10. Completa la taula de manera que sintetitzis ordenadament la triple crisi del 1917.
La triple crisi del 1917 Les Juntes Militars de Defensa
L’Assemblea de Parlamentaris
La vaga revolucionària
Protagonistes
Antecedents
Descripció dels fets
Conseqüències
Militars de guarnició, lluny dels sectors més privilegiats de l’exèrcit
Situació social inestable i govern feble. No podien defensar els seus interessos salarials
Mobilització militar i manifestació pública (demanda de millores econòmiques i professionals). Es posa de manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte al poder civil i el desig d’un protagonisme més gran dels militars. Critiquen la corrupció, els vicis polítics, la manca de sensibilitat social del poder, l’inestabilitat institucional i demanen una reacció nacional forta
Parlamentaris catalans (dirigits per la Lliga Regionalista). També republicans i socialistes Sindicats (UGT i CNT)
Voluntat de modernitzar la política espanyola, de reobrir les Corts i un període de reformes
Va demanar la convocatòria d’eleccions per elegir unes Corts constituents i la formació d’un govern en el que hi participarien totes les forces polítiques
El govern reacciona empresonant militars juntistes, que es van radicalitzar, però davant dels moviments vaguistes es van posar al costat del govern i aquest va aprovar una reforma del reglament militar que introduïa l’escalafó (ascens de graduació i salari per antiguitat) El govern la va prohibir i va tancar els diaris republicans i catalanistes. Tot i això es va convocar, però la policia la va dissoldre
Pujada de preus, que afectava sobretot les classes populars. Situació social i política inestables
Vaga general a tota Espanya contra la carestia de vida. Accions de força. Vaga de ferroviaris
El govern va enviar l’exèrcit a reprimir la vaga i els membres del consell de vaga van ser jutjats i condemnats a cadena perpètua
11. Resumeix les principals etapes de la Dictadura de Primo de Rivera.
Dictadura de Primo de Rivera Cop d’estat
Directori Militar
Directori civil
12 de setembre de 1923
15 de septembre de 1923
Desembre de 1925
García Prieto Primo de Rivera
Primo de Rivera
Primo de Rivera
Forces principals
Capità General de Catalunya: Miguel Primo de Rivera
Consell de Ministres (ministres i militars). Tots eren de la Unión Patriótica
Realització
Cop d’Estat, suspensió de la Constitució, dissolució del Congrés i prohibició dels partits polítics
Generals, militars (poder executiu). Forma un govern exclusivament amb militars i generals Dissol les diputacions i els ajuntaments. Regidors: substituïts per “vocales asociados” (sorteig). Alcaldes: nomenats pel govern (reial ordre). Molts militars: càrrecs de governador civil
Conflictes
No es convoquen eleccions (fi de la Restauració i 1a dictadura militar del segle XX)
Política anticatalana i política econòmica i social (dirigisme econòmic: intervencionisme de l’Estat i monopolisme, obres públiques, escoles,monopolis, política proteccionista i política social, regulació de les condicions de treball
Cronologia Cap d’estat
Convenç les classes altes del cop i no respecta el catalanisme. Manté l’estat d’excepció.
Dissol la Mancomunitat, entitats catalanes, diaris, prohibeix la senyera, els Jocs Florals i l’ús públic de la llengua catalana, destrueix llibres en català i clausura el camp del FCB
13. Explica breument els fets següents (esquema). L’Assemblea de Parlamentaris Moment de modernitzar la política espanyola, de reobrir les Corts i de fer reformes Segons Cambó, havien de permetre la concessió autonòmica catalana Convoca l’Assemblea de Parlamentaris per obrir el debat de la reforma constitucional (1917)
El govern la declara il·∙legal, però es convoca i es constitueix abans de la seva dissolució S’acorda obrir un procés constituent i la formació d’un govern en el que hi participarien totes les forces polítiques, però el moviment s’atura per la retirada dels conservadors i la manca de participació de les Juntes. La vaga de la Canadenca 1919: vaga a l’empresa elèctrica “Barcelona Traction, Light and Power Co” (La Canadenca) La CNT aconsegueix provocar una vaga general, aturant altres indústries Es readmeten els obrers acomiadats Al final, acord entre sindicat i patronal: Millores salarials
