semblança biogràfica Jaume

En Jaume, un personatge creatiu i inquiet En Jaume Juher, el meu germà, va néixer a Girona el 5 de maig de 1961. És el segon de quatre germans, nascuts i viscuts tots a la Rodona, un barri obrer, popular, normal, bonic pel fet de no tenir res d’especial. Els pares diuen que ja de molt petit en Mimito, que és com li diem a casa, va destacar pel seu esperit inquiet i rebel, la seva tossuderia i, sobretot, per la seva absoluta incapacitat d’estar-se quiet.

Va anar als hermanos a estudiar, dels quals, diuen, va rebre moltes bufetades, crits i amenaces. A ell i al qui encara és el seu amic de l’ànima, en Manel, els van fer fora del cole abans d’acabar la bàsica. No podien amb ells (i no m’estranya!). Si fos avui en Jaume l’haurien diagnosticat de Transtorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, li haurien donat medicació i l’haurien fet aguantar a l’aula fins als 16 anys. Llavors tot era més fàcil: se’n va anar al carrer i ja està. Lliure.

Mentre intentava guanyar-se la vida com podia —ara aquí i ara allà—l’esperit creatiu i mogut del meu germà va aflorar en forma de dibuixos divertits, còmics molt atrevits i dansa contemporània. També participava en mogudes polítiques dels anys 70, per la qual cosa va rebre molts cops de bastó dels grisos. Cosesdels joves del moment.

Amb només 20 i pocs anys, avorrit de treballar en feines poc engrescadores, amb el meu —i el seu—germà gran van fundar una empresa que es va dedicar, al principi, a la criança i engreix d’ànecs. Segurament (coneixent-lo) la feina va començar a avorrir-lo i quan tenia estones en Jaume, gràcies a un do innat que ni tan sols ell mateix podia imaginar, va començar a fer proves amb els fetges dels ànecs. Va començar a elaborar foies i pernils, i va provar, sense saber-ne, de cuinar-ne les cuixetes i les ales. Va viatjar, va estudiar moltíssim, va preguntar, va consultar, va fer i desfer.

No sé com, avui en Jaume diuen que és el Ferran Adrià de l’ànec. Ho sap tot, d’aquest món!!! No sé com però en Jaume, sense ni tan sols acabar la formació bàsica (avui en diríem l’ESO), avui és el director d’innovació i desenvolupament d’una de les empreses més valorades del sector. No sé com però en Jaume ha guanyat tots els premis que es poden guanyar. No sé com però el meu germà ha fet desenes de cursos a cuiners de prestigi i ha viatjat per tot el món explicant el seu talent. No sé com però en Jaume ha creat centenars de productes d’ànec que són el més bo que he tastat mai.

Per mi en Jaume i la seva història personal és un exemple de moltes coses: que la curiositat és la millor eina per a la creació, que la tenacitat i la perseverança són unes companyes de viatge indispensables, que la feina ben feta sempre és fruit de la insistència i l’esforç, que sempre es pot aprendre més i més i més, que estimar el que fas és el més important, que mai ningú no t’ha de dir que no ets vàlid.

Però el millor d’en Jaumeno us ho he explicat, encara: és vegetarià!!!!