Caracteritzacio del Volcà Montsacopa by Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

CARACTERITZACIÓ DEL VOLCÀ MONTSACOPA I DELS SEUS ENTORNS: Cartografia geològica del Volcà Montsacopa amb la descripció de nous edificis volcànics

Xavier de Bolòs i Granados 2008/2009

Coordinadors:

Emili Bassols i Isamat Llorenç Planagumà i Guàrdia

ÍNDEX

Pàgines:

1. INTRODUCCIÓ

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

2. OBJECTIUS DEL TREBALL

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I PRINCIPALS TRETS GEOLÒGICS 4. CONEIXEMENTS ACTUALS

... ... 9

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 15

5.1 DESCRIPCIÓ I SITUACIÓ DE NOUS AFLORAMENTS

6. RESULTATS

... ... ... ... ... 7

4.2 MEMÒRIA D’AFLORAMENTS EFÍMERS DESCRITS I SONDATGES

5.1 METODOLOGIA DE L’ESTUDI DE CAMP

.. 4

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

4.1 ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

5. TREBALL DE CAMP

... ... ... ... ... ... 18

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

6.1 CARTOGRAFIA GEOLÒGICA: Litologia i Geomorfologia

... ... ... ...

6.2 INTERPRETACIÓ DEL SOLAPAMENT DELS 3 VOLCANS I LOCALITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’ONADA PIROCLÀSTICA

49 49

... ... ... 53

7. CONCLUSIONS

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

8. BIBLIOGRAFIA

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

9. AGRAÏMENTS

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

1. INTRODUCCIÓ

Aquesta memòria és la presentació de l’estudi que s’ha realitzat com a tasca principal durant les pràctiques d’empresa, portades a terme en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest estudi es basa principalment en el reconeixement geològic tant del con volcànic del volcà Montsacopa com dels seus voltants pròxims. També tracta d’aportar noves proves i descripcions de possibles edificis volcànics no descrits fins l’actualitat però que estudis recents d’afloraments efímers elaborats pel geòleg i assessor geòleg del Parc Natural Llorenç Planagumà, ha descrit en la Memòria anual del servei d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta recerca forma part d’un projecte més ampli que tracta de caracteritzar els volcans de la zona volcànica de la Garrotxa L’estudi consta principalment de dues parts: Una part elaborada al camp on s’estudia la geologia, tot elaborant descripcions d’afloraments, elaboració de columnes estratigàfiques, presa de mostres, etc.. Aquesta part també consta d’una cartografia a escala 1:1000 amb els respectius talls geològics que pot ser d’interés també pel procediment de canvis en el mapa de vulcanisme escala 1:25000. Per

altra

banda

l’altra

part

consta

principalment

d'un

estudi

documentació que es basa en el seguiment dels afloraments efímers i pous de les zones urbanitzades, aquesta part també inclou anàlisis de sondetjos d’obres. Per altra banda també s’intenta posar en ordre la informació elaborada pels diferents autors que han aportat coneixements sobre aquesta zona. Així doncs, aquesta memòria recull nous coneixements i intenta recopilar i posar ordre a la informació dels autors que han estudiat el volcà Montsacopa, sens dubte un dels volcans més emblemàtics pels olotins.

2. OBJECTIUS

Els objectius d’aquest treball són: 1. Aportar coneixement tot caracteritzant el volcà Montsacopa i la zona circumdant. Com també contrastar la informació dels diferents autors que han aportat llum a la recerca sobre el vulcanisme i concretament a la geologia del volcà Montsacopa. 2. Cartografiar l’àmbit d’estudi, i confirmar l’existència d’una onada piroclàstica en la vessant Sudoest del volcà Montsacopa 3. Interpretar, recreant talls i models 3D, la història geològica dels diferents processos que han format aquesta zona. Confirmar així l’existència de possibles edificis volcànics en la zona d’Olot. 4. Aportar proves a la hipòtesi de les falles conjugades que formen el graven d’Olot, tot desmentint la fractura d’orientació perpendicular a les esmentades

falles

que

alinien

els

volcans:

Montolivet,

Montsacopa,

Garrinada, Aiguanegra i el Repàs.

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I PRINCIPALS TRETS GEOLÒGICS

Ens trobem a la comunitat autònoma de Catalunya, dins la província de Girona i concretament a la comarca de la Garrotxa.

Fig.1 Mapa situació de la Garrotxa i emplaçament de les zones volcàniques de Catalunya amb les respectives edats.

La zona volcànica de la Garrotxa té un alt valor per la seva geologia. Es tracta del vulcanisme quaternari millor conservat de la península Ibèrica, on l’últim episodi eruptiu, datat segons proves geocronològiques i publicat en diversos estudis com (MARTÍ, J, et. al. A El Vulcanisme. Guia de camp de la zona volcànica de La Garrotxa), s’estima aproximadament d’11.000 anys d’antiguitat amb un error de ±1.100 anys atribuït al volcà Croscat. Tan aquestes erupcions com la resta de vulcanisme que podem trobar a Catalunya durant el neògen i el quaternari s’engloben dins la geodinàmica d’Europa, concretament parlem del rift europeu. Aquesta estructura forma unes discontinuïtats dins la litosfera, que es tradueix en superfície amb una morfologia de Horts i Grabens, l’encreuament de les fractures de les quals són aprofitades pel magma per ascendir.

Exemples d’altres zones volcàniques relacionades amb aquest rift són: Eiffel a Alemanya i l’Auvergne a França (MARTÍ, et. al, 2001) Un altre aspecte a resaltar és que els edificis volcànics d’aquesta zona, es van formar a partir d’una única erupció. Parlem doncs de volcans monogenètics, és a dir formats per la sortida d’una bossada de magma, que en esgotar-se marca l’extinció de l’activitat en aquell punt. El fet que aquests volcans siguin monogenètics, no implica que puguin tenir diferents fases d’activitat al llarg de tota l’erupció. Aquestes fases estaran marcades pel canvi d’estil de la sortida de magma a l’exterior. (MARTÍ, J. a Libro de apuntes Curso de Postgrado: "La física de los volcanes") La zona estudiada està ubicada en la pròpia ciutat d’Olot, i emmarca principalment l’àrea del volcà Montsacopa i la seva respectiva colada, aquesta zona la trobem entre el volcà de la Garrinada d’origen més antic i el volcà Montolivet més recent. Aquesta colada de lava està urbanitzada i recoberta per una posterior colada de lava procedent del volcà Montolivet. Complicant-se així la cartografia i l‘estudi general d’aquesta.

L’àmbit d’estudi presenta un relleu suau, on el punt més alt és el propi volcà a una cota de 520 metres per sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix el trobaríem als voltants de la riera de Riudaura a la cota 420. Per

tant

tenim

desnivell

tota

l’extensió

d’uns

100

metres.

Fig. 2. Mapa topogràfic de l’àmbit d’estudi

Aquest volcà és una de les reserves naturals que trobem dins tot el conjunt del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També és important esmentar que gran part del nucli antic de la ciutat d’Olot, està construït amb materials de l’esmentat volcà, ja que aquest es situa en el nucli antic d’aquesta.

