tants matins, tantes tardes, tantes nits...
Dedicat a tots els que han pogut gaudir del TITUS platja; de la terrassa, del Tacatà, partides de pales, del bàsquet, dels porrons, els bocates, de les festes boges però sanes, de tots els moments inoblidables, cants d’última hora “Ramon no siguis rata i paga’t un cubata”, “no nos moverán”, “la manguera dónde está”, escuma, nits de lluna plena davant del mar, i a tots els que vau dedicar hores i hores a estar amb mi i fer-ho possible. Ramon Fonollà.
Aquest llibre no té més objectiu que donar a conèixer als nostres amics retalls de la nostra història que avui formen part, juntament amb TITUS, de la història de Badalona.
1a Etapa: 1180. Francesc Fonollà (el meu besavi) posa en marxa TITUS com a “baños de pila y oleaje”. 2a Etapa: 1928. Joan Fonollà i Garriga (el meu avi) porta a terme la primera ampliació dels Banys. 3a Etapa: 1962. Francesc Fonollà (el meu pare) completa els serveis de TITUS en convertir-lo en banys, restaurant i sala de festes. 4a Etapa: 1967. Amb la meva mare, Mercè, i la meva germana, TITUS neix com a discoteca sense deixar mai els orígens, Els Banys, fins al 2000, any en què el van enderrocar. Des d’aquestes pàgines, en nom propi, de la meva família i de tot l’equip humà que durant CENT TRENTA ANYS ens ha ajudat a mantenir i fer més grans les portes de TITUS, volem agrair la vostra implicació en aquest projecte en el qual s’ha configurat l’esperit de TITUS que, sense vosaltres, no hauria estat possible. Serà per a nosaltres un autèntic plaer poder continuar aquesta tasca. Sigueu per molts anys benvinguts! Ramon Fonollà.
·2·
Platja
TITUS
Des de 1880 al 2000
路3路
TITUS Una Hist貌ria
路4路
Aquest és un breu resum, un acostament a un espai i a un nom molt popular a Badalona, TITUS, lligat a la família Fonollà i al seu establiment, precursor de l’activitat turística a la nostra platja. ·5·
La primera generació TITUS Els inicis
El fundador: Francesc Fonollà i Giralt a qui familiarment anomenaven “TITUS” va canviar la seva feina dins el mar per una vida laboral al trencar de les onades. ·6·
1880 La història comença amb Francesc Fonollà Giralt, nascut l’any 1835. El seu pare, patró pescador amb barca pròpia, vivia acompanyat de la seva família en una modesta casa del nou carrer de la Platja. El jove “Franciscu”, molt estimat i popular entre els badalonins, era familiarment anomenat “Titus”, diminutiu i abreviació del seu nom de pila. Ara ja sabem d’on ve el mot Titus, un nom a títol honorífic del seu fundador. L’any 1861 va contraure matrimoni amb Maria Anna Garriga, amb la qual va tenir dos fills, en Joan i la Maria. Quan només tenia 25 anys, un traïdor atac de reuma el va impossibilitar per continuar ocupant-se dels seus habituals treballs de pesca: es va trobar, doncs, amb un problema de difícil solució per al seu avenir, però l’antic pescador no sabia que la providència vetllava per ell i que li estava preparant un altre futur.
·7·
el naixement dels populars Banys d’en Titus
·8·
Va succeir que els senyors Sabadell, propietaris en aquella època del Mas Ram, van decidir banyar-se, durant l’estiu, a la nostra platja i com que no hi havia, en aquell moment, cap establiment dedicat a aquell negoci, van encarregar al seu majordom que busqués una persona de confiança, entre les seves amistats, que s’encarregués de muntar-los, a la vora del mar, davant la desapareguda empresa de corderia de Cal Colom, una tenda de campanya, igual que les que feia servir l’exèrcit en els seus campaments.
donada la seva situació. Aquest encàrrec, una activitat estiuenca insòlita en un espai tradicionalment ocupat pels pescadors, va possibilitar que l’anomenat Titus canviés un futur dedicat al treball dins la mar per una vida laboral a trencar de les onades. La seva feina consistia a aixecar la tenda, amb els seus dos departaments, una hora abans que arribessin els senyors i, quant ells ja havien fet l’estada i se n’anaven, desmuntar-la i guardar-la fins a nou avís a la fàbrica de cordes anteriorment anomenada.
Aquest majordom o masover dels senyors Sabadell, que coneixia i apreciava la família Fonollà, li va oferir al jove Franciscu encarregar-se d’aquesta feina i ell ho acceptà agraït,
Passat aquell estiu, els senyors Sabadell li van comunicar a en Titus que l’any vinent anirien a passar l’estiu a un balneari de França i que, per tant, ja no necessitarien els seus serveis.
Aquell contratemps va donar una idea genial a l’antic pescador. Va agafar sacs buits de farina i hi va confeccionar cinc barraques que durant l’estiu del 1880 va instal·lar per primera vegada a la sorra davant del carrer de Prim, a l’espai on fins l’any 2000 hi hagué el negoci familiar dels Fonollà. Les llogava al preu de 6 quarts per persona. Era el naixement dels populars Banys d’en Titus, els primers que es van aixecar a la platja de Badalona. El funcionament d’aquest negoci de banys a Badalona va ser un exemple pioner de la nova relació que es va establir amb el mar.
Tenda de campanya que es muntava i desmuntava cada vegada que els senyors decidien anar a la platja. Museu de Badalona. Arxiu d’imatges. Fons Rosario Viñas y de Ortiz
·9·
El Banys de Can Titus passen a anomenar-se El Tiburón
El 10 de juliol de 1880 en Titus va publicar un anunci a la contraportada del setmanari El Eco de Badalona i el va mantenir durant 5 setmanes, fins a l’edició del 7 d’agost. És titulava “Badaloneses a bañarse”.
Primer anunci publicat l’estiu del 1880 a la contraportada del setmanari El Eco de Badalona.
L’experiència va reeixir i va impulsar el creixement de l’activitat quan Francesc Fonollà va instal·lar dues barraques de fusta desmuntables (una per a homes i l’altra per a dones). El caràcter jovial de l’amfitrió va acompanyar l’arrelament del negoci: el 1882 ja hi havia sis casetes de fusta i un petit restaurant. “La perla de la costa catalana” Amb aquest qualificatiu es va donar a conèixer la platja de Badalona. La seva bellesa natural va ser ·10·
descoberta pels ciutadans més enllà de l’activitat tradicional dels homes del mar, mariners i pescadors, a partir de les prescripcions terapèutiques de mitjan segle XIX i del progrés econòmic i social de la burgesia, que va permetre estendre els hàbits nobles de l’estiueig i l’esbarjo. La capacitat guaridora del sol, l’aire i l’aigua del mar, anomenats aleshores banys d’onatge, i en piscines i banyeres, els banys de pila, formaven part dels tractaments
terapèutics de l’època. Els indrets on es desenvolupaven les cures d’aigües eren els balnearis de mar i els centres termals a les zones d’interior. A Badalona, amb la seva àmplia franja marítima fins a finals del segle XIX, només hi havia un establiment de banys, el de Can Titus, que passà a anomenar-se El Tiburón. El nom que va adoptar el local va ser a proposta d’un client habitual, fill d’un rellotger del carrer del Mar, pintor aficionat, que un dia va esperonar en Titus perquè posés
un nom al seu establiment i aquest va cedir a l’artista l’honor de batejarlo. Així, l’any 1883, aprofitant aquest canvi de nom, en Titus va inaugurar uns departaments destinats a banys de pila (banyeres), i és que aleshores no tothom gosava ficar-se al mar; i els que tenien por de banyar-s’hi o no volien que els veiessin despullats, sobretot les dones (si és que amb els vestits de bany que portaven se’n pot dir anar despullats), ho feien
En la imatge superior es pot veure el que va ser el primer establiment de banys a la vora del mar amb casetes de fusta i un petit restaurant.
en unes banyeres que hi havia a l’establiment. En Titus oferia aquest nou servei a través d’uns tiquets d’abonaments de preus diversos segons el nombre de banys que es volien prendre. El rètol que identificaria el seu establiment a partir d’aquell any seria: El Tiburón. Baños de Pila y Oleaje. El juny de l’any 1887 amplià les instal·lacions i va idear una curiosa
i elegant barca-banyera, de ferro, que a més de ser utilitzada com a banys de pila també és podia fer servir com a barca per a passejos marítims, amb la qual es prenien també els anomenats banys de mar o d’onatge. La barca estava perfectament distribuïda en tres departaments que ràpidament i fàcilment es podien omplir d’aigua de mar sense perill que la embarcació naufragués, per poder prendre un bany de mar, sense sortir de l’embarcació i a l’aire lliure.
Paisatges de casetes de fusta i altres de roba que, similars a tendes de campanya, compartien la sorra amb les barques dels pescadors. ·11·
aquell escriu d s n e lonés nt: Bada establime o c E l l’ E a om er any c l s de baño e la e d d más iento lecim Titus, ade excelente b a t s y os El e ollá (a) cuart s aseo s n o o Sr. Fo a, buen l n u z alg de limpie ución istas, s para ñ a b s b ado distri dos á lo mont de agua a n n i t á t s s e o e en d ñ s llos o ba ente, de e allí mism ría ó cali efecto f l r toma ó salada, añeras a b e s c da dul cómo unas stas. nto e cimie al e l b a t dispu es nra s un o ho l que e e sencill o que e , s o u Vam l par qu dudand á s s a ronar no o , c que á l l a l ono ta vil s. Sr. F de es esfuerzo o c i l s o d púb a teres desin
·12·
La popularitat dels banys entre els badalonins i els visitants forans de la ciutat va quedar palesa en un article periodístic de La Barretina, publicació barcelonina en què, l’agost de 1894, dins un número dedicat a Badalona, apareixia el retrat d’en “Titus dels Banys”.
de l’edifici, i en arribar l’estiu s’havia de tornar a muntar tot. A finals de segle es va instal·lar a la platja de Badalona un altre establiment de banys, La Concha Badalonesa, de Josep Carbonell (1898). Aquest fort competidor, que va aconseguir un acord amb la companyia de ferrocarril per fixar un pack de preu econòmic que incloïa el bitllet de tren d’anada i tornada a Barcelona i l’accés al Balneari, va propiciar la vinguda de molts visitants, sobretot barcelonins, a la nostra platja.
Així descrivia els banys un cronista d’aquells temps: “L’edifici de fusta representava en total quatre palots, fustotes velles, veles afegides y trossos d’estora; més allí hi trobaren los banyistes tot lo que necessitaven, perquè en “TITUS” ab son agrado y bona voluntat, suplia les deficiències d’aquell La reacció de l’establiment d’en primitiu y modest balneari.” Titus davant la competència va ser una rebaixa mòdica dels preus dels La construcció era tota de fusta i serveis que oferia. Amb aquests dos cada any, en acabar-se la temporada, primers establiments prenia força un tenien la feinada de desmuntar les nou sector econòmic de la ciutat, casetes (molts no haurien pas anat l’activitat destinada als serveis sobre a banyar-se si no s’haguessin pogut la base de la promoció de l’oferta despullar i vestir dintre d’una caseta). lúdica i l’aprofitament de l’entorn Per tant, només en quedava el cos singular de la platja badalonina.
Museu de Badalona. Arxiu d’imatges. Fons Rosario Viñas y de Ortiz Detall de la façana del primer Titus, on s’anunciaven els banys de pila (aigua dolça) i d’oleaje (aigua de mar).
