Tremenda Femzine #01 Hienes

Tremenda Fem Zine #1 HIENES //// TARDOR DE 2015

Web: tremendafemfest.net E-mail: tremenda@riseup.net Facebook: www.facebook.com/TremendaFemfest Portada i il路lustracions Mar铆a Celestino ilustratrizmaria.wix.com/celestino Disseny Tremenda Fem Fest

Col路laboren:

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

05

Editorial

Tremenda Fem Fest

28-29 Entrevista a Diana J. Torres

Tremenda Fem Fest

06-07 Del primer festi i els que ens queden

30-31 Es pot ser mare i feminista

al mateix temps?

08-09 Roses i espines.

Homenatge a Rosa García

32-33 Preñez

Tremenda Fem Fest

Tremenda Fem Fest

10-12 Riot Grrrl Revival en la segona

dècada de segle

Core Tres

14-15 Riot Grrrl don’t die (Mapa de festivals)

Tremendes Ángela i Neus

16-17 Per què muntar una distri feminista DIY? Entrelíneas

19

Transgredir (poema)

20

la novia tuerta (relato minúsculo)

Ad libitum

maría penalva

24-25 Es va cremar (fotonovel·la)

Dones en Lluita Castelló

27

Manifest

Diaris Bruts

Celia i Llum. las primas de riesgo

Mireia (La Repartidora)

34-35 Entrevista a Pepa de criatura

Tremenda Fem Fest

36

A propòsit de la cançó “La noche y la calle también son nuestras”

Perras salvajes

37 Escuela de brujas. El arte de invocar. Adaptación de la Gran Enciclopedia de

las Ciencias Metafísicas. Satanismo y brujería.

Tremenda Fem Fest

38-41 Tremendo CD

Tremenda Fem Fest

IL·LUSTRADORES · María Celestino: Portada, interiors i pòster central.

Pàgs. 5 / 9 / 29 / 30 / 33 / 41 / 42 · Paloma Psikonauta: 13 / 36-37 · Ingrid Faustini: 18 · R. Ortuño: 21 · Un mundo feliz (UMF): 17 / 26

SUMARI

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Tremenda Fem Zine #1 HIENES //// TARDOR DE 2015

El Tremenda Fem Fest és un grup feminista basat en la satisfacció indiscriminada dels instints primaris, pareixen anunciar amb la seua actitud l’adveniment d’un nou festival. Són un símptoma de canvi social, però també una sèria advertència sobre la presència d’evidents forces patriarcals que ens envolten a totes. Mentre la majoria prefereix mirar cap a l’altre costat... visibilitzen a dones artistes, generen espais per a l’autoconeixement, potencien l’empoderament, comparteixen sabers, organitzen festes lliures de sexisme i, en definitiva, realitzen accions que qüestionen la realitat existent, per a transformar-la i gaudir d’una societat més igualitària i sense discriminació on puguem gaudir de llibertat per a mostrar-nos tal com som.

només s’aconseguirà reflexionant sobre les relacions que afavoreixen el manteniment de l’opressió i generant pràctiques alternatives de manera individual i col·lectiva. Per això, volem divertir-nos creant xarxes des de la rebel·lia enfront de la norma masculina i mercantilista del patriarcat.

Vens a destruir el patriarcat?

Perquè hienes?

De res valdran els coneixements si no actues i comparteixes. L’abisme que separa per raó de gènere a la humanitat, segueix habitat per les mateixes ombres patriarcals. Utilitza la paraula, la imatge, la música... com suport de lluita. El masclisme és un càncer que té cura. Totes ens beneficiem de la difusió de coneixement feminista. Compartim emocions, fantasies, somnis i desitjos per a deixar de ser esclaves d’un mateix amo.

Armades amb mandíbules capaces de produir la mossegada més poderosa que existeix entre tots els mamífers terrestres, les hienes són uns animals exemplars i no unes carronyeres menyspreables. L’extraordinari èxit de les seues caceres es deu al fet que han desenvolupat uns llaços socials que les permeten cooperar, repartint-se les tasques de caça, la cura dels menuts i la vigilància del territori.

Gràcies a moltes col·laboradores coneixedores de les ciències feministes pots gaudir de “Hienes”.

L’objectiu d’aquest CD-zine és trencar la tradicional organització social, compartir, créixer i crear.

Elles decideixen quan, com i amb qui es reprodueixen. Mentre en altres espècies de mamífers el mascle és més fort i es fa amb les femelles, les domina i s’aparella amb elles, aquí són les femelles les que escullen amb qui tindran relacions sexuals. Inclús si foren violades per un mascle, tenen la capacitat física d’expulsar l’esperma no desitjat i no quedar-se embarassades de qui no vulguen. I com a resultat són, probablement, els predadors més efectius de les sabanes africanes.

Estem ansioses per lluir el cuir (sintètic) en els nostres colls i usar les nostres fortes mandíbules per a no deixar de somriure mentre generem xarxes de cooperació. No pretenem ser masculinitzades ni desfeminitzades, simplement volem “ser i estar” fora de cotilles de dos gèneres normatius.

Sabem que cada una hem de tenir la nostra pròpia veu i, si ens mantenim unides, podrem amb qualsevol caçador o caçadora que pretenga envairnos. Estarem alerta per regurgitar qualsevol indici de masclisme. Anem a marcar el nostre territori amb els fluids de les nostres glàndules per acabar amb la nostra presa. No estem disposades a sofrir cap agressió més! Unint diferents camins de pensament i actitud feminista avancem cap a l’ocàs del patriarcat. El canvi és necessari i possible, però

Desitjoses de conéixer els diferents àmbits en els quals s’empoderen les dones: música, sexualitat, maternitats, tecnologia, poesia, il·lustracions, cine, col·lectius... Hem parit un CD-zine que conté iniciatives realitzades per dones dissidents.

