Pda geografia i historia 2 eso by Susana Fernández

PROGRAMACIÓ D’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SÈRIE CONSTRUEIX

Saber Fer GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg de la cooperació de la solidaritat i del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica. B. Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat. C. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones. D. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament. E. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. F. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural. G. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país. H. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. I. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres. J. Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític. K. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions. L. Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral. M. Respectar la creació artística i gaudir-ne, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i de representació. N. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora. O. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA El món medieval  L’edat mitjana: etapes i cronologia. L’imaginari medieval: el cristianisme. Els regnes germànics i l’imperi bizantí.  Origen i l'expansió de l’islam. Formes de vida i confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la península Ibèrica.  Trets bàsics de la societat estamental, l’economia i els poders polítics a l’Europa feudal. Paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.  Localització espacial i temporal de les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica durant l’edat mitjana. Els diferents grups socials.  Procés de formació dels comtats catalans fins a la consolidació de la Corona catalanoaragonesa. Caracterització de les principals institucions catalanes.  L’art medieval: romànic, gòtic i islàmic.

 Canvis demogràfics, econòmics i polítics de la baixa edat mitjana a Europa i a la península Ibèrica. Auge de la vida urbana i del comerç; els conflictes al món rural. L’ocupació del territori: població i societat  Conceptes bàsics de demografia. Fonts i elements de l’anàlisi demogràfica. Efectius i distribució de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Dinàmica i estructura de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Evolució històrica de la població a escala local i mundial.  Els fluxos migratoris.  Principals concentracions urbanes a Catalunya, Espanya i el món.  La ciutat, el procés d’urbanització, les funcions urbanes, els transports, les comunicacions i les xarxes urbanes.  Elements estructurals de les societats actuals. Factors de desigualtat social i diversitat cultural.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència artística i cultural. Competència digital. Competència social i ciutadana. Competència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS Dimensió històrica 1. 2. 3. 4.

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur. Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Dimensió geogràfica 5. Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat. 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic. 7. Identificar models d’organització política, econòmica, territorials i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans. Dimensió cultural i artística 8. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.

9. Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a salvaguardar-lo i transmetre'l a generacions futures. 10. Reconèixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social. Dimensió ciutadana 11. Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i els fenòmens socials. 12. Exercir de manera autònoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica. 13. Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25.

Competències lingüístiques pròpies de les ciències socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciències socials. Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats. Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures. Coneixements històrics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...). Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius. Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història. Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. El passat i present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa. Models per explicar i interpretar els fets històrics i geogràfics i les problemàtiques i els fenòmens socials. La visibilitat de les dones en la història i en les societats actuals Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats. La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural. Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb suport TIC o sense. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia. Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni paisatgístic. Els trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions. Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics. Organització política i territorial: àmbit local, nacional i internacional. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional. Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

26. 27. 28. 29. 30.

Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual. Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis. Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

Comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de l’Imperi Romà. Descriure l’organització social, econòmica i política de l’època feudal a Catalunya, regnes peninsulars i Europa occidental. Descriure les característiques de l’art romànic i identificar algunes obres rellevants. Situar en el temps i l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica i valorar la diversitat cultural. Reconèixer el paper de les religions en la configuració de les mentalitats de les societats de l’època medieval. Exposar els orígens de l’islam, descriure les seves característiques fonamentals i la seva difusió. Valorar la importància de l’islam a la península Ibèrica i el seu llegat cultural i artístic. Comentar què va ser i quina importància va tenir el Camí de Sant Jaume. Descriure les característiques de l’art gòtic i identificar algunes obres rellevants. Sintetitzar què va significar per a Catalunya i per a Europa la crisi demogràfica del segle XIV. Identificar les principals institucions de govern de la Catalunya medieval. Descriure a grans trets l’expansió catalanoaragonesa per la Mediterrània. Aplicar els conceptes de l’anàlisi demogràfica (natalitat, mortalitat, creixement natural, saldo migratori...), així com els conceptes derivats de l’estructura professional i per edat i sexe de la població a fonts diverses d’escala europea, espanyola i catalana. 14. Descriure les principals àrees i funcions urbanes, així com les seves relacions amb el territori i el dinamisme econòmic que generen en els seus àmbits regionals. 15. Identificar les grans àrees urbanes del món, analitzar els procés d’urbanització europeu i descriure les principals característiques i formes d’ocupació de l’espai urbà de les ciutats espanyoles i catalanes. 16. Analitzar el fenomen de les migracions a escala europea, espanyola i catalana i descriure algunes de les tendències demogràfiques del món actual.

Unitat: 1

Títol: Els orígens de l’edat mitjana TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Tercera i quarta setmanes de setembre i primera setmana d’octubre.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitzar la vida quotidiana en un llogaret germànic.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

Saber qui eren els visigots i on i com van viure

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 14 15

Conèixer els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitat 2: Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior. Activitat 3: Descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant. Activitat 4: A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle VI, i quin territori abastava el regne visigot. Activitat 5: A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Coneix el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

Sap qui eren els visigots i on i com van viure.

Coneix els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

Conèixer els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració. Conèixer la formació, l'organització i la dissolució de l’Imperi carolingi.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9, 10

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15, 16

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició. Activitat 6. Expressió oral: Busca informació i duU a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Activitats finals 16. La forma de govern: Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmic i la de l’Imperi carolingi.

Coneix els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració. Coneix la formació, l'organització i la dissolució de l’Imperi carolingi.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat comença explicant els inicis de l’edat mitjana. En primer lloc, s’estudia el procés de fragmentació de l’Imperi romà d’Occident i l’aparició dels primers regnes germànics. Es posa el focus precisament en l’anàlisi de la vida quotidiana en un llogaret germànic. Ja en el cas concret de la península Ibèrica, s’estudia qui eren els visigots i on i com van viure. A continuació, s’estudia l’Imperi bizantí i, tot seguit, els altres grans blocs del món medieval primigeni: el món islàmic, amb el seu fulgurant procés d’expansió, i, finalment, l’Imperi carolingi.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en el procés de dissolució de l’Imperi romà d’Occident, es proposa la lectura del llibre o veure la primera de les dues pel·lícules que es recomanen al final de la unitat.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Coneix el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior. A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior. A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Sap qui eren els visigots i on i com van viure.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle VI, i quin territori abastava el regne visigot. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam:

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle VI, i quin territori abastava el regne visigot. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam:

Coneix els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

Coneix els orígens i el procés d’expansió

(màxim 3)

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam:

de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració.

característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Ho fa de manera clara i coherent, però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la formació, organització i dissolució de l’Imperi carolingi.

Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmic i la de l’Imperi carolingi. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera els elements principals d’un mapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera els elements principals d’un mapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 5: Suficient; 6 a 10: Notable; 11 a 15: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 15)

TOTAL : ______________

Unitat: 2

Títol: La societat feudal TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Segona, tercera i quarta setmanes d’octubre.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

Conèixer el procés de divisió de l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares. Conèixer l’origen i l’organització del món feudal.

Dimensió històrica 1, 2

Competència social i ciutadana Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4

Activitat 2: Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

1, 4, 6, 8, 9

Claus per estudiar: Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància.

Conèixer i caracteritzar el paper del clergat dins la societat estamental.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

1, 4, 8, 9

Conèixer i caracteritzar el paper de la noblesa dins la societat estamental. Conèixer i caracteritzar el paper dels camperols dins la societat estamental.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

Activitat 4: Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien. Activitat 6: A partir d’un text anònim del segle XII sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text.. Activitat 8: D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

1, 4, 8, 9

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Coneix el procés de divisió de l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares. Coneix l’origen i l’organització del món feudal.

Coneix i caracteritza el paper del clergat dins la societat estamental.

Coneix i caracteritza el paper de la noblesa dins la societat estamental. Coneix i caracteritza el paper dels camperols dins la societat estamental.

Descriure i distingir les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques i reconèixer els elements simbòlics d’una portalada romànica.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9, 10

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència artística i cultural Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14, 15

guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles. Activitat 10: Consulta la pàgina web de la Real Colegiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques i reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En primer lloc, la unitat aborda la divisió de l’Imperi carolingi i la inseguretat provocada per les segones invasions bàrbares. Tot seguit, es tracta l’organització del món feudal i la seva societat, de tipus estamental. En aquest context, s’analitza en primer lloc el paper del clergat; segonament, la funció de la noblesa, i, en tercer lloc, la situació dels camperols. La unitat es clou amb una breu explicació sobre l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques, que inclou l’anàlisi dels elements simbòlics d’una portalada romànica.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en l’estudi de l’art romànic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Diocesà de Solsona, Museu Episcopal de Vic, monestir de Santa Maria de Ripoll, claustres de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Girona o la de Tarragona, etc.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Coneix el procés de divisió de l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’origen i l’organització del món feudal.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia. Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància. Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix i caracteritza el paper de la noblesa dins la societat estamental.

A partir d’un text anònim del segle XII sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un text anònim del segle XII sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text. Ho fa de manera clara i coherent, però amb algun dubte i faltes d’ortografia.

Coneix i caracteritza el paper dels camperols dins

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements

Coneix i caracteritza el paper del clergat dins la societat estamental.

Excel·lent (3)

(màxim 3)

Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. A partir d’un text anònim del segle XII sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els 14

la societat estamental.

de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques, i reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.

Consulta la pàgina web de la Real Colegiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Consulta la pàgina web de la Real Colegiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia

Consulta la pàgina web de la Real Colegiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó. Ho duu a terme de manera original, clara i fluida i sense faltes d'ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18)

TOTAL : ______________

Unitat: 3

Títol: El ressorgiment de les ciutats TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Tres primeres setmanes de novembre.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer les causes i el desenvolupament del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles XIII i XIV.

Dimensió històrica 1, 2, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 6, 8, 9

Conèixer les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 6, 8, 9

Comprendre el sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 4, 8, 9

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitat 2: A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle XIV. Activitat 4. Utilitza les TIC: Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc. Activitats finals 21: Completa la taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans.

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Coneix les causes i el desenvolupament del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles XIII i XIV.

Coneix les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

Comprèn el sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el

gremis.

funcionament dels gremis.

Comprendre el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions, com els parlaments i nous conflictes entre regnes. Saber com es van formar i com s’organitzaven les primeres universitats europees.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 8, 9

Activitats finals 23. Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.

Comprèn el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions com els parlaments i nous conflictes entre regnes.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió cultural i artística 8, 10

1, 3, 4, 8, 9

Activitat 13. Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9. 10

1, 2, 12, 13, 14, 15

Activitat 16. Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria. Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Busca informació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic per argumentar si és probable que dues de les figures gòtiques fossin realitzades per un mateix taller.

Sap com es van formar i com s’organitzaven les primeres universitats europees. Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiques, i compara escultures gòtiques.

Descriure i distingir les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiques, i comparar escultures gòtiques.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La prosperitat econòmica del segle XIII i les crisis del segle XIV són el primer tema que es tracta en la unitat, seguit per l’anàlisi del desenvolupament de les ciutats abans i al llarg del període indicat. L’organització de la producció artesana a les ciutats, amb la implantació dels gremis, ocupa un apartat específic en la unitat, que després se centra en l’enfortiment del poder reial com a resultat del pes creixent de les ciutats en l’economia, i en l’aparició de les universitats com a escoles urbanes de formació superior. La unitat es tanca amb una anàlisi de l’art urbà medieval per excel·lència, el gòtic.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Compara escultures.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en l’estudi de l’art gòtic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Episcopal de Vic, seu de Manresa, Seu Vella de Lleida, catedrals de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, etc.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Coneix les causes i el desenvolupament del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles XIII i XIV.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle XIV. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle XIV. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Coneix les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia. Completa una taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Completa una taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. Completa una taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn el sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels gremis.

(màxim 3)

Comprèn el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions com els parlaments i nous conflictes entre regnes.

Sap com es van formar i com s’organitzaven les primeres universitats europees.

faltes d’ortografia. Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

falta d’ortografia. Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres. Ho fa de manera clara i coherent, o amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és bastant complet, clar i coherent, però amb dubtes i faltes d’ortografia.

