Fez Brussel·les Còrdova Shibam Tarragona Granada Amsterdam Trípoli(Líban) Beirut Porto Istambul Barcelona Collioure Mèxic DF Oaxaca NYC Sana'a Palma de Mallorca Damasc Bursa
“… Com més la Laudòmia dels vius es replega i es dilata,méscreixl'extensiódelestombesforadels murs.ElscarrersdelaLaudòmiadelsmortssónjustament amples perquè hi pugui girar el carro de l'enterramorts i s'hi aboquen edificis sense finestres; però el traçat dels carrers i l'ordre de les estances repeteix el de la Laudòmia vivent i, com aquesta, les famílies estan cada vegada més amuntegades, en estrets nínxols superposats. A les tardes de bon temps la població viva visita els morts i desxifra els propis noms en les seves lloses de pedra: a semblança de la ciutat dels vius aquesta transmet una història d'esforços, ires, il·lusions, sentiments; només que aquí tot s'ha tornat necessa ri, sostret a l'atzar, encasellat, posat en ordre. I per sentir-se segura la Laudòmia vivent necessita cercar en la Laudòmia dels morts l'explicació de si mateixa tot i el risc de trobarse allí de més o de menys: explicacions per a més d'una Laudòmia, per a ciutats diverses que podien ser i no han estat, o raons parcials, contradictòries, enganyoses.” Les ciutats invisibles. Italo Calvino
Dinslesculturesanomenadesprimitives,laconvivènciaamb la mort és un fet fora de qualsevol dubte. La mort és un elementculturaldesummaimportància.Ésenelnostremón, aparentment civilitzat, on releguem el fet de morir a un segon pla, o simplement intentem no parlar-ne. “Laudòmia”,ensenfrontaaunasituacióinusual,elslímits entre el món dels morts i el dels vius es confon. S’entrellacen. Es crea una inflexió sobre on comencen l’un i l’altre. En el seu treball, de perfils inquietants, som testimonisdecomlaLaudòmiavivaesfusionaamblaLaudòmiadelsmorts.Lesduesciutatsgairebénoesdistingeixen i costa pensar si la Laudòmia dels difunts no ha envaït irremeiablement la tempestuosa ciutat dels vius. Veient l’obra de Francesc Roig, en aquesta exposició, em venen a la ment les ciutats dormitori, que acullen en nínxols de pocs metres quadrats una ingent població arreu del món. Llavors imagino totes aquelles persones, que amb prou feines viuen, morint durant hores, en un descans que els portarà de nou a aquell moment luctuós, que té lloc de nit, a les Laudòmies dels vius. La mort ha estès el seu regne, perònosaltres,savisentreelssavis,iméseternsqueels déus, seguim creient que a la nostra ciutat, miraculosament, la joventut ha instaurat la seva dictadura, i sense donar-nos-en compte hem sigut envaïts per nínxols i mausoleus. Espais on la descarnada a penes s’insinua, i tot i així fa un devastador acte de presència. A “Laudòmia”, de Francesc Roig, no existeix l’ésser humà comatal,noméselpercebempelmiratgequeprodueixenles restes de les seves construccions, siguin funeràries o arquitectòniques. Al cap i a la fi, ruïnes habitades per espectres que segueixen creient-se vius en una ciutat on s’han difuminat els seus perfils. Antonio Luque
ELS NO NASCUTS Vidre i ferro. 22 x 14 x 9 cm
Ă€RGIA Dues vitrines. Marbre. Mides variables
CIUDAD JARDÍN Sis peces. Fotolitografi a sense aigua. 109 x 26 cm cadascuna
ADOSSATS Dues peces. Fotolitografi a sense aigua + impressió giclée. 77 x 54 cm cadascuna
LAUDÒMIA 2014 Cinc peces. Impressió giclée damunt paper Hahnemühle. 42 x 29,7 cm cadascuna
Laudòmia Francesc Roig The Grey Square Del 13 de desembre de 2014 al 16 de gener de 2015
Sant Llorenรง 3. 43003 Tarragona. Tel. 675 963 267. www.thegreysquare.org Obert de dilluns a divendres de 17:00 h a 20:00 h