VERBS TRANSITIUS – VERBS INTRANSITIUS Els verbs transitius són aquells que necessàriament necessiten, a part d’un subjecte, un complement directe, un complement que acostuma a respondre a la pregunta «què?». Sense el complement directe no funcionen. Atenció!: el complement directe MAI no va precedit de preposició. La Jordina dirà el vers de Nadal. La meva mare ha agafat un bon refredat. Aquest matí he trobat un bitllet de cinc euros. Els verbs dir, agafar i trobar, doncs, són transitius perquè necessiten sempre un complement directe (el vers de Nadal, un bon refredat, un bitllet de cinc euros). Sense aquest complement les frases no serien bones.
________________________ Els verbs intransitius són aquells que no porten cap complement directe, tot i que sí que poden portarne d’altres tipus, que ja estudiarem. De moment, en tinc prou que sapigueu que hi ha verbs que poden funcionar tot sols o amb complements que van precedits de preposició. En Benet parla. El meu germanet ja camina. L’avi dorm. La mare es preocupa per nosaltres Els verbs parlar, caminar, dormir i preocuparse, doncs, són intransitius perquè no necessiten cap complement directe. Poden aparèixer sols, només amb el seu subjecte, o han d’anar amb un complement que va precedit de preposició (el cas de preocuparse). D’aquests darrers ja en parlarem més endavant.
________________________ Ara pareu atenció. Molts d’aquests verbs poden ser transitius o intransitius. O sigui, que poden ser d’una manera o d’una altra depenent del moment. Amb un exemple ho veureu clar: En Felip menja. En Felip menja xocolata. En el primer cas menjar és un verb intransitiu, perquè no apareix amb cap complement directe. En el segon cas menjar està usat transitivament, perquè porta complement directe.