L’EDITORIAL Després d’unes setmanes d’estiu en les que us heu pogut començar a endinsar en el món del nou sistema de recollida de residus comarcal basat en el “porta a porta”, disposant ja de les primeres informacions al respecte i havent pogut participar a les diferents jornades participatives organitzades, arriba ara el moment d’implicar-nos-hi de valent i portar-lo a la pràctica. F. Xavier Francàs Bartes — Vicepresident i Conseller de Territori i Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà
És l’hora de demostrar-nos que creiem en una comarca més sostenible amb el nostre entorn i més respectuosa amb els residus que generem i que necessàriement hem de ser capaços i capaces de reciclar i de reduir. És també el moment de seguir tirant endavant aquest projecte conjuntament: ciutadania i administracions públiques. Creiem fermament que és possible no només tirar-lo endavant sinó aconseguir fer-ho de manera exitosa. Per aconseguir-ho, el nostre acompanyament com a administració seguirà existint i comptarem també amb informadors i informadores i agents cívics per ajudar a millorar en els aspectes que, per descuits o desconeixement, no siguin els desitjables. I ho farem perquè, com us dèiem setmanes enrere, aquest és un projecte de comarca. Potser els primers dies no serà perfecte, potser haurem de millorar aprenent de les situacions imprevistes que puguin sorgir, segurament serà necessària una dosi de paciència per part de tothom, però us assegurem que l’empenta i la dedicació de tot el personal del Consell Comarcal hi serà present per tal de poder-ho reconduir cap a l’èxit desitjat. Serem una de les comarques líders en reciclatge i, amb el pas dels anys, se’ns reconeixerà per la valentia de ser un territori que va prendre una decisió unànime i valenta de futur. Comenceu a acomiadar-vos dels contenidors que s’apleguen en places i carrers de la comarca, i prepareu-vos per donar la benvinguda als cubells individuals i a la recollida porta a porta que al Berguedà comença ja!
2
SUMARI 1
PARLEM AMB EXPERTS
2
Pàg. 4
3
LA NOSTRA ORGÀNICA, EL MILLOR FERTILITZANT
Pàg. 8
4
Pàg. 10
5
EL PAPER I EL CARTRÓ, MOLT FÀCIL DE SEPARAR
PREGUNTES FREQÜENTS
9
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Pàg. 18
ELS ENVASOS. N’HEM DE GENERAR MENYS Pàg. 12
6
EL VIDRE, L’ENVÀS MÉS SOSTENIBLE Pàg. 16
Pàg. 14
7
EL PORTA A PORTA AL BERGUEDÀ
8
LES XIFRES Pàg. 20
Pàg. 22
3
Mercè Sallés — Responsable de la recollida de residus del Baix Berguedà
PARLEM AMB
EXPERTS 4
“la recollida porta a porta implica uns nivells més alts de reciclatge” COM VALORES LA IMPLANTACIÓ DEL PORTA A PORTA A LA COMARCA?
Creiem que serà una millora important en matèria de residus i una manera d’assolir el percentatge de recollida selectiva que exigeix la UE. També esperem que la població sigui més conscient de la problemàtica dels residus.
CREUS QUE COMPORTA CANVIS D’HÀBITS IMPORTANTS?
No comportarà cap canvi d’hàbits important en el sector de la població que ja reciclava, simplement hauran de treure els residus davant de casa segons el calendari establert. Ara bé, per a la població que no reciclava sí que hi haurà un canvi molt significatiu i positiu, ja que se’ls educarà ambientalment.
COM CREUS QUE REPERCUTEIX AQUEST CANVI EN EL CONJUNT DE LA COMARCA?
Repercutirà de forma positiva, ja que la recollida porta a porta implica uns nivells més alts de reciclatge que la recollida que es feia actualment amb contenidors. Esperem recuperar molts materials que fins ara anaven a parar a l’abocador.
COM A RESPONSABLE DEL SERVEI DE RECOLLIDA DEL BAIX BERGUEDÀ, QUINS CANVIS ES PRODUIRAN PEL QUE FA AL SERVEI?
CREIEU QUE AQUEST NOU SERVEI IMPLICA UN VALOR AFEGIT EN LA FEINA QUE FAN LES PERSONES QUE RECULLEN ELS RESIDUS/RECURSOS?
Hi haurà molta més feina, s’han d’ampliar plantilla, horaris i maquinària. A banda també d’una important tasca de formació a tot el personal en matèria de residus que, tot i que fins ara ja la dúiem a terme, amb la implantació del porta a porta ha de ser més específica i continuada.
És clar que implica un valor afegit, ja que el personal haurà de tenir una formació adequada per a la selecció correcta dels residus. A banda d’això, caldrà que tingui una bona forma física, ja que són molts els quilòmetres que acabarà caminant darrere el camió al llarg de la setmana.
COM S’HA REBUT LA RECOLLIDA PORTA A PORTA A L’EMPRESA?
QUÈ DIRIES ALS TEUS VEÏNS I VEÏNES SOBRE LA NOVA RECOLLIDA PORTA A PORTA?
Per a l’empresa aquest mètode de recollida ha suposat un esforç i un canvi molt notables. Donat que amb el sistema anterior de contenidors la majoria de la població no estava reciclant, com a empresa entenem que cal fer un pas endavant per a una millora mediambiental i, així, poder assolir els percentatges de reciclatge establerts.
En un inici, tots els canvis són difícils. Però al cap i a la fi és per un bé col·lectiu. Amb una bona campanya informativa, el canvi serà positiu.
