Treball alzheimer by tortosa LDC

ALZHEIMER

DESSARROLLAT PER: Raquel Boira Gazulla Verònica Folguerola Chorda Maria Garcia Sagristà Anna Matamoros Castellà

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Taula contingut Introducció................................................................................................................3

Etiologia.....................................................................................................................4

Símptomes.................................................................................................................5

Diagnòstic..................................................................................................................9

Tractament..............................................................................................................14

Consells alimentació i nutrició..................................................................................21

Format d'entrevista..................................................................................................22

Glosari.....................................................................................................................22

Webgrafia................................................................................................................23

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

1. Introducció La demència senil més comú es la malaltia de l'Alzheimer, que està reben molta intenció per l'impacte socioeconòmic, per l'augment de la seva prevalença i per les investigacions que està suscitant. En realitat l'Alzheimer es tracta d'una malaltia presenil, ja que en alguns casos la simptomatologia s'inicia en persones amb poc menys de 50 anys. Acostuma a ser més freqüent en dones que en homes i té un progrés progressiu. El seu començament s'inicia en les formes típiques per una pèrdua de la memòria recent amb oblits, despistes i desorientació. Poc a poc es manifesta apatia, desorganització en el treball i en les idees, incapacitat per resoldre situacions senzilles, pèrdua de l'iniciativa i depressió. A mesura que va avançant comença a fallar la memòria de records antics i els malalts acaben desorientant-se inclús en la seva casa, obliden com vestir-se i realitzar les tasques més habituals de la vida quotidiana, parlen sense coordinació i poden aparèixer deliris i al·lucinacions. Posteriorment ja no reconeixen a cap familiar i són incapaços de realitzar cap moviment i se'ls ha d'ajudar. El parlar passar a ser en monosíl·labs, apareix incontinència i cada cop l'invalides és més important. Finalment en l'última etapa queden postrats a un llit o una cadira de rodes i apareixen trastorns físics que condueixen a la mort. Aquesta situació de fets dramàtics transcorre en un temps d'entre 5 i 15 anys. S'han descobert que en casos familiars hi ha alteracions cromosòmiques, però en altres no es coneix la causa. Actualment, no es pot fer gran cosa per a frenar el progrés de la malaltia. S'estan posant en pràctica tractaments farmacològics, psicosocials i diversos cuidats pal·liatius. Per exemple, s'ha provat l'eficàcia d'alguns fàrmacs (anticolinesteràsics) que inhibeixen la colinesterasa, enzim que s'encarrega de descompondre l'acetilcolina, un neurotransmissor que falta en la malaltia de l'Alzheimer i que incideix en la memòria i altres funcions cognitives. Conjuntament amb el tractament farmacològic es posen en pràctica teràpies que afecten al coneixement i la conducta, que inclouen la rehabilitació cognitiva i l'orientació. Així, s'estimulen les capacitats cognitives, ja que hi ha evidències de que això ajuda a frenar la pèrdua d'estes funcions i habilitats. Es tracta de treballar les àrees que encara conserven el pacient, de forma que el entrenament permet compensar les pèrdues que el pacient està sofrint la malaltia. Com l'Alzheimer no té cura, amb el temps el pacient ja no pot cuidar de sí mateix i necessiten l'ajuda d'altres persones. A la llarga, el cuidat del malalt en el si de la família ocasiona un desajust notable als costums i en la feina, pel que precisa col·laboració a nivell sanitari i en l'aplicació de recursos socials. Quan ja no es possible la seva

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

permanència a casa, deu facilitar-se el seu ingrés en un centre hospitalari especialitzat.. el seu cuidat exigeix un enorme potencial humà i econòmic, així com un elevat nivell de coordinació entre la família, els assistents socials, els hospitals, els metges de família i les nombroses associacions creades per al cuidat d'aquest tipus de malalts. Es necessari fer un correcte diagnòstic de la demència senil, concretament de l'Alzheimer, per a assegurar-se de que no es pateix una altra afecció que pugui tractarse efectivament. Una depressió greu pot compartir molts símptomes de la demència. Tal com malalties de fallada renal poden causar confusió. A més, l'ingesta de molts fàrmacs també pot causar confusió.

Imatge 1: dia mundial de l’Alzheimer.

Cada any el dia 21 de setembre es celebra el dia mundial de la malaltia de l'Alzheimer.

2. Etiologia Es una malaltia neurodegenerativa amb deteriori cognitiu y trastorns conductuals, pèrdua progressiva e irreversible de la memòria i altres facultats mentals.

