Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
1
el raval
MONOGRÀFICS APROXIMACIÓ A LA CONVIVÈNCIA
a destacar
el Periódico
D D
EL PROJECTE La Taula Intercultural del Raval treballa per reforçar els llaços entre comunitats LA FUNDACIÓ Tot Raval suma esforços per optimitzar les accions de millora del territori
“Volem viure junts”
D D
EL FESTIVAL Raval(s) invita a descobrir les múltiples facetes a través d’un programa ple d’activitats LA MIRADA Els que viuen i treballen al barri fan balanç de 10 anys de la rambla del Raval FERNANDO BAGUÉ
2
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
Tot Raval suma esforços per optimitzar els recursos del territori L’entitat treballa per fer del Raval un barri inclusiu, dinàmic i compromès M
JULIO MAYA Àrea Monogràfics
a Fundació Tot Raval es va crear el 18 de març del 2002 com una plataforma d’entitats, institucions, empreses i persones per a la millora de la qualitat de vida del Raval a través del treball en xarxa i de la participació de les organitzacions i la població del barri. Actualment aglutina 60 membres amb la voluntat de sumar esforços per optimitzar les accions que s’estan portant a terme al territori i generar iniciatives que contribueixin a la millora del barri. Així mateix, la fundació compta amb 62 Amics i Protectors, una figura que reconeix totes les organitzacions i persones que participen activament en els projectes comunitaris de la fundació, malgrat no ser-ne membres. La fundació dinamitza diferents espais de treball i participació (patronat, comissions, grups de treball per a projectes, jornades, etcètera) amb l’objectiu d’analitzar conjuntament la realitat del barri i poder oferir solucions de forma consensuada i conjunta, compartint i optimitzant els recursos existents. El treball en xarxa i la generació de sinergies entre les entitats, conjuntament amb l’Administració, repercuteixen positivament en la població en general. Les accions que es desenvolupen tenen un caràcter transversal i un marcat component intercultural, ja que gairebé la meitat del veïnat és d’origen estranger. Es realitzen o s’impulsen projectes referents a la convivència i la cohesió social, el treball en xarxa, l’educació, l’ocupació, el foment de l’associacionisme comercial, la dinamització econòmica i la cultura, entre altres, amb l’objectiu de contribuir a fer del Raval un barri inclusiu, dinàmic i compromès.
L
ÀMBITS DE TREBALL En l’àmbit ocupacional s’impulsa la Xarxa Laboral del Raval, que té com a objectiu exercir de pont de comunicació i treball entre les empreses i les entitats de formació i inserció del territori per oferir una sortida professional a les persones amb dificultats d’accés al món laboral. La Xarxa Laboral del Raval agrupa més de 20 entitats de l’àmbit ocupacional per sumar esforços i optimitzar recursos. A més, Tot Raval forma part del Consell d’Administració de Ravaltext, una empresa d’inserció gestionada per la Fundació Surt, dedicada als retocs de roba per a cadenes i particulars. La fundació també recolza el projecte Norai, una iniciativa cultural de responsabilitat social al voltant de la gastronomia marítima que implica diferents agents socials i culturals del barri del Raval. Es desenvolupa en dos espais del Museu Marítim de Barcelona (MMB): el restaurant cafeteria i el Jardí del Rei. Norai està liderat i impulsat pel MMB, conjuntament amb la cooperativa de segon grau Norai-Raval SCL amb el suport de la Fundació Tot Raval. En l’àmbit social i educatiu es treballen qüestions referents a l’educació, la convivència i la cohesió social, l’ús d’espais públics i la participació, entre altres.
Una de les activitats de la Xarxa de Lectura de la Fundació Tot Raval.
el projecte
MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA EL RAVAL és un dels 17 territoris de l’Estat on s’ha implantat un nou Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural impulsat per l’Obra Social La Caixa amb l’objectiu de millorar la convivència. El projecte pretén generar un nou model d’intervenció partint d’una nova metodologia dissenyada per un equip de treball de la Universitat Autònoma de Madrid dirigit per Carlos Giménez i assessorat per Marco Marchioni. La idea és iniciar o reforçar processos comunitaris, tenint en compte la perspectiva intercultural, a partir de la implicació i participació en condicions d’igualtat d’entitats, ciutadania i administracions. Al barri del Raval, el projecte es desenvolupa des de la Fundació Tot Raval. Es posarà especial èmfasi en els àmbits d’educació, salut i relacions ciutadanes, treballant amb els col·lectius d’infància, joventut i famílies. És una gran oportunitat per promoure la igualtat i generar més cohesió social.
Un dels col·lectius prioritaris d’atenció és la infància i l’adolescència: des del grup de treball d’Educació i Comunitat es dissenyen, es consensuen i s’implementen accions destinades a vetllar per la igualtat d’oportunitats. En aquesta línia s’impulsen, entre altres projectes, Itaka al Raval, un itinerari destinat a joves de 16 a 18 anys, i la Xarxa de Lectura, que fomenta i incentiva el gust per la lectura dels nens i els joves del barri. El grup de treball Sense Llar és un altre dels projectes de l’àmbit social. Aquest sorgeix de la necessitat de crear una estratègia de treball conjunt des de les organitzacions del barri per poder donar resposta a noves situacions d’exclusió social i les seves conseqüències, ocasionades per la crisi econòmica actual i que afecten les persones sense llar al Raval. DINAMITZACIÓ ECONÒMICA En l’àmbit econòmic i comercial, es treballa en tres eixos fonamentals: el coneixement en profunditat del teixit comercial a través d’un estudi que s’elabora bianualment, la dinamització econòmica i comercial i el foment de l’associacionisme comercial. En aquest últim, es promou la participació dels comerciants perquè s’impliquin en el teixit social i multicultural del barri per garantir un marc de convivència i de respecte bàsic per al desenvolupament del Raval.
la iniciativa
RAVAL 7, NOVA UNIÓ COMERCIAL EL MES DE JUNY, el teixit associatiu del barri es va enriquir amb Raval 7, una nova aliança de comerciants del Raval que integra set carrers: Àngels, Pintor Fortuny, Bonsuccés, Elisabets, Xuclà, Notariat, Doctor Dou i plaça Bonsuccés. Més de 80 comerços i serveis de sectors tan diversos com el disseny, la moda, l’art, l’alimentació, la música, la salut, la restauració o l’oci s’han unit al voltant d’aquesta plataforma per presentar una oferta comercial única i de proximitat, fidel reflex de la diversitat que caracteritza i distingeix el Raval. L’associació, que rep el suport de la Fundació Tot Raval en la dinamització comercial, té com a objectius principals: millorar la imatge i reactivar la zona comercialment, i promoure la convivència a través de la relació entre els comerciants i el veïnat, entitats, visitants i administracions. Tot això, gràcies a la participació dels comerços en la vida social i cultural del barri.
