Dossier de l’espectacle
El rey
Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Foto: Alberto Vázquez
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
“La obra está creada a partir de discursos reales del rey, entrevistas y fragmentos de libros de memorias. Todo se va a basar en la realidad.” El Confidencial
02
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Fitxa Producció: Teatro del Barrio Intèrprets: Luis Bermejo, Guillermo Toledo i Alberto San Juan Text i direcció: Alberto San Juan Escenografia: Teatro del Barrio i Beatriz San Juan Il·luminació: Andrés Lima Producció executiva: Paloma Domínguez Liñán Ajudants de direcció i producció: Pablo Esguevillas i Marta Ribeiro
Dades Dia i hora: Divendres 4 de desembre a les 21 h Lloc: Teatre de Salt Preus: 30 i 22€ Durada: 1 h
Espectacle en castellà
03
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
El rey Alberto San Juan i Teatro del Barrio
Foto: Alberto Vázquez
Cinquè muntatge de Teatro del Barrio, companyia que planta cara a la realitat social i política d’Espanya amb la intenció de transformar-la des de baix. Sempre al caire de l’actualitat, aquí agafen com a pretext la figura de Juan Carlos I per plantejar una reflexió sobre la monarquia. Rere la màscara del rei caigut, hi sobrevolen d’altres personatges de la història recent d’Espanya: Franco, Suárez, Felipe González… Un any després de presentar a Temporada Alta el judici Ruz-Bárcenas, ara, en clau de comèdia com a forma festiva de fer política, Teatro del Barrio esgrimeix la ficció contra la ignorància. Los montajes de Teatro del Barrio abordan la realidad política y social reciente del país con la intención de transformarla desde abajo. El rey esgrime de nuevo la ficción contra la ignorancia. Esta vez, con la monarquía como objetivo de sus críticas. 04
Les mises en scène du Teatro del Barrio abordent la réalité politique et sociale récente d’un pays avec l’intention de le transformer du bas vers le haut. El rey brandit la fiction comme arme contre l’ignorance. Cette fois-ci, avec la monarchie au centre de ses critiques.
Rere la màscara del rei caigut, hi sobrevolen d’altres personatges de la història recent d’Espanya Teatro del Barrio’s productions tackle Spain’s social and policial reality with the aim of transforming the country from below. El rey uses fiction to fight ignorance, this time with the monarchy as its target.
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Sobre l’obra... El rey
Foto: Alberto Vázquez
Quin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys? A quins fins ha servit? Quins són els objectius de la monarquia espanyola per les pròximes dècades? El Rey és una ficció on el seu personatge central es diu Juan Carlos I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al sotarrani. Com a mínim, simbòlicament un home que, pel que sembla, ja no serveix. Tot i que va servir molt. Però, per a què? Per a qui? Altres personatges d’aquest relat completament lliure són Don Juan de Borbón, Francisco Franco, Chicho Sánchez Ferlosio, Henry Kissinger, Adolfo Suárez i Felipe González. Un món d’homes en lluita per construir el món tal i com el conceben.
05
El president de l’Asociación para la recuperación de la memoria histórica, Emilio Silva, afirma que la construcció de la ignorància sobre el nostre propi passat es política d’estat a Espanya. El Rey, cinquena producció del Teatro de Barrio, és una ficció contra la ignorància. Amb la convicció de que només pot canviar la seva realitat aquell que la coneix.