S’HAN CREAT NOUS LLOCS DE TREBALL?
Evidentment, el porta a porta requereix molt més personal a causa de l’increment de feina i temps que suposa passar per tots els portals de tots els habitatges de cada municipi.
5
Marta Freixa — Responsable de la recollida de residus de l’Alt Berguedà i el Berguedà Centre
PARLEM AMB
EXPERTS 6
COM A VEÏNA DE BERGA, COM VALORES LA IMPLANTACIÓ DEL PORTA A PORTA A LA COMARCA?
La comarca actualment no arriba al 30% en l’índex de reciclatge i som a la cua en el conjunt del país. La implantació del porta a porta suposarà un increment notable i podrem acomplir amb els objectius que ens marca Europa en matèria de residus.
US SUPOSARÀ ALGUN CANVI D’HÀBITS EN EL CONTEXT FAMILIAR?
No creiem que suposi cap canvi, ja que a casa ja estem separant totes les fraccions amb els diferents cubells que tenim. Només canviarà que ara haurem de dipositar cada residu en un horari i un dia concret.
COM CREUS QUE REPERCUTEIX AQUEST CANVI EN EL CONJUNT DE LA COMARCA?
La recollida porta a porta individualitza la recollida, la qual cosa fa que la gent s’hagi d’esforçar per reciclar millor a casa. I això suposarà un augment en l’índex de reciclatge al Berguedà.
“podrem acomplir els objectius que ens marca Europa”
COM A RESPONSABLE DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE L’ALT BERGUEDÀ I EL BERGUEDÀ CENTRE, QUINS CANVIS ES PRODUIRAN PEL QUE FA AL DE SERVEI?
Per al servei ha suposat molts canvis, hi ha un increment de personal, de maquinària i tota la plantilla estem fent i haurem de fer molts esforços dins de l’empresa per adaptar-nos a aquesta nova recollida.
COM S’HA REBUT LA RECOLLIDA PORTA A PORTA A L’EMPRESA?
Per a nosaltres és un gran repte, ja que no tenim experiència en aquesta modalitat de recollida. I en concret Berga representa un repte a nivell de país, ja que serà la primera ciutat de Catalunya de més de 15.000 habitants que fa el porta a porta.
S’HAN CREAT NOUS LLOCS DE TREBALL?
Sí. Hem incrementat la plantilla de l’empresa amb 18 persones més, entre conductors, peons , personal tècnic i informadors.
CREUS QUE AQUEST NOU SERVEI IMPLICA UN VALOR AFEGIT EN LA FEINA QUE FAN LES PERSONES QUE RECULLEN ELS RESIDUS/RECURSOS?
Per al nostre personal aquest nou servei suposarà un canvi, ja que no té res a veure amb la feina que estaven fent fins ara. Al personal se li atribuirà un valor afegit en el sentit que seran ells els responsables d’avaluar si els residus que aporta la ciutadania estan ben seleccionats o no.
QUÈ DIRIES ALS TEUS VEÏNS I VEÏNES SOBRE LA NOVA RECOLLIDA PORTA A PORTA?
Que tots hi haurem de posar el nostre granet de sorra per aconseguir ser una comarca amb un índex de reciclatge molt alt.
7
el porta a po rta
al berguedà U n mo del que s’ adapta a les difer ents rea litats De sistemes de recollida porta a porta n’hi ha molts. Si feu un volt per diferents ciutats i municipis europeus, us adonareu que no hi ha un model únic i que justament és un sistema que el que busca és adaptar-se a la realitat i a les necessitats de cada lloc. El porta a porta és un sistema de recollida individualitzat que, per tant, també requereix solucions particulars. És per això que no hi ha un model únic per a tota la comarca, sinó que s’adapta a les necessitats de cada municipi i de cada generador a nivell de com treure els residus al carrer i del calendari. La recollida porta a porta només es fa d’orgànica, envasos, paper i cartró i resta. El vidre es manté en contenidor al carrer. A Berga, que urbanísticament és molt vertical i compacta, s’ha optat per una solució que minimitzi la presència de cubells al carrer i permeti reduir els dies que es treuen els residus amb l’objectiu de tenir dies sense res a la via pública. Per això totes les fraccions, excepte l’orgànica es treuen amb bossa o a granel. A la resta de municipis s’ha optat per recollir totes les fraccions amb cubell, perquè els nuclis són molt més horitzontals. Tot i així, també hi ha diferències de calendari entre els diferents municipis. 8
A més, s’ha trobat una solució per als habitatges aïllats que passa per instal·lar àrees d’aportació amb accés restringit d’ús exclusiu. Cada habitatge disposarà d’uns clauers identificatius per accedir a l’àrea. Amb aquest nou sistema de recollida es persegueix un objectiu molt clar: individualitzar l’aportació dels residus per poder acabar establint una taxa que depengui de la quantitat de residus que generem i de com de ben separats els lliurem. Fins ara tots paguem el mateix, tant si ho fem bé com si no. La recollida porta a porta permetrà implantar un sistema de pagament per generació i acabar amb la tarifa plana actual, en què tot s’hi val. Trobareu tota la informació sobre el model del vostre municipi a www.triem.cat.
EL KIT PORTA A PORTA
El kit DE BERGA
LES NOVES TECNOLOGIES, AL SERVEI DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS Tots els cubells i les bosses de resta de Berga porten un xip que està associat a l’habitatge. En cap cas aquest xip serveix per sancionar, sinó que ens permet disposar d’una eina per incentivar les bones conductes.
