Llibret Teodoro Llorente by Falla Teodoro Llorente

AC FALLA TEODORO LLORENTE 2020

ELLES

TENEN LA FÃ&#x201C;RMULA

EDITORIAL Edita: AC Falla Teodoro Llorente

Impressió: Martínez Impresores S.l.

Coordinació: Sonia Urueña Pariente i Alicia Alcaide Piqueras.

Justificació de Tirada: 300 Exemplars. Difusió infinita a través de Xarxes Socials i en Issuu.

Equip de Treball: María Ferradas Calzada / Ana García Sifre / Alicia Alcaide Piqueras / Sonia Urueña Pariente / Víctor García Sifre / Alicia López González / Belén Navas Alcaide / Desan Sifre Alberola / Javier Fraj Alcaide.

Depòsit Legal: V- 466- 2017 Col·laboren:

Col·laboració Literària i Poètica: Sonia Urueña Pariente / María Ferradas Calzada / Victor García Sifre / Desam Sifre Alberola / Toni Iborra Torres / Alicia Alcaide Piqueras / Ana García Sifre / Marta Cabañas Urueña / Belén Navas Alcaide / Ada Fraj López / Yael Fraj Roda / Adrián Luna / Alberto Martínez Marzal / Alicia López González / Paula Sánchez Jiménez / Leonor Ortega López / Avelino Vicente Montesinos / Ester Urueña Pariente / Delisa Ibáñez García / Susana López Pavón / Elisa Oltra García / Isabel Cordero / Gloria Sánchez Moragas / Marta Martínez Sanz / Amparo López Rubio. Fotografies: Belén Caballero, Roberto Martínez, Lucía Ruiz i la Comissió. Disseny i Maquetació: Inproa Comunicación & Publicidad S.l. Il·lustracions: Victor García Sifre

L’Associació Cultural Falla Teodoro Llorente no s’identifica necessàriament amb els articles de les persones que han col·laborat. Aquest llibret ha participat en la Convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a La Promoció de l’ús del Valencià. El Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt ha prestat l’assessorament lingüístic per l’elaboració d’aquest llibret. Llibret imprés en paper reciclat sense blanquejar.

COL·LABOREN

GERMANOR

CREEM

PARLEM

OPINEM

IL·LUSIÓ

COMENCEM

ÍNDEX

6 7

08 46 62 82 92 114133

PRÒLEG

de l’equip del llibret En aquest exercici 2020, la Delegació de Llibret s’ha renovat totalment i ha format un equip amb gent de diferents edats i amb variada trajectòria fallera que han aportat idees innovadores, propostes amb estil, s’han proposat objectius atrevits i, sobretot, han participat amb molta il·lusió. El nou equip ha volgut donar un aire diferent i personal al nostre llibret fent girar la idea central entorn del paper de la dona en el camp de la investigació i la ciència.

COMENCEM

S’han realitzat entrevistes a diferents professionals del camp de la investigació que van ser projectades en la nostra Setmana Cultural, juntament amb l’exposició de la mostra realitzada a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica. A més, dones de diferents àmbits del món científic i tecnològic han realitzat expressament per a aquest llibret articles d’opinió sobre la situació de la dona en aquest camp des de la seua experiència personal. Incloent, també, l’article d’un doctor en física i president d’una associació científica, Sapiència, sobre el paper de la dona en la ciència. Així mateix, i atés que ha sigut el 55 aniversari de Mafalda, paradigma de la reivindicació femenina en molts camps i també en aquest de la situació de la dona en el camp de la investigació, incloem diferents vinyetes del còmic de Quino que fan referència a aquest punt.

També s’ha realitzat una recopilació i exposició dels articles de premsa en què es recullen els treballs i els assoliments de les dones científiques per tot el món. Una mostra d’això apareix en aquest llibret. D’altra banda, teníem la inquietud de conéixer l’interés i el coneixement de la nostra comissió del paper de la dona en la ciència, i per a això hem elaborat dos enquestes sobre el tema, una per als majors i una altra per als infantils, i hem extret unes conclusions molt il·lustratives. Finalment, s’ha volgut que la comissió infantil s’acostara una mica més al món de la ciència, per la qual cosa hem realitzat amb ells un taller amb diferents experiments. I fent el taller vam poder evidenciar una de les màximes de Marie Curie quan afirmava que «un científic en el seu laboratori no és només un tècnic; és també un xiquet col·locat davant fenòmens naturals que impressionen com un conte de fades». El taller va acabar amb la realització de marcapàgines amb vinyetes de Mafalda per a commemorar el 55 aniversari del naixement d’aquesta xiqueta curiosa i irònica que representa l’inconformisme de la humanitat, però amb l’esperança en la seua generació.

ELLES TENEN LA FÓRMULA

PORTADA «Elles tenen la fórmula» Ës el lema del nostre llibret d’aquest any 2019-2020. Potser parega el títol més enginyós per a introduir la nostra defensa de la figura de la dona en l’àmbit de la ciència, però per a nosaltres significa molt més que això. En el nostre llibret donarem veu a la lluita diària, i multiplicada per dos, de totes les científiques que ens envolten. Per una banda, elles sofreixen la mínima inversió econòmica que es dona al nostre país al sector de la investigació, i, d’altra banda, són víctimes del sostre de vidre i de la manca d’oportunitats laborals respecte dels homes. Les enquestes parlen per elles mateixes: les científiques sofreixen més la bretxa de gènere que ells, en les direccions empresarials hi ha molts més homes i els referents científics femenins són escassos.

fil conductor d’aquest estudi tracta sobre un tema poc valorat en la societat de hui en dia. «Elles tenen la fórmula» és el títol que resumeix de forma temàtica el contingut interior del llibret.

Quants noms de dones científiques famoses podríeu dir ara mateix? I d’homes? La resposta normalment és unànime: coneixem més homes rellevants per una simple raó, perquè no ens han parlat d’elles a les escoles. Des de Rosalind Franklin, qui va descobrir l’estructura de l’ADN i va ser sabotejada pels seus companys, fins a Margarita Salas, una referent espanyola. Des de l’Associació Cultural Falla Teodoro Llorente volem donar la màxima difusió de les nostres companyes científiques i el suport de la nostra petita gran família. Per això, la protagonista del nostre gran monument trencarà, literalment, el sostre de vidre, perquè elles tenen la fórmula.

Des del primer moment que vaig començar a pensar la idea per a la portada d’aquest llibret, a soles tenia una cosa clara: el color morat havia de ser el predominant. I és que el contingut del llibret ho requereix. La idea que plantejàrem des del començament voltava per tots els costats l’àmbit del feminisme. I com podreu descobrir més endavant, el

Això vaig voler fer jo amb la meua il·lustració: basant-me en un concepte clar, com era la dona i la ciència, el següent pas, i que sol ser el més complicat, era dur a terme una simplificació de la idea central per poder condensar tota la informació que volia transmetre al públic, però que al mateix temps sabera gràcies a l’ajuda gràfica de què parlàvem a l’interior. Així vaig arribar a la conclusió del que possiblement faria. Amb la simple idea del disseny d’un àtom, que actualment tot el món associa a temes relacionats amb la ciència, vaig transformar el que són els electrons que l’envolten per uns símbols de la dona.

Vaig presentar un esbós a l’equip que organitzàvem el llibret i després de la seua aprovació vaig passar el dibuix a format digital. Jo, personalment, treballe amb el que són els vectors; per tant, el millor programa dissenyat per a açò és l’Illustrator. Una vegada passat a digital vam fer proves de dimensions, colors, tipografies i disposicions. Sincerament, tenint una visió clara del que serà el disseny, posar-se mans a l’obra és fàcil, ja que, com sempre diuen, el més complicat i important són les idees. Víctor García Sifre

SALUTACIÓ

Alcalde de Sagunt Falla Teodoro Llorente – Dones científiques Amb mirada il·lusionada presenciem cada març com els nostres carrers s’omplin d’art i de llums. La nostra ciutat s’engalana per a rebre una de les festes més estimades i esperades per tots: les Falles. Històricament les comissions falleres poseu en relleu amb els vostres monuments temes de marcat caràcter local que preocupen a la societat i és necessari ressaltar i demandar. Amb el pas dels anys aquesta reclamació s’ha traslladat a tots els mitjans dels quals disposeu, convertint el Llibret o la Setmana Cultural en claus propulsores del canvi social a nivell local i global.

És sabut que el paper de la dona en la ciència ha sigut tristament oblidat. Per això, és admirable l’esforç realitzat per la Falla Teodoro Llorente per recuperar i reconéixer el treball de les dones científiques al llarg de tota la història. La festa de Sant Josep és pólvora, llums, música i art. Però també és reivindicació, inconformisme i exigència. Gràcies a les comissions falleres per donar visibilitat a diferents temes tan importants per a la ciutadania com el que aquestes línies ens ocupen, conjugau la festa amb la reivindicació de manera impecable.

Amb accions com la realitzada per la Falla Teodoro Llorente s’aconsegueix posar en valor i donar visibilitat al treball desenvolupat per les dones en un camp tan important per a la nostra societat com és la ciència.

Per a concloure m’agradaria agrair a la directiva, les Falleres Majors i els Presidents de la Falla Teodoro Llorente la seua implicació i treball realitzat per a aconseguir unes falles 2020 increïbles. Vosaltres sou els artífexs de la festa!

Marie Curie és una de les científiques més reconegudes, però no totes les dones han tingut la mateixa sort, moltes d’elles no estan en el nostre record encara que el seu llegat és conegut per tots i totes. És el cas del Wi-Fi. Va ser Hedy Lamarr la inventora de la tecnologia que originaria aquest sistema que ha revolucionat el món. Els ordinadors i aplicacions mòbils no haurien sigut possible sense Ada Lovelace, la primera programadora de la història. Tampoc podríem llegir llibres electrònics si no arriba a ser per Ángela Ruiz Robles, coneguda per desenvolupar la primera “Tablet”.

Només em queda desitjar-vos unes Falles 2020 inoblidables, envoltades d’amics i familiars. Gaudiu de cada moment i cada vivència, perquè quedarà gravat en el record per sempre. Sou una falla que duc molt prop del cor i espere poder gaudir alguns d´eixos moments amb tots vosaltres. Que visquen les Falles! Darío Moreno Lerga, Alcalde de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt.

SALUTACIÓ

President FJFS Benvolguts fallers i falleres Aprofite aquestes línies per poder dirigir-me a totes i tots. Enguany és el meu primer any com a president executiu de la FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat ostentar aquest càrrec. Igual que vosaltres, compartisc l’estima per la nostra festa, units treballem amb la resta de les comissions i la junta executiva de la Federació Junta Fallera de Sagunt per un fi comú, les nostres falles, les falles del Camp de Morvedre. M’agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com sempre atents, escoltant, donant suport i lluitant al costat del nostre col·lectiu per mantindre les tradicions de les nostres arrels, ja que ells també formen part de la nostra Federació. És una gran satisfacció per a mi veure com la vostra comissió, amb l’espenta i l’esforç de totes les falleres i fallers, treballa per mantindre viva una festa i les nostres tradicions, no sols del món faller, sinó del folklore, les arrels i la cultura valenciana. Amb la vostra participació en els actes i les activitats organitzats per les diferents delegacions de la FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de divertir-vos amb la resta de comissions, feu més gran si cal el nostre món faller. També, una mostra del gran treball que feu és aquest llibret.

Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les falleres majors, Ana i Alicia, com també als presidents, Francisco Javier i Hugo. Enhorabona per ser els representants d’aquesta gran comissió, vos desitge que tingueu unes molt bones falles i que gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables. Als veïns, que viuen al voltant del casal, vull agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobretot en la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre la harmonia al barri. Gràcies. Falleres i fallers de l’Associació Cultural Falla Teodor Llorente, en breu iniciarem la tant esperada setmana fallera, que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots, amb les ganes i la il·lusió que ens caracteritza, però sobretot amb responsabilitat i civisme, omplint els carrers amb música, pólvora i amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant per què som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Bones Falles 2020 Jaime Gil i Arastell President executiu de la FJFS

SALUTACIÓ President 2020

Quasi sense adonar-me’n, estic un any més davant de l’ordinador tractant d’expressar allò que sent a pocs dies que arribe la festa que tant enyorem durant tot l’any: les nostres volgudes falles. Aquest any 2020 torne a presidir per segon any la falla de la qual soc faller prop de trenta anys i la qual considere que forma part des de ja fa temps de la meua vida. I puc dir que aquest està sent un any inoblidable tant per a mi com per a la meua família. Sempre envoltat per gent volguda que ens està emparant en tot moment fent que aquest any estiga sent una festa completa per cadascú de les persones que formem aquesta Comissió. I és que tant durant tot l’any com darrere de cada acte sempre ha d’haver persones disposades a dedicar part del seu temps i el seu esforç perquè tot isca tal com s’espera. Sense vosaltres la festa no haguera sigut possible. A tots ells gràcies de tot cor per la complicitat i la seua implicació. A tota la Comissió de Teodoro Llorente m’agradaria dir-vos que encara que l’any està arribant al seu final ens queda la setmana més intensa carregada d’actes, festa, pólvora, música i sentiments, i que hem de viure-la amb la passió i la intensitat que es mereix la que per a molts de nosaltres és la millor festa del món. També vull recordar tres persones que m’acompanyen aquest any. Espere que estiga sent un any ple d’emocions i moments de record com ho està sent per a mi. Disfruteu de tot allò que encara ens queda per viure.

Per últim vull agrair a tots els col·laboradors que d’una manera desinteressada han participat al llarg de l’any el mateix que als nostres veïns del barri. També vull donar les gràcies a aquelles persones que han col·laborat en la realització d’aquest llibret enfocat al paper que ha tingut la dona en la ciència al llarg dels anys. El propòsit es posar en valor i donar visibilitat al treball desenvolupat per elles en un camp molt important en la nostra societat. Sols em queda desitjar-vos a tots unes bones festes i que tingueu sempre un bon record d’aquest any!!! Visquen les falles i visca Teodor Llorente!!!