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Treure la llengua i alçar el micro Creació contemporània La creació contemporània és la nostra col·lega. Ens entén i ens dóna veu. S’adreça a nosaltres de tu a tu, sense posar-se de puntetes ni mirar-nos de dalt a baix. A vegades no l’acabem d’entendre perquè mai no ens acabem d’entendre. Però és el nostre igual, ens interpel·la directament, no ens esquiva. Rebel davant del poder constituït, revela què ens preocupa i què ens hauria de preocupar. Posa un micròfon al mig de l’escena, distorsiona la realitat segons les circumstàncies del color del vidre amb què se la mira, i treu la llengua a la sacralització de la cultura perquè la natura humana és cultural i, doncs, canviant (no ens banyem mai dues vegades al mateix riu, però sempre hi ha rius per riure de gust junts: la cultura és social). El valor d’un festival com Temporada Alta es mesura, també, per com s’obre a la multiplicitat d’aquestes obres que procuren ser expressió directa del nostre temps de crisi. A vegades, la novetat desconcerta (igual que al carrer, de què ens estranyem). Però per això hi ha guies. Davant de tanta riquesa de propostes, si creem línies que uneixin els punts, de seguida ens adonem que hi ha zones de confluència clara entre els diferents conjunts (per això alguns títols apareixen una i altra vegada en els articles d’aquesta publicació). El teatre recorre al moviment en un mateix pla que al text, el circ es coreografia, la dansa parla, l’escena es fisicalitza i fins s’animalitza. Així que la característica més clara de la creació contemporània és la transversalitat, la hibridació, el mestissatge, la interdisciplinarietat, ser plena cruïlla de llenguatges, gèneres, textures i registres, per no renunciar a res ni del passat ni d’avui dia, però fer-ne ja un ús conscient, convertit tot en bagatge assimilat, ben paït, lluny de l’automatisme escleròtic de tants clixés i estereotips gastats de la cultura mainstream que ens embolica (en tots dos sentits del terme).
06
Bo és fer-ho jugant. Capgirar l’esperable. Assumir-se tal qual. L’escena contemporània ja no representa: presenta el que sí és (teatre), quan renuncia a la ficció del realisme per assumir la realitat de la ficció, el caràcter real d’aquest joc de la tramoia a la vista, de la veritat complexa de l’escena. Des del text que es recolza en el moviment o des de la dansa que també coreografia les paraules, no fan altra cosa companyies com El Conde de Torrefiel (La posibilidad que desaparece frente al paisaje) i Loscorderos.sc (La banda de la fi del món) o dramaturgs de pu(n)teria tan lúcida i juganera com Roger Bernat (a Please continue, el Hamlet que comparteix amb l’artista holandès Yan Duyvendak, o a We need to talk, farcida dels mil ecos
El tret més clar de la creació contemporània és la transversalitat amb què el cinema ha abordat les relaciones amoroses), l’Ernesto Collado de Constructivo (peça d’uns paletes-poetes subtitulada com a “Acción demoledora para inversores utópicos”, en col·laboració amb el milanès Piero Steiner), Pablo Gisbert amb Tania Beyeler (El Conde de Torrefiel) o Jordi Oriol amb Xavier Albertí (L’empestat), per limitar-ho sols a uns noms. Del que es tracta, també, és de no renunciar a la memòria i de visibilitzar silencis llargament instituïts, com fa Carme Portacelli a Només són dones (les preses polítiques durant la dictadura franquista) o, en un altre ordre de coses (la realitat sexual de la parella), el Roger Bernat de We need to talk.
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio La creació contemporània exerceix de columna vertebradora del festival. En el programa del 2015, són 28 les propostes classificades amb aquesta etiqueta. I deu formen part, a més, de la Setmana de la Creació Contemporània, quan en quatre dies (del dijous 19 de novembre al diumenge 22) apareixen concentrades per facilitar-ne l’accés conjunt. Aquesta desena de peces reuneix circ com el de Bèsties i El ball de Baro d’Evel (companyia que exerceix d’artista convidat i estrena el curt The ONE project #1) o un espectacleinstal·lació obertament tecnològic de la Connexió Flandes com Perhaps all the dragons. Horror vacui (#3) de la companyia flamenca Berlin, a més de la dansa de Mal Pelo d’El cinquè hivern, la desinhibició golfa de la gent d’Animal Religion a Indomador, l’anàlisi de les armes expressives del flamenc a UnDosTresUnDos del català instal·lat a Brussel·les Albert Quesada (per això forma part del cicle Connexió Flandes) o les obres ja esmentades de Collado, Loscorderos.sc i El Conde de Torrefiel, però només un dels dos muntatges de Bernat. L’etiqueta serveix de convit general. Passa que llança la canya a una conscient proposta d’heterogeneïtat. Fixem-nos-hi: les 28 obres classificades com a Creació Contemporània inclouen Foot-ball d’un veterà com Cesc Gelabert, però cap de les pel·lícules dels cineastes més actuals al Truffaut, ni el ja esmentat Només són dones de Portacelli, ni la fresca síntesi nuclear de la Terra Baixa de Pau Miró amb Lluís Homar, ni El rey de la compromesa gent de Teatro del Barrio, ni el Made in Girona: political mother de Hofesh Shechter amb tot de col·lectius locals, quan bé són obres contemporànies i grans apostes del festival. Aleshores, per què? Doncs perquè Temporada Alta pot marcar i suggerir itineraris, però sap que contemporani ho és tothom i que l’excursió se la fa cadascú. El present és de tots. Quim Noguero Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
07
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Sobre la companyia... Teatro del Barrio
La voluntat amb que es va obrir el Teatro de Barrio és obertament política: participar en el moviment ciutadà que ja està construint una altra forma de conviure. Aquest teatre neix de la gana de realitat. La realitat té sempre quelcom meravellós: per terrible que sigui, pot ser transformada. Si es coneix. I aquesta és la vocació del projecte: saber què està passant aquí, perquè no ens agrada i perquè volem canviar-ho. Aquest teatre pretén ser una assemblea permanent on mirar junts el món per, junts, imaginar un altre on la bona vida sigui possible. Els mitjans per fer política són la cultura i la festa. Teatre, música, poesia, ball, tallers de formació artística i la Universidad del Barrio. La Universidad del Barrio convoca a professors, investigadors i persones coneixedores per la seva pròpia experiència d’aspectes de la realitat i que el seu coneixement resulti útil per la transformació política. Va començar amb un curs d’història contemporània del nostre país (o països) que contrasta amb el relat oficial, al considerar-lo condicionat per masses omissions o manipulacions que impedeixen una visió clara del camí recorregut, necessària per entendre el lloc on avui ens trobem. Després se’ls va unir el curs d’economia. La Universidad pretén contribuir a desvetllar el funcionament del poder durant la nostra història (centrant-se en el període que va des de la Segona República fins avui) i rescatar la memòria de la lluita ciutadana contra aquest poder, és a dir, la lluita per la democràcia, les profundes arrels dels moviments que avui sacsegen el sistema. La Programación Teatral estable està marcada per l’humor polític i musical. A diversos espectacles es parla de la nostra història passada i present. S’explicarà, per exemple, que són realment, com funcionen i fins a quin punt condicionen les nostres vides (i porten fent-ho durant tota la història) la banca; les constructores, elèctriques i altres grans empreses; els mitjans de comunicació, o els partits polítics i els sindicats. A través de la programació
08
estable, no només es denuncia la capacitat dels grans interessos privats per dominar les vides de tots o el funcionament del poder institucionals al servei d’aquests interessos privats. També s’explicarà les alternatives que els ciutadans (a vegades, a través d’organitzacions estructurades i moltes altres vegades, al marge d’elles) han construït durant la nostra història i les alternatives que avui mateix s’estan construint. Sembla per fi estesa la idea de que el sistema que ordena la nostra convivència no només no val per la nostra felicitat, sinó que directament ens aniquila. Però potser no estigui tant estesa la idea de que puguem inventar-nos quelcom perquè tenim la imaginació suficient. Pot semblar dens i avorrit, tot el contrari: no hi ha entreteniment més apassionant que la realitat. Pot fer plorar, però segur, perquè així ho volem, anem a riure’ns. El Teatro de Barrio no és lloc per partits polítics ni cap estructura institucional. Sí pels moviments socials. Tota iniciativa ciutadana que lluiti pels drets de les persones tindrà lloc aquí. Perquè la festa? El sistema ens colpeja amb misèria, lletjor, depressió. Volem respondre amb bellesa, amb alegria. Una revolució sense sentit de l’humor segurament està condemnada a trair-se a sí mateixa, i en qualsevol cas, és un conyàs. La fase de desenvolupament actual del capitalisme, crida a la crisi (com es podria cridar guerra contra l’ésser humà), està expulsant milers i milers de persones fora del sistema, tirant-los al buit. Existeix la possibilitat de trobar-nos en el buit els uns amb els altres, després de tant de temps, decidir junts per fi com volem viure i fer una festa per celebrar que ja hem començat. Espectacles de teatre realitzats per la companyia: El Rey, Ruz-Bárcenas, Qué pasa en Madrid, Todo dice que sí, Las guerres correctes i Marca España.
