant i funcioni. Informeu-vos de com us afectarà, pregunteu i resoleu els vostres dubtes a través del vostre ajuntament o del mateix Consell Comarcal, però sobretot impliqueu-vos-hi amb el mateix convenciment que nosaltres. Perquè al Berguedà triem. Triem ser un territori de futur: verd,
sostenible, amb oportunitats i ambientalment compromès. Al Berguedà, triem porta a porta.
2
SUMARI 1
PARLEM AMB EXPERTS
2
Pàg. 4
3
CATALUNYA I EL BERGUEDÀ. DEURES PENDENTS
EL PORTA A PORTA AL MÓN Pàg. 6
4
TRENCANT TÒPICS Pàg. 10
Pàg. 8
5
L’ENTREVISTA
6
Pàg. 12
FAQs. PREGUNTES FREQÜENTS Pàg. 14
7
T’INTERESSA. Pàg. 16
8
QUÈ EN FEM, DEL QUE RECICLEM? Pàg. 18
3
PARLEM AMB
EXPERTS Josep Maria Tost i Borràs — Director de l’Agència de Residus de Catalunya
4
HEM D’ADOPTAR MODELS DE RECOLLIDA SELECTIVA EFICIENTS A Catalunya, la recollida selectiva dels residus municipals ha avançat molt en els darrers vint anys. Hem passat d’un índex del 2,9 % l’any 1995 a un 39,7 % l’any 2017. En els darrers sis anys, però, hem vist que hi ha un estancament al voltant de la xifra del 40 %. Una de les raons que expliquen per què no hem avançat prou en els darrers anys és que la major part dels sistemes de recollida selectiva són poc eficients, ja que afavoreixen la individualització del servei ni la corresponsabilitat de la ciutadania generadora de la brossa.
què diposita l’usuari, i el pagament per generació és el sistema més just. La recollida ha de ser porta a porta o amb contenidors amb targeta d’identificació de l’usuari. A banda d’això, els residus orgànics són una assignatura pendent: incrementar-la permetrà millorar, i molt, l’índex de recollida selectiva.
Europa marca als estats membres objectius de reciclatge (no de recollida selectiva) que hem de poder complir. 55 % l’any 2025, 60 % l’any 2030 i el 65 % l’any 2035. Són objectius vinculants. A banda d’això, la Unió Europea ha fet recomanacions a Espanya en virtut de la directiva marc de residus 2020 i ha demanat que s’opti per sistemes de recollida selectiva eficients com la recollida de la brossa porta a porta i, encara més enllà, que malauradament és una xifra insuficient.
El plantejament del model de recollida porta a porta és combinar-lo amb la individualització de la brossa, és a dir, que el ciutadà ha de rebre a casa un paper en què s’explica el que paga per la recollida i el tractament de la seva brossa. Aquesta xifra no pot estar amagada en el rebut de l’aigua o de l’IBI; si el ciutadà no és conscient del que li costa la brossa, no canviarà els hàbits. I d’altra banda, el model del porta a porta s’ha de combinar amb el pagament per generació.
Els municipis que han establert el model de recollida porta a porta tenen un índex mitjà de recollida selectiva del 61,23 %. Per tant, amb aquest valor mitjà ja estaríem complint amb la xifra prevista l’any 2030. En canvi, els municipis amb altres models de recollida tenen un valor mitjà del 35,68 %, que és una xifra malauradament insuficient.
Cal anar a una tarifa que estimuli el reciclatge. Una persona que no recicli pagarà més de taxa municipal que una altra que sí que recicli. I a l’inrevés. Aquesta és la clau. L’argument econòmic.
Des de l’any 2000, que és de quan daten les primeres experiències de porta a porta (amb Tiana, Tona i Riudecanyes com els pioners) el nombre de municipis que han adoptat aquest model ha anat augmentant. Actualment hi ha 156 municipis amb model de recollida porta a porta. S’espera que l’any 2019 en seran 233. Cada vegada és més necessària la transparència en la gestió dels residus i que l’usuari del sistema es beneficiï d’una taxa justa; per aquest motiu cal incentivar sistemes intel·ligents que permetin saber
El porta a porta té un gran objectiu: les qüestions de la proximitat i la individualització. És un model que està present en molts països d’Europa i en grans ciutats europees. A Brussel·les fan porta a porta; a Milà també.