Hienes és un crit d’alegria amb una intenció comunicativa, emotiva i social.

Invoquem a les participants d’aquelarres, a les bruixes que no vau poder matar, a les adoradores de la igualtat, a les grans mestres del feminisme, a les que heu compartit el vostre temps, a les activistes de base, a les músiques, a les que esteu sempre, a les que vindreu i a les que heu marxat... a formar part d’aquesta xarxa que creix com l’escuma per empoderar-nos i mantenir relacions horitzontals on no tinga cabuda el domini patriarcal, ni cap tipus d’opressió.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 5 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DEL PRIMER FESTI I ELS QUE ENS QUEDEN Tremenda Fem Fest

Tot i la gran acollida que va tenir el Tremenda Fem Fest el febrer del 2015, aquí us donem unes pinzellades de com va transcórrer per si alguna s’ho va perdre i perquè no deixeu de vindre al proper festival!

El context on s’ubica el Tremenda Fem Fest és a Castelló de la Plana, una xicoteta ciutat on sembla que mai passa res interessant, on la transcendència del moviment feminista no sol arribar al gran públic i on les activitats culturals són reduïdes i mercantilitzades.

Tot i això els passats 6 i 7 de febrer vam veure com la nostra ciutat s’omplia d’art, música i gresca feminista i autogestionada.

Després de molt d’esforç de les tremendes i de moltes amigues que ens van ajudar, vam aconseguir tancar el cartell i vam poder gaudir d’un cap de setmana molt especial.

joves feministes de València, ens oferiren una performance “Cocinando a la mujer perfecta” fresca, amb teatre, vídeo i àudio sobre la construcció de la feminitat, desimbolta i reflexiva. Després Las XL van acabar d’animar el cotarro, amb el seu espectacle “Abandónate mucho”, el públic entregadíssim, cantant i rient, un espectacle feminista d’una qualitat excepcional i gratuït. El Tremenda Fem Fest havia començat per la porta gran: aplaudiments, agraïments, diversió.

Recollim i en caravana marxem cap al Casal Popular. Allí teníem un soparet vegà a preu popular, per a matar el cuc. A més de l’exposició fotogràfica de la Tremenda Laura Obrador “Insòlites”: rostres de dona de diferents indrets del món i edats diverses, cares que expliquen històries i fotografies que expressen vida i diversitat.

Un altre cop el Casal, estava ple fins a les escales i la porta. La companya i tremenda Mage López El divendres 6 de febrer al matí arri- Fotografia: Nerea Coll munta la seua senzilla escenografia baven les primeres artistes a la ciutat, que ompli amb la seua presència de els nervis i la il·lusió ja estaven engegant la maquimanera descarada, comença l’espectacle “Bye nària. A primeres hores de la vesprada marxem bye feminity” (que presentà en exclusiva al Trecap al Terra, allí ens ajuntem amb totes les commenda i que ha mostrat en diferents indrets amb panyes que actuaran durant eixa vesprada, les el mateix èxit). Un monòleg per no parar de riure Hysteria Col·lectiva de València i Las XL. Proves que posa en evidència les incongruències del sisd’àudio, vestuari i llums, assajos d’última hora i tema patriarcal. Mage mostra una dona empodemolta sororitat. rada que s’enriu de la feminitat hegemònica. I amb tota l’energia que recorre l’espai de barra del Casal Fora la gent començava a arribar, ja a les set de Popular, comença la nit i la festa. La punxa-disla vesprada (hora prevista per a l’inici de l’escos Maria de la República ens ompli les oïdes amb pectacle), les portes romanien tancades perquè una selecció dels millors temazos de punk, surf i quedaven els últims retocs. Sortim per veure garage. més o menys la gent que hi havia esperant i en eixe moment arribà la primera gran sorpresa. El Tanquem el Casal, algunes marxem cap a casa per carrer Ramon Llull a les portes del pub estava preparar el matí següent, altres continuem recorple, ambient animat, “Quan obriu? Entrem ja?”. El rent els carrers de Castelló, la festa és imparable.

Tremenda havia arribat a la gent del gueto, però hi havia moltes cares desconegudes, persones de El dissabte 7 de febrer, algunes amb ressaca i totes les edats, estàvem emocionades. Obrim les d’altres sense, matinem i ens trobem a la Colla portes, amb el Terra ple de gom a gom presentem El Rogle, perquè el Tremenda no és només festa. el festival, raons, motivacions i expectatives... i Havíem preparat dues activitats matinals. La comença l’espectacle. Les Hystèria col·lectiva, primera ve de la mà de Paula Sánchez i Nando

6 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Carnero. Ens van oferir un taller de teatre de les oprimides, on vam aprendre a usar els nostres cossos com a ferramenta d’expressió i subversió de les opressions de gènere, amb tendresa i creativitat.

terhood, per a mi la bossa del Tremenda, nosaltres una cami guapa de “Jóvenes Inquietxs”...; de fons la projecció d’imatges tremendes. Passem el vídeo de presentació de la Vaga de Totes que havien realitzat les companyes de Dones en Lluita, el col·lectiu feminista i anticapitalista de la ciutat.