Problemes
Jornada de 8 hores
El capità general no allibera tots els detinguts Els obrers reprenen la vaga Torna a declarar-‐se l’estat de guerra S’intenta restaurar l’ordre La patronal amenaça amb el locaut si no es torna a treballar
Mitjans d’abril la vaga acaba amb sentiment de derrota per part dels obrers El cop d’estat de Primo de Rivera Cop d’estat i suspensió de la Constitució (1923) fi de la Restauració i 1a dictadura militar del s. XX
Raons
Tenses relacions entre empresaris i obrers, vagues, pistolerisme Els governs no havien afrontat els problemes, règim desprestigiat Es posava en perill l’estructura de l’estat (catalanisme) L’exèrcit volia recuperar el seu prestigi El monarca, l’exèrcit, la burgesia i els conservadors li van donar suport Fets
Dissol el Congrés i prohibeix els partits polítics
Dissol les diputacions i els ajuntaments i els regidors són substituïts per “vocales asociados” (Directori Militar)
Aprofita el corrent d’opinió i la pujada al poder de Mussolini
Convenç a les classes altes del cop, però no respecta el catalanisme
Els fets de Prats de Molló Intent d’invasió militar des de la Catalunya del Nord per tal d’independitzar Catalunya
Planejat per Francesc Macià i la direcció d’Estat Català, descobert i avortat el 1926
1a: des de Sant Llorenç de Cerdans
Pla: consistia en la penetració de dues columnes
2a: des del coll d’Ares
que havien d’ocupar Olot i proclamar-‐hi la República Catalana 15. Preguntes breus a) Quines van ser les causes de la neutralitat espanyola davant la Gran Guerra? Es devia, sobretot, al fet de comptar amb un exèrcit mal preparat i sense interessos a Europa. La neutralitat era, de fet, ben vista per la majoria (els ciutadans eren majoritàriament neutrals). També va influir el fet de tenir una economia molt fràgil. b) Per què les economies catalana i espanyola es van veure estimulades durant els anys del conflicte? La Guerra i la neutralitat d’Espanya es van convertir en un estímul per l’economia, ja que amb la guerra es va incrementar la demanda de productes agrícoles i industrials, i les empreses van augmentar la producció (es va fomentar el creixement). Tanmateix, tot això va anar acompanyat per una gran pujada de preus per la bonança i l’especulació. Molts intermediaris i industrials, de fet, es van aprofitar d’un creixement conjuntural que no es va aprofitar per reinvertir en millorar els sistemes de producció. c) Quines característiques va tenir el creixement demogràfic de la ciutat de Barcelona durant el període? En els anys de la Gran Guerra es va produir un gran augment de la construcció i dels serveis urbans. Les ciutats, per tant, van créixer. Amb la guerra, els països receptors de l’emigració espanyola van tancar les fronteres i aquesta es va dirigir cap a les ciutats. Barcelona es va convertir en una gran ciutat mediterrània i també van créixer molt, fins a convertir-‐se en ciutats, L’Hospitalet o Badalona. A Catalunya, entre 1916 i 1930 van arribar molts immigrants. d) Quina va ser la decisió més important acordada en el Congrés de Sants del 1918? El 1918, sota la influència de l’ambient revolucionari de l’època, la CNT va celebrar el Congrés Regional de Catalunya (Congrés de Sants), en el qual es va acordar la creació, com a forma organitzativa, dels sindicats únics. Això volia dir que els sindicats d’ofici van ser substituïts pels sindicats d’indústria, que agrupaven en l’àmbit local tots els treballadors d’una mateixa branca de producció (tèxtil, del metall, etc.). El sindicat va prendre una orientació clarament anarcosindicalista. e) Quins van ser els arguments de Primo de Rivera per justificar el seu cop d’estat? Les causes del cop d’estat són diverses. D’una banda, les relacions entre empresaris i treballadors eren cada cop més tenses. En una conjuntura de recessió econòmica, després de la Gran Guerra, el moviment obrer s’havia radicalitzat i les vagues eren freqüents, com també ho era el pistolerisme.