Només s’utilitza cubell per a l’orgànica. Les bosses per a envasos i resta són homologades i es lliuren gratuïtament.
El kit DEls municipis del Berguedà Avià, Bagà, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada.
I AQUESTA DÈRIA PER SEPARAR ELS RESIDUS? Ens cal un canvi de xip Tots veiem i no posem en dubte que cal reduir el consum d’aigua, que cal apostar per les energies renovables, que cal tendir cap al vehicle elèctric, etc. Tothom entén que aquestes accions contribueixen a preservar recursos naturals i a mitigar el canvi climàtic. Però què passa quan parlem de residus? Que són brossa, escombraries; per dir-ho clar: merda.
Doncs aquet és el canvi de xip que hem de fer: són recursos. A Catalunya, com a tot Europa, tenim una dependència molt alta de recursos que es podria reduir substancialment si fóssim capaços de recuperar i reciclar tots aquests materials. Si aconseguim de veure els nostres residus com a recursos i els donem el valor que realment tenen, ens adonarem que la millor manera de recollir-los per aprofitar-los és de forma inidividualitzada.
9
La nostra orgànica, el millor fertilitzant Ets conscient que amb l’orgànica que generes a casa es produeix el millor fertilitzant?
Si la matèria orgànica que recollim està ben separada, el producte que n’obtenim té un valor elevat, especialment a les zones rurals.
EL COMPOST
té moltes propietats i beneficis per a la terra: augmenta la disponibilitat de nitrogen, fòsfor, potassi, ferro i sofre; millora la capacitat de retenció de la humitat; regula el pH; millora la porositat, la permeabilitat i l’aeració del sòl; redueix l’erosió; augmenta el macro i micronutrients; inactiva els residus dels plaguicides i inhibeix el creixement de fongs i bacteris.
SABIES QUE?
10
LES BOSSES COMPOSTABLES ESTAN FETES DE MIDÓ DE BLAT DE MORO D’aquesta manera la bossa es composta juntament amb les restes orgàniques i evitem que en el compost final hi hagi trossos de plàstic. Oi que no voldries posar compost amb plàstic al teu hort o jardí, ni a les teves plantes? Doncs recorda-ho quan separis l’orgànica.
LES BOSSES COMPOSTABLES SÓN MÉS CARES En realitat haurien de ser molt més cares les de plàstic, però l’economia encara no ha internalitzat els costos ambientals de produir-les. Per això al Berguedà lliurarem gratuïtament les bosses compostables i en fomentarem l’ús.
IMPORTANT! A l’hora de separar l’orgànica ens calen dos elements per assegurar-nos que no ens faci pudor!
L’orgànica té un contingut elevat d’aigua. Si la posem dins un cubell tancat amb una bossa de plàstic, no deixem que respiri, l’aigua es condensa, cau al fons del cubell i fa una pudor terrible.
1. Cubell airejat
2. Bossa
compostable
Si la posem en un cubell airejat amb una bossa compostable, queda ventilada, l’aigua s’evapora i evitem els sucs que produeixen les males olors. No falla!
A L’ORGÀNICA DIPOSITEU-HI:
restes de fruita i verdura, restes de carn i peix, restes de menjar cuinat, closques d’ou, de marisc i de fruita seca, marro de cafè i restes d’infusions, tovallons de paper, taps de suro, llumins, escuradents, serradures, excrements de gossos, restes petites de jardineria, gespa i fullaraca. NO HI DIPOSITEU: bolquers ni compreses, sorra de gat, pols d’escombrar, cendres ni cap altre material que no sigui orgànic.
EL COMPOSTATGE CASOLÀ: COM OBTENIR EL MEU PROPI ADOB Si tens un petit jardí o un hort, pots obtenir el teu propi adob fent compostatge casolà. Només necessites un petit compostador on hi podràs anar posant les restes orgàniques de casa teva i del jardí, anar-ho voltejant periòdicament i al cap de 6-8 mesos podràs recollir compost i aplicar-lo a les teves plantes o hortalisses. 11
ELS ENVASOS. N’HEM DE GENERAR MENYS
ALS ENVASOS DIPOSITEU-HI: plàstics, llaunes, brics i tot el que porti el punt verd, sempre que no sigui cartró o vidre.
{
Coses que van al plàstic i que potser no sabies:
Cada vegada generem més envasos i no pensem en l’impacte que produeixen. Hem substituït molts envasos de vidre, de cartró i productes a granel per envasos de plàstics, llaunes i brics. Cada vegada més consumim productes d’un sol ús que no es poden reutilitzar. Els envasos són una fracció complicada que moltes vegades es confon, i mai acabem de saber què va al groc. En realitat és més fàcil del que sembla.
Pasta de dents
Aerosols
Blísters de medicaments buits
12
6
accions per reduir envasos:
Els consumidors tenim un paper molt important i podem generar canvis a les grans superfícies. És qüestió que ens ho creguem i fem servir el nostre poder.
SEMPRE QUE PUGUIS COMPRA A GRANEL Per què comprem la fruita, la verdura, la carn o el peix envasats? No té més sentit comprar-los a granel i evitar aquests envasos innecessaris?
EVITA EMBOLICAR ENTREPANS AMB PAPER D’ALUMINI
Hi ha alternatives al paper d’alumini, com l’ús de tàpers o l‘embolcall reutilitzable.