Cap a les 12 del migdia començà l’activitat programada per a les més menudes: per una banda el Contaclown de Rosabel Canós, i per l’altra Revolta, festa, feminisme per totes bandes i Janis amb el seu espectacle Menudes Transgecomencem els concerts. nerades. Moltes xiquetes i moltes famílies disposades a passar un matí de dissabte diferent, subObren les Pupil·les Dilatives i comença el bailoteo versiu, educatiu i antipatriarcal. Entre les rialles i amb la fusió de rap, reggae, ska i drum’n’bass amb corregudes de les xiquetes, comença a cuinar-se lletres compromeses d’aquesta jove banda valenla paelleta vegana, continuen arribant les ciana. Canviem el rotllo i Árida ens deixa músiques que eixa nit tocaven al conbocabadades, un duet madrileny de cert. A les 14:00h la paella estava bateria i guitarra, que no necesllesta, dinem i fem els carajillos. siten més integrants per fotre La germanor que vam viure una canya elegant i elaborada tot el cap de setmana, anava a ritme de stoner i rock soroincrescendo i amb ganes llós. El públic a eixes hores de preparar la traca final estava més que caldejat, d’eixa nit, així que anem tot sortia rodat i a la taquicap a la Consulta del Dr. lla no paraven de vendre Més proves de so, la penya entrades, cada cop hi érem de la sala s’ho curra i, tot i més. el retard, obrim la vesprada.

Teníem preparat un taller de Continuen les barcelonines fanzineres a càrrec d’Uterzine, Born to Hate, el seu hardcore però la nostra companya no cridaner i potent fa que les que gaudia de bona salut i no va poder hi quedaven a la cadira s’aixequen, venir, i des d’aquí li manem una forta Pit feminista, la diversió està servida. abraçada, pel seu esforç i la motivació Fotografia: Didac Ramírez que hi va mostrar. Així que finalment Queden les punxa discs. Una la vesprada comença amb la presentació del membre de Fusa Activa (organitzadores de difeprimer fanzine de Sisterhood “Salvajes”, poesia, rents esdeveniments feministes i musicals com el vídeo-creació i so de les madrilenyes que intePrenem l’Escenari de València) amb la seua mesgren aquest col·lectiu. Una presentació trencacla de punk, paxanga i de tot un poc va fer que no dora on l’originalitat i la cultura amb majúscules pararem de ballar. Per acabar Maria Türme Selekforen l’eix central. A continuació les tarragonines tah posà punt final amb una explosió de música Les Imperdibles, dones procedents del moviment balcànica, reggae i ska que van fer alçar el cartell llibertari i feminista d’eixa ciutat, ens van oferir de TEMAZO en diferents ocasions. una mostra de teatre, dansa i poesia molt treballada que l’anomenaren Queeremos Rich, la senL’endemà sorgí un dinar improvisat a la platja amb zillesa i la màgia dels seus moviments captivales convidades que encara quedaven per la ciuren al públic que cada vegada anava creixent en tat. Així, amb la panxa plena i un somriure d’orenombre. Per acabar amb la sessió de la vesprada, lla a orella ens acomiadarem i amb tota l’energia les desvergonyides i impúdiques Las Primas de generada ja començàvem a pensar en la pròxima Riesgo ens van fer riure, cantar i ballar amb el seu edició... show “La prima que te parió” versions rumberes, i fins i tot alguna copla, per desmuntar el patriarcat Per acabar volem agrair a totes les artistes que i l’heteronorma. Amb el flamenquillo i la rumba al van venir desinteressadament per donar suport al cos, sopem i resposem forces. La Consulta del Dr projecte i a totes les amigues que ens van donar començava a omplir-se, la gent es passejava per una mà, per ajudar-nos a construir un festival DIY les distris... per a mi aquest vinil de la Comú, jo on la major part de les activitats foren gratuïtes o preferisc el CD d’Árida, doncs jo el fanzine de Sisa preus populars.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 7 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / /

roses i espines HOMENATGE A ROSA GARCÍA RUIZ Tremenda Fem Fest / / / / / / / De vegades es presenten situacions en la vida que entren sense cridar i s’instal·len en nosaltres deixant-nos sense alé. I així, el 23 de juliol una gran dona ens va deixar com una perseida, fugaçment, i moltes de nosaltres no vam tenir oportunitat d’acomiadar-nos. Estimada Rosa, el teu centelleig contínua brillant en el cel juntament amb tantes altres dones valentes, i des d’aqueixa llum, vitalitat i alegria amb la qual movies la teua vida, volem tenir-te present.

Quan pensem en exemples de dones empoderades sempre ens véns al cap. Recordem la xerrada que vas realitzar sobre les cures dins de la campanya de la Vaga de Totes el maig passat quan et vas presentar modestament com: dona, mare, filla, esposa, àvia, infermera, feminista i investigadora sobre els processos pacífics de cuidar; i en qualitat de totes aqueixes identitats has desenvolupat les habilitats de cuidar la vida. A la teua presentació, nosaltres afegim que has sigut una dona sàvia, humil, volguda, apassionada, inquieta per compartir experiències i aprendre de cadascuna de les persones del teu entorn i com no, sempre crítica i dissident de les normes que imposa el patriarcat i el capitalisme.

Has teixit les teues relacions amb el delicat i resistent fil de les cures cap a la vida des de l’equitat i la tendresa, guiant-te pel patró de l’esperit lluitador que et caracteritzava. Has cercat eines des de la quotidianitat per a combatre el malestar individual i col·lectiu que ens genera la violència d’aquest sistema.

Sempre has estat al peu del canó en diversos moviments socials de Castelló des de jove man-

tenint-ho en la vida adulta. T’admirem pel compromís i la participació, i a més, per la teua gran qualitat humana. Destacaves per compartir espais i reflexions amb gent de totes les edats i diversitats. Ens resultava curiós i molt entranyable veure’t en quasi totes parts, no sabíem com ho feies, però estaves, rient i gaudint recolzaves moltes iniciatives.

La teua implicació feminista ve de lluny. Et recordem per la participació al primer col·lectiu feminista Dones en LLuita de Castelló (ja no existeix) on diverses dones treballaveu desde la reflexió i l’acció per a combatre les desigualtat de gènere.