Finalment, en l’àmbit cultural i artístic, es posa èmfasi en la dinamització comunitària i la cohesió social en el territori mitjançant activitats culturals, a través de la vinculació de les organitzacions en el disseny i l’execució d’accions conjuntes, el suport a les iniciatives culturals existents i l’enfortiment de la relació entre els centres culturals i la població del barri. En aquesta línia s’impulsa el projecte Cultura(s), en què es realitzen accions d’acostament entre els grans equipaments culturals del Raval, les entitats i la població del barri. Es treballa per comunicar i difondre la riquesa cultural del barri i fomentar i facilitar l’accés del veïnat als recursos culturals existents. S’organitzen visites guiades i activitats al Gran Teatre del Liceu, al Macba, al Museu Marítim i al CCCB, a més d’itineraris pel Raval. També s’impulsa el festival Raval(s) i Sant Jordi al Raval, i es participa en la festa major del barri i la Ravalstoltada, entre altres. TAULA INTERCULTURAL Des de la fundació també es dinamitza el grup de treball de la Taula Intercultural del Raval, on actualment participen 15 entitats i organitzacions del barri. El seu principal objectiu és generar un espai de debat i reflexió que inclou les entitats de procedència immigrant del Raval, que generi dinàmiques d’interacció entre la població del barri i les diferents comunitats.2
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
3
Viure en harmonia en companyia d’altres La convivència exigeix que es produeixi un mínim d’interacció, respecte i complicitat entre les persones ovint utilitzem el concepte de convivència sense tenir en compte el fons del seu significat. Conviure és “viure en companyia d’altres” però també “viure en concòrdia o bona harmonia”. Per tant, la convivència implica alguna cosa més intensa que el simple fet de viure junts. Coexistir no és el mateix que conviure. Els conceptes de concòrdia i harmonia ens remeten a l’exigència que es produeixi una interacció entre les persones i també requereix uns mínims de complicitat, respecte i confiança, encara que això no signifiqui l’absència de conflictes. La convivència exigeix negociar, acceptar i respectar les diferències que s’han de manifestar dintre d’un marc compartit definit per unes normes i uns drets i obligacions iguals per a tots. En moltes ciutats trobem entorns urbans en què la convivència és nul·la, no per l’existència de conflictes sinó per la falta d’una interacció quotidiana que generi confiança i un sentit de pertinença. Alguns argumenten que en entorns amb alts nivells de diversitat sociocultural la convivència només és una utopia i com a molt es pot aspirar a una coexistència respectuosa, és a dir, a una freda tolerància. No obstant, crec que a Barcelona existeix una tossuda convicció generalitzada a favor de la convivència i per
S
molta diversitat que hi hagi aquesta aspiració no canviarà. Des dels barris de la nostra ciutat ens arriben diàriament senyals que ens indiquen que les energies a favor de la convivència estan més vives que mai. Energies expressades per actituds exigents però constructives de molts ciutadans i ciutadanes que no es conformen amb una aparentment més plàcida però molt més fràgil coexistència. Una ciutat sense ciutadans exigents és una ciutat que ha renunciat a la convivència. ESTRATÈGIA GLOBAL Aquesta voluntat també va quedar demostrada l’any passat quan vam impulsar un procés de reflexió per definir una estratègia global de ciutat per conviure en la diversitat. Pensant en la Barcelona dels pròxims deu anys, vam plantejar la qüestió sobre quins factors faciliten i quins dificulten la interacció positiva entre les persones en un context de més diversitat. Més de 3.000 persones van participar en aquest procés i les conclusions van apuntar que el grau i la naturalesa de la interacció depenen de variables vinculades a les desigualtats de drets, deures i oportunitats, al coneixement de la llengua, a les característiques de l’entorn urbà, al funcionament de l’ascensor social, a les pràctiques discriminatòries o a la importància de compartir i respectar les normes de convivència. No obstant, allò que més per-
sones van destacar com el primer impediment per a la interacció van ser aspectes subjectius com el desconeixement, la por, els estereotips i els prejudicis. El Pla Barcelona Interculturalitat col·loca al centre de l’estratègia precisament la interacció i concreta polítiques i mesures destinades a abordar les complexitats però també a aprofitar les oportunitats que la diversitat planteja. El pla se suma a altres estratègies de ciutat i de país que parteixen d’un important consens social i polític, com el Pacte Nacional per la Immigració de Catalunya o el Pla de Treball d’Immigració 2008-2011 de Barcelona. En aquest sentit el Raval apareix com el paradigma i epicentre d’una partida que finalment es juga a tota la ciutat. Els focus estan posats al Raval perquè gairebé totes les complexitats del segle més global les podem trobar en només alguns carrers. Però també trobem els exemples i les energies més vives i tenaces a favor de la convivència. Iniciatives com el festival Raval(s) volen atraure els focus al Raval, no per mostrar la cara complicada sinó per traslladar a la resta de la ciutat el missatge que aquesta partida la guanyarem.2
Un moment de la festa de Sant Jordi celebrada a la Rambla del Raval.
Dani de Torres Comissionat per a la Immigració i el Diàleg Intercultural de l’Ajuntament de Barcelona
Com impulsar la convivència als barris multiculturals Els espais locals són clau per fomentar la integració ciutadana om gestionar la diversitat sociocultural constitueix un dels principals reptes del món. Davant de procediments d’exclusió i assimilació és necessari progressar amb èxit en formes de gestió respectuoses amb els drets humans, democràtiques, participatives, preventives, de ciutadania incloent. Els barris multiculturals són escenaris clau per a la promoció, des d’aquesta perspectiva, de la integració ciutadana i de la convivència intercultural. A part de factors externs que incideixen en l’àmbit local (polítiques restrictives, increment del racisme, islamofòbia, etcètera), la dificultat principal es troba en el solapament entre problemàtica social i diversificació cultural.
