Residència de joves creadors Tordera 2017
coberta_ciutat_subterrania_04.indd 1
21/3/17 17:53
MARC ANGLÈS DAVID CALLE ADRIÀ GAMERO ALBERTO GIL BIEL LLINÀS ALAN PIRIS
MAQUETACIÓ_2017.indd 3
21/3/17 17:52
PRESENTACIÓ Italo Calvino escrivia: “Les ciutats, com els somnis, estan construïdes de desitjos i de pors, encara que el fil del seu discurs sigui secret, les seves normes absurdes, les seves perspectives enganyoses, i cada cosa n’amagui una altra.” És d’això que va Ciutat Subterrània. De la capacitat de l’art, de les ments d’artistes frescos i de mirada intensa, de recórrer els camins laberíntics que s’amaguen en els substrats de les ciutats, d’extreure’n els desitjos i les pors, els somnis i els malsons. D’interpretarles i reinterpretar-les, de descodificar els mons que les modelen des del silenci, ocults. De donar veu a les veus que no sent ningú. D’explicar-nos a nosaltres mateixos allò que sovint no ens sabem explicar. Perquè, moltes vegades, l’art ens dóna la possibilitat d’explorar territoris inexplorats, d’anar més enllà i donar-nos elements que ens ajudin a entendre’ns, potser, una mica millor, i oferir-nos, alhora, claus per escriure el futur que tenim la responsabilitat de dibuixar entre tots. Ciutat Subterrània és tot això. És una mirada que, des de Tordera, pretén ser global. És amb aquesta intenció que ens posem, una vegada més, a disposició de la reflexió artística, oferint un marc, un pretext, una excusa o un context a partir del qual els artistes puguin engegar el seu diàleg particular amb la ciutat. Perquè hem decidit ser part activa del disseny del món que volem per demà. No n’hi ha prou amb ser simples espectadors, si volem que algun dia el món s’assembli a allò que voldríem que fos. I de Tordera -de Mas Panella-, a Barcelona -al CCCB-. Perquè tenim vocació de compartir allò que neix i creix a casa nostra. Perquè no hi ha millor manera d’enriquir el diàleg amb la ciutat que fent-ho des de la nostra gran ciutat. Perquè aquest diàleg guanyarà sentit, si és capaç d’incorporar-hi moltes veus i molt diverses. Perquè la profunditat de l’art, més enllà de l’artista, necessita indefectiblement dels cinc sentits de l’espectador, que l’omplirà de perspectives i significats i personalitats noves. En la quarta edició de la nostra Ciutat Subterrània, m’agradaria creure que estem davant d’un projecte que es consolida i que té sentit. Que potser és així perquè està pensat amb la lògica de la constant renovació. Sigui com sigui, espero que, com ha passat en les edicions anteriors, les propostes ens provoquin i ens convidin al diàleg, i que tots plegats pugueu gaudir, per tant, d’una conversa interessant. Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde de Tordera i president de la Fundació Teatre Clavé
MAQUETACIÓ_2017.indd 4
21/3/17 17:52
Je t’aime, ô capitale infâme! Ch. Baudelaire A finals del segle XVIII, un home de la Il·lustració i inspirador del romanticisme com va ser Jean Jacques Rousseau, a “Les Rêverses du promeneur solitaire”, dóna forma a un tipus d’estat de somni en què el tema de la natura dóna pas al de la ciutat o, si es prefereix, al tema de la naturalesa humana en el seu hàbitat urbà específic. A partir d’aquesta figura del passejant solitari, Baudelaire va desenvolupar, com a forma d’identitat, una espècie de màscara artística i aristocràtica que coneixem com a flâneur. Amb aqueta voluntària transfiguració estètica de l’artista en explorador dels fons invisibles del fenomen urbà s’inicia la modernitat. La ciutat, a partir de llavors, se’ns presenta com a font d’inspiració poètica que permet al passejant solitari recórrer tots els estrats, especialment els que presenten una visibilitat que no encaixa amb els patrons de correcció benpensant burgesa. Aquesta mostra d’art que promou la Fundació Teatre Clavé, amb el comissariat i l’atenta tutela de la Tónia Coll, reprèn la tradició moderna segons la qual la ciutat pren aires d’abisme i de vida subterrània, que escapa de la monotonia d’una vida superficial sense matisos i, per tant, embogidorament avorrida. És símptoma de vitalitat, de sensibilitat artística, atendre aquests valors subtils que són subjacents en tot allò no perceptible superficialment i que aporten un plus de qualitat estètica a l’experiència d’allò quotidià. Són aquests valors educatius, que apareixien amb Rousseau i que van permetre a Baudelaire redefinir-se a si mateix, els que compartim la Facultat de Belles Arts i la Fundació Teatre Clavé i que fan possible una fructífera col·laboració. Manuel Aramendía Vicedegà de Cultura i Equipaments Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona
MAQUETACIÓ_2017.indd 5
21/3/17 17:52