Alhora a Dones de Negre on vau visibilitzar la problemàtica del terrorisme masclista. Persistent amb el tema del feminisme i el suport mutu, se’t veia disposada participar en debats i fer xerrades, i així, et vas acostar al nou col·lectiu de feministes joves Dones en Lluita, i pensant-te com un referent de la Plana sobre el tema de les cures, vas participar en les activitats de la Vaga de Totes. En aquesta vinculació amb la gent més jove, també vas recolzar el Tremenda Fem Fest i ho vas gaudir com la que més. Tampoc et perdies les taboles.

Perquè com tu solies reivindicar, la lluita havia de ser “Refleaacció” (reflexió+acció), ludicofestiva i joiosa.

Col·laboraves amb el Casal Popular, i recordem la teua aportació facilitant la reflexió sobre la violència i la resolució pacífica dels conflictes en els espais anomenats alternatius. I no podem oblidar la teua participació en les Tertúlies del Casal Popular intercanviant reflexions i vivències amb la resta de tertulianes, divertint-nos fins i tot, quan es donaven alguns debats tibants que els acabaven en més riures. T’encantava erotitzar-te amb una bona conversa i ens contagiaves.

Rosa, Rosita, mujer tremenda. Sempre propera, dialogant de tu a tu, escoltant i respectant, perquè practicaves les relacions des d’un pla horitzontal, des de la reciprocitat, no des de les lluites de poder i la imposició. Així, comparties la teua forma de ser, estar i fer basada en els “bons tractes”, perquè volies fer per trencar amb la tradicional forma de relacionar-nos des del domini i la submissió, des de la violència.

Has realitzat una gran aportació amb el teu treball de recerca, no solament en l’àmbit acadèmic, sinó en el teu entorn, perquè has portat la teoria que defensaves a la pràctica.

8 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

- - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - Et recordem com una amiga amb la qual compartir experiències, moments bons i difícils. T’encanta estar en comunitat, gaudies compartint sabers i açò també et portava a trobar espai a la teua atapeïda agenda per a escapar-te al Casal. I sempre era un plaer veure’t i parlar sobre les idees i reflexions de la tesi que estaves realitzant.

En el teu treball de recerca de màster vas expressar els teus aprenentatges teòrics i reflexions col·lectives als processos pacífics de cuidar en proposar una socialització en la capacitat de cuidar des de la tendresa i l’equitat. Deies que la sororitat és una gran arma, i alhora, funcionar des de la tendresa, acariciant la vida no agarrant-la. Així, podem aproximar-nos a desvetlar els paranys del patriarcat i combatre concretament la socialització en les cures lligades a identitats de gènere que constitueixen una violència estructural. I des d’aquesta defensa, plantejaves trencar amb la socialització de la violència, acabar amb els rols de masculinitat hegemònica i la feminitat tradicional sobre les quals es defineixen tradicionalment el treball de les cures com a infraestructura invisible del capitalisme.

I ens vénen al capdavant un sense fi de moments i anècdotes de totes les facetes de Rosa, com la de muntanyenca, ecologista i en la defensa del teu poble (Costur). I açò és molt bonic, perquè no pararíem de pensar-te en assemblees, reivindicacions i espais, en els quals vas deixant el centelleig de la tendresa i la passió, contagiant-nos i teixint xarxes reflexives i afectives. Tot açò ens evoca gran alegria, però tristesa perquè et trobem

a faltar. Tanmateix, ens resulta inevitable que en pensar-te se’ns dibuixe un somriure.

Com vas descriure en el teu treball “la nostra llibertat, el nostre compromís en el projecte de vida són la nostra base per cuidar el vulnerable, acceptar els nostres límits i revitalitzar les capacitats de tenir una vida gojosa en el nostre existir tant en el nostre jo individual, com en el nostre jo social i ecològic. En la nostra pràctica dels actes-inter-transcuidats, anem a trobar i a desenvolupar afectes i relacions equitatives, anem a disminuir la nostra fragilitat, desenvolupar les nostres capacitats, de forma equilibrada, no violenta. Socialitzar-nos en un cuidar pacífic” (Rosa García, 2010:283).

I amb aquestes paraules, seguirem endavant en aquest camí de roses i espines per a aconseguir trencar les cadenes del patriarcat i el capitalisme.

Seguirem caminat pas a pas, juntes per anar creant en la quotidianitat i des del comú xarxes afectives i models alternatius de “la vida que val la pena ser viscuda” (com diu Amaia Pérez Orozco).

Per tu Rosa, per les dones sàvies i valentes, per les poques que han aconseguit ser visibles i sobretot, totes aquelles que romanen en l’anonimat i que no coneixem. I així, com tu ho vas fer, com voldries que el férem, des del fons de les nostres entranyes seguirem il·lusionant-nos, aprenent, resistint, lluitant, cuidant-nos i gaudint dia a dia, juntes.

Rosa, companya i amiga, sempre et portarem al cor.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 9 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

RIOT GRRRL REVIVAL EN LA SEGONA DÈCADA DE SEGLE

Core Tres COL·LECTIU MADRILENY DE DIFUSIÓ DE MÚSICA ROCK, PUNK, HARDCORE FET PER DONES/TRANS Estem en la segona dècada del XXI i últimament sentim parlar per tot arreu del moviment musical feminista Riot Grrrl, que va tindre lloc en l’última dècada del segle anterior. De vegades ens preguntem si al llarg d’aquests 25 anys no hi ha hagut activitat de les dones en el punk o és que no ens n’adonàvem. I tot apunta a açò últim; les protagonistes del riot grrrl en els 90 rebutjaven els mitjans de comunicació de masses, per això difonien les seues accions mitjançant projectes DIY (Do It Yourself, “Fes-ho tu mateix”) com els zines impresos. Va ser un moviment d’una rellevància enorme en què va participar molta gent, però si no estaves en eixe ambient, t’ho vas perdre, clar. És ara a partir dels 2010 que recuperem aquelles experiències gràcies a l’ús generalitzat d’internet, quan participem en les xarxes socials gent involucrada en el punk. I en el moment en què les dones (en el sentit ampli del terme: lesbianes, trans, queer, intersex i altres identitats no normatives) hem tingut accés fàcil a conéixer tot el que feien les bandes riot grrrl, ha pres la metxa amb una rapidesa de vertigen i una expansió espectacular.