El text és complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és original, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Descriu i distingeix les Completa la descripció de tres Completa la descripció de tres Completa la descripció de tres característiques principals escultures gòtiques de la Verge escultures gòtiques de la Verge escultures gòtiques de la Verge de l’arquitectura, Maria. Assenyala les similituds i les Maria. Assenyala les similituds i les Maria. Assenyala les similituds i l’escultura i la pintura diferències entre les tres diferències entre les tres les diferències entre les tres gòtiques i compara escultures. Cerca la imatge d’una escultures. Cerca la imatge d’una escultures. Cerca la imatge d’una escultures gòtiques. mare de Déu romànica i compara mare de Déu romànica i compara mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. les característiques dels dos estils. les característiques dels dos Busca informació a les pàgines Busca informació a les pàgines estils. Busca informació a les web del Museu Nacional d’Art de web del Museu Nacional d’Art de pàgines web del Museu Nacional Catalunya i del Museu Episcopal Catalunya i del Museu Episcopal d’Art de Catalunya i del Museu de Vic per argumentar si és de Vic per argumentar si és Episcopal de Vic per argumentar probable que dues de les figures probable que dues de les figures si és probable que dues de les gòtiques fossin realitzades per un gòtiques fossin realitzades per un figures gòtiques fossin mateix taller. mateix taller. realitzades per un mateix taller. Ho duu a terme de manera bastant Ho duu a terme de manera clara, Ho duu a terme de manera clara, fluida i amb alguna falta fluida, amb alguna falta original, clara, fluida i sense d’ortografia. d’ortografia. faltes d'ortografia. CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18) TOTAL : ______________

Unitat: 4

Títol: Al-Àndalus TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Quarta setmana de novembre i tres setmanes de desembre.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer les principals etapes de la història d’alÀndalus.

Dimensió històrica 1, 2, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4

Distingir els trets definitoris de l’economia andalusina.

Dimensió històrica 1, 2, 4

1, 3, 4

Conèixer les característiques principals de la societat andalusina.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió ciutadana 11, 13

Descriure i distingir les característiques principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, d’alÀndalus.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9, 10

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

Criteris d’avaluació

Nivell d’assolimen t

Activitat 1. Interpreta la línia del temps: A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nordafricans i qui va conquerir el regne de Granada. Activitat 3. Interpreta el dibuix: Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.

Coneix les principals etapes de la història d’alÀndalus.

Distingeix els trets definitoris de l’economia andalusina.

1, 3, 8, 11

Activitats finals 24: Explica les diferències socials, ètniques i religioses d’al-Àndalus.

Coneix les característiques principals de la societat andalusina.

1, 3, 4, 12, 13, 14 15

Activitat 5. Utilitza les TIC: Visita l’Alhambra a través de la pàgina del patronat de l’Alhambra i del Generalife: http://www.alhambrapatronato.es/index.php/Mensaje -de-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, d’alÀndalus.

Conèixer i valorar l’aportació andalusina a la ciència i la medicina i crear una línia de temps.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9, 10

Conèixer i valorar la influència islàmica a Catalunya.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 15

Activitat 9. Fes-ho així: Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants d’al-Àndalus i el títol de les obres més representatives.

Coneix i valora l’aportació andalusina a la ciència i la medicina i crea una línia de temps.

1, 3, 4, 8, 9

Activitat 10. Utilitza les TIC: Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya.

Coneix i valora la influència islàmica a Catalunya.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat comença repassant les diferents etapes de la història d’al-Àndalus. A continuació, descriu les característiques de l’economia i l’estructura social andalusines, per passar a analitzar els aspectes més rellevants de la ciència, l’art i la cultura d’al-Àndalus, amb un petit apartat sobre la cultura andalusina de l’aigua i els jardins. Per acabar, s’estudia la influència de l’islam a la Catalunya medieval.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Crea una línia de temps.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en les relacions entre el món musulmà i la Catalunya medieval, es proposa veure la pel·lícula Daniya, el jardí de l’harem (1987), de Carles Mira.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Coneix les principals etapes de la història d’alÀndalus.

A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nordafricans i qui va conquerir el regne de Granada. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nordafricans i qui va conquerir el regne de Granada. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir el regne de Granada. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Distingeix els trets definitoris de l’economia andalusina.

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis. Ho duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia. Explica les diferències socials, ètniques i religioses d’al-Àndalus. Ho duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia. Visita l’Alhambra a través de la pàgina del patronat de l’Alhambra i del Generalife: http://www.alhambrapatronato.es/index.php/Mensajede-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu. Ho duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia. Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Explica les diferències socials, ètniques i religioses d’al-Àndalus. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Visita l’Alhambra a través de la pàgina del patronat de l’Alhambra i del Generalife: http://www.alhambrapatronato.es/index.php/Mensajede-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. Explica les diferències socials, ètniques i religioses d’al-Àndalus. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. Visita l’Alhambra a través de la pàgina del patronat de l’Alhambra i del Generalife: http://www.alhambrapatronato.es/index.php/Mensajede-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més

Coneix les característiques principals de la societat andalusina.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, d’alÀndalus.

Coneix i valora l’aportació andalusina a la ciència i la

Excel·lent (3)

(màxim 3)

medicina.

d’al-Àndalus i el títol de les obres més representatives. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

d’al-Àndalus i el títol de les obres més representatives. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

importants d’al-Àndalus i el títol de les obres més representatives. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i valora la influència islàmica a Catalunya.

Consulta la galeria multimèdia de la Consulta la galeria multimèdia de la Consulta la galeria multimèdia de pàgina de la Generalitat de pàgina de la Generalitat de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya Els musulmans a Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a Catalunya i el capítol «D’islàmica a Catalunya i el capítol «D’islàmica carolina», de la pàgina de carolina», de la pàgina de a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De l’Ajuntament de Barcelona De l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit Bàrcino a BCN, i elabora un petit Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels treball sobre la presència dels treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya. musulmans a Catalunya. musulmans a Catalunya. El text és bastant complet, clar i El text és força complet, clar i El text és clar i coherent, sense coherent, però amb molts dubtes i coherent, amb algun dubte o falta dubtes ni faltes d’ortografia faltes d’ortografia. d’ortografia. CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18) TOTAL : ______________

Unitat: 5

Títol: Els regnes cristians d’Hispània TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Segona, tercera i quarta setmanes de gener.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

Situar els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i conèixer-ne els inicis.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 9

Activitats finals 15: Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles VIII i XI.

Conèixer l’evolució històrica i les principals característiques del regne de Castella.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

1, 2, 3, 8

Activitat 3: A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumenta quin era el producte de les ovelles que donava uns beneficis més alts.