CIUTAT SUBTERRÀNIA 04 La ciutat a sota té el buit, s’hi aguanta. A la nostra massa de sobre hi correspon una altra massa d’ombra, que és la que sosté el cos de la ciutat. Erri de Luca, El dia abans de la felicitat Subterrani és allò que està o va per sota terra. Però també quan s’obra de manera fosca, dubtosa, poc comprensible. I encara allò ocult a la limitada visió humana. Les arrels, els diferents rizomes i també allò marginal, el que no respon al discurs oficial i esdevé a pesar de tot, per la seva pròpia força, per la seva pròpia necessitat, pel fet d’existir en un moment i un temps determinat, per la ràbia, la fúria, el neguit de ser tot i no ser visible. Per a pintar el quadre Eternity Gustav Courbet va treballar sobre una superfície negra i ho explica així: “La natura, sense el sol, és també fosca i negra. Actuo com actua la llum, il·lumino les parts que projecten, i la pintura resulta feta”. El negre, el desconegut, és entès com un potencial. Fer visible o focalitzar la mirada. L’artista no es deixa enlluernar per l’excés d’il·luminació, de coloraines, de llocs comuns, de soroll i cridòria, pels relats oficials i les postveritats que ens envaeixen. Erri de Luca: “És bonica la ciutat de nits. Hi ha perills però també hi ha llibertat. Hi volten els que no tenen son, els artistes, els assassins, els jugadors, estan obertes les tavernes, les parades de menjar, els cafès. Tots els que corren de nits se saluden, es coneixen. Les persones es perdonen els vicis. La llum del dia acusa, la foscor de la nit dóna l’absolució. (...) De nit la ciutat és un país civilitzat”. Qüestionar els relats oficials, focalitzar la mirada cap a l’obscuritat, cap al buit, el no-res per buscar el potencial que ens ajudi a il·luminar la nostra molt estimulada existència contemporània. Aquesta idea nodreix el projecte artístic Ciutat Subterrània 04. A la quarta edició, en Marc Anglès, en David Calle, l’Adrià Gamero, l’Alberto Gil, en Biel Llinàs i l’Alan Piris han desenvolupat els seus projectes artístics amb l’objectiu de qüestionar i explorar per a donar visibilitat i construir un nou relat contemporani. En Marc Anglès amb Fes-ho Barcelona! parteix de la sobreexplotació cultural que pateix una ciutat com Barcelona. Amb una bona dosi d’ironia crea un fals festival de festivals. Descriu un fet per qüestionar les polítiques culturals amb objectiu d’evidenciar-ho i reflexionar-hi amb una actitud crítica.
MAQUETACIÓ_2017.indd 6
21/3/17 17:52
En David Calle amb Fer i ocultar. Una paradoxa de fer per a no veure reflexiona a partir del fet empíric de no poder veure la totalitat, la visió parcial i fragmentada que ens impossibilita disposar de la veritat. L’Adrià Gamero ens presenta Ja no erigim menhirs on parla de la natura, de la creació d’un paisatge oficial, farcit de recorreguts, circuits, rutes que mostren un verd perfecte. Confronta aquest paisatge oficial amb el real on la deixalla assoleix l’estatus d’arqueologia. L’Alberto Gil amb Dietari circumferencial d’esperes [The Crosswalk Project] reflexiona sobre l’espera, sobre el temps considerat perdut en una societat marcada pel ritme frenètic i el que ell denomina la síndrome de la pressa. La pèrdua de temps i l’espera com a contemplació d’un temps inactiu i estàtic. En Biel Llinàs, amb Imaginaris de la ciutat perduda, forma un arxiu de ciutats subterrànies a partir del background cultural. Paral·lelament investiga la perduda Ciutat de la Llum de Barcelona posant en evidència rastres d’un passat amagat, ecos que ressonen com a crits ofegats o paraules inconnexes en una frase feta amb mots de diferents llengües. En la instal·lació de l’Alan Piris, Catàbasi, la foscor esdevé potencial. Amb l’ús del negre com a metàfora del desconegut planteja que davant d’un món on predominen les imatges multicolor i les pantalles de llum potser cal acudir a l’obscuritat com a font de coneixement. Ciutat Subterrània 04 qüestiona les versions oficials i focalitza la mirada cap a les ombres que sostenen el cos de la ciutat. Construeix a partir del potencial de la foscor, del temps perdut de l’espera, de la política cultural, de la natura desnaturalitzada i les deixalles, del rastre ocult del passat, de la mirada parcial i fragmentada dels mitjans d’informació. La llum de les pantalles encega, l’excés de so ensordeix, i un excés d’informació desinforma. Reconvertir l’excés en una pantalla negra on plasmar un nou relat contemporani. Tónia Coll Comissària
MAQUETACIÓ_2017.indd 7
21/3/17 17:52
MARC ANGLÈS Fes-ho Barcelona! 2017 Sèrie de 9 impressions digitals sobre paper de mides variables
Fes-ho Barcelona! és un fals festival, una posada en escena on a través d’una imatge realista i una planificació acurada dels esdeveniments, es brinda a l’espectador la possibilitat de “gaudir” durant tres mesos d’estiu de la sobreexplotació cultural que li ofereix la ciutat comtal. Es tracta d’un projecte que a través del fake mediàtic i mitjançant l’engany, la simulació i la ironia té com a objectiu donar a conèixer la proliferació massiva de festivals i obrir esquerdes en la maquinària institucional. Amb la col·laboració d’Arnau Giralt.