Imatge 2: diferencia entre un cervell sa i un amb Alzheimer.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Hi ha factors biològics que influencien i es veuen afavorits per factors genètics i ambientals.

Imatge 3: transports dels missatges per les neurones en un cervell sa i un amb Alzheimer.

Apareix plaques senils, plaques amiloides o plaques neurítiques o manolls de neurofibril·les. Els elements que augmenten les probabilitats de patir aquesta patologia son: 1. Edat: afecta normalment a persones majors de 60-65 anys però es coneixen casos de persones amb menor edat de 40 anys. 2. Sexe: les dones son les mes afectades. 3. Herència familiar : es transmet genèticament. El 40% de afectats tenen antecedents. 4. Factor genètic: per mutacions en la proteïna amiloide. 5. Desordres metabòlics de la insulina 6. Disminució de la acetilcolina 7. Exposició a pesticides, fertilitzants i dissolvents 8. Altres: hipertensió, tabaquisme, diabetis…

3. Símptomes Els pacients amb Alzheimer pateixen molts símptomes, però hi ha uns que son el que alerten als familiars i els primers que ocorren,etapa lleu: 1. Pèrdua de memòria: apareix en etapes inicials de la malaltia. Es produeix la pèrdua de la informació recent, dates importants, actes quotidians com per exemple cuinar o netejar.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Imatge 4: pèrdua d'orientació.

El malat acostuma a demanar sempre la mateixa informació sobre un tema determinat. En etapes mes avançades, el pacient depèn de algun familiar o persona qualificada. 2. Dificultat amb operació matemàtiques bàsiques o resoldre problemes de la vida diària: s’aprecien canvis en la habilitat de treballar amb números, seguir els passos de les receptes de cuina, per exemple. Hi ha problemes amb la concentració i les accions es desenvolupen mes lentament que abans. 3. Desorientació de temps i lloc: dificultat de comprendre els temps ja que s’obliden de les dates, estacions, horaris.. es possible que oblidin on estan, com han arribat allí o perquè son allí.

Imatge 5: desorientació de lloc.

4. Dificultat de comprensió d’imatges o objectes : problemes al jutjar distancies, determinar colors, o no reconèixer imatges. 5. Empitjorament de l'ús de paraules parlades i escrites : no poden seguir conversacions amb coherència. Normalment repeteixen una frase molts cops o contesten coses que no son del tema del que se parla. També poden canviar paraules, per exemple, llapis  pal per escriure

Imatge 6: escriptura.

6. Canvis amb d'humor o la personalitat: es senten confoses, deprimides, amb por o ànsia. Es solen enfadar fàcilment quan estan fora del seu ambient.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

En etapes moderades, els símptomes anteriors van empitjorant. En etapes mes avançades apareixen símptomes mes greus com: 1. Necessitar ajuda per la seva higiene personal, com dutxar-se, pentinar-se, vestir-se.

Imatge 7: necessitat d’ajuda a l’hora de pentinar-se.

2. Dificultats per menjar, no poden deglutir el aliment. Primer mengen triturat però desprès poden dependre de sondes gàstriques.

Imatge 8: dependent per menjar.

3. No reconèixer a ningú del seu entorn, com fill, amics. 4. Pèrdua de tota l'orientació 5. Incontinència total

Imatge 9: tipus, avaluació, diagnòstic i tractament de les incontinències.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

6. Dificultat per caminar, poden necessitar caminadors o cadires de rodes. També, si l’etapa es molt avançada estan enllitats.

Imatge 10: exercicis per a millorar la dificultat de caminar.

Segons l’edat podem classificar l'Alzheimer amb dos tipus: 1. presenil o d’inici precoç: apareix al voltant dels 60-65 anys amb relació familiar. Pareix ràpidament i avança ràpid. 2. senil, tardia o de inici tardí: apareix desprès dels 65 anys de forma esporàdica i lenta. Segons el factor genètic: 1. familiar: alteració de gens que s'hereten de forma dominant produint alteracions al cervell. Es deu a mutacions de les proteïnes del cromosoma 21, 14 i 1. 2. esporàdica: es el tipus mes comuna. Causa desconeguda.