Conèixer la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 8, 9

Comprendre el procés d’avenç dels regnes cristians peninsulars cap al sud i la

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital Competència d’aprendre a

1, 2, 3, 4, 8, 9, 16

Activitat 6. Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui es van independitzar els navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacions que hi va haver entre Navarra i Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Activitat 9. Utilitza les TIC: Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com /berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.ht m i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i en coneix els inicis. Coneix l’evolució històrica i les principals característique s del regne de Castella. Coneix la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

Comprèn el procés d’avenç dels regnes cristians peninsulars

convivència de tres cultures i religions al seu si.

Descriure i distingir les característiques principals de l’art medieval peninsular i interpretar un edifici.

aprendre.

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9. 10

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital Competència artística i cultural Competència d’aprendre a aprendre.

Corona d’Aragó.

1, 2, 12, 13, 14

Activitat 33. Utilitza les TIC: Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.

cap al sud i la convivència de tres cultures i religions al seu si. Descriu i distingeix les característique s principals de l’art medieval peninsular i interpreta un edifici.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El primer punt de la unitat es dedica a l’estudi dels nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans, que s’estudien a continuació amb més detall, començant pel regne de Castella, seguit de la Marca Hispànica i els regnes i comtats pirinencs. Posteriorment, la unitat aborda l’avenç dels regnes cristians cap al sud i la convivència entre les diferents cultures i religions als regnes cristians peninsulars. La unitat acaba amb l’estudi de les manifestacions més importants de l’art peninsular i amb la interpretació detallada d’un dels seus edificis emblemàtics.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Interpreta un edifici.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat.

ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en la història i cultura de la Castella del segle XIV, es proposa la lectura d’algun dels contes del recull El conde Lucanor (c. 1335), de don Juan Manuel, com ara el conte XI, «De lo que aconteció a un deán de Santiago con don Illán, gran maestro que moraba en Toledo», adaptat per Jorge Luis Borges amb el títol «El brujo postergado», a Historia universal de la infamia (1935).  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i en coneix els inicis.

Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles VIII i XI. Ho fa correctament, amb alguna omissió, dubtes i faltes d’ortografia.

Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles VIII i XI. Ho fa correctament, amb escasses omissions, dubtes o faltes d’ortografia.

Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles VIII i XI. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’evolució històrica i les principals característiques del regne de Castella.

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumenta quin era el producte de les ovelles que donava uns beneficis més alts. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia. Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui es van independitzar els navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacions que hi va haver entre Navarra i Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberc eo.com/berceo/lacarra/cortesmedie

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumenta quin era el producte de les ovelles que donava uns beneficis més alts. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui es van independitzar els navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacions que hi va haver entre Navarra i Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberc eo.com/berceo/lacarra/cortesmedie

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumenta quin era el producte de les ovelles que donava uns beneficis més alts. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui es van independitzar els navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacions que hi va haver entre Navarra i Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeb erceo.com/berceo/lacarra/cortes

Coneix la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

Comprèn el procés d’avenç dels regnes cristians peninsulars cap al sud i la convivència de

(màxim 3)

tres cultures i religions al seu si.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’art medieval peninsular i interpreta un edifici.

vales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó. El text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

vales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó. El text és complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia. Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

medievales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó. El text és original, complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 5: Suficient; 6 a 10: Notable; 11 a 15: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 15)

TOTAL : ______________

Unitat: 6

Títol: La Catalunya medieval TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Febrer i primera setmana de març.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Conèixer el procés de formació dels comtats catalans.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Comprendre com es va produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella. Descriure i distingir les característiques principals de la cultura i l’art romànic catalans.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Saber com es va formar la Corona d’Aragó.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9. 10

Competències bàsiques

Continguts clau

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

1, 2, 3, 4, 9

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència artística i cultural Competència d’aprendre a aprendre. Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14

Activitat 5: Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic.

1, 2, 3, 4, 9

Activitat 7. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com

1, 2, 3, 4, 9

Activitat 1. Interpreta el mapa: A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtats va aglutinar la resta. Activitat 3: Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra.

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Coneix el procés de formació dels comtats catalans.

Comprèn com es va produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella. Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalans del període gòtic.

Sap com es va formar la Corona d’Aragó.

el de Poblet. Conèixer les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 4, 9

Identificar i descriure les institucions de govern de la Corona d’Aragó.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 8, 9

Conèixer les crisis dels segles XIV i XV i els conflictes del segle XV.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió ciutadana 11, 13

1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10

Identificar les característiques de l’economia i la societat catalanes medievals.

Dimensió històrica 1, 2, 3, 4 Dimensió ciutadana 11

Descriure i distingir les característiques principals de la cultura i l’art catalans del

Dimensió històrica 1, 2, 4 Dimensió cultural i artística 8, 9. 10

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència artística i

1, 2, 12, 13, 14

1, 2, 3, 6, 8, 9, 10

Activitat 8. Interpreta el mapa: Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, busca informació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó. Activitat 10. Interpreta l’organigrama: Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme? Activitats finals 25: Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences.

Coneix les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

Identifica i descriu les institucions de govern de la Corona d’Aragó.

Coneix les crisis dels segles XIV i XV i els conflictes del segle XV.

Activitat 13. Comprensió lectora: Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle XIII i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat. Activitats finals 23. Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de

Identifica les característiques de l’economia i la societat catalanes medievals.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art

període gòtic.

cultural Competència d’aprendre a aprendre.

religiosa.

catalans del període gòtic.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat comença explicant com es van formar els comtats catalans i, d’entre aquests, el paper hegemònic del Casal de Barcelona, que seria clau en el naixement de la Corona d’Aragó. Tot seguit, s’aborda el procés d’expansió territorial de la Corona d’Aragó i, després, les característiques de les seves institucions de govern. El següent apartat es dedica a les causes, curs i conseqüències de les crisis i conflictes dels segles XIV i XV. S’expliquen a continuació els aspectes essencials de l’economia i la societat de la Catalunya medieval, i la unitat acaba amb l’anàlisi de la cultura i l’art catalans en l’època del gòtic.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Interpreta fonts d’informació diverses per entendre un tema.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

Per aprofundir en la història i cultura de la Catalunya de l’any 1000, es proposa la lectura de la novel·la Cercamón (1982), de Lluís Racionero.