4. CONEIXEMENTS ACTUALS

4.1. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS DE L’AMBIT D’ESTUDI_________ El volcà Montsacopa és un dels quatre volcans descrits, fins l’actualitat, del nucli urbà d’Olot. Observem que aquest està situat al centre del pla d’Olot, gairebé contigu al volcà la Garrinada hi ha poca distància del Montolivet. Aquests estan alineats segons Mallarach damunt una fractura de direcció NE-SW. (Fig.3.) Encara que hi han indicis que mostren que les principals falles les trobem en direcció NW-SE, formant un sistema de falles que formarien la vall d’Olot amb l’actual forma de Graven. Aquest fet contrastaria amb la idea de la fractura NE-SW.

Fig. 3. Foto aèria dels volcans d’Olot. En primer pla Montolilvet, al mig el Montsacopa i al fons el volcà la Garrinada. La línia marca l’orientació de la falla que facilita la formació d’aquests volcans segons Mallarach. Imatge digital del programa volcans en 3D.

Fins l’actualitat no s’ha fet cap datació del Montsacopa però segons Mallarach, aquest és posterior a la Garrinada (90.000 anys) i anterior al Montolivet (50.000 anys). L’edifici volcànic del Montsacopa és de tipus con d’escòries, on a la seva vessant sud-oest tot formant una base erosiva i localitzem fàcies de dipòsit d’onada piroclàstica (BOLÒS, 2005).

El volcà aparentment té una morfologia més regular en la seva meitat Sud, que en la meitat Nord, encara que l’orientació i cabussament de les capes en la part Sud ens indica que no és coherent. Tenint en compte que haurien de tenir una orientació radial entorn el cràter i no és així. El barri del Morrot, representa l’inici de l’emissió de lava, que es va dirigir cap al nord-oest. El Montsacopa presenta un cràter circular, d’uns 120 metres de diàmetre i 12 metres de profunditat, i un con de flancs inclinats d’uns 94 metres. (MALLARACH i RIERA, 1981). L’interpretació actual del Montsacopa, recopilant la bibliografia més recent que s’ha divulgat en diversos treballs inèdits i publicacions, explica que es van produir tres fases d’activitat eruptiva: la primera efusiva tot formant la colada de lava, que arriba fins els peus de la serra de Sant Valentí, la segona fase més explosiva principalment estromboliana, encara que amb algunes pulsacions freatomagmàtiques, tot formant l’edifici volcànic i una tercera fase de caràcter molt més violent que explicaria els dipòsits de fluxe piroclàstic.

4.2. MEMÒRIA D’AFLORAMENTS EFÍMERS DESCRITS I SONDATGES _ Aquest apartat tracta de recollir i recopilar en primer lloc les fitxes de descripció dels afloraments efímers i també dels pous que estan en sòl urbà, i en segon lloc d’utilitzar la informació dels informes geotècnics, del nou arxiu municipal, realitzats per CECAM i facilitats per l’Ajuntament d’Olot. Els esmentats informes geotècnics tenen una importancia rellevant ja que estan situats en el què possiblament sigui un volcà mai descrit fins l’actualitat. No obstant d’allà on extreurem major informació són del conjunt de fitxes dels diferents afloraments, realitzades pel geòleg i assessor geòleg del Parc Llorenç Planagumà, ja que per la localització d’aquests ens aporten una informació molt valuosa pel coneixement general de la zona i per la informació existent al subsòl en total l’extenció que cal estudiar. De tot el conjunt de fitxes que disposem de la “Memòria anual del servei d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa” de Llorenç Planagumà i Guàrdia, només utilitzarem les que tinguin més proximitat

amb l’àmbit d’estudi (veure

Fig.4). Així doncs aquestes seràn: 06/OLO3 (Firalet), 06/OLO4 (Estires), 06/OLO5 (Puig del Roser), 06/OLO7 (Morrot). Pel que fa a pous només s’ha utilitzat 06/PDALT1 (obres a la variant d’Olot). I finalment l’estudi geotècnic realitzat per CECAM (simbolitzat amb groc).

06/PDALT1

06/OLO7

06/OLO4

Fig. 4. Ortofotomapa. El punts blaus realitzat

06/OLO5

indiquen la

s’ha

descripció

sondeig.

06/OLO3

Geotècnic

LL.PLANAGUMÀ / 06

Sondatges CECAM

A continuació hi ha tot un seguit de fitxes resumides dels esmentats afloraments efímers i per últim una breu explicació, seguit de la seva respectiva interpretació, dels estudis geotècnics i dels sondatges de CECAM en la zona del Puig del Roser.

Nom Aflorament: EL FIRALET

Codi Aflorament: 06/OLO3

Coordenades UTM: X: 457692 / Y: 4670446

Data: 23/10/06

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Descripció:

Piroclastos en forma de blocs i bombes de color vermellós.

Interpretació de l’Aflorament: Formarien part dels materials que ja es van observar en els edificis del jutjat. Continuen portant proves que el Puig del Roser seria un antic con volcànic.

Observacions: Actualment no es conserva l’aflorament. Tipus estrombolià.

Nom Aflorament: ESTIRES

Codi Aflorament: 06/OLO4

Coordenades UTM: X: 457727 / Y:4570578

Data: 12/05/06

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Descripció: Blocs escoriacis amb bombes i lapil li. Amb capes de cendres al sostre i un sòl molt desenvolupat.

Interpretació de l’Aflorament: Formarien part dels materials que ja es van observar en els edificis del jutjat. Continuen portant proves que el Puig del Roser seria un antic con volcànic.

Observacions: Actualment no es conserva l’aflorament. Tipus estrombolià. 11

Codi Aflorament: 06/OLO5

Nom Aflorament: PUIG DEL ROSER

Coordenades UTM: X: 456574 / Y: 4670545

Data: 13/04/06

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Descripció: Aflorament interessant de blocs, lapil lis i bombes vermelles i negres que pertanyen a la part interna d’un con volcànic. Per damunt capes de cendres molt ben estratificades.

Interpretació de l’Aflorament:

Observacions: Caldria donar importància al fet que ha ajudat a descobrir un volcà nou. Actualment no es conserva l’aflorament. Tipus estrombolià.

Nom Aflorament: MORROT

Codi Aflorament: 06/OLO7

Coordenades UTM: X: 457796 / Y: 4671262

Data: 08/02/06

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Descripció: Colades de lava superposades amb les seves respectives soles que s’identifiquen per ser les escòries que hi ha sota les colades.

Interpretació de l’Aflorament: Colades de lava provinents del mateix volcà, no s’identifica un antic paleosól entre les dues. Podrien provenir de la mateixa erupció que la que va formar el cràter del volcà Montsacopa.

Observacions: Actualment no es conserva l’aflorament. Tipus efusiu.

Nom del Sondatge: PLA DE DALT - arangada -

Codi Aflorament: 06/PDALT1

Coordenades UTM: X:456100 / Y: 4671177

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Descripció: Columna de sondatge que travessa la colada de lava que conforma part del barri Pla de Dalt. Aquest es localitza a uns 5 metres de profunditat. La resta de sondatges estan realitzats a la plana de la Vall d’en Bas i aflora sediment al luvial i eocènics.

Interpretació del Sondatge: Es comprova que en aquesta zona hi ha localitzada només una colada de lava provinent del volcà de Montolivet que per el seu grau d’erosió ha de ser relativament moderna. Menys de 100.000 anys

Nom dels Sondatges: INFORME GEOTÈCNIC Localització dels Sondatges: PLAÇA DEL ROSER

Codi Aflorament: GEOTÈCNIC Autor: CECAM

* Per veure les columnes estratigràfiques realitzades en els informes geotècnics de CECAM, o qualsevol altre informació, consultar a l’Ajuntament d’Olot.