4. DIAGNÒSTIC ALZHEIMER Es creu que no existeix un test per a diagnosticar de forma segura l'Alzheimer. El seu diagnòstic està basat en la presència de certes característiques neurològiques i neuropsicològiques i l'absència d'un altre diagnòstic alternatiu, i es subjecta en l'escàner cerebral. La confirmació definitiva es realitza mitjançant la biòpsia cerebral un cop el pacient es mort. El diagnòstic esta basat en: •

•

La història i l'observació clínica del pacient: durant una temporada es realitzen probes de memòria i de funcionament intel·lectual. Al mateix temps també es fa de sang, orina i escàners per descartar altres malalties. Un examen neuropsicològic: serveix per mesurar la memòria, la capacitat de resoldre problemes, l'atenció, la capacitat de contar i el llenguatge. Aquests

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

• •

2013/2014

exàmens es realitzen amb l'ajuda de testos que estan dissenyats per a valorar aquestes alteracions. Descartar l'existència d'una depressió: de vegades té símptomes pareguts a un quadre de demència. Probes d'imatge cerebral: poden ensenyar diferents signes de si existeix una demència però no poden revelar quina.

Actualment existeixen noves tècniques de diagnòstic basades en el processament de senyals electroencefàliques, d'altres d'anàlisis sanguinis que determinen la presencia i concentració de certes substàncies en sang. Algunes d'aquestes tècniques són capaces de diagnosticar l'Alzheimer precoçment, inclús abans de que aparegui algun símptoma. Tècniques de diagnòstic per imatge: •

•

Geometria fractal per a diagnosticar Alzheimer: la geometria fractal es un mètode matemàtic utilitzat per a mesurar les formes irregulars de la naturalesa, ara serà utilitzat també per a diagnosticar amb exactitud l'Alzheimer, a més aquesta tècnica podrà quantificar el dany de determinades zones del cervell en persones que ja estiguin afectades per la malaltia. Exàmens oculars: els ulls poden tenir pistes sobre la presència i l'evolució de l'Alzheimer. Un estudi en ratolins demostra que el gruix de les capes internes de la retina està associada a aquesta malaltia. A més, es creu que la pèrdua de visibilitat i la malaltia estan relacionades, concretament, la desaparició d'una capa de cèl·lules de la retina pot indicar la presència de la malaltia d'Alzheimer i l'observació de la pèrdua d'aquestes capes de cèl·lules seria una forma d'observar la progressió de la malaltia.

Tècniques analítiques: •

Anàlisi de les 18 proteïnes en sang: actualment s'ha elaborat una proba en la que mesurant els nivells de 18 proteïnes presents en la sang permeten diagnosticar la presència d'aquest trastorn amb un 90% de fiabilitat. Ja que el cervell es capaç de controlar moltes funcions en l'organisme alliberant proteïnes, degut a que el sistema immunològic perifèric i central i als mecanismes immunològics es veuen implicats en la malaltia de l'Alzheimer, es va creure que la malaltia podia causar algun canvi en les concentracions de les proteïnes presents en la sang, creant així un rastre pel qual detectar aquesta demència. L'avantatge que proporciona aquesta proba es que també es capaç de predir qui sofrirà la malaltia abans de que aparegui cap símptoma.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Taula 1: En aquesta taula es troben nombrades totes les proves que es realitzen per a diagnosticar l'Alzheimer

Tal com s'ha esmentat anteriorment per a diagnosticar el grau d'Alzheimer en el que es troba el pacient es realitzen uns testos que permeten com d'afectada es troba la memòria i la capacitat de raonament. Aquests testos són: 1. Test cognitiu: els tests cognitius o tests de memòria, són imprescindibles per detectar o diagnosticar l'Alzheimer, entre altres coses permeten avaluar diferents funcions cognitives com la memòria el llenguatge l'atenció i la praxis. 2. Mini-examen cognoscitiu (MEC) o test de Folstein: aquest test es realitza quan es sospita d'alguna demència o únicament quan ja esta el diagnòstic fet per seguir l'evolució de la malaltia. Serveix per avaluar l'orientació temporal-espacial, l'aprenentatge, la memòria, l'atenció, el càlcul, el raonament, la praxis constructiva i el llenguatge. Té una durada d'aproximadament 15 minuts i segons el nivell sociocultural es poden veure afectats els resultats. 1. Orientació en el temps: es realitzen preguntes per saber el funcionament de la memòria. Les preguntes a realitzar són: 1. Quina és la data completa d'avui? 2. A quin any estem? 3. Quina estació? 4. Quin dia del mes? 5. Quin dia de la setmana? 2. Orientació en l'espai: també s'utilitza per saber l'estat de la memòria però en aquest cas espacial. I les preguntes que es realitzen són: 1. Quin es el nom de l'hospital on ens trobem? 2. A quina ciutat es localitza? 3. Quin es el nom de la província on es troba la ciutat? 4. A quina comunitat autònoma pertany aquesta província? 5. A quin pis estem?