marcangles.hotglue.me
MAQUETACIÓ_2017.indd 8
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 9
21/3/17 17:52
DAVID CALLE Fer i ocultar
Una paradoxa de fer per a no veure 2017 Grafit sobre paper 140 x 200 cm Sèrie de 5 fotografies de 50 x 60 cm c/u Edicions impreses 14,8 x 21 cm
Fer i ocultar planteja la paradoxa de fer una acció per, posteriorment, exposar-la a agents d’erosió que n’esborren el rastre i l’acaben invisibilitzant. El projecte investiga el binomi acció/ocultació a partir de la realització d’una sèrie d’actuacions que finalment desapareixeran. El projecte inclou l’obra Cent mil trenta-dues línies que proposa la intervenció de l’espectador per esborrar la totalitat de la peça i transformar així el treball previ de dibuixar en una acció oculta. Paral·lelament, el projecte també inclou Accions en la natura, una sèrie d’intervencions realitzades en l’entorn natural de Tordera que mostren els canvis constants que experimenta a causa dels agents climatològics.
feriocultar.wordpress.com
MAQUETACIÓ_2017.indd 10
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 11
21/3/17 17:52
ADRIÀ GAMERO Ja no erigim menhirs 2017 Sèrie de 5 xilografies sobre paper de 33 x 47 cm i objectes
L’imaginari col·lectiu referent a un territori sovint és construït per òrgans de poder que l’utilitzen al seu favor. El paisatge resultant es mostra com a única representació del territori, però no és més que un aparador per amagar la realitat de l’entorn o per continuar amb la concepció paisatgística d’aquest: un paisatge verd, plaent, bucòlic. Prenent com a punt de partida el menhir entès com una de les primeres construccions amb intencionalitat d’intervenir en un espai que no li és natural; el projecte posa el punt de mira en indrets on hem dipositat elements que els condicionen. Ja no erigim menhirs reescriu alguns d’aquests indrets i els elements que s‘hi troben per col·locar-los en un context artístic en què se’ls torna a donar ús i es converteixen així en dispositius que volen ser visualitzats.
www.instagram.com/adriagamerocasellas
MAQUETACIÓ_2017.indd 12
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 13
21/3/17 17:52
ALBERTO GIL Dietari circumferencial d’esperes The Crosswalk Project 2017 49 dibuixos de 21 x 29,7 cm c/u Tinta sobre paper
Dietari circumferencial d’esperes pretén establir una visió sobre la vivència personal que suposa l’espera dins del discurs artístic aplicat a les derives urbanes diàries, utilitzant com a eina plàstica el dibuix contemporani. Cadascun dels dibuixos circulars de la sèrie representa un dia i la densitat o quantitat de cercles concèntrics ve determinat pels segons esperats cada dia. La suma total del temps d’espera, expressat en minuts i segons, és el que determinarà el títol final de la peça.
www.albertogilcasedas.com
MAQUETACIÓ_2017.indd 14
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 15
21/3/17 17:52
BIEL LLINÀS Imaginaris de la ciutat perduda 2017 Fotografia digital i gouache sobre paper de 29’7 x 42 cm c/u Paper encolat sobre mur. 150 x 250 cm Arxiu visual obert
Imaginaris de la ciutat perduda proposa una reflexió al voltant dels imaginaris col·lectius sobre les ciutats utòpiques, mítiques o desaparegudes que s’han creat a través de manifestacions culturals com ara el cinema, la literatura o les arts visuals. El projecte es materialitza en una sèrie de pintures i fotografies intervingudes, així com en un arxiu obert de referències visuals i bibliogràfiques que acaben creant un relat a mig camí entre els binomis realitat/ficció, local/universal i visible/ocult. El color groc, relacionat amb el caràcter mític del món subterrani, així com amb la llum i la prosperitat, s’acaben convertint en el fil conductor de les peces que articulen aquesta proposta.
www.bielllinas.com
MAQUETACIÓ_2017.indd 16
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 17
21/3/17 17:52
ALAN PIRIS Catàbasi 2017 Sèrie de 18 dibuixos de 20 x 20 cm c/u Peça de metacrilat amb aigua i tinta
“Who looks outside, dreams; who looks inside awakes.” Carl Jung Catàbasi explora els mecanismes d’aproximació i aprehensió de l’invisible. El projecte planteja la tensió existent entre individu i alteritat, el vincle entre exogen i endogen, l’encontre amb el desconegut com a possibilitat de retorn al jo. La necessitat i el deure contemporani de visibilitat absoluta traspua un món mediatitzat tecnològicament en què la llum és un element encegador i la superfície es mostra com un engany. Catàbasi és un buit; una pantalla negra enmig d’especulars fragments luminescents. Construïm i mirem la realitat a partir del reflex de l’altre, oblidant el topos essencial que esdevé l’obscuritat del propi ser; aquest lloc al qual viatgem, si ens ho permetem, cada cop que tanquem els ulls abandonant-nos a la intempèrie del silenci.