Descripció: Conjunt de sondatges que es troben a la mateixa cota aproximadament. En total són sis els sondatges realitzats i dos nous sondatges S-1’ i S-2’ fets per ampliar l’informe geotècnic a petició de l’Ajuntament d’Olot. La profunditat assolida dels sondatges està entra els 12 i els 21,6 metres. En l’informe s’identifiquen dos nivells litològics que els anomenen Nivell R i Nivell A. El nivell R està format per lapil lis de color marró i marró fosc amb algunes restes de materials de construcció. I el nivell A es descriuen materials de tamany sorra i grava marró granatós, marró i negre. És important destacar que en un sondatge i concretament S-1’ des de 11,40 a 18,20 hi ha interceptats trams de piroclasts cimentats molt vesiculats i de color granatós. Aquest tram s’ha recuperat amb forma de testimoni continu rocallós. En resum els materials descrits en l’informe geotècnic, responen a dipòsits de piroclasts sense granoclassificació, amb blocs i bombes mal seleccionades i amb alguna zona on els materials volcànics s’han soldat donan un aspecte de piroclasts cimentats.

Interpretació: A partir de les descripcions s’interpreta doncs que es tracta de fàcies d’interior volcànic i per tant ens trobem en una zona d’emissió de material. Es comprova doncs que en aquesta zona hi ha localitzat el Volcà Puig del Roser.

5. TREBALL DE CAMP

5.1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI DE CAMP

_______

L’estudi del vulcanisme generalment, es basa amb els productes dipositats per les erupcions. Estudiant tant els propis materials emesos com també la forma com aquests s’han depositat. Ja que en molts pocs casos els humans podem contemplar i estudiar episodis eruptius. La feina prèvia abans d’anar al camp ha consistit en observar l’àmbit d’estudi per determinar possibles punts d’interés com també accesos a determinats afloraments. Això s’ha realitzat mitjançant vistes aèries com també vistes en 3D de la zona amb el sofware volcans en 3D realitzat per l’àrea de geografia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També

s’ha

utilitzat

aquest

programa

per

calcular

les

distàncies

aproximades dels afloraments, les coordenades UTM i les diferències d’altitud entre la cota més baixa i la més alta de cada aflorament. Un cop realitzada aquesta feina, s’ha anat al camp. Per realitzar un estudi de camp precís a partir de dades extretes de petits afloraments en punts representatius de tot el terreny, s’ha d’utilitzar una metodologia de camp que permeti descriure de la forma més acurada possible, per poder així arribar a uns resultats fiables. En el cas d’aquest estudi, la metodologia seguida en el camp, s’ha basat en l’elaboració de descripcions d’afloraments amb les seves respectives columnes estratigràfiques i posteriors interpretacions, també a la presa de mostres per estudiar a més detall la textura i principal mineralogia, a més s’han fet fotografies, etc... Per altre banda aquest estudi de camp també tracta d’elaborar una cartografia a escala 1:1000 i talls geològics. El material que s’ha utilitzat al camp és: bruixola amb clinòmetre i nivell, martell, càmera de fotos, llibreta de camp i mapes topogràfics de la zona.

L’estudi dels afloraments tant dels efímers com dels permanents, s’elaboren seguin una fitxa (Fig.4) que marca la pauta dels trets més significatius que s’han de tenir en compte, aquests son: - Les coordenades UTM on localitzem l’aflorament - Les descripcions de les principals fàcies que s’observen amb la respectiva orientació i cabussament de cada una d’elles - També en alguns casos i sempre que sigui possible s’elaboren talls de l’aflorament. - Columnes estratigràfiques, per tal d’observar les principals capes amb les seves respectives granulometries - La interpretació que s’extreu en relació a tots els altres paràmetres, és juntament amb la descripció un dels punts més importants - Observacions que siguin precises de fer. A part de la fitxa, per ajudar a comprendre millor l’aflorament, també s’hi adjunten fotografies. A tall d’exemple s’adjunta una fitxa d’aflorament:

Nom Aflorament:

Codi Aflorament:

Coordenades UTM:

Autor:

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…)

Columna Estratigràfica: (Caracterització de Capes o Pulsacions) MIDA DE LES PULSACIONS (m). GRANULOMETRIES (cm), DESCRIPCIÓ DE LA MORFOLOGIA DELS CLASTS (hàbit fibrós, arrodonit, vesicularitat…), TEXTURA i COLORACIONS D’AQUESTS (estat d’oxidació, alteracions…). DETERMINAR LA PRESÈNCIA DE FRAGMENTS LÍTICS, ETC…

Interpretació de l’Aflorament:

Observacions:

5.2. DESCRIPCIÓ I SITUACIÓ DE NOUS AFLORAMENTS

Aquest seguiment comprèn: els afloraments urbans efímers, els afloraments a les basants del volcà Montsacopa i també alguns punts d’interés de la cartografia. En el seguent ortofotomapa (Fig.5) es mostren els indrets on s’ha pogut fer una descripció d’aflorament. I trobem tant les descripcions elaborades per fer aquest projecte (color vermell), com les extretes de les memòries d’assessorament al parc esmentades a l’apartat 4.2. (color blau)

08/MTC7

06/OLO7

08/MTC6 08/MTC3 08/MTC1

06/OLO5

06/OLO3

Fig. 5. Ortofotomapa. Els punts i els poligons, indiquen on s’ha realitzat l’estudi de l’aflorament.

LL.PLANAGUMÀ / 06

Geotècnic

06/OLO4

08/MTC5

08/OLO2 08/OLO1

08/MTC2

08/MTC4

X. BOLÒS / 08

Sondatges CECAM

Tot seguit es recullen les fitxes d’estudi dels afloraments, situats en les pròpies basants del volcà Montsacopa i d’algun punt més allunyat que el propi con volcànic, però molt relacionat amb aquest i que a més, no es tracta d’afloraments urbans efímers. La ubicació exacta es pot veure en la figura 5. Aquests

afloraments

seràn

respectivament

els:

08/MTC1,

08/MTC2,

08/MTC3, 08/MTC4, 08/MTC5, 08/MTC6, 08/MTC7.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

Codi Aflorament: 08/MTC1

- Darrere el cementiri -

Localització: Vessant Sudoest del volcà Montsacopa

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) Aquest és un aflorament important situat just darrere del cementiri d’Olot, comprèn un terreny gran. Té una distància longitudinal d’uns 95 metres amb una altura aproximada de 70 metres. L’aflorament presenta uns materials amb una mida de gra més grollera a la base i un altres materials de tamany cendres que s’hi disposen per sobre, tot formant una base erosiva. Els dipòsits piroclàstics de la base de l’aflorament, i trobem capes de poca potència (de mm a pocs cm) formades per pulsacions de diferents intensitats tot intercalant lapil lis de tamany mig, fins a molt groller. Aquests són vesículats i negres. També s’hi poden observar blocs i bombes escoriàcies intercalades en aquests nivells. Són fàcies de con volcànic i concretament dipòsits de caiguda piroclàstica. Pel que fa el dipòsit superior format per materials més fins i que produeix una base erosiva, no té continuitat lateral en la resta del con volcànic del Montsacopa. La seva extensió només abarca la basant sud. Les cendres que el constitueixen estan consolidades entre elles i tenen un color més clar. Són fàcies d’onada piroclàstica.