Javier Fraj Juberias

President executiu AC Falla Teodoro Llorente

SALUTACIÓ Fallera Major 2020

Sempre, el març és especial. És alegria, il·lusió, festa. És música i és pólvora. Cada mes de març és especial, però permeteu-me que vos diga que per a mi no n’hi haurà un altre igual.

O RO LLO OD

TE REN

SAG

R TO

E U

FALLA TE

Enguany tinc el privilegi de ser jo qui represente esta gran comissió i no puc estar més orgullosa. Este càrrec és per a mi tot un repte i una gran responsabilitat. Davall del nostre escut es troba una comissió compromesa amb la cultura, amb la festa i amb la tradició, una comissió que treballa de manera incansable per defensar la igualtat, per educar els més menuts en uns valors inclusius, de paritat i respecte. Valors que queden reflectits en tots els actes del nostre exercici faller, enguany amb la temàtica «Elles tenen la fórmula», que tracta de donar visibilitat al paper de les dones en la història de la ciència. Raó per la qual estic doblement agraïda a la nostra falla, que ha unificat en el 2020 dos de les meues grans passions. El nostre monument mostra referents per a dones futures que com jo decidisquen dedicar la seua vida a la ciència, ajudant a construir el camí en esta gran lluita. Esta mateixa comissió m’ha vist créixer i ha cuidat de mi dia a dia, mostrant-me una estima que fa que anar a la falla siga per a mi com tornar a casa. Totes i cadascuna de les persones que la formem compartim un gran amor per esta festa que fa que aprofitem la mínima oportunitat per a gaudir de la nostra estimada falla.

Vull agrair enormement tot el treball que heu realitzat en este últim any. Sabem que una falla es fa des de dins, que les coses sempre són més complicades del que pareixen, però amb vosaltres no hi ha impossibles. Gràcies per ser persones extraordinàries, pel vostre treball incansable i per tota la dedicació que poseu en la Teodoro. A qui s’estrena enguany en la nostra comissió, espere que estes paraules que hui són meues prompte es convertisquen en sentiments compartits. Este 2020 ha portat a les nostres cases nervis i alegria, ha fet que les nostres famílies vibren de felicitat amb nosaltres. Javi, Alicia i Hugo, encara queda el més important. Quina sort passar estos dies al vostre costat! Fallers, falleres, per fi ha arribat la nostra setmana gran. Les falles ja estan al carrer, comença el compte arrere. Falles 2020, vos estem esperant! Ana García Sifre Fallera Major AC Falla Teodoro Llorente

COMISSIÓ Executiva

DELEGACIÓ CASAL: Vicente Ferrer Alcamí Juan Alegre Martínez Jorge Felipe Negro Cristian Parras Salazar

DELEGACIÓ IGUALTAT: Sonia Urueña Pariente

LOTERIES: Ruth Sesé Herranz

DELEGACIÓ DISFRESSA CAVALCADES: Alicia Alcaide Piqueras Belén Navas Alcaide Víctor García Sifre

VICEPRESIDÈNCIA SEGONA: Sandra Castillo Munera

COMPTES: Desam Sifre Alberola

DELEGACIÓ COMPARSES: Sarai Sayas González

DELEGACIÓ PIROTÈCNIA: Isidro Gallardo Campayo Miguel Ángel Soriano García

DELEGACIÓ D´ESPORTS: Álvaro Alcaide Sánchez Fran Río Molla

VICEPRESIDÈNCIA TERCERA: Vicente Ferrer Alcamí

TRESORERIA: Alberto Martínez Marzal

VICEPRESIDÈNCIA QUARTA: Víctor Secundino Ruiz Pons

DELEGACIÓ INCIDÈNCIES: Sonia Urueña Pariente

DELEGACIÓ CULTURA: Ainhoa Alcaide Sánchez Ana García Sifre

DELEGACIÓ PLAYBACKS: Helena Tortajada Macián José Vicente Gollart Royo Esther Moreno Ojeda

VICEPRESIDÈNCIA QUINTA: Fran Rio Molla

DELEGACIÓ ACTIVITATS DIVERSES: Desam Sifre Alberola Matilde Iborra Puente Mª José Gallardo Fernández

DELEGACIÓ CARROSSA: Paula Mínguez Gandía David González Andrés Víctor García Sifre Alicia López González Jorge Ballester Robles Paula Ballester Robles Patricia Cebrián Moya

PRESIDÈNCIA: Javier Fraj Juberias

VICESECRETÀRIA: Sarai Sayas González

VICEPRESIDÈNCIA PRIMERA: Alfredo García Ribes

SECRETÀRIA GENERAL: Alicia López González

DELEGACIÓ D´INFANTILS: Marta Cabañas Urueña Alicia López González

DELEGACIÓ LLIBRET: Víctor García Sifre Alicia Alcaide Piqueras Sonia Urueña Pariente María Ferradas Calzada Belén Navas Alcaide Alicia López González Ana García Sifre Desam Sifre Alberola Marta Cabañas Urueña

ARXIU I BIBLIOTECA: Cintia Gavilán Martín

COMISSIÓ Major

Ana García Sifre Javier Fraj Juberias Álvaro Alcaide Sánchez Ainhoa Alcaide Sánchez Alicia Alcaide Piqueras Sandra Alcaraz Labrador Daniel Alegre López Juan Alegre Martínez Daniel Alonso Roca Jorge Ballester Robles Paula Ballester Robles Juanfran Ballester Jurado Mª Carmen Barceló Tur Andrea Barrios Cabeza Gemma Bembibre Villalba Cristina Bembibre Villalba Celia Bermúdez Iban Raquel Brinquis Seco Christian Caballero Briones Quique Cabañas Miguel Marta Cabañas Urueña Paula Camarasa López Sandra Castillo Munera Patricia Cebrián Moya

Pablo del Rincón Gabarda Andrea Escrig Castillo Mar Escusa Blanco Laura Esquer Calomarde Jorge Felipe Negro Silvia Felipe Pérez María Felipe Tejedor Laura Fernández Rueda María Ferradas Calzada Vicente Ferrer Alcamí Carolina Fuertes Gallur Minerva Galdran Escribà Jorge Gallardo Martín Mª José Gallardo Fernández Isidro Gallardo Campayo Benjamín Gallardo Castillo Rut García Hiraldo José Alfredo García Ribes Patricia García Yuste Marta García Gosp Eva Mª García Olivares Víctor García Sifre Cintia Gavilan Martín Andreea Geanina Oancea

José Vicente Gollart Royo Yasmina Gollart Royo Jorge Gómez Cabrera Javier Gómez de la Piedad Eva Gómez Quesada Patricia Gómez Navarro Rosario Gómez Martín Belén Gómez Cabrera Mª Pilar Gómez de la Piedad David González Andrés Paquita González Redón Mª Carmen Hiraldo Giménez Antonio Iborra Torres Matilde Iborra Puente María Lázaro Espino Alicia López González Sandra López Fernández Miguel López Iranzo Julia Martín Salvador Nathalie Martín González Víctor Martínez Gómez Alberto Martínez Marzal Beatriz Martínez Gualda Rubén Martínez Sevilla

Mariam Mas Massani Paula Mínguez Gandia Roser Monterde Raygal Alberto Moral Piñol Alba Pilar Morcillo González Inmaculada Morcillo González Aurora Moreno Martí Esther Moreno Ojeda Cristina Muñoz Bueno Vanessa Muñoz Bueno Belén Navas Alcaide Shayla Nicolau Baena Candela Noverques Gómez Enrique Noverques Gil Rocio Noverques Gómez Marta Núñez Salvador Leyre Padilla Senent Cristian Parras Salazar Lydia Pérez Serrano Olga Pérez Aucejo Lorena Piñol Molina Cristian Rams Conejos Francisco Rio Molla Rocio Robles Felipe

Mª Carmen Robles García Andrea Rodríguez Díaz Víctor S. Ruiz Pons Kasia Rutkowska Sesé Alba Sánchez Rodríguez Roberto Sánchez Giménez Paula Sánchez Jiménez Cristina Sanchis Martín Sarai Sayas González Ruth Sesé Herranz Desam Sifre Alberola José Manuel Solà Alcaide Marta Soler Forner Chintia Soler Forner Miguel Ángel Soriano García Alberto Teruel Villaroya Helena Tortajada Macian Zaida Tortajada Morcillo Sonia Urueña Pariente Verónica Vela Vela

Les falles no són solament festa, són moments compartits amb família i amics, són alegria, nervis, il·lusió i sobretot sentiment. Des de ben xicotet he viscut les falles en totes les seues parts i tradicions, gaudint cada cançó de xaranga, olorant cada essència de pólvora i cantant cada una de les lletres de la Teodoro.

FALLA TE

Per això vull que enguany tota la família teodorita puga gaudir de les falles, tal com jo ho faig. No vull oblidar-me de la meua família que està recolzant-me en tot moment i pendent de que tot isca de la millor forma possible. Gràcies! He de donar les gràcies a totes les persones de la meua comissió que amb el seu treball estan aconseguint que enguany siga màgic i, sobretot als Teodoritos Menuts, que sempre estan al meu costat i ens acompanyen a Alicia i a mi en les moltes activitats que fem en el casal. Espere que aquestes Falles 2020 siguen inoblidables per a tots. AMUNT TEODORO! SEMPRE TEODORO!

Hugo Cabañas Urueñas President Infantil AC Teodoro LLorente

N GU

R TO

Ser President Infantil de Teodoro Llorente és un dels millors regals que podria tindre. Estic molt content també perquè m’acompanyen Alicia, Ana i Javi. Amb ells tot és més fàcil i divertit. M’agraden molt tots els actes als quals assistim perquè a més he fet molt bons amics entre els representants de les altres comissions. Amics que de segur romandran per sempre.

O RO L OD

RENTE LO

SALUTACIÓ PI Falla Teodoro Llorente

Soc Alicia, Fallera Major Infantil de Teodoro Llorente. Per fi s’ha complit el meu somni des que era xicoteta: representar la falla que m’ha vist nàixer. Estic molt orgullosa d’estar tan ben acompanyada enguany per Hugo, Ana i el meu pare. Gràcies a ells cada acte ha sigut molt especial i sols puc tindre paraules d’agraïment. També vull donar les gràcies als meus pares i als meus germans per la seua paciència durant tot l’any, i especialment en aquells moments d’esgotament. Vull recordar-me de totes i cada una de les persones que formeu esta gran família de Teodoro Llorente, i especialment de la xicalla. Gràcies per estar al meu costat i mimar-me tant. Espere representar-vos com mereixeu.

SALUTACIÓ FMI Falla Teodoro Llorente

No em puc oblidar de tots el representants del 2020. No he pogut tindre més sort que compartir amb tots vosaltres este any tan important. Vos portaré sempre al meu cor. Vos desitge unes Bones Falles a tots!!! Visca la Falla Teodoro Llorente i visca el 2020!!! Alicia Fraj Alcaide Fallera Major Infantil AC Teodoro LLorente

COMISSIÓ Infantil

SOCI D´HONOR

Àngel Gallardo Callado

Alicia Fraj Alcaide Hugo Cabañas Urueña Nerea Arenas Escat Ferran Arnau Soriano Laura Escánez Navas Víctor Escánez Navas Nerea Ferrer Gavilán David Fortea Antonino Jaime Fraj Alcaide Javier Fraj Alcaide Alba Furió Morcillo Joel Furió Morcillo Ángela Gallardo Castillo Lola Gallardo Castillo Jaime Gallardo Martín

Nerea García Galán Paula García Galán Alejandra Gómez Alcaraz Ainhoa Gómez Segura Celia Gómez Vila Mar Martín Tortajada Elena Moral Piñol Abril Muñoz Sayas Mireia Pérez Rodríguez Mateo Rio Alcaide Aitana Rubio Aparicio Altea Sampedro Aparicio Daniel Vives Gallardo

PERSONES ASSOCIADES

Mª José Antonino Soria Nuria Aparicio Beltrán Tania Barrena Gómez David Fortea Albalat Ruth Galán Mejías Juan Manuel García Sanchís José Miguel Gómez Silla Alicia López Maorad Mª José Martín Lorenzo Sergio Pérez Fotuño Verónica Rodríguez Martínez Guillermo Sampedro Ruiz Eva Vila Gumbau Sergio Vives Bullejos

RECOMPENSA Matilde Iborra

RECOMPENSES COMISSIÓ Majors FJFS

(Sagunt)

MASCLET D’OR Alicia López González / Vicente Ferrer Alcamí Candela Noverques Gómez

MASCLET D’OR AMB FULLES Roberto Sánchez Giménez / Ainhoa Alcaide Sánchez

MASCLET DE DIAMANTS Alicia Alcaide Piqueras

COMISSIÓ Majors JCF (València) BUNYOL D’OR Ana García Sifre

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Sandra Castillo Munera / Desamparados Sifre Alberola / Alba Morcillo González

BUNYOL D’OR I BRILLANTS Belén Navas Alcaide

MASCLET D’ALTA DISTINCIÓ AL MÈRIT FALLER Matilde Iborra Puente

COMISSIÓ Infantil (fjfs)

COMISSIÓ Infantil JCF (València)

MASCLET D’OR

DISTINTIU D’OR

Mireya Pérez Rodríguez

Lola Gallardo Castillo / Alicia Fraj Alcaide Alba Furió Morcillo

MASCLET D’OR AMB FULLES Lola Gallardo Castillo / Javier Fraj Alcaide Hugo Cabañas Urueña / Alicia Fraj Alcaide / Alba Furió Morcillo

DISTINTIU COL.LECTIU AC Falla Teodoro Llorente

MASCLET DE DIAMANTS

BUNYOL COL.LECTIU D’OR I BRILLANTS

Víctor Escánez Navas / Laura Escánez Navas

AC Falla Teodoro Llorente

Matilde, segur que guardes grans records i històries viscudes al llarg de tants anys d’història recorreguts de manera intermitent en la nostra comissió, l’AC Falla Teodoro Llorente. Però també els tenim presents tots nosaltres, des del teu any com a Fallera Major fins a les innombrables presentacions, crides, i un sense fi d’actes en els quals el teu granet d’arena ha sigut determinant. No sabríem dir què seria de la nostra comissió el dia de la Cavalcada sense els teus arranjaments, braç a braç al costat de Desam, que aconsegueixen realçar una disfressa en un tres i no res. També hauríem de parlar de l’impressionant treball decoratiu que engalana cada esdeveniment faller de la nostra comissió. El teu arrelament faller ha fet que per la nostra falla haja passat part de la teua família, per

això el teu nebot Toni és membre de la nostra gran família fallera. En aquest any 2020 et guardonen amb la màxima condecoració fallera, el Masclet d’Alta Distinció al Mèrit Faller, una insígnia que recull tota la teua passió, entrega i amor per les Falles i per la nostra comissió, la Falla Teodoro Llorente. Matilde, en nom de l’AC Falla Teodoro Llorente volem agrair-te el teu fidel compromís i dedicació a la nostra gran família fallera. T’estimem!