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Alberto San Juan director i intèrpret
Pornografía barata i El fin de los sueños, totes dirigides per Andrés Lima; El obedecedor (dir. Amparo Valle); Perdida en los Apalaches (dir. Sanchis Sinisterra). Intèrpret i autor de Qué me importa que te ame, de les companyies Riesgo i Ración de Oreja. Al cinema ha intervingut a les pel·lícules: Casual day, de Max Lemcke; Días de Cine, de David Serrano; Bajo las estrelles, de Félix Viscarret, Los dos lados de la cama, de Emilio Martínez Lázaro; Garfia, de Manolo Matji; Haz conmigo lo que quieras, de Ramón de España; Cosa de brujas, de José Miguel Juárez; Valentín, de Juan Luís Iborra; El otro lado de la cama, de Emilio Martínez Lázaro, La ciudad de los prodigios, de Mario Camus; Zapping, de Juan Manuel Gómez Pereira; Entre las piernas, de Juanma Bajo Ulloa entre d’altres. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els següents premis: millor actor per Horas de luz (Festival de Cine Español de Toulouse); millor autor per El fin de los sueños (Premio Max 2002) i millor producció per Lo que España nunca pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente (Premio Max 2002).
Dirigeix i protagonitza Autorretrato de un joven capitalista espanyol i ha dirigit l’espectacle RuzBárcenas de Jordi Casanovas. Ha treballat als següents espectacles teatrals: Traición de Harold Pinter, Urtain, Tito Andrónico, Hamelin, Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente, Tren de mercancías,
09
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Luís Bermejo intèrpret
Ha treballat en el següents espectacles teatrals entre altres: Jugadores de Pau Miró, El minuto del payaso de José Ramón Fernández, Maridos y mujeres de Woody Allen, El traje de Juan Cavestany, El portero de Harold Pinter, El mesías de Steven Berkoff, El fin de los sueños de Alberto San Juan i La devoción de la cruz de Calderón de la barca. Al cinema ha intervingut, entre d’altres, a les següents pel·lícules: Magical girl, Gente en sitios, La montanya rusa, Los muertos no se tocan, De tu ventana a la mía, Una palabra tuya, Mortadelo y Filemón, Misión: salvar la tierra, La soledad, El mundo alrededor, Días de futbol i El otro lado de la cama. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els següents premis Trofeo ALCINE a la millor interpretació masculina per Todo un futuro juntos (Festival de Cine Alcalá de Henares).
Format a l’Escola de Cristina Rota, va debutar com a actor en el món de les sèries de televisió amb Maneras de sobrevivir, seguit de Tirando a dar, El asesinato de Carrero Blanco, Cheers, Familia: manual de supervivència, Amar es para siempre i Prim, el asesinato de la calle turco, entre altres capítols a diferents sèries.
010
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Guillermo Toledo intèrpret
Algunes de les seves obres teatrals més conegudes són Alejandro y Ana i Hamelin. Ha intervingut, entre altres muntatges, en el Montaplatos de Harold Pinter, (2012). A televisió va aconseguir la popularitat interpretant a Richard a la sèrie 7 vidas, a més de participar en el club de la comèdia i la sèrie Cuestión de sexo. La seva participació a la comèdia musical El otro lado de la cama el 2002 va incrementar la seva popularitat a Espanya. Ha esta guardonat, entre d’altres, amb els següents premis: millor interpretació de repartiment de televisió per 7 vidas (Premios de la Unión de Actores); millor interpretació masculina per After (Festival de Cine Espanyol de Toulouse).