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

3. Aprenentatge: se li fan repetir 3 paraules al pacient i fer que les recordi, ja que posteriorment se li preguntaran quines paraules eren 4. Atenció i càlcul: es realitzen restes consecutives a partir de 100 restant 7 en cada ocasió 5. Probes per al llenguatge: en aquest examen es realitzen varies probes: 1. Mostrar un objecte i que diguin el seu nom 2. Repetir paraules 3. Obeir ordres simples que permeten avaluar les funcions cognoscitives 3. Praxis constructives: l'apràxia es un desordre de l'activitat gestual. També la dificultat per establir relacions entre objectes i l'espai on es troben. L'apràxia constructiva correspon a un desordre en la percepció de l'espai, també altera la possibilitat de dissenyar. L'apràxia s'avalua fen que copiïn un dibuix. 4. Test de Lawton: no es tracta d'un test que avaluï la funció cognoscitiva, avalua parcialment el grau d'autonomia. Serveix d'ajuda en la detecció de demències i les situacions que puguin desencadenar una demència. Esta compost per quatre fases: • Possibilitat d'utilitzar el telèfon: hi ha diferents graus d'utilització del telèfon: o Utilització normal o Ús amb números coneguts o Impossibilitat total. • Mitjans de transport: serveix per analitzar la seva capacitat d'orientació o Desplaçar-se tot sol o Amb taxi o Autobús o Incapacitat per desplaçar-se • Presa de medicaments: serveix per determinar la capacitat d'autonomia en les rutines diàries o Prendre'ls només en horaris fixes o No els poden prendre tot sols o No ofereixen problema quan ja estan preparats • Administrar els diners: o Autonomia completa o No se'ls pot administrar sol 1. Proba de Grober i Buschke: aquesta proba conté 16 paraules que pertanyen a 16 categories diferents. Que permet conèixer els resultats de la memòria

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

en cas de trastorn i senyalar els problemes de codificació de les informacions dels problemes dels records. 2. Test de les 5 paraules: serveix per estudiar la capacitat de memorització i detectar la presència d'un trastorn de la memòria característic de la malaltia. Consisteix en: o Llegir 5 paraules. o Dir-li a quina categoria semàntica pertanyen com per exemple: pasta es menja. o Amagar la llista. o Demanar-li que digui les 5 paraules. o Si en falta alguna ajudar-lo dient-li la semàntica a la que pertany: Quina era un menja? o Desprès el despistem i se li tornen a preguntar les 5 paraules 3. El test del rellotge: aquesta prova explora diferents funcions de la memòria entre altres les quals estan la praxis i la orientació espacial-temporal. Aquesta prova es realitza en 4 o 5 minuts. Consisteix en dibuixar un cercle amb un punt central que representi un rellotge i al pacient se li diu que representi una hora precisa 5. El CODEX (abreviatura de: Cognitive Disorder Examination), nou mètode per a diagnosticar en 3 minuts si una persona té demència. Aquest test esta destinat a metges de família per tal de poder diagnosticar l'Alzheimer abans de que es trobi en un estat avançat i poder orientar-les. Aquest test utilitza essencialment 2 testos que ja existeixen d'una forma més simplificada i associada entre ells. Característiques: • Ràpid i simple de realitzar. • No depèn del nivell sociocultural. • No subministra informació sobre la causa de la demència. 1. Primera etapa del test: o Se li demana al pacient que repeteixi i memoritzi 3 paraules simples. o Test del rellotge simplificat.  Se li dona un full amb un rellotge dibuixat.  Se li demana que escrigui tots els números de l'esfera.  Se li demana que dibuixi una hora concreta per exemple les 14h 55min.  Es normal quan tots els nombres estan escrits al seu lloc, les manetes estan dibuixades representant l'hora exacta que se li ha dit. o Si li pregunten les 3 paraules que se li havien fet memoritzar. Si se'n descuida una es considera anormal.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

2. Segona etapa. Aquest etapa es realitza quan un dels dos testos anteriors ha donat un resultat anormal. o

Se li realitzen 5 preguntes:  En quin hospital estem?  En quina ciutat ens trobem?  En quina província estem?  En quina autonomia estem?  A quin pis estem?