POESIA PRESIDENT Javier Fraj Juberias Javi, fa molts anys, vas començar a formar part de la nostra comissió. Primer vas pertànyer a la comissió infantil, al costat de fallers i falleres que hui encara continuen al teu costat com si no hagueren passat el temps. Tota la teua joventut ha estat vinculada a la falla, allí has crescut com a faller i com a persona, gaudint de cada acte i participant activament en la comissió. Però si una cosa important ha marcat en la teua vida, ha sigut trobar l’amor i formar una família. Representes a la nostra comissió per segon any consecutiu, assumint la responsabilitat que d’ocupar aquest càrrec. Saps escoltar, eres pacient i tolerant, sempre tractant que tots els fallers estiguen a gust i senten la falla com a seua. Saps transmetre la teua passió per la música, la pólvora i la tradició fallera. I que dir-te de la gran família Teodoro que has descobert i que continua creixent cada any. Caminant en la mateixa direcció i perseguint el mateix objectiu, fer de la nostra falla una associació millor cada dia. En tota la teua trajectòria fallera has demostrat ser solidari i compromés, treballant per i per a la falla, amb l’única finalitat de prosperar i evolucionar, amb el màxim respecte al valor cultural que les falles representen. Sempre des d’una visió totalment renovada, actual i igualitària. Nosaltres tenim la sort de tindre’t, de compartir amb tu tantes i tantes setmanes falleres, sempre amb la mateixa il·lusió i gaudint de cada acte. Sabem que continuaràs aportant a la festa, treball, dedicació i sobretot passió. Inculcant el teu amor per les falles als més xicotets. Gràcies per tant.

POESIA FM Ana García Sifre Tu em llegires a mi, i jo havia de tornar-te tota la felicitat que suposa aquest moment. Algú m’haurà de perdonar, però pense que una germana és una de les millors coses que et pot donar la vida. Ana, de tu he aprés a ser millor persona, a saber afrontar situacions difícils amb la serenitat més gran possible, però sobretot a lluitar, lluitar pels somnis propis, per les coses que una persona vol i ningú regala, que amb esforç i dedicació a la fi es poden aconseguir. Mai trobaré la forma d’agrair-te el teu esforç per obrir un camí de llibertat i una mica d’independència a casa. No és que la nostra casa fora un castell, però Bea sempre em tira en cara les vesprades que passàreu al saló de casa plorant perquè arribares més tard de les 2, i després arribí jo i amb 16 anys se’m feia de dia. Ho cregues o no, a casa se’t troba a faltar, a no és per allò que diuen que les esbroncades es divideixen entre les dos, sinó que (i qui tinga germana o germà ho podrà corroborar) els porus i els granets no me’ls puc guardar dues setmanes perquè me’ls lleves quan arribes. Enguany, a casa es viu un ambient totalment diferent del dels darrers anys: les falles han passat a ser un tema de conversa diària, ens sabem quasi tot el protocol faller (dic quasi perquè és una missió impossible), i fins i tot podria anomenar-te tots els vestits de Marina que tant hem xafardejat. Hui tothom que comparteix aquest somni amb tu estem plens d’alegria i il·lusió, i és que veure’t eixa cara d’emoció que inconscientment se’t posa quan s’apropa un acte és suficient per a continuar treballant per tu. El papa i la mama no poden estar més orgullosos de la seua filla, que tan alt ha deixat el llistó, i no mentiria gens si diguera que aquest any tornes a ser la reina de la casa encara que no hi estigues. Dubte que de totes les persones que coneix la mamà a Sagunt, alguna no sàpia que la seua filla és la Fallera Major de la Teodoro Llorente. Pot paréixer que no, però quan no estem davant se’ls ompli la boca parlant de la seua filla i ensenyant fotos d’ella. Però és que si et pares a pensar, és el més normal, perquè el teu regnat ha dut a casa un ambient de contínua celebració (i entre parèntesis d’estrés i angoixa), però que com ja he dit soles fan que provocar més emoció i alegria. Pense que després d’aquest exercici en la falla podríem muntar una sèrie d’empreses que variarien un poc entre organització de càterings o wedding planners i maquetació, disseny de vestuari o jardineria. Perquè tot açò que fins a hui dia ha funcionat, és gràcies a una comissió increïble que hem format enguany i a la qual sempre estaré agraït. Ana, enguany tu ens representes. Representes un sentiment del qual poca gent pot presumir, i que a hores d’ara estem mostrant als nostres amics i amigues que hui ens acompanyen ací dalt. Les falles estan dins de tu, dins dels dos. I quan arriba el març, al nostre cos s’activa un clic que ens augmenta l’energia i que durarà fins al 20 de març. No penseu que m’he oblidat de vosaltres, Alícia, Hugo i Javi: enguany heu passat a formar totalment part (encara que ja ho éreu) de la família García Sifre: gràcies simplement per ser com sou i compartir aquest somni conjuntament! Ana, el meu torn ja acaba, ara et toca a tu. Vull des del més profund del meu cor que aquest any siga inoblidable per a tu, que tots els moments siguen els millors possibles; nosaltres estarem ací darrere perquè tot isca rodat. I, recorda-ho: soles has de ser tu mateixa, la perfecció no existeix, però tu eres l’excepció que trenca la norma. T’estime.

EU RE KA 34

CRÍTICA Monument Gran

LEMA: “EUREKA” ARTISTA: Daniel Barea Ortiz. VERSOS: Adrián Luna.

COS CENTRAL I REMAT Bufen vents nous, És hora de canviar, I veure tot allò, Que les dones han inventat. Açò no és cosa d’homes sols, És cosa d’esforç i treball, I anem a parlar dels tòpics, I de les desigualtats sense trellat. Damunt de la rosa dels vents, Trobarem una dona al remat de la falla, Que representa a totes les inventores, Que pel món han donat la talla. Rodejà de provetes i invents, Parlarem sense tallar-nos, De com discriminem el seu treball, Cosa que deuria avergonyar-nos. La ciència i el saber, De sexe no hauria d’entendre, I pel bé del planeta, Una llum d’esperança hem d’encendre.

ESSÈNCIA - COMISSIÓ Monument Gran

ESCENA 1 Una cosa està molt clara, I em plena d’indignació, Hi ha més diners pels esports, Que per a ciència i educació. La gent hauria de tindre més interés, En la ciència i la seua evolució, No en el Madrid i el Barça, I en els seus marcadors. ESCENA 2 Per favor un poc de silenci, Que estem de reunió, Per veure els gràfics, I l’escassa inversió. No hi ha diners per a ciència, I si eres dona, menys sou Guanyaries més diners, Si tingueres uns bons ous. ESCENA 3 Un canvi necessari de papers, Ja era hora d’un poquet d’igualtat, La dona treballant i investigant, I ell en casa amb la feina de la llar. ESCENA 4 Ací està Super Woman, Una heroïna que vol lluitar, Creuant el sostre de cristal, I a les empreses cara plantar.

Com a resposta al desconeixement general quan parlem de dones científiques, des de l’AC Falla Teodoro Llorente volem centrar la temàtica del nostre monument en aquest col·lectiu. L’11 de febrer, l’Organització de les Nacions Unides commemora el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, i nosaltres volíem aprofitar enguany la nostra setmana fallera per a posar en valor aquestes dones. Són molts els motius que, per desgràcia, ens obliguen a reivindicar millores per a elles. Fent un recorregut al llarg de la història, és fàcil trobar episodis que mostren les diferències entre gèneres. Una dada àmpliament coneguda és la distribució dels Premis Nobel: des de 1901, tan sols 54 dones han sigut guardonades amb aquest premi. Són milers les aportacions de les dones al món de la ciència, centenars de descobriments que han permés fer un llarg camí i obrir portes a futures investigacions que comporten canvis transcendentals en la vida tal com la coneixem hui en dia. Llavors, per què aquestes contribucions no han sigut premiades? Aquest repartiment no mostra la realitat actual de laboratoris i universitats, on cada vegada és major la presència de les dones. Presència que, no obstant això, continua sense ser comparable a la de l’home quan parlem de llocs de responsabilitat, el denominat sostre de vidre. En el nostre monument volíem mostrar les dificultats que troba una dona en la seua carrera quan es tracta del desenvolupament professional. Les Superdones que volen posicionar-se com a alts càrrecs, bé siga en la indústria privada o en la pública, necessiten enfrontar-se dia a dia a micromasclismes i a situacions compromeses. És molt més habitual discutir sobre aspectes personals i familiars com la flexibilitat horària que fer-ho sobre temes professionals, com la

promoció interna. Per això, Superdones com la científica María Blasco, directora del CNIO, advoquen «per fer polítiques més agressives que les que s’han fet fins ara, perquè totes aquestes dones que estan súper formades ocupen els llocs més alts i reben diners suficients per a investigar». La discriminació en aquest aspecte s’estén també a l’àmbit familiar: el rol de la dona lligat a l’atenció dels fills i de la casa continua estant present en l’actualitat. Aquest paper ha de ser flexible i compartit, i per a això és necessari que la conciliació familiar es done per a tots dos sexes. I parlant d’aquests aspectes, no ens podem oblidar de tractar la disparitat salarial. Fa una dècada, fins i tot podíem observar diferències d’entorn al 20 % entre el sou mitjà europeu de científics i científiques. És cert que aquest aspecte ha anat evolucionant gràcies a les fortes pressions que han exercit diversos col·lectius feministes per a obtindre una igualtat econòmica entre homes i dones i que la desigualtat ja no és tan evident quan parlem de persones que ocupen llocs equiparables. De totes maneres, es continuen donant condicions de contractes precaris que dificulten enormement la dedicació completa a la ciència. L’infrafinançament en aquest sector, sobretot en l’àmbit públic, implica un problema afegit per al desenvolupament laboral de les professionals. L’AC Falla Teodoro Llorente vol des d’ací homenatjar totes aquelles dones que van ser, són i seran pioneres i lluitadores, totes aquelles que no han obtingut el reconeixement merescut, que s’han topetat amb dificultats majors per ser dones i que encara així s’han sobreposat a les circumstàncies i són hui referents per a totes nosaltres.

POESIA PRESIDENT INFANTIL Hugo Cabañas Urueña Com l’alba de cada dia, carregat d’il·lusió, ple de nervis, d’alegria i amb eixe somriure de satisfacció que tant el caracteritza. I és que Hugo és això: optimista, alegre, amic dels seus amics i sempre disposat ajudar en tot. El que veu sempre el color inclús quan els dies són grisos, i el que té el cor més gran inclús sent el més xicotet.   En la presentació per fi vas poder dir que ets president infantil de la teua volguda falla, la mateixa que des del primer minut en què vas entrar per la porta del casal vas créixer com a faller i sobretot com a persona. Eixa que defendràs i representaràs amb gran sentiment i orgull. On has fet tants amics que de segur en el futur romandran i et seran imprescindibles.    Hugo no va dubtar en cap moment d’acompanyar a Alícia, que és tant la seua fallera major infantil com la seua gran amiga i confident, amb la qual fa el millor dels equips. I és que, qui pot estar més orgullós que ell? Tot i ser un xiquet molt revoltós, sempre es guanya l’afecte de tots.

Ens encanta veure la seua cara d’il·lusió quan es posa els seus trages de faller, els nervis que té als actes i el somriure que se li dibuixa quan l’anomenen president infantil en els actes en què participa.   Hugo és alegria, amor, devoció i sobretot dedicació per la seua estimada falla. Amb un sentiment de somni que recorre el seu cos en pensar el que està per vindre, cada vegada que sent una xaranga o olora la pólvora pel carrer. Il·lusió és quan balla les cançons de Teodoro o tanca els ulls per poder sentir la tremolor d’una bona mascletà, quan al taller dels nostres artistes veu la seua falla prenent forma o simplement quan es posa el barret negre que li van regalar. Ara sí, només em resta dir, gràcies Hugo pel teu somriure, per la teua forma de veure la vida, per compartir tant amb nosaltres, per voler-nos i per deixar-te voler tant. Gaudeix enguany com només tu saps i tracta de compartir-ho amb tots nosaltres.