BEU AIGUA DE L’AIXETA
L’aigua de l’aixeta és higiènica, evita molta petjada de carboni i redueix costos econòmics i també ecològics. A més, per cada litre d’aigua embotellada se’n gasten tres. SABIES QUE...? Ciutats com París o Nova York han dut a terme importants campanyes per posar en valor l’aigua de l’aixeta, han instal·lat fonts a tota la ciutat i tots els establiments serveixen aigua de l’aixeta gratuïtament.
EVITA LES BOSSES DE PLÀSTIC A L’HORA D’ANAR A COMPRAR Pensa a portar una bossa reutilitzable al bolso o ves a comprar amb carro o cabàs. La teva butxaca ho agrairà!
SEMPRE QUE PUGUIS COMPRA PRODUCTES ENVASATS EN VIDRE EN LLOC DE PLÀSTIC O BRICS El vidre es pot reutilitzar; en canvi, els envasos de plàstic estan dissenyats per utilitzarlos una vegada, i reutilitzar-los de manera continuada pot provocar problemes higiènics pel deteriorament de l’envàs i la proliferació de bacteris. A més, contenen bisfenol A (BPA), una substància tòxica que pot provocar problemes sanitaris. El brics no es poden reutilitzar, i reciclar-los és molt costós, perquè estan formats per materials diferents (cartró, plàstic i alumini).
EVITA EL CONSUM DE CÀPSULES DE CAFÈ DE PLÀSTIC O D’ALUMINI
Sempre és millor utilitzar cafè molt, però al mercat ja existeixen càpsules de cafè biodegradables i compostables al mateix preu que les altres. En pots trobar a www.cafesnovell.es.
13
EL PAPER I EL CARTRÓ, MOLT FÀCIL DE SEPARAR Potser és la fracció més fàcil de separar, perquè, a més de no generar confusions, no produeix males olors i es pot emmagatzemar a qualsevol racó.
SABIES QUE...? La producció de paper causa impactes ambientals importants associats a la tala d’arbres, al consum d’aigua i energia i a l’ús de productes per al blanquejament, com el clor o derivats.
EVITA L’ÚS DE PAPER SEMPRE QUE PUGUIS! → Compra paper reciclat i lliure de clor → Aprofita el paper per les dues cares → Procura corregir els documents abans d’imprimir-los i imprimeix sempre per les dues cares → Sol·licita rebre les factures per correu electrònic en lloc de correu ordinari → Evita l’ús de mocadors i tovallons de paper, utilitza’n de roba 14
AL PAPER I CARTRÓ DIPOSITEU-HI:
NO HI DIPOSITEU:
papers i fulls, diaris i revistes, sobres i cartes, capses de cartró, oueres de cartró, capses de cartró de medicaments
paper plastificat ni brics.
Com fer paper reciclat a casa QUÈ NECESSITEM? - Paper usat o paper de diari - Tisores - Un bastidor
[és a dir, un marc de fusta amb una malla metàl·lica]
- Una palangana - Una batedora - Cullera de fusta - Retall de roba
COM HO FAREM?
1 2
[d’una mida més gran que el que volem fer]
3 4 5 6
Talla el paper en trossos petits. Posa el paper en remull en una palangana, deixa’l 2 hores i ves-lo remenant amb una cullera de fusta perquè es vagi dissolent. L’aigua ha de sobrepassar el nivell del paper. Amb una batedora, tritura la massa de paper fins que quedi una mescla homogènia. Submergeix el bastidor i puja’l per distribuir bé la barreja. Quan vegis que està ben distribuïda, volteja el bastidor ràpidament sobre un tros de tela i deixa-ho assecar. Ja tens un full de paper reciclat! Si vols fer més fulls, repeteix el procediment tantes vegades com vulguis, posant una tela entre cada full per evitar que s’enganxin.
Idees per decorar el paper reciclat Per donar-li color, afegeix colorants vegetals a la pasta de paper. Per decorar-lo, posa fulles o flors seques en el moment de posar el full sobre la tela i deixa-ho assecar. 15
EL VIDRE
L’ENVÀS MÉS SOSTENIBLE
El vidre és l’únic envàs que es pot reutilitzar per a usos alimentaris i, quan es recicla, no perd qualitat, de manera que es pot reciclar tantes vegades com calgui. A més, moltes ampolles de vidre són retornables. És la l’única fracció que es manté en contenidor al carrer, perquè l’hàbit de separar-lo està molt estès i perquè recollir-lo porta a porta provoca molèsties degut al soroll provocat durant la recollida.
AL VIDRE DIPOSITEU-HI: ampolles de vidre i pots de vidre. No hi dipositeu: plats ni gots de vidre, ceràmica, miralls, bombetes ni fluorescents.
16
Reutilitza els pots de vidre per guardar-hi conserves
D’aquesta manera no només podem disposar de producte tot l’any, sinó que evitem llençar menjar. Elabora conserves de fruita i verdura i reutilitza els pot de vidre per guardar-les.
1. Utilitza els pots de conserva de 125–250 g per guardar-hi conserves. 2. Esterilitza els pots i les tapes abans d’utilitzar-los, bullint-los 10 minuts a 100ºC. 3. Omple el pot fins a 1 cm de la part superior, tapa’l i bull-lo al bany maria durant 50 minuts a 90ºC. 4. Gira els pots cap per avall perquè facin el buit i deixa’ls en un lloc fosc i ventilat.