·13·
Això ens il·lustra la implantació progressiva del banyisme i la concurrència de persones foranes en uns moments en què Badalona encara era una ciutat petita. La platja de Badalona, els estius de finals del segle XIX, mostrava un paisatge de casetes de fusta i altres de roba que, similars a tendes de campanya, compartien la sorra amb les barques dels pescadors. Arran d’aigua, a l’entorn d’algunes boies, un bon nombre de banyistes vestits amb els decorosos models de l’època. Una característica peculiar dels establiments de banys consistia en la col·locació a unes quantes braces de la riba d’una bóta, o més d’una, subjectada cap al fons per una corda o un cable ben tibant per mitjà d’una àncora o un altre objecte que en feia la funció, i llavors fins a la platja, per una corda o diverses, estacades a un pal clavat a la sorra. Els banyistes, la majoria
dels quals no sabien nedar, s’agafaven a la corda de la bóta tan bon punt l’aigua els arribava al turmell i, alguns fins i tot ja abans de trepitjar la sorra molla. Feia bo de veure la gent aferrada com una llagasta, avançant pas a pas i procurant no perdre peu. D’altres, no tan agosarats, es quedaven a mig regueró i perquè l’aigua els arribés més amunt de la cintura s’aclofaven com a gallines: gallines mullades, tanmateix. Quan ja se sabia nedar, feia bo d’arribarse fins a la bóta. Una vegada allà s’hi descansava, es “treia fondo”, no descuidant-se en sortir de la immersió d’agafar un grapat de sorra, com a prova d’haver arribat a baix de tot. També de bóta a bóta es feien curses de competició o travessies en solitari. Als banys d’en Titus hi havia quatre bótes i eren metàl·liques, pintades d’un to vermellós.
Museu de Badalona. Arxiu d’imatges. Fons Rosario Viñas y de Ortiz
·14·
Els banyistes, la majoria dels quals no sabien nedar, s’agafaven a la corda d’una bóta ancorada a unes quantes braçades de la riba. ·15·
·16·
Tradicionalment, el primer dia d’anar a la platja a banyar-se era el 10 de juliol, diada de Sant Cristòfor, però després s’avançà al 24 de juny, diada de Sant Joan. La temporada de banys solia acabar el darrer dia de la Festa Major (cap al 20 d’agost).
cap a Barcelona i de la Riera d’en Matamoros cap a Montgat.
La zona de la platja per anar a banyar-se estava delimitada segons ordre de l’alcaldia en els següents punts: des de l’estació del ferrocarril
L’octubre de 1917, als 82 anys d’edat, va morir Francesc Fonollà, un dels homes més populars i estimats dels badalonins.
Progressivament, l’establiment El Tiburón va anar allargant la temporada d’estiueig on oferia els seus serveis de restaurant i banys, i obria de primers de juny fins al 15 d’octubre.
gràfic ós bio üents b s e t g aques les se donir anscrivim a: o r r a c po Per or, tr de l’è ndad del fu el cronista r veix d es se s lo t n línies a r u fin resta i-oli, tipich crátich al h, pastes n o s “En US emo t biff tec n TIT n e el d desd y sucule a mena. E r. Balla t t o refina des de to bon hum ent de u m g e a e d yb tá ntit, epic re es un r i l’han se ta semp ero ab a o m a a j l , l j el bo yoles, com ll francés iana, la n a c casta mbé lo b nsa valen uatre y a q a sab t esa, la d s lo pas os vuy. n n o fi é g u y a q r ar ya ran, as pe espe guen mala Titus cam ls que s’ er als u a álsala conversa le y falag lientela c b a a a n s m o a D a o’s neix ó, n edeix desp en van, co generaci rabona ’ o que s a quarta ar la enh lar als o l n o n e co s fins ida de d de a erdues d y u c a s p n e a d t c a t en ui’s als q n experim a h i qu ia.” famil
Museu de Badalona. Arxiu d’imatges. Fons Rosario Viñas y de Ortiz
·17·
La segona generació TITUS
principis Segle XX
Joan Fonollà i Garriga, fill del fundador, va néixer l’any 1871. A la mort del seu pare, el va succeir en el negoci familiar. Pescador d’ofici, també va ser un nedador addicte. Va contraure matrimoni amb Anita Garí, amb la qual va tenir tres fills, en Francesc, en Joan i l’Anna. En les primeres dècades del segle XX, quan va portar el negoci, li va tocar viure la gran transformació dels hàbits per fruir del temps lliure i de la implantació de l’esport modern, com a valors derivats de l’emergent societat industrial.
·18·
路19路
Josep Gual i Lloberes ens descriu en el seu article “Els banys a través del temps” com va anar proliferant aquest hàbit: Diuen que els treballadors del Cristall, els corders i els d’altres indústries establertes al peu de la platja, quan tocaven les sirenes o la campana per plegar al migdia, corrien adelerats, després de treure’s la roba, excepte els calçotets llargs de vetes, gairebé sempre de rayadillo blau sofert, corrien dic, a fer una capbussada. I més ençà, altres persones afeccionades a aquest lleure de remullar-se, varen constituir-se en agrupacions primitives, instal·lant casetes de banys a la nostra platja. Els banyistes i els nedadors s’acompanyaven com a mesura de seguretat d’unes carabasses o d’un enfilall d’aquells suros rodons provinents dels estris de pesca o d’aquells que podien comprar-se i que eren expressament per aquesta comesa, a les botigues de can Poch, de can Comanda, de can Boter,
·20·
de can Llançadoraire o a qualque tenda de plats-i-olles. Aquest rosari de suros o el parell de carbassetes anaven enfilats amb un cordill i es passaven per sota l’aixella. D’altres a tall de “salvavides” es valien d’una càmera vella amb més d’un pegat, procedent de les rodes d’un automòbil o camió, quan l’ús d’aquests vehicles era encara molt minoritari. A poc a poc va anar augmentant la quantitat de gent que a l’estiu anava a banyar-se, i la temporada també s’anava allargant. És construïren nous establiments de banys, i també sorgiren grups que instal·laren barraques de fusta. Al costat dels banys, pel cantó de llevant, hi havia dues barraques de fusta, les quals, durant molts anys, foren les úniques en tota la platja. Eren la del Club Natació Pop i la de la Penya ni Cinc. A redós d’aquest nucli es formava el grup de la poca gent que s’anava a banyar, els nedadors addictes que es banyaven a l’hivern i tot.
El nombre de banyistes superava totes les previsions. Molts s’instal·laven per lliure i amb uns pals i llençols improvisaven casetes i tendals. La platja badalonina estava literalment atapeïda. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs. Foto L. Roisin ·21·
La proximitat i l’atractiu del mar per als banyistes va convertir la pràctica de la natació en un esport que va arrelar entre els badalonins i el 1919 s’organitzaren les primeres curses locals. Els primers clubs i associacions esportives de Badalona van proliferar al començament del segle XX.
rècord de Catalunya i d’Espanya dels 400 metres braça de pit (7 minuts i 12 segons), registrat l’any 1920, i el títol de campió d’Espanya, també amb l’estil braça de pit, aconseguit en aigües del port de Barcelona el 1922. La natació badalonina proporcionava, així, un reconegut esportista local, un referent local d’aquest esport.
El Club Natació Pop, fundat el desembre de 1918, va ser el primer impulsor de festivals de natació a la ciutat. Com que no disposava d’una piscina on realitzar proves, aquestes tenien lloc al mar en espais delimitats. L’agrupació va contribuir, el febrer de 1921, a la constitució de la Federació Catalana de Natació Amateur, entitat destinada a desenvolupar la natació arreu de Catalunya.
L’afany per fruir del mar i la competició empenyien aquells badalonins, entre ells Joan Fonollà (Titus), fins a aconseguir el seu objectiu: popularitzar la natació a la nostra ciutat.
Entre els nedadors badalonins d’aquesta època, el més important era Joan Costa (Guiloba), un noi molt vinculat a les activitats marítimes, ja que era pescador i fill de pescadors. Als seus èxits locals, cal afegir-hi el A la dreta, Joan Fonollà i Garriga, un dels impulsors de la natació a la nostra ciutat, una de les seves grans passions. ·22·
La popularitat del bany i de la natació va fer proliferar algunes entusiastes penyes d’aficionats. Per familiaritzar els minyons amb el medi aquàtic hi havia algun monitor de natació, però també bona part dels banyistes aprenia a nedar de manera més instintiva o amb l’ajut de les carbasses que feien surar el cos. El costum del bany s’estenia a l’estiu a tota la població.
Cursa de natació al mar en espais delimitats. Des de les barques o amb altres enginys se seguia la competició dins del mar. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs. ·23·
el primer edifici permanent TITUS
1928 Davant d’aquesta afluència de banyistes, el negoci familiar d’en Titus va haver de transformar les seves instal·lacions per poder acollir tots aquells potencials clients. La gran aportació de Joan Fonollà i Garriga al negoci familiar va ser aconseguir construir un edifici d’obra, permanent a la platja, que substituí l’antic establiment de fusta, mitjançant una concessió per a vint anys sol·licitada l’any 1928 al GOBIERNO CIVIL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Transcrivim a continuació part del document que autoritza la construcció de l’edifici i la concessió d’utilització del terreny en zona marítima de domini públic: ·24·
la ando solicit , ra a tu ig r la Jefa y Gar io lona; nollá a o in d F m a o n B a de n Jua e de d para y o tr la s D p e r r r po en la o-te iosa coado lneario ona marítim uy benefic en ecto in , de un ba z y m o la entida r a s a p m d e ti y te r a s n e o id e e fi te s n e n m e r e edie nec erma n qu n, co e se cter p el exp adera reúne r lo qu la concesió á d a r o o r r to a n p e a v c is e e g V r a u n u “ o oto rgar les q ar un ma q sión, c suelto nes: isiona en oto viene a llen e s infor v r a o r c a te conce li h p n b , s ie dicio nato ras Pú onven ales, ya que tas de baño s con d y or de Ob no hay inc ase uiente odida y loc c ig m s e s , o u o le l c s c q a r la ún uya e públi gene n más diciones de ita seg constr os y reses c existe n li e te o o o s n s in c e e s r e lo nd qu qu idas mo para na, do ta, las deb ación e Mata autoriz Badalo ionario e la riera d tra s la e e s c a n e ig d o qu ía e Garr r el c el de ediod que s ollá y do po na al M oyecto. n Fon adera a lo m y senta a e la d e r p a r d p D. Jua de B ecto acas l del p ejar la playa l proy enera ue las barr ños para d la e g n o a e n b sa s q años el pla aprue se dos lo ientra do a b arcado en • Se como nte, m montarán to estina e m d n a io io c c m pronto parte de r s a e e p n s p d edifi e ta e á l os e la l ser uirse ndo e º l mism incipa ierre d constr ocupa o al 1 do de cio pr s de c odrá la a p ifi e may ada o ll d d tr a e v te o 5 n 1 s y e l la p n o e • El u a y n e u xos esd perm ya oc ctan a ás ane blecerse d playa ácter proye de la e car s dem ta d s lo te e r l o a a r n p e á odr lativo e la libre. princip ncesión, p sólo p quedar libr 913 re ificio a 1 o d c id e e s d d l te e á • E arzo d de lo conc eber resen e la p 7 de m la segurida que d restre u r e e n g u d te r e q . a to o o ítim ento últim la R.O rnientes a a mar salvam ersonal a esta e ido en c e c c o d n l la zon le p o é b c ia el p ater esta nes tubre, n a lo ombre caucio ea todo el m de Oc e se n ncesió demás pre s u o s. o q c ta p , s in ta e é s iedad por ays ento y eario sin qu jeta e rcelon e prop idas a da su alvam d e ln s B o a u e e h b Q d • tos ina d blec derec brir el rtefac e Mar s esta do en lvo el ndo a a los a ncia d os sa umbre pudie a ñ ien id d o a v d n r n u a , e te tas no p Com las s r vein to s o la a n p bañis o e d a is . m to d prec torga Regla icio. ncede jeto a juzgue a este serv se co derá o l terreno su lo 71 de su n e u te q n u e ito ee a el tos el artíc adscr dando sión s el par y efec conce tercero que e establece nto de aqu iento ta im s c E ti o u • q de dis con rjuicio s y a lo reno a uso ebido sin pe y de Puerto ter ra su d bado. l a e p e . e V s L pro tinar ico a por la o des ecto a omun n cas l proy dor, c e a d 28.” n r r 9 e 1 ningú la r. Gob ejemp 28 junio de S l n e u d e rden ión d lona, remis e de o Barce Lo qu s, con hos años.te n ie u c consig rde a V. mu ua g s io D
En aquestes dues imatges podem veure les primeres barraques de fusta i l’inici de les obres del que seria el primer establiment d’obra permanent a la platja.