POESIA FMI Alicia Fraj Alcaide

A la vora de la mar ha nascut la nostra fallera, alegre i sempre radiant, a tot el món va enamorar. Des de la Teodor diuen: Ja tenim representant de la xicalla, nina dolça i riallera, benvinguda valenciana. Des de llevant fins a ponent l’estendard s’il·lumina quan va escoltar el nom d’aquesta petita regina. Alicia, fada d’un conte meravellós, els teus ulls brillaran

quan la música sone, els carrers s’ompliran de flors i aromes, de pólvora i sentiment d’il·lusions noves. Acompanyada del teu pare, i de la teua comissió, nosaltres estarem segurs que gaudiràs al màxim cada segon i seràs, per descomptat, una excel·lent fallera major. Que sigues molt feliç i mai oblides que el teu regnat haurà sigut un somni fet realitat.

QUE

PAREN EL MÃ&#x201C;N QUE EM

BAIXE

ESSÈNCIA - COMISSIÓ Monument Infantil

CRÍTICA Monument Infantil

LEMA: “QUE PAREM EL MÓN QUE EM BAIXE” ARTISTA: Daniel Barea Ortiz. VERSOS: Adrián Luna.

COS CENTRAL I REMAT Damunt d’aquest món, Un món que no para de rodar, Es troba la volguda Mafalda, Que està farta de la desigualtat. Ella sempre deia, Que paren el món per abaixar, Per veure les injustícies, que tots els dies poden trobar. Una desigualtat molt lletja, Que fa omplir el món de dolor, Que més dona si home o dona, Acabem ja amb aquesta foscor. Ella va de bombera, Per amb valentia apagar el foc, Demostrant que dona igual el sexe, Si fas el treball de cor. Tenim uns tòpics, Que hui anem a desmuntar, Ja veureu com dona igual com sigues. Pel teu treball realitzar.

ESCENA 1 Ací tenim a l’artista fallera, no sempre l’home ha de treballar, canvieu de pensament, que aquesta dona la falla va a plantar. ESCENA 2 El nostre jove ‘Kelly’, A l’hotel va a netejar, I deixa tot impecable, Perquè l’important és el treball. ESCENA 3 Aquesta simpàtica científica, Està descobrint i vol inventar, Una fórmula màgica, Per al respecte i la igualtat trobar. ESCENA 4 A la guarde tenim profe nou, Un molt bon educador, I si, és un home, Molt atent i treballador.

Amb la figura de Mafalda, la nostra comissió vol recordar aquest il·lustre personatge que fa ja 55 anys lluitava contra les injustícies d’un món que sembla no voler aprendre de les seues sàvies lliçons. Mafalda, una xiqueta argentina de 6 anys, naix de la mà de l’autor Quino Salvador. En un primer moment, es va idear com a simple publicitat per a atraure famílies senceres a consumir els seus productes. No obstant això, a Mafalda li esperava una tasca molt més complicada. La nostra protagonista prompte va prendre part en la lluita per la igualtat social. Amb unes idees utòpiques i un to un poc pessimista, Mafalda mostrava el seu desencís amb la situació del món que l’envoltava. En les seues vinyetes, Mafalda va opinar sobre temes com els drets humans, la repressió, el canvi climàtic o el feminisme. Tots ells continuen vigents en l’actualitat. La nostra comissió pretén amb aquest monument, d’una banda, homenatjar les persones que van tindre la necessitat de puntualitzar i reivindicar les diferències. Diferències socials, desigualtats de gènere, diferències d’oportunitats… Tots aquests temes són recurrents en l’obra de Mafalda i són sotmesos a dures crítiques. Les denúncies de Mafalda van posar en portada les desigualtats de gènere. En aquell moment, Mafalda va despuntar el nou rol de la dona, que deixa de ser únicament mare i esposa. Mafalda va reflectir les noves aspiracions professionals de les dones,

mostrant unes joves rebels i intel·lectuals que trencaven amb el caràcter domèstic i passiu que s’atribuïa a la dona. A la recerca d’un nou horitzó, Mafalda rebutjava les atribucions socials que limitaven la dona al casament i a l’atenció de fills i buscava una vida més enllà, lliure de càrregues. Han passat 50 anys i aquestes limitacions continuen sent actuals. El paper de la casa i dels fills segueix lligat al sexe femení i les dones encara porten el pes de certs rols que redueixen les seues llibertats i condicionen la seua vida laboral. Per aquest motiu, hem mostrat en la nostra falla una dona que ha decidit dedicar la seua vida a la ciència i s’ha convertit en una investigadora de prestigi, o una bombera disposada a jugar-se la vida per salvar als altres. A més de desvincular oficis culturalment assignats a dones com puga ser la neteja, la sanitat o l’educació. Volem visibilitzar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, continuar amb el llegat de Mafalda i donar exemple a les noves generacions dels avanços aconseguits. Així doncs, seguint aquesta història volem també recordar a totes les persones que hui ens lligen que tots aquests anys de crítica no han sigut suficients per a posar fi al desequilibri social, i demanem des d’ací que continue la tasca de Mafalda de qüestionar el perquè d’aquestes diferències. Enguany l’AC Falla Teodoro Llorente cremarà la desigualtat!

TRAJECTÒRIA FALLERA representants 2020

Alicia, Ana, Hugo i Javi tenen una llarga trajectòria fallera, vivint les falles des de dins i des del cor. Sempre han pertangut a la nostra comissió, Teodoro Llorente, la falla que els ha vist créixer tant com persones com fallers.

IL·LUSIÓ

I com no podia ser d’una altra manera, participant i treballant els 365 dies de l’any per a aconseguir un objectiu comú, que la nostra comissió siga un exemple de germanor, entrega i solidaritat. Demostrant que les falles és un entorn d’igualtat i de respecte, on cada persona que forma part d’elles, majors i xicotets, dones i homes, tenen un lloc en el món de les falles. Darrere de cada foto hi ha un aprenentatge, una il·lusió i sobretot molt amor per la nostra festa i cultura.

NOMINACIÓ

ELS

MILLORS

MOMENTS D’ENGUANY

PROCLAMACIÃ&#x201C;

EXALTACIÃ&#x201C; FALLERES MAJORS FJFS

SETMANA CULTURAL

fotos de los representantes

PRESENTACIÃ&#x201C;

LA DONA CIENTÍFICA FA HISTÒRIA Victor García Sifre

OPINEM

Hui en dia, la societat en què vivim es troba en plena evolució. Les noves generacions porten a passes de gegant una nova manera de pensar, al costat d’un perfeccionat respecte i ganes de progressar com a persones de ment oberta. A aquests avanços hem d’afegir l’aparició d’Internet, una gran enciclopèdia virtual a l’abast de tot aquell que simplement tinga a prop un senyal wifi. Però no sempre ha sigut així. Cada matí, des del moment en què sona el nostre despertador, comencem a escoltar notícies. Siguen bones o roïnes, la ràdio o la televisió fan la seua funció de mantindre’ns actualitzats i informats perquè quan estiguem en el descans del café a mitjan matí no quedem com uns ignorants que no estan al dia. Perquè, com he dit adés, si rebobinem en la història fins al 2700 aC, òbviament no sempre ha sigut d’aquesta manera, no existia freqüència ni canal que transmetera la informació a la gent de l’Antic Egipte. I és fins allí, on hem de traslladar el nostre pensament per a conéixer a la primera científica, Merit Ptah, de qui tenim constància gràcies a unes peculiars talles que es troben en una tomba de la necròpoli pròxima a Saqqara. Desafortunadament, no tenim registres de les investigacions o documents que ens mostren els seus treballs. No obstant això, arribats al segle VI aC, la informació ja no escasseja. Els textos ens assenyalen que les dones van començar a ser partícips de l’Escola Pitagòrica, destacades en la medicina, les matemàtiques o la física. Però després s’arribaria a un punt mort de temps, durant més de tres segles, fins a començar l’estudi d’allò que hui coneixem com la química, però que al segle III aC s’anomenava alquímia. Doncs bé, la primera persona considerada alquimista del món occidental va ser Maria “la Jueva”, encara que segons altres opinions aquest títol el té compartit amb Tapputi, la qual es dedicava a fabricar perfums en l’antiga Mesopotàmia. Si ens parem a pensar, el reconeixement que van rebre aquelles dones seria bàsicament inexistent, però d’alguna manera podríem arribar a perdonar-ho. No obstant això, què hi ha de la nostra societat actual? Seria molt complicat, però m’agradaria saber quantes de les persones que lligen aquests fets coneixen els noms d’aquestes tres primeres científiques de la història. No vos enganyaré, jo tampoc les coneixia fins que no vaig investigar sobre el tema. Però si vos anomenara Arquimedes, Aristòtil o Pitàgores…, veritat que ens ve a la ment una classe de ciències de l’institut? Potser hauríem de fer una reflexió sobre com estem enfocant la nostra evolució, perquè com vaig llegir en un article, per a progressar cap a un món millor hem de conéixer la nostra història, ja que és on es troben els nostres errors i així no els tornarem a cometre.

Avançant en un salt en el temps fins a l’Edat Mitjana, podem asseverar que es pateix un retrocés cultural, en gran part degut al canvi des d’una cultura romana cap a la cristiana. Les conseqüències és que la societat retrocedeix en diversos àmbits i la dona que es dedicava a la ciència passa a ser titlada de bruixa, i tots sabem el que feien amb aquesta mena d’acusacions. D’altra banda, en aquest mateix moment comencen a crear-se les primeres universitats d’Europa, que de res ens serviran perquè si una dona volia continuar els seus estudis, els monestirs i els convents serien la seua pròxima parada. Malgrat aquestes traves en el camí de la dona, destacarem el nom de la metgessa Trotula de Ruggiero, que va indagar amb estudis en l’àrea de la ginecologia. Més endavant, als segles XVI i XVII, també coneguts com la Revolució Científica, la ciència i la investigació tornen a tindre una gran importància social. És per això que podríem fer referència a les figures masculines de coneguts científics de l’època com Isaac Newton o Galileu Galilei; però hui parlarem de Margaret Cavendish, qui malgrat el seu gènere, tenia un punt a favor seu: pertànyer a l’aristocràcia britànica. Gràcies a aquests privilegis va poder ser partícip de debats científics de l’Anglaterra del segle XVII i fins i tot arribar a presenciar una reunió de la Royal Society. Deixem la Gran Bretanya a un costat i viatgem a Alemanya per conéixer Maria Winkelmann. Aquesta història em produeix sentiments oposats, ja que Winkelmann va aconseguir fer el que havia somiat des de xicoteta, però pel fet d’estar casada amb qui va ser considerat el primer astrònom real de Berlín. Una vegada més, ens trobem amb un cas de submissió de la dona a la figura masculina. Amb l’arribada de la Il·lustració a la societat del segle XVIII, un bufit de llibertat i autonomia recau sobre la dona científica, però no és suficient. Les universitats comencen a acceptar a les primeres dones i d’aquesta manera arribarà el nomenament de la primera dona en el món com a catedràtica. A més, comencen a aparéixer les primeres llicenciades i doctores en disciplines científiques, però això no volia dir que en la societat tindrien potestat o credibilitat. Així mateix, trobem una història prou semblant a la de Maria Wilkelmann, el cas de Caroline Herschel, qui de la mateixa manera va haver d’estar subordinada a la figura d’un home per a poder treballar, en aquest cas el seu germà. Si per alguna cosa cal lloar a la dona científica al llarg de la seua història, és per una incansable decisió per aconseguir els seus propòsits i metes. Alguna vegada haurem escoltat de la boca d’algun ignorant que l’home és més fort que la dona o barbaritats d’aquest tipus. Salvant les distàncies amb aquest raonament, el refrany de “val més traça que força” ens ajudarà a comprendre el següent exemple de superació i lluita amb què la dona científica va aconseguir fer la volta al món. Les expedicions científiques van prendre molta rellevància amb l’arribada de la Il·lustració. No obstant això, la dona quedava totalment exclosa de la participació en aquestes, però no suposaria una barrera per a l’ingeni d’aquestes. Per exemple, tenim Jeanne Baret, qui sabent per endavant que sent dona tindria l’entrada vetada al vaixell per fer l’expedició, va haver de disfressar-se d’home i romandre així durant tot el viatge al voltant del món. Es podria dir que conté una semblança amb la pel·lícula de Mulan, però sense la lluita de l’imperi xinés contra els huns pel mig. Arribats al segle XIX, deixarem de veure la dona científica com una cosa estranya, però no pensem que se’ls facilitarà el camí. Si parlem d’Espanya, la primera dona matriculada en una carrera universitària científica fou en 1872. Maria Elena Maseres serviria de referent per a altres dones que més tard seguirien els seus passos.