El seu primerenc interès per la interpretació el va portar a traslladar-se a Estats Units el 1986, on va passar una temporada estudiant en un institut de teatre. Alguns anys més tard, ja de tornada a Madrid, es va inscriure a l’escola de Cristina Rota; allà va coincidir amb Alberto San Juan, amb el que poc desprès va fundar la companyia de teatre Animalario.
011
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
La premsa n’ha dit... “La obra está creada a partir de discursos reales del rey, entrevistas y fragmentos de libros de memorias. “Todo se va a basar en la realidad. No es un fábula ni una metáfora. Queremos ir directamente a la realidad, aunque a veces juguemos con ella teatralmente”, cuenta. Además, supondrá el regreso de los actores que fueron el germen de Animalario y la vuelta de Toledo a los escenarios de la capital tras algún tiempo [...]” Prado Campos El Confidencial “No se trata, aseguran, de una pieza burlesca ni de una parodia del anterior jefe del Estado. “Se le trata con muchísima humanidad -asegura Luis Bermejo, que da vida al monarca-. Se le intenta confrontar en situaciones muy oníricas que pasan en su cabeza para ayudarnos a entender a este personaje y lo que ha significado”.” Esther Alvarado El Mundo
La crítica n’ha dit... “Seria molt bo que aquest teatre que és tan pròxim al periodisme, però és molt més poderós perquè està carregat de vida, fes una gira per tot Espanya ara que els nous alcaldes i alcaldesses volen impulsar una altra manera de governar.” Ángeles González-Sinde El Periódico “Sigue la línea de teatro documental que inauguró Casanovas en ese mismo escenario. Se trata de una renovación adaptada a los tiempos del teatro político más convencional [...]” Escuela de Periodismo - UAM El País
012
FINESTRA D'AUXILI ÁNGELES GONZÁLEZ-SINDE
Teatro del Barrio Ángeles González-Sinde El Periódico 15/06/2015
Més articles de l'autor Vídeos verticals Miralls en què mirarnos Seràs la teva pròpia cap
Mida de lletra Enviar aquesta notícia Imprimir notícia ENVIA UNA CARTA DEL LECTOR
El + ElVist reyComen
Alberto San Juan - Teatro del Barrio
COMENTARIS
0
DILLUNS, 15 DE JUNY DEL 2015
Brecht creia que el teatre havia d'apel·lar no als sentiments dels espectadors, sinó a la seva raó. Havia d'entretenir, però ser capaç de promoure el canvi social. Als actors, més que identificar-se amb els personatges, els demanava que s'imbuïssin de realitat en fàbriques, tribunals, hospitals, escoles per expressar amb coneixement de causa el comportament dels seus contemporanis. Dissabte molts celebraven els seus nous despatxos municipals i jo vaig anar al teatre on Willy Toledo, Luis Bermejo i Alberto San Juan ens proposaven la història d'un individu, però també de tot un país. Amb la rara habilitat dels boníssims actors, ens van fer testimonis i partícips d'escenes que només coneixíem de segona mà. No és el mateix estar allà que t'ho expliquin. És el poder del teatre. Sobre el petit escenari del Teatro del Barrio de Madrid vam veure el rei Joan Carles de nen quan als 10 anys és presentat al dictador Franco, l'adolescent que accidentalment mata el seu germà, però també el monarca ancià ple de xacres que no troba sentit a una vida que tenia com a únic sentit recuperar la corona seguint el mandat del seu pare, Joan de Borbó. Cebrián, Suárez, Felipe González, Martín Villa, Tejero, Carrero Blanco, Kissinger, Chicho Sánchez Ferlosio i fins i tot Fernando Trueba acompanyen el Rei que unes vegades és interrogat i altres interroga quan no comprèn els canvis socials que amenacen la seva estabilitat. Seria molt bo que aquest teatre que és tan pròxim al periodisme, però és molt més poderós perquè està carregat de vida, fes una gira per tot Espanya ara que els nous alcaldes i alcaldesses volen impulsar una altra manera de governar. Fora de Madrid i Barcelona, els pocs teatres són públics, així que l'elecció dels responsables de cultura serà crucial. A les seves mans està la selecció dels testimonis de l'estat del món que els espectadors ciutadans podrem veure. No és una responsabilitat petita. Que Brecht els il·lumini. TEMES