MAQUETACIÓ_2017.indd 18
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 19
21/3/17 17:52
CAST Italo Calvino escribía: “Las ciudades, como los sueños, están construidas de deseos y de miedos, aunque el hilo de su discurso sea secreto, sus reglas absurdas, sus perspectivas engañosas, y toda cosa esconda otra”. Es de esto de lo que trata Ciudad Subterránea. De la capacidad del arte, de las mentes de artistas frescos y de mirada intensa, de recorrer los caminos laberínticos que se esconden en los sustratos de las ciudades, de extraer los deseos y los miedos, los sueños y las pesadillas. De interpretarlas y reinterpretarlas, de descodificar los mundos que las modelan desde el silencio, ocultos. De dar voz a las voces que nadie escucha. De explicarnos a nosotros mismos aquello que a menudo no nos sabemos explicar. Porque, muchas veces, el arte nos da la posibilidad de explorar territorios inexplorados, de ir más allá y darnos elementos que nos ayuden a entendernos, quizá, un poco mejor, y ofrecernos, a la vez, los caminos para escribir el futuro que tenemos la responsabilidad de dibujar entre todos. Ciudad Subterránea es todo esto. Es una mirada que, desde Tordera, pretende ser global. Es con esta intención que nos ponemos, una vez más, a disposición de la reflexión artística, ofreciendo un marco, un pretexto, una excusa o un contexto a partir del cual los artistas puedan poner en marcha su diálogo particular con la ciudad. Porque hemos decidido ser parte activa del diseño del mundo que queremos para el mañana. No es suficiente con ser simples espectadores, si queremos que algún día el mundo se parezca a aquello que querríamos que fuera. Y de Tordera – de Mas Panella – , a Barcelona – al CCCB. Porque tenemos vocación de compartir aquello que nace y crece en nuestro territorio. Porque no hay mejor manera de enriquecer el diálogo con la ciudad que haciéndolo desde nuestra gran ciudad. Porque este diálogo ganará sentido, si es capaz de incorporar en él muchas voces y muy diversas. Porque la profundidad del arte, más allá del artista, necesita indefectiblemente de los cinco sentidos del espectador, que lo llenará de perspectivas y significados y nuevas personalidades. En la cuarta edición de nuestra Ciudad Subterránea, me gustaría creer que estamos delante de un proyecto que se consolida y que tiene sentido. Que quizá es así porque está pensado con la lógica de la constante renovación. Sea lo que fuere, espero que, como ha ocurrido en las anteriores ediciones, las propuestas nos provoquen y nos inviten al diálogo, y que todos podamos disfrutar, por lo tanto, de una conversación interesante.
Je t’aime, ô capitale infâme!
Ch. Baudelaire
A finales del siglo xviii, un hombre de la ilustración e inspirador del romanticismo como fue Jean Jacques Rousseau, en “Les Rêverses du promeneur solitaire”, da forma a un tipo de ensoñaciones en las que el tema de la naturaleza da paso al de la ciudad o, si se prefiere, al tema de la naturaleza humana en su hábitat urbano específico. A partir de esta figura del paseante solitario, Baudelaire desarrolló, como forma de identidad, una especie de máscara artística y aristocrática que conocemos como flâneur. Con esta voluntaria transfiguración estética del artista en explorador de los fondos invisibles del fenómeno urbano se inicia la modernidad. La ciudad, a partir de entonces, se nos presenta como fuente de inspiración poética que permite al paseante solitario recorrer todos los estratos de la ciudad, especialmente los que presentan una visibilidad que no encaja en los patrones de corrección bien pensante burguesa. Esta muestra de arte que promueve la Fundación Teatre Clavé, con el comisariado y la atenta tutela de Tónia Coll, retoman la tradición moderna según la cual la ciudad toma tintes de abismo y de vida subterránea, que escapa de la monotonía de una vida superficial sin matices y, por tanto, enloquecedoramente aburrida. Es síntoma de vitalidad, de sensibilidad artística, atender a estos valores sutiles que subyacen en todo aquello no perceptible superficialmente y que aportan un plus de cualidad estética a la experiencia de lo cotidiano. Son estos valores educativos, que aparecían en Rousseau y que permitieron a Baudelaire redefinirse a sí mismo, los que compartimos la Facultad de Bellas Artes y la Fundación Teatre Clavé y que hacen posible una fructífera colaboración. Manuel Aramendía Vicedecano de Cultura y Equipamientos Facultad de Bellas Artes. Universidad de Barcelona
Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde de Tordera y presidente de la Fundación Teatre Clavé
MAQUETACIÓ_2017.indd 20
21/3/17 17:52
CIUDAD SUBTERRÁNEA 04 La ciudad tiene por debajo el vacío, ése es su apoyo. A nuestra masa de arriba corresponde igual cantidad de sombra. Es ésa la que sostiene el cuerpo de la ciudad. Erri de Luca, El día antes de la felicidad Subterráneo es aquello que está o va por debajo tierra. Pero también cuando se obra de manera oscura, dudosa, poco comprensible. Y aún aquello oculto a la limitada visión humana. Las raíces, los diferentes rizomas y también lo marginal, lo que no responde al discurso oficial y ocurre a pesar de todo, por su propia fuerza, por su propia necesidad, por el hecho de existir en un momento y un tiempo determinado, por la rabia, la furia, la ansiedad de ser todo y no ser visible. Para pintar el cuadro Eternity Gustav Courbet trabajó sobre una superficie negra y lo explica así: “La naturaleza, sin el sol, es también oscura y negra. Actúo como lo hace la luz, ilumino las partes que proyectan, y la pintura resulta hecha”. El negro, el desconocido, es entendido como un potencial. Hacer visible o focalizar la mirada. El artista no se deja deslumbrar per el exceso de iluminación, de colorines, de lugares comunes, de ruido y gritería, por los relatos oficiales y las postverdades que nos invaden. Erri de Luca: “Es hermosa de noche la ciudad. Hay peligros, pero también libertad. Deambulan por ella los que no tienen sueño, los artistas, los asesinos, los jugadores, están abiertas las tabernas, las freidurías, los cafés. Nos saludamos, nos conocemos, los que van tirando de noche. Las personas se perdonan los vicios. La luz del día acusa, la oscuridad de la noche otorga la absolución. (…) De noche, la ciudad es un país civilizado”. Cuestionar los relatos oficiales, focalizar la mirada hacia la oscuridad, hacia el vacío, la nada para buscar el potencial que nos ayude a iluminar nuestra muy estimulada existencia contemporánea. Esta idea nutre el proyecto artístico Ciudad Subterránea 04. En la cuarta edición, Marc Anglès, David Calle, Adrià Gamero, Alberto Gil, Biel Llinàs y Alan Piris han desarrollado sus proyectos artísticos con el objetivo de cuestionar y explorar para dar visibilidad y construir un nuevo relato contemporáneo.