1929
·25·
la consolidació i ampliació dels banys Els fills de Joan Fonollà i Garriga, Joan i Francesc Fonollà i Garí, van regentar amb el seu pare el negoci de Can Titus anomenat Balneario El Tiburón fins a l’any 1962.
Joan Fonollà i Garriga amb la seva filla Anita i els seus dos fills Francesc i Joan.
A l’hora de banyar-se hi havia molts contrastos. Encara n’hi havia que abans de ficar-se a l’aigua, primer es mullaven els polsos, després els canells i, finalment, molts d’ells, se senyaven. Equipats amb un cinturó de peces de suro i un casquet de goma al cap, el qui aconseguia d’arribar fins a la bóta ho considerava una gesta heroica. D’altres, sense cap mena de compliment, emprenien una cursa des de la sorra, feien un capbussó, i anaven nedant endins fins gairebé perdre’s de vista.
En aquesta època, que va ser la més esplendorosa del negoci familiar dels banys, s’estrenà un nou i ampliat edifici d’obra permanent gràcies a la concessió que van aconseguir del Govern Civil i a la gran revolució dels costums que es va produir durant els anys trenta, quan es va posar de moda estar moreno i la platja experimentà Aquella va ser una de les èpoques una concurrència que mai ningú no més esplendoroses que ha conegut hauria somiat. la nostra platja. Molts dissabtes al vespre, la gent que venia carregada D’aquella por al sol que havia imperat amb barraques de roba, ja ocupava fins aleshores, sobretot entre les la primera fila prop de l’aigua. La noies, que consideraven que un companyia de tren cada setmana dels seus grans atractius era ser ben donava la relació dels bitllets blanques, es va passar a l’afecció per despatxats, i per a Badalona n’havia bronzejar-se. arribat a vendre uns cinquanta mil.
·26·
Nou edifici d’obra que garantia la permanència del negoci a la platja.
·27·
la platja, el TITUS i l’esport
anys 30-40 L’evolució dels costums va anar introduint moltes novetats impensades fins aleshores, com la incorporació de la dona a la pràctica de l’esport, inexistent llevat de comptades excepcions. A Barcelona, s’havia constituït un club anomenat Club Femení i d’Esports, el qual llogà a Can Titus una part que comprenia el tros de la platja d’enfront, amb dret d’ús exclusiu. Un dels grans al·licients de la platja van ser els patins. Alguns afeccionats a la pràctica del rem varen començar a adquirir-ne. Ràpidament es va anar escampant l’afecció, de manera que, a ·28·
Badalona començà a excel·lir pels seus nedadors. Aquests esportistes només podien entrenar-se a l’estiu a mar lliure, les piscines encara no es coneixien a la nostra ciutat, i, per tant, es trobaven en inferioritat de condicions respecte dels nedadors d’altres clubs que ja en disposaven. Es varen fundar nombrosos clubs al Tot i les dificultats, la nostra platja llarg de la nostra costa i, durant molts donà un planter de bons nedadors. anys, les curses de patins van ser un dels actes habituals en els programes El 7 i 8 de setembre de 1930 se celebraren, en aigües badalonines i de les festes majors. organitzats pel Club Natació Pop, els El 21 de juny de l’any 1930 s’havia campionats de Catalunya de Natació inaugurat, amb un ball de societat, el a mar lliure, amb gran èxit tot i que Club Natació Badalona, que donaria alguns espectadors incontrolats van dificultar les evolucions dels una bona empenta a la natació local. més dels particulars i de grups que en tenien, van sorgir els de lloguer. Foren els germans Mongé els qui varen idear de posar-hi una vela. L’èxit fou total, i al cap d’un temps, la mar de Badalona es veia plena de patins de vela que la travessaven en totes direccions.
nedadors seguint-los amb barques i patins. L’any 1931, el Club Natació Badalona va emprendre la iniciativa d’organitzar la I Travessia a la ciutat nedant. La cursa sortia de la platja davant del camp del Club de Futbol Badalona (a la zona del Manresà) i arribava fins a la seu del CN Badalona. Des d’aquest punt d’arrencada, les edicions de la travessia nedant van adquirir cada cop major importància, ja que es convertiren en un dels actes de la Festa Major i esdevingueren el referent immediat de la natació badalonina.
Sobre aquestes línies, Francesc Fonollà (amb el número 3 a la gorra) a la Travessia a la ciutat nedant. Des del patí, la seva esposa Mercè Ferrer. ·29·
La tercera generació TITUS. El balneari El Tiburón (conegut popularment com a Can Titus) va veure com la natació els omplia d’orgull en aconseguir que un dels seus fills, Francesc Fonollà (Titus) es convertís en el millor nedador badaloní de tots els temps.
1935
La trajectòria d’aquest nedador, nascut l’any 1918, va començar el juliol de l’any 1932, quan només tenia 14 anys, en destacar en una cursa de natació organitzada pel Club Natació Badalona amb motiu de la celebració del tercer aniversari de l’entitat, en què aconseguí la segona posició en la modalitat de 50 metres al mar infantils, estil lliure. Francesc Fonollà formava part de l’equip de natació del CN Badalona que aquell mateix any, el mes de setembre, va participar en la VII Travessia al Port de Barcelona i el mes d’octubre en la II Travessia de Badalona nedant, on va obtenir el segon lloc com a nedador local.
Francesc Fonollà, un dels millors nedadors de Badalona. ·30·
L’any 1933, com a representant del CN Badalona, participà en la Travessia del Port de Barcelona, obtenint el 9è lloc, i fou el guanyador en la categoria de debutants. L’any 1934 va guanyar el concurs de natació de 1.200 metres lliures que se celebrà durant la festa major de Sant Adrià de Besòs. L’any 1935, en el Concurs de Primavera que obria la temporada de l’equip de natació del CN Badalona, Francesc Fonollà, Titus, apareix com a guanyador en la cursa de 50 metres, amb un temps de 34 segons, i també en la primera posició en la prova de 400 metres lliures, fets en 6 minuts i 30 segons. La manca d’una piscina el va empènyer, com a nedador badaloní amb major projecció, a passar al Club Natació Barceloneta. A les seves instal·lacions li va ser possible entrenar en condicions i,
fruit de la seva qualitat com a esportista, va aconseguir diferents campionats de Catalunya i d’Espanya i fou recordman dels 400 metres braça. Així, l’estiu de 1935 passa a formar part de les files del CN Barceloneta i la seva actuació fou decisiva perquè el club obtingués el Trofeu Cucurull. Aquell mateix any va ser seleccionat per formar part de l’equip de la Federació Catalana als Campionats d’Espanya de Natació que tingueren lloc a València. L’any 1936 obté la seva millor classificació a la Travessia del Port, segon classificat, aconseguint el Gran Premi Generalitat de Catalunya. La Federació Catalana de Natació ens descriu les característiques d’aquest històric esportista: “Destacat nedador del CN Badalona, la seva especialitat fou el fons i els seus èxits cal situarlos en les proves de llarga distància i travessies”.
Francesc Fonollà, recollint el Gran Premi Generalitat de Catalunya. ·31·
Esclata la Guerra Civil
1936-39 pudor de les persones decents. En canvi, quan tothom creia que a les dones els farien tornar a portar aquells vestits de bany del segle passat, no els van dir mai res. No hi havia més remei que obeir ja que sempre pesava l’amenaça de la presó, però Un cop acabada la guerra, sobretot encara els moralistes no havien aquell primer estiu, l’ambient de la caminat tres passes, les samarretes platja era molt diferent. Les autoritats havien desaparegut. repressives de l’època van imposar per la força unes noves directrius El que sí que va estar en pràctica socials. Lluís Costa ens descriu alguns estius va ser la prohibició de banyar-se des d’enfront del carrer de aquest ambient repressiu: Mar fins als banys de la Donzella, ja Uns senyors que es deien defensors que, segons deien, era un espectacle de la moral recorrien la platja i immoral per a les persones que obligaven els homes que es posessin passaven per la Rambla; per tant, el una samarreta o un vestit de bany qui volia anar d’una banda a l’altra, complet, ja que consideraven que havia de fer la travessa per dins de anar solament amb eslip ofenia el l’aigua tot nedant o caminant. En esclatar la Guerra Civil (19361939) tot se’n va anar en orris. Aquells anys, la fortificació del litoral, declarat zona de guerra, va obligar a desmuntar les casetes de bany de la platja badalonina.
·32·
Vigilants a la platja controlaven que es complissin les normes promogudes en l’edicte del nou alcalde franquista. Museu de Badalona. Arxiu d’imatges. Fons Rosario Viñas y de Ortiz
Edicte de l’Alcaldia establint les normes que havien de regir per anar a banyar-se:
ALCALDIA NACIONAL DE BADALONA. EDICTO Con objeto de evitar la posible desmoralización de nuestra playa, principalmente en los domingos y días festivos, en que se aglomera en ella un contingente enorme de bañistas, cree esta Alcaldía cumplir con un imperativo de su deber dictando medidas encaminadas al logro de tal objetivo, ello tanto por lo que hace referencia a los establecimientos de baños y a las personas que a los mismos concurren, como para cuantos utilicen nuestra hermosa playa para solazarse con baños de mar y de sol. Por tanto, desde la publicación de este Edicto regirán en nuestra playa las disposiciones siguientes: Normas por que se regirán los establecimientos de baños 1.º Dentro de su recinto, se separarán de manera bien definida los departamentos de hombres y de mujeres, que se situarán a uno y otro lado, respectivamente, del cuerpo central del establecimiento. 2.º En cada uno de los departamentos indicados, se instalará una ducha. 3.º No se permitirán juegos entre
personas de ambos sexos. 4.º No podrán los bañistas bailar en las terrazas de los establecimientos, a no ser que vistan traje de calle. 5.º Tampoco podrán acudir a las terrazas o a los kioscos de los establecimientos, si no van cubiertos con albornoz. 6.º Los patines que se alquilen sólo podrán ocuparlos personas de un mismo sexo, sea éste el que fuere. 7.º En los establecimientos que tengan instaladas casetas familiares, el propietario del mismo deberá cerciorarse, en lo posible, de la legalidad del presunto matrimonio que solicite alguna de dichas casetas y cuidará de que para el baño se atengan a lo dispuesto en orden a la separación de sexos. 8.º Los propietarios de establecimientos de baños vienen obligados, bajo su responsabilidad, a evitar toda suerte de actos contrarios a la moral y a las buenas costumbres. Normas que afectan a los bañistas que no concurren a los establecimientos 1.º La porción de playa destinada a los bañistas, los domingos y días
festivos se dividirá en tres secciones, como sigue: a) Desde los baños “El Tiburón” hasta los baños “Balluguets” para las familias que lleven consigo hijos menores de 14 años, como único comprobante que las acredite como tales. b) Desde los baños “Balluguets” hasta los baños “Mar del Plata”, para hombres solos. c) Desde los baños “El Tiburón” hasta el límite de la calle de Santo Domingo, para mujeres solas. 2.º Las corporaciones o particulares que tengan concedidas casetas en la playa, los domingos y días festivos habrán de sujetarse a la ordenación consignada en el párrafo 1.º; de manera que las emplazadas en la zona destinada a hombres, solo podrán utilizarlas hombres, y las emplazadas en la zona destinada a mujeres, solo podrán usarlas mujeres.
de este Edicto, tengan para ello la correspondiente autorización. 2.º Los trajes de baño, tanto para hombres como para mujeres, deberán ser completos, de modo que cubran el pecho y la espalda; y los de las señoras serán con falda que llegue hasta la rodilla. 3.º No se permitirá salir de la playa ni traspasar la vía del ferrocarril, con traje de baño, aun cuando los bañistas se cubran con albornoz. 4.º Se prohíbe en absoluto desnudarse en cualquier zona de la playa para tomar baños, de no disponerse de la correspondiente caseta.