Fig.6 i 7. Fotos X. Bolòs. Fig.6- Dipòsits de caiguda piroclàstica. Fig.7- Dipòsits d’onada piroclàstica

18 17 16

- Di p òsi ts d' onad a piroclàstica

15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 -Dipòsits de caiguda de piroclasts

12345678-

3 2 1

argiles LUTITES / CENDRES llims molt fi fi GRESOS mig LAPIL LIS groller molt groller conglomerats / blocs

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Interpretació de l’Aflorament: La interpretació que podem donar d’aquest afloraments segons les descripcions realitzades com també per l’estudi de granulometries d’aquesta zona realitzat el 2005 en “L’Estudi Geològic del Volcà Montsacopa”. Mostren que els materials de la part inferior són dipòsits de caiguda de piroclasts provinents del cràter del montsacopa i els de la part superior són dipòsits d’onada piroclàstica, producte d’una activitat volcànica molt violenta, que generaría aquests anomenats fluxes piroclàstics, com a última fase de l’erupció del Montsacopa. Afirmem doncs que tots els materials trobats en aquest aflorament són del Montsacopa, ja que la direcció de cabussament de les capes mostra que provenen del cràter radial del Montsacopa.

Fig.8 i 9. Fotos X. Bolòs. Fig.8- Vista panoràmica de l’aflorament 08/MTC1. Fig.9- Panoràmica de l’afl. amb vermell dipòsits de caiguda piroclàstica procedents del volcà Montsacopa i en rosat dipòsits d’onada piroclàstica procedents del volcà Montsacopa.

Nom Afl.:

MONTSACOPA -sobre el camí del Montsacopa-

Localització: Vessant Sud del volcà Montsacopa

Codi Aflorament: 08/MTC2 Autor: XAVIER DE BOLÒS

Descripció General de l’Aflorament: (descripció, fotos…)

En aquest aflorament i trobem diferents talls d’alt interés per caracteritzar tot l’àmbit d’estudi. Aquest abarca una zona considerable de terreny. Té una longitud de 161 metres amb una altura d’aproximadament 40 metres. Pel que fa a la base de l’aflorament a mesura que ens dirigim cap a l’Est observem un canvi lateral de fàcies ja que cada vegada es veuen lapil lis més vermells i amb un hàbit fibròs, mentre que uns metres més a l’esquerra la tonalitat és completament negre. A les parts més altes en canvi s’observen materials més fins. Per a un millor anàlisi s’ha distribuït l’aflorament amb 5 zones assenyalades a la figura adjunta (Fig.10):

Fig.10. Fotos X. Bolòs. Panoràmica de l’afl.

5 4 1

3 160 m.

Zona 1: Aquesta part correspon a materials el cabussament del qual es mostra radial entorn el cràter del Montsacopa (173/27). Parlem doncs de materials del Montsacopa. En aquest dipòsit s’observen capes granuloclassificades i de color negre que pertanyen a pulsacions de diferent intensitat, però intercalades sense un ordre aparent. Zona 2: Just en aquest punt trobem capes que cabussen direcció Sud i capes que cabussen direcció Oest (veure tall geològic de la Fig.14). Per tant s’interpreta que ens trobem amb el solapament del volcà Montsacopa i un edifici volcànic d’origen més antic.

Zona 3: En aquesta zona s’observen unes bandes de color vermell que penetren el negre (veure Fig.11). El cabussament d’aquesta zona és (265/20). És a dir les capes cabussen just en la direcció oposada al cràter del Montsacopa. Trobem dipòsits de pulsacions granuloclassificats, però intercalades sense ordre. També s’observen blocs i bombes escoriacies i mal classificades.

Fig. 11. Foto X. Bolòs. Zona 3 de l’aflorament 08/MTC2.

Zona 4: Aquí ens trobem en el mateix tipus de dipòsit que el de la zona 3 i amb el mateix cabussament, però són fàcies d’interior de con volcànic. S’interpreta que a pocs metres pot haver el punt emissor d’un volcà diferent al Montsacopa. Zona 5: Aquesta part a més altura són fàcies de dipòsit d’onada piroclàstica, on s’observa amb claretat la base erosiva, erosionant la capa inferior que pertany a materials com els descrits en la zona 1. Aquestes capes de la base cabussen 164/30.

Fig.12. Foto X. Bolòs. Dipòsit de

fluxa piroclàstic a les capes del sostre i

dipòsits amb materials del con volcànic del Montsacopa. El fons l’ermita de Sant Francesc.

32 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6

1- argiles LUTITES / CENDRES 2- llims 3- molt fi 4- fi GRESOS 5- mig LAPIL LIS 6- groller 7- molt groller 8- conglomerats / blocs

4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8

Interpretació de l’Aflorament: Aquest aflorament aporta un informació molt valuosa per l’estudi ja que permet interpretar que tenim materials de diferents edificis volcànics. Per una banda els que pertanyen al con volcànic del Montsacopa, amb un cabussament direcció Sud i per altra banda els materials que pertanyen a un altre con volcànic, amb un cabussament direcció Oest. Aquests materials del Montsacopa solapen l’esmentat edifici volcànic, tot indicant que el Montsacopa és posterior a aquest. (Fig.11) Un altre aspecte a destacar és el fet que no es localitzi un palesòl amb el contacte dels dos edificis volcànics. Interpretem doncs que aquests dos volcans es van formar amb relativament poca diferència de temps. La figura que s’adjunta a sota (Fig.11) és la mateixa panoràmica que la figura 10, però en aquest cas es mostren els materials que pertanyen al con volcànic del Montsacopa (color vermell) i els materials que pertanyen a l’altre edifici volcànic (color groc). La zona marcada correspon a la part on s’ha elaborat un tall geològic (Fig.12) per observar la disposició de les capes d’aquesta part on trobem el solapament dels dos volcans. Fig.13. Panoràmica de l’afl. amb vermell el volcà Montsacopa i en groc un altre edifici volcànic.

Fig.14. X. Bolòs. Tall geològic de la zona marcada a la Fig.11.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

- Part superior -

Localització: Vessant del volcà, sota St. Francesc

Codi Aflorament: 08/MTC3 Autor: XAVIER DE BOLÒS

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) L’aflorament el trobem pujant per la gradera, abans d’arribar a l’hermita de St. Francesc. Està dividit amb dues parts que pertanyen a antigues extraccions de materials però s’observa que les capes es correlacionen i presenten les mateixes caraterístiques granulomètriques i texturals. Els materials no tenen molta continuitat lateral, ja que cap a l’Est apareixen materials de coloracions molt vermelles poc granuloclassificats amb lapil lis de tamany més groller amb blocs i bombes heteromètriques i mal classificades, el cabussament del qual ens indica que aquests materials provenen del crater del volcà Montsacopa. (veure Fig.16) Les cendres que constiutueixen la major part de l’aflorament es localitzen en la part oest d’aquest. Estan consolidades entre elles i tenen un color més rogenc que els afloraments descrits fins ara. Fig.15, 16 i 17. Fotos X. Bolòs. Fig.15- Vista general de l’aflorament. Fig. 16- Dipòsits d’onada piroclàstica .Fig.17- Dipòsits de caiguda de piroclasts del cràter del Montsacopa.