17
F
PREGU N T ES F REQ Ü EN T S
PER QUÈ S’IMPLANTA LA RECOLLIDA PORTA A PORTA AL BERGUEDÀ?
Actualment el Berguedà es troba a la cua de Catalunya en matèria de recollida selectiva. La mitjana catalana se situa en el 38-39% de recollida selectiva, mentre que al Berguedà el resultat actual és del 30%. El marc legal català i les directives europees obliguen a assolir uns objectius de reciclatge del 60% l’any 2020. Amb el model actual de recollida selectiva, amb el qual el ciutadà voluntàriament decideix si recicla o no, el sostre és del 40-45%. Analitzant tots els models de recollida dels àmbits català i internacional, s’observa que el sistema que millors resultats obté és la recollida porta a porta. A Catalunya, els municipis amb recollida porta a porta arriben al 80-85% de recollida selectiva, i de mitjana obtenen uns resultats del 70%. D’altra banda, el cost de l’abocador augmenta any rere any degut a l’increment del cànon per la deposició del rebuig. Aquest cànon es va implantar l’any 2010, amb un import de 10 €/tona. Actualment ha augmentat fins a 37 €/tona i s’ha aprovat que l’any 2020 arribi a 50 €/tona. El cànon s’afegeix al cost propi de l’abocador, de manera que com més residus es destinin a aquesta instal·lació major és l’increment del cost de tractament, el qual es reflecteix de forma directa en la taxa. L’única manera que hi ha de mantenir la taxa actual és incrementar la recollida selectiva i reduir la resta. Per tant, la recollida porta a porta és la que permet assolir millors resultats, reduir l’impacte ambiental associat a l’abocament de residus, fomentar l’economia circular, complir amb el marc legal i contenir el cost associat a la gestió dels residus.
PER QUÈ EL PORTA A PORTA OBTÉ MILLORS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA?
Perquè s’individualitza l’aportació, la qual cosa permet identificar l’usuari, ja que els residus es deixen davant de cada portal i, si no es lliuren correctament, no es recullen. Això obliga a separar els residus a qui actualment no ho fa. Aquest canvi
18
A
PREGU F R E QÜ
genera rebuig social fins al moment d’implantarse, ja que majoritàriament la gent no separa i les reticències als canvis són molt fortes.
implica un increment important en la creació de llocs de treball. Deixem de pagar per enterrar residus i ho destinem a generar ocupació.
ON MÉS ES FA RECOLLIDA PORTA A PORTA?
QUAN TRIGAREM A ASSOLIR ELS RESULTATS QUE BUSQUEM?
El model de recollida porta a porta és el més estès a Europa. Grans ciutats com Milà, Munic, Berlín, Parma, Londres, Berna o Ljubljana, tenen implantada la recollida porta a porta amb resultats de recollida selectiva que superen el 60%.
Els resultats s’assoleixen d’un dia per l’altre. La primera setmana ja s’assoleixen. En el cas més recent de l’Anoia, van passar del 17% de recollida selectiva al 90% en una setmana, i després de 2 mesos s’ha estabilitzat en el 86%.
A Catalunya, actualment hi ha més de 150 municipis amb recollida porta a porta. Abans que al Berguedà aquest model s’ha implantat al Pallars Sobirà, a l’Anoia, a gran part de la comarca d’Osona i, al mateix temps que s’implanti al Berguedà, també s’introduirà a 22 municipis del Segrià. D’altra banda, ciutats com Barcelona, Girona i Lleida ja han iniciat barris pilot.
ON VA A PARAR CADA RESIDU?
QUINS AVANTATGES TÉ EL PORTA A PORTA?
PER QUÈ A BERGA ES DONEN BOSSES SI JUSTAMENT LA TENDÈNCIA ÉS PROHIBIR-LES?
El primer és que s’eliminen els contenidors del carrer. Estem molt acostumats a aquesta imatge, però la realitat és que ningú els vol davant de casa, ja que massa sovint s’hi acumulen mobles i trastos i s’abandonen bosses fora dels contenidors. Eliminar els contenidors i deixar els residus davant del portal fa que ja no ens haguem de desplaçar fins als contenidors. Això és un avantatge sobretot per a la gent gran. Finalment, el fet que els cubells amb els quals deixem els residus al carrer portin un xip incorporat fa que el sistema estigui preparat per implantar un futur pagament per generació, amb el qual qui més recicli menys pagui.
LA RECOLLIDA PORTA A PORTA ÉS MOLT CARA. PUJARÀ LA TAXA?
La recollida porta a porta és més cara, però, com que es recullen més residus separats, es redueix el cost d’abocador i s’incrementen els ingressos, de manera que s’aconsegueix estabilitzar el cost. Amb el sistema actual el cost puja any rere any, perquè cada vegada és més car portar residus a l’abocador. A més, la recollida porta a porta
L’orgànica va a la planta de compostatge del Bages; els envasos, a una planta de triatge on els separen per materials per poder-los reciclar; el paper i cartró també se separa per materials; el vidre es transporta fins a Mollet a una planta de reciclatge, i la resta, que és el que no es pot reciclar, es queda a l’abocador comarcal.
Tant la resta com els envasos s’han de treure dins una bossa de plàstic. Si no es donen als supermercats, igualment les hauríeu de comprar. El que hem de procurar és reduir la quantitat d’envasos i de resta que produïm i treure sempre les bosses quan estiguin plenes i no mig plenes..