“És un model que està present en molts països d’Europa i en grans ciutats europees. A Brussel·les fan porta a porta; a Milà també.”
Amb una bona política d’increment de cànons en els sistemes finalistes, amb pagament per generació i una taxa justa i transparent, amb models eficients com el porta a porta o contenidors smart i amb cada vegada més municipis grans que adoptin models de recollida eficients, amb tots aquests elements hem de poder assolir els objectius de gestió de residus i sostenibilitat que desitgem.
5
el porta a porta
AL MÓN
Les grans ciutats aposten per la recollida porta a porta per assolir millors resultats de recollida selectiva. El porta a porta no només és un model de municipis petits. Donem la volta al món per trobar les ciutats que millor reciclen i veurem que... totes fan recollida porta a porta!
1 . SAN FRANCISCO San Francisco, Califòrnia, una ciutat de 825.111 habitants i uns resultats de recollida selectiva que superen el 70 %. Recull els residus porta a porta i totes les polítiques que aplica es basen en l’estratègia de residu zero. Des de fa anys té implantat un sistema de pagament per generació sobre la fracció resta, de manera que qui més resta genera més paga. El sistema de San Francisco es basa en la recollida de tres fraccions en comptes de les cinc que recollim a Catalunya. S’apleguen de forma diferenciada el materials reciclables –vidre, paper i cartró, envasos i altres materials reciclables que no siguin envasos–, les restes orgàniques i la resta, i per fer-ho cada habitatge o edifici disposa de contenidors de dues rodes. En funció del volum de contenidor que se sol·licita per a la resta es paga una taxa o una altra, amb l’objectiu d’incentivar l’esforç de generar el mínim de residus possible i reciclar només allò que sigui inevitable
6
2 . ADELAIDE
3 . LJUBLJANA
Adelaide, Austràlia, una ciutat d’1.300.000 habitants; té implantat un model molt similar al de San Francisco –recullen porta a porta tres fraccions– reciclables, orgànica i resta. Els resultats de recollida selectiva superen el 60 %. Encara no s’ha fet el pas d’implantar un sistema de taxa basat en el pagament per generació, la qual cosa faria augmentar substancialment els resultats.
Ljubljana, Eslovènia, va iniciar la recollida porta a porta de resta i orgànica l’any 2006 i va passar del 28 % a superar el 60 % de recollida selectiva. El model d’aquesta ciutat, de més 250.000 habitants, es basa en la recollida de cinc fraccions i s’assimila al nostre. En aquest cas, els envasos, el vidre i el paper i cartró es recullen amb contenidors al carrer.
4 . BERLÍN
5 . SEÜL
6 . MILÀ
Berlín, Alemanya, amb 3,5 milions d’habitants, té implantat un sistema de recollida porta a porta amb contenidors comunitaris. Cada edifici disposa d’un espai amb tots els contenidors, que es recullen un cop a la setmana. Com a particularitat cal dir que Alemanya té implantat un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, de manera que els envasos es retornen als comerços i aquests abonen un import establert.
Seül, Corea del Sud, és una ciutat amb una àrea metropolitana que supera els 10 milions d’habitants on reciclen el 70 % dels residus que es generen. Des de l’any 1995, tenen implantat un sistema de pagament per generació mitjançant bosses prepagades, de manera que l’import final de la taxa depèn del nombre anual de bosses que gasta cadascú.
Milà, Itàlia, té més d’1,5 milions d’habitants i va iniciar la implantació de la recollida porta a porta l’any 2012. Es tracta d’una recollida amb contenidors comunitaris en què els reciclables es recullen un cop a la setmana i l’orgànica, dos. Un cos de més de 30 inspectors vetlla per l’aportació correcta dels residus i la prevenció d’actes incívics.
7. BARCELONA
Barcelona ha implantat aquest any 2018 la recollida porta a porta a Sarrià. El sistema pel qual s’ha optat és el mateix que s’implantarà a Berga, amb un cubell de 20 litres per a l’orgànica i bosses homologades per als envasos i la resta. Els primers resultats mostren un increment important de la recollida selectiva, que ja ha superat el 60 %.