que en el seu moment agafaren el seu instrument després de veure en la tele una actuació de bandes com Hole, Babes In Toyland o The Donnas, senzillament. D’altres, van necessitar referents més propers per a fer el salt i en els últims anys les anem tenint al voltant cada vegada més i més. Ja existien nombrosos llocs web sobretot en anglés i japonés que apostaven per visibilitzar la presència de dones involucrades en el punk (damunt dels escenaris o baix, com a melòmanes, organitzadores de concerts, músiques tocant en bandes, creadores de zines, fotògrafes o videocronistes, responsables de distris i segells, il·lustradores, comunicadores que gestionen llocs web o escriuen cròniques per a revistes o condueixen programes de ràdio, mànagers o acompanyants de gires, activistes que autogestionen espais on fer concerts o allotgen a les bandes o s’encarreguen del menjar, tècniques de so, dissenyadores de cartells, així com un llarg etc.), i ara comptem amb aquest tipus de projectes en castellà, català, galego, euskera… I ens parlen de qui ens toquen més de prop, i la cadena de reaccions és imparable.

No hi ha res com escoltar una companya cridant des de l’escenari que el punk també és nostre. La reacció és immediata, el cos et demana posar-se en marxa i l’energia puja com si hagueres tingut eixe pensament dins tota la vida, només necessitaves veure’l en una altra com tu per a activar-lo. És qüestió de captar un referent real i notar a l’instant que tu també pots, i que vols, i ho vols ja.

Actualment hi ha un fum de bandes formades íntegrament per dones en l’escena punk estatal, com ara Gonagón, Las Trikis, Diferma, Las Tuerkas, Raw Paw, Molly G., Bala, Wanda y La Mujer Pantera, In Ruins, Zombie Dolls… i moltes d’aquestes amb contingut feminista explícit (Prosodia, Transxenéricas, Pottors Ta Klito, Genderlexx, Invisibles, Born To Hate, Chroma…).

No hi ha res com escoltar una companya cridant des de l’escenari que el punk també és nostre.

I és que la referència és fonamental en l’aprenentatge humà, ja que si alguna cosa no s’anomena o no es veu és com si no existira, i vivint en una societat patriarcal, les experiències de dones fora del rol assignat per a elles no es donen a conéixer molt profusament. No passa res, en tenim prou de vegades amb un sol exemple amb què identificar-nos per fi per a eixir de l’armari amb tota l’orquestra. En són moltes les músiques actuals

L’any 2011 vam començar Core Tres a Madrid amb la idea principal de visibilitzar la participació de dones en les diferents subcultures del rock (en els gèneres que anomenem ‘agressius’: estils en què l’actitud de les intèrprets és desafiant, violenta o qualsevol altra expressió que en principi no corresponga al rol que les dones tenen designat socialment). La pàgina de Facebook es fa ressò de cites i de fotos i enllaços a vídeos i àudios, gràcies a la informació que posen en

10 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// comú centenars d’afegides músiques, responsables de distris i segells, melòmanes… amb el feedback i la generació de xarxes que aquesta ferramenta possibilita i també sol funcionar com un bon centre de convergència de músiques que no es coneixien entre elles i com a referència per a qui vol consultar llistats de música amb temàtica específica, o contactes de bandes per a organitzar concerts.

Blanca i Nagore, baixistes de Turbulentas i Rote Zora respectivament, han format a Barcelona la Distribuidora Entrelíneas, centrada en textos feministes especialment sobre el punk, hardcore i crust, ja que trobàvem a faltar veure alguna distri específica sobre feminisme i punk fins i tot en els Ladyfest.

Els festivals coneguts com a Ladyfest són esdeveniments autogestionats amb l’objectiu de combatre les expressions sexistes, homòfobes, xenòfobes i classistes, que tenen lloc en tots els nivells de la societat, creant així alternatives al capitalisme i a les indústries culturals.

L’esdeveniment es construeix a partir del col·lectiu que el sustenta i li dóna forma en l’àmbit local, i és independent d’altres Ladyfest. El primer es va fer a Olympia (Washington) l’agost de l’any 2000 i des d’aleshores, no han deixat de fer-se’n en ciutats de tot el món, tant sota el nom ‘Ladyfest’, com per exemple els propers com LF Sevilla 2010, LF Madrid 2010 i 2013, LF Granada 2013, LF Iruña 2013, LF Rural 2014 a Astúries o l’imminent LF Barcelona, com sota un altre títol però amb esperit similar, com el Tremenda Fem Fest o Zorrifest Murcia, que lluny de quedar-se en un esdeveniment concret, són una onda expansiva d’emoció punk que uneix feministes de cada zona al voltant de la música.

El projecte Furor Uterí (des d’una perspectiva horitzontal, anticomercial, amb una visió crítica i DIY) va celebrar quatre festivals anuals a València, que van ser espais de gaudiment i debat on promoure la iniciativa de moltes dones que participen com a subjectes actius en els circuits anticomercials, en concret el punk, i a partir de l’any 2015 el format d’esdeveniment anual deixa pas a la metodologia d’organitzar concerts de manera freqüent (sobretot en La Residencia, on

es feia el festival) i la dedicació al fanzine amb el mateix nom.