Esta Alcaldía confía en que las precedentes disposiciones, dictadas única y exclusivamente con el solo objetivo de velar por la estricta moralidad de la playa y para que todos y cada uno de los bañistas se guarden a sí propio el decoro y estimación Normas generales que deben merecerse, serán bien recibidas y absolutamente acatadas, 1.º En la sección de playa comprendida previniéndose a quienes dejasen de entre la calle de Santo Domingo y el cumplirlas que se aplicarán con todo límite de nuestro distrito municipal rigor las sanciones que sea necesario. con el de Barcelona no podrá bañarse nadie a excepción de las personas Badalona, 19 de junio de 1940 que, hasta la fecha de publicación El Alcalde, S. Serentill ·33·
Els primers anys de la postguerra Mercè Ferrer i Francesc Fonollà
anys 40 Foto del casament de Mercè Ferrer i Francesc Fonollà.
Aquells primers anys de postguerra, tot i aquest ambient repressiu a la platja, van anar recuperant bastant l’animació de temps passats. De mica en mica es varen tornar a muntar les casetes que s’havien hagut de treure. Se’n muntaren de noves, i també es construïren nous establiments de banys, sobretot més enllà del pont d’en Botifarreta. N’hi naixeren una renglera de petits, que la gent en deia merenderos. ·34·
El balneari El Tiburón seguia allà mateix, adaptant-se a la nova conjuntura. El negoci familiar dels Titus va ser un dels pocs establiments on l’edifici va seguir present a la platja gràcies a la concessió durant vint anys per part del Govern Civil de la província de Barcelona que van aconseguir l’any 1928 per construir un edifici d’obra permanent i després de diverses ampliacions i millores aconseguiren l’any 1948 renovar
aquesta concessió per a vint anys preparadors, entre els quals hi havia més. Francesc Fonollà. La vinculació de la família Fonollà (Titus) amb el CN Badalona va continuar sent molt estreta. El mateix Francesc Fonollà, com a vicepresident del club i membre de la Junta Directiva, tornà a impulsar les activitats anul·lades per la Guerra Civil i l’any 1941, a fi d’activar els entrenaments de natació al mar, es va nomenar una comissió de
Aquell estiu es va tornar a celebrar per la Festa Major la VII Travessia nedant de Badalona, 2.000 metres a mar lliures, que va guanyar el mateix Francesc Fonollà, Titus. La família seguia endavant amb el casament de Francesc Fonollà i Mercè Ferrer, els pares d’en Ramon i la Mercè.
Diverses fotografies de la gran aflu猫ncia de gent als banys TITUS, un dels pocs edificis que va seguir present a la platja de Badalona.
路35路
La platja es consolida com a mitjà d’esbarjo
anys 50 Arribem al començament dels anys cinquanta, quan comença la gran immigració cap a Catalunya. Badalona creix a marxes forçades.
·36·
Per a la majoria d’aquella gent, el mar és una novetat i, moltes vegades per culpa de la seva precària situació econòmica, l’únic mitjà d’esbargiment, i s’hi aboquen en massa.
diumenges, un servei especial que es diu “Directo a la playa”, amb final a la plaça Casagemes. És un espectacle divertit veure l’arribada de cada viatge: una riuada de gent que surt dels cotxes, carregats amb els cistells de menjar, els estris per muntar una vela per tenir una mica d’ombra, i el transistor penjat a l’espatlla sonant a plena veu.
Més endavant, quan les noves barriades sorgides a la rodalia de la ciutat ja tenen una població estabilitzada, la TUSA munta, els
Entre els banys Belluguets i els merenderos es forma un grup de casetes familiars, la majoria gent de Barcelona, que arriba a ser com un
petit poble, amb els seus carrers amb els corresponents noms. Algunes famílies barcelonines tenien casetes llogades als merenderos i això va fer que aquesta zona de la platja arribés a conèixer una concurrència superior a la d’abans de la guerra. Els diumenges era tot un espectacle veure els trens del matí que anaven cap a la costa, i els de la tarda quan en tornaven. Seguien sent aquells vagons antics amb els seients de fusta i les plataformes al descobert. Tothom s’hi entaforava com podia.
路37路
TITUS amplia els seus serveis dedicats a l’oci i a celebracions
Són uns anys d’eufòria que feien pensar que la recuperació de la platja ja era definitiva. L’atractiu de la platja i el mar atraient la gent en aquest indret i el Titus amb el seu establiment El Tiburón van saber treure’n partit en ampliar els serveis que ja oferien de banys i restaurant amb altres dedicats a l’oci, tot oferint el seu local per a celebracions familiars, casaments i balls amb actuacions d’orquestres. Més endavant, la part de dalt de l’edifici es va habilitar com a hotel i oferia un servei de lloguer d’habitacions. El negoci s’anava diversificant. ·38·
路39路
Es divideix l’establiment entre EL TIBURÓN i TITUS
anys 60 Joan Fonollà, avi d’en Ramon, va morir el gener de l’any 1961. El traspàs de l’establiment de banys El Tiburón i la seva concessió administrativa vigent va passar als seus dos fills, Joan i Francesc Fonollà, pare d’en Ramon, que es van dividir la propietat de la manera següent, com es va redactar en el testament:
·40·
ificio del ed ado n ió z ivis a la d ocio empla omo derá g c e e í c n s o l a r e o Se p nstituye dad a dich ta ciu o que c laya de es ccesorios que se a p en la elementos io, para lo ed que r r s ia il lo b o te de na pa io y m levantar u aterialmen c o g e o m n c a is s á c e r t n ar de ra proce en dos p do para F te a la n n á dividir cio, queda rrespondie ección o ir ifi c d d itad llá el e a en á la m ando, o se Juan Fono n ll o n o r F o t a r c n a e yp te, ha derec na, oeste, rando, es t lo Barce uierda, en t. a q la iz n a Montg fatura ió c c r la Je a el e o p dir a gad Barcelon a n otor cesió blicas de e determin n o c s s ú o La ie p b c am perfi bras de O 28 cuya su ransfiere a /1962 y t 9 6 28/6/1 ,5 m2 se .M. de 14/ eno es 2 rr O 5 e t n 7 ú e n g e en nd s se ió o s n ieron s e a c id herm esta con es se div lo o d n n n e si bie le, los bie constituy N con ib s Ó indivis rtes iguale EL TIBUR 915,80 a e p s d o s do ida ient lecim ie constru m2 . b a t s e c 53,70 uperfi una s US de 1.1 IT 2 m yT
Aquesta nova etapa, amb la divisió de la propietat entre els dos germans, fa que Francesc Fonollà (curiosament es deia com el seu avi, que va fundar l’establiment) vulgui tornar a recuperar el nom de Titus per al tros d’establiment que li pertocava, i així, els rètols de la seva façana tornen a portar el nom de Titus i recorden amb orgull l’any de la seva fundació, el 1880.
路41路
TITUS es consolida com un centre social de referència a Badalona
Van ser uns anys de renovada il·lusió per a la família Fonollà Ferrer, un esforç d’adequació i ampliació de les seves dependències, diversificació de serveis que oferien als seus clients banys, restaurant, convencions i grans esdeveniments socials. Durant aquests anys el nou Titus es consolida com un centre social de referència. ·42·
路43路
TITUS i la música en directe
En el seu afany d’innovar, TITUS va començar a oferir música en viu amb grans orquestres i grups musicals, entre els quals caldria destacar l’emblemàtica Orquesta Neptunos o conjunts com els Xaints o els Bendels. També actuacions com la d’una jove cantant que es feia dir Maribel Llaundes i que al cap de poc temps triomfava amb el nom de Karina. Altres destacats grups i artistes que van actuar al TITUS van ser els Sírex, Bravos, Catinos, Cinco Latinos, Los Tres Sudamericanos i fins i tot l’estrella internacional del moment: Ennio Sangiusto. ·44·
路45路
La Nevada del 62 un espectacle en blanc
La gran nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va deixar un paisatge irrepetible a la nostra ciutat. Els gruixos van ser molt considerables i la neu va ser la protagonista, ja que arribà fins a la mateixa línia de mar.
·46·
路47路
La platja de Badalona es comença a degradar
1965 L’ambient a la platja fins a l’any 1965 era magnífic, s’hi practicaven un munt d’activitats tant esportives com de lleure i era l’espai social per excel·lència de tots els badalonins. Però aleshores van succeir una sèrie de despropòsits per part de les autoritats d’aquella època que van portar a la total destrucció d’aquest indret. Lluís Costa, en el seu article “La Badalona del meu temps”, ens explica què va succeir:
·48·
setes s ca r de le e d e taris den s propie ions no po os per a la ls e is a tots strucc sprés perm rdena seves con t i que els ’estiu i de ió i o ’ s 7 d 195 ra, to strucc rada e les “L’any deros qu fer-se d’ob la tempo en la con renovar n en ra i mer ue han de s eren pe els diners ny 1965 e ’ls donà q a é e i l’ s m is , a r t o s s a s n t n fu io at mé eixar propie tal·lac uït i d , i a activit seva tar-se els seves ins denegats via constr a r s as de g ment de le hi van se el que hi h t a o ls r t millo permís e de treure i a la u mena dora a t el se que havien lliure. o t de cava t tions tà una ex etralleta l’ordre totalmen s e g m tja sen ent la pla s pre arina, itzar f i que mobil ocament e ts de la m un mister bre n e r a a r r v ld e ió o a s d v re s e cc en En va ada per l’ scamot de Aquesta a er cop que ent, tota x e . t fi data ida per un rocaren to ser el prim t. Naturalm ents de n r m a g prote i ho ende aclarir - v esbargime els establi ’ , t d à d u s g t m c o n p llo en clie om a o s’ha eren b mai n ra platja c asetes o , am c st blació r, i les o la no que tenia r de venir. p t a e la al ma la gen varen deix ent d s a parar mirament m e , s ix e y e t cr to via a de ban gran ls que van cap men ua no ha ó l e e , a in ig t s c s a n n ’ , e l a r f e t es uè ma ix s res Ment ent d’aigü n el mate ent en q que fa el e veure e d m ie l m l’aug ies que fe és un mo n agradab aguérem d’anar a h tr a indús r que arrib ella olor t . A l’estiu yar havien a u r e n f q e a a u b n n és eg va t nom e clav s volie del perdu ia pudor d els que e nts. èixer a e ,i sapar cia del que f a deserta contamin e d s tj na va eqüèn la pla locs meny adalo ta a cons B l s e e d altr seixan essia ina. l Trav itjan anys ja badalon a nsa n io imme a m e la plat adic a n U La tr ari català d . ació d radat calen e contamin t deg n e m d a alt nivell spai un e iure”. n e e ll latja La p uera a l’air g e v cla
La mort de Francesc Fonollà
pare d’en Ramon i la Mercè
1967
El Titus va rebre un cop inesperat: la mort de l’històric esportista Francesc Fonollà, que es va produir el 5 d’agost de 1967, amb només 49 anys. La seva vídua, Mercè Ferrer, i els seus dos fills, en Ramon i la Mercè, van quedar a càrrec del negoci familiar.