El Rei abdica
Teatre COMENTARIS
013
0
ESCUELA DE PERIODISMO UAM-EL PAÍS El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
RUSIA SE UNE A FRANCIA Y BOMBARDEAN A LA VEZ LA CAPITAL YIHADISTA EN SIRIA »
URGENTE
Escuela de Periodismo - UAM El País 03/07/2015 ARTES ESCÉNICAS »
La crisis y la corrupción reavivan el teatro político FOTOGALERÍA El teatro político se reinventa Madrid
ÚLTIMAS NOTICIAS
Charlie Sheen anuncia que es VI positivo
Textos como 'Ruz-Bárcenas' renuevan el estilo e introducen la comedia y la sátira
ESCUELA DE PERIODISMO UAM - EL PAÍS
RECIBE LAS NEWSLETTE
ROCÍO AYUSO
Los Angeles
El actor lleva años en tratamiento
3 JUL 2015 - 17:10 CEST
Un talento malgastado Archivado en:
Alberto San Juan
Teatro
Movimientos sociales
Política
Cultura
Jordi Casanovas
Artes escénicas
Movimiento 15-M
Partidos políticos
Indignados
España
Podemos
Espectáculos
Sociedad
GREGORIO BELINCHÓN
Madrid
El éxito en 'Dos hombres y medio' acab
convirtiéndole en el actor mejor pagad
de la televisión estadounidense, pero s excesos interrumpieron su fama
30.000 coches del grupo emiten CO2 de más en España EFE
Madrid
El ministro de Industria cuantifica los
coches con exceso de emisiones y afirm que el fabricante de automóviles se ha ayudas del plan PIVE
ÚLTIMOS VÍDEOS
Terrorismo y deporte EL PAÍS
Desde del atentado de Múnich en 1972,
Enviar Imprimir Guardar
San Juan en 'Autorretrato de un joven capitalista español'. / TEATRO DEL BARRIO
episodios violentos
Alberto San Juan es actor, dramaturgo y activista. Su lugar de
Anonymous declara la guerra a ISIS: quiénes son y qué han conseguido
trabajo, la escena. Autorretrato de un joven capitalista español es el último texto que ha escrito y que protagoniza. Con él pretende gritar a las conciencias de todo aquel que se acerque a verlo a las tablas del Teatro del Barrio, la sala madrileña que impulsó el intérprete hace año y medio para hacer política desde la cultura. Un espacio escénico que es el ejemplo más significativo del nuevo auge que vive el teatro político. Este tipo de obras ha existido siempre, como prueban las infinitas versiones que se siguen haciendo del texto Antígona, del filósofo griego Sófocles. Pero la crisis y los escándalos de corrupción política
JOSÉ MANUEL ABAD LIÑÁN
Madrid
El colectivo de ciberactivistas declara p
segunda vez la guerra al Estado Islámi
desactivado 9200 cuentas de Twitter a
De Marcos: “Algunos jugadores pasaron más miedo que otros” AGENCIAS
Madrid
El equipo dirigido por Vicente del Bosq
ha llegado al aeropuerto de Barajas poc
antes del mediodía tras la suspensión d
han reanimado el interés por estas producciones, que ahora se presentan renovadas en los carteles de los teatros españoles.
http://elpais.com/elpais/2015/06/22/masterdeperiodismo/1434984906_909365.html[17/11/2015 13:54:26]
014
RECOMIENDA
Juicio a la mujer adúltera
catalán ha escrito una treintena de obras, gran parte de ellas con
Teatros del barrio
trasfondo político. Por eso sabe de primera mano que la crisis y la corrupción han tenido mucho que
la Nochevieja ANA CARBAJOSA
Hondón de las
La subida de las temperaturas ace
maduración de las uvas de Navid
El rey Alberto San Juan - TeatroFOTOGALERÍA del Barrio La Nochevieja se
ver enelque sepolítico haya |despertado nuevo La crisis y la corrupción reavivan teatro Actualidad | ELde PAÍS
sufren el ataque de plagas
el interés por usar la cultura
para remover conciencias, especialmente entre la gente joven. Eso sí, Una deesellas es Ruz-Bárcenas, un ya no un teatro político adoctrinador. “Ahora se hace un teatro textodirecto, que recrea la segunda más del que provoca sacudidas”, señala.