EmaRock va sorgir fa uns quatre anys a Bilbo amb la idea de visibilitzar la participació de dones basques en la música, especialment d’estils rock i punk, a través d’exposicions de fotos, difusió web, ràdio, organització de festivals i creació d’un llibre i un vídeo documental que de moment està només en euskera, però que serà subtitulat pròximament.

Des de 2009, anualment a Barcelona se celebra el festival Femme Soroll, organitzat per dones músiques protagonistes en el moviment punk.

A partir de la posada en comú en l’Assemblea Oberta de Dones de València l’any 2014, el projecte Fusa Activa impulsa una trobada entre dones músiques, la Trobada Prenem L’Escenari, inspirada en la repercussió del documental Tomar El Escenario, amb la presència de Suca de Ki Sap, Vera de Mafalda, Key Day de Offbeaters i de Key & Board, Pope, Arpieta, Pupil·les Dilatives, entre d’altres, i fan una Jam Session de dones que derivarà en una coordinació freqüent de feministes involucrades en el punk, materialitzant-se en segells, publicacions, jornades, llocs web nous i major participació en el conegut blog Fusa Activa, o la creació de bandes com Cnidari.

Des de l’any 2013, el MEFsst de Zarautz anualment visibilitza i analitza el paper de les dones en la música i, a més, treballen en el primer Girls Rock Camp de la península.

A Valladolid, el Festival Potorrock va tindre la seua primera edició en juny del 2014 i la seua activitat s’estén a altres activitats al llarg de l’any, com les jornades pre-festival per a finançar el programa de ràdio “Hacia el sur en el atlántico”.

El festival Queens of Noise, que se solia fer a Madrid, passa l’any 2014 a ser gestionat completament per dones, a partir de la creació en maig de Discos Sirenas per gent de la banda P.L Girls, i, durant tres dies d’exposicions i concerts, van dur a 7 bandes de rock, grunge i punk integrades en la seua totalitat per dones músiques. Més de 30 dones en l’escenari!

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 11 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Fa uns quatre anys naixia, a Cantabria, Uterzine, amb la idea de crear un fanzine a la manera antiga que visibilitze la participació de les dones en el punk, i en el seu recorregut, Uterzine ha organitzat concerts, jornades sobre xiques i punk, intervencions en ràdio, tallers i xerrades sobre història de les dones en el punk i una escola de rock.

A Bilbo, feministes joves que participaven organitzant concerts de punk en gaztetxes, de tècniques de so, coordinadores, etc., van decidir formar el col·lectiu Nesken Gauak a partir del 2012 per a organitzar concerts on donar a conéixer bandes de dones músiques, com ara Las Klitorix, Luto Nacional, Penadas por la Ley, Milenrama, Pérfidas Meretrizes, Endemaño, Octopussys, Bello Vello, Violets…

A Girona, diverses feministes organitzen cada any almenys un festival en Kan Kolmo. L’organització és feminista i les bandes també ho són, i quasi sempre el grup que actua està integrat totalment per dones, com per exemple les raperes BocadeBaba o les cantautores Akelarre.

A finals de l’any passat a Barcelona, el festival queer de diversos dies anomenat Jornadas Mutantes comptava amb una agenda de performance, tallers i exposicions molt extensa, sobretot centrada en les dissidències sexuals, i hi ha haver una enorme cabuda per a música des d’experimental fins a hardcore interpretada per dones/queers.

Sisterhood Madrid porten des de l’any passat produint coneixement amb visió feminista en l’àmbit de la música underground, a través del zine amb el mateix nom, imprés i digital, i la coordinació de trobades i concerts.

A Galiza, des de l’any 2014, una trentena d’artistes de rock i metal s’han unit sota el nom MGK (Mulleres Galegas Kañeras) i així reivindicar el seu espai en aquest tipus de gèneres tan masculinitzats. El seu primer projecte ha sigut la creació d’un videoclip col·lectiu i a partir d’aquesta idea n’estan desenvolupant altres.

Hits With Tits, des de València, dóna visibilitat a les creacions en què les dones tenen un paper protagonista dins d’un àmbit cultural tan ampli com la il·lustració i la música underground, editant vinils recopilatoris i organitzant concerts i exposicions.

Riot Grrrl a Mallorca naix l’estiu del 2013 com a format fanzine sobre artistes músiques, tatuadores, escriptores, il·lustradores, actrius, etc., que en juny de 2014, quan compleix un any, deixa de ser una publicació mensual per a aparéixer en noves formes i expressions artístiques, com les jornades que realitzaven, en què a més de concerts hi ha projecció de documentals, exposicions d’il· lustradores i DIY. A Ciudad Real, algunes músiques que participen en bandes punk han organitzat durant dos anys l’esdeveniment anual Nasty Riot Fest, sense mitjans econòmics, autogestionant el projecte, com tots els esmentats abans, amb l’empenta que genera la unió entre dones amants de la música, braç a braç experimentant en el camí la meta gens

I és que es fa difícil trobar millor manera de fer anar la lluita diària que a través de la ferramenta potentíssima a tots els nivells que és la música. superada de la igualtat de gènere, social, racial, cultural i queer, en contra de qualsevol expressió d’autoritarisme, discriminació i opressió.

Si el riot grrrl unia de manera explícita feminismes i música underground, en els inicis del punk dues dècades abans les dones ja omplien el moviment com a vertaderes protagonistes, i ara, més de dues dècades després, continuem comprovant que sempre estiguérem, estem i continuem estant, en un moment en què a més hi ha temes sobre la taula, que abans potser només atenien a espais més acadèmics del feminisme o eren viscuts amb menys projecció, com les realitats trans, amb què avui la gent està més connectada i travessen l’agenda política en l’àmbit musical.