David Calle con Hacer para no ver reflexiona a partir del hecho empírico de no poder ver la totalidad, la visión parcial y fragmentada que nos imposibilita disponer de la verdad. Adrià Gamero nos presenta Ya no erigimos menhires donde habla de la naturaleza, de la creación de un paisaje oficial, plagado de recorridos, circuitos, rutas que muestran un verde perfecto. Confronta esta paisaje oficial con el real donde los desechos alcanzan el estatus de arqueología. Alberto Gil con Dietario circunferencial de esperas [The Crosswalk Project] reflexiona sobre la espera, sobre el tiempo considerado perdido en una sociedad marcada por el ritmo frenético y el que él denomina el síndrome de la prisa. La pérdida de tiempo y la espera como contemplación de un tiempo inactivo y estático. Biel Llinàs, con Imaginaris de la ciutat perduda forma un archivo de ciudades subterráneas a partir del background cultural. Paralelamente investiga la perdida Ciudad de la Luz de Barcelona evidenciando rastros de un pasado escondido, ecos que resuenan como gritos ahogados o palabras inconexas en una frase hecha con términos de distintas lenguas. En la instalación de Alan Piris, Catábasis, la oscuridad se convierte en potencial. Con el uso del negro como metáfora del desconocido plantea que delante de un mundo en el que predominan las imágenes multicolor y las pantallas de luz quizás hay que acudir a la oscuridad como fuente de conocimiento. Ciudad Subterránea 04 cuestiona las versiones oficiales y focaliza la mirada hacia las sombras que sostienen el cuerpo de la ciudad. Construye a partir del potencial de la oscuridad, del tiempo perdido de la espera, de la política cultural, de la naturaleza desnaturalizada y los desechos, del rastro oculto del pasado, de la mirada parcial y fragmentada de los medios de información. La luz de las pantallas ciega, el exceso de sonido ensordece y un exceso de información desinforma. Reconvertir el exceso en una pantalla negra donde plasmar un nuevo relato contemporáneo. Tónia Coll Comisaria
Marc Anglès, con Fes-ho Barcelona! parte de la sobreexplotación cultural que sufre una ciudad como Barcelona. Con una buena dosis de ironía crea un falso festival de festivales. Describe un hecho para cuestionar las políticas culturales con el objetivo de evidenciarlo y reflexionar sobre este asunto con una actitud crítica.
MAQUETACIÓ_2017.indd 21
21/3/17 17:52
MARC ANGLÈS
ADRIÀ GAMERO
Fes-ho Barcelona! 2017 Serie de 9 impresiones digitales sobre papel de medidas variables
Ya no erigimos menhires 2017 Serie de 5 xilografías sobre papel de 33 x 47 cm y objetos
Fes-ho Barcelona! es un falso festival, una puesta en escena en la que, a través de una imagen realista y una planificación cuidadosa de los acontecimientos, se brinda al espectador la posibilidad de “disfrutar” durante tres meses de verano de la sobreexplotación cultural que le ofrece la ciudad de Barcelona. Se trata de un proyecto que a través del fake mediático y mediante el engaño, la simulación y la ironía tiene como objetivo dar a conocer la proliferación masiva de festivales y abrir grietas en la maquinaria institucional.
El imaginario colectivo referente a un territorio a menudo es construido por órganos de poder que lo utilizan a su favor. El paisaje resultante se muestra como única representación del territorio, pero no es más que un escaparate para esconder la realidad del entorno o para continuar con su concepción paisajística: un paisaje verde, placentero, bucólico. Tomando como punto de partida el menhir entendido como una de las primeras construcciones con intencionalidad de intervenir en un espacio que no le es natural; el proyecto pone el punto de mira en lugares en los que hemos depositado elementos que los condicionan. Ya no erigimos menhires reescribe algunos de estos lugares y los elementos que hay en ellos para colocarlos en un contexto artístico en el que se les vuelve a dar un uso y se convierten así en dispositivos que quieren ser visualizados.