C
CONVIVÈNCIA, COEXISTÈNCIA I HOSTILITAT Proposo i treballo, des de la teoria i també en la pràctica, la distinció entre convivència, coexistència i hostilitat. L’autèntica convivència implica existència de relacions, respecte a les normes comunes, valors compartits, participació activa, comunicació eficaç i diàleg, gestió pacifica de la conflictivitat, actituds de respecte actiu, identitats compartides i respecte a les que no ho són, sentit de pertinença a la comunitat política. En contrast, en la coexistència a penes hi ha relació i comunicació, ja que la vida de cadascú pivota molt més so-
bre el seu propi grup (endogàmia relacional), hi ha cert respecte però és més aviat passiu (“et tolero”), de no agressió, no hi ha gaire conflicte manifest però sí una densa conflictivitat latent que pot esclatar en qualsevol moment. Mentre que la convivència és complexa i dinàmica la coexistència és més rígida i estàtica. Si bé s’ha de veure en tot moment el gran valor de la coexistència pacifica, el cert és que és insuficient: “pa per avui i fam per demà”. Així que les dues formes de sociabilitat són altament positives encara que en diferents grau i forma. Totes dues s’oposen a l’hostilitat en què hi ha relació social però carregada de tensió, rebuig, agressivitat i situacions de violència estructural, simbòlica i verbal; la comunicació està plena de tòpics, desconsideracions i insults, les normes són les que un sector intenta imposar al conjunt, no es comparteixen valors sinó que es veuen excloents, i les disputes no es regulen ni es resolen sinó que es cronifiquen i acaben per esclatar. IDENTIFICACIÓ POSITIVA Al Raval existeixen clares manifestacions de convivència en el sentit exigent del terme. Existeixen espais de relació intercultural: educatius, associatius, lúdics, juvenils, cívics. Majoritàriament, hi ha identificació positiva amb el barri i sentit local de pertinença. I una cosa
clau: hi ha voluntat en la societat civil per treballar per la convivència ciutadana des de l’ampli bagatge comunitari. Tot això és or per a la gestió positiva de la diversitat del barri. També hi ha notables manifestacions de coexistència. Les relacions quotidianes de proximitat en carrers, comerços i escoles del Raval són, en general, pacífiques i de respecte. Cada grup cultural viu la seva pròpia realitat sense que això provoqui, en general, agressió cap als altres. Però això no s’ha de confondre amb una sòlida cohesió social. Si alguns perceben que hi ha notable participació, per a altres la implicació veïnal és molt baixa. L’etnoestratificació creixent al barri fa que la diversificació cultural sigui percebuda i valorada des de la classe social de cadascú. La coexistència al Raval és valuosa però insuficient: s’ha de transformar en espais d’interacció real i, almenys, evitar que la coexistència quotidiana produeixi separació, segregació i hostilitat. SUPERAR ELS ELEMENTS HOSTILS En efecte, no podem deixar de veure les manifestacions d’hostilitat, sobretot latents. Hi ha sentiments de rebuig, o almenys de disgust en alguns sectors que ressenten els canvis del barri, cosa que pot ser manipulada políticament i mediàticament, sabent que l’exercici dels drets de ciutadania és una cosa consi-
Instal·lació del CCCB que reflecteix la diversitat lingüística a Barcelona.
DCOM GESTIONAR LA DIVERSITAT SOCIOCULTURAL,UN DELS REPTES DEL MÓN
derablement més difícil per al col·lectiu d’immigrants. Per tot això, el repte és superar aquests elements d’hostilitat, assentar i enriquir la coexistència i impulsar espais veïnals d’autèntica convivència ciutadana intercultural.2 Carlos Giménez Romero Catedràtic d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Madrid i director de l’Institut de Migracions, Etnicitat i Desenvolupament Social
4
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
ELS REPTES DE LA DIVERSITAT
EL MANIFEST
Discursos responsables DEL GRUP de treball de la Taula Intercultural del Raval n’han sorgit diverses propostes, entre les quals destaca el Manifest de la Taula Intercultural del Raval sobre la immigració. En vista a les pròximes convocatòries electorals, el grup ha observat amb preocupació com creixien els discursos en què es fa un ús il·lícit del fet migratori, amb el risc que, en un moment de crisi com l’actual, aquestes postures generin conflictes socials allà on no n’hi havia prèviament. Per aquest motiu, l’objectiu del manifest ha pretès demanar als partits polítics el seu compromís amb la ciutadania per, entre altres qüestions, no fomentar tòpics negatius ni plantejaments alarmistes referents a ciutadans i ciutadanes d’origen estranger. Els partits es comprometen “a excloure dels seus discursos i mitjans per a l’exposició d’idees i projectes tota declaració que pugui ser considerada ofensiva, despectiva, degradant o que atempti contra els drets fonamentals de les persones, referida al conjunt dels immigrants o a alguna de les ètnies o nacionalitats arribades al nostre país”. En el procés d’elaboració del manifest s’ha treballat amb diferents agents polítics i socials amb l’objectiu primordial de sumar esforços i arribar a un document consensuat que demana el respecte per la llei i els drets humans. Més de 700 entitats, organitzacions i persones s’han adherit al Manifest de la Taula Intercultural del Raval sobre la immigració, que va ser presentat públicament el 26 d’octubre del 2010, i firmat pel president del grup municipal d’ICV, Ricard Gomà, i l’alcalde de Barcelona i president del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya, Jordi Hereu. Els dies posteriors el van firmar en privat els presidents del grup municipal de Convergència i Unió, Xavier Trias, i d’Esquerra Republicana de Catalunya, Jordi Portabella.
La Taula Intercultural del Raval treballa des de fa temps per reforçar els llaços entre les diferents comunitats del barri
M
K. DIESTRE // M. ARANDA E. COVELO Àrea Monogràfics
ui coneix el Raval sap que és un dels barris més interculturals de Barcelona, cosmopolita i divers. El lloc on passa tot l’imaginable, on es noten totes les aromes, on es veuen tots els colors, on se senten totes les llengües, on conflueixen totes les cultures, on el món està representat en majúscules. El Raval té la força d’un laboratori que s’inscriu en el cor de la ciutat. Però a la vegada és escenari de desigualtats profundes i complexes. La barreja vital del barri, entre veïns de tota la vida, els provinents de la immigració, i els que han arribat atrets per aquesta vitalitat fan que el Raval d’avui sigui un gran espai de canvi social i cultural de la ciutat i que s’hagi convertit en l’observatori per excel·lència per repensar com es vol construir la societat del demà. Així doncs, en aquest barri sovint sorgeixen fenòmens i iniciatives que són d’avantguarda i anuncien el futur. En aquest sentit s’ha d’entendre la gestació i el naixement de la Taula Intercultural del Raval. Les primeres llavors van sorgir durant l’any del Diàleg Intercultural de Barcelona del 2008, en què el barri es va implicar activament en l’organització de diverses activitats al voltant d’aquest esdeveniment. Gràcies a això i la presa de consciència de la força d’aquest diàleg com a eina generadora de convivència i en sintonia amb la dinàmica de la Fundació Tot Raval, que participa i promou el treball en xarxa basat en la implicació de tots i totes els agents del territori, van sorgir les primeres idees de crear un grup de treball obert a les entitats del Raval relacionades amb la immigració i interessades a dialogar i a repensar conjuntament com volem conviure dins del barri. La Taula Intercultural del Raval neix a més en un escenari social sui generis, en un barri amb un 47,3% de població
Q
DEL BARRI DEL RAVAL COMPTA AMB UN 47,3% DE POBLACIÓ IMMIGRADA DELS DEBATS EVIDENCIEN QUE HI HA MÉS PUNTS EN COMÚ DEL QUE ES PENSA DL’ESPORT ESTÀ CONSIDERAT COM UNA EINA POTENT DE COHESIÓ DLA CRISI POT AUGMENTAR LES DESIGUALTATS SOCIALS
la tribuna Oriol AMORÓS SECRETARI PER A LA IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT
VOLEM VIURE JUNTS a uns dies el manifest de la Taula Intercultural del Raval sobre Immigració ho recordava: el context de crisi que vivim pot accentuar les desigualtats socials i augmentar la sensació de conflictivitat. Hi ha qui vol fer més gran aquest risc per treure rèdits del malestar. I s’ha de prendre partit per fer-hi front. Hem de fomentar un debat responsable sobre la convivència entre persones de diferents orígens. En cap cas es pretén tapar debats, sinó seguir unes mínimes normes d’honestedat política per, des de les legítimes diferències que hi pugui haver, contribuir a la convivència. Fa falta, en primer lloc, fer el mateix discurs a tots els públics amb independència del seu origen. També aportar solucions juntament amb cada problema que s’identifiqui. En cap cas és tolerable atribuir comportaments individuals que es denunciïn amb els comportaments de col·lectius sencers. I s’ha de denunciar com a irresponsable, fals i ineficient tot discurs que inciti al racisme, la xenofòbia o la fractura entre persones per raó d’origen. Catalunya ha viscut una gran transformació demogràfica i social i, lògicament, han aparegut resistències i, fins i tot a vegades, por d’aquests canvis. És més rendible socialment ajudar la gent a comprendre els canvis socials, a solucionar els problemes un per un i aprofitar les oportunitats que també hi ha en aquests canvis. Per tot això compartim el manifest de la Taula Intercultural. La diversitat és i serà per sempre una realitat a Catalunya. Ens defineix com a país. S’han de governar els reptes que ens planteja i saber treure partit de les possibilitats que ens dóna.2
F
5
la iniciativa
La construcció d’un espai de convivència El desconeixement de l’altre dificulta l’entesa i crea distàncies
el Periódico
immigrada, amb múltiples entitats d’origen immigrant. Aquestes entitats participen en diversos projectes i espais de treball del barri. No obstant, després d’un procés de consulta i anàlisi dinamitzada per la Fundació Tot Raval durant l’any 2009, es va concloure que era necessari un espai estable de debat i reflexió conjunt al voltant de la temàtica migratòria i la interculturalitat, per conèixer i reconèixer les múltiples realitats de cada col·lectiu de primera mà, des de les seves pròpies veus, analitzar els elements (socioeconòmics, polítics, culturals, urbanístics, etcètera) que incideixen en la convivència i consensuar com convé posicionar-s’hi; amb quines propostes es vol contribuir a la convivència, en sentit profund, i de quina manera es poden anar generant dinàmiques d’interacció entre la població del barri. Els debats van anar prenent forma i van facilitar el coneixement de l’altre. Sovint, van evidenciar que els punts en comú i les necessitats compartides eren molts més que les diferències. PERCEPCIONS En una de les trobades de la Taula Intercultural es va generar un debat sobre l’estat de la convivència al Raval, el recorregut fet fins al dia d’avui i com es vol seguir treballant en el futur per millorar-la. Aquí es recullen les percepcions i les opinions sorgides durant aquella conversa, que, com a mirall i reflex del mateix barri, expressen des de múltiples mirades la complexitat del fenomen de la convivència. Una complexitat que en clau de riquesa demana al conjunt d’actors implicats (ciutadania, teixit associatiu i Administració) la configuració d’equilibris i ponts per a l’establiment d’una convivència capaç de recollir diferents visions i usos d’allò públic i del reconeixement individual i col·lectiu de les diferents comunitats del barri. SENSE GRANS CONFLICTES Tots els membres de la Taula coincideixen que al Raval hi ha una coexistència pacífica i no hi ha grans conflictes entre comunitats, sinó més aviat desconeixement de l’altre. En aquest sentit, afirmen que un factor determinant a l’hora de construir la convivència és conèixer les persones amb qui es conviu. La incompatibilitat moltes vegades neix i creix en la ment de les persones
Reunió dels membres de la Taula Intercultural del Raval.
i és producte d’una relació superficial i sense diàleg entre elles. Per exemplificar això, Sellam Khannoun, comerciant del barri, explica que “la majoria de les vegades primer hi ha un rebuig de l’immigrant, però, a poc a poc, i amb el temps, es produeix l’acostament i es construeixen relacions. A mi em va passar amb un veí, que no entrava a la meva botiga per la meva procedència, i al final ens vam fer amics”. No obstant, també es reconeix que hi ha poc contacte diari entre comunitats o diferents classes socials, cada vegada menys. Això és degut, en part, al fet que en molts edificis i carrers sovint els veïns canvien, no es coneixen, no hi ha interacció. “És necessari millorar l’entesa entre els veïns i escoltar-se mútuament, tant els grans com els joves, i que hi hagi més respecte entre tots, perquè sempre s’aprèn”, assenyala Ahmed Abair, d’Amical. “S’hauria d’evitar la indiferència, el no voler veure l’altre, l’actitud de no molestar per no ser molestats”,
afegeix Montse Torres, de l’associació sociocultural Punt d’Intercanvi.
la tribuna
Assumpta ESCARP REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA
GENERAR CONVIVÈNCIA Es coincideix que els espais naturals on es fomenta la convivència són les escales de veïns, els comerços, l’escola i les associacions de mares i pares d’alumnes de les escoles, i amb activitats com l’esport. Aquest últim es considera una poderosa eina de cohesió social, ja que la seva pràctica facilita emfatitzar els punts en comú i el treball en equip, en lloc de les possibles diferències culturals. Pel que fa a l’escola, s’assenyala la poca implicació dels pares i mares en les AMPA, ja no només de les persones immigrades, sinó en general. En aquest sentit, Javier Alegría, veí del barri i periodista, apunta: “És un reflex de la resta de la societat civil, no hi ha implicació en causes comunes, hi ha falta de fe i d’esperança que es poden fer coses junts, a confiar en la gent i veure el diferent com a col·laborador, no com a adversari. Això també s’ha de treballar al Raval, és
DEU ANYS DE LA RAMBLA DEL RAVAL er a Barcelona el més important són les persones i al Raval ja fa molts anys que això es fa patent. Des que el primer ajuntament democràtic es va imposar el repte de recuperar el teixit residencial del centre històric i aconseguir la seva regeneració com a centre neuràlgic de la ciutat, el Raval ha viscut una transformació feta per als seus veïns i veïnes. Ara fa 10 anys que prenia forma una part capital d’aquesta transformació: l’obertura de la rambla del Raval, un passeig projectat des de la necessitat de crear nous espais públics que trenquessin l’alta densitat del teixit urbà del barri i li donessin aire. En aquests dies que celebrem el desè aniversari de la seva inauguració, podem afirmar que la rambla del Raval s’ha consolidat com el nou centre vital del barri. I ho ha aconseguit, perquè ha ajudat a mostrar l’essència del que és el Raval, més enllà d’estereotips i prejudicis interessats. El barri del Raval és un espai de convivència i d’acollida, on el treball i el compromís dels seus veïns i veïnes, d’entitats i de comerciants, el converteixen en un lloc molt atractiu per viure-hi, perquè ensenya dia a dia el significat del terme convivència.2
P
un enemic que s’ha de vèncer”. Un altre front obert en què els membres de la Taula coincideixen és en el del paper dels mitjans de comunicació de masses. “La mala imatge que els mitjans donen del barri, al publicitar tots els aspectes negatius, també influeix molt en la dificultat per a la convivència”, apunta Sellam Khannoun. “Els mitjans poden destrossar en una hora la feina feta en cinc anys, i això ens fa mal a les entitats. S’hauria de visibilitzar més la tasca en xarxa que fem al barri i amb la seva gent”, assenyala Montse Torres. També es coincideix en el fet que millorar la convivència no ha de ser només una feina individual, sinó també conjunta. En aquest sentit, Javier Alegría remarca que “el Raval és probablement el barri que acull més diversitat de col·lectius de tots els barris d’Espanya. Hi ha diferents ètnies, religions, nivells econòmics, culturals i socials, hi ha turistes i visitants d’altres barris. I perquè funcioni com un barri, no es pot deixar a l’atzar l’entesa i la convivència d’a-
quests col·lectius, perquè és impossible en un grup tan heterogeni. Hi ha d’haver una intenció perquè s’entenguin, i aquesta feina l’han de fer els professionals, els voluntaris, etcètera. La feina dels agents que treballen al barri és fonamental”, apunta Alegría. ANYS AL DAVANT El debat s’acaba amb una reflexió compartida: queda un llarg camí per recórrer, anys, potser dècades, però per no perdre el camí del que ja s’ha fet és molt important valorar els esforços, els èxits i les ensenyances que totes i tots els ciutadans del Raval han aconseguit i continuen, dia a dia, construint, des de casa seva, als comerços, els carrers, les places, els llocs de treball i els moments d’oci; perquè aquest barri sigui un lloc on totes les comunitats convisquin plenament. I en aquest sentit la Taula Intercultural del Raval té un paper important com a llavor generadora de diàleg intercultural constructiu i exemple de convivència profunda i respectuosa.2
6
Pàgines especials
l’aniversari
Deu anys de rambla
Raval(s) és un festival obert i participatiu que dóna a conèixer algunes de les moltes facetes de la vida cultural del barri, un projecte que fomenta vincles entre organitzacions i persones, i potencia la creació d’accions culturals conjuntes.