Cada pregunta correcta és un punt, per tant, els resultats són:  4-5 punts el risc de demència es dèbil.  Inferior de 4 punts el risc de demència es elevat.

A més de les proves i testos que es realitzen per a diagnosticar l'Alzheimer existeixen uns símptomes de sospita que ens alerten de que està passant alguna cosa. Aquests símptomes són: • Tenir dificultat per recordar les coses. • Realitzar la mateixa pregunta una vegada darrera l'altra. • Tenir problemes per a pagar els comptes o per a resoldre operacions de matemàtiques. • Perdre's pels llocs • Extraviar, perdre objectes o posar-los en llocs estranys.

Taula 2: En aquesta taula es poden apreciar les diferències entre un envelliment normal i la malaltia de l'Alzheimer

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Taula 3: En aquesta taula es poden veure resumits els criteris i passos a seguir per a poder diagnosticar la malaltia de l'Alzheimer. per a què el diagnòstic doni positiu en aquesta malaltia el pacient a de presentar almenys un criteri de l'apartat A, a més d'un o varis dels altres (B,C,D o E)

Taula 4: En aquesta taula es poden observar resumits els criteris pel qual un pacient queda exclòs de patir la malaltia d'Alzheimer

5. Tractament Avui dia, encara no hi ha tractament d’aquesta malaltia. Hi ha alguns fàrmacs que ajuden a retardar l’avanç, però no te cura. Podem disposar de tractaments farmacològics i tractaments no farmacològics. Els farmacològics s’utilitzen per a fases inicials o intermedis, els autoritzats son els inhibidors de l’acetilcolinesterasa (ICE): Donepezil, Galantamina, Rivastigmina, Memantina.

Imatge 11: Memantina.

Aquests fàrmacs faciliten la comunicació neuronal ja que equilibren la quantitat d’un neurotransmissor, que disminueixen en la malaltia. Per a fases intermèdies o bastant avançades, la memantina millora la transmissió dels senyals nerviosos i de la memòria, alentint el progres de la malaltia.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

S’ha observat que hi ha beneficis en quant als pacients que prenen aquests tipus de fàrmacs, sempre i quan, siguin pacients amb un grau d’Alzheimer poc avançat o lleu. Hi han un tipus de substancies que s’estan estudiant, per a veure si es el resultat esperat per a les persones afectades amb la malaltia. Son per exemple els antioxidants, la vitamina B12, estrògens… La funció dels tractaments no farmacològics, es estimular les funcions intel·lectuals de la persona malalta, ja que així, afavoreix les relacions laborals i la connexió amb l’entorn social, augmenta el grau d'independència, i ajuda a assumir la malaltia. Els mes utilitzats son la reminiscència, la teràpia i aconseguir un entorn fàcil, segur i estable per a la persona que pateix la malaltia. Es poden realitzar activitats fàcils per a fer a casa, alguns son: - Buscar paraules, laberints de lletres o números: Imatge 12: Sopa de lletres.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Imatge 13: Laberint de números.

Diferenciar entre imatges o buscar diferencies:

Imatge 14: Buscar les figures que falten.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Seguir series de números, lletres o formes:

Imatge 15: seguir es sèries.

Preguntar successos significatius, personals i familiars actuals. Parlar de temes interessant per al pacient

Possibles preguntes obertes per a l'estimulació de la conversació amb el pacient Per què fa això? Per què passen aquestes coses? Com es podria solucionar això? Com es podria solucionar el problema?

Havies sentit mai alguna cosa així? T'havies assabentat d'això? Què faries si et passes a tu? Creus que es una bona idea?

Taula 5: En aquesta taula es poden observar les preguntes més freqüents que es realitzen

Possibles temes de conversa Els fills en general Successos recents personals dels fills Els nets La salut de la família Successos socials Successos diversos de l'entorn pròxima Compres recents

Viatges i vacances Testes i aniversaris Menjades recents i menjades que s'haurien d'organitzar Visites d'amics Canvis recents al barri Reparacions i obres

Taula 6: En aquesta taula es poden observar els temes més freqüents

Escollir temes amb els quals conversar per a estimular els sentiments i les idees dels pacients

Possibles temes: Com et sentiries i què faries si... Perdessis el moneder o la cartera? Et nombressin president del govern? Et toqués la loteria? Estigueres en un país estranger i et perdessis? Et perdessis en un bosc?