Con la colaboración de Arnau Giralt marcangles.hotglue.me
DAVID CALLE
www.instagram.com/adriagamerocasellas
Hacer para no ver 2017 Grafito sobre papel 140 x 200 cm Serie de 5 fotografías de 50 x 60 cm c/u Ediciones impresas 14,8 x 21 cm Hacer para no ver plantea la paradoja de hacer una acción para, posteriormente, exponerla a los agentes de erosión que borran su rastro y la acaban invisibilizando. El proyecto investiga el binomio acción/ocultación a partir de la realización de distintas actuaciones que finalmente desaparecerán. El proyecto incluye la obra Cien mil treinta y dos líneas que propone la intervención del espectador para borrar la totalidad de la pieza y transformar así el trabajo previo de dibujar en una acción oculta. Paralelamente, el proyecto también incluye Acciones en la naturaleza, un conjunto de intervenciones realizadas en el entorno natural de Tordera que muestran los cambios constantes que experimenta debido a los agentes climatológicos. feriocultar.wordpress.com
MAQUETACIÓ_2017.indd 22
21/3/17 17:52
ALBERTO GIL
BIEL LLINÀS
Dietario circunferencial de esperas The Crosswalk Project 2017 49 dibujos de 21 x 29,7 cm c/u Tinta sobre papel
Imaginaris de la ciutat perduda 2017 Fotografía digital y gouache sobre papel de 29’7 x 42 cm c/u Papel encolado sobre muro. 150 x 250 cm Archivo visual abierto
Dietario circunferencial de esperas pretende establecer una visión sobre la vivencia personal que supone la espera dentro del discurso artístico aplicado a las derivas urbanas diarias, utilizando como herramienta plástica el dibujo contemporáneo. Cada uno de los dibujos circulares de la serie representa un día y la intensidad o cantidad de círculos concéntricos viene determinada por los segundos esperados cada día. La suma total del tiempo de espera, expresado en minutos y segundos, es lo que determinará el título final de la pieza. www.albertogilcasedas.com
Imaginaris de la ciutat perduda propone una reflexión sobre los imaginarios colectivos de las ciudades utópicas, míticas o desaparecidas que se han creado a través de manifestaciones culturales como el cine, la literatura o las artes visuales. El proyecto se materializa en una serie de pinturas y fotografías intervenidas, así como en un archivo abierto de referencias visuales y bibliográficas que acaban creando un relato a medio camino entre los binomios realidad/ficción, local/universal y visible/ oculto. El color amarillo, relacionado con el carácter mítico del mundo subterráneo, así como la luz y la prosperidad, se acaban convirtiendo en el hilo conductor de las piezas que articulan esta propuesta. www.bielllinas.com
ALAN PIRIS Catábasis 2017 Serie de 18 dibujos de 20 x 20 cm c/u Pieza de metacrilato con agua y tinta “Who looks outside, dreams; who looks inside awakes.” – Carl Jung Catábasis explora los mecanismos de aproximación y aprehensión del invisible. El proyecto plantea la tensión existente entre individuo y alteridad, el vínculo entre exógeno y endógeno, el encuentro con lo desconocido como posibilidad de retorno al yo. La necesidad y el deber contemporáneo de visibilidad absoluta rezuman en un mundo mediatizado tecnológicamente en el que la luz es un elemento cegador y la superficie se muestra como un engaño. Catábasis es un vacío; una pantalla negra en medio de especulares fragmentos luminiscentes. Construimos y miramos la realidad a partir del reflejo del otro, olvidando el topos esencial en el que se convierte la oscuridad del propio ser; este lugar en el que viajamos, si nos lo permitimos, cada vez que cerramos los ojos abandonándonos a la intemperie del silencio.
MAQUETACIÓ_2017.indd 23
21/3/17 17:52
ENG Italo Calvino wrote: “Cities, like dreams, are built of desires and fears, despite the secrecy of their narrative, their absurd rules, their deceitful perspectives and despite how one thing hides another.” That’s what Underground City is about. About the ability of art, the ability of the fresh artists’ minds with intense gaze, to go through hidden paths in labyrinthine cities substrates, to extract desires and fears, dreams and nightmares. To interpret and reinterpret them, to decode the worlds that shape them from the silence, the hidden. To give voice to the voices that no one feels. To tell ourselves what we are often unable to explain. Because, often, art gives us the possibility to explore uncharted territories, to go further and give us elements that help us to understand ourselves, perhaps a little better, and offer, simultaneously, keys to write the future we are responsible for drawing together. Underground City is all this. It’s a look that aims to be global, from the village of Tordera. With this intention we are, once again, available for artistic reflection, offering a framework, a pretext, an excuse or a context from which artists can start their particular dialogue with the city. Because we have decided to be an active part of the design of the world we want for tomorrow. It is not enough to be mere spectators, if we want the world, someday, to resemble what we would like it to be. From Tordera - from Mas Panella- to Barcelona -to CCCB. Because we are called to share what is born and raised in our home. Because there is no better way to enrich the dialogue with the city than doing it from our great city. Because this dialogue makes more sense if it is able to incorporate many and diverse voices. Because the depth of the art, beyond the artist, inevitably needs the five senses of the audience, who will fill it with perspectives and meanings and new personalities.