7
Catalunyadà e u g r e B l e i ts n
deures pende
A Catalunya encara tenim molta feina per fer. Només la comarca d’Osona arriba al 60 % de recollida selectiva. A Catalunya, reciclem, de mitjana, el 38 % dels residus que generem. Aquesta xifra queda molt lluny dels objectius fixats per a l’any 2020, quan s’ha d’arribar al 60 % de recollida selectiva. A la comarca del Berguedà, els resultats encara són pitjors i no arribem al 30 %. Tot i la quantitat de campanyes autonòmiques i comarcals que es fan any rere any, estem estancats pel que fa als resultats. La major part de la població és totalment impermeable als diferents missatges que es van llançant i el sistema de recollida que tenim actualment, amb contenidors a la via pública, no permet aplicar mesures que incentivin la separació dels residus a les llars.
Els tres pobles de Catalaunya amb millors índexs de recollida selectiva VILABLAREIX TAVÈRNOLES MATADEPERA
2.636 318 8.984
91 % 90 % 90 %
Població
Habitants
Resultat de recollida selectiva
8
Amb el sistema de recollida en contenidors al carrer, separar els residus és únicament qüestió de voluntat. Només ho fan aquells que estan molt sensibilitzats, sense esperar res a canvi, ja que no es pot diferenciar qui recicla de qui no ho fa, de manera que tots paguem el mateix, tots rebem els mateixos missatges, etc. A això encara hi hem d’afegir que hi ha qui llença la bossa d’escombraries barrejades o altres deixalles al primer contenidor que troba, amb la qual cosa malmet la feina que han fet els seus veïns i veïnes. El resultat de tot això és un percentatge de recollida selectiva baix i la presència d’impropis –residus no propis d’una fracció determinada–, que dificulten el procés de reciclatge. D’altra banda, els objectius marcats per Europa obliguen a assolir nivells de recollida selectiva superiors al 60 % i des del punt de vista econòmic el sistema actual no es pot mantenir, perquè cada any incrementa la penalització sobre els residus que portem a l’abocador. L’única mantera de garantir la sostenibilitat econòmica del sistema de recollida és reduint els residus i incrementant els que recollim selectivament, els quals representen uns ingressos que es poden destinar íntegrament a evitar futures pujades de taxes de residus.
Davant de tots aquests fets es plantejava un repte: redefinir el model de recollida en l’àmbit comarcal per superar el 60 % de recollida selectiva. Aquest nou model ha de fomentar la corresponsabilització, perquè l’Administració és responsable de recollir els nostres residus, però nosaltres en som de lliurar-los ben separats. Per tant, ens cal un model que asseguri que tothom lliura els residus ben separats. Aquest sistema passa per implantar una recollida porta a porta, de manera que la ciutadania i les activitats econòmiques deixin davant del seu portal els residus ben separats seguint un calendari preestablert.
Al Berguedà som a la cua de Catalunya en matèria de recollida selectiva CERDANYA SEGRIÀ NOGUERA BAIX PENEDÈS GARRIGUES
BERGUEDÀ PALLARS JUSSÀ
A Catalunya, actualment hi ha més de 140 municipis amb recollida porta a porta implantada. La mitjana de resultats és del 70 % i en molts casos s’arriba a superar el 80 % de recollida selectiva. Els bons resultats d’aquest model, tant des del punt de vista ambiental com social i econòmic, estan precipitant que s’implanti de manera generalitzada. La comarca de l’Anoia va implantar el porta a porta en 10 municipis entre els mesos de maig i juny d’aquest 2018 i al Segrià ja s’ha iniciat el procés informatiu per implantar-lo en 22 municipis. D’altra banda, comarques com el Pallars Sobirà o molts municipis d’Osona, ja fa anys que van iniciar aquest sistema de recollida. És important remarcar que el porta a porta difereix del model actual principalment pel grau d’individualització i personalització. Això també permet que les estratègies siguin personalitzables. Per tant, no hi ha cap porta a porta igual i les solucions que es plantegen a cada territori són diferents. A més, el porta a porta és un sistema dinàmic i participatiu que es preveu en estat de millora contínua, de manera que la implicació de tothom és molt important per anar-lo adaptant a les necessitats i a les casuístiques concretes.