ÚS DE LES TAC

 Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Coneix el procés de formació dels comtats catalans.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtats va aglutinar la resta. Ho fa correctament, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtats va aglutinar la resta. Ho fa correctament, amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtats va aglutinar la resta. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn com es va produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic. Ho duu a terme de manera relativament clara i fluida i amb alguna falta d’ortografia. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera clara i coherent, amb algun dubte i falta d’ortografia.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalans del període gòtic.

Sap com es va formar la Corona d’Aragó.

Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic. Ho duu a terme de manera força clara i fluida, amb alguna falta d’ortografia. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet. Ho fa de manera clara i coherent, amb algun dubte i falta d’ortografia.

(màxim 3)

Coneix les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

El text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Identifica i descriu les institucions de govern de la Corona d’Aragó.

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme? Respon correctament en la majoria dels casos, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme? Respon correctament en tots els casos, però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

Coneix les crisis dels segles XIV i XV i els conflictes del segle XV.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences. Ho duu a terme correctament en la majoria dels casos, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle XIII i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences. Ho duu a terme correctament en tots els casos, però amb alguns dubtes o faltes d’ortografia. Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle XIII i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Ho duu a terme de manera bastant

Ho duu a terme de manera clara,

Identifica les característiques de l’economia i la societat catalanes medievals.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, busca informació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme? Respon correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences. Ho duu a terme correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle XIII i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense 36

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalans del període gòtic.

clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia. Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

fluida, amb alguna falta d’ortografia. Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa.

faltes d'ortografia. Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa. Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia. CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 9: Suficient; 10 a 18: Notable; 19 a 27: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 27)

TOTAL : ______________

Unitat: 7

Títol: La demografia i la geografia política TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Segona, tercera i quarta setmanes de març.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer els conceptes bàsics relatius a la demografia.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

Competència social i ciutadana Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Conèixer les fonts demogràfiques i calcular taxes demogràfiques.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

Competència social i ciutadana Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Conèixer la geografia política d’Europa.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitats finals 12: Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró. Activitat 2: Utilitza el quadre de dades del llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013: • Densitat de població • Taxa bruta de natalitat • Taxa bruta de mortalitat • Taxa de mortalitat infantil • Creixement natural o vegetatiu A continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultant la base de dades a la pàgina web de l’INE, http://www.ine.es/. Activitat 3: Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.

Criteris d’avaluació

Nivell d’assolimen t

Coneix els conceptes bàsics relatius a la demografia.

Coneix les fonts demogràfiques i calcula taxes demogràfiques.

Coneix la geografia política d’Europa.

Conèixer la geografia política d’Àsia.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Conèixer la geografia política d’Amèrica.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Conèixer la geografia política d’Àfrica.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Conèixer la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Elaborar i interpretar una piràmide de població.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 4: Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Àsia.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 6: Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Amèrica.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 7: Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Àfrica.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 8: Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi. Activitat 9: En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat.

Coneix la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.

Elabora i interpreta una piràmide de població.

1, 2, 17, 21

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat comença explicant alguns conceptes bàsics de demografia.Les fonts demogràfiques. Calcular taxes demogràfiques. La geografia política de cadascun dels continents. Elaborar i interpretar una piràmide de població. Investigar la història demogràfica familiar.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Calcula taxes demogràfiques.  Elabora i interpreta una piràmide de població.  Investiga la història demogràfica familiar.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en l’estudi de la geografia política, es proposa realitzar col·lectivament a classe algun dels jocs amb mapes Flash interactius dels cinc continents del web http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Coneix els conceptes bàsics relatius a la demografia.

Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Coneix les fonts demogràfiques i calcula taxes demogràfiques.

Utilitza el quadre de dades del llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013: • Densitat de població • Taxa bruta de natalitat • Taxa bruta de mortalitat • Taxa de mortalitat infantil • Creixement natural o vegetatiu A continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultant la base de dades a la pàgina web de l’INE, http://www.ine.es/. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes.

Coneix la geografia política d’Europa.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Fa una llista dels països d’Àsia i de

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. Fa una llista dels països d’Àsia i de

Coneix la geografia

Excel·lent (3)

(màxim 3)

política d’Àsia.

les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Amèrica.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Àfrica.

Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Elabora i interpreta una piràmide de població.

En un full quadriculat elabora la En un full quadriculat elabora la En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia piràmide de població d’Austràlia piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al amb les dades que es donen al amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat. llibre de l’alumnat. llibre de l’alumnat. Ho duu a terme de manera bastant Ho duu a terme de manera clara, Ho duu a terme de manera clara, clara, amb algun dubte i algun fluida, amb algun error. fluida i sense errors. error. CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 8: Suficient; 9 a 16: Notable; 17 a 24: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 24) TOTAL : ______________

Unitat: 8

Títol: La població mundial TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Comprendre l’evolució de la població mundial.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Entendre els factors que determinen la distribució de la població.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Conèixer les tendències demogràfiques actuals.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Dues primeres setmanes d’abril.

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitats finals 24: Contesta les preguntes següents: • Per què la població va créixer poc fins al segle XVII? • Per què va començar a créixer a partir del segle XVIII? • A quins països va créixer més en el segle XX? Activitat 4. Interpreta el gràfic: A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents: • A quins continents se situen? • Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori? • A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants? • I quin és el país més poblat actualment? Activitat 35: Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el

Criteris d’avaluació

Nivell d’assolimen t

Comprèn l’evolució de la població mundial.

Entén els factors que determinen la distribució de la població.

Coneix les tendències demogràfiques actuals.

creixement. Identificar i valorar les principals polítiques demogràfiques i analitzar règims demogràfics. Comprendre el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13 Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11

1, 2, 17, 21

Activitat 9. Interpreta la imatge: Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat. Activitats finals 31. Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.

Identifica i valora les principals polítiques demogràfiques i analitza règims demogràfics. Comprèn el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat analitza en primer lloc l’evolució de la població mundial i, tot seguit, els factors que determinen la seva distribució territorial, així com les tendències i polítiques demogràfiques, que desemboquen en el progressiu envelliment de la població mundial. Després de les activitats finals, s’hi inclou una comparació entre la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població, un estudi de la població d’Afganistan per mitjà de gràfics i, per acabar, s’aprèn a analitzar piràmides de població del U.S. Census Bureau.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Analitza règims demogràfics  Compara la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població.  Estudia la població d’Afganistan per mitjà de gràfics.  Analitza piràmides de població al U.S. Census Bureau.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en els problemes provocats per l’evolució de la població mundial, es proposa el visionat de la pel·lícula Cuando el destino nos alcance (Soylent Green, 1973).  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS Bàsic (1)

Avançat (2)

Comprèn l’evolució de la població mundial.

