Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
Què és què?
GRAMÀTICA 1 ● Què és el substantiu? - Un substantiu és una paraula que serveix per a anomenar éssers vius, llocs, objectes i sentiments.
● Segons el gènere els substantius poden ser... - Masculí: cotxe - Femení: cadira
- Tenen gènere I nombre.
● Segons el nombre els substantius poden ser... - Singular: taula - Plural: taules
● Què són els adjectius? Són paraules que expressen qualitats o estats (dels substantius).
● Segons el nombre de substantius hi ha? Comú: cotxe Individual: músic Concret: llapis Comptable: planta
Propi: Ferrari Col·lectiu: orquestra Abstracte: emoció No comptable: sucre
● Anomena els graus del adjectiu fica exemple. - Positiu: pastís dolç - Comparatiu: de superioritat (més dolç que...), d’inferioritat (menys dolç que...), d’igualtat (tan dolç com) - Superlatiu: molt + adj. (molt dolç), adj. + íssim/íssima (dolcíssim).
● Què són els determinants? Són paraules que van davant del nom. Els determinants concreten al nom i hi concorden en gènere i nombre.
● Què són els articles? Són un tipus de determinants que informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. Determinats El/la
Indeterminats Un/una
● Què són els demostratius?
● Què són els possessius?
Són un tipus de determinants que indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu. Exemple: aquell cotxe
Són un tipus de determinants que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença. Exemple: meu cotxe
VOCABULARI 1 ● Què és l’arrel d’una paraula?
● Què és un morfema?
- És la part de la paraula que té significat propi.
- És la part de la paraula que completa o modifica el significat.
Exemple: llibreria *També es pot dir lexema.
● Tipus de morfemes: - Flexius → indica gènere i nombre. - Derivatius → paraula nova.
● Què és un prefix? Síl·laba que s’afig davant de les paraules per a formar noves paraules. marí: sub- + marí = submarí
● Què és un sufix? Síl·laba que s’afig darrere de les paraules per a formar noves paraules.
● Tipus de paraules: - Simple→ arrel + morf. Flexiu (cotxes) - Derivada→ arrel + prefix/sufix (papereria) - Composta→ dues o més simples (para-xoc)
Fruit: fruit + eria = fruiteria
● Què és la família de paraules? Grup de paraules amb la mateixa arrel (fruita, fruiter, fruiteria)
● Què és el camp semàntic? Grup de paraules que tenen una part del significat en comú (gener, febrer...)
● Què són els connectors? ● Què són els sinònims? Són paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text. Són paraules que tenen el mateix significat - Afigen información: a més, també… o paregut. - Fan aclaracions: és a dir, o siga… - Marquen ordre: primer, després… Exemple: ràpid/veloç - Indiquen causa: perquè, per…
ORTOGRAFÍA 1 ● Quan s’accentuen les paraules agudes?
● Quan s’accentuen les paraules planes?
- S’accentuen si: a) acaben en vocal b) acaben en vocal + s c) acaben en: -en/-in
- S’accentuen si: a) no acaben en vocal b) no acaben en vocal+s c) no acaben en: -en/-in
*La síl·laba tònica és l’última.
*La síl·laba tònica és la penúltima.
● Quan s’accentuen les paraules esdrúixoles?
● Per a què serveix l’accent diacrític?
- Sempre que la síl·laba tònica siga la antepenúltima.
- S’utilitza per a diferenciar el significat de dues paraules que s’escriuen igual. Exemple: dóna(da)/dona(mujer)
● Dièresi -
Quan la U sona: qüe. Qüi... Quan I o U no van en la mateixa síl·laba que la Vocal anterior: veïna, agraït
● Què són els diftongs? Tipus. - Són la pronunciació de dues vocals en la mateixa síl·laba. a) b)
Decreixent: vocal + i/u (cai-xa) Creixent: g o q + u (guepard), i/u entre vocals o a principi de paraula (te-ua) (io-gurt)
● Què és un hiat?