·49·
路50路
Francesc Fonollà, fruit de la seva passió per la natació i el seu reconeixement històric com un dels millors nedadors badalonins, inaugura el mes de febrer de l’any 1963 el seu propi CLUB NATACIÓ TITUS.
TITUS un referent també en l’esport de Badalona
A les seves instal·lacions els membres del club podien practicar aquest esport i altres activitats nàutiques o de lleure. Un dels esports que en aquell temps va despertar molt d’interès va ser el ping-pong, en el qual destacaria el seu fill Ramon Fonollà Ferrer. Durant l’any 1966 la família TITUS es va fer càrrec del servei del restaurant del Club Natació Badalona i el setembre d’aquell any es va organitzar una exhibició d’aquest nou esport, el ping-pong, en què van participar els membres de l’equip TITUS CLUB NATACIÓ.
·51·
TITUS un referent també en l’esport de Badalona
La secció de PING-PONG
Va començar amb una colla d’amics que anaven a banyar-se a TITUS, que tenien una afició comuna, el ping-pong, i que practicaven al Bar Bahía de la Rambla de Badalona.
Entre 1965 i 1968 van aconseguir ser campions juvenils d’Espanya per equips els tres anys consecutius i, a més, van obtenir 2 campionats i 1 subcampionat en la modalitat de dobles i 3 Veient-los jugar, el Sr. Torruella, que campionats individuals. havia estat president de la Federació Catalana, els va proposar participar Per a la premsa de Badalona, en una Lliga Juvenil i van acceptar aquesta gesta no va passar el repte. desapercebuda. Aquella colla d’amics, absoluts En la imatge del costat hi ha desconeguts en les lligues de ping- l’entrevista que els va fer l’Eco pong, van arribar a ser campions Badalonés l’11 d’agost de 1966. d’Espanya. ·52·
Ramon, Llucià i Bertran abans d’un partit. ·53·
El ping-pong a TITUS per J. LLUÍS GARCÍA SURRALLÉS
Pels voltants dels anys 60 es va produir a Badalona una gran proliferació d’equips de tennis de taula. De fet, no hi havia cap entitat cultural o d’esbarjo que no tingués el seu equip. El Titus que, en aquells moments, com ha estat durant tota la seva història, ja aglutinava una part important de la joventut de la ciutat, també va formar el seu. Les nostres famílies van veure amb molt bons ulls que en forméssim part perquè era una manera de tenirnos controlats en un lloc proper i respectable, garantit per la seriositat dels seus propietaris: el senyor Paco i la senyora Mercè. Aquí es van formar moltes famílies i som molts els que hi hem celebrat que els nostres fills seguissin freqüentant la discoteca pel mateix motiu.
Viatge amb la Selecció Catalana a Suissa. ·54·
dels Shadows, i també d’altres conjunts capdavanters del moment, va anar agafant envergadura. El primer torneig en què es va participar va ser les 24 Horas de Tenis de Mesa (en aquell moment tot era en castellà) organitzat per l’Ajuntament al Pavelló de La Plana. L’equip el van formar Ramon Fonollà, que en aquell moment ja començava a despuntar, un que es deia Moreno però que li dèiem “Titin”, León Nyssen, que ens va deixar molt jove, els germans Pere i Joan Costa, Blas Muñoz, un altre que es deia Reneses i algú altre que no en recordo el nom. Aquestes 24 Hores van ser guanyades per l’equip dels Maristes però, a partir d’aquí, la majoria de campionats, locals, provincials i, fins i tot nacionals, eren guanyats per equips del Titus.
La cosa va començar com a diversió però, a poc a poc, entrenant diàriament Aquest fet va posar en alerta a la amb música de fons, principalment Federació Catalana, presidida aleshores
Torneig de ping-pong al Club Natació Badalona
pel Sr. J. M. Tarruella, a qui va impressionar molt que uns quants nois sortits del nores, sense entrenador i amb uns mitjans bastant limitats fossin capaços d’assolir uns resultats tan brillants i, en tot moment ens va donar el seu suport i, fins i tot, van començar a cridar algun jugador per a la selecció catalana. Paral·lelament es van incorporar als equips Joan Vilaró, Joan Farrés, J. Lluís García, Manel Dalmau, Joan Bertran, Anton Llucià, Ramon Pons, J. M. Sebastián, Ricard Comas, J. M.
Ramon recollint el premi al millor esportista de Badalona.
Tarascó, Òscar Ávila, Josep de Llera L’any 1965, en els Campionats i d’altres que en aquest moment no d’Espanya Juvenils celebrats recordo. a Madrid, l’equip format per Ramon Fonollà i Anton Llucià es Durant una curta temporada ens va proclamar campió d’Espanya va entrenar Jordi Ibáñez, del Club per equips i Ramon Fonollà va ser Barcino, Campió d’Espanya sènior, campió d’Espanya individual. malauradament va morir en una intervenció quirúrgica de poc risc i L’any següent, 1966, a Reus, l’equip vam tornar a restar sense entrenador. format per Ramon Fonollà i Joan Bertran va repetir com a campió i Ramon En el període comprès entre 1965 Fonollà com a individual; a més, van i 1968 es van assolir els resultats proclamar-se campions d’ Espanya en mes importants a tots els nivells. la modalitat de dobles.
El mateix any, formant part d’una selecció de Barcelona, Ramon Fonollà i Joan Bertran van participar al Torneig Internacional de Vevey (Suïssa) que van guanyar i on van anar en un SEAT 600. L’any següent ens van tornar la visita i el Torneig es va jugar a Titus, aquesta vegada formant part de la selecció Ramon Fonollà i Manel Dalmau. El 1967, a Girona, altra vegada el mateix equip format per Ramon Fonollà i Manel Dalmau tornà a ser el ·55·
guanyador del campionat d’Espanya; Ramon Fonollà fou el vencedor en la modalitat individual. En dobles també es va tornar a guanyar. El mateix any, Ramon Fonollà va participar amb la selecció espanyola al Campionat del Món Sènior, tot i que encara era juvenil, a Suècia.
actuació amb l’Orquestra? També van ser entranyables diverses actuacions com la d’una noieta molt tímida que la van anunciar com a Maribel Llaundes i que al cap de poc temps triomfava amb el nom de Karina, o els Sírex, Bravos, Catinos, Cinco Latinos, Los Tres Sudamericanos i, fins i tot l’estrella internacional del moment: L’any 1968 el Campionat d’Espanya Ennio Sangiusto. es va celebrar a Sevilla, on la parella formada per Manel Dalmau i Però, malauradament, res no es per Ricard Comas va ser subcampiona sempre, i, potser degut a la sobtada d’Espanya en dobles. En Ramon mort del propietari, Francisco també va participar, altra vegada amb Fonollà (el Sr. Paco, com li dèiem la selecció, al Campionat d’Europa, nosaltres) excel·lent persona i que celebrat a Lió. havia apostat fort perquè el pingpong a Titus arribés a dalt de tot, Potser l’èxit mes important va ser el Ramon Fonollà va haver d’agafar Campionat d’Espanya de 1a Categoria responsabilitats i involucrar-se molt nacional l’any 1968 en la modalitat de més en el negoci i, per tant, va dobles a Sevilla que va ser guanyat per anar deixant de costat el tema de la parella formada per Ramon Fonollà, l’esport que tant estimava i tantes del “Titus” i Jordi Palés, del 7 a 9. satisfaccions li havia proporcionat. La veritat es que teníem un bon entrenament degut a la gran pràctica que vam adquirir muntant i desmuntant les taules ja que la sala on jugàvem, pel matí era restaurant i, a la tarda, pista de ball. Qui no recorda l’emblemàtica Orquesta Neptunos o conjunts com els Xaints o els Bendels i d’altres que intercalaven ·56·
Quaranta anys després, en Ramon va tenir la feliç idea de tornar a muntar unes taules en uns locals annexos a la Carpa Titus i convidar tots els antics companys que, d’alguna manera, vam estar vinculats a algun dels equips. Així els Fonollà, Dalmau, Pons, Llucià, Vilaró, Comas, fins i tot Farrés ha vingut alguna vegada del Canadà, on resideix, i jo mateix, el menys brillant, junt amb d’altres que aleshores jugaven a la competència, com Boada i Redón, ens tornem a reunir dues vegades per setmana per jugar de nou, entre records dels moments viscuts i la nostàlgia pels que ja no hi són.
N’hi ha algun que, en aquesta segona etapa ja comença a destacar de nou. Ramon Fonollà juga amb l’equip J. M. Palés de Barcelona a 2a Divisió Nacional de Veterans i Joan Vilaró, que es l’únic que no va deixar de jugar mai, a 1a Divisió Nacional de Veterans Els membres dels equips es van anar amb el Premià. disgregant per diferents clubs i el Titus, com a club de ping-pong, va No voldria haver-vos cansat amb deixar d’existir, si bé com a discoteca aquest petit retall de la història de ha seguit funcionant malgrat la trista Titus, però se’m fa palès que, per i injusta demolició, l’any 2000, de als que ho van viure serà sempre un l’emblemàtic local de la platja. De fet, record molt entranyable, impossible es l’única de l’època que ha perdurat d’oblidar. en el temps. J. LLUÍS GARCÍA SURRALLÉS,.
Campionat d’Espanya a Madrid.
Equip TITUS 24 h.
D’esquerra a dreta: Grifol, Titín, Costa, Fonollà, Nissen i Blas a les 24 h. de ping-pong a la Plana. ·57·
40 anys més tard tornen a la càrrega
Ara, al cap de més de quaranta anys, aquella colla d’amics es tornen a retrobar per practicar el seu esport, el ping-pong. De moment, només és una manera de fer esport i passar l’estona junts, però qui sap si la història es podrà tornar a repetir. Es plantegen en un futur no gaire llunyà formar part de la Lliga de Veterans i, com fa quaranta anys, ara també són uns desconeguts en aquestes lligues, però...
·58·
D’esquerra a dreta: Josep Mª Palés, Ramon Fonollà, Jordi Palés, Fede Sardà i Li-gi
D’esquerra a dreta a de peu: Boada, Llucià, Bertràn, Ramon, Dalmau, Vilaró a la part de baix: Comas, Pons i Sirrallés
·59·
路60路
La reconversió del TITUS de “Baños públicos” a “Bailes públicos”
·61·
La reconversió del TITUS de “Baños públicos” a “Bailes públicos”
1969 Dura època per a la família Titus; amb la mort del progenitor, la vídua Mercè Ferrer i Font i els seus dos fills, encara molt joves, van haver de sobreposar-se a aquella pèrdua i van haver de continuar portant el negoci que els havia deixat el seu pare, ja que era l’única font d’ingressos que tenien.
estiuenques aquests anys va anar decaient per la poca afluència de gent degut a la contaminació de la platja i van haver d’enfocar el negoci cap als bailes públicos.