Je t’aime, ô capitale infâme! Ch. Baudelaire At the end of the eighteenth century, Jean Jacques Rousseau, a man of the Age of Enlightenment and an inspiration of the Romanticism, in “Les Rêverses du promeneur solitaire”, shapes a kind of dream state in which the theme of nature gives way to the city or, if you prefer, to the theme of human nature in its specific urban habitat. From this figure of the lonely walker, Baudelaire developed, as a form of identity, a kind of aristocratic and artistic mask known as a flâneur. With this voluntary aesthetic transfiguration of the artist as the explorer of the invisible depths of urban phenomenon, modernity begins. The city, thereafter, is a source of poetic inspiration that allows the lonely walker to go through all the strata, especially those that present a visibility that clashes with the patterns of bourgeois sense of correction. This art exhibition promoted by Teatre Clavé Foundation, with the supervision and the watchful guidance of Tónia Coll, took over the modern tradition according to which the city takes the air of abysm and of underground life, escaping from the monotony of a superficial life without nuances and full of maddening boredom. It is a sign of vitality, of artistic sensibility, to attend these subtle values that underlie everything that’s not superficially evident and that provide an added aesthetic quality to everyday life experience. These educational values, that appear with Rousseau and allowed Baudelaire to redefine himself, are shared by the Faculty of Fine Arts and Teatre Clavé Foundation and are making possible this fruitful collaboration.
In the fourth edition of our Underground City, I would like to believe that we are dealing with a project that consolidates and makes sense. Perhaps because it is designed with the logic of constant renewal. Anyhow, I hope that, as in previous editions, the proposals will provoke and invite us to dialogue, and we all together can therefore enjoy an interesting conversation.
Manuel Aramendía Vice Dean of Culture and Equipment Faculty of Fine Arts. Universitat de Barcelona
Joan Carles Garcia Cañizares Tordera Mayor and President of the Teatre Clavé Foundation
MAQUETACIÓ_2017.indd 24
21/3/17 17:52
UNDERGROUND CITY 04 The city holds on to its own emptiness lying in the depths. To our mass above it corresponds another mass of shadow, which holds the body of the city. Erri de Luca, The day before happiness We could define underground as something that is below or goes below ground. But it is also what emerges from a dark, uncertain, and incomprehensible way. Something that is still concealed to the limited human vision. The roots, rhizomes and also the marginalized, that is, whatever that does not respond to the official speech and exists after all, for its own strength, for its own need, for the fact of emerging at a given time and moment, for the anger, the rage, the frustration of existing despite not being visible. To paint the picture Eternity, Gustav Courbet worked on a black surface and explains it this way: “Nature, without the sun, is also dark and black. I do as the light does, I illuminate the parts that project, and the picture is done”. We understand black, the unknown, as a potential. It is used to make visible or to focus ones gaze. The artist does not allow himself to be dazzled by the excess of lighting, of colourful, of platitudes, of noise and screaming, by the official narratives and the post-truth that invade us. Erri de Luca: “The city of nights is beautiful. There are risks but there is also freedom. The sleepless, artists, murderers, gamblers walk around. Bars, food stalls and cafes are open. All those who swarm by night greet each other, know each other. People forgive each others vices. Daylight accuses, the darkness of night gives absolution. (...) At night, the city is a civilized country”. The idea that nourishes the artistic project Underground City 04 is to question the official narratives, to focus our gaze towards darkness and nothingness, in order to look for the potential that will help us to enlight our stimulated contemporary existence. This fourth edition in which Marc Anglès, David Calle, Adrià Gamero, Alberto Gil, Biel Llinàs and Alan Piris have developed their projects, is conceived to question and explore in order to give visibility and build a new contemporary narrative.
David Calle introduces Making and hiding, starting from the empirical fact of not being able to see the totality, our fragmented and partial vision which unables us to dispose of truth. Adrià Gamero presents We no longer erect menhirs. He talks about nature, the creation of an official landscape, full of circuits, routes that present a perfect green. He confronts this official scene with the real one, where trash reaches archeological status. Alberto Gil contributes with Circumferential Journal of Waitings [The Crosswalk Project]. He meditates about waiting, about the time considered a waste, in a society marked by the frenetic rhythm and by what he denominates the hurry syndrome. The loss of time and wait considered as an inactive and static time. Biel Llinàs with Imaginaris de la ciutat perduda has compiled a file of subterranean cities based on their cultural background. At the same time he investigates the lost City of the lights, Barcelona was in the past, underlining the remains of a hidden past, the echos that still cry like drowned cries or disjointed words in a sentence made up with words in different languages. Darkness becomes potential in Alan Piris’ installation. He uses black as a metaphor around the unknown in order to suggest that perhaps we need to submerge into darkness as a source of knowledge, now that we are in a world where multicoloured images and screens predominate. Underground Ctiy 04 questions the official versions and focuses on looking into the shadows that behold the city. It builds from darkness’ potential, from the lost or wasted time, from the cultural policies, from the unnatural nature, and trash, from the hidden remains of the past, from the excess of noise that deafens, and from an excess of information that misinforms. To reconvert the excess of a black screen where to shape a new contemporary narrative. Tónia Coll Curator
Marc Anglès does this through Fes-ho Barcelona! based on the cultural overexploitation which Barcelona suffers. He has created a false festival of festivals with a great dose of irony. He describes this with the objective of questioning the cultural policies in order to give evidence and thought with a critical attitude.