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
Els protagonistes del festival són precisament ells, els que diàriament viuen al barri i el construeixen, els que creuen en la cultura com a motor de transformació social, generador de convivència i diàleg. Aquest any, durant els dies del festival es fa-
el Periódico
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
7
ran diverses activitats amb motiu de la celebració del desè aniversari de la popular rambla del Raval. En aquest espai emblemàtic hi haurà activitats de tota mena. Tothom està convidat a compartir la seva pluralitat i vitalitat.
Un festival plural i vital La 8a edició de Raval(s) invita els veïns i els visitants a descobrir les moltes facetes del barri a través d’un programa ple d’activitats Divendres 12 de novembre eSPA - Itaka 11.00 a 20.00 hores Carpa dinamitzada pel grup de joves del projecte Itaka al Raval per fomentar hàbits saludables: taula informativa d’Energy Control i activitat Raval-expressa’t (càmera de vídeo que recollirà opinions sobre el barri i el festival Raval(s)). Tallers i tast de sucs i còctels saludables per a tots els públics i campionats simultanis de futbolí i ping-pong per a joves. Organitza: Itaka al Raval. Espai: rambla del Raval. Teatre fòrum: Suciedad de consumo 12.00 a 12.45 hores En una societat altament consumista, en què només sabem crear escombraries, ¿realment necessitem tot allò que comprem o consumim? Aquesta és la problemàtica que planteja aquesta obra (i posterior debat) des d’un punt de vista divertit i al mateix temps real. Organitza: Àmbit Prevenció i Forn de Teatre Pa’tothom. Espai: IES Miquel Tarradell (carrer dels Àngels, 1 bis). Taller d’Idees de Barcelona 16.00 a 20.00 hores Presentació del projecte Marujos i continuació de la proposta Da voz a la SuperWomanShiva. Organitza: Taller d’Idees de Barcelona. Espai: Sant Vicenç, 33, baixos, 1a. ZZZINC 16.00 a 20.00 hores Presentació d’aquesta plataforma formada per productors culturals, comissaris, periodistes, professors i investigadors que desenvolupen activitats i projectes en l’àmbit de la cultura. Organitza: ZZZINC. Espai: Sant Vicenç, 33, baixos, 1a.
Projecció de curtmetratges 17.00 a 18.00 hores Presentació de tres curtmetratges realitzats per entitats del barri i mostra del lipdub del festival Raval(s) 2010, realitzat per diverses organitzacions del Grup de Treball de Raval(s). Organitza: Xamfrà-Centre de Música i Escena, Centre Obert Joan Salvador Gavina, AVC Carrer Cera i Tot Raval. Espai: centre cívic Drassanes (carrer de Nou de la Rambla, 43). High School Bollywood 17.30 a 18.30 hores Musical protagonitzat per alumnes d’ESO que narra la història d’una noia de l’Índia que aconsegueix una beca per estudiar a l’escola de Bollywood més prestigiosa de Londres. Organitza: Escola Vedruna Àngels. Escrit i dirigit per Rose M. Blanco. Espai: escenari Rambla del Raval. Tràiler del llibre col·lectiu 18.00 a 18.45 hores Presentació del tràiler del llibre col·lectiu Les aventures màgiques de Jordina al Raval, realitzat pels nens i nenes dels diferents casals del Raval. També s’inclourà el making of del procés de realització. Organitza: Xarxa de Lectura del Raval. Espai: Xamfrà-Centre de Música i Escena (carrer de Tàpies, 9). Club Lleuresport-CEM Can Ricart 19.00 a 20.00 hores Activitat esportiva pensada per a tots els públics. Organitza: CEM Can Ricart i CEM Frontó Colom. Espai: Escenari Rambla del Raval. Presentació del còmic 15 años en la calle 19.00 a 20.00 hores Presentació amb l’autor del còmic, Mi-
itineraris
DESCOBRIR EL BARRI Com cada any, diferents institucions culturals del barri ofereixen la possibilitat de conèixer una mica més a fons la història i la idiosincràsia del Raval a través d’interessants visites guiades. Aquestes visites permetran saber més sobre els edificis històrics que durant cinc segles van acollir l’antic Hospital de la Santa Creu; conèixer l’evolució urbanística i les actuals reformes del barri, i fer un recorregut per la rambla del Raval i els seus voltants per celebrar el seu desè aniversari. Per fer aquestes visites és necessari reservar prèviament a la Fundació Tot Raval.
quel Fuster. L’autor explicarà el com i el perquè de posar-se a narrar la seva experiència al carrer en format de còmic. Organitza: Arrels Fundació i Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Espai: Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu (carrer de l’Hospital, 56). Un Tenorio de andar por casa 19.00 a 19.30 hores Un grup de dones del barri presenten la seva versió de l’obra del mestre Zorrilla, que, aquest any, incorpora ritmes i músiques del barri, gràcies a la participació d’alguns dels joves del Raval. Organitza: AVC carrer de la Cera i l’Associació per a Joves TEB. Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Reina Amàlia, 3). Companyia de Circ de la Riereta: Loca locura 19.30 a 20.00 hores Espectacle aeri i d’acrobàcies a càrrec dels alumnes. Organitza: La Riereta Teatre. Espai: La Riereta Teatre (carrer de la Reina Amàlia, 3). Concert de música moderna i jazz del Conservatori del Liceu 20.30 a 21.30 hores Grups de l’aula de música moderna i jazz: Ensemble de percussió/ Ensemble de veu de jazz/Big Band. Organitza: Conservatori del Liceu. Espai: escenari rambla del Raval. Taller muntatge Biografies en moviment 21.00 a 22.30 hores Presentació de la performance elaborada dins d’aquest taller de creació col·lectiva. Organitza: Associació Cultural El Colmado. Espai: sala d’actes de l’Escola Massana (carrer de l’Hospital, 56).