El 12 de desembre de 1969 rebien l’autorització per part del Govern Civil de la província de Barcelona, secció de negociat d’espectacles, El negoci de banys i activitats que deia el següent:
·62·
e s qu cione erdo u ib r t u a de ac e e las so d nferidas y inentes, h U n t o E r O c e V p E n s stá NU me e s informe V., como erraza t lo con o tenerle a la Sala y úblico p lt o resue SARIO de nto E US sit ie R IT im P T c le n IO EM b R ió a est blac NEA del o BAL a de la po vincia, d a in y ro e denom ecinto pla ta p r e es elebrándos l d e n a s e n c e lo il a a n b ad ne de B que vie torizados te s e l e u en e mente a do desd ciones a an bliga debid s, qued las o o a ic l a t b c pú ión. afe ondic ento mom tes a tal c Font. n errer l F inhere s de za de Merce ala y Terra a ñ o S D de la Sra. ailes. resaria TITUS.- B p m e EARIO BALN
路63路
La recuperació de la nostra platja
1975-85
Després de tants anys de corrupció, 1985 va ser el cop definitiu per a la amb l’entrada del primer Ajuntament recuperació de l’aigua i el bany. democràtic es va començar la tasca de recuperació de la nostra platja. Fins a l’any 1980, el balneari Titus va oferir els serveis de restaurant i El primer pas fou la instal·lació de sala de ball. A partir d’aleshores, ja dutxes, que ja va significar un gran només va ser sala de ball. pas endavant, si bé encara no per banyar-s’hi, però almenys per anar-hi L’any 1985 s’aconsegueix renovar la a prendre el sol i dutxar-se després. concessió de permanència a la platja amb el Ministeri d’Obres Públiques i La construcció del col·lector l’any Urbanisme fins a l’any 2000. ·64·
路65路
La quarta generació TITUS La discoteca
1975-85 En Ramon, amb el seu afany d’innovar i amb la seva passió per la música va iniciar la seva etapa com a DJ a Titus, alternant les orquestres que hi tocaven després dels dinars dels diumenges i els vinils, primer en una petita cambra de l’entrada del local i després muntant la primera cabina al costat de l’escenari de les orquestres. No va passar gaire temps fins que, definitivament, va traslladar la cabina de discos a un costat de la sala per deixar tota la pista lliure per ballar i muntar-hi festes, amb la qual cosa el local es va convertir ja, només, en discoteca. ·66·
路67路
TITUS les primeres tardes i les primeres nits
És en aquest temps quan entren a formar part de l’equip de Titus Joan Escalada i Xavier Ametller, que juntament amb en Ramon, donen un gran impuls al local i el converteixen en el referent per a la gent del centre de Badalona. Començaren a obrir un parell de tardes, però el gran èxit que tenien els va portar a obrir totes les tardes. Varen posar de moda les festes més assenyalades, Cap d’Any, Carnestoltes, la Castanyada, Sant Joan. etc. A partir de l’any 1975 ja van decidir obrir tots els dies a la tarda i les nits dels caps de setmana. ·68·
路69路
El TITUS, un espai badalon铆, entranyable i comprom猫s Joan Escalada
路70路
A més d’un espai de festa, ha estat per a mi un lloc on ens hem pogut trobar per a la solidaritat i la reivindicació ciutadana; té una doble funció: la d’oci i la de compartir moments i idees de lluita pels drets democràtics, ciutadans i nacionals. Des de fa molts anys he participat, juntament amb Ramon Fonollà i tants altres amics, a la vida del Titus. Un local emblemàtic de l’oci i el jovent badaloní. Això és el que podrien dir moltes persones que s’hi han apropat i també aquelles que no ho han fet. El Titus, però, és més que això. Val la pena recordar que ha estat un espai de reunió, on a més de passar-nosho bé, d’haver conegut les noies que en molts casos han acabat sent les nostres dones, i a l’inrevés, i això ara ja a la tercera generació, és un espai on hem crescut, ens hem fet
també ciutadans. Es pot dir, doncs, que el Titus ens ha canviat la vida, vist així. Ha estat també un espai de democràcia. Un local, en aquella Badalona amb tants dèficits, que atreia gent de Barcelona i de l’entorn. Era un lloc d’avantguarda en molts sentits.
d’aquella dictadura de trist record. Alguns amics recordem l’ensurt majúscul que vam viure quan la Guàrdia Civil s’hi va presentar i vam haver de dir que estàvem enterrant la platja, davant del Titus. Era la mort de la platja de Badalona, molt contaminada, plena de petroli i de residus, on era prohibit banyar-se; va Els darrers anys de la fosca del ser l’excusa que va provocar “aquesta franquisme, l’oci al Titus tenia també estranya coincidència”. una dimensió reivindicativa. Tots recordem que L’estaca de Lluís Llach, També entre els records que l’han fet una cançó aleshores prohibida, ser més que un local d’oci i esdevenir sonava entremig d’altres cançons; un autèntic laboratori creatiu de era un dels únics llocs on es podia noves tendències a la Badalona i sentir en públic. O com cantàvem Catalunya de finals dels anys setanta “som una nació” a través de la i primers vuitanta, em ve al cap un lletra d’una cançó que no ho deia, inoblidable concert de Jaume Sisa. però sonava de manera semblant. Va acabar aprofitant una queixa - la Recordo també que un aniversari del refrigeració li feia volar les partitures procés de Burgos vam voler enterrar - per organitzar una manifestació dins un taüt que simbolitzava el desig de de la discoteca, animada i dirigida deixar enrere la repressió inhumana per aquest genial artista. Em sembla
que no se n’han fet gaires més així... Aquell esperit viu, compromès, que unia festa i reivindicació democràtica d’una Catalunya que es desvetllava, no és pas un record només molt plaent. Aquest esperit, com el d’aquells anys, és ben necessari. Millorar les coses, defensar els drets legítims es pot fer d’aquesta manera constructiva i fins i tot alegre. L’amic Ramon Fonollà i la seva família són i han estat l’ànima d’aquesta escola de vida i de bons moments, d’aquest laboratori tan únic. D’aquest lloc tan entranyable d’amistats, d’enamoraments, de celebracions. D’un espai molt badaloní i humà. Un lloc d’encontre i d’oci que ens ha fet més persones i al qual diverses generacions de badalonins i badalonines estem tan
·71·
Del perquè de tot plegat Xavier Ametller
Molt gustosament poso per escrit el que recordo de com aquell ball i restaurant de platja, de llarga trajectòria, esdevingué el lloc que vam conèixer, lloc d’esbarjo i de trobada de més d’una generació de persones. És cert que tot exercici de record està travessat per les vivències concretes i la subjectivitat de cadascú. Lluny, doncs, de qualsevol pretensió d’objectivitat, crec que el més vàlid és fer un recull d’experiències i d’opinions. He de dir que per a mi va ser una experiència important, des del principi, cap a l’any 1976, fins que ho vaig deixar, quan corria l’any 1987. Un període que per a mi transcorre des que era un jove estudiant de batxillerat fins que ja era pare de família i llicenciat en la meva professió. Estar tantes nits, tants anys a la porta del Titus, amb tan bona companyia dels qui compartíem aquella comesa, em va permetre estudiar la carrera i estalviar per tenir un lloc per viure amb la noia amb qui segueixo compartint la meva vida, a més de ser una mena de tribuna per on desfilava una humanitat molt variada. Però el que ens aplega ara no són els records personals, sinó oferir una visió al més fidedigna possible de com van anar les coses. No obstant, abans de passar al relat
·72·
general, vull demanar disculpes a tots aquells que, en la comesa del control de porta, vaig poder no deixar entrar de manera arbitrària.
no era tan fàcil ni habitual. No recordo com es va establir el contacte amb la discoteca, suposo que algú ja coneixia en Ramon. El que sí que recordo és que, il·lusionats i encuriosits, vam obrir El Titus feia molts anys que funcionava les portes. I allò va funcionar. com a banys, com a restaurant i sala de festes. Això ho podran precisar D’entrada va tenir la suficient acollida millor en Ramon, la Mercè i tants dels entre els alumnes del col·legi, i habituals més grans d’edat. Com a no només de la classe, per tirar sala de festes, hi havien tocat conjunts endavant. Val a dir que es va comptar (com se’ls anomenava a l’època) amb el permís i el suport del col·legi importants com els Sírex, els Mustang, per organitzar les festes-ball dels Los Salvajes, crec recordar, entre divendres a la tarda, la qual cosa d’altres. mostra la mentalitat oberta dels tutors i responsables (Manel Dunjó, Cap a l’any 1976, quan tot el país especialment). Aquella cita que obria bullia amb l’anomenada transició els caps de setmana es va consolidar. democràtica, quan tantes inquietuds i tants projectes es desvetllaven, un Va anar venint gent nova, del barri, del curs de COU del col·legi Badalonés centre, amics d’amics. En aquest punt, volíem anar de viatge de final de curs, i quan el viatge de final de curs es va iniciativa que en aquell temps prenia fer, en una estada memorable d’una força i es generalitzava. setmana a Londres, va començar a prendre cos una idea; canviar I què podíem fer per recaptar fons l’ambient, la gent, el plantejament d’oci, que ens permetessin el viatge? A i estendre als dissabtes i diumenges més de loteries, rifes, se’ns va acudir, el perfil de nova gent que s’aplegava principalment a Joan Escalada, els divendres a la tarda. I una iniciativa d’organitzar festes els divendres a la arriscada, obrir els dissabtes a la nit. tarda. Però festes amb cara i ulls, no en un garatge i portant cadascú els Sí, ara ens pot estranyar que no s’obrís seus discos i aparells de música. I a per les nits. No hi havia el costum més les quals els pares deixessin anar als que de sortir les nits de revetlla, més seus fills, cosa que en aquell moment nombroses en aquells temps; Sant
Joan, Sant Pere, Sant Jaume... i nits es pogués estar tranquil (i els pares assenyalades com Cap d’Any i poca també, de deixar-hi els seus fill i filles), cosa més. prendre una copa, ballar, provar sort, aquest objectiu es va acabar imposant, Els canvis mai no són fàcils, sempre malgrat moltíssimes dificultats. costen. Tot i que es va anunciar com un canvi de plantejament, com un D’obrir els dissabtes a la nit es va club al qual es podia accedir amb passar a provar-ho també els divendres un carnet, vinculat a ser estudiant, a la nit, que van costar bastant més malgrat aquest recurs que responia al d’arrencar. En paral·lel s’anaven canvi que es volia a la nova orientació, organitzant festes; de la Platja, les coses no van ser senzilles. Tropical, desfilades de models de roba i perruqueria... Una de les festes Tota la línea frontal de mar era un més celebrades i que més edicions va seguit de balls que s’omplien de gom tenir va ser la del Far West, amb indis, a gom els diumenges a la tarda. El cowboys, cavalls de veritat i penjats (a Titus i al seu costat El Tiburón, també la forca, no dels altres). Fins i tot en el Maricel i la Donzella de la Costa i el aquells anys que l’aigua del mar era Miramar. Tots junts en menys de 500 tan bruta, que feia impossible el bany i metres de la platja, aplegant la gent que es va prohibir banyar-se a la platja, més diversa. es va fer la festa de l’Enterrament del Mar, amb taüt inclòs. No es perquè ens quedem amb allò més sorollós i espectacular, però les Igualment, les revetlles, els baralles eren freqüents, els ànims carnestoltes, amb sortejos davant s’escalfaven amb el cubalibre i les notari d’una moto Sanglas 400, la minifaldilles i sovint derivava en allò castanyada, Cap d’Any, agafaven del “¡dímelo en la calle!”. Fer un una anomenada que les convertia en plantejament més arriscat implicava lloc de referència. I en aquest punt deixar gent fora, que evidentment del camí, ja tenim el Titus que tots no s’ho prenia gaire bé, amb el que hem conegut, amb bona música, això comportava. També ens podíem horaris llargs, ambient acurat, idees equivocar i a vegades procedir amb renovades, el Titus que ha persistit certa arbitrarietat. Però l’objectiu més enllà del seu lloc originari, allà senzill i clar de disposar d’un lloc on tot just a trenc d’ona. ·73·
Bàsquet NBA a TITUS Badalona Miquel Angel Forniers
La primera vegada que vaig veure imatges d’un partit de la NBA va ser cap a l’any 1975 quan estava fent el servei militar a San Fernando. Era un dissabte del mes d’abril i a la tarda havíem jugat a la ciutat de Rota; després, per sopar, vam anar a un pub d’ambient yankee. Escoltant la música de George McCrae, un tema que es titulava Rock your baby, vaig poder veure en una pantalla del local un partit en què jugava el mític Lew Alcindor dels Milwaukee Bucks, després conegut com a Kareem Abdul Jabbar. Això em va cridar molt l’atenció. En el meu primer viatge a Estats Units el 1977 vaig comprar algunes pel·lícules de resums NBA en Súper-8 i 8 mil·límetres. Els primers vídeos en VHS em van arribar més tard, cap al 1982, quan Espanya es preparava per al Campionat del Món de Colòmbia. Jo treballava a la revista Nuevo Basket i amb els meus companys Jordi Román, el dire Franc Pinotti i Joan Cerdà ens vam acostar a fer un reportatge a Castelldefels, que era el quarter general de l’equip nacional que comandaven el ja desaparegut Antonio Díaz-Miguel i el nostre conciutadà Lluís Cortés.