PER QUÈ PORTEN XIPS TOTS ELS CUBELLS I LES BOSSES?
1. Permet controlar el servei i resoldre incidències. Moltes vegades hi ha queixes de cubells o bosses no recollits. Amb les lectures dels xips, els tècnics que fan el seguiment poden veure de seguida què s’ha recollit i què no. 2. Permet resoldre les incidències detectades en menys de 24h. El fet que les incidències es puguin recollir i es puguin associar a un habitatge permet als tècnics informar-ne de forma immediata l’afectat i resoldre la incidència. 3. És una eina de corresponsabilització. Amb el model actual, tant aquells qui reciclen com els qui no ho fan paguen exactament la mateixa taxa. Amb el control dels xips, en un futur es pot acabar implantant un sistema amb el qual aquells que més reciclin menys paguin. El concepte, en aquest
UNTES ÜENTS
Q
cas, és el mateix que quan parlem de l’aigua, la llum i el gas. Si tinguéssim un comptador únic a la ciutat per a l’aigua, la llum o el gas, probablement el consum s’incrementaria, perquè la factura es pagaria entre tots i no hi hauria un major cost per als que consumeixen més. El mateix passa amb els residus, si no hi ha un control per determinar qui recicla i qui no ho fa, només aquells que estan molt sensibilitzats separen en origen totes les fraccions. Implantant un control, un “comptador dels residus”, la major part de la ciutadania incorpora nous hàbits de separació.
AIXÒ VOL DIR QUE ARA ENS CONTROLARAN?
No és una qüestió de controlar per controlar. No ens preguntem si amb el comptador de l’aigua, la llum o el gas ens controlen; tampoc ens ho preguntem amb les matrícules dels cotxes i els radars. Així com l’aigua que consumim, o la llum o el gas que gastem es controlen a través d’un comptador perquè després cadascú pagui la seva factura, amb els residus ha d’acabar passant el mateix. Per tant, no és una qüestió de control, sinó de corresponsabilització.
QUINES ACCIONS SERAN OBJECTE DE SANCIÓ?
Ningú que participi en el porta a porta, encara que cometi errors o equivocacions, serà sancionat. Únicament seran objecte de sancions les actuacions incíviques, com l’abandonament de bosses no homologades a la via pública o en papereres, o l’abandonament de mobles o altres residus voluminosos.
COM SABRAN SI EL QUE RECULLEN ÉS CORRECTE? ENS OBRIRAN LES BOSSES?
No s’obre cap bossa. Els equips de recollida veuen ràpidament si el material lliurat és correcte sense necessitat d’obrir cap bossa. Com? Els envasos, si estan ben separats, no pesen; l’orgànica s’ha de treure en bossa compostable, i sense obrir-la se n’intueix el contingut; el paper i cartró es treu sense bossa, de manera que es veu si està separat correctament. Només s’obriran les bosses abandonades i no homologades, això sí que és un acte incívic objecte de sanció.
P R E G U N TE S FR E QÜ E N TS
COM ES GARANTEIX LA PROTECCIÓ DE DADES?
El xip està associat a un habitatge, és a dir, a una adreça. Les dades amb les que es treballa són les mateixes que les actuals (associades a la taxa de residus). Totes les dades que es comunicaran en el moment de lliurar el kit del porta a porta es recolliran d’acord amb la legislació vigent i amb el consentiment del ciutadà.
SI MARXO DE VACANCES O NECESSITO LLENÇAR ALGUNA FRACCIÓ UN DIA QUE NO TOCA, COM HO FARÉ?
s
mala olor. Quan el cubell és tancat, aquests líquids es condensen a les parets del cubell, acaben al fons i fan especialment pudor. 2. No mengem peix cada dia i l’orgànica es recull tres cops a la setmana
3. Tenim un cubell petit airejat per a la cuina i un altre que és per treure al carrer. Si algun dia tenim una bossa que fa mala olor, la podem posar dins el cubell tancat, que podem deixar a la terrassa o a la galeria. D’aquesta manera no ens molestarà.
LES CÀPSULES DE CAFÈ ON VAN? ES RECICLEN?
Pots anar a l’àrea d’emergència i accedir-hi amb la targeta. Les àrees d’emergència estaran tancades i per entrar-hi usuaris tindran targetes, que es repartiran quan es lliuri el kit. Hi ha un nombre limitat d’obertures a l’any, ja que cal garantir que realment aquestes àrees només s’utilitzin en cas d’emergència.
Van a la resta i no es reciclen, llevat que les retornis a la mateixa botiga on les has comprat, però ara han sortit al mercat unes càpsules compostables de Cafès Novell que es poden llençar directament a l’orgànica. Aquestes càpsules es poden comprar en supermercats o per internet.
Pel que fa a les segones residències, cada ajuntament ho gestionarà com millor ho consideri i es donarà l’opció d’ampliar el nombre d’obertures de l’àrea, tot i que sempre que es prevegin estades llargues caldrà que aquests habitatges participin en el servei.
QUÈ PASSA SI EM POSEN ESCOMBRARIES DINS EL MEU CUBELL?
PER QUÈ S’HA DE LIMITAR EL NOMBRE DE VEGADES QUE ACCEDIM A L’ÀREA D’EMERGÈNCIA?
Perquè, si no ho fem, es podria convertir en un abocador. Les emergències són escasses al llarg de l’any. Bàsicament ens serveix per quan hem de marxar uns dies i no podem deixar els residus al carrer els dies que toca. Això es pot produir un màxim de 10 vegades a l’any. En casos excepcionals s’incrementarà el permís, sempre que se sol•liciti i que l’Ajuntament ho consideri oportú.