Entén els factors que determinen la distribució de la població.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents: • A quins continents se situen? • Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori? • A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants? • I quin és el país més poblat actualment? Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixement

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents: • A quins continents se situen? • Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori? • A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants? • I quin és el país més poblat actualment? Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixement

Coneix les tendències demogràfiques actuals.

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Excel·lent (3)

(màxim 3)

Contesta les preguntes següents: • Per què la població va créixer poc fins al segle XVII? • Per què va començar a créixer a partir del segle XVIII? • A quins països va créixer més en el segle XX? Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia. A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents: • A quins continents se situen? • Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori? • A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants? • I quin és el país més poblat actualment? Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà 47

Identifica i valora les principals polítiques demogràfiques i analitza règims demogràfics.

Comprèn el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.

El text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat. Ho fa de manera poc clara i coherent, amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia. Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat. Ho fa de manera força clara i coherent, amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

el creixement El text és clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 5: Suficient; 6 a 10: Notable; 11 a 15: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 15)

TOTAL : ______________

Unitat: 9

Títol: La població a Europa, Espanya i Catalunya TEMPORALITZACIÓ Segona quinzena d’abril.

OBJECTIUS

Unitat

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer les principals característiques de la població de l’Europa occidental.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21

Conèixer les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa. Conèixer l’evolució i la distribució de la població espanyola.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

1, 2, 17, 21

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

1, 2, 17, 21, 23, 29

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitat 3, Utilitza les TIC: Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitza l’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/po pulationdemographymigrationprojections/statisticsillustrat ed. Activitat 6, Utilitza les TIC: Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població. Activitat 5, Utilitza les TIC: Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears. Busca les dades de la població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/ page?&p=poblacion&lang=cat.

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa occidental.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa. Coneix l’evolució i distribució de la població espanyola.

Comprendre l’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya, i interpretar mapes d’isodenses de densitat de població.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Conèixer l’evolució i la distribució de la població catalana.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Comprendre l’estructura i les tendències demogràfiques a Catalunya.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 16. Interpreta el mapa d’isodenses de densitat de població d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents: • Com es representa la densitat en aquest mapa? • Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa? • Quins colors s’utilitzen? A quins valors correspon cadascun? • A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes? • Com es distribueix la població espanyola? Activitat 20, Utilitza les TIC: Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades de l’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat de nupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquesta àrea. Activitat 21, Interpreta els gràfics: A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de la pàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys..

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya, i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

Coneix l’evolució i la distribució de la població catalana.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Catalunya.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT PLA DE FOMENT DE LA LECTURA ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

La unitat tracta, d’entrada, les característiques principals de la població de l’Europa occidental i, a continuació, les de la població de l’Europa oriental i la natalitat al conjunt d’Europa. S’analitza després l’evolució i la distribució de la població a Espanya, així com l’estructura demogràfica actual i les tendències de futur. Finalment, la unitat aborda l’evolució i la distribució de la població a Catalunya, així com la seva estructura i les tendències demogràfiques.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Interpreta una piràmide de població.  Interpreta i compara mapes de coropletes.  Valora les propostes per aturar el despoblament.  Obté la informació del padró municipal.  Fa una enquesta de població.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.  Comprensió lectora dels textos de la unitat.

Per aprofundir en temes de la unitat com l’èxode rural i el despoblament de les zones de muntanya a Catalunya, es recomana la lectura de la novel·la Pedra de tartera (1985), de Maria Barbal.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS Coneix les principals característiques de la població de l’Europa occidental.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa. Coneix l’evolució i distribució de la població espanyola.

Comprèn l’estructura i les

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitza l’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/pop ulationdemographymigrationprojections/statisticsillustrat ed. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguns errors. Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguns errors. Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears. Busca les dades de la població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page? &p=poblacion&lang=cat. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. Interpreta el mapa d’isodenses de densitat de població d’Espanya del

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitza l’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/pop ulationdemographymigrationprojections/statisticsillustrat ed. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb algun error. Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb algun error. Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears. Busca les dades de la població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page? &p=poblacion&lang=cat. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia. Interpreta el mapa d’isodenses de densitat de població d’Espanya del

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitza l’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/pop ulationdemographymigrationprojections/statisticsillustrat ed. Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense errors. Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població. Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense errors. Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears. Busca les dades de la població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page? &p=poblacion&lang=cat. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

(màxim 3)

Interpreta el mapa d’isodenses de densitat de població d’Espanya del 52

tendències demogràfiques a Espanya i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents: • Com es representa la densitat en aquest mapa? • Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa? • Quins colors s’utilitzen? A quins valors correspon cadascun? • A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes? • Com es distribueix la població espanyola? Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents: • Com es representa la densitat en aquest mapa? • Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa? • Quins colors s’utilitzen? A quins valors correspon cadascun? • A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes? • Com es distribueix la població espanyola? Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents: • Com es representa la densitat en aquest mapa? • Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa? • Quins colors s’utilitzen? A quins valors correspon cadascun? • A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes? • Com es distribueix la població espanyola? Ho fa correctament en la totalitat dels casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia..

Coneix l’evolució i la distribució de la població catalana.

Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades de l’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat de nupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquesta àrea.

El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de la pàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys. Ho fa correctament en quatre dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia. A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de la pàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys. Ho fa correctament en cinc o més casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Catalunya.

A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de la pàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys. Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18)

TOTAL : ______________

Unitat: 10

Títol: Els fluxos migratoris TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Saber com són les migracions i quins factors les produeixen.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Saber quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitzar un mapa de fluxos migratoris.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Conèixer les polítiques de migració.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Comprendre les conseqüències de les migracions.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Entendre la situació dels refugiats com un

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana

Competències bàsiques

Contingut s clau

Primera quinzena de maig.

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

Criteris d’avaluació

1, 2, 17, 18, 21

Activitat 1, Interpreta el gràfic: Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants.

Sap com són les migracions i quins factors les produeixen.

1, 2, 17, 18, 21

Activitat 3: A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris.