ANOIA TARRAGONÈS AMB SELVA VALLÈS OCCIDENTAL ALT EMPORDÀ SOLSONÈS GARRAF PLA DE L’ESTANY URGELL VALLÈS ORIENTAL ALTA RIBAGORÇA BAIX EMPORDÀ BAIX EBRE ALT CAMP ALT PENEDÈS BAIX CAMP RIPOLLÈS BAIX LLOBREGAT BAGES MARESME
PER QUÈ ENS FIXEM EN EL CONSUM D’AIGUA, DE LLUM I DE GAS I NO EN ELS RESIDUS QUE GENEREM I SEPAREM? Perquè l’aigua, la llum i el gas els paguem segons el que consumim. Què passaria si tinguéssim un comptador únic per a tot el municipi? Probablement el consum s’incrementaria de forma exponencial, perquè la factura de cada llar quedaria diluïda entre tota la ciutadania. El mateix passa ara amb els residus. Fins que no tinguem un «comptador» de residus i es pugui distingir aquell qui recicla de qui no ho fa seguirem sense incrementar els índexs de reciclatge. El porta a porta ens permet implantar sistemes de taxa en què aquells qui reciclin paguin menys. Perquè no és just que tots paguem el mateix tant si ho fem bé com malament.
PLA D’URGELL GARROTXA GIRONÈS VAL D’ARAN RIBERA D’EBRE PRIORAT ALT URGELL CONCA DE BARBERÀ SEGARRA MONTSIÀ MOIANÈS TERRA ALTA PALLARS SOBIRÀ OSONA 0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90% 100%
9
Trencant tòpics
EL TOP 10 10
1
L’ORGÀNICA FARÀ PUDOR Amb el cubell airejat i les bosses compostables s’evitarà que comenci a descompondre’s, perquè hi circularà l’aire. Així evitaràs les males olors.
2
EL POBLE S’OMPLIRÀ DE RATES L’orgànica es treu dins un cubell que té un sistema de bloqueig de la tapa. Encara que es bolqui no es pot obrir. La resta de fraccions van en bossa i estan molt poc temps al carrer. Mai ha passat que apareguin rates en cap municipi que tingui implantat el porta a porta.
3
ENS ROBARAN ELS CUBELLS És una de les pors principals que té tothom quan s’implanta la recollida porta a porta, però mai passa de forma generalitzada. Pensa que tothom tindrà cubells i que en general la gent no es dedica a robar-ne. I si et desapareix el cubell, en podràs sol·licitar un altre!
7 4
5
AQUEST SERVEI SERÀ MOLT MÉS CAR I ENS APUJARAN LA TAXA Aquest servei s’implanta per evitar una pujada de la taxa. El cost d’entrar a l’abocador s’ha multiplicat per 3 des del 2010 i encara es tornarà a doblar l’any 2020. Si no reduïm els residus que portem a l’abocador, la pujada de la taxa serà inevitable.
6
No hi ha cap tecnologia que pugui separar els residus barrejats. Quan barregem l’orgànica, els bolquers, etc. es fa una pasta que cap tecnologia pot separar.
ARA COMENÇARAN A POSAR SANCIONS A TORT I A DRET Justament l’objectiu és el contrari. No es posarà cap sanció a ningú que participi en el porta a porta; en tot cas el que es plantejarà és si cal bonificar aquells que ho fan bé.
A SOBRE QUE PAGUEM IMPOSTOS, ENS FAN FER LA FEINA A NOSALTRES Els impostos els pagues perquè et recullin els residus, però és obligació de cadascun de nosaltres lliurar-los ben separats. Pensa que no pagues ni 50 cèntims al dia perquè et recullin la brossa que generes!
AMB LA TECNOLOGIA QUE TENIM ARA, PER QUÈ NO HO SEPAREN LES MÀQUINES?
8
NO TENIM ESPAI A CASA Això no és un problema pròpiament del porta a porta. Si fins ara reciclaves, no canvia res! Només pot ser un problema si no ho fas, i justament per això s’implanta el porta a porta, per aconseguir un canvi d’hàbits generalitzat. Ja veuràs que no és tan greu!
9
NOSALTRES HO SEPAREM I ALGÚ EN FA NEGOCI El que pretén la recollida porta a porta és que tot allò que es recicla, que és objecte de retorns econòmics o d’ingressos per la venda dels materials, reverteixi sobre la ciutadania a través de la taxa. En tot cas, el negoci es troba en el model actual, no en el porta a porta.
10
JO HO FARÉ BÉ, PERÒ ELS MEUS VEÏNS... Aquest és un dels comentaris més escoltats durant les implantacions del porta a porta. Si sumem tots els que diuen això, et podem assegurar que el porta a porta serà un èxit. Fes confiança als teus veïns i veïnes, ho faran tan bé com tu!