Els successius i anteriors governs es van mostrar incapaços d’afrontar els problemes, i el mateix règim polític estava totalment desprestigiat. Republicans i socialistes tenien cada vegada més ressò en l’opinió pública, mentre que els catalanistes augmentaven les demandes d’autonomia i qüestionaven l’estructura de l’Estat. D’altra banda, després del desastre d’Annual, l’exèrcit volia recuperar el prestigi perdut. Finalment, les investigacions per tal de depurar responsabilitats en les decisions militars que van portar a la derrota apuntaven cap al mateix rei. En aquest context, el monarca, l’exèrcit, la burgesia i els sectors conservadors de la societat van donar suport al cop d’estat. De fet, Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del govern. 16. Temes per desenvolupar La triple crisi del 1917 La Restauració no podia representar els sectors socials i econòmics més moderns, les masses i el moviment obrer (desequilibris) 3 fonts de crisi a punt d’enfonsar el sistema polític
Classes populars afectades per la pujada de preus
Els sindicats convoquen una vaga general a Espanya
Situació social i política inestable: Juntes Militars de Defensa
Demanda de reformes i noves eleccions: Assemblea de Parlamentaris
CNT i UGT creen un comitè capaç de declarar la vaga general revolucionària i organitzar accions de força els que volien pressionar per democratitzar el país Moviment obrer els partidaris d’avançar cap a la revolució Agost: vaga de ferroviaris (reprimida per l’exèrcit) 10/1917: parlamentaris es reuneixen per demanar la reforma de l’estat i Corts constituents Dato dimiteix i Alfons XIII proposa un govern de concentració presidit per García Prieto (fi de l’Assemblea de Parlamentaris) 1918: Cambó entra en el govern per tenir més influència en l’estat (trencant el torn dinàstic) La radicalització de l’obrerisme i el fenomen del pistolerisme 1916: augmenta la conflictivitat social (empresaris intransigents i locauts per doblegar els vaguistes)
Partido Comunista de España (1921)
Sota l’impuls de Komintern (1919)
Federació Comunista Catalano Balear (1924)
1er conflicte: vaga de la Canadenca CNT: Congrés de Sants (1918) on s’aprova:
Sindicats únics d’indústria
Portaveu: Solidaritat Obrera
Anarcosindicalistes: partidaris d’una estratègia sindical Dues tendències
Anarquistes: volien una revolució igualitària
Por a la revolució social, època de violència i repressió contra el moviment sindical, associacionisme popular i l’esquerra. Sindicats Únics (1919) fomentaven la violència contra la CNT. Violència dels pistolers anarquistes i del Sindicat Lliure Llei de fugues Violència social a BCN (1918-‐1923): morts, atemptats Dirigents republicans i obrers detinguts i assassinats Violència social també fora de BCN
Es desenvolupa…
La política colonial de la monarquia espanyola al Marroc Després de la crisi: es pensa crear un govern de concentració nacional (1918)
Programa de govern
García Prieto
Modernització parlamentària Reforma de l’exèrcit Fracàs, inestabilitat (crisi del Marroc) Amnistia social Modernització del país El Marroc
Espanya es
planteja ocupar colonialment el Nord
Conferència d’Algecires (1906)
Espanya i França es reparteixen el territori
Espanya: zona del Rif, l’enclau d’Ifni i la zona de Tarfaya
Prestigi (per l’estat i l’exèrcit) i explotacions mineres
L’ocupació té l’oposició dels nomads de la zona
Setmana Tràgica (1909)
Més tard desastre militar d’Annual (mort de molts soldats espanyols) -‐ -‐ -‐
Dimissió del govern Comissió del Congrés dels Diputats Crisi definitiva de la Restauració
La situació canvia quan Abd el-‐Krim ataca els francesos i França i Espanya acorden col·∙laborar Les causes del cop d’estat de Primo de Rivera Cop d’estat i suspensió de la Constitució (1923) fi de la Restauració i 1a dictadura militar del s. XX
Raons
Tenses relacions entre empresaris i obrers, vagues, pistolerisme Els governs no havien afrontat els problemes, règim desprestigiat Es posava en perill l’estructura de l’estat (catalanisme) Republicans i socialistes cada cop tenien més pes L’exèrcit volia recuperar el seu prestigi El monarca, l’exèrcit, la burgesia i els conservadors li van donar suport
La dinàmica de la Dictadura i les seves dues fases, militar i civil El rei nomena Primo de Rivera president del govern Constitueix un executiu format exclusivament per generals: el Directori Militar Dissol totes les diputacions i els ajuntaments Regidors: substituïts per “vocales asociados” (sorteig) Alcaldes: nomenats pel govern (reial ordre) Molts militars: ocupen els càrrecs de governador civil Actuació de Primo de Rivera Dissol el Congrés i prohibeix els partits polítics
Aprofita el corrent d’opinió i la pujada al poder de Mussolini
Convenç a les classes altes del cop, però no respecta el catalanisme
Nova força política: Unión Patriótica (1924)
Aprofita l’èxit del Marroc per continuar en el poder (estat d’excepció)
1925: restableix el Consell de Ministres (etapa del Directori Civil)
Política anticatalana
1925: dissol la Mancomunitat de Catalunya Dissol unes 150 entitats catalanes Multa i/o suspèn molts diaris Prohibeix la senyera i l’ús públic de la llengua catalana Destrueix llibres en català Prohibeix els Jocs Florals Clausura el camp del FC Barcelona i suspèn la seva activitat 6 mesos
Política econòmica i social Dirigisme econòmic : intervencionisme de l’Estat i monopolisme
Construcció d’obres públiques, escoles, subvenció d’empreses i constitució de grans monopolis
Respecte l’exterior: política proteccionista i augment dels aranzels
Compañía Telefónica Nacional de España
Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos
Política social: combinació de la repressió del moviment obrer amb un paternalisme social
Es tanquen locals i diaris obrers, es prohibeix la CNT
Lleis del descans dominical, regulació del treball a domicili i codi del treball
Relacions laborals: comitès paritaris per reglamentar salaris i condicions
HISTÒRIA Exercicis
Marina Paredes 2n-‐B