·74·
Els pocs afortunats que podíem veure els primers vídeos de partits de l’NBA érem els periodistes que acudíem a “passar un dia amb la sele”. Després de compartir una paella amb alguns mitjans de comunicació i els seleccionadors, el bon jan de l’Antonio ens duia a la seva habitació i en una televisió amb un vídeo especial per a pel·lícules NTSC que havia portat dels EUA, podíem veure el partit All Star d’aquella temporada, algun partit d’universitaris i també, és clar, les finals de l’NBA. Aquella va ser la primera vegada que vaig tenir contacte amb les cintes VHS amb material NBA. Per un amic vaig saber que a través d’una empresa establerta a Suïssa i anomenada Pontel, es podien adquirir partits del millor bàsquet del món.
vam anar ampliant el repertori i vam comprovar que cada vegada venia més gent de fora de Badalona. Jordi Román treballava a El Mundo Deportivo i sempre apareixia al diari un breu informant de les projeccions que s’hi feien. Recordo que venien molts entrenadors, de Badalona i de fora, alguns de prestigi com el mateix Aíto.
En Ramon va organitzar un parell de sessions de projeccions que van ser patrocinades per la marca de cigarrets Winston; havien decorat la sala amb pòsters NBA i van aparèixer unes hostesses precioses repartint cigarrets en unes safates. Aquell dia tots els que estimem el bàsquet i, evidentment, el de l’NBA, ens vam sentir orgullosos d’haver estat els primers a portar el bàsquet made in Amb el company i amic Jordi Román USA a la discoteca Titus Badalona: vam quedar que parlaríem amb la nostra ciutat continuava sent el Ramon Fonollà, propietari del mític, bressol del basquetbol. inoblidable i ja desaparegut Titus Badalona, per oferir-li la possibilitat Aquesta vegada no era George que la discoteca Titus fos la pionera McCrae el que se sentia pels a oferir als seus clients i habituals altaveus: érem al 1983 i sonava el millor espectacle del bàsquet l’escocès Rod Stewart i el seu mundial. arxiconegut tema Maggie May. El qual sí que va aparèixer, i no pas Recordo que la primera vegada va a la pantalla, era el gran Kareem ser un divendres a la nit i vam oferir Abdul Jabbar, que aquells dies l’All Star Game del 1982. Després era a Barcelona.
路75路
TITUS Casa Nostra Jaume Llibre TITUS, un nom tan petit poques vegades ha tingut un significat tan gran. Un nom en el qual molts ens hem sentit i ens seguim sentint identificats. Un símbol d’una etapa de la nostra vida que se’ns ha quedat gravada a foc. Un estil nou i únic que el va convertir en un lloc de referència, no només al món de la nit, sinó també de dia, una manera de viure l’oci completament diferent a la resta. Un lloc que et feia sentir com si fossis a la casa teva. Un lloc on coneixies gairebé tothom de forma directa o indirecta, on passar-ho bé era l’única preocupació que teníem, escoltant la millor música del moment i amb el millor ambient, on no hi havia pressa per tornar a casa i allargàvem les hores. Un estil de posar música que el feia
·76·
fàcil de reconèixer en qualsevol altre perfeccionista amb el local, exigent a la lloc i d’identificar-lo amb la frase “això porta, maniàtic del bon gust, sacrificat és música de Titus”. amb els clients, de tracte senzill, exigent amb si mateix per tenir-ho tot Un ambient acurat, treballat, que sempre a punt, preocupat sempre marcava la diferència amb els altres perquè els clients s’ho passessin bé, i que alhora et feia sentir diferent. obstinat amb el millor ambient i guardià Per entrar al local havies de tenir de les bones formes. Sempre ens ha l’ADN TITUS, una cosa intangible que fet sentir com si fóssim a casa. només en Ramon sabia i encara sap identificar. Tota una vida dedicada de quatre generacions han fet del TITUS un Un local senzill de 1940, adequat local històric i emblemàtic de la nostra amb el temps per a sala de ball, amb ciutat i de les nostres vides. les seves arcades tan identificatives, el sostre amb les bigues de fusta a Ens varen arrencar i enterrar l’edifici la vista, la seva terrassa tota pintada on tantes vivències vam tenir, però de blanc eivissenc, una il·luminació el sentiment i l’esperit segueix ben càlida i en un lloc idíl·lic, a la platja. viu, llàstima que els nostres fills no el Tot això el feia un local únic, acollidor puguin viure de la mateixa manera, i familiar. crec que era una herència que també es mereixien. De la meva experiència treballant amb en Ramon trec la següent definició Gràcies per ser part de les nostres d’ell: obsessiu amb la música, vides. Gràcies per ser casa nostra.
路77路
Article publicat al Diari de Barcelona. Dissabte, 29 d’agost de 1992
TITUS: La catedral de les discoteques Si hi ha un local que s’identifiqui plenament amb la ciutat de Badalona, aquest és TITUS. Una discoteca que no ho és tant, perquè sembla més un bar musical gran, acollidor i canyer. TITUS és el centre de reunió dels badalonins, barcelonins, gent de poblacions properes com Santa Coloma, Tiana o Montgat, o de terres més llunyanes, que han sentit parlar de la discoteca de Badalona i van al local per comprovar si tot allò que diuen és cert. Donc sí, sí que ho és. És un espai com pocs: amb terrassa amb vistes al mar, amb música genial i amb un dels millors ambients de Barcelona i rodalia. Les copes no són gens cares, tenint en compte que es tracta d’una dicoteca i que l’import de la nit s’ha de pagar a la sortida, perquè les cambreres es limiten a somriure, servir la copa i marcar els diners corresponents en una targeta que el client rep a l’entrada.
TITUS és ideal per acabar de passar la nit de la millor manera possible: tanquen més tard de 2/4 de 7 del matí. ·78·
TITUS està freqüentada per gent de tota mena, però a la nit la mitjana d’edat puja considerablement mentre que a la tarda els bollycaos hi disfruten d’allò més. És l’hora dels estudiants de BUP que comencen a sortir i que es familiaritzen amb l’art de lligar i de les relacions interpersonals. A la nit, els germans grans de tota aquesta colla hi van a ballar fins a la matinada, i ben de matinada: els dissabtes no tanquen fins passats 2/4 de 7 del matí. Un consell: no hi aneu abans de les tres de la matinada: l’ambient comença a partir de les quatre, com a mínim, de manera que TITUS és ideal per acabar la nit de la millor manera possible.
Desde 1880
路79路
路80路
1a Festa de Blanc
1980
路81路
Aperitiu i Dinar Can Roca Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·82·
路83路
Dinar Can Nolis 1982 Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·84·
路85路
路86路
Equips de Basket TITUS
路87路
路88路
Campionats de Palas
路89路
Festes de la Platja 路90路
路91路
路92路
Festes de la Platja
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·93·
路94路
Festes de la Platja
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·95·
路96路
Festes de la Platja
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·97·
路98路
路99路
Carnavals
路100路
Carnavals a TITUS
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·101·
路102路
Carnavals a TITUS
路103路
Article publicat al Diari de Barcelona. Dilluns,6 de Juliol de de 1987
Banys de matinada a la platja de Badalona La discoteca TITUS de Badalona, que està situada a primera línia de mar, celebra cada any l’arribada de l’estiu amb la festa La Nit de Blanc. L’unica condició indispensable per participarhi és, a més de pagar l’entrada, anar vestit de blanc. Aquest any, la festa va congregar moltíssima gent que no es va voler perdre l’ocassió de celebrar ballant l’arribada de la temporada d’estiu. Al final, es va acabar amn un bany multitudinari de matinada. Unes quantes dotzenes de joves van decidir treure’s la calor de sobre amb una bona remullada al mar i, previsors, alguns ja s’havien presentat a la festa preparats amb els banyadors i les tovallores. Però el seu exemple van ser seguit per molts assistents, que a falta de banyador es van tirar al mar vestits en roba interior - blanca naturalment - o senzillament despullats. La qüestió era refrescar-se després d’una nit de gresca i calor. Las festa va durar fins a la sortida del sol i la majora de banyistes van tornar frescos i remullats cap a casa. Els banys de matinada ja no són només una tradició de la nit de Santa Joan. Les discoteques de la costa, les festes, la gresca i sobretot la calor estant convertint el que abans era un ritu anyal en un costum estiuenc que cada vegada té més adeptes. ·104·
L’Escuma i el Blanc ·105·
·106·
L’Escuma i el Blanc
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·107·
·108·
L’Escuma i el Blanc
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·109·
·110·
L’Escuma i el Blanc
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·111·
路112路
路113路
路114路
La Paella
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·115·
路116路
La Paella
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·117·
路118路
Pases de Moda 路119路
路120路
Pases de Moda
Algunes d’aquestes imatges han estat extretes de cintes de vídeo
·121·
路122路
Pases de Moda
路123路
路124路
+Gent +Festes +TITUS 路125路
路126路
Gent TITUS
路127路
路128路
Gent TITUS
路129路
路130路
Gent TITUS
路131路
路132路
Gent TITUS
路133路
路134路
Gent TITUS
路135路
路136路
Gent TITUS
路137路
路138路
Gent TITUS
路139路
路140路
Gent TITUS
路141路
路142路
Gent TITUS
路143路
路144路
Gent TITUS
路145路
路146路
Gent TITUS
路147路
TITUS 100 anys
路148路
路149路
TITUS una continua remodelaci贸
路150路
路151路
路152路
路153路
路154路
L’inevitable enderrocament del TITUS Platja
·155·
Document de la Sentència de l’enderrocament del TITUS
·156·
Poema anònim rebut a TITUS escrit per M.M.M. Títol: TITUS. Adèu a un vell amic. (Dedicat als que com jo l’han sabut estimar)
Vint-i-set d eg Data fatídic ener de l’any dos m a. il. Punyalada al pit. L’història d e avui a finit TITUS, . Em sento tris Doncs din ta, i no paro de plora s aquelles r. quatre pare em vaig e namorar. ts, Tantes tard es viscude s no paràve m de balla , r, no ens im port no pensàve ava, m Escuravem en demà. les hores, no volíem marxar. Era el nos tre santua ri, prop de la pla arran del m tja, ar. Això va ma rcar-li el d estí fins portarlo Ens vàrem a la fí. casar, el fills vàre n arribar, amb tant s ols set die s els hi vaig portar. Any rere a ny, s’anaven a b Els han vis anyar. t crèixer, i com jo, l’h a Per això a n sabut estimar. vui ploro en tornar a re un vell am cordar ic que ma i més torn Adèu TITU arà. S, sempre et recordaré i dins el m eu cor sempre et portaré. M.M.M. ·157·
any 2000 L’any 2000 el Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, aplicant la Llei general de costes, va desestimar ampliar la llicència del Titus i va procedir al seu enderrocament.