Alguns concerts, espectacles i tallers celebrats en l’última edició del festival.
Dissabte 13 de novembre Obre els ulls 10.00 a 20.00 hores Exposició i itinerari en què es retraten les discriminacions quotidianes que poden rebre les persones diàriament. Organitza: SOS Racisme-Catalunya. Espai: rambla del Raval. Fira de Comerç 10.00 a 18.00 hores La Fira de Comerç del Raval és una iniciativa organitzada per l’Eix Comercial del Raval i la Fundació Tot Raval que té com a principal objectiu donar a conèixer la diversitat comercial del barri en un ambient festiu. Organitza: Eix Comercial del Raval i Tot Raval. Espai: jardins de Rubió i Lluch, plaça d’Aureli Capmany, plaça de Joan Amades i car-rer de la Riera Baixa. Matí de tallers infantils 10.30 a 14.00 hores Hi haurà, en primer lloc, jocs dels sentits
i jocs psicomotrius (per a nens entre 3 i 12 anys), tallers de muntatge de joies, elaboració d’una polsera de la diversitat, de cal·ligrafia urdú, de construcció d’instruments musicals amb materials reciclats, de fang de colors o de capoeira. També hi haurà un espectacle d’animació infantil. Organitza: Projecte Infància del Raval, Impulsem SCCL, Centro Boliviano Catalán, Acesop, Gotas de Sueños, Mundos de Música, Ángela Colls, Associació Capoeira Canigó, Enclownadas. Espai: rambla del Raval. Matí de tallers 11.00 a 14.00 hores Activitats dirigides a nens, nenes i adults: espai lúdic amb jocs, realització d’un mural amb la participació del públic, performances, etcètera. Entre altres tallers, es realitzarà un mural sobre el barri, es treballarà amb henna i hi haurà diverses ludoteques. També l’espectacle callejero ¡Ull amb els ogros! Espai: plaça de Folch i Torres. Organitza: Casal dels Infants per a l’ac-
ció social als barris i Taula de Mediació Folch i Torres i Punt Moc. Cançó catalana 11.00 a 11.30 hores Repertori de cançons catalanes. Organitza: AVC del carrer de la Cera, la Llar de l’Avi i el Grup Món Raval. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56). Si estigués en obres, totes les activitats es duran a terme a la plaça dels Àngels. Les ballarines 12.00 a 12.30 hores Espectacle d’equilibrisme acrobàtic que sembla un simple ballet clàssic i que finalment es converteix en una guerra per conquistar un tutú. Organitza: Trio La La La. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital,56). Concert de les corals del barri 12.30 a 13.30 hores Diverses corals del barri presentaran un repertori molt divers de cançons po-
noves propostes
ARTS I QUIOSCOS EL FESTIVAL Lil·liput permetrà fer un recorregut artístic a través de la Barcelona quiosquera. La segona edició d’aquest original esdeveniment acollirà una sèrie d’exposicions i espectacles al voltant del joc entre l’íntim i el públic als quioscos d’escala del carrer del Bonsuccés, 12, el carrer del Bonsuccés, 13 i el carrer de Sant Pau, 19. El Col·lectiu Lluna Vivent, per la seva part, que agrupa espais del Raval de Ponent, obrirà les seves portes amb activitats artisticoculturals al carrer de la Lluna amb el carrer de Ferlandina i els voltants.
pulars i universals. Organitza: Escola de Músics i JPC, Centro Filipino Tuluyan-San Benito, Casal Municipal de Gent Gran Josep Tarradellas, Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta, Món Raval, Agrupació Coral Recreativa Les Flors de Maig i Corals Colònia Jordi Turull. Espai: església de Sant Agustí (plaça de Sant Agustí, 2).
Concert de Víctor Salvatti amb la Coral Xamfrà 13.30 a 14.30 hores El compositor, guitarrista i cantant brasiler interpreta el seu repertori acompanyat de la Coral Xamfrà. Organitza: Víctor Salvatti i Xamfrà-Centre de Música i Escena. Espai: església de Sant Agustí (plaça de Sant Agustí, 2).
Els Bouets i la Vaqueta del Raval 13.00 a 13.30 hores Figures del barri segons la tradició dels capgrossos. Organitza: AVC La Taula del Raval. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56).
Actuació de la Raval’s Band 14.00 a 14.30 hores Formació musical amb quatre anys d’experiència, integrada per músics aficionados que viuen, treballen o estudien en el barri del Raval. Organitza: Escola de Músics i JPC. Espai: rambla del Raval.
Concert de La Fórmula Latina 13.00 a 13.30 hores El grup sorgeix de la unió de diversos estils musicals. Les seves principals influències són, no obstant, la música de ball cubana i la música llatina en general. Organitza: La Fórmula Llatina. Espai: rambla del Raval.
El dedo meñique canta du-du-du 14.00 a 14.30 hores Espectacle sobre la realitat dels artistes del carrer. Organitza: Punt Moc. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56).
8
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
Taller de capoeira a la plaça dels Àngels.
Poesia, dansa i improvisació L’assistència a algunes activitats està supeditada a la reserva prèvia i a la disponibilitat d’entrades <<< Ve de la pàgina anterior Bastoners del Raval 16.00 a 16.30 hores Dansa popular catalana representada per veïns i veïnes del barri. Organitza: AIPCC. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56). La Marxing Band Taller de Músics 17.00 hores Banda típica de carrer que recorrerà els diferents espais de la fira de comerç interpretant la seva música festiva. Organitza: Taller de Músics. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56).
Organitza: Centro Boliviano Catalán. Espai: rambla del Raval. Aka Show Bizness 17.30 a 22.00 hores Concert musical de hip-hop fusió, amb flamenc, reggae i molts altres estils. Hi participaran joves promeses del Raval i d’altres barris, amb actuacions de grups i artistes destacats. El grup de ràdio de Show Bizness portarà la veu a l’escenari. Organitza: Associació per a Joves TEB/ Ravalnet. Espai: rambla del Raval.
les reserves
PLACES LIMITADES Fins avui es poden reservar les places per a les activitats que així ho requereixen: a la Fundació Tot Raval (plaça de les Caramelles, 8). Trucant al telèfon 93.442.68.68. Per correu electrònic: reservas@totraval.org (indiqueu el títol de l’activitat, dia i hora, nom i cognoms, DNI i telèfon de contacte. En cas de no poderhi assistir, truqueu o envieu un correu electrònic per anul·lar la reserva). Més informació: www.totraval.org i 93.442.68.68.
Organitza: La Trifulca Associació Cultural i Tot Raval. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56). Taller de clown i emocions 18.00 hores Treball a partir d’emocions contrastades amb la pallassa Tirita, on es busca recuperar el llenguatge dels nens i dels pallassos. Organitza: Xamfrà-Centre de Música i Escena. Espai: Xamfrà-Centre de Música i Escena (carrer de Tàpies, 9).