11
L’entrevista
Laura López Sastre Veïna de Porqueres PLA DE L’ESTANY
12
“La comoditat és el màxim avantatge” COM VAU REBRE LA NOTÍCIA DE LA IMPLANTACIÓ DEL PORTA A PORTA?
Per mi va ser una bona notícia. A casa reciclàvem, però només el més gros (ampolles, caixes, diaris...), no f èiem un reciclatge exhaustiu. Que ens hi “obliguessin” feia que ens haguéssim de posar les piles amb el tema del reciclatge sí o sí. TEMÍEU ALGUNA COSA? QUINS INCONVENIENTS PREVEIEU?
Ens feia por no saber-ne! Hi ha un munt de residus que no sabíem on anaven o que hauríem llençat a un lloc i resulta que anaven a un altre. TROBEU AVANTATGES EN EL PORTA A PORTA RESPECTE DE LA RECOLLIDA EN CONTENIDORS? QUINES?
La comoditat és el màxim avantatge. A casa teníem els contenidors a una certa distància i sempre em tocava a mi anar a fer la passejada carregada amb les diferents bosses. Ara només cal obrir la porta i deixar el contenidor que toca, no pot fer mandra a ningú.
ARA QUE JA FA UN TEMPS DEL CANVI, COM HO VIVIU?
Molt bé. Personalment hi estic encantada i no trobo gens feixuga la tasca de reciclar. COM VA SER EL CANVI?
La veritat és que va ser divertit i tot. Com que ens feia gràcia el canvi, ho vam viure molt bé. Els primers dies tots volíem treure el contenidor i tots volíem recollir-lo al matí per veure si ens l’havien buidat! VAU TENIR ALGUNA DIFICULTAT? QUINA? COM LA VAU RESOLDRE?
Més que dificultat, el que comentava de la reorganització de l’espai. Nosaltres teníem un únic cubell a la cuina (sota les aigüeres) i ara hem hagut de fer un muntatge de tres cubells, per tenir-ho a mà. Crec que és la clau: muntar-s’ho de manera que reciclar sigui fàcil i còmode, que no faci mandra.
que amb una mica de ganes de fer-ho bé no es pogués resoldre. CREIEU QUE HA ESTAT UN CANVI POSITIU PER AL MUNICIPI?
Crec que ha estat un canvi positiu, sí. És una llàstima que no es pugui fer a tot arreu, perquè el que nosaltres arreglem per un costat el poble del costat ho espatlla per un altre. US HA CRIDAT L’ATENCIÓ ALGUNA COSA DEL MODEL?
El que acabo de comentar: el fet que abans de fer el porta a porta les nostres deixalles en general eren rebuig i que quan fas el reciclatge ben fet el rebuig és el mínim. Això fa pensar i també fa ràbia que no tothom es posi les piles amb aquest tema. Els petits consumidors ens hi podem esforçar molt, però, si les gran empreses o el Govern no hi fan una aposta clara, la nostra aportació és molt petita.
ABANS DEL PORTA A PORTA SEPARÀVEU ELS RESIDUS?
Petits hàbits a l’hora de desparar taula, per exemple, i buidar els plats. Res 13
FAQs P R EG UN T ES F REQ Ü E N TS
PER QUÈ S’IMPLANTA LA RECOLLIDA PORTA A PORTA AL BERGUEDÀ? Actualment, el Berguedà es troba a la cua de Catalunya en matèria de recollida selectiva. La mitjana catalana se situa en el 38-39 % de recollida selectiva, mentre que al Berguedà el resultat actual és del 30 %. El marc legal català i les directives europees obliguen a assolir uns objectius de reciclatge del 60 % l’any 2020. Amb l’actual model de recollida selectiva, en què el ciutadà voluntàriament decideix si recicla o no, el sostre és del 40-45 %. Analitzant tots els models de recollida en l’àmbit català i internacional, s’observa que el sistema que millors resultats obté és la recollida porta a porta. A Catalunya, els municipis amb aquest sistema de recollida arriben al 80-85 % de recollida selectiva, i de mitjana obtenen uns resultats del 70 %. D’altra banda, el cost de l’abocador incrementa any rere any degut a l’increment del cànon per la deposició del rebuig. Aquest cànon es va implantar l’any 2010, amb un import de 10 €/ tona. Actualment ha incrementat fins a 37 €/tona i s’ha aprovat que l’any 2020 arribi a 50 €/tona. Aquest cànon s’afegeix al cost propi de l’abocador, de manera que com més residus es destinin a aquesta instal·lació més augmenta el cost de tractament, que es reflecteix de forma directa a la taxa. L’única manera que hi ha de mantenir la taxa actual és incrementar la recollida selectiva i reduir la resta.