Interpretació de l’Aflorament: Per una banda són fàcies d’onada piroclàstica iguals que les trobades a l’aflorament darrere del cementiri, encara que tenen un color més rogenc, per la proximitat del punt emissor. Aquests estan dipositats damunt de materials de caiguda de piroclasts provinents del volcà Montsacopa. Per altre banda en la part esquerra de l’aflorament es localitzen exclusivament aquests dipòsits de caiguda de piroclasts provinents del cràter radial.

Observacions: Cal resaltar la idea que ens aporta aquest aflorament ja que permet veure en la part més distal com la onada piroclàstica erosiona només materials del volcà Montsacopa. També és interessant perquè veiem que el fluxe piroclàstic no té molta continuitat lateral, i perd potència progressivament.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

Codi Aflorament: 08/MTC4

- Parcel la privada 1 -

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Localització: vessant Sud del volcà Montsacopa

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) L’aflorament d’aquesta parcel la trobem materials molt similars als descrits a la part dreta de l’aflorament MTC2 . Té una distància longitudinal d’uns 20 metres amb una altura d’aproximada de 5 metres. En l’aflorament veiem tonalitats més vermelles a la part esquerra i un color més fosc en la part dreta d’aquest. El cabussament d’aquesta zona és (275/22) és a dir les capes cabussen just en la direcció oposada al cràter del Montsacopa, concordant així amb les capes de materials localitzades en l’aflorament MTC2 i que el trobem uns metres per damunt d’aquesta parcel la. Pel que fa als materials d’aquest aflorament són dipòsits de pulsacions granuloclassificades, però intercalades sense ordre aparent. També s’observen blocs i bombes escoriacies i mal classificades (veure Fig.19) Un altre aspecte rellevant d’aquest tall és la presència d’una falla normal amb una direcció i cabussament de 025/49 i un salt de falla mesurat d’uns 60 cm. (veure Fig.18) 18

Fig.18 i 19. Fotos X. Bolòs. Fig.17- Vista general on es distingeix la falla. Fig.18- Vista a detall de les capes

1 12345678-

argiles LUTITES / CENDRES llims molt fi fi GRESOS mig LAPIL LIS groller molt groller conglomerats / blocs

1 2 3 4 5 6 7 8

Interpretació de l’Aflorament: Les descripcions i mesures de cabussaments dels dipòsits localitzats en aquest aflorament són molt similars als de l’aflorament 08/MTC2 a causa de la seva proximitat, encara que 08/MTC4 es troba en un nivell inferior. És per aquest motiu que l’interpretació d’aquest aflorament continúa aportant proves a l’existència d’un edifici volcànic més antic i solapat pel con volcànic del Montsacopa. El fet de poder distingir capes permet arribar a la conclusió que són fàcies distals respecte el punt emissor.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

Codi Aflorament: 08/MTC5

- Parcel la privada 2 -

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Localització: vessant Sudest del volcà Montsacopa

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) Aquest aflorament pertany a un terreny privat, la major part de l’aflorament està tapat per un porxo, per aquest motiu l’aflorament és de mides reduïdes. Trobem materials molt similars als descrits en l’aflorament MTC4 i a la part dreta de l’MTC2 . Té una altura aproximada d’uns 6 metres. Un fet destacat d’aquest aflorament és el cabussament (250/30), s’ha fet complicada la seva mesura ja que la major part de l’aflorament és un tall que mostra un cabussament aparent. S’ha hagut de trobar un punt on s’observés el cabussament real de les capes. (veure figura 20). Aquest cabussament va direcció sud-oest i comparat amb les capes mesurades de l’aflorament MTC4 (275/22) s’observa que aquestes es col loquen de forma radial entorn un punt emissor que no és el cràter del volcà Montsacopa. (veure figura 20). Aquest fet és important ja que si es tracta del mateix dipòsit de materials que el de l’aflorament de la parcel la 1 (MTC4), significaria que efectivament hi ha un altre cràter que forma un nou edifici volcànic i que aquest punt emissor es trobaria a pocs metres entre aquests dos afloraments. Part urbanitzada Cabussament real (250/30) Cabussament real (275/30) Cabussament aparent

Afl. MTC4

Afl. MTC5

Fig.20. Esquema del cabussament de les capes amb els dos afloraments

Pel que fa als materials d’aquest aflorament són

dipòsits

granuloclassificades,

però

pulsacions intercalades

sense ordre. També s’observen blocs i bombes

escoriacies

mal

classificades

(veure Fig.21). Les capes no són fàcilment identificables, a més trobem blocs i bombes escoriàcies i mal classificades.

Fig.21. Foto X. Bolòs. Dipòsit de caiguda de piroclasts.

1 12345678-

argiles LUTITES / CENDRES llims molt fi fi GRESOS mig LAPIL LIS groller molt groller conglomerats / blocs

1 2 3 4 5 6 7 8

Interpretació de l’Aflorament: Com ja s’ha comentat en la descripció d’aquesta fitxa, el més destacat d’aquest aflorament és el cabussament (250/30) que s’orienta, en relació a les capes de l’aflorament MTC4, direcció Sud. Fet important ja que es troba a la mateixa cota i a pocs metres de l’esmentat aflorament MTC4. Per averiguar si els dipòsits descrits en MTC4 i MTC5 són dels mateixos materials, i per tant es tracta del mateix dipòsit, s’han de correlacionar les columnes estratigràfiques a partir de la similitud entre les capes de les diferents pulsacions. (veure figura 22). 6

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Fig.22. Correlació estratigràfica columnes MTC4 i MTC5

0 1 2 3 4 5 6 7 8

S’observa en les columnes correlacionades de la figura 22 que efectivament hi ha correlació entre les capes de l’aflorament MTC4 i MTC5, per tant parlem del mateix dipòsit de caiguda de piroclasts. Tenint en compte que en aquesta zona els materials pertanyen a les mateixes pulsacions del volcà i també comparant els cabussaments i observant com aquests es disposen de forma radial. Concluïm doncs que aquests materials provenen d’un punt emissor, situat a pocs metres direcció Nordest.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

- Aflorament Est -

Localització: Vessant Est del Montsacopa

Codi Aflorament: 08/MTC6 Autor: XAVIER DE BOLÒS

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) L’aflorament correspon a antigues extraccions de l’anomenada greda, però s’observa que per una mala gestió de l’extracció de materials en aquesta zona, hi han parts que han patit esllavissades. Les capes de la vessant de la part dreta de l’aflorament i les de la part esquerra es correlacionen, per tant és en la part central que trobem aquestes esllavissades. En aquest aflorament es pot observar els materials forman dipòsits de caiguda de piroclasts, s’hi poden diferenciar capes de granulometries semblants, que corresponen a dipòsits de pulsacions de diferent intensitat en l’explosivitat. Les capes del sostre tenen una tonalitat més fosca (veure figura 23). La mida de gra predominant són lapil lis de gra mig, encara que també trobem capes centimètriques de gra fi. Es pot observar també entre els dipòsits algunes bombes volcàniques de tamany significatiu. El color predominant amb els materials recollits en l’aflorament és vermell. Aquest fet indica proximitat al centre emissor.

DESPRENDIMENTS

CABUSSAMENT (077/29)

Fig.23. Foto X. Bolòs. Dipòsit de lapil li amb colors rogencs

Fig.24. Foto X. Bolòs. Panoràmica de la part central i part esquerra de l’aflorament 08/MTC6.