Espai: rambla del Raval. Prostíbul poètic 20.00 a 22.00 hores Esdeveniment ambientat en un prostíbul dels anys 20 en què poetes i poetesses ofereixen poemes privats a les persones que se’ls acosten. Organitza: Associació de l’Arc de la Verge. Espai: carrer de l’Arc de la Verge.
Raval Visual A partir de les 19.00 hores Intervenció artística de l’espai urbà mitjançant l’ús de tècniques d’animació. Organitza: Mercat Obert i La Trifulca.
Noche de los pezones locos 21.00 a 22.00 hores Espectacle que tracta en clau irònica i còmica temàtiques relacionades amb l’univers femení. Organitza: Companyia Las Enclownadas. Espai: jardins de Rubió i Lluch (carrer de l’Hospital, 56).2
Ballet Tinkuna 17.00 a 17.30 hores Miscel·lània de balls catalans i bolivians.
Collage musical 18.00 a 21.00 hores Concert d’improvisació i d’intercanvi entre músics i artistes de l’escena intercultural barcelonina i del Raval.
EXPOSICIONS
ESPECTACLES
VISITES GUIADES
FIRA
CORALS
Fotografia i molt més
Clàssic i experimental
Per a tots els gustos
Comerços al carrer
Melodies multiculturals
Diferents espais del barri acolliran mostres d’expressions artístiques. A la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56) es podrà disfrutar de registres sonors de totes les èpoques, mentre que a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (carrer de l’Hospital, 56) es podran admirar les pintures realitzades per persones grans acompanyades de lectures complementàries. L’exposició Lo que nos hace feliz mostrarà, al centre cívic de les Drassanes (carrer de Nou de la Rambla, 43), fotografies que reflecteixen diferents moments de felicitat de la vida quotidiana, i al mateix emplaçament es podrà contemplar un mapa artístic del Raval a través d’objectes de ceràmica.2
El Teatre Romea (carrer de l’Hospital, 51) oferirà el clàssic de Txékhov L’hort dels cirerers, i el Teatre del Raval (carrer de Sant Antoni Abat, 12) aposta per la tragicomèdia negra de Marc Angelet McBeth con queso. El Teatre Goya invita a disfrutar de Baraka, una obra plena d’humor i emoció de María Goos. I per als que vulguin disfrutar d’espectacles més alternatius, Almazen presenta Povnia, un espectacle unipersonal de clown interpretat per Lila Monti, i Cabaret Perplejo, un muntatge de circ de butxaca amb literatura, música, clown i acrobàcies. Per a aquests espectacles és necessari reservar abans. Les entrades estan limitades.2
Els grans equipaments culturals del Raval ofereixen durant aquests dos dies activitats dirigides a tothom. En primer lloc, el museu Arts Santa Mònica (la Rambla, 7) oferirà visites guiades a les exposicions TV/Arts/TV: la televisió presa pels artistes, Josep Maria Mestres Quadreny i Matèria Condensada. Cuinar ciència. El Macba (plaça dels Àngels, 1), pel seu costat, oferirà una activitat familiar sobre l’exposició Esteu a punt per a la televisió? i visites comentades a aquesta mostra i a les següents: Col·lecció Macba, Paral·lel Benet Rossell i Sóc immortal i estic viu. Per a aquests espectacles s’ha de fer reserva prèvia.2
La Fira de Comerç del Raval, que per primera vegada se celebra durant el festival Raval(s), permetrà conèixer, el dissabte 13, la diversitat comercial del barri amb puestos en diferents emplaçaments del Raval (els jardins de Rubió i Lluch, la plaça d’Aureli Capmany, la plaça de Joan Amades i el carrer de la Riera Baixa). La fira és una iniciativa organitzada per l’Eix Comercial del Raval i la Fundació Tot Raval i té com a objectiu donar a conèixer la diversitat comercial del barri en un ambient festiu. Durant tot el dia, al voltant de la fira de comerç, diferents entitats i agrupacions mostraran les seves peculiars activitats artístiques.2
L’església de Sant Agustí (a la plaça de Sant Agustí, 2) serà l’escenari que acollirà l’actuació de diferents corals del barri, en què presentaran un repertori molt variat de cançons populars i universals. També cantaran temes propis i un tema conjunt. En aquesta activitat hi participen L’Escola de Músics i JPC, el Centro Filipino Tuluyan-San Benito, el Casal Municipal de Gent Gran Josep Tarradellas, el Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta, Món Raval, l’Agrupació Coral Recreativa Les Flors de Maig i les Corals Colònia Jordi Turull. La música, la interculturalitat i la sensibilitat seran els elements comuns d’aquesta trobada.2
Publicitat
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Peri贸dico
9
10 Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Periódico
Pàgines especials
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
L’OPINIÓ DE LES PERSONES QUE VIUEN I TREBALLEN AL BARRI
el Periódico
11
PER J. M. // V. F. // D. R.
La rambla del Raval, un espai de trobada L’emblemàtica artèria barcelonina compleix 10 anys convertida en una zona de referència, on veïns, comerciants, ciutadans d’altres barris i turistes comparteixen activitats lúdiques i quotidianes
Macarena GONZÁLEZ Susi
VEÏNA I DIRECTORA DE L’ ESPAI DE CREACIÓ I DIFUSIÓ ARTÍSTICA ALMAZEN
ÁLVAREZ COORDINADORA DE L’EQUIP EDUCATIU DEL TEB a rambla del Raval és el que hauria de ser, un espai de convivència, perquè és un lloc compartit, i es va crear per això. Si fem una festa com Raval(s) per a tot el barri, per a tothom, la millor opció és fer-la aquí. És un espai que està molt desaprofitat, perquè s’hi podrien fer moltes coses, no només unes quantes celebracions a l’any, com es fa ara. Que la gent es queixi quan es munten festivals com Raval(s), que són productius, perquè els joves no estiguin al carrer, perquè no perdin el seu temps i la seva vida, i que els veïns del barri no ho comparteixin, em sembla una mica contradictori. Jo crec que si hi poses de la teva part, tothom pot conviure, és igual d’on siguis, i en aquest barri tenim la sort de comptar amb moltes cultures diferents, i si vols, pots aprendre molt d’elles. És el millor barri per aprendre, amb més recursos que cap altre, i s’hi poden fer moltes coses bones si la gent vol. (A la foto, Susi està acompanyada de Yassar Din i Wagas Nassim, joves del TEB).2
J
L
Jordi
Lluís
FARRÉS
CABRERA
DIRECTOR DE L’ESCOLA DE MÚSICS
DIRECTOR DEL TALLER DE MÚSICS
egons la meva opinió, la rambla del Raval és un espai molt emblemàtic del barri i idoni per portar-hi a terme nombroses activitats a l’aire lliure. Sé que hi ha alguna problemàtica amb els veïns, però també han d’entendre que puntualment s’hi puguin fer actes de tota mena, perquè això ajuda a dinamitzar-la, i si no s’hi fes res, seria un espai mort. Al principi, la rambla del Raval era un lloc desolat, molt poca gent passava per aquí. Ara és gairebé com la columna vertebral del Raval, la gent hi passeja, és un lloc on s’ajunta gent de totes les cultures, és un espai de relació, que dóna amplitud de mires. Jo passo per aquí constantment, i amb l’Escola de Músics l’hem utilitzat molt, des del primer moment, per actuar en multitud de festes del barri i de la ciutat.2