MAQUETACIÓ_2017.indd 25
21/3/17 17:52
MARC ANGLĂˆS
ADRIĂ€ GAMERO
Fes-ho Barcelona! 2017 Series of 9 digital prints on varied sizes of paper
We no longer erect menhirs 2017 Series of 5 xylographies on paper 33 x 47 cm and objects
Fes-ho Barcelona! is a false festival, a staging where the viewer can enjoy during the three months of summer the cultural overexploitation Barcelona offers through a realistic image and an accurate plan of the events. This project intends to acknowledge the massive proliferation of festivals and in order to open cracks in the institutional machinery. The artist does this through media fake, simulation and irony.
The collective imaginary referred to a given territory is often built up by the political establishment that use it for its own interests. The given result is exposed as a unique representation of the territory, but this is only a facade to hide the reality of the surroundings, or in order to continue with its landscaping conception: a green, nice, bucolic landscape. The artist takes the menhir, understood as one of the first constructions with the intentions of intervening in a space that is not naturally belonging. The project focuses on places where we have installed elements that condition the space itself. We no longer erect menhirs rewrites some of these places and the elements we can find, in order to place them in an artistic context in which they can be reused, turning them into dispositives that will want to be visualized.
With contibutions of Arnau Giralt. marcangles.hotglue.me
DAVID CALLE
www.instagram.com/adriagamerocasellas
Making and hiding 2017 Graphite on paper 140 x 200 cm Series of 5 photographs 50 x 60 cm Printed editions 14,8 x 21 cm Making and hiding offers the paradox of doing something and after exposing the result to eroding agents which will end up making it disappear and invisible. The project investigates on the pairings action/hiding from a series of actions that will eventually disappear. The project includes A hundred thousand and thirty-two lines that implies the intervention of the viewer, in order to erase the totality of the piece and therefore transform the previous work into a hidden action. At the same time, the project also includes Actions in nature, a series of interventions taken up in the natural surroundings of Tordera, that show the constant changes experimented due to climate agents. feriocultar.wordpress.com
MAQUETACIOĚ _2017.indd 26
21/3/17 17:52
ALBERTO GIL
BIEL LLINÀS
Circumferential Journal of Waitings The Crosswalk Project 2017 49 drawings 21 x 29,7 cm Ink on paper
Imaginaris de la ciutat perduda 2017 Digital photography and gouache on paper 29’7 x 42 cm Wallpaper 150 x 250 cm Open visual file
Circumferential Journal of Waitings intends to establish a vision of the personal experience that waiting supposes, in the artistic narrative applied to daily urban drifts. This is realized using contemporary drawings as a plastic tool. Each circular drawing of the series represents one day, and the density or quantity of concentric circles is determined by the seconds dedicated to waiting every day. The total sum of waiting time, expressed in minutes and seconds, is what determines the title of the final piece. www.albertogilcasedas.com
Imaginaris de la ciutat perduda proposes a reflection on the collective thinking about utopian, mythical or missing cities that have been created through cultural events such as films, literature or visual arts. The project is materialized in a series of paintings and photographs, and an open file with literature and visual references that end up creating a story halfway between reality / fiction, local / universal, visible / hidden. The predominance of yellow is related to the mythical character of the underworld, as well as light and prosperity, end up becoming the backbone of the pieces that articulate this proposal. www.bielllinas.com
ALAN PIRIS Catabasis 2017 Series of 18 drawings of 20 x 20 cm Acrylic piece with water and ink “Who looks outside, dreams; who looks inside awakes.” – Carl Jung Catabasis explores the mechanisms of approach and apprehension of the invisible. The project raises the tension between individuality and otherness, the link between the exogenous and endogenous encounter with the unknown as a possibility back to one’s self. The contemporary need and duty of absolute visibility exudes a technologically mediated world in which light is blinding and the surface element is shown as a hoax. Catabasis is emptiness; a black screen in between mirrored luminescent pieces. We build and look at reality from the reflection of the other, forgetting the essential topos which turns to one’s own darkness; the place towards we travel, if we allow it, every time we close our eyes letting us go into the inhospitable silence.
MAQUETACIÓ_2017.indd 27
21/3/17 17:52
Del 4 al 19 d’abril de 2017
CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5 08001 Barcelona www.cccb.org
Maig de 2017 Teatre Clavé
Plaça de Miquel Martí i Pol, s/n 08490 Tordera www.teatreclave.cat
MAQUETACIÓ_2017.indd 28
21/3/17 17:52
Comissariat Tónia Coll Coordinació Anna Dalmau Traducció textos anglès Sílvia Zurita Virgínia Sánchez Vicent Guerola Disseny gràfic Enric Garrido Impressió publicació Stilgraf Agraïments Família Panella Institut de Tordera Martí Gumbau i Anna Martín I a totes les persones que han contribuït a fer de Ciutat subterrània 04 una realitat.
MAQUETACIÓ_2017.indd 29
21/3/17 17:52
MAQUETACIÓ_2017.indd 30
21/3/17 17:52
Residència de joves creadors Tordera 2017
coberta_ciutat_subterrania_04.indd 1
21/3/17 17:53