I és que es fa difícil trobar millor manera de fer anar la lluita diària que a través de la ferramenta potentíssima a tots els nivells que és la música.

Més informació: coretres.wordpress.com www.facebook.com/coretres @CoreTres

12 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

PALOMA PSIKONAUTA

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 13 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

¿PER QUÈ MUNTAR UNA DISTRI FEMINISTA DIY?

Entrelíneas DISTRIBUÏDORA FEMINISTA AMB MATERIALS SOBRE MÚSICA, AUTODEFENSA, AMORS, HISTÒRIA.. .

/

/

/

/

/

/

Com a lectores de fanzines trobàvem a faltar l’existència de materials específics feministes.

En concerts, jornades i trobades, poques de les distribuïdores que véiem incloïen material feminista i les que ho feien ho tractaven com a material complementari. Açò no ens sorprenia del tot.

Ho enteníem com un efecte més de la invisibilitat que recau sobre els sabers feministes o sobre els coneixements de dones i altres subjectivitats no hegemòniques.

/

/

/

/

/

/

materials, sinó que aquests estan dispersos i semi ocults en un caos d’informació excessiva, doncs els materials es produeixen, però no tots tenen la mateixa ressonància.

Hem passat d’una falta de material a un excés de material. Cinema. TV. Publicidad, multiformat.

Hyperlinks. #hastags. Però no tot és material

La Història amb majúscula és una història androcèntrica que ha invisibilitzat el quotidià, el particular, l’afectiu... però sovint altres històries en minúscula segueixen reproduint aqueixa mateixa mirada, continuen arreplegant l’extraordinari, l’oficial, el públic... Aquesta falta d’interés pel quotidià ens ha deixat òrfenes de part de la història, d’ací la importància de recopilar i reconstruir, d’escriure les nostres pròpies històries i passar de ser objectes invisibilitzats a subjectes agents.

Veure com aquests processos d’invisibilització també traspassen els espais polítics i contraculturals -on normalment solen distribuir-se els fanzines i altres materials impresos als quals ens referim- ens va moure a començar a recopilar materials feministes. Al principi comencem ajuntant materials sobre feminisme i punk, gènere i música... i a poc a poc hem anat incloent temes i integrant mirades, encara que ens queda molt material per recopilar. Considerem que fer difusió feminista contribueix a generar idees feministes, desenvolupar els nostres arguments i compartir les nostres experiències i pràctiques. De fer “herstoria” al cap i a la fi.

De l’excés d’informació al material imprés Aquesta invisibilització, no obstant açò, opera en l’actualitat d’una manera molt més complexa i enrevessada. No es tracta tant que no hi haja

visual / virtual, també acumulem revistes, fanzines, còmics, octavetes i llibres de la biblioteca que anhelem llegir quan tinguem temps. I enmig d’aquest caos, la saturació feminista! Tota aqueixa informació a la qual no arribem. El fòrum, l’esdeveniment del Facebook, el nou vídeo d’Alicia Murillo, 1000 fanzines en PDF... La informació flueix, però és efímera, instantània, precària i excessiva. La consumim -o millor hauríem de dir fagocitem- en un nanosegon i ja l’oblidem -pas a la història?-.

Açò passa tan sovint, que no ens recordem de qui va escriure l’article de Pikara que parlava precisament d’açò... -açò sí, en clau d’humor-.

16 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Tant caos ens ha fet replantejar-nos altres maneres d’aproximar-nos a les idees, més disteses, més compromeses i per descomptat, fora d’una lògica de consum.

Enfront de l’efímer de la informació 4G, pensem en -potser som unes romàntiques, però en qualsevol cas no volem pecar de tecnòfobes!recuperar la materialitat del fanzine o del llibre, en com possibilitar reflexions més profundes i intercanvi d’idees -sense oblidar el valor estètic afegit d’un fanzine amb portada serigrafiada!-.

Politització!

Aprofundiment d’idees És cert que en els últims anys hem vist un auge fanzinero que sobretot ha tingut ressò en l’àmbit artístic. Encara que per a nosaltres que es facen més fanzines i més variats ens sembla a priori una cosa positiva, ens preocupa que materials més estètics estiguen proliferant en detriment d’uns altres amb contingut polític. A vegades aquests nous materials s’obliden de l’essència fanzinera del DIY i tenen preus desorbitats als quals no totes les persones poden accedir. D’altra banda, sembla que els fanzines han deixat de ser un instrument fonamental per a la difusió d’idees en molts moviments socials.

Per ventura estem assistint a un moment de menor difusió política? No ho tenim molt clar, però per descomptat el format en què s’estan difonent les idees polítiques ja no sembla ser el fanzine. Sense menysprear un altre tipus de formats, creiem que la materialitat del fanzine i el seu fàcil accés (tant per a qui vol escriure com para qui vol llegir) donen l’oportunitat d’una major reflexió i maduració de les idees. A més la diversitat de canals i formats per a la circulació d’idees facilita l’heterogeneïtat de veus i mirades.

UN MUNDO FELIZ / UMF

Xarxes Una altra qüestió que considerem imprescindible és la creació de vincles i xarxes, que ens permeten d’una banda arreplegar i recopilar materials i també connectar amb altres persones, lluites i contextos, incloses altres subjectivitats, altres maneres de fer i construir col·lectivament estratègies comunes. És important que coneguem les genealogies pròpies, quins són els temes que preocupen les feministes i quines les estratègies d’acció en diferents parts del món. En aquest sentit, veiem tota iniciativa feminista com una «llavor» que possibilita que altres dones es qüestionen i es llancen a difondre o crear el seu propi material.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 17 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

INGRID FAUSTINI

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

TRANSGREDIR Ad Libitum

A mí la heterosexualidad me hizo mujer Ser trans no es necesariamente transicionar a ningún sitio.

