'Comerç i Cohesió Social. Jornades Europees sobre Immigració i Comerç' (2007) by Fundació Tot Raval

COMERÇ I COHESIÓ SOCIAL

COMER I COHESI SOCIAL JORNADES EUROPEES SOBRE IMMIGRACIÓ I COMERÇ

CONCLUSIONS DE LES JORNADES

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I C any 2007

CONCLUSIONS DE LES JORNADES DE COMERÇ I COHESIÓ SOCIAL CONCLUSIONES DE LAS JORNADAS DE COMERCIO Y COHESIÓN SOCIAL CONCLUSIONS OF THE SYMPOSIA ON COMMERCE AND SOCIAL COHESION

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I CCOMER I COHESI SOCIALCOMER I CS I CSCIALCOMER I C

Català

CONCLUSIONS DE LES JORNADES DE COMERÇ I COHESIÓ SOCIAL P. 9

Intervenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a la cloenda de les primeres Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

P. 11

Carta de l’Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona

P. 13

Capítol 01.

P. 14

Capítol 02.

P. 15

Capítol 03.

P. 17

Capítol 04. 04.1. Complementar les reformes urbanístiques amb polítiques de promoció econòmica 04.2. Donar suport al treball de les associacions comercials en el territori 04.3. El paper dels processos de mediació 04.4. La incorporació de tots els agents comercials (i econòmics) en el territori 04.5. Uns nous horitzons en la formació 04.6. El foment de la xarxa relacional 04.7. Per un pla estratègic del comerç de proximitat

P. 22

Capítol 05.

Castellano

CONCLUSIONES DE LAS JORNADAS DE COMERCIO Y COHESIÓN SOCIAL P. 25

Intervención del Muy Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya en la clausura de las primeras Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P. 27

Carta del Excelentísimo Alcalde de Barcelona

P. 29

Capítulo 01.

P. 30

Capítulo 02.

P. 31

Capítulo 03.

P. 33

Capítulo 04. 04.1. Complementar las reformas urbanísticas con políticas de promoción económica 04.2. Apoyar el trabajo de las asociaciones comerciales en el territorio 04.3. El papel de los procesos de mediación 04.4. La incorporación de todos los agentes comerciales (y económicos) en el territorio 04.5. Nuevos horizontes en la formación 04.6. El fomento de la red relacional 04.7. Por un plan estratégico del comercio de proximidad

P. 37

Capítulo 05.

English

CONCLUSIONS OF THE SYMPOSIA ON COMMERCE AND SOCIAL COHESION P. 41

Speech given by the President of Catalonia at the closing ceremony of the ﬁrst European Symposia on Immigration and Commerce

P. 43

Letter from the Mayor of Barcelona

P. 45

Chapter 01.

P. 46

Chapter 02.

P. 47

Chapter 03.

P. 49

Chapter 04. 04.1. Complement urban planning reforms with economic promotion policies 04.2. Supporting the work of commercial associations in the region 04.3. The role of the mediation process 04.4. Incorporation of all commercial (and economic) agents in the region 04.5. New horizons in education 04.6. Promotion of relational networks 04.7. Towards a strategic plan for local commerce

P. 53

Chapter 05.

CONCLUSIONS DE LES JORNADES DE COMERÇ I COHESIÓ SOCIAL

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I C Conclusions a càrrec del relator de les Jornades: Marçal Tarrago, economista.

castellano · català · english

Podríem estar d’acord, per exemple, que una ciutat sense comerç seria una ciutat incompleta. O que una xarxa comercial urbana que no generi cohesió social falla en una de les seves funcions essencials. O que quan la immigració comença a tenir el seu teixit comercial de referència, les seves arrels van penetrant en la terra que l’ha acollit. Intentant conjugar tots quatre conceptes en una sola frase, podríem dir que una bona relació entre el comerç i la immigració és bàsica per aconseguir la cohesió social en una ciutat. Dit d’una altra manera: la cohesió social a molts barris de les ciutats de Catalunya requereix, en bona mesura, el binomi comerç i immigració. Aquesta és, m’imagino, la tesi que aquestes Jornades pretenien analitzar i verificar. I, tanmateix, un cop establert l’objectiu, cal identificar els reptes, els riscos i els obstacles que planteja. Això requereix un treball sòlid i sostingut de tots els agents implicats i requerirà, també, el suport de les administracions. A tots els àmbits. El districte de Ciutat Vella de Barcelona i, d’una manera més específica, barris com ara el Raval i el Barri Gòtic han rebut i viscut un fort impacte, com a conseqüència de l’arribada de centenars de milers de persones procedents d’arreu del món durant els darrers anys. Persones que han trobat, tant aquí com a tot Catalunya, una oportunitat de treball, un espai de llibertat, una terra fèrtil on han pogut arrelar les seves vides. La Catalunya contemporània ha estat en condicions d’oferir aquesta oportunitat de manera força exemplar. I és ben cert que, quan s’han rebut fortes onades migratòries, el comerç ha tingut en tot moment aquest paper clau en la interrelació i en la necessària cohesió. I això s’ha esdevingut en tots els sentits: laboral, social i cultural. Per exemple: a l’espai de la botiga s’estableix una relació directa, de proximitat, que molt sovint transcendeix l’àmbit purament comercial. El comerciant i el client són peces o unitats bàsiques d’una xarxa que es multiplica i que la ciutat necessita per garantir el seu bon estat de salut social i cívica. A l’espai del comerç s’aprèn i s’ensenya la llengua pròpia d’un país. A l’espai del comerç expressem els nostres valors culturals i coneixem els dels altres. Ensenyem. I aprenem. El comerç és un transmissor de vida i de seguretat als nostres carrers. El comerç permet verificar constantment si una comunitat o un col·lectiu arrela o si es produeix un rebuig. I més exemples encara: per mitjà del comerç molts immigrants troben la seva primera feina. O poden posar en marxa el seu primer negoci, verificant que l’anomenat ascensor social existeix i funciona. Mitjançant el comerç, els immigrants comencen a retrobar referències del món d’on provenen adaptades a la nova realitat cultural. En síntesi: el comerç és una de les millors portes d’entrada a la pàtria d’acollida.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

Vostès han reﬂexionat i debatut sobre quatre conceptes de primer ordre en el món occidental d’avui: ciutat, comerç, immigració i cohesió social. Són conceptes que van íntimament lligats i cadascun té la seva importància i el seu valor.

SOCIALCOMER

Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de poder-los acompanyar en aquest acte de cloenda de les Jornades sobre Immigració i Comerç que ahir i avui s’han celebrat en aquest ediﬁci magníﬁc de la Llotja. L’indret que ens acull no tan sols és una joia de la nostra arquitectura civil, gòtica i neoclàssica, sinó que també és, per història, per tradició i per vocació, el lloc més adequat per parlar de comerç i societat.

COHESI

Molt bon dia a tothom.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Intervenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a la cloenda de les primeres Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

En menys de deu anys han arribat a Catalunya prop d’un milió de persones provinents d’altres països. Molt sovint, la seva primera etapa al nostre país és ben difícil. Han d’aprendre a comunicar-se en una altra llengua i han d’adoptar els trets bàsics de la nostra convivència cívica i vida comunitària. La societat catalana està prou cohesionada i és perfectament capaç d’assumir aquest repte, si col·lectivament i individualment som capaços de respectar i fer respectar drets i deures. És a dir, si assumim que hi ha uns deures que ens comprometen i ens obliguen, de la mateixa manera que hi ha uns drets que ens protegeixen i ens assisteixen. Viure a Catalunya pot ser i és una gran oportunitat si, col·lectivament, sabem aprofitar les eines que tenim i respectar les regles de joc que ens hem fixat. Col·lectivament vol dir tots: els qui arriben i els qui ja hi som. Per recollir i donar forma jurídica a tot això que els acabo de dir, el Govern està impulsant una llei d’acollida de les persones immigrades a Catalunya. Així mateix, fa uns quants mesos vaig plantejar als líders dels principals partits la necessitat d’arribar a un pacte nacional sobre immigració, com a expressió del compromís amb la necessitat de gestionar el fet migratori com una oportunitat positiva també per al futur de Catalunya. I estic segur que ho serà si sabem fer les coses bé. De la mateixa manera, el Govern ja va impulsar i posar en marxa, l’anterior legislatura, la Llei de barris. És una llei pensada precisament per aconseguir i assegurar la cohesió de la nostra societat, arreu, per mitjà d’actuacions de regeneració urbana i social, comercial, educativa i cultural, especialment en centres històrics o barris que van créixer de manera molt ràpida i no sempre amb totes les condicions necessàries en el seu moment, que estan rebent de manera molt directa i intensa l’impacte de la darrera i nova immigració. No és un repte fàcil de superar. Ningú no va pensar que ho seria. Però per això som aquí: per abordar amb decisió i amb els instruments adequats els reptes difícils. Els asseguro que avui veig el futur de Catalunya amb optimisme. Perquè tenim les idees, la capacitat i les complicitats necessàries per aconseguir que el nostre país avanci, per aconseguir que els catalans i les catalanes, els vells i els nous, avancin i el seu benestar millori. Acabo: aquest matí mateix, abans de venir aquí a la Llotja, he tingut ocasió de conèixer una mica més de prop algunes experiències que s’estan duent a terme al barri del Raval. He visitat dues entitats que tenen com a objectiu treballar per evitar els riscos d’exclusió donant eines d’integració social. Crec que cal reconèixer la tasca que duen a terme persones que, de manera professional o voluntària, expressen un compromís i una voluntat d’aconseguir el progrés humà i cívic de la societat a la qual pertanyen. I això, que és vàlid per a aquest tipus d’entitats, ho és també pel que he afirmat en començar. És a dir, que per aconseguir que hi hagi una bona relació entre comerç i immigració que garanteixi la cohesió social també cal que hi hagi un compromís, que hi hagi voluntat de progrés i que hi hagi un treball tenaç i sostingut. I estic convençut que la riquíssima diversitat del comerç d’aquesta ciutat, com de tantes altres ciutats de Catalunya, es manté viva per aquest treball sostingut, per aquesta voluntat de progrés i de cohesió. Això és, doncs, el que els volia transmetre, juntament amb el meu reconeixement per la seva feina i per totes les aportacions que els uns i els altres han fet en aquestes Jornades que ara clausurem, i que els agraeixo sincerament. Moltes gràcies. José Montilla President de la Generalitat de Catalunya

El títol de les jornades, Comerç i cohesió social, resumeix perfectament la repercussió que aquesta activitat econòmica té en una ciutat com la nostra. El comerç a Barcelona, que suposa un 23 % del total de l’ocupació a la ciutat, es caracteritza per ser divers i de qualitat. Però no només això. Sens dubte, el comerç de proximitat, les botigues que trobem a tots els nostres barris i que ens conviden a passejar, a conversar amb els venedors i venedores que ens donen un tracte personal i amable, ajuda a reforçar la cohesió social, la convivència a l’espai públic. En el moment actual, en què les ciutats són complexes perquè hi conviu gent de procedència diversa, amb gustos, costums, activitats i necessitats diferents, el comerç esdevé un factor d’integració de primer ordre. En molts casos, el comerç ens ofereix una bona oportunitat de conèixer aquests nous ciutadans i ciutadanes que s’han incorporat en gran nombre a les activitats comercials, sia com a consumidors, petits empresaris o treballadors. I és important que ho facin plenament. És necessari que tinguin la formació adequada, que participin en les associacions, que puguin opinar i aportar el seu gra de sorra en el dia a dia de la ciutat. Desitjo que aquestes ponències i conclusions siguin un pas més per aconseguir una ciutat on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida. Una ciutat «barreja» on residència, comerç, serveis, treball i cultura siguin presents a tots els barris.

Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

COHESI

SOCIALCOMER

Les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç, que van tenir lloc a Barcelona el 21 i el 22 de juny de 2007, van suposar una oportunitat de reﬂexió sobre el paper cabdal que el comerç té a les nostres ciutats, en un moment en què aquestes han esdevingut l’escenari principal de la convivència entre cultures. Poder exposar, debatre i compartir les experiències de diverses ciutats europees ens permet tenir referències per avançar en la construcció de ciutats inclusives.

Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

Bé, no cal que hi insisteixi. Tots vostès hi han reﬂexionat més que no pas el president de la Generalitat. Però els ben asseguro que seguiré amb interès les conclusions que es derivin d’aquestes jornades. Permetin-me només una breu reﬂexió sobre la importància dels reptes que tots tenim al davant.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Carta de l’Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P10

Intervenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a la cloenda de les primeres Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

P11

Barcelona, gràcies en bona part a la riquesa de la seva trama urbana, té en el comerç i en els espais urbans que aquest comerç ocupa un marc immillorable com a espai social de convivència.2 De fet, el comerç i les activitats econòmiques3 a peu de carrer esdevenen pilars fonamentals en la cohesió social.4 En les societats complexes, el comerç (i l’activitat econòmica) i la forma urbana es complementen amb un tercer pilar en la perspectiva de la cohesió social: la cultura, les mostres de diversitat cultural5 i les seves manifestacions. Aquesta concepció dels espais urbans com a espais de relació social, com a espais de proximitat i de convivència,6 topa sovint amb l’absència d’una reﬂexió global sobre el paper del comerç a les ciutats. Barcelona, per sort, representa una experiència reeixida en la implantació d’un model d’urbanisme comercial que sovint topa amb la forma de construcció de les ciutats europees de la segona meitat del segle XX.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

La mateixa Llei d’equipaments comercials ens planteja, des del primer moment, aquesta reﬂexió.1 Les polítiques comercials a Catalunya responen a un model de ciutat compacta (el comerç de proximitat), complexa (diversitat d’usos en un mateix espai urbà) i paradigma de cohesió social (capacitat d’integració dels nous fenòmens socials). És el que anomenem la ciutat de les 3 C.

SOCIALCOMER

Des de fa un cert temps, a Catalunya s’ha anat obrint pas una anàlisi compartida per molts: el comerç urbà i la cultura de la proximitat esdevenen factors fonamentals sobre els quals cal construir les polítiques relatives al comerç i a la distribució comercial.

COHESI

01.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

P13

Els polígons residencials, dels quals a Catalunya tenim alguns exemples, o les polítiques d’habitatge massiu en forma dels grands ensembles s’han fonamentat, massa sovint, en una segregació dels usos, contravertint aquests principis de complexitat i mixtura: s’han seguit de manera radical les tendències urbanístiques de la zoniﬁcació, posades en voga, fa més de setanta anys, pels congressos d’arquitectura moderna, encapçalats per Le Corbusier. La ciutat complexa s’ha d’entendre com una barreja («mixtura») tant d’activitats econòmiques com de residència de comunitats diverses. Un gueto (entès com a espai residencial limitat en la seva diversitat social) es pot donar tant en barris rics com a les zones més degradades de la perifèria.7 Una ciutat sense activitats econòmiques a peu de carrer, uns carrers sense voreres, unes façanes sense aparadors difícilment poden ser marc d’integració i cohesió social. Estem assistint avui dia a processos de reforma urbana que tenen com a objectiu principal dotar polígons residencials amb una alta conﬂictivitat social d’espais urbans per al comerç.8

1. Vegeu el preàmbul i l’article primer de la Llei 18/2005 d’equipaments comercials, que sintetitza una reflexió del professor de geografia urbana de la UAB i actual secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo. 2. (*) A partir d’ara les notes a peu de pàgina seguides d’un asterisc donaran referència de les diferents aportacions, per permetre la contextualització dels diversos aspectes de les conclusions en les intervencions realitzades. Es poden contrastar, in extenso, en aquesta mateixa publicació. La referència a la riquesa a la trama urbana de Barcelona es pot trobar en la intervenció de Xavier Carbonell, director general de la Cambra de Comerç de Barcelona, en la sessió inaugural. 3. (*) Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill, en la seva intervenció sobre «Immigració, cohesió social i territorial» advertia d’aquesta necessitat que la mixtura o complexitat d’activitats comportés una barreja de sectors i activitats econòmiques que anés més enllà del comerç pur i simple i que incorporés sectors com ara els serveis, la restauració, etc. 4. (*) Nuria Paricio, directora general de Tot Raval, en la seva intervenció en la sessió inaugural. 5. (*) Carles Martí, primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, en la seva intervenció en la sessió inaugural. Especialment interessant va ser l’explicació de l’experiència del Carnaval cultural de Berlín realitzada per Ellen Häring. 6. (*) Josep M. Marcos Pujol, gerent de l’Àrea de Logística i Distribució Comercial de l’Institut Cerdà, en la seva ponència sobre «Immigració, cohesió social i territorial»; Enrique Vidaurrázaga, mediador de Desenvolupament Comunitari, en la ponència «Experiències de mediació comunitària intercultural», i Oriol Fernández, comissionat de Comerç de la Diputació de Barcelona. 7. (*) Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB. 8. (*) Vegeu l’experiència de rehabilitació del polígon Cervantes a Estrasburg, en el marc del projecte «Zones Franches Urbaines» presentat per Remy Banyuls.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

02.

03.

Des de diverses perspectives cal consolidar aquest model de ciutat i de comerç, aquest model d’urbanisme comercial. Però per fer-ho caldrà treballar en una doble direcció:

A Catalunya, parlar dels nous operadors en el món del comerç i els serveis de proximitat comporta parlar dels nous ciutadans i del seu paper, tant dels petits empresaris com dels treballadors assalariats en aquests sectors.

a) D’una banda, cal cridar l’atenció sobre el fet que els processos de reforma urbanística, de millora de barris i espais urbans, poden estar condemnats a fracassar, a mitjà termini, si no van acompanyats de polítiques de promoció econòmica en els entorns afectats per aquestes operacions de reforma. Aquesta reﬂexió cal que la tinguem molt present en el cas de Catalunya, on és necessari introduir aquesta perspectiva de promoció de les activitats econòmiques a peu de carrer (el comerç i els serveis de proximitat) en totes les operacions urbanístiques que s’han d’acollir a l’anomenada Llei de barris.

SOCIALCOMER COHESI

En aquest context, es pot assegurar que els processos d’immigració han estat «demandats» des de la societat catalana, la qual els ha de correspondre amb un marc legal adequat, amb una llei d’acollida.17

P14

Aquest compromís10 és un compromís del comerç i les activitats de proximitat amb el model general d’urbanisme comercial.11

L’alcalde de Barcelona ha trobat, sovint, una expressió molt encertada per explicar l’aparent contradicció entre globalitat i proximitat: «Barcelona ha d’estar al món, però el món ja és a Barcelona.»

P15

L’associacionisme de nou tipus, de base fonamentalment territorial, parteix d’una premissa que va ser present en totes les intervencions durant les Jornades: el carrer comercial és l’espai de la relació social i, per tant, és l’espai fonamental d’incorporació a les tasques associatives (allò que en castellà en podríem dir el banderín de enganche) dels nous ciutadans empresaris.12

Malgrat que moltes vegades, i segons les posicions que de manera barroera des de certs sectors d’opinió es titllen de bonisme, s’analitza el fenomen migratori com si s’estigués en un món idíl·lic, cal reconèixer que hi pot haver motius de conﬂictivitat.18 Tota activitat complexa —i no hi ha dubte que n’estem davant d’una— incorpora elements de conﬂicte.19 Tanmateix, és necessari, en paraules d’un intervinent en el debat, «no bufar sobre les brases».

La importància d’aquesta incorporació rau, precisament, en aquest procés que relliga millora urbana amb millora de la convivència, amb la incorporació dels nous ciutadans. En aquest sentit, les actuacions urbanístiques i de promoció econòmica no poden ser segregades ni segregadores, i en cap cas tampoc no han de desconèixer la realitat econòmica i social d’aquests entorns.13 Aquest nou associacionisme dels actors econòmics en el territori (les associacions de comerciants dels eixos i altres formes adaptades a la realitat de cada ciutat) ha de trobar en la formació, l’assessorament i la mediació social l’instrument per incorporar la totalitat dels actors. En aquest sentit, cal que les administracions públiques reconeguin i propiciïn aquest paper, amb tot el que això implica de coordinació de recursos i d’instruments per posar la informació a l’abast de tothom.14

9. (*) Thomas Helfen, gerent del programa «Ciutat social» al barri de Flughafenstrasse, a Berlín, i Remy Banyuls, ja esmentat. 10. (*) Xavier Andreu, president de l’eix comercial «BCN de Palau a Palau» (ponència sobre el «Programa per a l’assessorament, la formació i la inclusió en el teixit associatiu del comerç immigrant del Raval i del Casc Antic de Barcelona»). 11. (*) Carles Martí. 12. (*) Muhammad Halhoul, propietari d’una botiga de roba i membre actiu de l’Associació de Comerciants del Carrer Sant Pau. 13. (*) Xavier Andreu. 14. (*) Joan Mateu, patró de la Fundació Barcelona Comerç, durant el debat de la ponència «Programa per a l’assessorament, la formació i la inclusió en el teixit associatiu del comerç immigrant del Raval i del Casc Antic de Barcelona».

15. (*) Chanel Bikorimana, coordinador del projecte «Integration through enterprise projects», a Glasgow; Muhammad Akbal, director de la Stabij Foundation, l’Haia. 16. (*) Jordi Sánchez i Josep M. Marcos. 17. (*) Oriol Amorós, secretari general per a la Immigració. Generalitat de Catalunya. 18. (*) Javier Bonomí, president de Federlatina a Catalunya. 19. (*) Enrique Vidaurrázaga.

COHESI

Aquesta premissa condueix a la necessitat d’un associacionisme de nou tipus, que permeti la incorporació de la totalitat dels operadors a aquests processos de transformació urbana.

COHESI

b) D’altra banda, la promoció econòmica, com a complement necessari de les reformes urbanístiques, requereix imprescindiblement la complicitat dels actors econòmics en el territori.

Fins al 2020, Catalunya té la necessitat de 600.000 nous llocs de treball, si vol aconseguir un creixement sostenible. Aquests nous llocs de treball, si en algun moment el motor de la construcció s’acaba, com sembla que indiquen les dades a curt termini, s’aniran centrant progressivament en els sectors del comerç i dels serveis socials, que requeriran la contractació de nous ciutadans procedents de la immigració.16

ALCOMER

A diferència d’altres ciutats i capitals europees (hem tingut l’oportunitat de veure els exemples de Glasgow, l’Haia,15 Estrasburg o Berlín), la immigració a Catalunya és conseqüència de les oportunitats d’ocupació. Avui a Catalunya no hi ha bosses especíﬁques d’atur en aquests sectors, com a resultat de l’origen de la immigració (les oportunitats d’ocupació), a diferència de les altres ciutats (on els integrants de la immigració són refugiats o segones generacions).

En aquest sentit, són importants les experiències que han tingut lloc a Alemanya i França i que es van exposar durant les Jornades.9 La revaloració dels espais públics, que sovint constitueixen l’eix principal de les operacions de reforma urbanística, s’ha de completar amb actuacions de promoció econòmica. Sovint, això comporta una diﬁcultat afegida, ja que bona part dels residents en aquestes àrees i dels titulars dels negocis formen part, precisament, de les onades més recents de nova immigració.

Hi ha una dada que il·lustra clarament aquesta aﬁrmació: a Barcelona, el 23 % del total de l’ocupació de la ciutat es troba en el món del comerç, que a més a més, amb la resta dels serveis, és el que experimenta un creixement més gran.

Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

SOCIALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

ALCOMER

SOCIALCOMER

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

04.

La inclusió, que té un caràcter marcadament social i que de fet ha estat el fonament de les Jornades i d’aquestes conclusions. Només el coneixement de la realitat i del paper que ara i en el futur han de tenir aquests treballadors evitarà els perills de la xenofòbia.20 La inclusió social implica elements econòmics, però també la necessitat de formació de les segones generacions21 en tots els àmbits educatius. Aquesta necessitat de formació de les segones generacions, l’empenta econòmica i l’oportunitat que comporta per als emprenedors es palesen especialment entre aquelles comunitats culturals en les quals les anomenades qüestions de gènere i, sobretot, les diﬁcultats de la incorporació de la dona a tasques emprenedores es fan més evidents.22

La incorporació, que tindrà un caràcter marcadament econòmic. En aquest sentit, cal posar de manifest una doble aproximació a aquest factor. D’una banda, els nous ciutadans procedents de la immigració comporten l’aparició de nous tipus de consumidors,23 que ﬁns i tot, en alguns moments, han permès reprendre activitats comercials pràcticament desaparegudes.24

ALCOMER

Aquests nous perfils de consumidors impliquen oportunitats en el món del comerç i dels serveis, en la mesura que s’hi donen quatre raons per escollir: la proximitat, la convivència, el preu i la qualitat. Quatre raons presents especialment en el comerç urbà. En definitiva, aquests nous perfils i aquests nous negocis poden interactuar, positivament, en la renovació de les estructures comercials.25

P16

D’altra banda, els nous ciutadans, vinguts amb la immigració, representen oportunitats de treball en un sector, el comerç, en el qual el progrés econòmic del país ha fet que tingui diﬁcultats per cobrir la totalitat de la demanda laboral. Tot això té conseqüències positives sobre les condicions generals de vida de la població.26 -

La integració, que té un caràcter de reciprocitat cultural. El comerç i els serveis representen un vehicle d’intercanvi de valors, de productes, de formes de consum, d’hàbits.27 El comerç i els serveis són la forma de correspondre amb reciprocitat. Retornar, amb els nostres, les aportacions i els coneixements culturals que els nous consumidors i els nous treballadors ens han permès.28

Aquestes eines, mecanismes, actuacions i experiències, que permeten avançar cap a la cohesió social en el marc de la ciutat, del comerç i d’altres activitats econòmiques de proximitat, es podrien resumir en els punts següents:

04.1. Complementar les reformes urbanístiques amb polítiques de promoció econòmica En aquest sentit, la riquesa de les diferents experiències es fonamenta, molt possiblement, en el reconeixement de la seva diversitat, partint sempre d’una base comuna: la complicitat de la totalitat dels agents econòmics en el territori.

SOCIALCOMER

La millora urbana no es pot limitar, com ja s’ha dit, a la millora dels habitatges i dels espais urbans, sinó que cal incorporar-hi la promoció d’activitats econòmiques, a vegades amb mecanismes tan simples com és intervenir sobre la promoció i l’ajuda en la gestió dels locals comercials (entesos com a establiments a peu de carrer).31

P17

Els mecanismes de finançament conjunt (públic-privat) de les actuacions de promoció econòmica han d’esdevenir claus, en el marc de la rehabilitació de zones econòmicament i urbana deprimides.32 La complicitat entre el sector públic i el privat, el partenariat en la gestió urbana, les línies i els mecanismes de finançament compartit són elements clau en la futura governança de la ciutat.33 Cal reconèixer, però, que aquesta complicitat i partenariat en el finançament de les actuacions topa amb reticències per part dels actors econòmics en el territori,34 que no sempre comprenen la importància d’aquesta participació. Malgrat que no s’ha de prendre com un consol, aquestes dificultats d’aconseguir la interacció i la incorporació en tasques col·lectives són comunes a altres experiències europees relatades a les Jornades.35

La interacció, com a aspecte determinant del treball en xarxa. L’associacionisme de nou tipus, al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, és el màxim exemple de la importància del treball en xarxa. Cal posar de manifest que el desconeixement cultural i la manca d’interacció són sovint factors de generació de pors,29 cosa que ens ha de portar a fer èmfasi en el concepte de nous ciutadans, com a titulars de drets i deures en un nou món.30

20. (*) Francesca Gavaldà, comerciant a la Boqueria. 21. (*) Jordi Sánchez. 22. (*) Chenqui Wan, empresària xinesa del sector de la restauració. 23. (*) Josep M. Marcos. 24. (*) Com posa de manifest Francesca Gavaldà, en el negoci de venda de menuts als mercats municipals. 25. (*) Ignacio Cruz Roche, director general de Política Comercial. Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. 26. (*) Dolors Batallé, directora general de Comerç. Generalitat de Catalunya. 27. (*) Lluís Garcia Petit, Centre Unesco de Catalunya, va posar de manifest la importància del comerç com a vehicle d’intercanvi cultural. Aquest fet és l’objecte del projecte UNESCO sobre «Les rutes de la seda com a rutes de diàleg intercultural». 28. (*) Francesca Gavaldà. 29. (*) Josep Planagumà, empresari del tèxtil, eix «BCN de Palau a Palau». 30. (*) Chanel Bikorimana, Muhammad Halhoul i Joan Subirats.

COHESI

La cultura anglosaxona de la gestió de la ciutat ens ha aportat un concepte, els BID, que resumeix aquesta complicitat. BID són les sigles d’un instrument de partenariat per gestionar, en complicitat, les activitats econòmiques a la ciutat: B de business, de negocis; I d’improvement, de millora, i D de districts, d’àrees urbanes. BID signiﬁca, doncs, àrees urbanes per a la millora dels negocis.

31. (*) Kay Jordan, directora de Spitaields Small Business Association Ltd. 32. (*) Chanel Bikorimana i Remy Banyuls. 33. (*) Joan Subirats. 34. (*) Muhammad Halhoul. 35. (*) Muhammad Akbal i Ellen Häring.

COHESI

Les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç han permès posar sobre la taula diferents eines de treball i, el que potser és més important, debatre i contrastar experiències que s’han engegat a diferents països i en diverses situacions.

Les activitats econòmiques, en aquest sentit, han d’actuar en termes de quatre aspectes, els quals comencen signiﬁcativament amb les lletres IN (i cal recordar aquí que estem davant de la «Barcelona endINs»):

Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

SOCIALCOMER

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

SOCIALCOMER

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

04.4. La incorporació de tots els agents comercials (i econòmics) en el territori La incorporació dels nous emprenedors (els nous ciutadans que provenen de la immigració) a les tasques associatives, per promoure canals d’integració i cohesió social, ha estat una preocupació general de les Jornades.

Per raons òbvies, els nous ciutadans no tenen experiències associatives amb els actors econòmics que han actuat tradicionalment en el territori i, per tant, a priori no les poden compartir. Això comporta un perill i una oportunitat. El perill és actuar en forma de còpia, clònicament, traslladant experiències a situacions molt diverses sense fer autocrítica. I l’oportunitat és valorar el paper de l’assessorament i la mediació com a mecanismes «facilitadors» de la integració, i posar-los en valor de lideratge.38 Les associacions de comerciants i d’altres emprenedors en els territoris no han d’actuar guiant-se exclusivament per criteris altruistes i voluntaris. Han d’incorporar en la seva actuació la seva pròpia lògica emprenedora, la qual cosa ha de comportar dotar amb veritables plans d’empresa i negoci (business plan),39 que els ajudin a plantejar i garantir, entre altres, les seves necessitats de ﬁnançament.40

04.3. El paper dels processos de mediació Molt sovint, l’associacionisme dels emprenedors en el territori topa amb diﬁcultats per incorporar tots els actors als processos de cooperació i complicitat en la promoció i la millora dels entorns urbans. És evident que aquestes diﬁcultats es fan més grans en els casos dels emprenedors procedents dels col·lectius dels nous ciutadans immigrants.

Aquesta preocupació no ha de fer oblidar, però, una altra preocupació, la d’incorporar les grans empreses i marques comercials (també les multinacionals) en els mateixos espais i potenciar-ne la implicació en aquests processos. El conjunt de les noves tendències descrites en aquestes conclusions (des del model comercial urbà ﬁns a les noves tendències del consum i les aportacions de noves vetes de mercat o nous treballadors) ha d’implicar les grans empreses. Cal que aquestes grans ensenyes apostin més —algunes ja ho fan— per nous productes i hàbits de consum, importats pels nous ciutadans, més enllà de la simple visió de noves oportunitats de negoci. Cal que operin amb amplitud de conceptes en les oportunitats que els representen en termes d’ocupació, no mirant només el vessant dels avantatges salarials, sinó endinsant-se decididament en termes de formació, en cooperació amb les entitats associatives de caràcter sectorial.43 Cal que col·laborin i s’impliquin en els processos de dinamització comercial, participant en les entitats associatives de caràcter territorial.

SOCIALCOMER COHESI P19

La mediació (des de temes lingüístics ﬁns a qüestions de comprensió legal o de les diferències culturals amb la societat catalana) esdevé una eina imprescindible en la construcció d’espais de relació, que han de permetre, posteriorment, la implicació dels nous emprenedors en tasques de cooperació i dinamització comercial.41 Tanmateix, les aportacions positives a l’economia urbana (més consumidors, més petits emprenedors, més treballadors) no han de fer oblidar les normes socials (i legals) amb què s’han dotat anteriorment les pràctiques comercials.42

36. (*) Carles Martí i Xavier Andreu. 37. (*) Joan Mateu. 38. (*) Kay Jordan. Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç en explicar el paper de la seva entitat en la integració de l’Agrupació d’Empresaris Xinesos. 39. (*) Chanel Bikorimana. 40. (*) Muhammad Akbal. 41. (*) Enrique Vidaurrázaga. 42. (*) Dolors Batallé.

Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

04.2. Donar suport al treball de les associacions comercials en el territori La interacció, recordem-ho, implica sobretot treball en xarxa, amb altres entitats presents en el mateix espai (entitats del món del comerç, associacions de veïns, associacions culturals). La xarxa d’aquestes entitats és el que assegura la transversalitat de les actuacions.36 A més, aquestes actuacions permeten fer arribar al teixit associatiu el conjunt de demandes especíﬁques dels diversos col·lectius.37

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P18

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

43. (*) Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya.

04.6. El foment de la xarxa relacional La consolidació de les xarxes de relacions entre els diferents col·lectius, i en totes direccions (entre entitats comercials i veïnals, entre col·lectius culturals diversos), ha de permetre augmentar la sensibilitat dels diversos grups, organitzats o no, en la perspectiva de la importància de la cultura de la proximitat (de la convivència al comerç urbà) i de la complicitat (el partenariat i la necessitat de l’associacionisme territorial).

L’ascensor social, especialment pel que fa a les possibilitats d’independència personal,44 comporta oportunitats i formació. La formació requereix, a priori, el reconeixement social de la professió del comerç i dels serveis. I aquest reconeixement social és el primer pas en l’entrada i la integració dels nous ciutadans en el teixit econòmic.45

Per fomentar les xarxes relacionals, cal plantejar-se una reﬂexió sobre els canals d’informació i comunicació, amb formats adequats als patrons de les diferents comunitats culturals, com, per exemple, emetre missatges en diversos suports segons els receptors de cada comunitat.50 Fins i tot cal considerar canals i suports innovadors, com ara la festa, com a elements de xarxa relacional integradora.51 També en termes de xarxa relacional, i íntimament relacionat amb els temes de la sostenibilitat, cal posar de manifest les implicacions dels moviments de comerç just en la consolidació de la cohesió social, per la seva presència en el comerç urbà i de proximitat.

Sovint, la diferència cultural implica diverses percepcions pel que fa a la qualitat dels productes i el respecte als drets dels consumidors, diferències que només es poden superar mitjançant la formació (i la mediació com a forma de transmissió de coneixement).

La importància dels lligams relacionals en el territori hauria d’implicar, en deﬁnitiva, no establir diferenciacions entre comerciants autòctons i comerciants immigrants, sinó fondre’ls en un únic concepte: emprenedors en els espais de ciutat.

ALCOMER P20

SOCIALCOMER COHESI II

La formació ha d’implicar, també, la necessitat de posar en primer terme les qüestions de la qualificació, concretament la qualificació professional, pas previ per a la dotació de qualitat en els establiments i els productes. La formació ha d’implicar, al mateix temps, el compromís i la col·laboració des de les entitats fins a les institucions.46

Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II

04.5. Uns nous horitzons en la formació Les noves escoles de sociologia han posat de manifest un terme deﬁnitori de nous processos: l’ascensor social. Permet descriure els objectius de mobilitat social com a factor clau en la integració i la cohesió.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

En particular, cal assegurar la formació en termes de gestió econòmica, d’innovació47 i en tecnologies de la informació i la comunicació, per evitar les conseqüències que poden representar un gap (una escletxa) tecnològic d’arrels socials. La formació en l’idioma, en una perspectiva de vehicle d’integració i inclusió social,48 és important, però no es pot oblidar el paper que acompleix també com a vehicle d’intercanvi de codis socials i culturals.49

44. (*) Muhammad Khoula, Associació Ibn Batuta. 45. (*) Ignacio Cruz Roche. 46. (*) Oriol Fernández. 47. (*) Xavier Andreu. 48. (*) Motasim Abdelgadir, empresari comerciant d’objectes de regal. 49. (*) Chenqui Wan.

04.7. Per un pla estratègic del comerç de proximitat Per fer possible la complicitat entre els diversos actors econòmics en un territori (l’espai ciutadà), el partenariat entre el sector públic i privat i la cohesió social com a conseqüència de la concepció del paper dels nous ciutadans com a emprenedors en el comerç i els serveis; per fer-ho possible en termes d’inclusió social, d’incorporació econòmica, d’integració cultural i d’interacció en xarxa; per assegurar la promoció econòmica en paral·lel a la reforma urbana, i, en deﬁnitiva, per aconseguir un model de ciutat i de comerç, que posi en valor el fet urbà i la proximitat, cal un marc propi d’actuacions, un pla estratègic per al comerç, per a les activitats econòmiques de proximitat.

50. (*) Cal tenir en compte la reﬂexió de Muhammad Akbal amb relació al diferent ús del suport televisió en les xarxes relacionals interculturals a l’Haia. 51. (*) Ellen Häring i el paper del Carnaval a Berlín.

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II SOCIALCOMER

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

COHESI

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

P21

SOCIALCOMER COHESI Conclusions de les jornades de comerç i cohesió social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P22

Comerç i Cohesió Social a manera de conclusions de les Jornades Europees sobre Immigració i Comerç

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I 05. Com a resum del relat de les Jornades i de les conclusions, tot seguit es presenten un conjunt de conceptes clau: -

Cal anar cap a la ciutat compacta (el comerç de proximitat), la ciutat complexa (diversitat d’usos en un mateix espai urbà), la ciutat com a paradigma de cohesió social (capacitat d’integració dels nous fenòmens socials).

Des de la governança compartida, cal una ciutat densa, mixta, acollidora, cohesionada, innovadora, participativa.

La forma urbana, el comerç i les activitats econòmiques i la cultura són els tres pilars de la cohesió social.

L’economia i la cultura de la proximitat són factors d’independència personal.

Els espais de relació social han de ser espais de proximitat i de convivència.

Les reformes urbanístiques han d’anar acompanyades de polítiques de promoció econòmica.

La promoció econòmica requereix la complicitat dels actors econòmics en el territori, amb compromís amb el model general d’urbanisme comercial.

Cal un associacionisme comercial de nou tipus, d’abast fonamentalment territorial, com a instrument integrador.

La formació, l’assessorament i la mediació han de ser instruments per incorporar la totalitat dels actors.

Els processos d’immigració han estat «demandats» des de la societat catalana.

La inclusió té un caràcter marcadament social.

La incorporació té un caràcter marcadament econòmic.

La integració té un caràcter de reciprocitat cultural.

La interacció és un factor determinant del treball en xarxa.

Cal promoure els mecanismes de ﬁnançament conjunt (públic-privat) i el partenariat en la gestió urbana.

La xarxa d’entitats és el que assegura la transversalitat de les actuacions.

La mediació és una eina imprescindible per a la construcció d’espais de relació.

Cal la incorporació dels nous emprenedors (els nous ciutadans que provenen de la immigració) a les tasques associatives.

El reconeixement social de la professió en el comerç ha de ser un pas previ en la formació i la integració.

És necessària la formació en la qualiﬁcació, en la gestió econòmica i en la innovació.

Cal un pla estratègic per al comerç, per a les activitats econòmiques de proximitat.

CONCLUSIONES DE LAS JORNADAS DE COMERCIO Y COHESIÓN SOCIAL

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I C Conclusiones a cargo del relator de las Jornadas: Marçal Tarrago, economista.

català · castellano · english

Por ejemplo, estaríamos de acuerdo en que una ciudad sin comercio sería una ciudad incompleta. O que una red comercial urbana que no genere cohesión social fracasa en una de sus funciones esenciales. O que cuando la inmigración empieza a contar con su tejido comercial de referencia, sus raíces van penetrando en la tierra de acogida. Intentando conjugar los cuatro conceptos en una única frase, podríamos afirmar que una buena relación entre el comercio y la inmigración es básica para lograr la cohesión social en una ciudad. En otras palabras: la cohesión social en muchos barrios de las ciudades de Cataluña pasa, en gran medida, por el binomio comercio e inmigración. Esa es, imagino, la tesis que las presentes Jornadas pretendían analizar y verificar. Y, sin embargo, una vez establecido el objetivo, es preciso identificar los retos, los riesgos y los obstáculos que plantea. Ello requiere un trabajo sólido y sostenido de todos los agentes implicados y requerirá, también, el apoyo de las administraciones. En todos los ámbitos. El distrito de Ciutat Vella de Barcelona y, de forma más específica, barrios como el Raval y el Barrio Gótico han recibido y vivido un fuerte impacto, como consecuencia de la llegada de cientos de miles de personas procedentes de todo el mundo durante los últimos años. Personas que han encontrado, tanto aquí como en toda Cataluña, una oportunidad de trabajo, un espacio de libertad, una tierra fértil donde arraigar sus vidas. La Cataluña contemporánea ha estado en condiciones de ofrecer esta oportunidad de forma bastante ejemplar. Y es cierto que, cuando se han recibido fuertes olas migratorias, el comercio ha desempeñado en todo momento ese papel clave en la interrelación y en la necesaria cohesión. Y ello se ha producido en todos los sentidos: laboral, social y cultural. Por ejemplo: en el espacio de la tienda se establece una relación directa, de proximidad, que a menudo trasciende el ámbito puramente comercial. El comerciante y el cliente son piezas o unidades básicas de una red que se multiplica y que la ciudad necesita para garantizar su buen estado de salud social y cívica. En el espacio del comercio se aprende y se enseña la lengua propia de un país. En el espacio del comercio expresamos nuestros valores culturales y conocemos los de los demás. Enseñamos. Y aprendemos. El comercio es un transmisor de vida y de seguridad en nuestras calles. El comercio permite verificar constantemente si una comunidad o un colectivo se arraiga o si se produce un rechazo. Y más ejemplos todavía: a través del comercio muchos inmigrantes consiguen su primer empleo. O pueden montar su primer negocio, demostrando que el llamado ascensor social existe y funciona. Mediante el comercio, los inmigrantes empiezan a reencontrarse con referencias de su mundo de procedencia adaptadas a la nueva realidad cultural. En síntesis: el comercio es una de las mejores puertas de entrada a la patria de acogida.

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

Ustedes han reﬂexionado y debatido acerca de cuatro conceptos de primer orden en el mundo occidental actual: ciudad, comercio, inmigración y cohesión social. Son conceptos que van íntimamente ligados y cada uno tiene su importancia y valor.

SOCIALCOMER

Les agradezco muy sinceramente la oportunidad que me han brindado de poder acompañarles en este acto de clausura de las Jornadas sobre Inmigración y Comercio que se han celebrado ayer y hoy en este magníﬁco ediﬁcio de la Lonja. El escenario que nos ampara no es solo una joya de nuestra arquitectura civil, gótica y neoclásica, sino también, por historia, tradición y vocación, es el lugar más idóneo para hablar de comercio y sociedad.

COHESI

Buenos días a todos.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Intervención del Muy Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya en la clausura de las primeras Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P25

En menos de diez años han llegado a Cataluña cerca de un millón de personas procedentes de otros países. En muchas ocasiones, su primera etapa en nuestro país no está exenta de dificultades, al contrario. Deben aprender a comunicarse en otra lengua y adoptar las características esenciales de nuestra convivencia cívica y vida comunitaria. La sociedad catalana está lo bastante cohesionada y es perfectamente capaz de asumir el reto, si colectiva e individualmente somos capaces de respetar y hacer respetar derechos y deberes. Es decir, si asumimos que existen unos deberes que nos comprometen y obligan, del mismo modo que existen unos derechos que nos protegen y asisten. Vivir en Cataluña puede ser y es una gran oportunidad si, colectivamente, somos capaces de aprovechar las herramientas con que contamos y respetar las reglas de juego que nos hemos fijado. Colectivamente significa todos: los que llegan y los que ya vivimos aquí. Para recoger y dar forma jurídica a todo lo que les acabo de decir, el Gobierno catalán está impulsando una ley de acogida de las personas inmigradas a Cataluña. Así mismo, hace unos meses planteé a los líderes de los principales partidos la necesidad de alcanzar un pacto nacional sobre inmigración, como expresión del compromiso con la necesidad de gestionar la cuestión migratoria como una oportunidad positiva también para el futuro de Cataluña. Y estoy seguro de que lo va a ser si sabemos hacer las cosas bien. Igualmente, la Generalitat ya impulsó y desarrolló, en la anterior legislatura, la ley de Barrios. Se trata de una ley pensada precisamente para lograr y asegurar la cohesión de nuestra sociedad, en todos los ámbitos, a través de actuaciones de regeneración urbana y social, comercial, educativa y cultural, especialmente en centros históricos o barrios que crecieron de forma muy rápida y no siempre con todas las condiciones necesarias en su momento, que están recibiendo de forma muy directa e intensa el impacto de la última y nueva inmigración. No estamos ante un reto fácil de superar. Nadie pensó que iba a serlo. Pero por ello estamos aquí: para abordar con decisión y con los instrumentos adecuados los retos difíciles. Les puedo asegurar que hoy vislumbro el futuro de Cataluña con optimismo. Porque tenemos las ideas, la capacidad y las complicidades necesarias para lograr que nuestro país avance, para lograr que los catalanes y las catalanas, los viejos y los recién llegados, avancen y mejore su bienestar. Concluyo: esta misma mañana, antes de venir aquí a la Lonja, he tenido ocasión de conocer un poco más de cerca algunas experiencias que se están llevando a cabo en el barrio del Raval. He visitado dos entidades cuyo objetivo es trabajar para evitar los riesgos de exclusión dotando de herramientas de integración social. Pienso que es de recibo reconocer el trabajo que están llevando a cabo personas que, de manera profesional o voluntaria, expresan un compromiso y una voluntad de alcanzar el progreso humano y cívico de la sociedad de la que forman parte. Y ello, que es válido para ese tipo de entidades, también lo es por lo que he afirmado al principio. Es decir, que para lograr que exista una buena relación entre comercio e inmigración que garantice la cohesión social también es necesario mantener un compromiso, que exista voluntad de progreso y que se realice un trabajo tenaz y sostenido. Y estoy convencido de que la riquísima diversidad del comercio de Barcelona, como de tantas otras ciudades de Cataluña, se mantiene viva gracias a ese trabajo sostenido, a esa voluntad de progreso y de cohesión. Todo ello, pues, es lo que deseaba transmitirles, junto con mi reconocimiento por su trabajo y por todas las aportaciones que unos y otros han realizado en el transcurso de estas Jornadas que estamos clausurando, y que les agradezco con toda sinceridad. Muchas gracias. José Montilla Presidente de la Generalitat de Catalunya

SOCIALCOMER

El título de las Jornadas, Comercio y cohesión social, resume a la perfección la repercusión que tiene esta actividad económica en una ciudad como la nuestra. El comercio en Barcelona, que supone un 23 % del total de la ocupación en la ciudad, se caracteriza por ser variado y de calidad. Pero no solo eso: sin duda alguna, el comercio de proximidad, las tiendas que vemos en nuestros barrios y que nos invitan a pasear, a conversar con los vendedores y las vendedoras que nos dispensan un trato personal y amable, contribuye al fortalecimiento de la cohesión social y la convivencia en el espacio público. En el momento actual, cuando las ciudades son complejas debido a que en ellas convive gente de diversa procedencia, con gustos, costumbres, actividades y necesidades diferentes, el comercio se convierte en un factor de integración de primer orden. En muchos casos, el comercio nos ofrece una buena oportunidad de conocer a estos nuevos ciudadanos y ciudadanas que se han incorporado en gran número a las actividades comerciales, bien sea como consumidores, pequeños empresarios o trabajadores. Y es importante que dicha incorporación se realice con plenitud. Es necesario que cuenten con la formación adecuada, que participen en las asociaciones, que puedan opinar y aportar su granito de arena en el día a día de la ciudad. Deseo que estas ponencias y conclusiones signiﬁquen un paso más para conseguir una ciudad en la que todo el mundo tenga la oportunidad de desarrollar su proyecto de vida. Una ciudad «mezcla» donde residencia, comercio, servicios, trabajo y cultura estén presentes en todos los barrios.

Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

COHESI

Las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio, que se celebraron en Barcelona el 21 y el 22 de junio de 2007, representaron una oportunidad de reﬂexión acerca del papel esencial que desempeña el comercio en nuestras ciudades, en un momento en que estas se han convertido en el escenario principal de la convivencia entre culturas. La posibilidad de exponer, debatir y compartir las experiencias de diferentes ciudades europeas nos permite disponer de referencias para avanzar en la construcción de ciudades inclusivas.

Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

Aunque no hace falta insistir en ello. Ustedes han reﬂexionado más que el presidente de la Generalitat en torno a esa cuestión. Pero les puedo asegurar que voy a seguir con interés las conclusiones que se deriven de las presentes Jornadas. Permítanme solamente una breve reﬂexión acerca de la importancia de los retos que se nos presentan a todos.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Carta del Excelentísimo Alcalde de Barcelona

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P26

Intervención del Muy Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya en la clausura de las primeras Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P27

Barcelona, en gran medida merced a la riqueza de su trama urbana, tiene en el comercio y en los espacios urbanos que este ocupa un marco inmejorable como espacio social de convivencia.2 De hecho, el comercio y las actividades económicas3 a pie de calle se erigen en pilares fundamentales en la cohesión social.4 En las sociedades complejas, el comercio (y la actividad económica) y la forma urbana se complementan con un tercer pilar en la perspectiva de la cohesión social: la cultura, las muestras de diversidad cultural5 y sus manifestaciones. Esta concepción de los espacios urbanos como espacios de relación social, como espacios de proximidad y de convivencia,6 contrasta a menudo con la ausencia de una reflexión global acerca del papel del comercio en las ciudades. Barcelona, por fortuna, representa una experiencia exitosa en la implantación de un modelo de urbanismo comercial que contrasta en muchas ocasiones con la forma de construcción de las ciudades europeas de la segunda mitad del siglo XX. Los polígonos residenciales, de los que en Cataluña tenemos algunos ejemplos, o las políticas de vivienda masiva en forma de los grands ensembles se han cimentado, con demasiada frecuencia, en una segregación de los usos, contraviniendo los citados principios de complejidad y mixtura: se han seguido radicalmente las tendencias urbanísticas de la zonificación, que pusieron en boga hace más de setenta años los congresos de arquitectura moderna, con Le Corbusier al frente. Hay que entender la ciudad compleja como una mezcla («mixtura») tanto de actividades económicas como de residencia de comunidades diversas. Un gueto (entendido como espacio residencial limitado en su diversidad social) puede tener lugar tanto en barrios ricos como en las zonas más degradadas de la periferia.7 Una ciudad sin actividades económicas a pie de calle, unas calles sin aceras, unas fachadas sin escaparates es difícil que devengan un marco de integración y cohesión social. En la actualidad estamos asistiendo a procesos de reforma urbana que tienen como principal objetivo dotar de espacios urbanos para el comercio a polígonos residenciales con una alta conflictividad social.8

1. Véanse el preámbulo y el artículo primero de la ley 18/2005 de Equipamientos Comerciales, que sintetiza una reflexión del profesor de Geografía Urbana de la UAB y actual secretario de Planificación Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo. 2. (*) En adelante las notas a pie de página seguidas de un asterisco darán referencia de las diferentes aportaciones, para permitir la contextualización de los distintos aspectos de las conclusiones en las intervenciones realizadas. Pueden ser contrastadas, in extenso, en esta misma publicación. La referencia a la riqueza en la trama urbana de Barcelona puede encontrarse en la intervención de Xavier Carbonell, director general de la Cámara de Comercio de Barcelona, en la sesión inaugural. 3. (*) Jordi Sánchez, director de la Fundación Jaume Bofill, en su intervención sobre «Inmigración, cohesión social y territorial» advertía de esta necesidad de que la mixtura o complejidad de actividades comportara una mezcla de sectores y actividades económicas que no se quedara en el simple comercio y que incorporara sectores como los servicios, la restauración, etc. 4. (*) Nuria Paricio, directora general de Tot Raval, en su intervención en la sesión inaugural. 5. (*) Carles Martí, primer teniente de alcalde de la ciudad de Barcelona, en su intervención en la sesión inaugural. De especial interés fue la explicación de la experiencia del Carnaval cultural de Berlín realizada por Ellen Häring. 6. (*) Josep M. Marcos Pujol, gerente del Área de Logística y Distribución Comercial del Instituto Cerdà, en su ponencia sobre «Inmigración, cohesión social y territorial»; Enrique Vidaurrázaga, mediador de Desarrollo Comunitario, en la ponencia «Experiencias de mediación comunitaria intercultural», y Oriol Fernández, comisionado de Comercio de la Diputación de Barcelona. 7. (*) Joan Subirats, catedrático de Ciencia Política de la UAB. 8. (*) Véase la experiencia de rehabilitación del polígono Cervantes en Estrasburgo, dentro del marco del proyecto «Zones Franches Urbaines» presentado por Remy Banyuls.

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

La propia ley de Equipamientos Comerciales nos plantea, desde el principio, dicha reﬂexión.1 Las políticas comerciales en Cataluña responden a un modelo de ciudad compacta (el comercio de proximidad), compleja (diversidad de usos en un mismo espacio urbano) y paradigma de cohesión social (capacidad de integración de los nuevos fenómenos sociales). Es lo que se viene conociendo como la ciudad de las 3 C.

SOCIALCOMER

De un tiempo a esta parte, se ha ido abriendo paso en Cataluña un análisis compartido por muchos: el comercio urbano y la cultura de la proximidad se convierten en factores fundamentales sobre los que construir las políticas relativas al comercio y a la distribución comercial.

COHESI

01.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P29

03.

a) Por un lado, hay que llamar la atención sobre el hecho de que los procesos de reforma urbanística, de mejora de barrios y espacios urbanos, pueden estar condenados al fracaso a medio plazo, si no se acompañan de políticas de promoción económica en los entornos afectados por dichas operaciones de reforma.

Un dato ilustra claramente la aﬁrmación precedente: en Barcelona, el 23 % del total del empleo de la ciudad se concentra en el sector del comercio, que además, junto con el resto de servicios, es el que experimenta un mayor crecimiento.

Es necesario consolidar desde distintas perspectivas el mencionado modelo de ciudad y de comercio, ese modelo de urbanismo comercial. Sin embargo, para ello se deberá trabajar en una doble dirección:

En el caso de Cataluña, esa reﬂexión cobra importancia y hay que tenerla muy presente, puesto que es necesario introducir la citada perspectiva de promoción de las actividades económicas a pie de calle (el comercio y los servicios de proximidad) en todas las operaciones urbanísticas comprendidas en la llamada ley de Barrios. En este sentido, son importantes las experiencias que se han llevado a cabo en Alemania y Francia y que se expusieron en el transcurso de las Jornadas.9 La revalorización de los espacios públicos, que a menudo constituyen el eje principal de las operaciones de reforma urbanística, debe completarse con actuaciones de promoción económica. Con frecuencia, ello conlleva una diﬁcultad añadida, puesto que gran parte de los residentes en esas áreas y de los titulares de los negocios pertenecen, precisamente, a las olas más recientes de nueva inmigración. b) Por otro lado, la promoción económica, como complemento necesario de las reformas urbanísticas, requiere por fuerza la complicidad de los actores económicos en el territorio. Esta premisa lleva a la necesidad de un asociacionismo de nuevo tipo, en aras de permitir la incorporación de la totalidad de los operadores a los mencionados procesos de transformación urbana. Dicho compromiso10 es un compromiso del comercio y las actividades de proximidad con el modelo general de urbanismo comercial.11 El asociacionismo de nuevo tipo, de base fundamentalmente territorial, parte de una premisa que estuvo presente en todas las intervenciones durante las Jornadas: la calle comercial es el espacio de la relación social y, por lo tanto, es el espacio esencial de incorporación a las tareas asociativas (lo que vendría a ser el banderín de enganche) de los nuevos ciudadanos empresarios.12

En Cataluña, hablar de los nuevos operadores en el mundo del comercio y los servicios de proximidad implica hablar también de los nuevos ciudadanos y de su papel, tanto de los pequeños empresarios como de los trabajadores asalariados en dichos sectores.

A diferencia de otras ciudades y capitales europeas (hemos tenido la oportunidad de conocer los ejemplos de Glasgow, La Haya,15 Estrasburgo o Berlín), la inmigración en Cataluña es consecuencia de las oportunidades de empleo. En la actualidad, en Cataluña no existen bolsas específicas de desempleo en dichos sectores, como resultado del origen de la inmigración (las oportunidades de empleo), a diferencia de las otras ciudades (donde los integrantes de la inmigración son refugiados o segundas generaciones). Hasta el año 2020, Cataluña, si quiere lograr un crecimiento sostenible, tiene la necesidad de crear 600.000 nuevos puestos de trabajo. Estos nuevos empleos, en caso de que en algún momento se desacelere el motor de la construcción, como parecen indicar los datos a corto plazo, se irán centrando paulatinamente en los sectores del comercio y los servicios sociales, que precisarán la contratación de nuevos ciudadanos procedentes de la inmigración.16 En este contexto, se puede asegurar que los procesos de inmigración han sido «demandados» desde la sociedad catalana, quien debe corresponderlos con un marco legal adecuado, con una ley de acogida.17 El alcalde de Barcelona ha encontrado en muchas ocasiones una expresión feliz para explicar la aparente contradicción entre globalidad y proximidad: «Barcelona tiene que estar en el mundo, pero el mundo ya está en Barcelona.» Pese a que a menudo, y según las posiciones tachadas rudamente de bonismo desde ciertos sectores de opinión, se analiza el fenómeno migratorio como si sucediera en un mundo idílico, hay que reconocer la posible existencia de motivos de conflictividad.18 Toda actividad compleja —y sin duda estamos ante una— incorpora elementos de conflicto.19 Sin embargo, es necesario, en palabras de un interviniente en el debate, «no soplar las brasas».

La importancia de esta incorporación reside precisamente en este proceso que enlaza mejora urbana con mejora de la convivencia, con la incorporación de los nuevos ciudadanos. En ese sentido, las actuaciones urbanísticas y de promoción económica no pueden ser segregadas ni segregadoras, y en ningún caso tampoco pueden desconocer la realidad económica y social de dichos entornos.13 Ese nuevo asociacionismo de los actores económicos en el territorio (las asociaciones de comerciantes de los ejes y otras formas adaptadas a la realidad de cada ciudad) debe encontrar en la formación, el asesoramiento y la mediación social el instrumento para incorporar el conjunto de los actores. En este sentido, es necesario que las administraciones públicas reconozcan y apoyen ese papel, con todo lo que ello supone de coordinación de recursos y de instrumentos para poner la información al alcance de todo el mundo.14

9. (*) Thomas Helfen, gerente del programa «Ciudad social» en el barrio de Flughafenstrasse, en Berlín, y Remy Banyuls, ya citado. 10. (*) Xavier Andreu, presidente del eje comercial «BCN de Palau a Palau» (ponencia sobre el «Programa para el asesoramiento, la formación y la inclusión en el tejido asociativo del comercio inmigrante del Raval y Casc Antic de Barcelona»). 11. (*) Carles Martí. 12. (*) Mohamed Halhoul, propietario de una tienda de ropa y miembro activo de la Asociación de Comerciantes de la Calle Sant Pau. 13. (*) Xavier Andreu. 14. (*) Joan Mateu, patrón de la Fundación Barcelona Comercio, durante el debate de la ponencia «Programa para el asesoramiento, la formación y la inclusión en el tejido asociativo del comercio inmigrante del Raval y Casc Antic de Barcelona».

15. (*) Chanel Bikorimana, coordinador del proyecto «Integration through enterprise projects», en Glasgow; Mohamed Akbal, director de la Stabij Foundation, La Haya. 16. (*) Jordi Sánchez y Josep M. Marcos. 17. (*) Oriol Amorós, secretario general para la Inmigración. Generalitat de Cataluña. 18. (*) Javier Bonomí, presidente de Federlatina en Cataluña. 19. (*) Enrique Vidaurrázaga.

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

02.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P30

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P31

II ALCOMER P32

Dichas herramientas, mecanismos, actuaciones y experiencias, que permiten avanzar hacia la cohesión social en el marco de la ciudad, del comercio y de otras actividades económicas de proximidad, podrían resumirse en los siguientes puntos:

La inclusión social implica elementos económicos, pero también la necesidad de formación de las segundas generaciones21 en todos los ámbitos educativos. Esa necesidad de formación de las segundas generaciones, el empuje económico y la oportunidad que supone para los emprendedores quedan especialmente patentes entre aquellas comunidades culturales en las que se hacen más evidentes las llamadas cuestiones de género y, sobre todo, las diﬁcultades de la incorporación de la mujer a tareas emprendedoras.22

04.1. Complementar las reformas urbanísticas con políticas de promoción económica En este sentido, la riqueza de las diferentes experiencias tiene su fundamento con toda probabilidad en el reconocimiento de su diversidad, siempre partiendo de una base común: la complicidad de todos los agentes económicos en el territorio.

La incorporación, que tendrá un carácter marcadamente económico. En este sentido, se debe poner de maniﬁesto una doble aproximación a ese factor. Por un lado, los nuevos ciudadanos procedentes de la inmigración traen consigo la aparición de nuevos tipos de consumidores,23 que en algunos momentos incluso han permitido recuperar actividades comerciales prácticamente en vías de desaparición.24

La cultura anglosajona de la gestión de la ciudad nos ha traído un concepto, los BID, que resume la mencionada complicidad. BID son las siglas de un instrumento de partenariado para gestionar, en complicidad, las actividades económicas en la ciudad: B de business, de negocios; I de improvement, de mejora, y D de districts, de áreas urbanas. Así pues, BID signiﬁca áreas urbanas para la mejora de los negocios.

Estos nuevos perfiles de consumidores implican oportunidades en el mundo del comercio y los servicios, en la medida en que en ellos se producen cuatro razones a elegir: la proximidad, la convivencia, el precio y la calidad. Cuatro razones presentes especialmente en el comercio urbano. En definitiva, esos nuevos perfiles y esos nuevos negocios pueden interactuar de forma positiva en la renovación de las estructuras comerciales.25

La mejora urbana no puede limitarse, como ya se ha comentado, a la mejora de las viviendas y los espacios urbanos, sino que es necesario incorporar la promoción de actividades económicas, a veces mediante mecanismos tan simples como intervenir en la promoción y la ayuda en la gestión de los locales comerciales (entendidos como establecimientos a pie de calle).31

La integración, que tiene un carácter de reciprocidad cultural. El comercio y los servicios representan un vehículo de intercambio de valores, productos, formas de consumo, hábitos.27 El comercio y los servicios son la forma de corresponder con reciprocidad. Devolver las aportaciones y los conocimientos culturales que nos han brindado los nuevos consumidores y los nuevos trabajadores con nuestras propias aportaciones y conocimientos.28

Los mecanismos de financiación conjunta (pública-privada) de las actuaciones de promoción económica tienen que ser claves, en el marco de la rehabilitación de zonas deprimidas desde el punto de vista económico y urbano.32 La complicidad entre los sectores público y privado, el partenariado en la gestión urbana, las líneas y los mecanismos de financiación compartida son elementos clave en la futura gobernanza de la ciudad.33 Sin embargo, hay que reconocer que esa complicidad y partenariado en la financiación de las actuaciones se encuentra con reticencias por parte de los actores económicos en el territorio,34 que no siempre comprenden la importancia de esa participación. Sin llegar a considerarlo un consuelo, dichas dificultades para lograr la interacción y la incorporación en actividades colectivas son comunes en otras experiencias europeas relatadas en las Jornadas.35

La interacción, como aspecto determinante del trabajo en red. El asociacionismo de nuevo tipo, mencionado en el apartado anterior, es el ejemplo máximo de la importancia del trabajo en red. Es preciso subrayar que el desconocimiento cultural y la falta de interacción son en muchas ocasiones factores de generación de temores,29 lo que nos debe conducir a poner énfasis en el concepto de nuevos ciudadanos, como titulares de derechos y deberes en un nuevo mundo.30

20. (*) Francesca Gavaldà, comerciante de la Boqueria. 21. (*) Jordi Sánchez. 22. (*) Chenqui Wan, empresaria china del sector de la restauración. 23. (*) Josep M. Marcos. 24. (*) Como pone de maniﬁesto Francesca Gavaldà, en el negocio de casquería en los mercados municipales. 25. (*) Ignacio Cruz Roche, director general de Política Comercial. Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. 26. (*) Dolors Batallé, directora general de Comercio. Generalitat de Cataluña. 27. (*) Lluís Garcia Petit, Centro Unesco de Cataluña, subrayó la importancia del comercio como vehículo de intercambio, cuestión central del proyecto UNESCO sobre «Las rutas de la seda como rutas de diálogo intercultural». 28. (*) Francesca Gavaldà. 29. (*) Josep Planagumà, empresario del ramo del textil, eje «BCN de Palau a Palau». 30. (*) Chanel Bikorimana, Mohamed Halhoul y Joan Subirats.

31. (*) Kay Jordan, directora de Spitaields Small Business Association Ltd. 32. (*) Chanel Bikorimana y Remy Banyuls. 33. (*) Joan Subirats. 34. (*) Mohamed Halhoul. 35. (*) Mohamed Akbal y Ellen Häring.

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

La inclusión, que tiene un carácter marcadamente social y que de hecho ha sido la base de las Jornadas y de las presentes conclusiones. Solo el conocimiento de la realidad y del papel que deben desempeñar hoy y en un futuro estos trabajadores va a evitar los peligros de la xenofobia.20

Por otro lado, los nuevos ciudadanos, llegados con la inmigración, representan oportunidades de empleo en un sector, el comercio, donde el progreso económico del país ha provocado que se encuentre con diﬁcultades para cubrir la totalidad de la demanda laboral. Todo ello genera consecuencias positivas sobre las condiciones generales de vida de la población.26 -

Las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio han permitido poner encima de la mesa diferentes herramientas de trabajo y, quizás lo más importante, debatir y contrastar experiencias que se están llevando a cabo en distintos países y en varias situaciones.

SOCIALCOMER

04.

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Las actividades económicas, en este sentido, deben actuar en términos de cuatro aspectos, que signiﬁcativamente empiezan con las letras IN (recordemos que estamos ante la «Barcelona INterior»):

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

SOCIALCOMER

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P33

04.2. Apoyar el trabajo de las asociaciones comerciales en el territorio La interacción, recordemos, implica básicamente trabajo en red, junto a otras entidades presentes en el mismo espacio (entidades del mundo del comercio, asociaciones de vecinos, asociaciones culturales). La red de las mencionadas entidades es lo que asegura la transversalidad de las actuaciones.36 Además, dichas actuaciones permiten acercar al tejido asociativo el conjunto de demandas especíﬁcas de los diferentes colectivos.37

04.4. La incorporación de todos los agentes comerciales (y económicos) en el territorio La incorporación de los nuevos emprendedores (los nuevos ciudadanos procedentes de la inmigración) a las tareas asociativas, a ﬁn de promover canales de integración y cohesión social, ha sido una preocupación general de las Jornadas.

Las asociaciones de comerciantes y de otros emprendedores en los territorios no tienen que actuar guiándose exclusivamente por criterios altruistas y voluntarios, sino que en su actuación deben incorporar su propia lógica emprendedora, lo que debe revertir en la dotación de verdaderos planes de empresa y negocio (business plan),39 que les ayuden a plantear y garantizar, entre otras cosas, sus necesidades de financiación.40 04.3. El papel de los procesos de mediación En muchas ocasiones, el asociacionismo de los emprendedores en el territorio se encuentra con dificultades para incorporar todos los actores a los procesos de cooperación y complicidad en la promoción y la mejora de los entornos urbanos. Es evidente que esas dificultades crecen en importancia en los casos de los emprendedores procedentes de los colectivos de los nuevos ciudadanos inmigrantes. La mediación (desde temas lingüísticos hasta cuestiones de comprensión legal o de las diferencias culturales con la sociedad catalana) se convierte en una herramienta imprescindible en la construcción de espacios de relación, que con posterioridad deben permitir la implicación de los nuevos emprendedores en tareas de cooperación y dinamización comercial.41 No obstante, las aportaciones positivas a la economía urbana (más consumidores, más pequeños emprendedores, más trabajadores) no pueden ocultar las normas sociales (y legales) con que se han dotado anteriormente las prácticas comerciales.42

El conjunto de las nuevas tendencias descritas en las presentes conclusiones (desde el modelo comercial urbano hasta las nuevas tendencias del consumo y las aportaciones de nuevos nichos de mercado o nuevos trabajadores) debe contar con la implicación de las grandes empresas. Es necesario que esos grandes estandartes apuesten en mayor grado —algunos ya lo vienen haciendo— por nuevos productos y hábitos de consumo, importados por los nuevos ciudadanos, más allá de la simple visión de nuevas oportunidades de negocio. Deben operar con amplitud de conceptos en las oportunidades que los nuevos ciudadanos les representen en términos de empleo, no mirando solo la vertiente de las ventajas fiscales, sino penetrando con decisión en términos de formación, en cooperación con las entidades asociativas de carácter sectorial.43 Es preciso que colaboren y se impliquen en los procesos de dinamización comercial, participando en las entidades asociativas de carácter territorial. 04.5. Nuevos horizontes en la formación Las nuevas escuelas de sociología han distinguido un término para definir los nuevos procesos: el ascensor social. Permite describir los objetivos de movilidad social como factor clave en la integración y la cohesión. El ascensor social, sobre todo en cuanto a las posibilidades de independencia personal,44 conlleva oportunidades y formación. La formación requiere, a priori, el reconocimiento social de la profesión del comercio y de los servicios. Y ese reconocimiento social es el primer paso en la entrada y la integración de los nuevos ciudadanos en el tejido económico.45 Así mismo, la formación debe implicar la necesidad de poner en primer término las cuestiones de la cualificación, en concreto la cualificación profesional, como paso previo para la dotación de calidad en los establecimientos y los productos. Al mismo tiempo, la formación tiene que implicar el compromiso y la colaboración desde las entidades hasta las instituciones.46 La diferencia cultural conlleva muchas veces distintas percepciones en cuanto a la calidad de los productos y el respeto a los derechos de los consumidores, diferencias que solo pueden superarse mediante la formación (y la mediación como forma de transmisión de conocimiento). En particular, es necesario asegurar la formación en términos de gestión económica, de innovación47 y en tecnologías de la información y la comunicación, para evitar las consecuencias que pueden representar un gap (una brecha) tecnológico de raíz social. La formación en el idioma, en una perspectiva de vehículo de integración e inclusión social,48 es importante, pero sin olvidar el papel que desempeña también como vehículo de intercambio de códigos sociales y culturales.49

36. (*) Carles Martí y Xavier Andreu. 37. (*) Joan Mateu. 38. (*) Kay Jordan. Alejandro Goñi, presidente de Pimec Comercio al explicar el papel de su entidad en la integración de la Agrupación de Empresarios Chinos. 39. (*) Chanel Bikorimana. 40. (*) Mohamed Akbal. 41. (*) Enrique Vidaurrázaga. 42. (*) Dolors Batallé.

SOCIALCOMER COHESI II

Los nuevos ciudadanos, por razones obvias, no cuentan con experiencias asociativas con los actores económicos que han venido desenvolviéndose tradicionalmente en el territorio y, por tanto, a priori no pueden compartirlas. Ello conlleva un peligro y una oportunidad. El peligro es actuar en forma de copia, clónicamente, trasladando experiencias a muy diversas situaciones sin hacer autocrítica. Y la oportunidad consiste en valorar el papel del asesoramiento y la mediación como mecanismos «facilitadores» de la integración, y ponerlos en valor de liderazgo.38

Sin embargo, dicha preocupación no nos debe hacer olvidar otra preocupación, la de incorporar las grandes empresas y marcas comerciales (así como las multinacionales) en los mismos espacios y potenciar su implicación en dichos procesos.

Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

43. (*) Miquel Àngel Fraile, secretario general de la Confederación de Comercio de Cataluña. 44. (*) Mohamed Khoula, Asociación Ibn Batuta. 45. (*) Ignacio Cruz Roche. 46. (*) Oriol Fernández. 47. (*) Xavier Andreu. 48. (*) Motasim Abdelgadir, empresario comerciante de objetos de regalo. 49. (*) Chenqui Wan.

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P34

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P35

Como resumen del relato de las Jornadas y sus conclusiones, a continuación se presentan un conjunto de conceptos clave: -

Hay que dirigirse hacia la ciudad compacta (el comercio de proximidad), la ciudad compleja (diversidad de usos en un mismo espacio urbano), la ciudad como paradigma de cohesión social (capacidad de integración de los nuevos fenómenos sociales).

Desde la gobernanza compartida, se precisa una ciudad densa, mixta, acogedora, cohesionada, innovadora, participativa.

La forma urbana, el comercio y las actividades económicas y la cultura conforman los tres pilares de la cohesión social.

La economía y la cultura de la proximidad son factores de independencia personal.

Los espacios de relación social tienen que ser espacios de proximidad y de convivencia.

Las reformas urbanísticas deben ir acompañadas de políticas de promoción económica.

En deﬁnitiva, la importancia de los vínculos relacionales en el territorio debería traer consigo la no diferenciación entre comerciantes autóctonos y comerciantes inmigrantes, y su fusión en un único concepto: emprendedores en los espacios de ciudad.

La promoción económica requiere la complicidad de los actores económicos en el territorio, con compromiso con el modelo general de urbanismo comercial.

Es necesario un asociacionismo comercial de nuevo tipo, de alcance básicamente territorial, como instrumento integrador.

04.7. Por un plan estratégico del comercio de proximidad Para hacer posible la complicidad entre los distintos actores económicos en un territorio (el espacio ciudadano), el partenariado entre los sectores público y privado y la cohesión social derivada de la concepción del papel de los nuevos ciudadanos como emprendedores en el comercio y los servicios; para lograrlo en términos de inclusión social, incorporación económica, integración cultural e interacción en red; para asegurar la promoción económica en paralelo a la reforma urbana, y, en deﬁnitiva, para conseguir un modelo de ciudad y de comercio que ponga en valor el hecho urbano y la proximidad, es necesario un marco propio de actuaciones, un plan estratégico para el comercio, para las actividades económicas de la proximidad.

La formación, el asesoramiento y la mediación deben ser instrumentos para la incorporación de la totalidad de los actores.

Los procesos de inmigración han sido «demandados» desde la sociedad catalana.

La inclusión tiene un carácter marcadamente social.

La incorporación tiene un carácter marcadamente económico.

La integración tiene un carácter de reciprocidad cultural.

La interacción es un factor determinante del trabajo en red.

Es necesario promover los mecanismos de ﬁnanciación conjunta (pública-privada) y el partenariado en la gestión urbana.

La red de entidades es lo que asegura la transversalidad de las actuaciones.

La mediación es una herramienta imprescindible para la construcción de espacios de relación.

Es necesaria la incorporación de los nuevos emprendedores (los nuevos ciudadanos procedentes de la inmigración) a las tareas asociativas.

El reconocimiento social de la profesión en el comercio debe ser un paso previo en la formación y la integración.

Es necesaria la formación en la cualiﬁcación, en la gestión económica y en la innovación.

Se necesita un plan estratégico para el comercio, para las actividades económicas de proximidad.

Para fomentar las redes relacionales, es necesario plantearse una reflexión acerca de los canales de información y comunicación, con formatos adecuados a los patrones de las distintas comunidades culturales, por ejemplo emitiendo mensajes en diferentes soportes en función de los receptores de cada comunidad.50 Incluso se pueden considerar canales y soportes innovadores, como la fiesta, como elementos de red relacional integradora.51 También en términos de red relacional, e íntimamente relacionado con las cuestiones de la sostenibilidad, hay que poner de manifiesto las implicaciones de los movimientos de comercio justo en la consolidación de la cohesión social, por su presencia en el comercio urbano y de proximidad.

ALCOMER P36

50. (*) Hay que tener en cuenta la reﬂexión de Mohamed Akbal en relación con el diferente uso del soporte televisión en las redes relacionales interculturales en La Haya. 51. (*) Ellen Häring y el papel del Carnaval en Berlín.

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II

05.

SOCIALCOMER

04.6. El fomento de la red relacional La consolidación de las redes de relaciones entre los diferentes colectivos, y en todas direcciones (entre entidades comerciales y vecinales, entre colectivos culturales diversos), debe permitir aumentar la sensibilidad de los diferentes grupos, organizados o no, en la perspectiva de la importancia de la cultura de la proximidad (de la convivencia en el comercio urbano) y de la complicidad (el partenariado y la necesidad del asociacionismo territorial).

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusiones de las jornadas de comercio y cohesión social II SOCIALCOMER

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

COHESI

Comercio y Cohesión Social a modo de conclusiones de las Jornadas Europeas sobre Inmigración y Comercio

P37

CONCLUSIONS OF THE SYMPOSIA ON COMMERCE AND SOCIAL COHESION

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I C Conclusions drawn up by the secretary of the Symposia, Marçal Tarrago, economist.

català · english · castellano

We can agree, for example, that a city without commerce would be an incomplete city. Or that an urban commercial network that does not generate social cohesion fails in one of its essential functions. Or that when immigration begins to have its own commercial fabric, it can put down roots in the land that has welcomed it. In an attempt to unite the four concepts in a single phrase, we could say that a good relationship between commerce and immigration is the basis for achieving social cohesion in a city. Put another way: the social cohesion of many neighbourhoods in the cities of Catalonia has been achieved, to a great extent, through the pairing of commerce and immigration. This is, I imagine, the thesis that these symposia seek to analyse and verify. And, therefore, once that goal has been established, it is important to identify the challenges, risks and obstacles that this implies. This requires solid and sustained work on the part of everyone involved and requires, as well, support from public administrations. In every arena. The Ciutat Vella district of Barcelona and, more specifically, neighbourhoods such as now the Raval neighbourhood and the Casc Antic have received and experienced a significant impact as a consequence of the arrival of hundreds of thousands of people from other places in the world in recent years. People who have found, both here and in other parts of Catalonia, employment opportunities, a place of freedom, and a fertile land where their lives have been able to take root. Contemporary Catalonia enjoys the favourable conditions required to offer this chance in quite an exemplary way. And it is very true that, when faced with strong migratory waves, commerce has always played a key role in creating interrelationships and fomenting the necessary cohesion. This has occurred in every sense: occupational, social and cultural. For example: in the shop setting, a direct relationship is established, one of proximity, that very often transcends the purely commercial environment. The shopkeeper and the customer are pieces or basic units of a multiplying network that is essential to the city in order to ensure its good state of social and civic health. In commercial spaces one learns and teaches the language of a country. In commercial spaces we express our cultural values and we discover those of others. We teach. And we learn. Commerce is a transmitter of life and safety in our streets. Commerce allows us to constantly check whether a community or collective has taken root or whether it has been rejected. And even more examples: many immigrants find their first job through commerce. Or they are able to start up their first business, affirming that the so-called social elevator is in place and working. Through commerce, immigrants begin to re-encounter references of the world from which they’ve come – references that have been adapted to fit the new cultural reality. In short: commerce is one of the best ports of entry into the homeland that has welcomed them.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

You have reﬂected upon and debated four key concepts in today’s western world: city, commerce, immigration, and social cohesion. They are concepts that are intimately linked and each has its own importance and value.

SOCIALCOMER

I sincerely appreciate the opportunity to be able to be here with you at this closing ceremony of the Symposia on Immigration and Commerce held yesterday and today at this magniﬁcent building in La Llotja. This place that has welcomed us is not only a jewel of our civic, gothic and neo-classical architecture, but it is also, because of its history, tradition, and use, the most suitable place in which to talk about commerce and society.

COHESI

Good morning everyone.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Speech given by the President of Catalonia at the closing ceremony of the ﬁrst European Symposia on Immigration and Commerce

P41

In less than ten years nearly a million people from other countries have arrived in Catalonia. Very often, their ﬁrst days in our country are quite difﬁcult. They have to learn to communicate in another language and adapt to the fundamental characteristics of our civic co-existence and community life. Catalan society is quite cohesive and perfectly capable of taking on this challenge, if collectively and individually we are capable of respecting and making others respect our rights and duties. That is to say, if we assume that there are duties that we must do and are obligated to do, then there are also rights that protect us and help us.

Nowadays, when cities are complex because they consist of people coming from different regions, with different tastes, customs, activities and needs, commerce is becoming a factor of integration of the ﬁrst order. In many cases, commerce offers us a good opportunity to meet these new citizens that are becoming involved, in large numbers, in commercial activities, whether as consumers, small business owners or workers. And it is important that they do so completely. They need suitable training, to participate in associations, to be able to give their opinions and contribute to day to day life in our city.

ALCOMER P42

Living in Catalonia can be and is a great opportunity if, collectively we know how to make good use of the tools we have and to respect the rules of the game that we have set. Collectively it means everyone: those who are arriving and those of us who are already here. To take in and give legal form to all of this that I’ve just said, the government is backing an admittance act for people immigrating to Catalonia. Furthermore, a few months ago the need to arrive at a national immigration agreement was put before the leaders of the main parties, as an expression of commitment to the need to manage the fact of immigration as a positive opportunity also for the future of Catalonia. And I am sure that it will be so if we do things well.

The title of the symposia, Commerce and Social Cohesion, perfectly sums up the repercussion that this economic activity has in a city such as ours. Commerce in Barcelona, which makes up 23% of the total business activity of the city, is characterised by its diversity and quality. But that is not all. Without a doubt, local commerce, the shops that do business in all our neighbourhoods and that invite us to stroll, to chat with the vendors who give us personalised and friendly service, helps to reinforce social cohesion and coexistence in our public spaces.

COHESI

SOCIALCOMER

The European Symposia on Immigration and Commerce, which took place in Barcelona on 21st and 22nd June 2007, provided an opportunity for reﬂection on the key role that commerce plays in our cities, at a time in which our cities have become a central stage for tolerance and coexistence between cultures. Being able to describe, debate and share the experiences of different European cities allows us to have the references we need to move forward in building inclusive cities.

Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

Well, but I don’t have to insist on this. All of you have reﬂected more on this than even the president of the autonomous government. But I assure you that I will follow with interest the conclusions drawn from these symposia. Allow me just one brief reﬂection on the importance of the challenges that all of us face.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Similarly, during the last legislature the government put the Neighbourhood Act into effect. It is a law intended to achieve and ensure cohesion in our society, everywhere, through urban and social, commercial, educational and cultural regeneration activities, especially in historic quarters and neighbourhoods that are growing very quickly, not always with the necessary conditions in place, and that are experiencing, very directly and intensely, the impact of previous and new immigration. It is not an easy challenge to overcome. Nobody took it seriously. But that is why we are here: to decisively take on, with the suitable tools, the difﬁcult challenges. I assure you that today I see the future of Catalonia with optimism. Because we have the ideas, the capacity and the involvement necessary to ensure that our country advances, to make sure that Catalans, old and new, advance and that their lives improve. In closing: just this morning, before coming here to La Llotja, I had the chance to get a closer look at and ﬁnd out more about some of the activities that are being carried out in the Raval neighbourhood. I visited two organisations whose goal is to work to prevent the risk of exclusion through the use of social integration tools. I think we need to recognise the task undertaken by people who, professionally and voluntarily, express a commitment and willingness to achieve the human and civic progress of the society to which they belong. And that which is valid for these types of organisations is so because of what I said at the beginning of my speech. That is, in order to accomplish a good relationship between commerce and immigration that ensures social cohesion it is also essential that there is commitment, that there is willingness to progress and that there is persistent and sustained work. And I am convinced that the incredibly rich diversity of commerce in this city, as in many other cities in Catalonia, is kept alive by this constant work, by this willingness for progress and cohesion. This is, then, what I wanted to transmit, along with my recognition of your work and of all the contributions that one and all of you have made during these symposia that we now close, and that I sincerely appreciate. Thank you very much. José Montilla President of Catalonia

I hope that these proposals and conclusions mean a step forward towards achieving a city in which everyone can develop his or her life project – a “mixed” city in which residence, commerce, services, work and culture have a place in every neighbourhood.

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II SOCIALCOMER

Letter from the Mayor of Barcelona

COHESI

Speech given by the President of Catalonia at the closing ceremony of the ﬁrst European Symposia on Immigration and Commerce

P43

Jordi Hereu Mayor of Barcelona

Barcelona, thanks in large part to the richness of its urban fibre, has in its commerce and the urban spaces in which that commerce is found, an unbeatable framework for a social space of tolerance and co-existence.2 In fact, commerce and day-to-day economic activities3 have become fundamental pillars for social cohesion.4 In complex societies, commerce (and economic activity) and urban life are complemented by a third pillar in the perspective of social cohesion: culture, evidence of cultural diversity5 and its manifestations. This concept of urban spaces as spaces for social relationships, as local spaces of co-existence6 often clashes with the absence of a global reflection on the role of commerce in cities. Barcelona, fortunately, represents a successful experience in the implementation of a commercial urban planning model that often collides with the way European cities were built during the second half of the 20th century. Residential housing estates, of which Catalonia has some examples, or policies on mass housing in the form of housing projects have been based, much too often, on a separation of uses, in contradiction with these principles of complexity and blending: urban planning zoning trends which came into vogue more than seventy years ago through modern architecture conferences led by Le Corbusier have radically continued. The complex city has to be understood as a blend (“mixture”) both in terms of economic activities and the residence of diverse communities. A ghetto (understood as a residential area with limited social diversity) can occur both in wealthy neighbourhoods and in the most impoverished peripheral areas.7 A city without day-to-day, common economic activities, streets without pavements, façades without shop windows create a framework in which integration and social cohesion come with difficulty. Nowadays we are seeing urban reform processes whose main goal is to provide urban spaces for commerce8 to residential estates with high levels of social conflict.

1. See the preamble and first article of Act 18/2005 on commercial facilities, which synthesises the reflection of Oriol Nel•lo, professor of urban geography at the UAB and the current secretary of Territorial Planning. 2. (*) From here on, the footnotes marked with an asterisk will make reference to different contributions in order to allow the contextualisation of various aspects of the conclusions drawn from the presentations given. They can be verified, unabridged, in this publication. The reference to the richness of the urban fibre of Barcelona can be found in the speech given by Xavier Carbonell, general director of the Barcelona Chamber of Commerce, during the opening session. 3. (*) Jordi Sánchez, Director of the Jaume Bofill Foundation in his speech on “Immigration, Social and Territorial Cohesion” states that the blend or complexity of activities involves a mixture of economic activities and sectors that go beyond pure and simple commerce and that incorporate sectors such as services, restaurant, etc. 4. (*) Nuria Paricio, General Director of Tot Raval, in her speech during the opening session. 5. (*) Carles Martí, First Deputy Mayor of the city of Barcelona, in his speech during the opening session. Ellen Häring’s explanation of the experience of the cultural carnival of Berlin was especially interesting. 6. (*) Josep M. Marcos Pujol, manager of the area of Logistics and Commercial Distribution of the Institut Cerdà, in his speech on “Immigration, Social and Territorial Cohesion”; Enrique Vidaurrázaga, Community Development mediator, in his speech “Experiences in Intercultural Communitary Mediation”; and Oriol Fernández, commissioner of Commerce at the Barcelona Council. 7. (*) Joan Subirats, head of the Political Science department at the UAB. 8. (*) See the experience of the rehabilitation of the Cervantes area in Strasbourg, in the framework of the “Zones Franches Urbaines” project presented by Remy Banyuls.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

The Commercial Facilities Act itself provides us with this reﬂection from the very beginning.1 Commercial policies in Catalonia respond to a model of a city that is compact (local commerce), complex (diversity of uses in the same urban space) and a paradigm of social cohesion (capacity to integrate new social phenomena). It is what we call the city of the 3 Cs.

SOCIALCOMER

For some time, Catalonia has been moving towards a conclusion shared by many: urban commerce and local culture have become fundamental factors upon which commercial and commercial distribution policies must be built.

COHESI

01.

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

P45

03.

This model for cities and for commerce, this commercial urban planning model needs to be consolidated from different perspectives. But to do that, work will have to be done in two directions:

In Catalonia, talking about new operators in the world of commerce and neighbourhood services means talking about our new citizens and their role, both as small business owners and as paid workers in those sectors.

a) On one hand, it is important to call attention to the fact that urban planning reform processes, neighbourhood and urban space improvement schemes, may be doomed to failure in the medium term if they are not accompanied by economic promotion policies in the areas affected by those reforms. This reﬂection is something that we need to keep very much in mind in the case of Catalonia, where this perspective of promoting day-to-day economic activities needs to be introduced (local commerce and services) in all the urban development operations that fall under the governance of the Neighbourhoods Act. In this respect, the experiences of Germany and France that were described at the symposia are important.9 The improvement of public spaces, which often constitutes the central axis of urban reform plans, has to be complemented with economic promotion activities. This task often carries an added difﬁculty, as a good part of the residents and business owners in these areas have come as part of the most recent waves of new immigration. b) On the other hand, economic promotion as an essential complement to urban planning reform necessarily requires the involvement of economic actors in the region. This premise drives the need for a new type of association building, one that allows the incorporation of all the operators in these processes of urban transformation.

P46

This commitment is a commitment to commerce and neighbourhood activities within the general model of commercial urban planning.11 10

This new type of fundamentally regional-based association building starts from the premise that was evident in all the presentations given during the symposia: commercial streets are spaces of social relationship and therefore are essential spaces for incorporating (what in Spanish they call a banderín de enganche or recruiting post) new business-owning citizens12 into associative activities.

Here is a statistic that clearly illustrates this statement: in Barcelona, 23% of the city’s total business activity is dedicated to the world of commerce, and what’s more, along with other services, this is the area of activity that is experiencing the highest rate of growth. Compared to other European cities and capitals (we had the opportunity to see examples from Glasgow, the Hague,15 Strasbourg and Berlin), immigration to Catalonia comes as a consequence of employment opportunities here. In Catalonia there are no specific pockets of unemployment in these sectors and this is a result of the cause for immigration (employment opportunities), as opposed to in other cities where immigrants are refugees or second generation. By 2020, Catalonia will need 600,000 new jobs if we want to achieve sustainable growth. These new positions, if the construction drive ends at some point as short-term data seems to indicate, will be more and more centred around commercial and social services sectors which will require the employment of new, immigrant citizens.16 In this context one could say that immigration processes are a “demand” of Catalan society, which must be answered with a corresponding and suitable legal framework, with an admittance act.17 The mayor of Barcelona has often used a very fitting expression to explain the apparent contradiction between the all-encompassing global focus and the close-to-home, local focus: “Barcelona has to be in the world, but the world is already in Barcelona.” Although, according to a stance that is coarsely called bonisme by certain sectors of opinion, the migratory phenomenon is analysed as though it were taking place in an idyllic world, it is important to recognise that there may be cause for conflict.18 All complex activity – and there is no doubt that we are dealing with a complex issue here – involves elements of conflict.19 It is therefore essential, in the words of one of the speakers in the debate “not to fan the flames.”

The importance of this incorporation lies precisely in that it links urban improvement to improved conditions of coexistence with the incorporation of new citizens. In this respect, urban planning and economic development activities cannot be separated or separating, and cannot in any case ignore the economic and social realities of these settings.13 This new association building of economic agents in the region (shopkeepers’ associations and other forms adapted to the reality of every city) have to use training, advice and social mediation as an instrument to incite the involvement of all stakeholders. In this respect, public administrations must recognise and foster this role along with everything it involves in terms of the co-ordination of resources and instruments to put the information within everybody’s reach.14

9. (*) Thomas Helfen, Director of the “Social City” programme of the Flughafenstrasse neighbourhood in Berlin and Remy Banyuls, mentioned above. 10. (*) Xavier Andreu, President of the commercial axis “BCN de Palau a Palau” (speech on the “Programme for the advising, training and inclusion in the associative fabric of immigrant commerce in Barcelona’s Raval Neighbourhood and Casc Antic”). 11. (*) Carles Martí. 12. (*) Muhammad Halhoul, owner of a clothing shop and active member of the Shopkeepers’ Association of Carrer Sant Pau. 13. (*) Xavier Andreu. 14. (*) Joan Mateu, head of Fundació Barcelona Comerç, during the debate of the speech “Programme for the advising, training and inclusion in the associative fabric of immigrant commerce in Barcelona’s Raval Neighbourhood and Casc Antic”.

15. (*) Chanel Bikorimana, coordinator of the project “Integration Through Enterprise Projects” in Glasgow; Muhammad Akbal, director of the Stabij Foundation, the Hague. 16. (*) Jordi Sánchez and Josep M. Marcos. 17. (*) Oriol Amorós, General Secretary of Immigration, Catalan Autonomous Government. 18. (*) Javier Bonomí, President of Federlatina in Catalunya. 19. (*) Enrique Vidaurrázaga.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

02.

SOCIALCOMER

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

P47

II ALCOMER P48

Inclusion of a marked social character, which has, in fact, been the basis for these Symposia and these conclusions. Simply being aware of reality and the role that these workers play now and will play in the future will do a lot towards preventing the dangers of xenophobia.20

These tools, mechanisms, activities and experiences that allow us to advance toward social cohesion in the framework of the city, commerce and other local economic activities can be summarised by the following points:

Social inclusion involves economic elements, but also the need for educating future generations21 in all the educational arenas. This need for educating coming generations, and the economic push and opportunity it brings to entrepreneurs is especially clear among cultural communities in which there are so-called gender issues and, above all, in those in which there is a clear difﬁculty in incorporating women into business activities.22

04.1. Complement urban planning reforms with economic promotion policies In this respect, the richness of different experiences is very possibly based on the recognition of their diversity, always starting from a common ground: the involvement of all economic agents in the region.

Incorporation which will have a markedly economic character. In this regard, it is important to highlight a double approach to this factor. On one hand, new immigrant citizens bring with them the appearance of new types of consumer23 that sometimes even allow the resumption of commercial activities that had practically disappeared.24

City management in the Anglo-Saxon culture has provided us with a concept, BIDs, that sum up this involvement. The letters BID stand for a partnership instrument for managing, with citizen involvement, the economic activities of a city: B for business, I for improvement, and D for districts. BID means, then, urban areas for business improvement.

These new consumer proﬁles mean opportunities in the world of commerce and services, in the sense that they provide four reasons to choose: proximity, coexistence, price and quality – four reasons that are especially present in urban commerce. In short, these new proﬁles and these new businesses can positively interact in the renewal of commercial structures.25

Urban improvement cannot be limited, as mentioned earlier, to the improvement of housing and urban spaces, rather incorporating the promotion of economic activities is key, sometimes with mechanisms as simple as intervening in the promotion of assistance in managing commercial premises (understood as common, everyday establishments).31

On the other hand, new citizens who have immigrated here represent employment opportunities in a sector, the commercial sector, in which covering the demand for employees has proved difﬁcult as a result of economic progress in the country. All of this has positive consequences on the general living conditions of the population.26

Combined ﬁnancing mechanisms (public-private) for activities of economic promotion must become key in the framework of rehabilitation of economically depressed urban areas.32

Integration that has a character of cultural reciprocity. Commerce and services represent a vehicle for the exchange of values, products, forms of consumption, and habits.27 Commerce and services are ways to provide a reciprocal response. Returning, with our own, the cultural contributions and knowledge that the new consumers and workers have given us.28 Interaction as a determining feature of working in networks. New types of association building which we made reference to in the previous section are the best example of the importance of networking.

Co-operation between the public and private sectors, partnerships in urban management, shared financing lines and mechanisms are key elements in the future governance of the city.33 We must recognise, however, that such co-operation and partnership in financing activity has been met with hesitation on the part of economic agents in the region,34 who do not always understand the importance of this type of participation. Although it should not be taken as a consolation, these difficulties in achieving interaction and incorporation in collective tasks are common in other European experiences described during the Symposia.35

It is important to point out that cultural ignorance and lack of interaction are often factors that generate fear,29 something that we have to emphasise with the concept of new citizens as holders of rights and duties in a new world.30

20. (*) Francesca Gavaldà, shopkeeper in La Boqueria. 21. (*) Jordi Sánchez. 22. (*) Chenqui Wan, Chinese business owner in the restaurant sector. 23. (*) Josep M. Marcos. 24. (*) As highlighted by Francesca Gavaldà is frequently the case in specialty butchers in municipal markets. 25. (*) Ignacio Cruz Roche, General Director of Commercial Policy. Ministry of Industry, Commerce and Tourism. 26. (*) Dolors Batallé, General Director of Commerce, Catalan Autonomous Government. 27. (*) Lluís Garcia Petit, UNESCO Centre of Catalonia, highlighted the importance of commerce as a vehicle for intercultural interaction. This is the goal of the UNESCO project, “Silk Roads as Roads of Intercultural Dialogue”. 28. (*) Francesca Gavaldà. 29. (*) Josep Planagumà, textile entrepreneur, axis «BCN de Palau a Palau». 30. (*) Chanel Bikorimana, Muhammad Halhoul and Joan Subirats.

31. (*) Kay Jordan, Director of Spitﬁelds Small Business Association Ltd. 32. (*) Chanel Bikorimana and Remy Banyuls. 33. (*) Joan Subirats. 34. (*) Muhammad Halhoul 35. (*) Muhammad Akbal and Ellen Häring.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

The European Symposia on Immigration and Commerce have allowed us to lay these tools on the table, and perhaps more importantly, to debate and compare the experiences of different countries and different situations.

SOCIALCOMER

04. Economic activities in this respect have to move forward in terms of four aspects, all of which begin with the letters IN (and here we must remind you that we are talking here about “INside Barcelona”):

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

SOCIALCOMER

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

P49

Associations of shopkeepers and other entrepreneurs in the region do not have to act guided solely by altruistic and voluntary criteria. They should incorporate their own entrepreneurial logic, which should include the provision of real business plans,39 which will aid in planning and guarantee, among other things, sufﬁcient ﬁnancial resources.40

04.3. The role of the mediation process Very frequently, building business associations in the region runs into difficulties in trying to incorporate all of the actors in the cooperative process and in getting them involved in the promotion and improvement of urban environments. These difficulties are clearly more significant in the case of entrepreneurs who are from groups of new immigrant citizens. Mediation (from linguistic issues to questions concerning understanding of legal terms or cultural differences with Catalan society) becomes an indispensable tool for the creation of spaces for communication, which must also eventually include the involvement of new entrepreneurs in ventures of commercial cooperation and dynamisation.41 Positive contributions to the urban economy (more consumers, more small business owners, more workers) should not make us forget the social norms (and laws) which previously governed commercial practises.42

The set of new trends described in these conclusions (from the urban commercial model to the new trends in consumption and new market avenues or new workers) must also involve big companies. These large flagship firms must further commit to the new products and consumption habits imported by our new citizens, and some do. They must go beyond the simple vision of new business opportunities. They need to operate with a wide range of concepts for the opportunities they represent in terms of employment, not only looking at the gradient of salary advantages, but delving decidedly deeper into training and in co-operation with sectoral associative organisations.43 They must collaborate and get involved in the processes of commercial dynamisation, and participate in regional associative organisations. 04.5. New horizons in education New concepts in sociology have given us a new defining term for new processes: the social elevator. This term allows us to describe social mobility as a key factor in integration and cohesion. The social elevator offers opportunities and education, especially in respect to possibilities for personal independence.44 Education requires, a priori, social recognition of commercial and service professions. Furthermore, this social recognition is the first step in the entrance and integration of new citizens into the economic fabric of the region.45 Education must also include the need to place as the highest priority questions of qualification, specifically professional qualification, as a necessary step for the provision of quality in our products and establishments. Education should also involve, at the same time, the commitment and collaboration of all entities from companies to public institutions.46 Cultural differences frequently involve different perceptions when it comes to the quality of products or respecting the rights of consumers. These differences can only be overcome with education (and mediation as a method of knowledge transfer). Specifically, we must ensure education in terms of economic management, innovation,47 information and communication technologies in order to prevent the consequences that may arise from a technology gap with social origins. Language training is important as a vehicle for social integration and inclusion;48 however we should not forget that it also plays a role as a vehicle for the exchange of social and cultural values.49

36. (*) Carles Martí and Xavier Andreu. 37. (*) Joan Mateu. 38. (*) Kay Jordan. Alejandro Goñi, President of Pimec Comerç explaining the role of his ﬁrm in the integration of the Chinese Business Association. 39. (*) Chanel Bikorimana. 40. (*) Muhammad Akbal. 41. (*) Enrique Vidaurrázaga. 42. (*) Dolors Batallé.

43. (*) Miquel Àngel Fraile, General Secretary of the Catalonian Commerce Confederation. 44. (*) Muhammad Khoula, Ibn Batuta Association. 45. (*) Ignacio Cruz Roche. 46. (*) Oriol Fernández. 47. (*) Xavier Andreu. 48. (*) Motasim Abdelgadir, gift shop owner. 49. (*) Chenqui Wan.

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

For reasons that are obvious, new citizens do not have experience with economic forces which have traditionally been active in the region, and therefore they cannot share them. This brings with it both a danger and an opportunity. The danger is to act in a way that is just copying, clone-like, taking experiences from very different situations without examining them. The opportunity is to appreciate the role of consultation and mediation as “facilitating” mechanisms for integration, and to make them a leadership value.38

But this concern should not make us forget another matter: incorporating large companies and commercial brands (including multi-nationals) into the same spaces and strengthening their involvement in these processes.

SOCIALCOMER

04.4. Incorporation of all commercial (and economic) agents in the region The incorporation of new entrepreneurs (new citizens who have immigrated here) in the work of associations to promote channels for social integration and cohesion was one of the general concerns of the symposia.

COHESI

04.2. Supporting the work of commercial associations in the region Interaction, we should remember, primarily means working in a network, with other organisations in the same area (commercial organisations, neighbourhood and cultural associations). The network of these organisations is what ensures the tranversality of our activities.36 Furthermore, these activities allow all of the speciﬁc demands of the various groups to be heard by the network of associations.37

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II SOCIALCOMER ALCOMER P50

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

COHESI

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

P51

In order to promote relational networks we should consider channels of information and communication, using formats that are appropriate to the patterns of different cultural communities, such as issuing messages in different media according to the recipients in each community.50 We should even consider innovative channels such as festivals as elements of an integrating relational network.51

- The three pillars of social cohesion are urban structure, commerce and economic activity, and culture.

- We need to move towards a compact city (with local commerce), a complex city (diversity of uses in a single urban space), and the city as a paradigm of social cohesion (capacity for integration of new social phenomena). - Shared governance requires a dense, mixed, welcoming, cohesive, innovative and participative city.

- The economy and local culture are factors in personal independence. - Spaces for social relationships must be local spaces of peaceful coexistence.

Also, in terms of relational networks, and something that is intimately related to sustainability, we need to stress the implications of fair trade movements in the consolidation of social cohesion, through its inclusion in urban and local commerce. The importance of relational links in the region should imply, in short, not establishing differences between native and immigrant business owners, rather merging them into a single concept: entrepreneurs in city spaces.

- Urban reform must be accompanied by policies of economic promotion. - Economic promotion requires the collaboration of economic agents in the region, and commitment to the general model of commercial urban planning. - We need a new type of commercial association, one that reaches all corners of the region as an integrative instrument.

04.7. Towards a strategic plan for local commerce In order to make involvement possible among the different economic agents in our region (citizen space), partnership between the public and the private sectors feasible and social cohesion resulting from the role of our new citizens as entrepreneurs in commerce and services a reality; to make this possible in terms of social inclusion, economic incorporation, cultural integration and interaction in our network; to insure economic promotion in parallel with urban reform to achieve a model city and model commerce, which values the urban and the local; to do this, we need a framework of activities, a strategic plan for commerce for local economic activities.

SOCIALCOMER COHESI

- Training, advice and mediation should be instruments to incorporate all the stakeholders in a city. P53

- Immigration processes have come in response to a “demand” from Catalan society. - Inclusion has a marked social character. - Incorporation has a marked economic character. - Integration is characterised by cultural reciprocity. - Interaction is a determining factor for working in a network. - We must promote mechanisms for collective ﬁnancing (public-private) in partnership with urban management. - The network of organisation is what ensures the tranversality of activities. - Mediation is an indispensable tool for the creation of relational spaces. - We must incorporate new entrepreneurs (the new citizens who have immigrated here) in the work of our associations. - Social recognition of commerce as a profession is a preliminary step in education and integration. - Education is necessary in terms of qualiﬁcations, economic management and innovation.

50. (*) We must remember the reﬂections of Muhammad Akbal relating to the different use of television in intercultural relational networks in the Hague. 51. (*) Ellen Häring, and the role of Carnival in Berlin.

Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II

To sum up the Symposia and the conclusions drawn from them, the following is a list of key concepts:

SOCIALCOMER

05. 04.6. Promotion of relational networks The consolidation of relational networks between the different groups - in all directions (between commercial organisations and neighbourhood associations, between the various cultural groups) – should allow for the sensitisation of the different groups, whether organised or not, regarding the importance of local culture (coexistence in urban commerce) and involvement (partnership and the need for regional associations).

COHESI

COMER I COHESI SOCIALCO CIALCOMER I

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

ALCOMER

SOCIALCOMER COHESI Conclusions of the Symposia on Commerce and Social Cohesion II SOCIALCOMER COHESI II ALCOMER P52

Commerce and Social Cohesion by way of conclusions of the European Symposia on Immigration and Commerce

- A strategic plan for commerce and for local economic activities is needed.

COMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I CCOMER I COHESI SOCIALCOMER I CSOCIALCOMER I C

Disseny i maquetaci贸: Sac Disseny i Comunicacions, sl. / www.sacdisseny.com

Organitza:

PLA

Amb la col路laboraci贸 de:

INTEGRAL

Casc Antic