14
Per tant, la recollida porta a porta és la que permet assolir millors resultats, reduir l’impacte ambiental associat a l’abocament de residus, fomentar l’economia circular, complir amb el marc legal i contenir el cost associat a la gestió dels residus.
PER QUÈ EL PORTA A PORTA DONA MILLORS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA? Perquè s’individualitza l’aportació, la qual cosa permet identificar l’usuari, ja que els residus es deixen davant de cada portal i, si no es lliuren correctament, no es recullen. Això obliga a separar els residus a qui actualment no ho fa. Aquest canvi genera rebuig social fins al moment d’implantar-lo, ja que majoritàriament la gent no separa i les reticències als canvis són molt fortes.
LA RECOLLIDA PORTA A PORTA ÉS MOLT CARA. PUJARÀ LA TAXA? La recollida porta a porta és més cara, però, com que es recullen més residus separats, es redueix el cost d’abocador i incrementen els ingressos, de manera que s’aconsegueix estabilitzar el cost. Amb el sistema actual el cost puja any rere any, perquè cada vegada és més car portar residus a l’abocador. A més, la recollida porta a porta representa un increment important en la creació de llocs de treball. Deixem de pagar per enterrar residus i ho destinem a generar ocupació.
ON MÉS ES FA RECOLLIDA PORTA A PORTA? El model de recollida porta a porta és el més estès a Europa. Grans ciutats com Milà, Munic, Berlín, Parma, Londres, Berna o Ljubljana tenen implantada la recollida porta a porta amb resultats de recollida selectiva que superen el 60 %. A Catalunya, actualment hi ha més de 150 municipis amb recollida porta a porta. Abans que al Berguedà, aquest model s’ha implantat al Pallars Sobirà, a l’Anoia, a gran part de la comarca d’Osona i, al mateix temps que s’implanti al Berguedà, també es farà a 22 municipis del Segrià. D’altra banda, ciutats com Barcelona, Girona i Lleida, ja han iniciat barris pilot.
QUAN TRIGAREM A ASSOLIR ELS RESULTATS QUE BUSQUEM? Els resultats s’assoleixen d’un dia per l’altre, fins i tot ja la primera setmana. En el cas més recent de l’Anoia, van passar del 17 % de recollida selectiva al 90 % en una setmana, i després de dos mesos s’ha estabilitzat en el 86 %.
QUINES ACCIONS SERAN OBJECTE DE SANCIÓ? No se sancionarà ningú que participi en el porta a porta, encara que cometi errors o equivocacions. Únicament seran objecte de sancions les actuacions incíviques, com ara deixar bosses no homologades a la via pública o en papereres o l’abandonament de mobles o altres residus voluminosos.
PER QUÈ TOTS ELS ELEMENTS D’APORTACIÓ PORTEN XIP? 1. Permet controlar el servei i resoldre incidències. Moltes vegades hi ha queixes de cubells o bosses no recollides. Amb les lectures dels xips els tècnics que fan el seguiment poden veure de seguida què s’ha recollit i què no. 2. Permet resoldre les incidències detectades en menys de 24 hores. El fet que les incidències es puguin associar a un habitatge permet als tècnics informar l’afectat de forma immediata i resoldre la incidència. 3. És una eina de corresponsabilització. Amb el model actual aquells que reciclen i els que no ho fan paguen exactament la mateixa taxa. En un futur, el control dels xips pot acabar implantant un sistema en què els que més reciclin paguin menys. El concepte, en aquest cas, és el mateix que quan parlem de l’aigua, la llum i el gas. Si tinguéssim un comptador únic a la ciutat per a l’aigua, la llum o el gas, probablement el consum incrementaria, perquè la factura es pagaria entre tots i no hi hauria un cost major per a aquells que consumeixen més. El mateix passa amb els residus, si no hi ha un control per determinar qui recicla i qui no ho fa, només separen en origen totes les fraccions aquells que estan molt sensibilitzats. Implantant un control, un “comptador dels residus”, la major part de la ciutadania incorpora nous hàbits de separació.