FARÀ MALA OLOR L’ORGÀNICA? QUÈ FAREM QUAN MENGEM PEIX?
1. El cubell airejat, amb la bossa compostable, justament el que fa és reduir les males olors, perquè, al ser airejat, permet la circulació de l’aire i s’evaporen els líquids, que són el que provoca
És una pegunta recurrent sempre que s’implanta un porta a porta, però no passa mai, perquè cada veí es cuida del seu cubell i el sistema de cubells amb xip de seguida permet veure qui no hi participa. Això desincentiva aquests comportaments. En qualsevol cas, si passés, caldria informar-ne el Consell Comarcal, que enviaria un inspector.
QUÈ HAUREM DE FER QUAN S’ACABIN LES BOSSES?
Les bosses es lliuren gratuïtament al Consell Comarcal o a l’oficina que s’obrirà a cada municipi. Durant la campanya d’implantació se t’informarà de l’horari d’obertura i de les ubicacions de les oficines.
QUÈ HAUREM DE FER SI SE’NS TRENCA O ENS DESAPAREIX UN CUBELL?
Les reposicions de cubells seran gratuïtes. Caldrà sol·licitar-les al Consell Comarcal o a l’oficina que s’obrirà a cada municipi. Durant la campanya d’implantació se t’informarà de l’horari d’obertura i de les ubicacions de les oficines. 19
L3S 1.600
2.850
CONTENIDORS
METRES QUADRATS
es retiren de la via pública
39
10
15
ÀREES TANCADES
EDUCADORS AMBIENTALS
NOUS LLOCS DE TREBALL
amb control d’accés per a habitatges aïllats
20
d’espai públic s’alliberen
han dut a terme les tasques d’informació i sensibilització
directes es creen amb la posada en marxa del servei
X1FR3S DEL PORTA A PORTA
19.000
2.500
amb servei de recollida porta a porta
amb servei de recollida porta a porta
LLARS
70% DE RECOLLIDA SELECTIVA
és el resultat que s’espera obtenir amb el nou servei
ACTIVITATS
7.500 13.500 TONES DE RESIDUS
deixaran d’entrar cada any a l’abocador
TONES DE RESIDUS
es reciclaran cada any i es convertiran en nous productes
21
INFORMACIÓ PRÀCTICA Amb la nova recollida porta a porta es posen en marxa serveis complementaris per donar sortida a tots els residus que no formen part del circuit ordinari i garantir una atenció permanent a la ciutadania.
SERVEI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC A TOTS ELS MUNICIPIS PORTA A PORTA
AVIÀ Sala Exposicions Ajuntament Dimarts, 16-19 h
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Ajuntament, planta baixa Dimecres, 16-19 h
BAGÀ Punt d’informació Dimecres, 10-13 h Divendres, 17.30-20 h
OLVAN Ajuntament, planta baixa Dilluns, 17.30-19.30 h Local Social (Cal Rosal) Dilluns, 15-17 h
BERGA Mercat Municipal Dilluns,10-13 h Dimecres, 16-19 h Divendres, 10-13 h CASSERRES Ajuntament Dimarts, 16-19 h CERCS Sala Polivalent Dimarts, 10-13 h Biblioteca (St. Jordi) Dijous, 16-18 h GIRONELLA Ajuntament, despatx tècnic Dimarts, 10-13 h Dijous, 16-19 h
RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS
LA POBLA DE LILLET Ajuntament, planta baixa Dilluns, 16-19 h PUIG-REIG Ajuntament Dilluns, 10-13 h Dimecres, 16-19 h ST. JULIÀ DE CERDANYOLA Ajuntament Divendres, 15-17 h VILADA Ajuntament, planta baixa Dijous, 17-19 h
La recollida de voluminosos es farà davant del portal, trucant prèviament al servei d’atenció del porta a porta (660 411 398) o sol·licitant la recollida a través del formulari penjat al web www.triem.cat És important que a l’hora de sol·licitar la recollida especifiqueu els elements que deixareu davant del portal, i cal tenir en compte que el servei únicament recollirà aquells voluminosos que s’hagin comunicat.
22
DEIXALLERIES
ALT BERGUEDÀ GUARDIOLA DE B.