Interpretació de l’Aflorament: Pels cabussaments agafats i per les descripcions generals d’aquest aflorament, com també per la ubicació d’aquest, es pot arribar a la conclusió que la major part dels materials volcànics d’aquesta zona pertanyen a dipòsits de caiguda de piroclasts del volcà recentment trobat, exepte algunes capes del sostre que tenen un color més fosc i es poden interpretar com materials del Montsacopa solapant aquest esmentat volcà.

Observacions:

És important comentar que la ubicació d’aquest aflorament, juntament amb haver detectat que la majoria de les capes no pertanyen al volcà Montsacopa. Permet perfilar la cartografia i pertant marcar d’una forma més precisa els límits entre l’edifici volcànic del Montsacopa i l’altre con volcànic.

Nom Afl.:

MONTSACOPA

Codi Aflorament: 08/MTC7

- colada de lava -

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Localització: Camp de Futbol Escola Pia

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) Tall d’uns 35 metres de longitud i d’aproximadament 9 metres d’altura. En aquest tall hi distingim 3 capes: En la part superior s’observa un basalt massiu, que forma columnes prismàtiques, verticals i amb una geometria pentagonal i hexagonal. Aquest procés és típic de colades de lava amb un refredament sense moviment. (veure Fig.25) Fig.25. Foto X. Bolòs. basàltic pentagonal.

Prisma

A la meitat inferior d’aquesta mateixa capa observem com les columnes prismàtiques abans esmentades passen a formar unes llenties mal classificades. Aquest procés és típic

colades

lava

amb

refredament

moviment. (veure Fig.26) Fig.26. Foto X. Bolòs. Colada de lava.

A la base de la capa podem observar les rugositats típiques de la part inferior de les colades de lava. Anomenat també autobretxa (veure Fig.27)

Fig.27. Foto X. Bolòs. Part inferior de la colada.

La capa que queda just per sota de l’esmentada colada de lava, són materials més grollers a la base i més fins al sostre. Aquests materials més fins es disposen formant capes centimètriques i laminars. Aquests materials no formen base erosiva, es disposen per sobre adaptant-se al relleu preexistent, tenen un color vermell. Fig.28. Foto X. Bolòs. Dipòsit de caiguda de lapil lis.

La capa de la base de l’aflorament, augmenta en potència en la part dreta de tot el tall. Són materials heteromètrics que es disposen de forma homogènia formada bàsicament per blocs i bombes escoriàcies i mal classificades. La capa té una tonalitat vermella. Fig.29. Foto X. Bolòs. Blocs i bombes heteromètriques i mal classificades.

En les següents figures podem veure una foto amb el seu respectiu tall geològic que resumeix les descripcions realitzades en aquesta fitxa.

Fig.30. Foto: X. Bolòs. Vista general de l’aflorament.

Autobretxa Sòl edàfic

Colada basàltica

Dipòsits de caiguda Fàcies de punt emissor

Fig.31. X. Bolòs. Tall geològic de l’aflorament.

1- argiles LUTITES / CENDRES 2- llims 3- molt fi 4- fi GRESOS 5- mig LAPIL LIS 6- groller 7- molt groller 8- conglomerats / blocs 9- massiu

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Interpretació de l’Aflorament: Amb aquest aflorament interpretem a grans trets tres dipòsits de materials. En la part superior s’hi observa una colada basàltica que descansa sobre un altre dipòsit que correspon a materials de caiguda de piroclasts. (Fig.28) No ha sigut possible correlacionar aquests dipòsits de caiguda ni amb el volcà Montsacopa ni amb els nous volcans que es descriuen amb l’estudi. Seria necessari un estudi geoquímic de detall o datacions. El què si podem afirmar és que la colada basaltica és posterior al dipòsit de caiguda. Per altra banda també s’observa un dipòsit localitzat a la base d’aquest, es tracta de fàcies d’interior de con volcànic o de punt emissor. És a dir, podem concloure que en aquesta zona surtia magma acumulant-se en la pròpia bretxa. Aquest fet dona a pensar que ens trobem davant una fractura direcció Nordoest-Sudest. I que en tota la zona aquest fenomen era habitual, ja que trobem molts edificis volcànics i punts on s’emetia material sense arribar a construir veritables edificis volcànics.

Observacions: És important comentar la visió general que ens dona aquest aflorament ja que ens aporta proves fonamentals sobre la idea d’una zona de fractures vinculades a falles normals produïdes per l’extenció que està forman el rift. Aquest aflorament també ens indica la direcció de la colada.

Les fitxes d’estudi següents, són d’afloraments efímers actuals del 2008 i situats en zones properes al volcà Montsacopa que aporten una informació molt valuosa de l’àmbit d’estudi. La ubicació exacta es pot veure en la figura 5. Aquests afloraments seràn respectivament els: 08/OLO1 i 08/OLO2

Nom Afl.: CARRER MACARNAU

Codi Aflorament: 08/OLO1

Data: 23/07/08

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Coordenades UTM: X: 457694 / Y: 4670577

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) Tall d’uns 3 metres d’altura en el punt més alt i 40 metres de llarg, el trobem a la cota 455. El tall té una orientació de 129º. Acumulació de blocs i bombes escoriacies i mal classificades, de coloracions vermelloses cap a la base. No s’observa un canvi clar entre les capes de manera que no es poden mesurar cabussaments. Sòl

a mesura que ens dirigim a la base tenim coloracions més vermelloses i granulometries més grolleres.

Paleocanal

a la base vermell més intens. Fig.32. Tall de l’aflorament que il lustra la granulometria i el canvi de color

Fig.33/34/35. Fotos Xavier de Bolòs. Fig.33- Vista general. Fig.34- Bomba piroclàstica. Fig.35- Vista a detall d’una part de l’aflorament.

- Sòl amb vegetació al damunt i alguna llentia de còdols de gra de fi a mig

- Capa de lapil li de coloració rogenca on la majoria dels gran s es tan mo lt vesí cul ats i mol t al terats. - Trobem bombes i blocs de forma heteromètrica i mal classificats. - No s'observa granuloclassi ficaci ó, encara que els tamanys dels grans són semblants. - Tamb é s' observa u n pal eocanal de tam any considerable que erosiona gran part de la fàcia de sota.

- Acum ul ació de blocs i bombes escoriàci es i mal classificades de coloracions cada cop més vermelles cap a la base. - El tam any del s grans és variable sense cendres. - Alguns dels grans s'observen piroxèns.

- Blocs escoriàcis, tots de tamany gran, a la base cada cop amb coloracions més vermelles. 0 1 2 3 4 5 6 7 8

1- argiles LUTITES / CENDRES 2- llims 3- molt fi 4- fi GRESOS 5- mig LAPIL LIS 6- groller 7- molt groller 8- conglomerats / blocs

Interpretació de l’Aflorament: Parlem de Fàcies d’interior de con volcànic. Suposem per l’homogeneïtat de les capes, pel color vermellós i per les descripcions precises de la columna estratigràfica que el punt emissor està a uns pocs metres. La capa superior de lapillis alterats podria ser del Montsacopa i la capa inferior ser del possible volcà del Puig del Roser. Teoricament hauriem de trobar una capa de pocs centimetres de cendres provinents de l’onada piroclàstica del Montsacopa, interpretem doncs que en aquest punt s’ha erosionat, ja que també trobem indicis de paleocanals.