● Què és un dígraf?
La pronunciació de dues vocals que s’escriuen juntes en síl·labes diferents.
So format per dues lletres.
(Ma-ri-a)
- Se separen: rr, ss, tx, tj, tg, tz. - No se separen: ny, ig, gu, qu, ll.
● Paraules compostes amb guionet.
● Accentuació de paraules compostes
a) La primera acaba en vocal la segona - Si van amb guionet cada una conserva l’accent. (despús-demà) comença per -r, -s, -x. Si alguna porta accent diacrític la composta el manté: b) La primera és un punt cardinal: nord-oest -(besnét) c) La primera porta accent: pèl-roig - Si no porten guionet només s’accentua la segona. (historicopolític) d) Alguns numerals (D-U-C) e) Onomatopeies: zum-zum
GRAMÀTICA 2 ● Què són els numerals?
● Què són els indefinits?
Són un tipus de determinants que expressen quantitat u ordre determinat. Cardinals: tres, set... Ordinals: primer, sisè...
Són un tipus de determinants que indiquen una quantitat imprecisa.
● Pronoms personals forts:
● Pronoms personals febles:
Substitueixen el substantiu (jo, tu, ell...)
Fan de complement del verb i varien segons la posició (em, m’, ‘m, -me).
● Què és un verb?
● Quins elements (parts) tenen totes les formes verbals?
És una paraula que expressa una acció que realitza el subjecte. Té tres modes: indicatiu (accions reals), subjuntiu (desitjos) i Imperatiu (ordres).
Exemples: diverses, algunes...
ARREL Aporta el significat: comprava
DESINÈNCIA Indica la persona, el nombre el temps i el mode comprava
● Temps del verb:
● Quines són les veus del verb?
- Passat→ jugava, jugà - Present→ juga - Futur→ jugarà - Condicional→ jugaria
- Veu activa: el subjecte fa l’acció. El gos menja carn. - Veu passiva: el subjecte rep l’acció. La carn es menjada pel gol.
● Tipus de verbs:
● Què conjugacions hi ha?
Regulars Irregulars Defectius
Mateixa arrel o mateixes desinències que el verb model (parlar) Arrel o desinència diferent o les dues respecte el verb model (anar, saber) Fenòmens meteorològics, cal, haver-hi, soler.
-
1ª Conjugació: acabats en -ar 2ª Conjugació: acabats en -er/-re 3ª Conjugació: acabats en -ir
ORTOGRAFIA 2 ● Apostrofació articles
● Apostrofació pronoms febles
- El/la i de davant de vocal o h: l’amistat
~ m’, t’, l’, s’ + vocal o h: t’espere ~ vocal + ‘m, ‘t, ‘l, ‘s: espera’m
Excepcions: - El/la i de davant de i-, u-, hi-, hu- que fan de consonant (el iode) - La davant de i-, u-,hi-,hu- àtones (la història) ● So de “s” sonora
● So de “s” sorda
- “S” entre vocals: casa - “Z” a principi, entre vocals o darrere de consonant: zoo, ozó, dotze
- “S” al principi, al final de paraula o entre consonant i vocal: sol, cantes, astut. - “SS” entre vocals: cassola. - “C” davant e, i: cent, emoció. - “Ç” davant a, o, u i a final de paraula: lluç, abraçada, eriço.
● Quan s’escriu g/tg i j/tj?
● Normes ortogràfiques sobre la “b” S’escriu b: - Davant de “l” o “r” (bloc, braç) - Darrere de m (excepte tramvia) - Si hi ha paraules de la mateixa família que tenen “p” (cap→cabut)
- G/tg s’escriu davant de e/i. - J/tj s’escriu davant de a/o/u. Excepcions: Jesús, subjecte...