Estigueres en un restaurant i et tiressin menjar? T'invitessin a menjar amb el rei? Et fessin sortir a donar un discurs per la televisió? Et trobessis amb el teu artista favorit?

Taula 7: En aquesta taula es poden observar els temes més freqüents

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Assenyalar o ensenyar objectes o fotografies i fer que el pacient digui de que es tracta. Possibles elements i respostes Anorac.... Armari... Bossa... Iaia o iaio... Avió... Bomber... Oli... Sucre... Bombeta... Aigua... Ballar... Botó... Agulla... Vaixell... Càmera... Alls... Bata... Cavall... Carxofa... Beure... Agulla de punt... Alicates... Albergínia... Cloïssa... Coixí... Bicicleta... Escombrar... Americana... Bolígraf... Bastó... -

Taula 8: En aquesta taula es poden observar exemples de les paraules que es usar

El pacient ha de anomenar allò que se l'hi esta descrivint.

Proposta de paraules És de llana, impedeix que tinguis fred, es porta als peus. Són brillants, estan al cel, apareix de nit. Es porta a la cara, normalment són de vidre i ajuden a veure. Normalment es llarga i fina, es de cera i il·lumina. Es líquida, de color blan, es sol prendre amb el café. Es rodona, pot ser de basquet o de futbol. Ferramenta dentada, s'utilitza per a tallar fusta. Famosa pels espaguetis i la pizza, Roma és la capital i està a Europa. Als conills els agrada, es de color taronja, creix sota la terra. Ho fem durant tot el dia, es la feina dels pulmons, és vital.

Calcetins Estrelles Ulleres Espelma Llet Pilota Serra Itàlia Pastanaga Respirar

Taula 9: En aquesta taula es poden observar algunes definicions que es poden realitzar

- El pacient ha de dir les frases que se l'hi han dit anteriorment Proposta de frases Per Setmana Santa els nostres fills aniran de vacances al Carib. La senyora Maria ha caigut per les escales de l'oficina de Correus. Trucarem al senyor Juan per a recordar-li que vingui a dinar el diumenge. A la televisió van dir que el diumenge plouria molt al nord d'Europa. Hauríem de tindre preparats tots els documents de la declaració de la renta. Taula 10: En aquesta taula es poden observar algunes frases

Elaborar un diari de les activitats Activitats de mímica

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Manipulació de cordons de les sabates o utilitzar cosidors:

Manipulació de botons, cremalleres, llaços i tancadors Retallar elements clars i grans Pintura i dibuix amb diferents colors Activitats de modelatge amb plastilina, fang, peces de fusta

Puzles, trencaclosques... Llegir frases curtes i clares Escriure frases, fer dictats...

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

Imatge 16: Esquema sobre el diagnòstic i el grau de l’Alzheimer.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

6. Consell d'alimentació i nutrició L’alimentació en pacients amb Alzheimer s’ha de tenir molt en compte ja que a mesura que la malaltia avança, s’obliden dels seus aspectes personals, i de menjar entre d’altres. Això, provoca un dèficit de nutrients necessaris per a l’organisme. Per tant, una alimentació adequada ajuda a mantenir l’organisme en condicions, i pot ajudar a millorar molts símptomes e inclús retardar l’evolució de la malaltia. Els aliments mes adequats per a aquestes persones son: •

Aliments rics en àcids grassos essencials: S’intueix que la falta d’àcids grassos pot produir l’Alzheimer. La ingesta d’omega 3 i omega 6, pot ajudar a millorar la evolució de la malaltia.

Imatge 17 : quadre amb aliments amb omega 3 i 6.

•

Aliments rics en vitamina C: Es un gran oxidant, i neutralitza els efectes negatius dels radicals lliures sobre les cèl·lules del cervell. La ingesta d’aquesta vitamina C, pot retardar els símptomes.

Imatge 18: quadre amb aliments rics en vitamina C.

•

Aliments rics en energia: A mesura que va evolucionant la malaltia, els pacients amb Alzheimer tendeixen a perdre energia, a perdre l’apetit, a no saber com menjar... Els aliments rics en energia poden ajudar a que l’organisme estigui en condicions.

Imatge 19: aliments rics amb energia.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

•

2013/2014

Aliments rics en vitamina E: Té propietats antioxidants, i retarda els efectes destructius de les cèl·lules del cervell.

Imatge 20 : quadre d’aliments amb vitamina E.

