Fragment de:
LES COL·LECTIVITZACIONS D’EMPRESES DURANT LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA (1936-1939) PÀGS. 21-22 http://www.upf.edu/politiques/_pdf/VIIIPremiErnestLluch/Col_lectivitzacions_d_empreses_durant_guerra_ci vil.pdf
El fet que la col·lectivització de la producció fos causada per l’acció espontània dels obrers no significa ni que fos sobtada, ni que la idea de dur-la a la pràctica sorgís per generació espontània. Si aquest procés va ser possible va ser gràcies a que des de la segona meitat del segle XIX la majoria dels treballadors catalans havia interioritzat les idees llibertàries i col·lectivitzadores a través de la formació i la propaganda anarcosindicalista, duta a terme en ateneus, sindicats, cooperatives, etc. Els anhels d'aquests treballadors eren els de crear una nova societat sense classes i sense explotació, una societat socialista o llibertària que acabés amb els mals del capitalisme. Per aconseguir realitzar el seu projecte social consideraven indispensable la substitució de la propietat individual per la col·lectiva i l’establiment d’un nou tipus de poder, basat en l’exercici de la democràcia directa a partir dels centres de treball, organitzant-se en successius nivells de coordinació sectorial i territorial fins abastar el conjunt de la societat. Així, un cop acabada la Vaga General Revolucionària convocada en motiu del Cop del 19 de juliol, els obrers cridats de nou al treball es van trobar en aquesta situació extraordinària, de desgovern, a les fàbriques. Les empreses van ser incautades pels obrers, amb l’empenta dels sindicats, d’una manera totalment espontània i desorganitzada en un primer moment. Començà així la primera fase de la col·lectivització, que s’estengué del juliol al novembre de l’any 1936. Aquestes circumstàncies provocaren una multiplicitat de comitès que van fer caòtica la vida empresarial. La primera fàbrica col·lectivitzada a Catalunya, segons el periòdic de la CNT-FAI Solidaridad Obrera (20 de novembre del 1936), va ser la berguedana fàbrica de Ciments Asland. Moltes altres més van seguir la mateixa sort: les empreses més grans van ser els tramvies de Barcelona col·lectivitzats (amb 3.442 empleats), les companyies de ferrocarrils, la CAMPSA (petroli), La España Industrial (tèxtil), la Rivière, la Hispano Suiza i la Maquinista Terrestre y Marítima (totes tres metal·lúrgiques), les Cerveseries DAMM (begudes), i moltes més. I és que la majoria d’empreses van ser col·lectivitzades en aquell període. Però aquestes es van trobar des d’un primer moment condicionades per una sèrie de factors interns i externs que van limitar el desenvolupament de l’experiència col·lectivista, als quals els sindicats van haverse d’adaptar per tirar endavant un projecte ambiciós dins d’unes condicions molt desfavorables
Posada en marxa de la col·lectivització En la majoria de les empreses col·lectivitzades des del primer moment es va seguir un patró més o menys igual: el control va ser exercit en un principi pel comitès sindicals, els quals van convocar en assemblea als treballadors per decidir el nou status de l’empresa i el comitè que la dirigiria. D’aquesta manera, l’òrgan de decisió bàsic era l’Assemblea General de Treballadors, en la qual es determinarien les línies generals d’actuació, així com la nova titularitat i gestió de l’empresa, els seus estatuts, remuneracions, temps de treball, etc., i era on s’escollia el Comitè d’Empresa.
“Però a totes les empreses es va fer un comitè d’empresa i aquest comitè d’empresa és el que es feia cura de l’empresa... i generalment es va constituir amb la gent, representants de teixidors i així, però de la gent que estava a les oficines, de gent que ja sabia com funcionava perquè ja ho havia fet funcionar”. Entre les primeres accions que es dugueren a terme es troben: - La depuració dels antics càrrecs i comandaments dirigents. Alguns van ser acomiadats i d’altres van ser desproveïts de la seva antiga autoritat. - L’establiment d’una nova estructura organitzativa i d’un nou tipus de funcionament, caracteritzat per la formació de nous òrgans de direcció i gestió i l’eliminació de la jerarquia i l’autoritarisme. - L’anivellament de salaris, la fixació de la jornada laboral i un conjunt de mesures orientades a la protecció del treballador (malaltia, embaràs, jubilació, etc.). - Establiment de nous preus pel producte o servei, procurant reduir-los per poder beneficiar el consumidor o usuari.