● Normes ortogràfiques sobre la “v” S’escriu v: - Darrere de la n (canviar) - Si hi ha paraules de la mateixa família que tenen “u” (actiu→activa)
● Quan escrivim X, TX i IG? El so de Ximo
● Escrivim “h”: - A principi de paraula en totes les formes del verb haver-hi i herba, horari, hivern... - Al mig de paraula: ahir, vehicle... - Final de paraula: interjeccions com ah!, oh!
● Altres sons de la X: - Sona com caixa: a principi o final de paraula -X: a principi de paraula (xiqueta) i darrere de i entre vocals (Xavier, peixet, calaix) consonant (panxa). - Sona com examen: comença per ex- TX: entre vocals (caputxa) i a final de seguida de vocal (exorbitant, exortat) paraula (empatx). - Sona com taxi: si va entre vocals o davant de - IG: a final de paraula (roig). consonant (Mèxic, explicació)
VERBS 1
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: BALLAR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: PERDRE
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: COSIR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: PUJAR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: DORMIR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: JUGAR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: CANTAR
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: MOURE
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: BEURE
● Llança la ruleta dels verbs i conjuga el temps que et toque amb el verb: ANAR
PRACTICA 1 ● Escriu una oració que tinga un determinant demostratiu de llunyania.
● Escriu: El tercer equipatge es roig.
Ex: Aquell cotxe roig és molt bonic.
● Escriu i analitza:
● Escriu i analitza:
- Eixa bicicleta verda.
- L’avió aterra per la vesprada.
● Digues tres paraules del camp semàntic de cuina:
● Escriu dos paraules amb diftong: - Caixa (D), guepard (C).
- Paella, olla, nevera, coberts...
● Escriu un substantiu col·lectiu i un determinant que concorde amb ell: - Exemple: Aquell equip
● Escriu tres paraules de la mateixa família que CARN: - Carnisseria, carnisser, càrnic.
● Escriu l’infinitiu de la forma verbal:
● Escriu el participi de la forma verbal:
- vaja.
- menjaré
TRADUCTOR 1 ● Com es diu en valencià “mariposa”?
● Com es diu en valencià “buzón”?
- Papallona
- Bústia
● Com es diu en valencià “chaleco”?
● Com es diu en valencià lámpara màgica?
- Jupetí
- llàntia màgica
● Com es diu en valencià “La pizarra està muy sucia”?
● Com es diu en valencià “Enciende el Ordenador por favor”?
- La pissarra està molt bruta.
- Encén l’ordinador, per favor.
● Com es diu en valencià “Quiero aprovar el curso”?
● Com es diu en valencià “Me gustan esos pendientes”?
- Vull aprovar el curs.
- M’agraden eixes arracades.
● Com es diu en valencià “Ya le han quitado ● Com es diu en valencià “El dieciséis de la venda”? mayo tengo un viaje”? - Ja li han llevat la bena.
- El setze de maig tinc un viatge.
GRAMÀTICA 3 ● Què son els adverbis?
● Què son les locucions adverbials?
- Expressen la circumstància en què passa una acció.
Grups de paraules que funcionen com un adverbi.
● Tipus de adverbis i locucions adverbials. -Lloc: allà, a la dreta... - Temps: després, per la vesprada... - Manera: ràpidament, així... - Quantitat: almenys, poc... - Afirmació: sí, també... - Negació: no, tampoc... - Dubte: potser...
● Què son les conjuncions? Relacionen dues paraules o oracions que fan la mateixa funció i també dues o més oracions amb funcions diferents: doncs, i, mentre, ni, o, perquè...
● Què son les interjeccions? Les interjeccions són enunciats no oracionals Que expressen sentiments, imiten sorolls o Criden l’atenció del receptor: Vinga! Visca! Bravo!
● Què son les preposicions?
● Què és un grup adjectival?
● Què és un grup adverbial?
- Un conjunt de paraules el nucli del qual és un adjectiu: molt simpàtic.
- Un conjunt de paraules el nucli del qual és un adverbi: massa lluny.
● Què és un grup nominal?
● Què és un grup verbal?