7. Format d'Entrevista Ens podrien dir el seu nom i cognom (opcional)? Quina malaltia pateix i des de quant? Com es va diagnosticar la malaltia? Pren algun tractament farmacològic o alguna teràpia funcional? Com va afrontar la malaltia quan se la van diagnosticar? Com és un dia normal en la seva vida? Els metges els van explicar clarament en que consisteix la malaltia? Si tenen algun dubte de la malaltia o sobre la vida diària han rebut algun tipus de suport? 9. A nivell de dependència els han ajudat a adequar la casa? 10. Són d'alguna associació o estan en contacte? 11. Li han ofert algun tipus de programa de formació? 12. Els presten alguna d'aquestes teràpies: logopeda, fisioteràpia, estimulació cognitiva, suport emocional i psicològic? 13. Utilitza algun instrument facilitador? Ens podrien dir quin? 14. Quina evolució motora, cognitiva i conductual ha anat sofrint? 15. Presenta períodes ON/OFF? Quantes hores al dia pot presentar aquests estats? 16. Solen evitar llocs públics o reunions socials a causa de la seva malaltia? 17. Com es sent quan no es capaç de realitzar alguna feina que abans realitzava? 18. Sent la necessitat de demanar ajuda a la família en certs moment, però no ho fa? 19. Em pot descriure quines són les majors dificultats o limitacions que presenta? 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

8. Glosari 1) Neurodegeneratiu: degradació del sistema nerviós. 2) Plaques amiloides o plaques neurítiques: son dipòsits extracel·lulars de la proteïna beta amiloide a la substancia gris del cervell, i s’associa amb la degeneració i la mort neuronal. La formació de manolls de neurofibril·les es el resultat de la polimerització anormal de una proteïna que esta a les neurones, i altera la funció de la memòria. 3) Proteïna amiloide: proteïnes anormals que s’acoblen a teixits i òrgans del cos produint una malaltia anomenada amiloïdosi.

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

4) Acetilcolina: substancia que esta al cervell i treballa enviant senyals de una neurona a un altra, a les substancies que desenvolupen aquesta acció se les denomina neurotransmissors. 5) Incontinència total: pèrdua del control voluntari de la bufeta que causa pèrdues de orina. Es un símptoma no una malaltia. 6) inhibidors de l’acetilcolinesterasa: substancia que impedeix la funció de la acetilcolinesterasa que es troba al teixit nerviós i glòbul vermells. 7) Antioxidants: substancia que es capaç de retardar o prevenir la oxidació d’altres, es a dir no deixa que es produeixin altres substancies que pugin danyar les cèl·lules. 8) vitamina B12: nutrient amb varies funcions, les mes importants son mantindre sanes les neurones i mantindre sans el glòbuls vermells. Alguns aliments com el fetge de vaques, el peix, la carns, els ous són rics amb vitamina B12. el seu aport pot ajudar a la demència ja que redueixen els nivell de homocisteina en sang. ( l’homocisteina pot provocar problemes vasculars a nivell del cor i cervell.) 9) estrògens: hormones del desenvolupament del aparell reproductor i sexual en dones. 10) Reminiscència: tècnica per a teràpia ocupacional. Consisteix en fer una revisió de la vida passada amb tècniques d'estimulació de la memòria per a poder recordar experiències o moments del passat 11) Omega 3 i omega 6: àcid gras essencial, es a dir, no pot ser sintetitzat pel cos i es deu d’ingerir per la dieta. 12) radicals lliures: molècules inestables. Les cèl·lules del sistema immunitari els creen per a matar bactèries i virus, però si no hi ha un control fet per els antioxidants, les cèl·lules sanes son danyades.

9. Webgrafia 1. Digital L. Lavanguardia.es - Noticias, actualidad, última hora en Cataluña y España [Internet]. Lavanguardia.com. 2014 [14 February 2014]. Available from: http://www.lavanguardia.com/vida/20140114/54399118140/elinstitutderecercabiomedica iniciaunnuevoestudiosobreelalzheimer.html 2. IRIBERRI A, S.L.U. U. Dosis muy elevadas de vitamina E retrasan ligeramente el declive del Alzheimer [Internet]. ELMUNDO. 2014 [24 January 2014]. Available from: http://www.elmundo.es/salud/2014/01/02/52c51534ca4741404c8b456a. html 3. Drromeu.net. Enfermedad de Alzheimer [Internet]. [24 April 2014]. Available from: http://www.drromeu.net/alzheimer.html 4. L?PEZ ?. El peligro de abusar del omeprazol [Internet]. ELMUNDO. 2013 [8