Observacions: Aflorament similar al descrit per Llorenç Planagumà en l’aflorament efímer del carrer de les Estires. On es dóna especial émfasi a fàcies que semblen corroborar el nou volcà Puig del Roser.

Nom Afl.: PLA DE DALT - Ca l’Helena-

Codi Afl.: 08/OLO2

Coordenades UTM: X: 456900 / Y: 4670526

Data: 24/07/06

Autor: XAVIER DE BOLÒS

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…) L’aflorament efímer que pertany a una obra té 4 talls amb una forma com la figura adjunta:

10m. 5m. Fig.36. esquema de l’afl.

Acumulació de blocs i bombes escoriacies i mal classificades en tot l’aflorament. Coloracions vermelles a les parts del sostre. També s’observa que els materials estàn més vesiculats en el sostre i tenen hàbit fibrós mentre que en la base són més massius. Com a les figures següents.

Algunes mostres extretes de les parets dels talls presenten feldspats Na. Fig.37/38/39/40/41. Fotos Xavier de Bolòs. Fig.37-vista general. Fig.38-basalt massiu de la base. Fig.39-vista a detall. Fig.40. mostra amb feldspat Na. Fig.41- mostra amb hàbit fibròs

Cristalls de feldspat Na

- Acum ul ació de b locs i bom bes escori àci es , alterades i mal classificades, de tots els tamanys. Coloracions més vermelles al sostre.

- El tamany dels grans és variable sense cendres. - Alguns dels materials te Feldspat Na.

- La morfologia del clast és fibrós

1 - En aquesta part inferior a un lateral de l'aflorament s'hi localitza una massa de basalt d'un tamany més massiu. Lateralment no el localitzem.

0 1 2 3 4 5 6 7 8

1- argiles LUTITES / CENDRES 2- llims 3- molt fi 4- fi GRESOS 5- mig LAPIL LIS 6- groller 7- molt groller 8- conglomerats / blocs

Interpretació de l’Aflorament:

Teòricament ens hauríem de trobar sobre la colada de lava de Montolivet. Les fàcies observades semblen ser d’interior de con volcànic.

Observacions: Aquest aflorament està fora de l’àmbit d’estudi, però ens és útil per distingir fins on arriben els materials del Montsacopa i el Montolivet, també és important fer-ne referència ja que es tracta d’un aflorament efímer i amb poc temps desapareixerà.

6. RESULTATS

6.1. CARTOGRAFIA GEOLÒGICA: Litologia i Geomorfologia_________ Aquesta cartografia geològica és una descripció gràfica de la zona d’estudi on s’observen el diferents materials que caracteritzen l’àmbit d’estudi. S’ha realitzat sobre una base topogràfica i ortofotomapa i posteriorment s’ha digitalitzat amb el programa Miramon i ArcGIS a una escala 1:1000.

1:6000

Fig.42. Cartografia geològica de l’àmbit d’estudi sobre base topogràfica.

1:6000

Fig.43. Cartografia geològica de l’àmbit d’estudi sobre una base d’ortofotomapa.

Llegenda de litologies:

Qvc-mtc

Dipòsits

piroclasts

heteromètrics

composició

basàltica formant el con volcànic del volcà Montsacopa. La mida del gra disminueix a mesura que ens allunyem del centre emissor, també la trobem de color més fosc. Es troben estratificats en nivells d’ordre mètric a decimètric. S’interpreten nivells d’activitat estromboliana i nivells d’activitat

freatomagmàtica.

S’atribueixen

Plistocè

inferior.

Qvc-?

Dipòsits

piroclasts

heteromètrics

composició

basàltica forman el con volcànic del volcà recentment trobat. La mida del gra disminueix a mesura que ens allunyem del centre emissor. Aquests grans tenen hàbit fibrós i coloracions rogenques. Es torben estratificats en nivells d’ordre mètric a decimètric. S’interpreta que son dipòsits de caiguda de piroclasts d’una activitat estromboliana. S’atribueix al Plistocè inferior.

Qvc-pr

Dipòsits de piroclasts heteromètrics i mal classificats de composició basàltica forman el con volcànic del volcà Puig del Roser. La mida del gra disminueix a mesura que ens allunyem del centre emissor. El grans tene coloracions rogenques. S’interpreta que son dipòsits de caiguda de piroclasts d’una activitat estromboliana. S’atribueix al Plistocè.

Qvbc-mtc

Dipòsits

d’onada

piroclàstica

provinents

del

cendres

estàn

volcà

Montsacopa. Els

materials

tenen

mida

ben

cimentats. Aquests dipòsits formen una important base erosiva.

Llegenda de litologies:

Cràter-mtc

Cràter radial del volcà Montsacopa. S’interpreta que aquest

cràter

estat

format

per

una

activitat

freatomagmàtica.

Cràter-?

Cràter amb forma de ferradura del volcà recentment descobert. Està orientat al sud.

6.2. INTERPRETACIÓ DEL SOLAPAMENT DELS TRES VOLCANS I LOCALITZACIÓ DE L’ONADA PIROCLÀSTICA El mapa mostra amb diferents colors, esmentats ja en la llegenda de l’apartat 6.1, els volcans que s’observen en aquesta zona, interpretant així un possible model del solapament que aquests han tingut.

1:6000

Fig.44. Interpretació del solapament dels volcans de la zona.

Aquest altre mapa observem la localització i la direcció de l’onada piroclàstica com també el mateix model de solapament abans comentat.

1:6000

Fig.45. Mapa amb la localització del fluxa piroclàsitic.

7. CONCLUSIONS

A partir de la recerca bibliogràfica dels diferents autors que han intentat aportar llum en el camp del vulcanisme català, i concretament en l’àmbit d’estudi, com també per la revisió dels sondetjos geotècnics d’obres públiques que ens ha facilitat l’ajuntament d’Olot. I principalment a partir de l’estudi de camp realitzat a partir de l’anàlisi de més de deu afloraments, entre els quals hi destaquen afloraments efímers estudiats pel geòleg Llorenç Planagumà, s’ha arribat a les següents conclusions: La zona d’estudi presenta tres edificis volcànics. El Montsacopa amb el cràter central, un nou edifici volcànic, solapat pel Montsacopa donant un aspecte d’un únic volcà, amb el cràter de ferradura orientat cap al Sud. Finalment un altre con volcànic localitzat al Puig del Roser, aquest últim de tamany menor i recovert en part per un dipòsit de cendres, de poca potència i que pertany al fluxe piroclàstic del Montsacopa. Responent a un dels objectius plantejats, a continuació es dóna una interpretació de la història geològica de l’àmbit d’estudi, amb l’ajut d’unes imatges en tres dimensions realitzades per Xavier del Ejido amb el programa “3D Estudio Max”. La història geològica del vulcanisme de la zona comença durant el quaternari, a l’igual que el vulcanisme de tota la comarca. En primer lloc en un temps 1 trobem la formació dels dos volcans recentment descrits en aquest estudi, el Montsacopa encara no s’ha format com a tal. (Veure figura 43. Verd volcà Puig del Roser i groc el volcà recentment descrit). Aquests dos volcans construïts en diferents erupcions volcàniques formen dipòsits de caiguda de piroclasts produïts per una activitat estromboliana. No és possible averiguar quin dels dos és el més antic, només podem deduïr que els tres volcans que trobem a la zona estàn dins el mateix periode eruptiu siguent el Montsacopa el més modern. El fet que no hi hagi cap datació del Montsacopa ni de la zona, dificulta establir una escala de temps.