CRÍTICAS TEATRALES
declaración que el extesorero del PP Otra tendencia bastante actual es, como ya ha hecho la obra de prestó ante el juez Pablo Ruz en la Casanovas en Madrid Casanovas, recrear y entender la historia a través de personajes y Audiencia Nacional en 2013. El En presente reivindicativo hechos reales. El Rey, la apuesta para este otoño del Teatro del responsable del libreto es uno de los Barrio, también la firma Alberto San Juan, El y la protagoniza Luis drama del ‘caso Bárcenas’ dramaturgos más prolíficos en esta Bermejo, que se meterá en la piel del monarca Juan Carlos I. Sigue la temática, Jordi Casanovas. Con 15 Y el profe asesinó al alumno línea de teatro documental que inauguró Casanovas en ese mismo años de carrera a las espaldas, este Juicio aa los la mujer adúltera escenario. Se trata de una renovación adaptada tiempos del catalán ha escrito una treintena de teatro político más convencional, según Noelia Adánez, una de las Teatros del barrio obras, gran parte de ellas con coordinadoras de la sala. “El teatro es un arma muy poderosa de trasfondo político. Por eso sabe de transformación”, señala. primera mano que la crisis y la corrupción han tenido mucho que ver en que se haya despertado de nuevo el interés por usar la cultura para remover conciencias, especialmente entre la gente joven. Eso sí, ya no es un teatro político adoctrinador. “Ahora se hace un teatro más directo, del que provoca sacudidas”, señala. Otra tendencia bastante actual es, como ya ha hecho la obra de Casanovas, recrear y entender la historia a través de personajes y
LO MÁS VISTO EN...
Cuando el asesino anda suel EL PAÍS Twitter V la casa de enfrente) PATRICIA ORTEGA DOLZ
Fabián en Vallecas y su madre se Anonymous anuncia el1 presunto homicida casi a diarios Islámico
Fabián no murió de muerte na 2 Por qué el Estado Islámico
3 uvasLa del se españo Las deesposa la suerte ade proteger” la Nochevieja
ANA de lasq Así le conté a Hondón mis padres 4 CARBAJOSA
La subida de las temperaturas ace 5 Francia una inte maduración de las inicia uvas de Navid sufrenelelfeudo ataquedel deISIS plagas 6
La embarazada que se
Nochevieja se Bataclan La está bien
FOTOGALERÍA
7
Francia se rearma con
el terror LO MÁS VISTO EN... 8
Lo que se sabe del atentad
9
Identificados otros do
EL PAÍS
de París ESPAÑA
V
AMÉRICA
10 1
Directo | Hollande se Anonymous anuncia s martes Islámico
Bermejo, que se meterá en la piel del monarca Juan Carlos I. Sigue la
2
Por qué el Estado Islámico
línea de teatro documental que inauguró Casanovas en ese mismo
3
hechos reales. El Rey, la apuesta para este otoño del Teatro del Barrio, también la firma Alberto San Juan, y la protagoniza Luis
teatro político más convencional, según Noelia Adánez, una de las coordinadoras de la sala. “El teatro es un arma muy poderosa de transformación”, señala. El Teatro del Barrio es una cooperativa cultural que subsiste gracias a los 270 socios que han creído en el proyecto de participar en política a través de los movimientos ciudadanos surgidos a raíz del 15M. “Hay una sintonía con Podemos. De hecho, se presentó aquí”, cuenta Adánez. Esta sala también tiene su propia Universidad del Barrio, en la que
4 5
Programa de Podemos, es uno de los muchos nombres mediáticos que han ayudado a que la cooperativa haya salido adelante. En esa lista de socios aparecen nombres frecuentes en las reivindicaciones
http://elpais.com/elpais/2015/06/22/masterdeperiodismo/1434984906_909365.html[17/11/2015 13:54:26]
El Teatro del Barrio es una cooperativa cultural que subsiste gracias a los 270 socios que han creído en el proyecto de participar en política a través de los movimientos ciudadanos surgidos a raíz del 15M. “Hay una sintonía con Podemos. De hecho, se presentó aquí”, cuenta Adánez. Esta sala también tiene su propia Universidad del Barrio, en la que se imparten anualmente cursos abiertos de historia, economía y política. Su promotor, Juan Carlos Monedero, exsecretario de