- Un conjunt de paraules el nucli del qual és un substantiu: la ciutat.
- Un conjunt de paraules el nucli del qual és un verb: juga a les cartes
Relacionen paraules amb els seus complements. N’hi ha de simples (a, amb, de, en...) i de compostes (cap a, des de...)
VOCABULARI 2 ● Què són els antònims?
● Què és una paraula polisèmica?
Són paraules que signifiquen el contrari (gran, menut).
Solen ser paraules de la mateixa classe i els Diferents significats apareixen en la mateixa Entrada del diccionari. - Exemple: banc
● Què és el sentit literal o figurat d’una expressió? - Sentit literal: és el significat originari, Segons la definició del diccionari. - Sentit figurat: és un significat diferent que S’estableix per una relació de semblança.
● Què és una frase feta? - Expressió en que s’usa el sentit figurat, és a dir, el sentit no es pot deduir del significat de les seues paraules. Exemple: Tindre més cara que esquena.
● Què són les paraules tabú?
● Què són els eufemismes?
Paraules no acceptades socialment (criat, vell, cec...).
Són les paraules acceptades socialment per a substituir les paraules tabú (ajudant, ancià, invident...).
● Què són els préstecs?
● Què són els estrangerismes?
Són paraules noves que s’adapten a les normes de la llengua de destí. Exemples: càmping, restaurant, espagueti
Són paraules noves que al incorporar-les a un altra llengua es mantenen sense patir cap variació. Exemples: rock, amateur, pizza...
● Què és un neologisme?
● Què és un arcaisme?
- Paraula que fa referència a una realitat nova, es crea: ● Agafant una paraula estrangera (web, mòdem...) ● Afegint un significat nou a una paraula que ja existia (xarxa, navegar...)
- Una paraula que està en desús i actualment fem servir alguna altra per a eixe significat. Guarir → curar Infant → xiquet
PRÀCTICA 2
● Escriu un grup nominal i encercla el nucli
● Escriu un grup verbal i encercla el nucli
●Escriu un grup adjectival i encercla el nucli ●Escriu un grup adverbial i encercla el nucli
● Escriu una paraula polisèmica i digues una ● Escriu a la pissarra: oració amb cada significat (com a mínim dos significats diferents). - Jutge, viatjar, pluja.
● Escriu EL SINGULAR o PLURAL d’aquestes ● CONVIDAR s’escriu amb B o V? Explica per paraules: què. - pluja → pluges - esponges → esponja - rellotge → rellotges
- S’escriu amb v perquè va darrere de n.
● Què tipo de paraula es la subratllada?
● Digues 3 preposicions i tres conjuncions:
- Caram! Quina meravella.
- Preposicions: a, amb, de, en... - Conjuncions: doncs, i, mentre, o, ni, perquè...
(És una interjecció)
TRADUCCIÓ 2 ● Com es diu en valencià “entonces”?
● Com es diu en valencià “Me gusta subir a la montaña”?
Aleshores M’agrada pujar a la muntanya.
● Com es diu en valencià “espalda”?
● Com es diu en valencià “Nosotros estudiamos inglés con los apuntes”?
Esquena Nosaltres estudiem anglès amb els apunts.
● Com es diu en valencià “El primo de Pedro ● Com es diu en valencià “Tu perro ha és medico”? mordido el cojín del sofà”? El cosí de Pere és metge.
El teu gos ha mossegat el coixí del sofà.
● Què vol dir en castellà “M’agrada molt viatjar en estiu”?
● Què vol dir en castellà “S’ha trencat la cama i està molt preocupat”?
Me gusta mucho viatjar en verano.
Se ha roto la pierna y està muy preocupado.
● Què vol dir en castellà “Prepara bocadillos ● Què vol dir en castellà “El príncipe quiere de jamón y queso para el cumpleaños”? conquistar más tierras”? Prepara entrepans de pernil i formatge per a l’aniversari.
El príncep vol conquerir més terres.