Fig.46. Visualització 3D del temps 1. Amb un primer plànol i en verd el Puig del Roser i en un segon plànol i en groc el volcà recentment descrit en aquesta memòria.

Durant l’erupció del volcà simbolitzat amb color groc, com a conseqüència de la pèrdua d’explosivitat en la última fase de l’erupció, acava la seva activitat amb una colada de lava en direcció Sud. Aquest fet provoca la destrucció d’una vessant del seu con donan com a resultat un anomenat cràter de ferradura (veure figura adjunta).

Fig.47. Visualització 3D desl volcans recentment descrits en aquesta memòria.

En una altra fase, trobem la formació de l’edifici volcànic del Montsacopa, encara que no amb la morfologia que al coneixem actualment. El Montsacopa, a l’igual que passa amb els altres volcans descrits, és format en una primera fase per una activitat estromboliana que forma uns dipòsits de caiguda de piroclasts, tot solapant gran part del volcà il lustrat amb color groc. (veure Fig.48) Adquirin així una geomorfologia característica. En aquest

cas

però

hidromagmàtica

donant

una

fase

dipòsits

posterior de

aquest

pulsacions

presenta

activitat

freatomagmàtiques

d’onades piroclàstiques, s’interpreta doncs que la morfologia radial amb el cràter circular és producte d’una fase final eruptiva freatomagmàtica. Començant ja a presenta una geomorfologia que resultarà similar a l’actual.

Fig.48. Visualització 3D. Amb vermell el Montsacopa amb la geomorfologia actual, amb groc el nou edifici volcànic trobat, i amb verd el nou volcà del Puig del Roser. Fig.49. Visualització 3D de la part Est amb una fotografia.

A partir de l’estudi de diversos afloraments com també per l’estudi de granulometries d’aquesta zona realitzat el 2005 en “L’Estudi Geològic del Volcà Montsacopa”. Es descriuen dipòsits d’onada piroclàstica, producte d’una activitat volcànica molt violenta, que generaría aquests anomenats fluxes piroclàstics de direcció Sudoest. Per tant en una última fase de l’activitat del Montsacopa, es pot afirmar que es generen onades piroclàstiques. 57

L’explosivitat volcànica ve donada per diversos factors entre els quals, el més rellevant, és el gas. Aquest per densitat sempre és el primer en sortir, i per aquest motiu mai es forma primer una colada de lava i després un edifici volcànic constituït per dipòsits de caiguda. De la mateixa manera que un cop alliberat tot el gas i després de formar una colada de lava, no pot recuperar l’activitat estromboliana. És per aquest motiu que deduïm que la colada de lava en direcció Nordoest que es descriu en l’aflorament 08/MTC7 no és producte directa del punt emissor del volcà Montsacopa ja que no concorda ni amb la geomorfologia de la zona ni amb els afloraments circumdants. Es tracta doncs d’un altre punt emissor de menor explosivitat típic de zones de fractura. En aquest aflorament també s’ha descrit un dipòsit localitzat a la base d’aquest s’hi descriuen fàcies de punt emissor. És a dir, podem concloure que en aquesta zona surtia magma acumulant-se en la pròpia bretxa, i donant en alguns casos petites colades de lava. El fet de trobar aquestes zones de bretxes i fractures, i lligat als molts edificis volcànics que hi ha a la zona, ens aporta proves fonamentals sobre la idea d’una zona de fractures vinculades a falles normals produïdes per la component d’extenció del rift. Aquestes falles principals les trobem en direcció NW-SE, efecte de la tectònica d’extenció que formaria la vall d’Olot amb l’actual forma de Graven. Aquest fet contrastaria amb la idea de la fractura

NE-SW

J.Mª Mallarach. En la següent imatge es pot veure sobre un ortofotomapa una possible interpretació de les falles NW-SE.

Fig.50. Interpretació de les principals fractures sobre un ortofotomapa.

8. BIBLIOGRAFIA

MALLARACH, Josep i RIERA, Miquel. El Volcans Olotíns i el seu paissatge. Editorial Serpa. Barcelona. MALLARACH, Josep. El Volcanisme Prehistòric de Catalunya. Diputació de Girona. Alzamora 1998. MALLARACH, Josep. Els Volcans. Quaderns de la Revista de Girona. Alzamora 1989. MALLARACH, Josep. Carta Geològica de la Regió Volcànica d’Olot: Litologia i Geomorfologia. Realització cartogràfica Maber. Edita l’Ajuntament d’Olot. MARTÍ MOLIST, Joan i altres. El vulcanisme: guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2a Edició. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. MARTÍ MOLIST, Joan. La Física de los Volcanes. Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (CSIC). MARTÍ MOLIST, Joan. Mètodos de estudio e interpretacion de los depositos piroclasticos. Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (CSIC). Barcelona: S.n., 1991-1995. PLANAGUMÀ

GUÀRDIA,

Llorenç.

Coneixem

què

trepitgem?

patrimoni geològic de la Garrotxa. Olot: Museu dels Volcans : Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, DL. 2005. PLANAGUMÀ

GUÀRDIA,

Llorenç.

Memòria

anual

del

servei

d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2004 PLANAGUMÀ

GUÀRDIA,

Llorenç.

Memòria

anual

del

servei

d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2006

PLANAGUMÀ

GUÀRDIA,

Llorenç.

Memòria

anual

del

servei

d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2007 PLANAGUMÀ GUÀRDIA, Llorenç i altres. Carta Vulcanològica de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG, IGC i ICC. 1a. Edició: juny 2007 PIJUAN, Joan i altres. Volcans en 3D (software DVD). Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 2008. DE BOLÒS GRANADOS, Xavier. Estudi Geològic del Volcà Montsacopa. 2005.

9. AGRAÏMENTS

En primer lloc dono les gràcies al coordinador d’aquest estudi i biòleg del Parc Natural Emili Bassols i Isamat, per l’interés i el suport que ha mostrat per tal que es dues a terme aquest projecte. No obstant, també m’agradaria agraïr-li; al coordinador i assessor geòleg del Parc Natural Llorenç Planagumà i Guàrdia, tots els coneixements que m’ha donat com també l’ajuda rebuda per poder entendre i compendre millor aquesta zona tan estimada pels olotins i encara desconeguda per la ciència. M’agradaria

recalcar

que

sense

col laboració

paciència

dels

coordinadors aquest projecte no s’hagués pogut portar a terme. Per altre banda dono les gràcies a tot el personal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i en especial al geògraf Joan Pijuan per la seva col laboració. També vull donar les gràcies al vulcanòleg i professor d’investigació del CSIC Dr. Joan Martí i Molist, per l’interés que ha mostrat i també per realitzar la correcció final d’aquest estudi. I a un amic Xavier del Ejido Perea que ha col laborat en el projecte realitzant imatges i videos 3D de la posició, orientació i solapament dels volcans que es descriuen en el treball. Finalment m’agradaria donar les gràcies d’una forma molt especial als meus pares Josep de Bolòs i Dolors Granados per l’ajuda i el suport que m’han donat i que em donen sempre.