Si alguna cosa hem de recalcar d’aquesta època, és la diferència entre els futurs que oferien als homes i a les dones que estudiaven aquestes carreres: les dones estaven destinades majoritàriament a la docència, i els homes a l’àmbit de la investigació. Però al segle XX, la constant lluita de la dona per ser reconeguda a un mateix nivell que l’home començaria a donar els seus fruits d’una manera més notòria. La figura de la dona en la ciència prenia tal rellevància que van aparéixer els primers noms en els historials dels Premis Nobel. Anomenem ací, per fi, a la mundialment coneguda científica Marie Curie. No fou suficient el Nobel de Física en 1903, per això a l’any 1911 li van donar també el de Química. Tota dona ha tingut el seu paper important en aquesta lluita per la igualtat en la ciència, però m’atreviria a dir que Curie va representar un abans i un després en la història d’aquesta conquesta. Com en aquest cas, nou dones científiques també van aconseguir aquest premi en altres categories durant el segle XX i huit durant el XXI. Però com que no és or tot el que llueix, no podem oblidar la quantitat de premis que s’han atorgat a noms masculins quan els mèrits eren de dones que havien quedat a l’ombra d’un home, on no hi ha millor exemple que la història de la britànica Rosalind Franklin. Parlant de ciència i arribats als anys 60, el més característic d’aquesta època són els primers viatges a l’espai. Si vos ha vingut a la ment la història de Jeanne Barret, lamente defraudar-vos, però no, cap dona disfressada d’home se’n pujà a una nau espacial per a aconseguir arribar a l’espai, pel simple fet que això ja no era necessari. No podem ometre que no ho van tindre igual de fàcil que els homes, però ja van poder ser elles mateixes. Tant soviètics com americans comptaven amb grups de dones científiques en les seues instal·lacions. Valentina Tereshkova fou la primera dona que va aconseguir viatjar a l’espai en 1963, però igual d’important era el treball de les que es quedaven a terra. Potser un dels grups de dones enginyeres més reconeguts va ser el de les afroamericanes que van impulsar el primer viatge a la Lluna. Aquesta història queda genialment retratada en la pel·lícula Figures ocultes, la qual vos recomane sense cap dubte. Després d’aquest crític i comentat recorregut al llarg de la història de la dona en la ciència, hem d’agrair l’esperit de superació de cadascuna que ha lluitat per un futur millor, per a ella i les qui la seguirien. Però això no acaba ací ni molt menys. Si és veritat que hui en dia qualsevol pot estudiar la carrera dels seus somnis, les oportunitats estan molt més repartides entre els dos sexes, però no oblidem que continuem vivint en una societat masclista i patriarcal. La diferència salarial i el sostre de vidre continua estant a l’ordre del dia, i el simple fet que una dona vulga ser mare genera una barrera entre optar a un lloc de treball o a un altre. D’altra banda, la paritat en els treballs ja no és un dels factors més alarmants, són els càrrecs amb responsabilitat com ara direcció o presidència els que sovint continuen encapçalats per homes. D’aquesta manera podem dir que això no acaba ací; el treball i la lluita ha de ser constant fins al moment en què la igualtat de condicions permeta a aquesta societat viure en un món evolucionat, lliure i feminista. On la dona no haja de patir cap mena de menyspreu, ni haja d’esforçar-se més que un home per a optar a les mateixes oportunitats i condicions de treball.

INTRODUCCIÓ Artícles i entrevistes

Enguany entrem de ple en el sector de la investigació, un dels més menyspreats a Espanya. Mentre que al nostre país s’obvia la inversió científica, una enorme quantitat de personal format emigra amb l’esperança de tindre un treball que li permeta viure d’aquest. Estem vivint una gran fugida de cervells.

Dones i Ciència Leonor Ortega López Embriòloga Clínica Directora de laboratori IVF Spain El meu interés per la ciència va començar quan estudiava batxillerat, gràcies a la meua professora de Biologia i Geologia, Begoña Hueso. Mai se m’oblidarà la capacitat que tenia per a transmetre els seus coneixements i la passió que hi posava. Des d’aquell moment vaig tindre clar que després de la selectivitat tractaria entrar en la Facultat de Biologia. Uns anys després era llicenciada en Biologia i arran de tocar diversos camps em vaig endinsar per casualitat en el món de la reproducció assistida, guiada per dues doctores en Biologia: Rocío Núñez i Susana Cortés, que em van ensenyar molt del que sé hui.

Sabem que les dones, a més d’estar pressionades en aquest àmbit que té poc a oferir-los en matèria de desenvolupament, es troben sotmeses a una diferència laboral de gènere.

La reproducció assistida és una branca relativament jove: en 1978 es registra el primer naixement d’una xiqueta mitjançant tècniques de reproducció assistida en el món. Durant aquestes quatre dècades hi ha hagut fites importants en aquest camp, moltes d’elles dirigides per homes com Gienpiero Palermo, qui de manera accidental va realitzar la primera tècnica de fecundació in vitro, però hi ha moltes dones a destacar en aquest camp i m’agradaria anomenar-ne algunes d’elles:

Des dels temps més llunyans, les dones s’han vist apartades del camp de la investigació. Els referents femenins científics són mínims i només el 3 % dels Nobel han sigut atorgats a dones en categories científiques.

Anna Veiga, llicenciada en Biologia. En 1982 es va convertir en directora del Servei de Biologia de Reproducció de l’Institut Dexeus a Barcelona i va ser la “mare científica” de la primera xiqueta nascuda per fecundació in vitro a Espanya. A més, és coneixedora de la gran utilitat per a la medicina de les cèl·lules mare i en lidera l’estudi a Espanya.

Aquest fet no es dona únicament per la imposició de rols de gènere: com moltes vegades hem escoltat, «en enginyeries són tots xiquets» o «els homes són millors en física», sinó també per la situació tan còmoda en què es troben generalment els homes. L’atribució de victòries i la decisió de finançament sempre acaben en mans masculines. Per totes aquestes raons, l’Associació Cultural Falla Teodoro Llorente vol endinsar-se en el món de la ciència femenina, per donar la veu a les dones que lluiten des de la ciència.

Gloria Calderón va formar part de l’equip d’Anna Veiga i fa més de 30 anys que treballa en el món de la reproducció assistida. Ha escrit més de 200 articles científics. Des de fa 7 anys ha fundat una empresa per a millorar el control de qualitat en els laboratoris, dissenya laboratoris i fa auditories, tota una referència a escala mundial. Lucinda Veek és una novaiorquesa que va participar en el primer naixement a Amèrica d’un xiquet per fecundació in vitro. En 1999 va publicar el primer i encara utilitzat llibre de classificació ovocitària i embrionària. Uns anys després publicaria un llibre de classificació de blastòcits, essencial en el nostre camp d’estudi. Ja fa 12 anys que em dedique al món de la reproducció assistida, un món al qual vaig arribar de casualitat i en què he anat creixent dia a dia. M’ha costat treball compatibilitzar la meua formació continuada, el treball i tindre dos fills, ja que la conciliació laboral a Espanya ja sabem que és nul·la, però he aconseguit gaudir d’un treball que m’apassiona ajudant als altres. Actualment soc directora dels laboratoris d’IVF de la clínica d’IVF-Spain, una clínica que fa uns 2.000 cicles anuals i que està al capdavant de l’avantguarda tecnològica. És una de les clíniques millor considerades en l’àmbit europeu. En aquest camí, que vaig començar des d’un lloc bàsic i on les meues mentores i formadores han sigut dones, espere poder transmetre a la gent que treballa amb mi aquesta mateixa passió, per saber fer i compartir coneixement.

La ciència ens necessita a tothom Avelino Vicente Montesinos Físic Teòric. Investigador Ramón y Cajal en el IFIC

Quan s’analitzen les dades sobre el personal en actiu en la ciència espanyola, s’obté una conclusió clara: si bé al principi de la carrera científica (estudiants, doctorands...) el nombre d’homes i de dones és aproximadament el mateix, o fins i tot major en el cas d’elles, en les etapes més avançades (catedràtics/ques, investigadors/es principals...), la presència de les dones és més aviat escassa. Per alguna raó, les dones abandonen la carrera investigadora. En Física, una carrera que té fama de ser molt tècnica, el problema és encara major: ja en el primer curs hi ha clarament menys dones que homes. Atés que la majoria dels nous estudiants que cada any entren en la universitat espanyola són noves estudiants, tal vegada aquesta realitat canvie a poc a poc amb el pas del temps. Però mentrestant no podem limitar-nos a esperar. Hem d’analitzar quins són els problemes que fan que les joves s’aparten de les carreres més tècniques i que, fins i tot quan no ho fan, siga tan estrany veure-les en llocs de rellevància. Hi ha, sens dubte, molts factors que contribueixen a aquesta tremenda diferència. Per exemple, la maternitat representa en molts casos una dificultat afegida a la dura i competitiva carrera investigadora. No ajuda haver de canviar de país contínuament o saber que si deixes de publicar articles durant una temporada perdràs rellevància en la comunitat científica. Tampoc que moltes universitats no disposen de guarderies, que sens dubte farien la vida més fàcil als investigadors i investigadores que tingueren xiquets. Però ací vull parlar d’un altre factor, al meu parer, no menys important: la falta de models a seguir. I no perquè no hi haja científiques de primer nivell, que n’hi ha i moltes, sinó perquè no se les coneix. I per a això usaré un exemple. La nostra protagonista és Henrietta Swan Leavitt, un exemple especialment destacat del paper al qual s’ha relegat la dona en la ciència durant molt de temps. Leavitt va començar a treballar a la fi del segle XIX a l’Observatori de Harvard, un important observatori astronòmic dirigit en aquell moment per Edward Charles Pickering. Pickering era un científic ambiciós, i tenia entre els seus objectius fotografiar nombroses estreles per a estudiar les seues propietats. Aquesta tasca era molt tediosa, ja que l’anàlisi de les fotografies havia de fer-se directament amb els ulls, i per tant feia falta molta mà d’obra. Per a això va contractar moltes dones, entre les quals es trobava Henrietta Leavitt. I per què solament dones? Per una raó molt senzilla: perquè cobraven menys que els homes i era un treball que ningú volia fer. No obstant això, Leavitt prompte va destacar com una de les millors ments de l’observatori. Era molt treballadora, com els seus caps volien, però també brillant i bona observadora.

A través de l’anàlisi de moltes fotos, va detectar un patró en el comportament d’una mena d’estreles variables anomenades cefeides, la brillantor de les quals oscil·lava amb el temps. Leavitt va descobrir que les cefeides més brillants tenien també períodes de variació de la seua lluentor més llargs, amb una relació molt precisa i tremendament útil, ja que ens permetia determinar la distància a aquestes estreles. El seu treball, publicat en 1912, anava signat únicament per Pickering, encara que començava amb la nota «Aquest treball ha sigut preparat per la Sta. Leavitt». Gràcies a aquest resultat, l’astrònom estatunidenc Edwin Hubble va ser capaç de mesurar pocs anys després la distància a nombroses galàxies, determinar que s’estan allunyant de nosaltres i descobrir així que l’Univers es troba en expansió. Una troballa que va immortalitzar Hubble però que no hauria sigut possible sense el crucial descobriment de Henrietta Leavitt, a qui quasi ningú coneix hui en dia. I quina repercussió tenen casos com el de Leavitt? Òbviament per a ella una gran repercussió: va treballar sempre a l’ombra dels homes que dirigien la seua investigació i mai va rebre el reconeixement que mereixia. Però el problema va molt més enllà: que figures tan importants com la de Leavitt no siguen conegudes per al gran públic fa que moltes joves pensen que la ciència no és per a elles perquè no hi havia models femenins a seguir. Per això, hem d’alegrar-nos i aplaudir iniciatives com les de la Falla Teodoro Llorente. No hi ha cap dubte que la ciència és una força transformadora, capaç de canviar el món actual d’una forma ara mateix inimaginable. No obstant això, fa massa temps que estem fent ciència amb la meitat dels recursos humans de què disposem... solament amb els homes. Si la ciència ens necessita a tothom, quin sentit té deixar de banda la meitat de la humanitat?

Dones, ciència i tecnologia: és necessari continuar conscienciant Ester Urueña Pariente Enginyera de Telecomunicacions

Atés que és un tema de la meua incumbència, i el qual em pareix interessant, estic molt agraïda a la Falla Teodoro Llorente per haver-me oferit aquesta oportunitat d’escriure sobre la situació de les dones al món de la ciència i la tecnologia des de la meua experiència personal. Hi haurà persones que pensaran que és un tema massa parlat, i que ja fa temps que la igualtat entre homes i dones ha estat establida en aquest i en altres àmbits de la vida, o inclús que mai ha existit desigualtat. Per a aquestes persones en concret, i per a tothom en general, intentaré explicar el perquè de la necessitat de sensibilització de la situació de les dones en la ciència i la tecnologia. Per a mostra em basaré en algunes xifres (encara que no moltes, ja que aquestes es poden trobar fàcilment en Internet fent una ràpida recerca), però sobretot compartiré la meua experiència personal. Deixarem, doncs, que en primer lloc parlen les xifres: Les dones som al voltant d’un 50 % de la població. No obstant això, la UNESCO diu que menys d’un terç d’investigadors són dones. Aquest desequilibri comença des de l’ensenyament, on únicament el 35 % d’estudiants de carreres STEM (sigla de Sciencie, Technology, Engineering and Mathematics) són dones. I el percentatge de dones que fan estudis superiors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es redueix al 3 %. A més de ser minoria en aquest camp, la famosa bretxa salarial és, desgraciadament, real. En segon lloc, parlaré de la meua experiència personal: soc dona i enginyera, treballe en una empresa de telecomunicacions ena França des de fa més de 15 anys, per la qual cosa la meua experiència es basa principalment en allò viscut en aquesta empresa del país veí, però crec que es podrà extrapolar fàcilment al que es pot viure en qualsevol país comunitari. El meu recorregut universitari i laboral coincideix en les xifres globals abans exposades: a mesura que he anat avançant en els estudis, m’he trobat envoltada de molts més companys homes que no dones, amb tan sols un 25 % de dones en la carrera. Una vegada arribada al món laboral, aquest percentatge continua caient, fins a situar-se en un 20 % de companyes en l’oficina. Per a mi (i per a les meues companyes d’estudis i treball) és habitual assistir a reunions en les quals soc l’única dona, sobretot quan aquestes reunions aborden temes purament tècnics. De manera personal, no he sentit mai una discriminació directa pel fet de ser dona (ni estrangera, dit siga de pas), però com gairebé totes he sigut testimoni de micromasclismes en diverses ocasions. Per a mostra, un exemple que

il·lustra com tenim assumits certs estereotips: en una conversa amb companys d’un equip «tècnic» en la qual un d’ells es queixava de la impossibilitat de treballar tranquil·lament quan hi ha dones (perquè parlem molt, perquè ens barallem per qualsevol cosa, no entenem d’informàtica, etc.), li vaig preguntar innocentment en quin moment ha viscut aquest tipus de situacions treballant amb mi i amb l’altra companya de l’equip. La seua resposta: «No, és veritat, amb vosaltres no, però perquè vosaltres no sou dones “dones”». Tots se’n van riure, excepte nosaltres dos. Hem de prendre’ns això com un compliment? Per descomptat que no! Perquè les dones (i les dones “dones” si és que això existeix) no ens barallem per qualsevol cosa i no som un zero a l’esquerra en informàtica, així de manera general. He de precisar que aquest company no era “especialment masclista”, però com en la majoria d’homes i dones hi ha micromaxismes que se’ns escapen perquè ens deixem portar per certs estereotips. Ara bé, imaginem que aquest company arriba a un lloc de responsabilitat en el qual ha de contractar personal o decidir els ascensos en responsabilitat i augments salarials d’altres empleats. Desgraciadament, pot deixar-se portar de nou per aquests estereotips. Perquè ací tindrem una part de l’explicació de la bretxa salarial de les dones en aquest camp. Com que aquest és un tema que m’interessa particularment, l’he abordat amb companyes de treball en diverses ocasions i he pogut constatar que encara que jo haja tingut la sort de no viure-ho en la meua pell, sí que existeix una certa discriminació per a l’accés a llocs de responsabilitat quan s’és dona, atés que m’han contat bastants casos en primera persona. A més d’aquesta barrera exterior, nombrosos estudis parlen dels frens que de per si ens posem una gran part de les dones en termes d’ambició de carrera. Així no és estranya la baixa representació femenina en els alts càrrecs d’empreses tecnològiques i instituts científics. Per totes aquestes raons, i unes altres que la longitud d’aquest paper m’impedeix enumerar, la necessitat de continuar conscienciant és imperiosa. Conscienciar en què? Conscienciar del fet que les dones som tan vàlides en les ciències i tecnologies com els homes, i que existeix un veritable interés d’augmentar la paritat al si de les empreses i instituts d’aquest camp, perquè amb això guanyem tots. Aquesta conscienciació implica destacar la rellevància de la dona en la ciència i tecnologia i fomentar la vocació científica entre xiquetes i adolescents. Ja veiem que és una realitat el baix nombre de dones que trien estudis científics i tecnològics. Una de les causes és que a les dones ens falten referents femenins en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la qual cosa ens impedeix