Así le conté a mis padres q
Francia inicia una inte el feudo del ISIS
6
La embarazada que se Bataclan está bien
7
Francia se rearma con el terror
8 9
Lo que se sabe del atentad
Identificados otros do de París
se imparten anualmente cursos abiertos de historia, economía y política. Su promotor, Juan Carlos Monedero, exsecretario de
La esposa del españo proteger”
escenario. Se trata de una renovación adaptada a los tiempos del
015
Madri
ESPAÑA AMÉRICA Se cumple un año de la muerte de
10
Directo | Hollande se martes
visibilidad al teatro, porque esa idea contradice la esencia "de apoyar la cultura a través de un proyecto independiente". La iniciativa ha seducido, además de a varios artistas, a perfiles muy distintos, como arquitectos o economistas.
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
La crisis y la corrupción reavivan el teatro político | Actualidad | EL PAÍS
del sector de la Cultura como Alberto San Juan, Juan Diego Botto, Emma Suárez o Willy Toledo. Pero, como explica Adánez, no quieren explotar en exceso a los miembros más mediáticos para darle visibilidad al teatro, porque esa idea contradice la esencia "de apoyar la cultura a través de un proyecto independiente". La iniciativa ha seducido, además de a varios artistas, a perfiles muy distintos, como arquitectos o economistas. La programación es, igual que los socios, de lo más heterogénea. Desde musicales o sátiras, al teatro alternativo. No importa el género, todas son marcadamente políticas, aunque los socios matizan la definición dándole un cariz de renovación. “Pensamos que la cultura en sí es transformadora, si no, no es cultura”, apunta Adánez. “No se trata tanto de despertar conciencias como de acercar conocimientos a la gente. Que luego ya el público decida qué quiere hacer con sus conciencias”, concluye.
Un festival para retratar la sociedad La programación es, igual que los socios, de lo más heterogénea. Desde musicales o sátiras, al teatro alternativo. No importa el género, todas son marcadamente políticas, aunque los socios matizan la definición dándole un cariz de renovación. “Pensamos que la cultura en sí es transformadora, si no, no es cultura”, apunta Adánez. “No se trata tanto de despertar conciencias como de acercar conocimientos a la gente. Que luego ya el público decida qué quiere hacer con sus conciencias”, concluye. El próximo pase de 'Personas en la ciudad' es el 9 de julio. / FESTIVAL CONVIVENCIAS
Migraciones, diversidad cultural, política social y problemas de género. Todos esos ejes, que confluyen en el nuevo teatro político, están presentes el I
Un festival para retratar sociedad Festival de Teatro Con-Vivencias, al que sela podrá asistir hasta el 10 de julio en distintas salas del barrio madrileño de Lavapiés. “A la hora de hacer teatro reivindicativo y comprometido políticamente con los derechos humanos, la diversidad y la inclusión social existen una gran variedad de formatos y temáticas”, explica Virginia Fernández, una de las impulsoras del festival. Ese es el fin con el que nace Con-Vivencias, según el
http://elpais.com/elpais/2015/06/22/masterdeperiodismo/1434984906_909365.html[17/11/2015 13:54:26]
El próximo pase de 'Personas en la ciudad' es el 9 de julio. / FESTIVAL CONVIVENCIAS
016
Migraciones, diversidad cultural, política social y problemas de género. Todos esos ejes, que confluyen en el nuevo teatro político, están presentes el I
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
017
El rey Alberto San Juan - Teatro del Barrio
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
018
Amb la col路laboraci贸 de: