Monogràfic El Periódico 2009 by Fundació Tot Raval

el raval

MONOGRÀFICS APROXIMACIÓ A L’ÀMBIT OCUPACIONAL

a destacar

D D

ELS PROJECTES Més d’una vintena d’entitats gestionen cursos i iniciatives d’inserció laboral LA FUNDACIÓ Tot Raval dinamitza diferents espais de treball i participació per a la millora del barri

Un barri d’oportunitats

D D

EL FESTIVAL Raval(s) convida els veïns i els visitants a disfrutar d’un variat programa d’activitats LA MIRADA Empresaris i treballadors expliquen com ha estat la seva experiència amb la Xarxa Laboral del Raval

Tot Raval dinamitza diversos espais de treball per a la millora del barri El component intercultural i la transversalitat caracteritzen les accions que porta a terme l’entitat M

JULIO MAYA

l’impuls

Àrea Monogràfics

a Fundació Tot Raval es va crear el 18 de març del 2002 com una plataforma d’entitats, institucions, empreses i persones per a la promoció comunitària del Raval a través del treball en xarxa i de la participació de les organitzacions i la població del barri. Actualment aglutina 59 membres amb la voluntat de sumar esforços per optimitzar les accions que s’estan portant a terme al territori i generar iniciatives que contribueixin a la millora del barri. La fundació dinamitza diferents espais de treball i participació (patronat, comissions, grups de treball per a projectes, jornades, etcètera) amb l’objectiu d’analitzar conjuntament la realitat del barri i poder oferir solucions de forma consensuada i conjunta, compartint i optimitzant els recursos existents. El treball en xarxa i la generació de sinergies entre les entitats, conjuntament amb l’Administració, repercuteixen positivament en la població en general. Les accions que es desenvolupen tenen un caràcter transversal i un marcat component intercultural, ja que gairebé la meitat del veïnat és d’origen estranger. Es realitzen o s’impulsen projectes referents a la convivència i la cohesió social, el treball en xarxa, l’educació, l’ocupació, el foment de l’associacionisme comercial, la dinamització econòmica i la cultura, entre altres, amb l’objectiu de contribuir a fer del Raval un barri inclusiu, dinàmic i compromès. La Fundació Tot Raval és un model únic pel que fa a la transversalitat de les seves actuacions, la quantitat i l’heterogeneïtat dels seus membres, i els espais de participació que dinamitza.

ÀMBITS DE TREBALL Dins de l’àmbit ocupacional s’impulsa la Xarxa Laboral del Raval, que té com a objectiu exercir de pont de comunicació i treball entre les empreses i les entitats de formació i inserció del territori per oferir una sortida professional a les persones amb dificultats d’accés al món laboral. La Xarxa Laboral del Raval agrupa més de 20 entitats de l’àmbit ocupacional per sumar esforços i optimitzar recursos. A més, Tot Raval forma part del Consell d’Administració de Ravaltext, una empresa d’inserció gestionada per la Fundació SURT, dedicada als retocs de roba per a cadenes i particulars. La idea de crear aquesta empresa va néixer en el marc d’un grup de treball de la fundació, formada per empresaris i entitats, a finals del 2002. En l’àmbit social i educatiu es treballen qüestions referents a l’educació, la convivència i la cohesió social, l’ús d’espais públics i la participació, entre altres. Un dels col·lectius prioritaris d’atenció és la infància i l’adolescència: des del grup de treball d’Educació i Comunitat es dissenyen, es consensuen i s’implementen accions destinades a vetllar per la igualtat d’oportunitats. En aquesta línia s’impulsen, entre altres projectes, Itaka al Raval, un itinerari destinat a joves de 16 a 18 anys, i la Xarxa

SUPORT A LES ENTITATS

Projectes d’inserció LA FUNDACIÓ, fruit d’un conveni firmat amb Barcelona Activa, col·labora en la realització d’un taller d’ocupació al barri del Raval. Mitjançant aquest conveni, vuit treballadors alumnes estan participant en el taller de l’especialitat de mediador intercultural i a finals de setembre es van incorporar en diverses entitats del Raval per adquirir experiència professional a la vegada que segueixen la seva formació. Des de Tot Raval s’ha col·laborat en la definició dels perfils, la selecció dels alumnes i la formació, i s’ha coordinat l’entrada dels alumnes talleristes a les entitats. Mitjançant aquest conveni, 14 entitats del Raval tindran l’oportunitat de disposar d’una persona de suport, a la vegada que contribueixen a la seva formació. Tot Raval també ha donat suport a un projecte de formació tècnica per a dones en risc d’exclusió social impulsat i gestionat per quatre entitats del barri: Fundació SURT, El Lloc de la Dona, Fundació Escó i l’Associació Ibn Batuta. Aquest projecte, que el 2009 realitza la seva tercera edició, ofereix dos cursos de formació teoricopràctica en les especialitats de cuina i neteja, en què participen més de 30 dones. Aquest projecte està finançat per CAM-Obra Social, en el marc del Programa CAM Raval.

Alumnes treballadors del taller d’ocupació durant la formació.

la iniciativa ITINERARIS SOCIOLABORALS PER A JOVES

‘Itaka al Raval’ AQUEST PROJECTE, Itaka al Raval, sorgeix amb la finalitat primordial de dissenyar una metodologia comunitària per optimitzar i millorar la intervenció amb els joves de 16 a 18 anys, mitjançant la coordinació i el treball en xarxa entre entitats educatives, socials i laborals del territori. Es tracta d’una iniciativa pilot implementada aquest any amb un grup de 25 joves mitjançant la qual es dissenyen itineraris integrals i que tenen en compte les seves necessitats i motivacions. L’objectiu del projecte és triple: aconseguir per a aquests joves una formació i experiència laboral satisfactòries; oferir una via, per a aquells que hi estiguin interessats, per a la seva reincorporació a l’ensenyament reglat, i, finalment, una vinculació i identificació amb la comunitat. Un equip tècnic multidisciplinari format per professionals i tutors ofereix un acompanyament, seguiment i orientació individualitzada. Les famílies participen activament en el procés i els itineraris inclouen accions d’orientació i assessorament laboral, legal, educatiu, formació, accions de cultura i oci i activitats de salut, entre altres. En el projecte hi participen AEIR Raval, l’Escola de Músics JPC, el CO Joan Salvador Gavina, l’Associació per a Joves Teb, Impulsem SCCL i la Fundació Tot Raval. El patrocini prové en gran part del Programa de Projectes Innovadors del Servei d’Ocupació de Catalunya, cofinançat pel Fons Social Europeu; la CAM Obra Social; la Secretaria d’Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Olof Palme.

de Lectura, que fomenta i incentiva el gust per la lectura dels nens i els joves del barri del Raval mitjançant diverses activitats dirigides a les diferents franges d’edat. També es duen a terme altres accions com, per exemple, Diàlegs per a la convivència, un projecte que té com a finalitat millorar la convivència en aquelles zones del Raval on s’exerceix el treball sexual mitjançant la coordinació de diverses entitats del barri amb l’objectiu d’abordar el tema tenint en compte les diverses visions, tant de les entitats com dels veïns les treballadores sexuals i els comerciants. Per un altre costat, en l’àmbit econòmic i comercial, es treballa a partir de tres eixos fonamentals: el coneixement en profunditat del teixit comercial a través d’un estudi que s’elabora bianualment, el foment de l’associacionisme comercial i la dinamització econòmica i comercial. Aquest últim eix inclou totes aquelles accions destinades a revitalitzar el barri econòmicament: es porten a terme tasques d’informació, sensibilització i formació dels comerciants; es fomenten elements d’atracció i positivització del barri; es col·labora amb aquelles iniciatives que puguin tenir una incidència

positiva en l’àmbit econòmic i comercial, i es busquen suports per dignificar els espais més emblemàtics del barri, entre altres. FInalment, en l’àmbit cultural i artístic, es posa èmfasi en la dinamització comunitària i la cohesió social al territori mitjançant activitats culturals, a través de la vinculació de les organitzacions en el disseny i l’execució d’accions conjuntes, el suport a les iniciatives culturals existents i l’enfortiment de la relació entre els centres culturals i la població del barri. En aquesta línia s’impulsa el projecte Cultura in situ, en què es realitzen accions d’acostament entre els grans equipaments culturals del Raval, les entitats i la població del barri. Es treballa per comunicar i difondre la riquesa cultural del barri i fomentar i facilitar l’accés del veïnat als recursos culturals existents. S’organitzen visites guiades i activitats al Gran Teatre del Liceu, al Macba, al Museu Marítim i al CCCB, a més d’itineraris pel Raval. També s’impulsa el festival Raval(s) i Sant Jordi al Raval, i es participa en el projecte Donem color a les botigues del Raval, la festa major del barri i la Ravalstoltada, entre altres.2

La Xarxa Laboral exerceix d’intermediària amb l’empresariat Més de 20 entitats del barri impulsen aquesta iniciativa dirigida a la inserció sociolaboral Una intranet facilita la coordinació entre les organitzacions des de l’any passat M

D. R. Àrea Monogràfics

a Xarxa Laboral del Raval va néixer l’any 2007, impulsada i coordinada per la Fundació Tot Raval, i fruit d’un grup de treball centrat en l’ocupació en què participaven els serveis laborals de diferents entitats del Raval i en què es detectaven les seves necessitats i les de les empreses i s’acordaven línies d’actuació en matèria de formació, informació, etcètera. Prèviament, l’any 2002, s’havia elaborat el projecte Objectiu: l’ocupació al Raval, amb què es pretenia vincular el teixit associatiu i d’inserció sociolaboral amb la xarxa empresarial del Raval. El principal objectiu de la Xarxa és oferir sortides professionals a les persones en risc d’exclusió social que vulguin accedir al mercat de treball mitjançant la suma d’esforços, l’optimització dels recursos i l’intercanvi d’informació entre les entitats de formació i inserció laboral que treballen al barri. Actualment, la Xarxa Laboral del Raval està formada per més de 20 entitats de l’àmbit ocupacional, i la seva activitat gira al voltant de dos grans eixos: la coordinació i la dinamització entre les entitats i la intermediació externa. La coordinació es fa mitjançant reunions plenàries mensuals i de grups de treball específics. En les reunions mensuals hi participen totes les entitats per detectar necessitats, discutir i aprovar les línies d’actuació i establir els protocols de treball conjunt. I en els grups de treball es dissenyen i desenvolupen accions més concretes en àmbits com el de la prospecció d’empreses, l’autoocupació o el sociojurídic, entre altres.

Acte d’entrega dels Premis a l’Excel·lència Empresarial.

els premis PONT DE COMUNICACIÓ Pel que fa a la intermediació externa, la Xarxa actua com a pont de comunicació entre les entitats de formació i inserció i els diferents agents socials, com l’empresariat, l’Administració pública i la ciutadania. En aquest sentit també es porta a terme una important tasca de sensibilització i difusió dels principis de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Així, s’invita les empreses a col·laborar activament en la millora social de l’entorn i es fomenta l’establiment de convenis de col·laboració que afavoreixin la inserció sociolaboral dels diferents col·lectius amb què treballen les entitats de la Xarxa. Entre els convenis de col·laboració destaca el que es va establir l’any passat amb la Fundació Barcelona Comerç (FBC), entitat que coordina els eixos comercials de la ciutat. Per respondre a les necessitats dels establiments comercials es va acordar la creació d’uns

SOCIALMENT RESPONSABLES COM A RECONEIXEMENT a les empreses que contribueixen activament i de manera voluntària a la millora social, econòmica i ambiental de l’entorn mitjançant la col·laboració amb les entitats membres de la Xarxa, l’any passat es van crear els Premis a l’Excel·lència Empresarial. Els guardons reconeixen les empreses socialment responsables en tres categories: institució sociocultural, empresa i agrupació empresarial. Els premiats van ser el Museu Marítim de Barcelona, l’Hotel Espanya i la Fundació Barcelona Comerç, i van rebre una menció especial el Gran Teatre del Liceu i el quiosc El Mundo.

cursos formatius de dependents de comerç i es van dissenyar conjuntament els continguts de la formació responent a les necessitats expressades pels comerciants. El resultat d’aquesta col·laboració va permetre formar més de 50 persones, gairebé el 80% de les quals van aconseguir ser contractades i introduir-se en el món laboral. L’èxit de l’acord ha fet que el conveni hagi estat renovat aquest any i que s’hagin emprès noves accions formatives. El president del patronat de la Fundació Barcelona Comerç, Joan Mateu, es mostra satisfet amb aquesta col·laboració: “La feina que fa la Xarxa és d’un gran nivell, el que fan és gairebé únic. Tot el que hem fet fins ara amb ells ha sigut positiu, i això va deixant pòsit; a poc a poc anem obrint un camí que és necessari”, destaca. La Xarxa també ha firmat recentment un conveni amb el Gremi d’Hotels de Barcelona. Focus, productora teatral i d’esdeveniments, Zal i Codec són altres em-

coordinació interna

TRASPÀS D’INFORMACIÓ LA COORDINACIÓ, el treball en xarxa i l’optimització de recursos han marcat des dels seus inicis les activitats de la Xarxa, que des de l’any passat compta amb una nova eina, una web pròpia (www. xarxalaboralraval.org). Aquesta plataforma té la capacitat de registrar ofertes de treball (gestió on line de les ofertes, registre de candidats i seguiment del procés d’inserció), cursos de formació, notícies (registre d’informacions relacionades amb l’actualitat de les entitats o del sector) i pràctiques (es registren les dades de les empreses que acullen pràctiques i els participants).

preses que col·laboren amb la Xarxa. La Xarxa també té una presència activa en esdeveniments relacionats amb el món laboral, com la Fira del Treball de Ciutat Vella i en diferents òrgans consultius i espais de participació impulsats per les administracions, com la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona, entre altres. MEMBRES DE LA XARXA Les entitats que estan englobades dins de la Xarxa Laboral del Raval són les citades a continuació: la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR), l’Associació Estel Tàpia, la Fundació SURT, l’Associació per a joves TEB, l’Associació Ravalnet, l’Associació Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, la Fundació Escó, Ravaltext, Càritas, CO Joan Salvador Gavina, Probens, USOC, USOC-AFPES, l’Associació Sociocultural Ibn Batuta, El Lloc de la Dona, Anem x Feina, Impulsem SCCL, la Fundació Èxit, Creant, Servei Solidari i la Fundació Tot Raval.2

Projecte comunitari

Formació per a dones

L’Associació Sociocultural Ibn Batuta, El Lloc de la Dona, la Fundació Escó i la Fundació SURT desenvolupen el programa de formació tècnica per a dones en risc d’exclu-

sió dins del programa CAM Raval, que inclou els cursos d’ajudant de cuina i d’operària de neteja amb pràctiques en empreses. L’objectiu d’aquest projecte se centra a ca-

La RSC incumbeix el conjunt de la societat

pacitar les dones en aquelles competències personals, professionals i transversals que els facilitin una entrada al mercat laboral en condicions de permanència.

UN DENS TEIXIT ASSOCIATIU ACTUA AL BARRI

El Raval ofereix opcions formatives i d’inserció laboral

a responsabilitat social compartida (RSC) és un concepte que inclou tota la societat. Aquest concepte s’allunya del que és políticament correcte perquè a tots els agents socials se’ls demana que coparticipen en el compromís, sabent per endavant que aquesta resposta no pot ser simètrica. Les organitzacions socials que medien en els processos de reinserció assumeixen una quota important de responsabilitat perquè estan acompanyant la persona exclosa que s’inclogui i, per tant, aquestes també han d’assumir la seva responsabilitat perquè aquest procés sigui possible: que assisteixi als itineraris de formació, que tingui continuïtat en els processos d’adquisició d’experiència laboral, etcètera, i, el més important, que es vegi inclòs en la societat a què pertany. El pas de l’exclusió a la inclusió només és possible si els que són a dins fan un espai als que són a fora. Per als inclosos aquest espai ja s’ha obtingut a través del procés de socialització que atorguen la família, l’escola, la feina i les xarxes socials generades pels tres pilars bàsics que sustenten la vida social. L’exclusió és el fora, el treball de reinserció social i laboral és treballar el dins. Les entitats que treballen les esferes fora-dins adquireixen el gran repte de proposar un marc, amb un itinerari que flueix sobre eixos de flexibilitat-comprensió-fermesa perquè puguin sortir del mateix marc d’exclusió i passar a un altre marc, el de la inclusió, que també té les seves arestes, com, per exemple, la de la violència simbòlica.

Les entitats impulsen un ampli ventall de cursos, pràctiques en empreses, projectes d’autoocupació i serveis complementaris Els programes es dirigeixen a col·lectius vulnerables a nivell sociolaboral M

JULIO MAYA Àrea Monogràfics

n els últims 20 anys el Raval ha viscut importants transformacions que han millorat considerablement la qualitat de vida dels seus habitants. No obstant, el barri del Raval segueix tenint un dels nivells de població desocupada més elevats de la ciutat de Barcelona. Aquest fet s’ha vist agreujat per la crisi, cosa que ha provocat un augment de la demanda de formació ocupacional i d’ajudes en el procés d’inserció laboral. El Raval compta amb un important teixit associatiu que dedica bona part dels seus esforços a la integració laboral de persones en situació de vulnerabilitat. Una bona formació i un adequat acompanyament són una de les bases d’aquesta inserció, i per això les entitats dediquen part dels seus programes a oferir cursos, així com serveis complementaris i el seguiment directe de cada cas. Pel que fa a la formació, diverses entitats ofereixen cursos sobre diferents sectors i dirigits a diferents col·lectius. L’equip territorial de Ciutat Vella-Poblesec de Càritas juntament amb la Fundació Migrastudium, organitzen cursos d’electricitat i lampisteria en què, a més d’oferir el coneixement d’aquestes matèries, es treballen també hàbits socials com la puntualitat, la seguretat en el treball, el treball en grup i l’autoestima, entre altres aspectes. L’Associació Sociocultural Ibn Batuta ofereix cursos de llengua catalana i de llengua castellana i de suport a la recerca de feina, entre altres. Per la seva part, l’associació El Lloc de la Dona ofereix actualment la possibilitat de

formar-se com a auxiliar d’infermeria en geriatria i en gerontologia. L’Aula de Formació Professional i Estudis Socials (AFPES), vinculada al sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), realitza cursos de formació ocupacional, projectes i tallers d’interès social i laboral, acompanyats de pràctiques en empreses dirigits a dones, gent gran, treballadors en actiu, persones en atur, immigrants i col·lectius d’exclusió social. La formació i la inserció social i laboral també és una de les línies de treball del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, que ofereix als joves formació com a ajudants de cambrer i com a venedors, entre altres opcions. Per un altre costat, Fundació Èxit treballa en la inserció sociolaboral de joves en risc d’exclusió social a través de programa innovadors i en xarxa amb altres entitats. Un exemple és la Formació Dual, un programa en què les empreses participen activament en la formació dels joves a través d’un voluntariat especialitzat, definint i executant elles mateixes els continguts especialitzats en el seu sector. DIFERENTS ÀMBITS Impulsem SCCL permet als seus usuaris formar-se en àmbits com el de les reformes, els oficis artesanals, la fusteria, la confecció, la jardineria i l’hoteleria. La Fundació Surt facilita la incorporació de les dones al mercat de treball afavorint la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits i especialment en el laboral. Per això aborda la millora de l’ocupabilitat de les dones mitjançant la definició del projecte professional i el desenvolupament de competències a través d’itineraris d’orientació, formació ocupacional i mediació amb empreses, incidint en aquells factors de gènere que generen desigualtat. Així mateix, aquesta entitat gestiona Ravaltext, una empresa d’inserció social sense ànim de lucre dedicada als retocs de peces de roba, mostraris i confecció tèxtil. L’Associació per a joves Teb imparteix formació d’auxiliar de muntatge i

la tribuna Carme

CAPDEVILA CONSELLERA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

CIUTADANIA PLENA n temps com els actuals, cobrir les necessitats bàsiques és, per a moltes persones, una carrera d’obstacles. Especialment per a les que no tenen feina. Més, encara, per a les que ni tan sols tenen una autorització per trobar-ne. Per a totes elles, pagar el lloguer o fins i tot fer la compra pot significar un esforç massa gran per poder pensar en la integració. ¿Com podem demanar a algú un esforç en convivència i participació social quan tota la seva atenció està concentrada a sobreviure? El Govern català vol una ciutadania forta davant els moments desfavorables. Des de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania entenem que la formació professional i la integració sociolaboral són les vies més ràpides per aconseguir-ho. Per això donem suport a entitats de tot Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de les persones amb risc d’exclusió social. El Raval acull moltes d’aquestes accions, ja sigui a través de subvencions a entitats, a l’ajuntament o amb els projectes pilot que promovem de la mà del teixit associatiu del barri, com el Programa de Reagrupament i Treball. Hem construït així una plataforma per a l’accés equitatiu al mercat de treball, per a la progressió social, per a l’obtenció d’una autonomia més gran que permeti a tothom exercir els drets i els deures d’una ciutadania plena.2

manteniment d’equips informàtics per a joves de 16 a 24 anys amb pràctiques en empreses, així com tallers per millorar la inserció laboral, com els d’iniciació a l’ofimàtica, internet i correu electrònic i tallers multimèdia (ràdio, vídeo, web i blocs). A Estel Tàpia es forma persones en situació d’exclusió social ensenyant-los treballs de manipulació i serveis per a empreses, institucions i entitats i l’elaboració de diversos productes. AJUDAR EN EL PROCÉS La majoria d’entitats no es dediquen només a impartir formació ocupacional, sinó que també s’impliquen en tot el procés d’inserció laboral. Així, ofereixen diversos serveis, com assessorament jurídic, acompanyament en la recerca de treball o cursos de català i de castellà, entre altres. L’entitat Anem per Feina treballa en la inserció laboral de dones amb especials dificultats que s’enquadra en un pla de treball més ampli que té com a principal objectiu la seva inclusió o la millora de la seva ubicació social. Així mateix, treballen per a la professionalització del servei domèstic i de l’atenció de persones a domicili. Ravalnet compta amb el projecte Club de Feina, un servei dirigit a aquelles persones que necessiten ajuda per elaborar el seu currículum amb fotografia digital, i a les quals se’ls ofereix un espai on poden consultar ofertes laborals per internet i fer trucades telefòniques per concertar entrevistes de treball. També reben assessorament per aprendre com anar a una entrevista, com buscar feina en els diaris o com fer una trucada de recerca de feina. Pel seu costat, la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina es dirigeix als més joves a través del Punt d’Informació i Orientació, un espai on cada usuari disposa d’un itinerari propi i integral en què és acompanyat per un educador en el seu procés d’incorporació al món laboral. A la Fundació Escó fan una tasca prèvia i complementària a la inserció

A dalt, dues activitats de formació d’entitats del barri. A sota, membres de la Xarxa Laboral del Raval i estand a la segona Fira del Treball de Ciutat Vella d’aquest any.

laboral ajudant amb els seus projectes les persones a qui atenen a recuperar la confiança en si mateixes i a oferir-los estabilitat i millorar la seva autonomia i es coordinen amb les entitats que realitzen cursos de formació o itineraris d’inserció laboral. Així mateix, ofereixen assessoria jurídica en diversos àmbits. El servei d’atenció sociolaboral SATI, de Probens, també ofereix assessorament jurídic, borsa de treball, formació bàsica de català i castellà i tallers de recerca de feina per internet (pàgines web i gestió de correu electrònic), entre altres. La USOC, a través del seu projecte Inclusoc, ofereix tallers d’inserció laboral i currículums, borsa de treball, assessorament i mediació sociolaboral i també assessorament jurídic i d’estrangeria. RECOLZAR ELS EMPRENEDORS Entre les iniciatives que es porten a terme al barri en matèria laboral també hi ha les dedicades a l’autoocupació. Una de les entitats que impulsen aquestes iniciatives és la Fundació Servei Solidari, a través del Programa d’Emprenedoria, que inclou els projectes Espai

la tribuna

Itziar GONZÁLEZ REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

REDIBUIXAR EL TERRITORI a canviat tant el barri del Raval en els últims anys, i és tan diferent la seva realitat de la imatge que tothom es fa d’aquest territori, que no puc evitar afirmar que avui dia una de les qüestions estratègiques d’aquest barri passa per tornar-se a reconèixer, ja que està una mica desdibuixat. Paradoxalment, i malgrat formar part de Ciutat Vella i estar present contínuament en l’anomenada opinió pública, aquest és un territori bastant desconegut. El Raval és un barri amb un alt índex de població jove que es caracteritza perquè té un elevat percentatge de població immigrada. Més de 170 nacionalitats configuren la gran riquesa i dinamisme cultural d’aquest barri, pràcticament la meitat de la població.

Però quan pensem en població immigrada no podem oblidar en cap moment el gran pes que tenen a Ciutat Vella també algunes nacionalitats europees, com la francesa o la italiana. Aquesta és la fotografia d’un barri en el qual els seus veïns, però també totes les persones que treballen aquí, han d’assumir que viuen en un lloc privilegiat, on l’intercanvi cultural i econòmic es produeix de forma constant. Un lloc estratègic des del punt de vista vital, des del punt de vista econòmic i des del punt de vista polític. En aquest context, s’ha de tenir molt clar que és el moment de plantejar un nou repte, un nou projecte estratègic que permeti iniciar un nou pas de gegant cap al futur i que posi en

marxa un nou cicle vital a Ciutat Vella. Aquest nou pla estratègic ha de començar amb un gran pacte entre la societat civil, els agents econòmics i socials i l’Administració. Ciutat Vella, i per tant el Raval, necessiten generar noves complicitats. El sector privat, si vol invertir en Ciutat Vella, no es pot mostrar indecís, ho ha de fer bé. En segon lloc, Ciutat Vella i sobretot el Raval han d’analitzar com es relacionen amb el seu front marítim, és a dir, amb les zones del port (que són un dels seus grans actius econòmics) i a partir d’aquí iniciar una nova transformació en la qual tot aquest sector sigui el gran eix connector dels dos pulmons verds que envolten Ciutat Vella: Montjuïc i la Ciutadella.2

Emprèn i Escola d’Emprenedors. El primer ofereix assessorament i acompanyament per a la posada en marxa d’un projecte d’autoocupació, des de la formulació de la idea fins a la recerca de finançament i legalització de l’activitat, així com el seguiment durant el període de consolidació del negoci. L’Escola d’Emprenedors és un projecte complementari a l’anterior que ofereix formació i capacitació en gestió empresarial i en habilitats comercials. Creant SCCL és una altra de les entitats que ofereixen ajuda als emprenedors a través d’un itinerari d’inserció sociolaboral que inclou mòduls formatius en gestió de l’economia bàsica, acompanyament en l’elaboració del pla d’empresa, pla financer i recerca de finançament, formació en la creació de cooperatives i seguiment individualitzat de cada cas. Finalment, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, a més del seu servei d’intermediació laboral, també ofereix assessorament en autoocupació per a la realització del pla d’empresa i la posada en marxa del projecte, així com assessorament en microcrèdits per al seu finançament.2

UN TEMA PENDENT Un dels obstacles més seriosos de reinserció en persones excloses és que la seva situació està directament vinculada a la petició d’ajudes socials bàsiques com a únic eix d’acció, i aquest dret, que atorga l’Estat de benestar, es converteix en un dret passiu que posa constantment tàpies a la possible reinserció. ¿Per què un dret pot obstaculitzar? Perquè no s’exerceix cap intercanvi social. És un acte passiu que genera dependència, i que sovint no treballa la responsabilitat social de les persones que accedeixen a l’ajuda. ¿Per què continuar treballant en processos d’inclusió? Per diverses raons. Una d’elles és el punt de partida de la població exclosa: per a l’exclòs la societat és, amb justícia o no, la que l’exclou. I aquest és el primer escull pel qual s’ha de començar a treballar en els processos de reinserció. Segon, perquè l’exclusió social sustenta en les seves arrels la diferència com a valor negatiu, cosa que impedeix, en principi, l’accés al pla de la inclusió. La persona exclosa és víctima de rebuig constant. La societat se sol assentar i generar capes de contenció per controlar el que s’escapa de la seva normativa, així s’estableix una diferència no explicitada que separa activament i constantment: el que és considera social del subsocial, l’ordre i el desordre, el món respectable i la marginació, configuren un fora i l’exclusió del qual reforça secretament la identitat dels que pertanyen a l’endins.2 Rocío Elvira Membre de la Xarxa Laboral del Raval

el record

Homenatge a Joan Amades

Raval (s) és un festival obert i participatiu que dóna a conèixer algunes de les moltes facetes de la vida cultural al barri, un projecte que fomenta els vincles entre organitzacions i persones, i potencia la creació

d’accions culturals conjuntes. Els protagonistes del festival són els veïns i les organitzacions que dia a dia viuen en aquest barri, que el construeixen i que creuen en la cultura com a motor de transformació social, genera-

dora de convivència i diàleg. Aquest any, amb motiu de la celebració de l’Any Amades, el festival vol rendir un petit homenatge a la tasca d’aquest etnòleg i folklorista que va néixer al barri del Raval. ELS ESCENARIS

Canvi d’ubicació

Un festival per a tothom

Recollint la petició expressa d’alguns veïns de la rambla del Raval que sol·licitaven al districte que no se celebressin les activitats programades a la rambla del Raval, en l’última reunió preparatòria del festival la comissió organitzadora, formada per gairebé 100 entitats i veïns, va prendre la decisió que les activitats inicialment previstes per a aquest espai es traslladessin a una altra ubicació: la plaça dels Àngels. Tot i que la voluntat de la fundació ha estat intentar arribar a un consens amb aquest grup de veïns, no ha estat possible i s’ha hagut de traslladar l’activitat. Fonts de la comissió organitzadora de Raval(s) declaren: “Les entitats, les organitzacions i els veïns que participem en el festival i en altres actes culturals del barri, com la festa major, la Mercè, o Sant Jordi, manifestem que la rambla del Raval és un espai públic, amb dret a ús per part de tothom, respectant, tal com ja es fa en les programacions, el descans dels veïns”. Les mateixes fonts creuen que “la feina que fan més de 100 entitats del barri i la població del Raval –els nens i nenes, l’alumnat, els joves, la gent gran– s’ha de respectar i fer visible a la resta de Barcelona per trencar amb els prejudicis i les imatges negatives que estan difonent molts mitjans”. Des de la comissió consideren que la rambla del Raval és un espai ampli i cèntric, molt adequat per a la realització d’actes socioculturals i, des d’una bona entesa amb el veïnat, és possible oferiractivitats per a tothom, amb uns horaris i una concentració adequats i respectuosos.2

La 7a edició del festival Raval(s) invita els veïns i els visitants a descobrir diferents facetes del barri a través d’un programa ple d’activitats

Dijous 12 de novembre

Espai: Diferents locals del barri.

Concert de corals infantils 12.00 a 13.30 h Concert en què participen diferents corals de les escoles i CEIP del Raval, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Joan Amades. Organitza: L’Escola de Músics. Espai: Parròquia de Sant Agustí (plaça de Sant Agustí, 2).

Igual-Dá 21.00 h Espectacle de teatre clown que invita a fer una reflexió al voltant dels rols de virilitat i feminitat. Organitza: The Clownies. Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Reina Amàlia, 3).

Itaka saludable 15.00 a 20.00 h Els joves del projecte Itaka s’encarregaran de fer tallers per als més petits sobre hàbits alimentaris. Organitza: Itaka al Raval. Col·laboren: Marsans, BarcelonaReykjavik, L’Hortet, Biocenter. Espai: Plaça dels Àngels.

Divendres 13 de novembre Itaka saludable 10.00 a 20.00 h Taller d’alimentació per als més petits. Organitza: Itaka al Raval. Col·laboren: Marsans, BarcelonaReykjavik, L’Hortet, Biocenter. Espai: Plaça dels Àngels.

Un Tenorio de andar por casa 20.00 h Una obra de teatre en clau còmica protagonitzada per la gent del barri. Organitza: Associació de Comerciants i Veïns del carrer de la Cera. Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Reina Amàlia, 3).

Taller: Biografia en moviment 14.00 a 18.00 h Taller de muntatge que pretén explorar la creativitat a través de diferents disciplines artístiques. Al final (21.00 h) es farà una mostra del resultat de l’activitat. Espai: Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56).

Mapa del tresor 20.00 a 21.00 h Taller obert a tothom, de caràcter reflexiu, que té com a propòsit oferir eines per definir metes i objectius personals i professionals. Organitza: Casa Eslava. Espai: Casa Eslava (carrer de l’Est, 1).

Obra de teatre-fòrum: De trapella a dona 18.00 a 19.30 h A partir de les experiències d’una nena d’11 anys en el moment del seu despertar a la sexualitat, es veurà com es tracta aquest tema a casa seva. Organitza: Forn de Teatre Pa’Tothom. Espai: IES Miquel Tarradell (carrer dels Àngels, 1 bis).

Cicle de música acústica 20.00 a 23.00 h Consulteu la programació al punt d’informació i a la web de Tot Raval (www.totraval.org). Organitza: Associació de Comerciants de la Rambla del Raval i adjacents.

La Leo ens apropa al món màgic de Joan Amades 19.00 a 20.00 h La bibliotecària intergalàctica del Raval ens acostarà al món màgic recollit per Joan

LA DIVERSITAT MUSICAL REFLECTEIX LA RIQUESA CULTURAL DEL BARRI

UN CONCERT DE GOSPEL PORTARÀ LA MÚSICA NEGRA FINS AL RAVAL ELS JOVES ORGANITZEN UN CONCERT DE HIP-HOP PER DISSABTE

Amades a través de jocs de paraules i personatges de l’imaginari català. S’hi inclouran projeccions fetes durant el taller d’animació realitzat pels nens del Raval. Organitza: Xarxa de Lectura del Raval. Espai: Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47). Taller de percussió-teatre-break per a joves 19.00 a 20.00 h Una demostració que es poden picar i ballar versos de Shakespeare. Organitza: Xamfrà-Centre de Música i Escena. Espai: Xamfrà (carrer de Tàpies, 9). Concert de gospel 19.30 a 20.30 h El Jove Cor Gospel del Conservatori del Liceu ofereix un emotiu concert. Organitza: Conservatori del Liceu. Espai: Plaça dels Àngels. Bollywood show 20.30 h Espectacle de ball molt alegre, ple de ritme i vitalitat, que té les arrels en la dansa tradicional hindú. Organitza: Shere Panjab Banghra Group. Espai: Xamfrà (carrer de Tàpies, 9). Cicle de música acústica 20.00 a 23.00 h Consulteu la programació al punt d’informació i a la web de Tot Raval (www.totraval.org). Organitza: Associació de Comerciants de la Rambla del Raval i adjacents. Espai: Diferents locals del barri.

Diferents activitats organitzades en l’última edició del festival.

Es projectaran les animacions realitzades per nens del Raval. Organitza: Xarxa de Lectura. Espai: Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47). Jocs gegants, Circ Dux, La Caseta del Barri i Tutti Frutti al Raval 11.00 a 14.00 h Activitats dirigides a nens i adults. Espai lúdic amb jocs gegants, acrobàcies i números de circ, activitats de cuina, tallers per a dones, performances i moltes coses més. Organitza: Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris i Taula de Mediació Folch i Torres. Espai: Plaça de Folch i Torres. Taller de tècniques de bellesa de tot el món 11.00 a 14.00 h Organitza: Assoc. Sociocultural Ibn Batuta. Espai: Plaça de Folch i Torres.

Dissabte 14 de novembre

Dóna-li veu a la SuperWomanShiva 11.00 a 14.00 h Organitza: Taller d’Idees Barcelona. Espai: Plaça de Folch i Torres.

Projeccions d’endevinalles Joan Amades 10.30 a 14.00 h

Taller de realització de titelles d’estil clàssic català 11.00 a 14.00 h

Les marionetes s’inspiren en Joan Ama- MOLTS ACTES COMBINEN des. Posteriorment, es farà un especta- ENTRETENIMENT I EDUCACIÓ cle en commemoració del 50 aniversari de la mort del folklorista. Organitza: Acuma. Espai: Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47). Roda de capoeira 13.00 a 14.00 h La capoeira és una barreja de dansa i lluita originària dels esclaus africans del Brasil colonial. Organitza: Ass. Capoeira Canigó. Espai: Plaça dels Àngels. Concert dels cors del barri 17.00 a 18.30 h Cançons populars interpretades per diversos cors del barri. Organitza: L’Escola de Músics i JPC, Coral Puigmal, Centre Filipí Tuluyan-San Benito, Casal Municipal de Gent Gran Josep Tarradellas, Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta, Món Raval i Agrupació Coral Recreativa Les Flors de Maig. Espai: Església de Sant Agustí. Festival AKA Raval 09 17.00 a 21.00 h Actuacions dels joves del Raval: Hip-hop emetis, Fat skuru & the spartans, Xino xl,

ESPECTACLES COM ‘PERE I EL LLOP’ CONVIUEN AMB ALTRES DE MÉS ALTERNATIUS EL PROJECTE ITAKA SE CENTRA EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I L’AUTOIMATGE

Crack b, Proco, Imran, Drako + dj Albon, Barna sucia, Kunta k, Arg i Michael Jackson (Bcn). Organitza: Associació per a Joves Teb/Ravalnet. Espai: Plaça dels Àngels. Collage musical 17.30 h Jam session amb músics de diferents orígens. Organitza: La Trifulca Associació Cultural i Tot Raval. Espai: Entrada dels Jardins de Rubió i Lluch (pel carrer del Carme). Pere i el llop 18.30 h Adaptació infantil de l’òpera de Serguei Prokófiev. Organitza: Gran Teatre del Liceu. Espai: Església de Sant Agustí (plaça de Sant Agustí, 2). En mi habitación 20.00 h i 21.30 h Performance del grup Mansipeus. Organitza: Proveeduría Cultural El Colmado. Espai: Entrada dels jardins de Rubió i Lluch (pel carrer del Carme). Edinne Saïd

20.00 a 21.00 h Organitza: Associació per a Joves Teb/Ravalnet. Espai: Plaça dels Àngels. Cicle de música acústica 20.00 a 23.00 h Consulteu la programació al punt d’informació i a la web de Tot Raval (www.totraval.org). Organitza: Associació de Comerciants de la Rambla del Raval i adjacents. Espai: Diferents locals del barri. Espectacle Esto no es magia 20.30 h Una hora de misteri i humor a càrrec de Nicolás Acevedo i Pablo Navarro. Organitza: Almazen. Espai: Entrada dels jardins de Rubió i Lluch (pel carrer del Carme).

Diumenge 15 de novembre Cuentos de la noche estrellada 10.30 a 11.30 h Lola és una pallassa que dóna voltes pel món amb la seva petita maleta de cartró... ¿Què hi ha dins de la seva maleta?

Passa a la pàgina següent >>>

TALLERS

Creativitat sense edats Aquest any l’oferta de tallers s’amplia també als adults, amb activitats com Mapa del tresor, que té com a finalitat oferir eines per definir metes i objectius personals i professionals i que se celebrarà a la Casa Eslava (carrer de l’Est, 1). A la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56) hi tindrà lloc Biografia en moviment, un taller on explorar la creativitat a través de diferents disciplines artístiques. I a la plaça de Folch i Torres les dones podran aprendre els millors trucs de bellesa amb Tècniques de bellesa d’arreu del món.2

Participants en alguns dels actes que es van celebrar l’any passat amb motiu del festival.

Tallers i cercavila per a la clausura L’assistència a algunes activitats està supeditada a la reserva prèvia i a la disponibilitat d’entrades <<< Ve de la pàgina anterior

Organitza: Proveeduría Cultural El Colmado. Espai: Plaça dels Àngels. Taller: Un món de pans 10.30 a 14.00 h Espai: Associació Sociocultural Ibn Batuta. Espai: Plaça dels Àngels. Taller: Pinta’m el Raval 10.30 a 14.00 h Per a nens d’entre 3 i 10 anys. Organitza: Associació Sociocultural Ibn Batuta. Espai: Plaça dels Àngels.

10.30 a 14.00 h Per a nens d’entre 3 i 10 anys. Organitza: Centre Bolivià Català. Espai: Plaça dels Àngels. Taller: Maquillatge clown 10.30 a 14.00 h Organitza: Almazen. Espai: Plaça dels Àngels. Taller: Xapes i imants 10.30 a 14.00 h Organitza: Impulsem SCCL. Espai: Plaça dels Àngels.

les reserves

PLACES LIMITADES Fins avui es poden reservar les places per a les activitats que així ho requereixen: itineraris Dones i Raval, Antic Hospital de la Santa Creu, Raval i Eixample, dues construccions de la ciutat, El bus del barri; visites guiades al CCCB, el Museu Marítim, el Macba, l’Arts Santa Mònica, el Liceu, el monestir de Sant Pau del Camp i portes obertes al Palau Güell; taller Mapa del tresor; obres de teatre del Romea i del Teatre del Raval. Més informació: www.totraval.org i 93.442.68.68.

Taller de disfresses 10.30 a 14.00 h Per a nens d’entre 7 i 12 anys. Organitza: Assoc. Cultural Can Brasil. Espai: Plaça dels Àngels. Taller de percussió 10.30 a 14.00 h Per a nens d’entre 7 i 12 anys. Organitza: Assoc. Cultural Can Brasil. Espai: Plaça dels Àngels.

Taller d’Idees Barcelona. Recorregut: Plaça de Castella, carrer de Valldonzella, carrer de Montalegre, carrer d’Elisabets, carrer del Doctor Dou, carrer del Carme, plaça de Joan Amades, carrer d’Egipcíaques, carrer de l’Hospital, carrer d’Aurèlia Capmany, carrer de Riera Alta, carrer de la Lluna, carrer de Ferlandina i, finalment, plaça dels Àngels. Actuació de la Raval(s) Band i la Jove Big Band Taller de Músics 13.00 h Organitza: L’Escola de Músics i JPC i Taller de Músics. Espai: Plaça dels Àngels.

Cercavila 11.30 a 13.00 h Amb la participació dels Bouets i la Vaqueta del Raval, els capgrossos i la Diablada Boliviana, acompanyats de la SuperWomanShiva i la batucada Sambao. Organitza: L’Escola de Músics i JPC, Almazen, AIPCC, Associació de Veïns Taula del Raval, Centre Bolivià Català i

Así es Bolivia, amb el grup Tinkuna 14.30 h Organitza: Centre Bolivià Català. Espai: Plaça dels Àngels.2

Taller: Flors del món

Jocs de tot el món i jocs psicomotrius 10.30 a 14.00 h Activitats per a nens d’entre 3 i 10 anys. Organitza: Projecte Infància del Raval. Espai: Plaça dels Àngels.

ACTIVITATS COMMEMORATIVES

REFLEXIONS

VISITES GUIADES I ITINERARIS

TEATRE

DOCUMENTALS

En honor a Amades

Sobre la immigració

Oberts al barri

Boxejadors i poetes

Curts i videoart

Amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la mort de Joan Amades (etnòleg i folklorista nascut al Raval), el festival ofereix un gran nombre d’activitats. La mostra El Quixot dels Ignorants, que es podrà visitar al pati de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), mostra els materials que Amades va reunir al llarg de la seva vida sobre el famós personatge de Cervantes. El pati de l’IEC també serà l’escenari del taller i l’espectacle de marionetes La rondalla d’en Joan Amades i de l’activitat La Leo ens apropa al món màgic d’en Joan Amades. L’homenatge es completarà amb una cercavila i un concert de cors infantils a l’església de Sant Agustí.2

Dues de les mostres programades pel festival centren el seu interès en la immigració. A Històries d’un viatge –organitzada pel Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43) amb el patrocini de la CAM Obres Socials– es mostrarà l’aspecte humà de la immigració i es reflexionarà sobre ell a través de diferents experiències personals. L’exposició fotogràfica Destinació Elinkine –al Servei Civil Internacional (Carme, 95)– mostrarà la ruta que milers d’emigrants subsaharians fan cada any fins a la costa senegalesa travessant Burkina Faso, Mali i el Senegal fins a arribar a un dels punts de sortida de les piragües que els portaran fins a les costes espanyoles.2

Els principals equipaments culturals del Raval obriran les seves portes amb diferents activitats dirigides a tot el món: visites lliures i guiades a les diferents exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Marítim i l’Arts Santa Mònica, així com una àmplia varietat d’itineraris dins del barri amb diferents temàtiques organitzats per l’Institut Català de les Dones, el CCCB, la Fundació Tot Raval i Transports Metropolitans de Barcelona. També hi haurà la possibilitat de conèixer l’interior del Gran Teatre del Liceu i el Palau Güell, així com passejar pel monestir de Sant Pau del Camp.2

Dos dels teatres del Raval ofereixen part de la seva programació durant el festival. Un és el teatre Romea (Hospital, 51), que presenta l’obra Urtain, un retrat de la vida del boxejador espanyol durant els anys 60 i 70 del segle XX, i l’altre és el Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), on es representa Boris Vian, parlem-ne, un espectacle de cabaret literari on personatges anònims introdueixen els espectadors en el pensament del polifacètic autor Boris Vian, mitjançant els seus poemes parlats i cantats. Per assistir a qualsevol d’aquestes dues obres és necessari reservar prèviament. Les entrades estan limitades i només se’n poden reservar dues per persona.2

El cine documental i el videoart també compten amb un espai important dins del festival. Arxius OVNI presenta, dijous 12 i dissabte 14 –de 20.00 a 21.30 hores– i divendres –de 19.30 a 21.30 hores– a l’espai de la Proveeduría Cultural El Colmado, una selecció de curts i documentals de diferents països, en què l’heterogeneïtat, la contradicció i la subjectivitat són els seus principals valors. Per la seva part, VOID Videoclub ofereix, dissabte 14, de 20.00 a 23.00 hores al CCCB, la mostra de curtmetratges Betting on Shorts 2009, que es projectarà de manera simultània en diferents capitals europees.2

L’OPINIÓ DE LES PERSONES QUE VIUEN EL DIA A DIA DEL BARRI

PER V.F / X. D.

Treballant per crear ocupació al Raval Empresaris i empleats expliquen com ha estat la seva experiència d’inserció a través de la Xarxa Laboral. Tots la valoren com a positiva, per la personalització i l’assessorament integral que reben

D“Les persones que vénen de les

D“Hem recomanat la Xarxa

entitats ho fan amb una formació i una actitud de compromís”

a altres comerciants. N’estem molt satisfets”

HOTEL BARCELÓ RAVAL

Nadia KHAMLICH

DIRECTOR

TREBALLADORA

am obrir l’hotel fa just un any, i des del principi vam començar a treballar amb la Fundació Tot Raval i amb la Xarxa Laboral, i l’experiència ha estat molt bona. Crec que la Xarxa funciona bé perquè no és simplement un lloc on va la gent que vol buscar feina al barri o al districte, sinó que també es fa un treball de formació que és importantíssim perquè tothom pugui accedir al mercat de treball en les mateixes condicions que la resta i ningú en sigui exclòs. Actualment, tenim una cambrera de pis que ha vingut a través de la Xarxa treballant amb nosaltres, i n’estem molt contents. És molt treballadora i responsable. Jo sempre recomano la Xarxa, perquè les persones que vénen d’allà ho fan amb una formació i una actitud de compromís, de puntualitat, amb capacitat de treball, són complidors. També crec que és important el seguiment que se’ls fa”. 2

aig anar a El Lloc de la Dona fa ara uns quatre anys, i allà m’han ajudat molt. Abans d’arribar a l’Hotel Barceló havia estat buscant feina en hotels i restaurants de tota la ciutat, perquè tenia experiència en el sector, ja que havia treballat en hotels i restaurants a Palma de Mallorca. Quan vaig començar a treballar aquí, el mes d’abril passat, estava molt nerviosa, però ara estic molt contenta”.2

QUIOSC EL MUNDO

TETERIA MEDINA AZAHARA

Ismael DESCALZO

BASAR VIDAL

FORN BETLEM

Jon CASADO

Rachid AHMIDOUCH

TUTOR DE LA COOPERATIVA CREANT

EMPRESARI AUTÒNOM

judem els emprenedors a muntar els seus negocis. A la vegada, entre les entitats de la Xarxa ens informem dels casos que tenim i, quan és necessari, els derivem a altres o ells ens els deriven a nosaltres. Intentem tractar els casos amb més sensibilitat que la que reben normalment les persones de fora quan es van a assessorar en temes de finançament a un banc, per exemple. Primer, intentem fer una anàlisi de les competències i les habilitats que té aquesta persona, si realment té un perfil d’emprenedor o bé s’ha de derivar a altres possibilitats d’inserció laboral per treballar com a assalariat. Una vegada vistes les possibilitats de la persona per emprendre, se l’ajuda a fer el pla d’empresa, que intentem adaptar al seu perfil. Els ajudem i els donem suport, però a la vegada fem que es responsabilitzin, que redactin ells mateixos el pla d’empresa. I a partir d’aquí, a través de les obres socials de les caixes i d’altres fundacions, s’intenta aconseguir finançament per a aquests projectes. Intentem donar un assessorament integral”.2

l 2004 vaig presentar el meu projecte a la fundació Un Sol Món i vaig iniciar el procés d’assessorament amb Creant per muntar un negoci de venda d’articles d’artesania importats del Marroc. Va començar a funcionar bé, i tres anys després vam sol·licitar un altre microcrèdit per muntar la teteria, que funciona des de fa dos anys. Abans ho havia intentat pels canals tradicionals, però sempre em deien que no. Una de les qualitats que té aquesta entitat és que no et demanen un aval en diners, sinó que t’exigeixen que l’aval sigui el projecte en si, que tingui una base i que hi hagi una mínima garantia que funcioni. Ells t’ofereixen qualsevol tipus d’assessorament. L’he aconsellat a molta gent. Però és una aventura, i s’han de tenir les idees clares, treballar molt i assumir responsabilitats. No s’ha de perdre la il·lusió per fer coses, s’ha de tenir paciència”.2

Juan Antonio

Héctor Fabio

APARICIO

DÍAZ

ENCARREGAT

TREBALLADOR

experiència és molt positiva. És la primera vegada que treballem amb la Xarxa, i estem molt contents, perquè costa molt trobar persones que s’integrin a la feina i que siguin honestes. De fet, en ocasions anteriors havíem tingut experiències molt desagradables. L’Héctor, en canvi, s’hi ha implicat, s’ha integrat molt bé en la dinàmica del quiosc, està atent, fa fins i tot més del que se li demana, és molt alegre, és un bon company i treballa molt bé, és com un més de la família. Hem recomanat la Xarxa Laboral a altres comerciants, perquè nosaltres n’estem molt satisfets”.2

L’

l meu país em dedicava a les vendes, i quan vaig venir aquí i vaig veure un anunci al diari sobre els cursos de formació en vendes de l’entitat Impulsem, m’hi vaig apuntar. Després vaig fer les pràctiques aquí i a continuació em van contractar. Ja fa més d’un any que treballo al quiosc, i la veritat és que em va molt bé, m’han ajudat molt”.2

D“Després del curs de formació en vendes, em van contractar al quiosc”

Silvia

Marc

GONZÁLEZ

VIDAL

DEPENDENTA

PROPIETARI

o havia acabat un cicle formatiu de secretariat i volia entrar al món laboral, però no tenia el permís de treball. Em van recomanar que anés a informar-me al Casal dels Infants i em vaig apuntar al curs de dependenta. Em va anar molt bé, perquè vaig aprendre moltes coses i em va permetre conèixer gent i fer contactes. Després vaig fer l’entrevista aquí i em van agafar juntament amb una altra companya del curs. L’experiència és molt positiva, jo la recomano, tant per la formació com per aconseguir feina, ja que a la Xarxa et formen i et faciliten molt la gestió dels tràmits burocràtics”.2

a un any i mig ens van proposar que alumnes que estaven fent un curs de dependent al Casal dels Infants fessin pràctiques al local del meu pare. Vam decidir provar-ho, perquè necessitàvem un noi per al magatzem. Va venir l’Óscar i ens el vam quedar. Està fix i ja fa un any que està amb nosaltres. A més, necessitem gent que parli en català, i tots els que han vingut a través de la Xarxa el parlen perfectament. Quan vam obrir la nova botiga vam sol·licitar una noia i ens van enviar la Silvia. Actualment tenim tres persones, dues noies i un noi, contractades a través de la Xarxa, i estem encantats. A més sempre vénen amb un somriure, són molt puntuals, atents, educats i estan disposats a aprendre. L’avantatge de la Xarxa és la proximitat, el tracte directe amb els que la gestionen. S’estableix un contacte molt estret, i nosaltres l’hem recomanat a altres comerciants de la zona”.2

Olga MENA

Ángel ROCAMORA

TREBALLADORA

PROPIETARI

bans d’arribar a la Xarxa vaig estar apuntada en agències de col·locació, però no trobava feina. Gràcies a una amiga vaig conèixer l’associació Anem per Feina i a través d’ells vaig aconseguir aquesta feina. Jo ja tenia formació en forn i cafeteria, perquè havia treballat en una altra empresa del ram. Fa gairebé un any que treballo al Forn Betlem, i m’agrada molt atendre el públic, el tracte amb les companyes i l’empresa, que és molt bona per treballar, i estic tranquil·la. La Xarxa no té res a veure amb altres llocs, on et prenen quatre dades i poc més. Allà et redacten el currículum, t’ensenyen com fer-lo, com buscar feina per internet, i es preocupen per tu, et fan un seguiment, et pregunten si et sents a gust... Són molt amables, t’ajuden molt”.2

mi m’ha anat molt bé. Fa dos anys vaig anar a la Xarxa Laboral, perquè no hi havia manera de trobar gent per treballar al forn, i actualment tinc treballant dues persones que vénen d’allà. L’avantatge de la Xarxa és que coneixen la gent, i l’he recomanat a altres comerciants de la zona. Als clients els agrada la continuïtat, trobar sempre les mateixes persones. Jo no canvio sovint de personal, fora que ells vulguin marxar perquè hagin trobat una altra feina que els interessi més. També tinc la sort de tenir bona gent treballant amb mi”.2

D“A la Xarxa et formen i et faciliten la gestió dels tràmits burocràtics”