Dones i Ciència Delisa Ibáñez García Llicenciada en Química Orgànica per la UV Doctora i investigadora en Biofísica a l’Imperial College London Directora de ventes per a Arivis a Europa i països de l’àrea Àsia-Pacífica tenir un espill en el qual mirar-nos, per això les “vocacions” són menors. Per a lluitar contra això és necessari restablir la realitat, ja que no és cert que no hi haja dones a les quals admirar per les seues capacitats en ciència i tecnologia: sí que hi ha hagut referents, sí que hi ha hagut pioneres, però moltes d’elles han estat invisibilitzades. A més, no es tracta només de les xiquetes; també els xiquets necessiten referents femenins, perquè en un futur ells seran companys, professors, avaluadors o ocupadors que podrien estar marcats pels estereotips negatius cap a la presència de les dones en certes àrees. Afortunadament, a la fi de 2015, l’ONU va establir la celebració l’11 de febrer del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Per part meua, he tingut l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra participant diversos anys en el programa Dones STEM, gràcies al qual he pogut compartir el meu temps en l’oficina amb dones estudiants adolescents, per a mostrarlos com és el dia a dia d’una dona que treballa en un lloc tecnològic. L’objectiu d’aquest programa és fomentar les vocacions científiques i tecnològiques en nenes i adolescents, i eliminar els estereotips de gènere. Les preguntes més recurrents que aquestes estudiants m’han fet són del tipus: “Com es viu ser minoria en el treball? És fàcil o afegeix alguna complexitat?” i “Les teues decisions són escoltades com les dels teus companys masculins?”. Això em demostra la necessitat d’aquests intercanvis perquè les més joves perden les reticències a llançar-se a fer estudis científics o tecnològics. Però a més d’incitar vocacions entre les xiquetes, també s’han d’esborrar els frens a l’evolució de les dones en les empreses i trencar el sostre de vidre. Per a això hi ha diverses iniciatives, com per exemple els dispositius de “Mentoring femení” en els quals gràcies a l’acompanyament d’un mentor o mentora, i a través de converses obertes i sense tabús, una dona pren consciència de les seues capacitats, es fixa objectius d’evolució ambiciosos i es crea una xarxa de contactes útils per a complir aquests objectius. Per a acabar, m’agradaria assenyalar que una societat en què les dones estiguen més presents (i siguen més visibles) en els àmbits científics i tecnològics és necessària. Tots i totes tenim una cosa diferent a aportar, per la qual cosa no aconseguir un equilibri de representació és sinònim de privar-se de certes competències importants i d’una riquesa de punts de vista.

Em diuen Delisa i arribí a Londres en el 2000 després d’acceptar una beca Erasmus durant la meua carrera. Des d’aleshores continue vivint a Londres, de manera que tota la meua experiència és basada en el Regne Unit. Hui en dia treballe com a directora en vendes per a Arivis, una companyia alemanya que crea programari per a la investigació, específicament per a la visualització i el tractament d’imatges de microscòpia amb el qual es poden quantificar, per exemple, processos cel·lulars. Durant la meua etapa d’investigadora, la veritat és que no he tingut experiències en les quals m’haja sentit discriminada per ser dona malgrat estar en un camp dominat per homes. Considere que els investigadors tenen una mentalitat molt oberta als canvis i a la innovació, i per tant no tenen tants prejudicis respecte del sexe o la raça i són pro-igualtat de sexes. A l’abril del 2019 vaig atendre una convenció científica que va ser boicotejada pel sector anglés per no tindre suficient representació femenina de ponents en el programa científic. En el camp laboral sí que he vist canvis: he passat de ser l’única dona de l’equip de vendes a dirigir un equip en què som 50 % homes i 50 % dones. Quant a salari, he estat contractada per una empresa suïssa, anglesa i alemanya i la persona que guanya millor sou és aquella que sap negociar millor a l’hora d’acceptar una oferta de treball, independentment de ser home o dona. Com a part del meu treball em relacione molt amb investigadors tant en el sector públic (universitat) com en el sector privat (indústria) i hi ha cada vegada més grups dirigits per dones, però també és cert que encara molts alts càrrecs en indústria (CEO, CFO, VP, etc.) són principalment ocupats per homes També hi ha barreres culturals. No tots els països veuen la igualtat de sexes de la mateixa manera. Per exemple, en tractar amb països asiàtics com el Japó la situació és diferent i una representació masculina és preferida a l’hora de fer negocis. Però on trobe la major desigualtat és en l’ambient familiar. Les dones, per ser dones, encara portem l’etiqueta de «soc la que m’encarregue dels xiquets, la cuinera, la netejadora, la que porta la casa, la que arriba del treball i atén altres coses de la llar, soc la que sacrifica la seua vida laboral per a criar a una família, etc.». És ací on necessitem un canvi. Un canvi en el qual tant homes com dones porten per igual aquestos rols. Un canvi en què ser mare no signifique implicar totes aquestes altres funcions i un canvi en què es facilite ser pares. Al Regne Unit, les guarderies són molt cares, tant com un salari. Això fa que moltes dones acaben sacrificant la seua vida professional per criar els seus fills fins que estan en edat de començar el col·legi. La realitat és que després d’estar entre tres i quatre anys fora del camp professional la reincorporació és difícil.

Dona i ciència Vicky González Torres Llicenciada en ciències químiques Professora jubilada de física i química

L’any 1995, l’ONU va convocar la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona a Pequín, on es van establir uns objectius estratègics per a aconseguir la igualtat de gènere. Es va establir que s’havia de posar l’accent principalment en l’educació i en la capacitació de les dones. Vint anys més tard, en el 2015, malgrat els avanços i esforços realitzats, cap país havia complit els compromisos adquirits, i encara que la desigualtat de gènere en l’àmbit de la ciència es podria percebre com un problema menor davant la gravetat de la situació en altres àmbits, com la violència contra les dones, la pobresa i la salut, l’ONU va llançar la iniciativa 11 de febrer, Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, els objectius de la qual són promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les xiquetes en l’educació, en la ciència i eliminar qualsevol forma de discriminació contra la dona. És un fet que són menys les dones que treballen en el món cientificotècnic. Segons dades del Ministeri d’Educació, a Espanya es matriculen en la universitat més xiques que xics; no obstant això, les xiques són minoria en les carreres tecnològiques, les anomenades STEM, acrònim dels termes en anglés Science, Technology, Engineering and Mathematics: només una de cada quatre es matricula en aquestes carreres, quan la inserció laboral d’aquestes professions és molt major i que, a més, la ciència i la tecnologia juguen un paper fonamental en la societat actual i futura. Això no es deu al fet que a les xiques no els agraden les ciències o que tinguen una menor capacitat o dedicació; són els factors socials, culturals i educatius els que s’apoderen, reconeixen i incentiven menys les dones que als homes.

Es necessiten més dones que participen en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, perquè la presència d’investigadores –està demostrat– repercuteix positivament en la qualitat de la ciència que es fa. La incorporació de la dona a la investigació científica ha obert nous enfocaments en medicina, enginyeria, robòtica, ciències de la vida, etc. Només per posar-ne alguns exemples: l’anàlisi d’aliments, d’aigües, fa uns anys menysvalorats, aplicacions biomèdiques, com ha succeït en el Departament de Mecànica en la Universitat de Berkeley a través de l’aplicació de la mecànica de fluids, s’ha aconseguit un gel que permet a les dones africanes controlar la seua protecció enfront del VIH, disseny de nous materials com el kevlar cinc vegades més resistent que l’acer, dispositius innovadors com l’eixugaparabrisa, etc., etc. És necessari visibilitzar les dones científiques perquè, coneixent el seu treball i posant-lo en valor, es construeixen nous referents necessaris en la construcció d’una Nova Cultura on ha d’estar present el paper que han jugat, juguen i han de continuar jugant les dones en la ciència. Com a enamorada de la ciència, i considerant imprescindible l’eliminació de qualsevol mena de discriminació per a viure en una societat més justa i més feliç, FELICITE la Falla Teodoro Llorente per aquesta gran iniciativa, que contribueix a fer visible la labor de les científiques i també fomenta la ciència en les xiquetes que han de decidir el seu futur.

Dona i ciència Susana López Pavón Professora IES María Moliner Autora del llibre “El segundo sexo”

SIMONE DE BEAUVOIR (1908-1986), la filòsofa que va centrar la seua reflexió en els límits amb els quals la idea

Científiques: discriminants professionals per “ser dona” Elisa Oltra García Investigadora del laboratori de biomedicina de la UCV

Existeixen encara condicionants sexistes d’arrelament cultural o històric?

de “feminitat” empresona les dones (i també els homes) Pot dedicar-se una pàgina a Simone de Beauvoir en aquesta publicació que homenatja les dones científiques? Simone de Beauvoir no va ser científica, va ser filòsofa. La portem ací perquè va ser l’autora d’El segon sexe (1949), una de les obres filosòfiques més influents del segle XX i determinant perquè entenguem per què és necessari subratllar el paper de les dones en la ciència. La filòsofa existencialista planteja en les seues primeres pàgines una pregunta: “Què és una dona?” La seua reflexió va fer trontollar un significat que llavors, i en certs àmbits encara hui, assignava a les dones, pel fet de ser-ho, l’emotivitat, la frivolitat, la dependència, la submissió. En la seua obra va analitzar quins elements es van conjugar perquè es forjara una idea de “feminitat” que excloïa les dones de la racionalitat i el coneixement; i, paral·lelament, una idea de “masculinitat” que privava els homes de les tasques de l’atenció i de la manifestació de la sensibilitat. Per aquest motiu, per exemple, es va impedir a les dones l’accés a la universitat durant més de 700 anys, se’ls van negar els drets polítics i quedaren excloses dels llocs de decisió. El segon sexe mostra també com havien viscut les dones aquesta situació al llarg de la història, en relació a contextos diferents, més o menys opressius. Assenyala com aquestes vivències diferents adopten formes dispars que poden anar des de la “complicitat” d’algunes dones amb el model tradicional, a l’organització col·lectiva i la lluita contra aquest de moltes altres. Subratlla, sobretot, que el concepte “dona” és una construcció social (en els anys 70 donaria lloc al concepte de “gènere”), que no emana de les característiques biològiques, sinó que es forja a través de l’educació i la socialització. Per això no és natural i pot modificar-se. Dependrà de com s’eduquen a les xiquetes i als xiquets, perquè aquests puguen decidir els seus projectes de vida en llibertat. Entre les claus per a l’emancipació de les dones i el seu desenvolupament personal i professional, Beauvoir situa la independència econòmica, la decisió lliure sobre la maternitat i la coresponsabilitat sobre les càrregues familiars. I adverteix de l’esforç individual i col·lectiu que un projecte ètic d’aquesta envergadura requereix, perquè té com a horitzó que tots els éssers humans concrets puguen gaudir de les mateixes oportunitats i entén que la llibertat individual es realitza quan s’amplia al mateix temps la llibertat dels altres.

El relat que detalle a continuació descriu la meua experiència personal en el meu inici com a professional en formació en l’àmbit de la bioquímica i biologia molecular, sent dona. Trobant-me als Estats Units, després de cinc anys de matrimoni i dedicació familiar, en aquell moment embarassada del meu primer fill, vaig considerar que les oportunitats professionals per a continuar formant-me resultarien escasses, si no nul·les. La llarga llista de candidats internacionals, més joves i amb formació més actualitzada, que optaven a unes escasses places de candidat a doctor, no proporcionava grans expectatives per a una mare en potència, estrangera i amb un retard en la seua carrera professional. No obstant això, per a la meua sorpresa i satisfacció, vaig trobar que ni el desfasament de formació ni el fet de ser dona i estar embarassada van resultar penalitzats obertament o indirectament, i que les puntuacions obtingudes en les proves d’accés van garantir la meua plaça i formació amb contracte remunerat en una universitat destacada entre les 50 millors del món. Molt possiblement, si haguera estat en un altre país menys avançat, amb menys recursos en ciència o amb fonaments culturals diferents, en aquella època de principis dels 90 la meua condició de dona i mare hauria acabat frustrant la meua vocació professional. En 1996 vaig rebre el premi “Nancy Noble in recognition of efforts for the advance of women in science”, obert solament a candidates del sexe femení. Aquesta i altres iniciatives similars reflecteixen que, lamentablement, l’escenari ideal d’equitat que vaig trobar en la meua candidatura òbviament no havia sigut sempre tal.