HORARI Matí: dimecres, divendres, dissabte i diumenge, de 9 a 13 h Tarda: Dimarts, dijous i dissabte, de 15 a 19 h
BERGUEDÀ CENTRE POLÍGON INDUSTRIAL BERGA DE LA VALLDAN BAIX BERGUEDÀ PUIG-REIG
POLÍGON INDUSTRIAL EL COLLET
POLÍGON INDUSTRIAL CAL VIDAL
DEIXALLERIA MÒBIL AVIÀ MATÍ 2018: 8/10 · 5/11 · 3/12 MATÍ 2019: 28/01 · 25/02 · 25/03 4/04 · 20/05 · 17/06 15/07 · 12/08 · 9/09 7/10 · 4/11 · 2/12 · 30/12 TARDA 2018: 22/10 · 19/11 · 17/12 TARDA 2019: 14/01 · 11/02 · 11/03 8/04 · 6/05 · 3/06 · 1/07 29/07 · 26/08 · 23/09 21/10 · 18/11 · 16/12 CERCS MATÍ 2018: 22/10 · 19/11 · 17/12 MATÍ 2019: 14/01 · 11/02 · 11/03 8/04 · 6/05 · 3/06 · 1/07 29/07 · 26/08 · 23/09 21/10 · 18/11 · 16/12 TARDA 2018: 8/10 · 5/11 · 3/12 TARDA 2019: 28/01 · 25/02 · 25/03 20/05 · 17/06 15/07 · 12/08 · 9/09 · 7/10 4/11 · 2/12 · 30/12 OLVAN MATÍ 2018 : 10/10 · 7/11 · 5/12 MATÍ 2019 : 2/01 · 30/01 · 27/02 27/03 · 24/04 · 22/05 19/06 · 17/07 · 14/08 19/09 · 9/10 · 6/11 4/12 TARDA 2018 : 24/10 · 21/11 · 19/12 TARDA 2019 : 16/01 · 13/02 · 13/03 10/04 · 8/05 · 5/06 3/07 · 31/07 · 28/08 25/09 · 23/10 · 20/11 18/12
BAGÀ MATÍ 2018: 9/10 · 6/11 · 4/12 MATÍ 2019: 29/01 · 26/02 26/03 · 23/04 · 21/05 18/06 · 16/07 · 13/08 10/09 · 8/10 · 5/11 3/12 · 31/12 TARDA 2018: 23/10 · 20/11 · 18/12 TARDA 2019: 10/01 ·15/01 · 12/02 12/03 · 9/04 · 7/05 · 4/06 2/07 · 30/07 · 27/08 · 24/09 22/10 · 19/11 · 17/12 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ MATÍ 2018 : 23/10 · 20/11 · 18/12 MATÍ 2019 : 15/01 · 12/02 · 12/03 9/04 · 7/05 · 4/06 · 2/07 30/07 · 27/08 · 24/09 22/10 · 19/11 · 17/12 TARDA 2018 : 9/10 · 6/11 · 4/12 TARDA 2019 : 29/01 · 26/02 · 26/03 23/04 · 21/05 · 18/06 16/07 · 13/08 · 10/09 8/10 · 5/11 · 3/12 · 31/12 PUIG-REIG MATÍ 2018 : 25/10 · 22/11 · 29/11 20/12 MATÍ 2019 : 17/01 · 14/02 · 14/03 11/04 · 9/05 · 6/06 · 4/07 1/08 · 8/08 · 29/08 · 26/09 24/10 · 21/11 · 19/12 TARDA 2018 : 11/10 · 8/11 TARDA 2019 : 3/01 · 31/01 · 28/02 28/03 · 25/04 · 23/05 20/06 · 18/07 · 12/09 10/10 · 7/11 · 5/12
BERGA MATÍ 2018: 5/10 · 9/11 · 30/11 · 7/12 MATÍ 2019: 4/01 · 1/02 · 22/02 · 1/03 29/03 · 18/04 · 26/04 24/05 · 14/06 · 21/06 19/07 · 9/08 · 16/08 13/09 · 4/10 · 11/10 8/11 · 29/11 TARDA 2018: 18/10 · 26/10 · 2/11 23/11 · 21/12 · 28/12 TARDA 2019: 18/01 · 25/01 · 15/02 15/03 · 22/03 · 12/04 10/05 · 17/05 · 7/06 · 5/07 12/07 2/08 · 30/08 · 6/09 27/09 · 25/10 · 31/10 22/11 · 20/12 · 27/12 GIRONELLA MATÍ 2018: 24/10 · 21/11 · 19/12 MATÍ 2019: 16/01 · 13/02 · 13/03 10/04 · 8/05 · 5/06 · 3/07 31/07 · 28/08 · 25/09 23/10 · 20/11 · 18/12 TARDA 2018: 10/10 · 7/11 · 5/12 TARDA 2019: 2/01 · 30/01 · 27/02 27/03 · 24/04 · 22/05 19/06 · 17/07 · 14/08 4/09 · 9/10 · 6/11 · 4/12 SANT JULIÀ DE CERDANYOLA MATÍ 2018: 15/10 · 10/12 MATÍ 2019: 7/01 · 4/03 · 29/04 · 24/06 19/08 · 14/10 · 9/12 TARDA 2018: 12/11 TARDA 2019: 4/02 · 1/04 · 27/05 22/07 · 16/09 · 11/11
CASSERRES MATÍ 2018: 11/10 · 8/11 · 28/11 MATÍ 2019: 3/01 · 31/01 · 28/02 28/03 · 25/04 · 23/05 20/06 · 18/07 · 7/08 12/09 · 10/10 · 7/11 · 5/12 TARDA 2018: 25/10 · 22/11 · 20/12 TARDA 2019: 17/01 · 14/02 · 14/03 11/04 · 9/05 · 6/06 · 4/07 1/08 · 29/08 · 26/09 24/10 · 21/11 · 19/12 LA POBLA DE LILLET MATÍ 2018: 12/11 MATÍ 2019: 4/02 · 1/04 · 27/05 24/06 · 22/07 16/09 · 11/11 TARDA 2018: 15/10 · 10/12 TARDA 2019: 7/01 · 4/03 · 29/04 19/08 · 14/10 · 9/12 VILADA MATÍ 2018: 19/10 · 16/11 · 14/12 MATÍ 2019: 11/01 · 8/02 · 8/03 · 5/04 3/05 · 31/05 · 28/06 26/07 · 23/08 · 20/09 18/10 · 15/11 · 13/12
23