a rambla del Raval connecta Barcelona i Catalunya amb el món. Passeges, prens alguna cosa en un bar o compres en un establiment, i el que veus és molt semblant al que pots trobar a Londres, París o Nova York. Hi ha gent de tot el món, i això és el més important. El cor, la locomotora de Ciutat Vella, són les dues rambles; la de sempre, que manté la seva idiosincràsia, i la més nova, la del Raval, que és un espai públic únic a la ciutat i on trobes pau i silenci. Mostra la globalitat, que estem en un món interconnectat, és un lloc per estar-hi. S’hi podrien fer més activitats d’oci de les que es fan, però sense caure en la desmesura ni en la degradació. És difícil mantenir l’equilibri amb els veïns que es queixen del soroll i s’hauria de consensuar un sistema en què tothom se sentís a gust i representat. És difícil, però crec que ho hem d’intentar.2
S
Marcelo ROSERO VEÍ I PRESIDENT DE LA TRIFULCA
es experiències que hem tingut La Trifulca en les nostres actuacions a la rambla del Raval han estat molt positives, ens han acollit amb moltíssim afecte, tenim una relació molt especial amb ella. La rambla és un espai que ha donat una identitat nova a un barri que canvia contínuament, i en aquests 10 anys,s’ha convertit en un espai de referència per al Raval, en una espècie de monument a la diversitat cultural. És una plataforma perquè els veïns es trobin i sàpiguen què passa en el barri. Nosaltres organitzem el festival L’alegria del barri, que és
L
el primer d’interacció entre diferents artistes que es va organitzar a la Rambla del Raval. En les nostres actuacions sempre intentem que hi participin tots els col·lectius que estan representats al barri, que se senten part d’un espai que va ser creat per a ells, un espai de trobada i de renovació, i crec que s’ha aconseguit bastant. Som conscients de la problemàtica que hi ha al barri, però creiem que és molt important potenciar el seu costat positiu, encara que d’una manera realista. Vivint al barri veus que hi ha més coses positives que negatives, encara que aquestes hi siguin.2
D“ÉS UN MONUMENT A LA DIVERSITAT CULTURAL,UNA PLATAFORMA PERQUÈ ELS VEÏNS ES TROBIN I SÀPIGUEN QUÈ PASSA AL BARRI”
Francesc LLORCA
L
D“EL QUE VEUS AQUÍ ÉS MOLT SEMBLANT AL QUE POTS TROBAR EN ALTRES GRANS CIUTATS,COM LONDRES,PARÍS O NOVA YORK. HI HA GENT DE TOT ARREU DEL MÓN I AIXÒ ÉS EL MÉS IMPORTANT”
o cada matí visc una espècie de somni, tinc 365 dies a l’any de plaer des de la meva finestra. La rambla ha donat una nova dimensió a aquest espai, hi ha aire, arbres, és un lloc on la gent pot passejar, i això ha canviat radicalment la qualitat de vida d’aquesta zona. Però, per un altre costat, un espai de convivència no és una cosa que es pugui improvisar, ni preveure, ni dissenyar o incentivar mitjançant normes de civisme o lleis que vénen d’un despatx. Això hi pot ajudar, però en realitat els espais de convivència els creen les persones, i el treball de fons, que tampoc es pot improvisar i que costarà anys realitzar-lo, comença pel coneixement mutu i la implicació personal de la gent amb l’entorn. I per a això és molt important la informació. A vegades es troba a faltar que als veïns que vivim aquí se’ns informi de les coses que passen. Encara falta temps i estratègies perquè les propostes que es desenvolupen a la rambla del Raval realment siguin de tots. Crec que es va per bon camí, però a la ciutat, amb el progrés, hem perdut una cosa molt important, que són les relacions humanes. El més important és la comunicació entre veïns per vincular-los amb el seu espai i compartir-lo amb la resta.2
EMPRESARI I DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LA RAMBLA DEL RAVAL
Maria CASAS VEÏNA
Ascen
DE LA TORRE EMPRESÀRIA I PRESIDENTA DE MERCAT OBERT DEL RAVAL a rambla del Raval és un exemple de multiculturalitat. Cada cap de setmana, al Mercat Obert, que instal·lem aquí tots els dissabtes i diumenges de l’any des de fa cinc anys, durant més de 12 hores diàries, vivim aquesta varietat i barreja cultural. Observem com els pakistanesos s’asseuen als bancs, passegen i prenen els seus refrescos, i donen mostra d’un calmat ritme de vida. Els marroquins s’acosten a la nostra haima a viure, a través de l’aroma i el sabor del te a la menta, moments enyorats i familiars. Vivim cadascun d’aquests moments com a signes d’un barri en constant evolució. Hi ha un gran respecte per les diferents cultures, però crec que encara falta una mica més d’integració per part d’algunes comunitats per aconseguir una convivència plena.2
L
s un lloc fantàstic, urbanísticament interessant, del qual se’n pot treure més partit, i estic encantat que aquí es facin actes per disfrutar d’aquest espai. Però crec que, més que de convivència, és un espai de coexistència. Hi ha moltes realitats que moltes vegades no conviuen. Per conviure s’ha de fer un esforç d’acceptació de l’altre, de tolerància, de respecte, i fins i tot d’amor. Moltes vegades ens agradaria que les coses fossin diferents, però la realitat en aquest moment és que aquí coexisteixen nivells econòmics molt diferents, que fan que la convivència sigui difícil. Aquí hi ha molta gent que passa gana, i això no ens agrada veureho. Crec que necessitem una dosi important d’esforç per acceptar aquesta realitat que no ens agrada.2
É
eig la Rambla com un bon lloc per a la convivència. M’agrada que hi hagi un espai gran, on els nens puguin jugar, que la gent passegi, que hi hagi bancs per seure a xerrar… Poder sortir a un carrer del barri i mirar cap amunt i veure el Tibidabo per a nosaltres és un luxe, perquè abans, com a molt, podies veure la cortina o la persiana del veí de davant. I si miraves cap amunt i veies un tros de cel, ja eres feliç. L’estretor dels carrers i la seva alta densitat humana feien que l’aire estigués viciat, era fins i tot dolent per a la salut. Que ara hi hagi aquesta entrada de llum i d’aire, de ventilació, és un luxe. És un bon espai per fer-hi activitats, encara que hi ha alguns veïns que volen tranquil·litat i no sentir sorolls, sobretot les nits d’estiu. Sempre ha estat un espai viu, que ha evolucionat en el seu ús. Al principi hi havia molta gent que s’asseia als parterres a passar l’estona, i ara s’utilitza més de forma veïnal, i això s’hauria de promoure més. I per un altre costat, crec que no està ben cuidada, hi ha parterres i plantes mortes, hi ha molts locals que ofereixen els mateixos serveis, falten lavabos públics…2
V
12 Publicitat
DIJOUS 11 DE NOVEMBRE DEL 2010
el Peri贸dico