·158·
ña Catalu M O .C LPAÍS 00 10 - E - 28/01/20 0 2 / 7 / de 8 a 2 n , playa do oles adalo c r B la ié li e z M e o d fue demo r Lóp blanc el Esthe ificio oteca Titus Costas d d e o e c s d ic is t d a e n blemá gía la dalon sin rcació El em na que aco la Dema e. Así, Ba la que t e lo Bada or orden d io Ambien s y pierde un punto d lo y p ayer, rio de Me sus símbo s famosa l local de á e ia t e c m is d o a as Min esde tec uno a sin o su disco tal de la vid ocupaba d lona d e u q a amen ha sid l Titus a de Bad ad y duda rencia fund os. Pero e rid la la p u it t la e ñ de ref os 100 a rrenos de s a tener parición. im o te sa los últ ños unos ser privad able su de que una s a it á v e e e d ia m c in a h aron a hecho ucho a la famil r s m a p a h n a l e lo a t m a que u n l, lo c necie a Bad os de estata a sido par cio, perte como bañ asta este ifi h h r Titus ca. El ed funciona antenido omo sala a e c m t o ó ia a c z c pe en dis e h à, em tividad qu btuvo la lic ll o n o F o c 1928 80, a en 18 verano. En elats s env irtió o o ic im lt íp t ú nv o los ile. e co de ba acogid setenta s stuvo en a h e e siglo s años teras, oles lo te est miérc amilias en han Duran s y en asta el no e. F ro H llí, e bail itus y playe coteca. ista d ilado en T morado a s p is la d a o a n t t b e n en is v a , han namie e han ticas funcio neraciones ejas que s on fantás o, el final c h e ar por g cas las p s porches y, de hec o, puesto n o o t fi s p is o v u o pre as fam sid olida. a sus todo llega más de lo ser dem ual, o t n o ju ct rgado podid r. Pero ario a asar al ma s se ha ala 4 hubiera el propiet tr e r r 8 o u de Tit desde 19 uestos po nsiguiend ha sido a rp co o no que y ursos inte han ido recurs c e o , r à s im ll últ Lo no n Fo ez. ro el Ramo umbe, pe o por el ju p r r m e d ie at el stado conte
路159路
路160路
路161路
despr茅s
de 10 anys 路162路
Article publicat al diari EL PUNT 12/02/10 RICARD PALOU
L’ombra de Titus és allargada El record del mític local de la platja de Badalona es manté viu deu anys després del seu enderroc Fa tot just deu anys que les excavadores van convertir Titus en un munt de runes. El 27 de gener de l’any 2000, i després d’haver-se guanyat diverses pròrrogues per la via dels recursos judicials, el mític local de la rambla de Badalona va ser enderrocat en aplicació de la llei de costes. Aquell mateix dia al vespre, i en jornades successives, grups de joves es van atansar fins aquell munt de runa i ferralla per mirar de trobar i endur-se a casa algun record d’un local que, com ja aleshores intuïen, ha passat a formar part de la història sentimental de la ciutat. Deu anys després, al solar ocupat per l’antic Titus no hi queda cap rastre de l’espai que durant dècades va ser el punt de trobada de diverses generacions que van disfrutar-ne tant de dia com de nit. Els fonaments, habitualment coberts per la sorra de la platja i només visibles en dies de fort temporal, són l’únic senyal tangible d’aquell passat ple de festes
nocturnes –de blanc, de negre, de l’escuma, pro viatges de final de curs o de celebració d’algun títol de la Penya–, però també de vermuts, de partits de bàsquet improvisats en una cistella atrotinada o de tacatà, que és com s’anomenen a Badalona les partides de pales. Superat aquest temps, i més enllà dels dos locals que funcionen a ple rendiment sota la mateixa marca, hi ha senyals inequívocs que demostren que l’esperit del vell Titus continua ben viu. L’any passat, l’èxit desbordant d’un grup creat al Facebook amb l’únic objectiu de reunir vells amics, va revifar la flama del record. Va ser tant el rebombori que fins i tot va treure la pols a un antic anhel de l’amo de la sala. A principis de juny, i durant unes hores, Ramon Fonollà va ressuscitar el Titus de la platja a la Carpa de Can Ribó, que es va omplir de gom a gom d’antics clients tan disposats com ell a reviure alguns
dels millors moments de les seves vides. Les lletres de l’antic local, rescatades de les excavadores en l’últim moment i desades durant anys en un magatzem, van tornar a lluir aquella nit i van ser el testimoni mut d’un sarau memorable. Hi va haver centenars de retrobaments. Alguns d’ells difícils, perquè ja se sap que el pas dels anys no serveix, només, per millorar els grans vins. Però amb més o menys cabells i amb més o menys arrugues, tots es van reconèixer i molts van acabar abraçats amb un vell amic, amb una antiga cambrera o amb un dels porters. Tots van riure, van ballar fins a l’extenuació i molts van continuar emocionant-se amb l’anunci d’un nou i esperat retrobament per a la primavera que ve. Ara, coincidint amb el desè aniversari de l’enderroc, la guàrdia pretoriana de l’antic Titus torna a la càrrega. I ho fa, de nou, des de les xarxes socials d’internet. Més d’un
miler de persones s’han afegit ja al nou grup creat al Facebook per reclamar a l’Ajuntament que col·loqui una placa en record del local just al tram de platja que va ocupar durant un segle. Entre el club nàutic Bétulo i la Donzella, dos locals igualment històrics que encara aguanten drets al front marítim en espera que els arribi el torn de ser devorats per la llei de costes. Tractant-se de Titus, tot és possible, però amb tantes altres prioritats, no sembla fàcil que el govern municipal ni cap altre facin cas de la reclamació d’aquest nodrit grup de nostàlgics disposats a defensar fins on calgui la memòria del seu passat. Però amb placa o sense, per a tots ells i per a molts altres el tram de platja que hi ha al final del carrer d’en Prim sempre serà el de l’antic Titus. ·163·
路164路
1陋 Trobada Gent TITUS
路165路
Per temes d’espai, no hem pogut reproduir totes les dedicatòries que ens vàreu escriure. Aquestes són només una petita selecció d’alguns dels vostres missatges, Moltes gràcies a tots per les vostres mostres d’afecte.
“Un lloc on trobar bons amics i gaudir de la nit.” David Llobet
“Força TITUS, continuarem aquí fins que siguem vellets.” Lidia Blanco
“Els millors anys de la nostra vida.” Esther Suria
·166·
路167路
“Fa 20 anys d’allò però encara poques discoteques poden presumir de tenir un entorn, un ambient, una platja com tenia el TITUS” Manel Calero
“Sortim per la Platja?” Albert de la Varga
“Els millors anys i les primeres escapades nocturnes van ser al TITUS de la platja.” Judith Marinel.lo
“Que es un BTV Badaloní de tota la vida, patates corominas, gelat de can Soler i TITUS!” Nuria Mezquita
·168·
路169路
“Vaig conèixer el que ara és el meu marit al 87 a TITUS.” Lourdes Muñoz
“La discoteca más salada del mundo, cerca del mar.” Maria Elena García Cabaco
“Collons, estem mes bons ara ! Visca la gent del Titus!” Marc Ferreira
“L’Altre Família.Tota la meva joventut en records.” Ruben Seriol
·170·
路171路
“Las mejores tardes de verano” Elena Canton
“La millor època de la meva vida” Rafa Bernabeu
“Forma part de la nostra vida” Joan Casanovas
“Una passada tornar als 80” Xavier Cartro
·172·
路173路
“On vam fer grans amics.” Gemma Rosanas
“La nostra joventut. Mitja vida meravellosa.” Teresa Riba
“Ara fa 20 anys que tinc 20 anys, i el TITUS encara m’aguanta!” Silvia Canals
“El millor present per un encara millor passat. Visca el 80’s!” Ricard Nogués Parra
·174·
路175路
“Titus, una forma de viure” Montse Garcia
“Les nits de tota una vida un lloc entranyable on tots érem amics” David Llobet
“TITUS no és un nom “és un estil” Cristina Baena
“Probablement els millors temps de joventut van transcorre amb el TITUS com a referent.” Joan Walter
·176·
路177路
“Gràcies Ramon, ens has fet molt feliços.” Josep Navarro
“Badalona no és el TITUS però.... no es pot entendre Badalona sense el TITUS. Llarga vida!!!” Lluís Serra
“El millor ambient que he conegut. Ho enyoro” Montse Carrillo
“Els millors records de les festes de joventut, Gràcies per tot!!!” Adolf Soto
·178·
路179路
“Al TITUS vaig conèixer a la persona amb la que porto 10 anys compartint la meva vida.” Nuria Cardona
“Sorra, lluna, mar......TITUS” Rita Gol
“Som uns amics que ens vam conèixer al TITUS platja i encara estem junts!!!!” M.Teresa Mateu
“Gràcies per ser el referent de tot una època.” Alfred Teruel
·180·
路181路
“Llargues nits amb la dolce vita: hi vull tornar!!!” Esperanza López
“Moments irrepetibles a la meva vida. De dia platja, després dutxa ràpida i a passar una bona tarda a TITUS PLATJA, Impressionant!!!” Yolanda Poch Amat
“Desde luego dejó huella.... 3 hijos fantásticos” Patricia
“Mar, sorra, amics i màgia això es TITUS per a mi per sempre.” Monica Palacios
·182·
路183路
“Bons records. Bons moments!!!” Milena Padrós
“Sempre recordaré el soroll de les onades del mar mentre ballàvem a la sorra!” Yolanda Girona
“Recordo molt les festes que fèiem: escuma, paella...... la meva joventut seria diferent sense el TITUS.” Montse Pujol Tejedor
“Vaig arribar tard però va ser molt intens” Carme Ustrell
·184·
路185路
·186·
Gràcies a tots
1ª Trobada Gent TITUS
路187路
·188·
El Titus Masnou
l’herència
Titus fotos - 189 路189路
·190·
El Titus Carpa
l’herència
Titus fotos - 191 路191路
La Sra. Mercè
Dedicació molt especial per a la meva mare, “la Sra. Mercè”, una persona que, viuda de jove, va haver de treballar molt dur durant molts anys per tirar endavant la seva família en aquest negoci. Familiar de tracte, curosa del bon gust, amable, treballadora incansable, sacrificada pel negoci, respectuosa de les modes, moderna en el temps, patidora amb la gent, justa en les decisions... Per a ella no éreu clients, sinó amics de la casa. Estarà molt contenta d’aquest llibre i de saber que esteu tots aquí reunits. ·192·