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

April 2014]. Available from: http://www.elmundo.es/salud/2013/12/10/52a73e9761fd3ddb698b4590. html 5. Dmedicina.com. Alzheimer tratamientos, síntomas e información en Dmedicina [Internet]. [9 March 2014]. Available from: http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/alzheimer 6. Kenzensalut.com. ALZHEIMER DEMENCIA SENIL TRATAMIENTO MEJORAR SINTOMAS OZONOTERAPIA NUTRICION ORTOMOLECULAR QUELACION [Internet]. [8 January 2014]. Available from: http://www.kenzensalut.com/es/quetepasa/37/salut/integral/alzheimerdemenciaseniltratamiento ozonoquelacioterrassa.php 7. Kenzensalut.com. ALZHEIMER DEMENCIA SENIL TRATAMIENTO MEJORAR SINTOMAS OZONOTERAPIA NUTRICION ORTOMOLECULAR QUELACION [Internet]. [8 January 2014]. Available from: http://www.kenzensalut.com/es/quetepasa/37/salut/integral/alzheimerdemenciaseniltratamiento ozonoquelacioterrassa.php 8. Nelson. demència tipo alzheimer. Actualizacion - RevistaCiencias.com [Internet]. Revistaciencias.com. 2007 [5 February 2014]. Available from: http://www.revistaciencias.com/publicaciones/EEAkZVEluVEpAfGvzf.php 9. Taringa.net. Entrena tu cerebro sin salir de este post [Internet]. 2013 [16 April 2014]. Available from: http://www.taringa.net/posts/cienciaeducacion/16719987/Entrenatucerebrosinsalirdeeste post.html 10. Peláez A. Qué Pasó ? “Geometría fractal para diagnosticar Alzheimer” [Internet]. Enfermería Alzheimer, TNFs y Cuidados 2.0. 2011 [7 April 2014]. Available from: http://www.alzheimeruniversal.eu/2013/04/30/que-pasogeometria-fractal-para-diagnosticar-alzheimer/ 11. Alzheimer C. Argentina, en la lucha por hallar las claves del diagnóstico precoz del Alzheimer [Internet]. Enfermería Alzheimer, TNFs y Cuidados 2.0. 2013 [13 March 2014]. Available from:

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014

http://www.alzheimeruniversal.eu/2013/04/14/argentina-en-la-lucha-porhallar-las-claves-del-diagnostico-precoz-del-alzheimer/ 12. El Médico Interactivo, Diario Electrónico de la Sanidad. El Médico Interactivo, Diario Electrónico de la Sanidad [Internet]. 2003 [5 February 2014]. Available from: http://www.elmedicointeractivo.com/ap1/emiold/aula/tema17/alzheimer 5.php 13. Kioskea Salud. Pruebas de Alzheimer - Test de memòria - Salud [Internet]. [9 January 2014]. Available from: http://salud.kioskea.net/contents/59pruebasdealzheimertestdememoria 14. López Á. Identificadas las prote?nas clave para el diagn?stico del Alzheimer | elmundo.es salud [Internet]. Elmundo.es. 2007 [6 April 2014]. Available from: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/10/16/biociencia/11925233 41.html 15. Las 10 Señales | Alzheimer's Association Spanish Portal. Las 10 Señales | Alzheimer's Association Spanish Portal [Internet]. 2009 [9 March 2014]. Available from: http://www.alz.org/espanol/signs_and_symptoms/las_10_senales.asp 16. Kioskea Salud. Test de Alzheimer - Salud [Internet]. 2014 [8 April 2014]. Available from: http://salud.kioskea.net/faq/4007testdealzheimer#q=test+alzheimer&cur=2&url=%2F 17. C. C. Narrative Clip, la memòria fotográfica portátil [Internet]. ohmyphone. 2014 [24 April 2014]. Available from: http://ohmyphone.orange.es/gadgets/narrative-clip-la-memoriafotografica-portatil.html 18. Peru.com. Página no encontrada | peru.com [Internet]. 2013 [24 April 2014]. Available from: http://peru.com/epic/epic-users/narrative-clip-camaraque-captara-tu-vida-cada-30- segundos-noticia-200733

C11: CRÈDIT DE SÍNTESI Professor: Joan Antoni Pons

2013/2014