Dona i ciència Isabel Cordero Carrión Doctora en Astrofísica Professora de la Facultat de Matemàtiques en la UV Vaig nàixer en un poble de la província de Màlaga un dia després d’acabar la Copa Mundial de Futbol de 1982 a Espanya i amb Naranjito com a mascota, i potser per això sempre m’ha agradat practicar aquest esport amb els amics. De xicoteta he sigut una enamorada de la música i del ball, i també he tingut un fort sentiment de justícia social. A la pregunta “i tu què vols ser de major?” responia que jutgessa, no advocada, doncs volia intentar que el món fora un lloc millor. Vaig tindre una mare feminista i tan lluitadora com l’època i el context permetien, i un pare que valorava la formació com a eina per a tindre millors oportunitats en la vida. La meua inclinació per les matemàtiques va nàixer arran de qüestionar-me les ordres que em donaven: no em bastava que m’ordenaren alguna cosa perquè sí, volia saber el motiu que estava darrere, i aquell motiu havia de ser convincent. Després de començar a conéixer millor les assignatures de ciències, la curiositat i el raonament darrere dels diferents fenòmens van anar a poc a poc ensenyorint-se de la meua manera d’entendre el món. Vaig acabar l’institut amb unes qualificacions molt bones i vaig decidir estudiar Matemàtiques a la Universitat de Màlaga, amb una nota de tall d’aprovat. Això va defraudar una mica el meu pare, qui no entenia que no emprara aquestes bones notes per a accedir a Dret o Medicina. Però era la meua elecció i la tenia clara. Era la primera persona de la meua família (els meus dos germans també ho van fer després) que cursava estudis universitaris, amb l’ajuda d’una beca pública. En la facultat érem un grup divers en gènere, ideologia o aficions; no n’érem molts, es tractava d’una carrera molt exigent i de vocació. Encara que teníem alguna professora, la majoria de professors eren hòmens. No obstant això, no era una qüestió en la qual em fixara massa. A mitjan llicenciatura em vaig traslladar a la Universitat de València (sí, el meu accent era una mica diferent en el nou entorn...), on vaig acabar els estudis cursant assignatures optatives relacionades amb l’astrofísica; em semblava meravellós poder aplicar tots els meus coneixements en una disciplina que des de xiquets a tots ens fascina i que conté més matemàtiques del que la gent pot imaginar. Vaig realitzar en la mateixa Universitat de València el Doctorat en Astrofísica, sent sempre la matemàtica del grup, una singularitat per motiu doble: era (i continue sent-ho) l’única dona del meu grup d’investigació en astrofísica, i fins fa molt poc també l’única matemàtica en un grup de físics.

Aquest període del doctorat va suposar per a mi un colp frontal amb la realitat de la situació de la dona en la ciència: quan alguna disciplina científica té repercussió econòmica o social, a la dona se l’exclou de manera sistemàtica d’aquests entorns, siga per tradició cultural o per afavorir entorns agressius i competitius, amb raons basades en fal·làcies que moltes dones amb els seus exemples personals continuen esfondrant hui en dia. A Espanya, Elena Maseras a la fi del segle XIX va ser la primera dona estudiant d’universitat (la cosa va tornar a empitjorar i molt durant la dictadura franquista), i algunes com Concepción Arenal van haver d’inscriure’s com a oients disfressades d’hòmens. En ciència no valen les opinions, tenim dades contundents: hi ha prou amb tafanejar una mica per a trobar els famosos “gràfics de tisora” i comprovar l’existència de sostres no de vidre, sinó d’acer, per la resistència a ser eliminats. Vaig tindre la sort de comptar amb un director de tesi generós i que va valorar tota la diversitat que vaig aportar tant en l’àmbit científic com personalment al meu grup d’investigació. No obstant això, en finalitzar el doctorat, com durant moltes situacions viscudes en les meues estades com a investigadora postdoctoral en diferents països europeus, vaig haver de bregar per a ser escoltada. Sent de les poques dones en alguna de les conferències científiques en què participava, em preguntaven abans pels certificats (creien que era la secretària) o si tenia fills, per davant de les meues publicacions científiques. Com que una observació no és suficient per a donar informació estadística significativa, sempre em vaig quedar amb el dubte de si aquelles preguntes també les farien als hòmens... La convicció en les meues decisions, el meu treball i el meu talent, afegit al suport de molts col·legues i amistats, m’ha portat a seguir el camí que sempre he decidit prendre i que m’apassiona. Des del novembre de 2019 soc una feliç professora titular d’universitat en la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València, i tinc un munt d’idees (tant de bo que també tinga temps...) per a treballar en les àrees de la Matemàtica Aplicada i l’Astrofísica Relativista Computacional. En poques paraules, quan la Falla Teodor Llorente del Port de Sagunt em va plantejar l’oportunitat d’escriure per al seu benvolgut llibret faller, amb una iniciativa tan important com donar visibilitat a la dona en la ciència, no vaig poder sinó felicitar-los, somriure i contestar un «per descomptat que sí!».

PREMSA

SETMANA CULTURAL «Elles Tenen la Fórmula»

PARLEM

Són ja diversos anys que l’AC Falla Teodoro Llorente utilitza la plataforma que proporciona la nostra festa per tal d’homenatjar diversos col·lectius femenins. En aquesta edició, vam centrar la nostra Setmana Cultural en la difusió de l’exposició «Elles tenen la fórmula», organitzada pel Museu de les Arts i les Ciències de València. Una mostra dedicada a valorar l’aportació femenina a la història des del segle III aC fins a l’actualitat. En ella es presenta el llegat de 39 dones que han destacat en l’àmbit de la química. Aquestes 39 dones no representen la totalitat de totes elles, però pretenen fer un xicotet homenatge que reculla certes fites de la història. L’exposició, il·lustrada per l’artista valencià Paco Camallonga, inclou tant científiques nacionals com d’índole internacional. Actualment, les dones comencen a ser considerades en la ciència, però no sempre ha sigut així. Aquesta exposició pretén destacar aquelles dones que no van rebre la importància que calia, ja que van viure en un temps en què no gaudien ni de les oportunitats, ni de la credibilitat ni dels drets que ja tenia un home. L’exposició fa un recorregut al llarg de la història des de les primeres alquimistes fins a l’Humanisme, quan es donaren els primers estudis científics.

La química, tal com la coneixem ara, va arribar de mans de Lavoiser i la seua dona Marie-Anne Pierrette Paulze, coneguda com «la mare de la química moderna» que desenvolupà el mètode científic. Científiques de renom com la premi Nobel Marie Curie, la química Rosalind Franklin, el treball de la qual fou transcendental en els estudis de l’estructura de l’ADN, o l’espanyola Margarita Salas estan presents en la nostra exposició. Aquestes científiques són el passat d’una història que hui en dia es continua escrivint. És per això que la nostra Setmana Cultural també va comptar amb un apartat dedicat al nostre present. Les protagonistes del nostre curtmetratge són científiques que desenvolupen el seu treball en el CSIC i que van accedir a compartir la seua experiència amb nosaltres. Totes elles van créixer en un món on els referents femenins en ciència no abunden. Amb la seua labor col·laboren en la construcció d’un camí que siga cada vegada més fàcil de recórrer perquè totes aquelles xiquetes que es plantegen un futur professional puguen considerar la ciència com una opció.

Entrevistem a Científiques del CSIC

Amparo López Rubio Vicedirectora IATA Enginyera Agrònoma

Gloria Sánchez Moragas Biòloga i Investigadora (IATA-CSIC)

–Existeix bretxa salarial en el teu treball o en algun àmbit de la investigació que conegues?

–En el treball sou més homes o més dones? I en la universitat?

-Existeix bretxa salarial en el teu treball o en algun àmbit de la investigació que conegues?

Pot ser que en el camp de la investigació sí que hi haja en les empreses privades, però en l’àmbit públic, que és on jo treballe, està expressament estipulat que el sou siga el mateix sigues home o dona.

A la universitat més homes perquè en general en Enginyeria solen ser més homes que dones, però quan vaig estudiar l’especialitat es va igualar la cosa. En el IATA, els projectes més importants i que més ingressos han produït han estat dirigits per dones.

En el meu cas particular, quan vaig estar fent el postdoctorat a Suïssa, sí que hi havia diferència de salari entre homes i dones. Per exemple, jo vaig anar a Suïssa amb el meu home i el primer que em diguérem era que en aquell país el sou prioritari era el de l’home, i les taxes a pagar eren en funció de ser home o dona. En eixe moment, el meu home no treballava, i em digueren que calia fer una sol·licitud especial per a cotitzar com un home si eres dona, ja que era molt excepcional. Anteriorment, quan vaig estar treballant a la Universitat de Barcelona no va haver-hi cap problema ni cap bretxa salarial.

–Els homes han tingut més facilitats en el teu treball? No. Hi ha una política que obliga a integrar la dona perquè tinga les mateixes oportunitats que els homes. Per exemple, a l’hora de formar un tribunal per a una avaluació intenten que hi haja igualtat d’homes i dones. –Tens la mateixa credibilitat que un home?(sense resposta)

–Com dueu la conciliació familiar? Bé, jo els porte i el meu home els arreplega, jo tinc un horari flexible, perquè moltes coses les puc fer a casa.

-Els homes han tingut més facilitats en el teu treball?

-En el treball sou més homes o més dones? I en la universitat?

En l’etapa postdoctoral de Suïssa sí; per exemple, jo vaig anar amb un contracte postdoctoral, i normalment, si eres home, després del contracte postdoctoral al cap de dos anys et fan indefinit. En el cas de les dones, passats eixos dos anys et tornen a renovar dos anys més i en acabant, després d’eixos dos anys et fan indefinida. En el cas de les dones jo pense que era per la possibilitat de ser mare. D’altra banda, les dones tenien moltes facilitats per a conciliar la vida laboral amb la familiar, però només les dones.

Majoritàriament som més dones en el treball.

-Tens la mateixa credibilitat que un home? Personalment no he notat cap tipus de diferència.

-Com dueu la conciliació familiar? A Espanya la conciliació familiar és prou escassa. Al CSIC, si has de cuidar els fills pots demanar horari de 8 a 3, però la resta és organitzar-se com una pot. En el meu cas, tinc dos fills en edat d’escolarització. El meu home té un horari més flexible: ell els porta i jo els arreplegue.

Entrevistem a Científiques del CSIC

Marta Martínez Sanz Enginyera Química i Investigadora (IATA-CSIC)

–Existeix bretxa salarial en el teu treball o en algun àmbit de la investigació que conegues?

–Els homes han tingut més facilitats en el teu treball?

cap a mi per ser dona. Estava contractada com a enginyera química, i era encarregada d’una línia de producció. Aleshores m’encarregava de dur el control de totes les màquines del procés de producció, que el personal fera la seua feina correctament... i per exemple, treballant amb empleats he tingut enfrontaments, perquè per ser homes es creien superiors a mi.

Mai he vist cap cas en què els meus companys homes tinguen més facilitats.

–En el treball sou més homes o més dones? I en la universitat?

–Tens la mateixa credibilitat que un home?

En la meua carrera eren més homes, però en el treball som més dones.

En l’àmbit de la investigació sí que existeix una bretxa salarial, però en tot el camp, fa igual que sigues home o dona, ja que és un treball en el qual treballem per beques i no tenim un sou fix, a més de ser molt baix.

Abans de començar a treballar en investigació ací al CSIC, vaig treballar durant un temps en una empresa, i efectivament vaig observar que sí que hi havia un tracte desfavorable

–Com dueu la conciliació familiar? Com que no tenim un horari fix, ho porte molt malament.