COM ES GARANTEIX LA PROTECCIÓ DE DADES? El xip està associat a un habitatge, és a dir, a una adreça. Les dades amb què es treballa són les mateixes que les actuals (associades a la taxa de residus). La compilació de les dades en el moment de lliurar el kit del porta a porta es farà d’acord amb la legislació vigent i amb el consentiment del ciutadà.
AIXÒ VOL DIR QUE ARA ENS CONTROLARAN? No és una qüestió de controlar per controlar. No ens preguntem pas si ens controlen amb el comptador de l’aigua, la llum o el gas; tampoc ens ho preguntem amb les matrícules dels cotxes i els radars. Igual que l’aigua que consumim, o la llum o el gas que gastem, es con-
trola a través d’un comptador perquè després cadascú pagui la seva factura, amb els residus ha d’acabar passant el mateix. Per tant, no és una qüestió de control, sinó de corresponsabilització.
COM SABRAN SI EL QUE RECULLEN ÉS CORRECTE? ENS OBRIRAN LES BOSSES? Els equips de recollida veuen ràpidament si el material lliurat és correcte sense que calgui obrir cap bossa. Com? Els envasos, si estan ben separats, no pesen; l’orgànica s’ha de treure en bossa compostable i se n’intueix el contingut sense obrir-la; el paper i cartró es treu sense bossa, de manera que es veu si està separat correctament. Tan sols s’obriran les bosses abandonades i no homologades, perquè en aquest cas sí que són actes incívics objectes de sanció.
SI MARXO DE VACANCES O NECESSITO LLENÇAR ALGUNA FRACCIÓ UN DIA QUE NO TOCA, COM HO FAIG? Pots anar a l’àrea d’emergència i accedir-hi amb la targeta. Les àrees d’emergència estaran tancades i per accedir-hi els usuaris tindran una targeta, que es repartirà juntament amb el kit. Hi haurà un nombre limitat d’obertures a l’any, ja que cal garantir que aquesta àrea realment només s’utilitzi en cas d’emergència. Pel que fa a les segones residències, cada ajuntament ho gestionarà com millor consideri i es donarà l’opció d’ampliar el nombre d’obertures de l’àrea, tot i que sempre que es prevegin estades llargues cal que participin en el servei.
PER QUÈ S’HA DE LIMITAR EL NOMBRE DE VEGADES QUE ACCEDIM A L’ÀREA D’EMERGÈNCIA? Perquè, si no ho fem, es podria convertir en un abocador. Les emergències són escasses al llarg de l’any. Bàsicament ens serveix per a quan hem de marxar uns dies i no podem deixar els residus al carrer els dies que toca. Això es pot produir un màxim de deu vegades a l’any. En casos excepcionals s’incrementarà el permís, sempre que se sol·liciti i que l’Ajuntament ho consideri oportú.
L’ORGÀNICA FARÀ MALA OLOR? QUÈ FAREM QUAN MENGEM PEIX? 1. El cubell airejat, amb la bossa compostable, justament el que fa és reduir les males olors, perquè en ser airejat permet la circulació de l’aire i l’evaporació dels líquids, que són el que provoca mala olor. Quan el cubell està tancat, aquests líquids es condensen a les parets, acaben al fons i fan especialment pudor. 2. No mengem peix cada dia i l’orgànica es recull tres cops a la setmana. 3. Tenim un cubell petit airejat per a la cuina i un altre que és per treure al carrer. Si algun dia tenim una bossa que fa mala olor, la podem posar dins el cubell tancat, que podem deixar a la terrassa o a la galeria. D’aquesta manera no ens molestarà.
QUÈ PASSA SI EM POSEN LES ESCOMBRARIES DINS EL MEU CUBELL? És una pegunta recurrent sempre que s’implanta un porta a porta, però no passa mai, perquè cada veí es cuida del seu cubell i el sistema de cubells amb xip de seguida permet detectar qui no hi participa. Aquest mateix fet desincentiva aquests comportaments. En qualsevol cas, si passés això, caldria informar-ne el Consell Comarcal, que enviaria un inspector.