1, 2, 17, 18, 21, 23, 26, 27, 28

Activitat 4: Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans. Activitat 5. Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa de fluxos migratoris. Coneix les polítiques de migració.

Comprèn les conseqüències de les migracions.

Entén la situació dels refugiats com

1, 2, 16, 17, 21, 23, 29

1, 2, 17, 21, 23, 27, 28, 29, 30

Activitat 7a. Utilitza les TIC: Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és

Nivell d’assoliment

cas de migració forçada.

11, 13

lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

Saber com són les migracions a Espanya i Catalunya.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 9, 17, 21, 27, 28, 30

l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret. Activitat 14, Utilitza les TIC: Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestranger a) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i el sexe i la procedència.

un cas de migració forçada. Sap com són les migracions a Espanya i Catalunya.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat introdueix els conceptes bàsics relatius a les migracions i els factors que les provoquen. A continuació, es descriuen els principals fluxos migratoris actuals i les polítiques migratòries globals. Naturalment, el fenomen migratori té conseqüències importants, que són objecte d’estudi, mentre que es reserva un apartat específic per a la migració forçada dels refugiats. Finalment, la unitat descriu els fenòmens d’emigració i immigració a Espanya i a Catalunya.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Interpreta un mapa dels fluxos migratoris.  Elabora un esquema d’emigracions.  Valora la visió de l’emigració als mitjans de comunicació.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en el tema de la immigració a Catalunya, es recomana la lectura d’almenys un fragment de Jo també sóc catalana (2004), de Najat El Hachmi.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Sap com són les migracions i quins factors les produeixen.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa de fluxos migratoris.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris. Ho fa correctament en quatre casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris. Ho fa correctament en cinc o més casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans. Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb alguns dubtes i faltes d’ortografia. Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les polítiques de migració.

Comprèn les conseqüències de les migracions.

(màxim 3)

Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia. Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. 58

Entén la situació dels refugiats com un cas de migració forçada.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia

Sap com són les migracions a Espanya i Catalunya.

Cerca informació sobre la població Cerca informació sobre la població Cerca informació sobre la estrangera a la pròpia comarca a la estrangera a la pròpia comarca a la població estrangera a la pròpia pàgina de l’Institut d’Estadística de pàgina de l’Institut d’Estadística de comarca a la pàgina de l’Institut Catalunya Catalunya d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestr (http://www.idescat.cat/poblacioestr (http://www.idescat.cat/poblacioe angera) i redacta un informe breu angera) i redacta un informe breu strangera) i redacta un informe indicant el nombre de residents, els indicant el nombre de residents, els breu indicant el nombre de grups d’edat i sexe i la grups d’edat i sexe i la residents, els grups d’edat i sexe procedència. procedència. i la procedència. El text és bastant complet, clar i El text és força complet, clar i El text és complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i coherent, amb algun dubte o falta coherent, sense dubtes ni faltes faltes d’ortografia. d’ortografia. d’ortografia. CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18) TOTAL : ______________

Unitat: 11

Títol: Un món de ciutats TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

Segona quinzena de maig i primers dies de juny.

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Conèixer les funcions, l’estructura i els agents de la ciutat.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 19, 21, 25

Saber com s’organitza l’espai urbà i analitzar l’espai urbà a partir d’un plànol.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

1, 2, 17, 18, 21, 23, 29

Comprendre el procés d’urbanització i analitzar la localització de les ciutats consultant el mapa.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 18, 21, 23, 25, 29

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge

Criteris d’avaluació

Nivell d’assoliment

Activitat 2, Utilitza les TIC: Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents: • És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada? • S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions? Activitat 9, L’estructura de l’espai urbà: Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.

Coneix les funcions, l’estructura i els agents de la ciutat.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espai urbà a partir d’un plànol.

Activitat 11: Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents: • Quines són les àrees metropolitanes més grans del món? • On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació? • Quins avantatges presenta aquest

Comprèn el procés d’urbanització i analitza la localització de les ciutats consultant el mapa.

emplaçament? Reconèixer la xarxa urbana mundial i les seves jerarquies.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

1, 2, 17, 18, 21, 23, 24, 29

Identificar i caracteritzar les metròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Identificar i caracteritzar les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 18, 21, 23, 29

Conèixer els grans reptes que afronten les ciutats.

Dimensió geogràfica 5, 6, 7 Dimensió ciutadana 11, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 19, 21, 25

1, 2, 17, 21, 23, 24, 29

Activitat 14, Comprensió lectora: Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/ 05/03/actualidad/1336044460_97361 6.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global. Activitat 16, Interpreta les imatges: A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament. Activitat 21, Interpreta el mapa: A partir dels dos mapes de la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què? • Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions? • Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball? Activitat 22, Educació cívica: Posa exemples concrets de com pot contribuir a reduir els problemes urbans.

Reconeix la xarxa urbana mundial i les seves jerarquies.

Identifica i caracteritza les metròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

Identifica i caracteritza les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya.

Coneix els grans reptes que afronten les ciutats.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat comença definint l’estructura i funcions de la ciutat i els principals agents urbans. A continuació, s’analitza l’espai urbà i la seva representació en forma de plànol. El procés d’urbanització ocupa l’apartat següent, després del qual es descriuen les principals xarxes urbanes, amb les seves megalòpolis i metròpolis, i la seva organització a escala mundial, europea, espanyola i catalana. La unitat es tanca enumerant els grans reptes a què s’enfronten les ciutats actuals.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Analitza un plànol urbà.  Analitza la localització de les ciutats.  Valora el creixement d’una megaciutat.  Treballa amb el visor Worldview.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per obtenir una visió panoràmica de la ciutat global i megaciutat de Los Angeles, es proposa veure i comentar posteriorment el thriller Collateral (2004), de Michael Mann.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACI Ó

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Coneix les funcions i l’estructura de la ciutat.

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents: • És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada? • S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions? Ho fa correctament almenys en un cas, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents: • És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada? • S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions? Ho fa correctament en tots els casos, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espai urbà a partir d’un plànol.

Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà. Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb algun error. Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents: • Quines són les àrees metropolitanes més grans del món? • On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació? • Quins avantatges presenta aquest emplaçament?

Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà. Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb algun error. Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents: • Quines són les àrees metropolitanes més grans del món? • On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació? • Quins avantatges presenta aquest emplaçament?

Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà. Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense errors. Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents: • Quines són les àrees metropolitanes més grans del món? • On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació? • Quins avantatges presenta aquest emplaçament?

Comprèn el procés d’urbanització i analitza la localització de les ciutats consultant el mapa.

(màxim 3)

Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix la xarxa urbana mundial i les seves jerarquies.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/20 12/05/03/actualidad/1336044460_9 73616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/20 12/05/03/actualidad/1336044460_9 73616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/20 12/05/03/actualidad/1336044460_ 973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica i caracteritza les metròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. A partir dels dos mapes de la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què? • Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions? • Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia. A partir dels dos mapes de la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què? • Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions? • Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?

Identifica i caracteritza les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya

A partir dels dos mapes de la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què? • Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions? • Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball? 65

Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els grans reptes que afronten les ciutats.

Posa exemples concrets de com Posa exemples concrets de com Posa exemples concrets de com pot contribuir a reduir els pot contribuir a reduir els pot contribuir a reduir els problemes urbans. problemes urbans. problemes urbans. La resposta és bastant completa, La resposta és completa, clara i La resposta és completa, clara i clara i coherent, però amb molts coherent amb algun dubte o falta coherent, sense dubtes ni faltes dubtes i faltes d’ortografia. d’ortografia. d’ortografia CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 7: Suficient; 8 a 14: Notable; 15 a 21: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 21) TOTAL : ______________

Unitat: 12

Títol: Les societats actuals TEMPORALITZACIÓ

OBJECTIUS

Unitat

COMPETÈNCIES Competències de l’àmbit de les ciències socials

Competències bàsiques

Continguts clau

Entendre el caràcter social de l’ésser humà, les estructures i els tipus de societats i els processos de transformació i canvi social.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 21

Conèixer i valorar la diversitat cultural i analitzar-ne algun cas concret.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 16, 28, 30

Juny.

AVALUACIÓ

Activitats d’aprenentatge Activitat 1: A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones? • Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què? • Quin tipus de societat predomina a cada continent? Activitat 8, Utilitza les TIC: Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs. A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala.

Criteris d’avaluació

Nivell d’assolimen t

Entén el caràcter social de l’ésser humà, les estructures i els tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

Coneix i valora la diversitat cultural i n’analitza algun cas concret.

Conèixer i apreciar la diversitat de llengües del món.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 16, 28, 30

Conèixer i valorar la diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 16, 27, 28, 29, 30

Identificar les característiques generals de la societat espanyola.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 30

 Identificar les característiques generals de la societat catalana.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

1, 2, 17, 21, 23, 30

 Conèixer els grans reptes culturals a què s’enfronta la

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

1, 2, 10, 16, 27, 28, 29, 30

Activitat 9, Comprensió lectora: Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer. Activitat 11, Interpreta el gràfic: Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser. Activitat 12, Interpreta els gràfics: Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any. Activitat 13. Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectes diversos de la societat catalana actual. Activitat 15, Comprensió lectora: Basant-se en el text citat al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les

Coneix i aprecia la diversitat de llengües del món.

Coneix i valora la diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

Identifica les característiques generals de la societat espanyola.

Identifica les característiques generals de la societat catalana.

Coneix els grans reptes culturals a què s’enfronta la humanitat.

humanitat.

 Reconèixer les desigualtats socials i la conflictivitat que generen.

Competència d’aprendre a aprendre.

Dimensió geogràfica 7 Dimensió ciutadana 11, 12, 13

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 24, 27, 28, 29, 30

preguntes següents: • Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica? • Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu? • De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat? Activitats finals 36, Investiga: • Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys. • Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial. • Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic. • Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya.

Reconeix les desigualtats socials i la conflictivitat que generen.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La unitat planteja d’entrada la condició social de l’ésser humà, a partir de la qual analitza els diferents tipus i estructures de societat, així com els seus processos de transformació i la diversitat social creixent. A continuació, es tracta la diversitat cultural, lingüística i religiosa del món. Tot seguit, s’estudien de manera més particularitzada els trets principals de les societats espanyola i catalana, per tornar després a adoptar una perspectiva global en presentar els grans reptes culturals de futur que ha d’afrontar la humanitat, així com la problemàtica de les desigualtats socials i la conflictivitat que aquestes generen.    

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

Procediments i instruments d’avaluació  Prova de control corresponent a la unitat.  Seguiment de l’avaluació contínua en el registre. Criteris de correcció o valoració En la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora. Competències clau (mínims exigibles)  Analitza el cas dels indígenes de Guatemala.  Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.  Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.  Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA  Comprensió lectora dels textos de la unitat. ALTRES ACTIVITATS

ÚS DE LES TAC

Per aprofundir en el tema de la diversitat social, és aconsellable la lectura de Matar un rossinyol (1960; traduïda al català i reeditada repetidament per edicions 62), de Harper Lee.  Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.  Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ INDICADORS

QUALIFICACIÓ

NIVELLS D’ADQUISICIÓ Bàsic (1)

Avançat (2)

Excel·lent (3)

Entén el caràcter social de l’ésser humà, les estructures i tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones? • Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què? • Quin tipus de societat predomina a cada continent? Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones? • Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què? • Quin tipus de societat predomina a cada continent? Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents: • Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones? • Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què? • Quin tipus de societat predomina a cada continent? Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i valora la diversitat cultural i n’analitza algun cas concret.

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs. A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia. Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs. A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia. Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs. A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i aprecia la diversitat de llengües del món.

(màxim 3)

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món 71

(2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

(2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer. Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia. Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser. Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

Identifica les característiques generals de la societat espanyola.

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any. Ho fa correctament en almenys un dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Identifica les característiques generals de la societat catalana.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectes diversos de la

Coneix i valora la diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

societat catalana actual. Ho fa correctament en almenys un dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

societat catalana actual. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

societat catalana actual. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els grans reptes culturals a què s’enfronta la humanitat.

Basant-se en el text citat al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents: • Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica? • Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu? • De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat? Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Basant-se en el text citat al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents: • Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica? • Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu? • De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat? Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

Basant-se en el text citat al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents: • Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica? • Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu? • De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat? Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix les desigualtats socials i la conflictivitat que generen.

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys. • Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial. • Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic. • Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys. • Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial. • Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic. • Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya. El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys. • Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial. • Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic. • Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 8: Suficient; 9 a 16: Notable; 17 a 24: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 24) TOTAL : ______________ 73