Margarita Salas Falgueras (1938-2019) va ser una científica bioquímica i sobretot una de les més importants investigadores espanyoles de la història en els últims 50 anys. De fet, va ser la primera científica espanyola que va entrar en l’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units. A més, ha sigut una gran formadora d’investigadors i investigadores, als quals se’ls anomena “margarits” i margarides”. El seu gran descobriment va sorgir amb l’estudi sobre el virus bacterià Phi29, que va permetre saber com funciona l’ADN: les seues instruccions es transformen en unes proteïnes, les quals s’interrelacionen per a formar el que anomenem virus funcional. En el seu treball va divagar en la polimerasa (molècula encarregada de la replicació de l’ADN del virus) i va descriure una sèrie de patents internacionals sobre el seu ús en la biotecnologia. És a dir, va descobrir que tenia unes característiques òptimes per a multiplicar el material genètic. Aquesta qualitat ajudaria a poder fer còpies d’ADN necessàries en molts àmbits, com per exemple crims o jaciments arqueològics. Aquesta idea era digna de ser patentada, i així ho va fer en 1989 als EUA i més tard, en 1997, a Europa. Durant el període que va estar activa, que va ser al voltant d’uns 6 anys, va produir uns beneficis de més de 6 milions d’euros. Un reconeixement digne de ser recompensat, merescut i acceptat, espere que per totes les persones que lligen aquest article. No tot seria tan senzill en els temps que corrien en aquell moment, ja que si fora així aquesta important investigadora mai hauria sigut discriminada per ser dona. Ella mateixa va reconéixer en alguns articles que “era discriminada per ser dona, i anys després vaig sentir el mateix... Per ser major”. La veritat és que va tardar temps a adonar-se

d’aquest fet i de com va afectar al llarg de la seua carrera, però quan es va adonar no va interrompre la seua denúncia pública enfront d’aquesta exclusió. Segurament, el seu camí no va ser fàcil: una jove dona que no tenia ni 25 anys, volent acomplir un somni al qual únicament aspiraven homes... en una societat masclista i patriarcal. Però, per a saber-ho amb exactitud, podem fer un recorregut breu sobre la seua vida. Si bé és cert que en alguns aspectes la nostra investigadora va tindre sort: d’una banda, per a la seua família eren tots i totes iguals. És a dir, que els tres germans, independentment de si eren dona o home, estudiarien una carrera universitària, no hi havia discriminació per a ningú. De totes maneres, quan va començar a fer la seua tesi doctoral en bioquímica, a la dona no es considerava “apta” per a la investigació. Com bé sabem, en temps remots la dona tenia el paper de cuidar la família i ser mestressa de casa. No obstant això, Margarita va poder fer la seua tesi doctoral gràcies a Severo Ochoa, el cosí polític del seu pare, que la va recomanar al director de tesi i va ser de gran ajuda per a l’acceptació de la científica. Ací hem vist la seua primera exclusió per ser dona, que ve de la mà d’Alberto Sols, el seu director de tesi, encara que amb el temps es va retractar en el lliurament dels Premis Severo Ochoa, en els quals Margarita va rebre un premi. El director es va alçar i va dir: “Quan Margarita va vindre a demanar-me fer la tesi doctoral vaig pensar: bah, una xica. Li donaré alguna cosa que no siga important perquè si no tira avant no importa”. Espere que almenys la perspectiva d’aquest senyor sobre el paper de la dona en la ciència (i sobretot sobre Margarita Salas) canviara després de veure tot allò que aquesta dona va aconseguir. Em resulta tan trist que s’haja de demostrar la validesa d’una dona amb premis..., igual com que siguem poques les persones que s’adonen que la dona sempre va volar amb un tir en l’ala. Més tard va tindre un altre colp de sort quan Severo, que va ser el primer home a tractar-la com a persona, independentment que fora dona o no, li va suggerir que se n’anara amb ell als EUA. En aquell moment, Espanya era un país erm científicament i culturalment parlant. Així va ser com en arribar a Nova York, al costat del seu marit, Eladio, que era la meca de la ciència i de la cultura, va tindre els millors anys de la seua carrera. En aquella època no hi havia moltes dones investigadores als EUA, però la diferència amb Espanya era que no sentia cap mena d’exclusió pel fet de ser dona.

I, arribats a aquest punt, m’agradaria aprofundir sobre els obstacles que va tindre Salas en la seua professió per ser dona. Per a començar, els homes que treballaven amb ella ni tan sols li dirigien la paraula; ella era simplement “la dona d’Eladio”. Vos heu parat a pensar què se sent de ser, no discriminada, sinó totalment I-N-V-I-S-I-B-L-E per a la gent que vos envolta? “És com si no existires, com si no pintares res”; així ho defineix la nostra científica. Una vegada acabada la seua etapa als EUA, Margarita i Eladio van tornar amb coneixements i finançament suficients per a poder aplicar tot l’aprés a la ciència espanyola. Però perquè Margarita poguera avançar en el seu projecte sobre el Phi29, Eladio necessitaria deixar-la sola i començar-ne un de nou per separat. “Si haguérem continuat treballant junts segurament hauria sigut molt difícil”, reconeixia. I llavors, va deixar de ser “la dona de” per a convertir-se en Margarita Salas, com va dir Rosa Montero en la seua publicació a El País. Margarita va ser la primera espanyola a entrar en l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Ara ja en són cinc. Va ser la tercera dona a ocupar una butaca en la RAE, i ara en són set. I perquè s’ha mort fa poc Ana María Matute, que en serien huit! Cada vegada hi ha més científiques, encara que poques en llocs de gran responsabilitat, i és que és innegable que els llocs més alts estan tardant a arribar a les dones, i per això ha d’existir una lluita en la qual mai hem de deixar d’estar: la lluita per la igualtat de gèneres que ens portarà a la igualtat d’oportunitats. Lluitava per ser qui volia ser i no va permetre que ningú li diguera que no podria fer-ho per ser dona. Lluitava en una societat masclista on es desconeixia el terme del feminisme. I dis-me tu, dona apoderada, que no lluitaràs pels teus somnis perquè un patriarcat disfressat d’igualtat social t’ho impedeix? Dona: lluita, ix, revoluciona. Home: respecta’m, sigues el meu igual, ajuda’m i dona’m suport en la meua lluita. Margarita Salas se’n va anar fa pocs mesos, va morir als 81 anys, però se’n va anar amb el seu somni acomplit: ¿és que no som totes i cadascuna de les dones dignes de deixar aquest món sense somnis frustrats pel simple fet de ser dona?

Paula Sánchez Jiménez

CREEM

ESTUDI SOCIAL

Quins creus que són els motius pels quals sorgeix la discriminació al camp científic?

QÜESTIONS

Enquesta majors

Consideres que la situació de la dona respecte a les possibilitats de promoció i salaris al camp tecnològic, és la mateixa que la de l’home?

PER QÜESTIÓ CULTURAL

PER QÜESTIÓ EDUCACIONAL

PER ALTRES QÜESTIONS

SÍ: 12% NO: 37%

Creus que la discriminació en l’àmbit científic tenia rellevància fa anys?

NO: 88%

Coneixes més homes o més dones rellevants al camp de la investigació?

SI: 63%

Com li donaries visibilitat, a totes les dones científiques que no han tingut cap reconeixement? MÉS HOMES

MÉS DONES

SI: 64% NO: 36%

Exposició: “Ellas tienen La Fórmula” QÜESTIONS

Enquesta infantil Creus que hi ha més homes o més dones que es dediquen a la ciència? MÉS DONES: 25%

Quan acabe d’estudiar batxillerat... t’agradaria ser una persona dedicada a la ciència? MÉS HOMES: 75%

70%

Creus que les dones poden realitzar els mateixos treballs que els homes?

20% 10% VOLDRIA ESTUDIAR QUÍMICA

VOLDRIA ESTUDIAR INFORMÀTICA

VOLDRIA ESTUDIAR ALTRES COSES

La UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica, en commemoració del 150 aniversari de la seua creació. Amb aquest motiu, a la Ciutat de les Arts i les Ciències es pot gaudir des del passat 7 de març de l’exposició «Elles tenen la fórmula» com a homenatge a les dones que des de l’antiguitat s’han dedicat a l’estudi de les ciències químiques. A continuació reproduïm alguns dels 24 panells que s’exhibeixen en la mostra i que també van ser exposats en la nostra Setmana Cultural, els quals recullen part de la història de les dones i les investigacions transcendentals que feren per al món de l’alquímia primer i després de la química.

100

101

103

102

EXPERIMENT EXPERIMENT Amb la xicalla Vos presentem la secció d’experiments científics de la xicalla teodorita, fa ja uns anys, concretament l’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va decidir proclamar l’11 de febrer de cada any com al Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes en la Ciència amb l’objectiu de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les persones en l’educació, la capacitació, l’ocupació i el processos d’adopció de decisions en la ciència. Per celebrar el dia i donar-li visibilitat, la delegació d’infantils amb l’ajuda d’algunes persones de la falla, van preparar una sèrie d’experiments senzills amb elements quotidians.

BOSSA MÀGICA A més, per treballar al voltant de la temàtica del monument infantil, es van crear marca pàgines per als llibres dels més xicotets i xicotetes. Aprofitant això, se’ls explicà qui era Mafalda i que va provocar en la xicalla de fa ja uns quanta anys. Va ser un dia genial i el casal de la falla va rebre molts i moltes visitants de la comissió infantil que gaudiren i aprengueren conceptes de ciència molt interessants. Finalment, es va complir l’objectiu de fomentar i promoure la inquietud pel saber, i per la ciència, ja que és un aspecte que forma part del nostre dia a dia i resulta impossible escapar d’ella.

MATERIALS: Bossa hermètica · Aigua · Llapis de colors REALITZACIÓ: És plena la bossa d’aigua i es tanca. S’agafa un llapis amb la punta molt afilada i es fa un forat, lentament, per on hi ha aigua. EXPLICACIÓ: Com el plàstic està format per molècules que es troben molt juntes, aquestes, s’apegaran al llapis quan estiga fent el forat a la borsa.

104

105

EXPERIMENT BOMBETA DE LAVA MATERIALS: Oli vegetal · Colorant · Gots grans · Aigua · Píndoles efervescents REALITZACIÓ: Es posa aigua fins a arribar a a mitjan got, es plena el que queda de got amb oli. S’afegeix colorant de color roig a manera de lava, es remou lentament. Es posa el flash del telèfon baix del got. Per últim, s’afegeix a la mescla la pastilla efervescent. EXPLICACIÓ: La pastilla es dissol i desprén C02 que és un gas que es junta amb H2O i es desplaça cap a dalt. Una vegada al límit del got, el gas s’escapa i el H2O torna a caure cap avall.

107

106

EXPERIMENT L’AIGUA QUE CAMINA MATERIALS: Gots · Paper absorbent · Colorant · Aigua REALITZACIÓ: Es col·loquen 7 gots en línia. S’omplen d’aigua els 4 primers. Es posen 5 gotes de colorant roig en el primer i en el seté got, després colorant groc al tercer got, i blau en el cinqué. Es dobleguen les tires de paper Es connecten els gots entre si. EXPLICACIÓ: La fibra del paper absorbeix l’aigua i contraresta la força de la gravetat.

109

108

INTRODUCCIÓ INFANTIL

—també dins del món de la ciència— i que ells han de ser capaços d’acompanyar-les i donar-los tot el suport en la seua lluita; perquè la igualtat s’aconsegueix amb l’ajuda de totes i de tots. Des de la Falla Teodoro Llorente ens agradaria difondre el nostre treball amb els més xicotets i les més xicotetes, per tal que tothom fora conscient que podem arribar on vulguem a través de l’ensenyament.

«Elles tenen la fórmula», a més de ser el títol del nostre llibret d’enguany, és el lema que volem transmetre a les noves generacions de l’Associació Cultural Falla Teodoro Llorente. El nostre objectiu és simple: educar la nostra infància en plena igualtat. Volem que elles cresquen sabent que amb molt d’esforç arribaran on vulguen

Com podem ensenyar a la nostra infància que la igualtat regne en la nostra xicoteta família? És més senzill del que pot semblar, però es treballa diàriament: educació i més educació. Totes i tots lluitem per trencar rols de gènere i evitar la segregació per sexes en la nostra falla. És essencial recordar a qui són el nostre futur que elles poden jugar a futbol al carrer, i que

resulta absolutament normal que ells juguen amb nines. Un altre aspecte molt important és la transmissió de referents femenins i feministes, perquè d’aquesta manera es conforma una cultura també amb dones influents. Per això, amb motiu del 55 aniversari de Mafalda, enguany el nostre monument infantil parlarà als fallers i a les falleres d’aquesta xiqueta, un personatge que convida a reflexionar sobre el paper social de la dona, i que ens farà qüestionar els costums masclistes de la nostra societat més arrelats. En tot això queda molt per fer, però sabem que la nostra tasca donarà fruits, perquè no s’aprén el que no es veu a casa, i la nostra falla és la nostra llar.

María Ferradas Calzada

110

111

112

TALLER MARCAPÃ&#x20AC;GINES DE MAFALDA

113

GERMANOR

114

115

116

CONCURS DE TRUITES

117

DIA DE REIS

118

ESPORTS

119

120

MIG ANY

121

CONCURS PAELLES A GILET

122

PLAYBACK

123

9 Dâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE

124

LES TROBADES FALLERES

125

EXCURSIÃ&#x201C; AL CIRC

126

ALTRES ACTIVITATS

127

128

129

131

130

PROGRAMA DE

FESTES FEBRER

MARÇ

Dissabte 8

Dissabte 14

Dimecres 18

Sopar de Germanor. 22:00h. Restaurant Huerto de Santa Maria (Puig).

Plantà dels nostres monuments i Sopar de la plantà.

Despertà Dia infantil amb jocs per a la xicalla. Menjar al casal. Vesprada persones associades. Sopar gastronòmic i concurs. Ball amb música.

Dissabte 15 Entrega de Recompenses i Cridà. 18:00h. Plaça del Sol del Port de Sagunt.

Divendres 21 Nit d’Albaes Sector I 23:00h Al nostre casal

Dissabte 22 Cavalcada d´Humor Faller sectors III i IV. 17:00h. Recorregut habitual al nucli de Sagunt.

Diumenge 23 Bateig del nostres monuments. 12:00h. Al taller del nostre artista faller

Dissabte 29 Cavalcada d´Humor Faller sectors I i II. 17:00h. Recorregut habitual al nucli del Port.

Diumenge 15 Despertà Menjar amb la delegació Oficial de la Targa Cecina. Visita de cortesia a les comissions de Faura i Gilet. Sopar en el casal Revetla GRUP 18M

Dilluns 16 Entrega de premis a Sagunt. Visita de cortesia als sectors III i IV. Sopar en el casal Revetla Grup Silver

Dijous 19 Ofrena de flors a la Mare de Déu. Mascletà. Menjar de Sant Josep. Cremà del monument infantil. Sopar de Sant Josep. Cremà del monument gran.

Dimarts 17 Despertà Visita de cortesia als sectors I i II. Sopar en el casal. Revetla Grup Cis-Titis

Nota: la comissió de l´AC Falla Teodoro Llorente es reserva el dret d´alterar este programa de festejos si així fóra necessari.

132

133

COLÂ·LABOREN

134

135

136

Bar La Chestana C/ Teodoro Llorente, 103 Âˇ Puerto Sagunto

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

Gracias por estar siempre conmigo, vuestro apoyo y vuestra fidelidad son las que me han permitido estar 10 aĂąos con vosotros. FELICES FALLAS!!

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188