QUÈ HAUREM DE FER QUAN S’ACABIN LES BOSSES? Les bosses es lliuren gratuïtament al Consell Comarcal o a l’oficina que s’obrirà a cada municipi. Durant la campanya d’implantació se t’informarà de l’horari d’obertura i de les ubicacions de les oficines.
QUÈ HAUREM DE FER SI SE’NS TRENCA O ENS DESAPAREIX UN CUBELL? Les reposicions de cubells seran gratuïtes. Caldrà realitzar-les al Consell Comarcal o a l’oficina que s’obrirà a cada municipi. Durant la campanya d’implantació se t’informarà de l’horari d’obertura i de les ubicacions de les oficines.
15
T’INTERESSA
Guardiola de Berguedà Gisclareny
Castellar de n'Hug
Bagà
Guardiola de Berguedà
Saldes Gósol
Sant Julià de Cerdanyola
Vallcebre
la Pobla de Lillet
La Nou de Berguedà Castell de l'Areny
Fígols Montmajor
Cercs
Castellar del Riu
Vilada
Berga
l'Espunyola
Montclar
Avià
Olvan
Casserres
Gironella
Sagàs
Santa Maria de Merlès
Montmajor Viver i Serrateix
16
Borredà
la Quar
Capolat
Montmajor
Sant Jaume de Frontanyà
Puig-reig
COM S’IMPLANTARÀ EL PORTA A PORTA AL BERGUEDÀ? La recollida porta a porta començarà a 12 municipis del Berguedà el mes d’octubre del 2018. Aquest sistema busca individualitzar l’aportació dels residus, la qual cosa requereix personalitzar les solucions i un procés informatiu molt intens que permeti informar a tothom de manera directa.
EL KIT DE BERGA
COM TRAUREM ELS RESIDUS AL CARRER?
2 FASES D’IMPLANTACIÓ FASE 1. FASE INFORMATIVA Juliol de 2018 Durant el mes de juliol, s’han realitzat sessions informatives i de participació amb la ciutadania i amb tots els col·lectius implicats. S’ha treballat intensament amb tots els blocs de més de deu habitatges, visitant-los per trobar solucions concretes i consensuar conjuntament com treure els residus al carrer. Els blocs plurifamiliars de més de deu habitatges poden tenir dificultats a l’hora de deixar els residus, especialment si tenen voreres estretes i no disposen d’espai al portal de l’edifici. Per això en cada cas es busca una solució amb els veïns i veïnes que encaixi amb la seva realitat i les seves necessitats. S’han realitzat jornades obertes per a la ciutadania en tots els municipis per explicar amb detall el nou model de recollida i s’ha treballat amb diferents col·lectius i entitats.
FASE 2. FASE D’IMPLANTACIÓ Setembre i octubre de 2018
EL KIT DELS MUNICIPIS
Durant la fase d’implantació es repartiran els kits per participar a la recollida porta a porta i es donarà tota la informació pràctica relativa al nou sistema. A cada municipi s’habilitaran espais informatius on podràs venir a recollir el kit i informar-te’n! A principi de setembre rebràs una carta a casa teva amb tota la informació relativa a la implantació. Avià, Bagà, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES Et vindrem a portar contenidors i a informar-te’n al teu establiment.
17
QUÈ EN FEM, ecoalf.com
adidas parley
Vambes fabricades amb plàstics recollits en platges
adidas.es/parley
USUAHIA ECOALF
Jaqueta fabricada amb ampolles de plàstic reciclades
amb un tipus de plàstic que es diu Les ampolles de plàstic, fabricades polièster, que és la matèria primePET, es poden convertir en fibra de teixits de roba. ra més utilitzada en la confecció de polla de plàstic contribueixes a Cada vegada que separes una am e molt valuós, com és el fil per fer convertir-la en un recurs aprofitabl sos. noves peces de roba, anoracs i bol 18
up-fuse.com
graypants.com
LLUM ARCTURUS
Llum fabricat amb cartró reciclat
banyador riz smith
Banyadors fabricats amb plàstic reciclat
JOC 6 vasos REDECORART redecorart.com
nukak.es
Joc de taula de vidre reciclat
Motxilla NUKAK
Motxilla fabricada amb estels de kitesurf
MOTXILLES up-fuse
Motxilles fabricades amb bosses de plàstic reciclades
muzzicyc
les.com.
br
up-fuse.com
MUZZI CYCLES
Bicicleta fabricada amb plàstic reciclat
19