Yo nací siendo yo.

Felizmente yo.

Vivamente yo.

Degeneradamente yo.

Despés llegó la heterosexualidad y /ni si quiera sé cómo ocurrió/ me hizo mujer.

Débil, frágil, incapaz, dependiente y entregadamente mujer.

Y esa misma heterosexualidad que escribió mi coño en femenino (con sus correspondientes labios sellados y su cabeza gacha cuando fue pertinente, yo que tantas batallas detrás, a ras y dentro de mi cuerpo) fue la que transformó también mi locura en enfermedad (con sus inyecciones, su benzodiaze-pan de cada día y su lista infernal de hospitales psiquiátricos por los que aún no puedo pasar en la memoria sin temblar un poquito más fuerte) Esa es la única transición que he conocido.

Horrible.

Y dolorosa.

Transitando desde mí mismx hacia un pozo en el fondo de un vacío en el que no me pertenezco donde ya no soy capaz de reencontrarme.

Por eso para mí ser trans implica

des-transicionar, des-transitar este camino que tantas veces parece un billete de ida sin vuelta en un tren que te atrapa y te atropella al mismo tiempo.

Como si pudieras ser a la vez las vías y sus pasajeros.

Ser trans significa reandar el camino de vuelta a casa.

Ese camino que ya no existe, esa casa que ya no existe.

Ese camino que ahora, parece ser hay que construir en otro sitio, con otros medios.

Con otros miedos.

Ese camino que es a su vez el hogar en movimiento hacia ese lugar perdido que al final siempre resulta viajar con unx, dentro de unx, debajo de los huesos.

Ese lugar en el que la piel deje de ser, por fin y de nuevo, el hogar de los otros.

Ese resquicio en los pulmones donde respirar deje de doler.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 19 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

LA NOVIA TUERTA -RELATO MINÚSCULOMARÍA PENALVA

cuando la novia salió de la iglesia cegada por tanta felicidad, no acertó a esquivar el puñado de arroz que se le incrustó entre el rimmel -antilágrimasy la lentilla blanco sucio -a juego con el vestido vaciándole el ojo. fue el día más feliz de su vida. durante años, tuerta y todo, disfrutó de un amor sin fronteras, famosa ong patrocinada por el opus dei. nunca le dejaron asomar su roja nariz por el elitista club masculino, a cambio obtuvo trabajar veinticuatro horas de veinticuatro: doce profesional, doce como aficionada en el hogar. y como no la dejaba dormir, no soñaba. así que olvidó vivir y ser, y se conformó con estar. mientras, cuidaba con esmero que su parche conjuntara con cortinas, cojines y humor marital, para no pensar. no era una novia perfecta, nunca lo fue, y a veces, se despistaba e intentaba creer que podía ver con los dos ojos, y al saltar tropezaba con la correa de cuero, que no veía por su ángulo ciego. por su vida tuerta. insistente, se levantaba, y mirando por el derecho, olvidaba la oscuridad de su lado izquierdo, la inutilidad de lo siniestro que la acompañaba como

sombra: si hay sombra, hay luz. toma sabiduría y del frasco carrasco, tanto tomó que apuró el trago y le supo amargo. andando despacio y a tientas, palpando verdades, un día se atrevió a decirlas en voz alta. y lo que creía que era amor se le murió entre las manos, en la derecha sostuvo lágrimas del ojo sano y en la izquierda los parches picardías. con las manos húmedas y el corazón insultado, y aprovechando la orejera, tiró con tanta fuerza que se le hinchó una vena en la frente, reventando el parche, enseñando el cráter cómo polifemo lunero mojado por el relente. y vió lo que había perdido, lo que jamás había tenido, y es que el amor no es ciego, pero a veces te deja tuerto, o manco o al año cojeas. o eso pensó. nunca imaginó, cuando él se llevó el televisor y su autoestima, que no le devolvería su escurrido globo ocular. para que veas con el único ojo sano miró y lo vio todo turbio, esta vez el rimmel no era antilágrimas. ¿qué hace una novia tuerta con lágrimas negras?. empeñar el ojo bueno.

20 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

UN MUNDO FELIZ / UMF

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DIARIS BRUTS / / / / MANIFEST - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1/ Belles com som A fer la mà amb els ideals de bellesa malalts!

L’odi profund a una mateixa, mina bona cosa de l’energia i creativitat de les dones. L’energia que es podria enfocar en explorar la nostra pròpia sexualitat i poder és drenada per la cosmètica i les dietes. No deixes que els poders del comerç controlen les teues necessitats i desitjos.

2/ Lluita pel teu dret a ser calenta La sexualitat masculina és vista com una força de la naturalesa que ha de ser satisfeta a qualsevol preu, mentre que la sexualitat de la dona és acceptada només si s’adapta a les necessitats de l’home. Sigues calenta en els teus propis termes.

Com vulgues, on vulgues, la masturbació femenina és un art incomprés i profundament oblidat.

3/ Una bona xiqueta és una xiqueta roïna Ens engreixen amb el clixé cultural que les dones independents i activament sexuals són o boges o lesbianes. Volem veure i fer pel·lícules en què Betty Blue, Ophleia o Thelma i Louise no hagen de morir al final.

Que es fota el dret moral per predicar en contra del control natal i la informació sexual. No obstant això, la sobrepoblació mundial és un problema que haurem d’afrontar tard o d’hora. Per a què dur gent a aquest món si no és en un ambient propici i en què se li desitge.

6/ Lluita contra el vertader enemic!

La censura no pot alliberar la sexualitat. És impossible canviar la imatge sexual de la dona si les imatges sexuals en si mateixes són tabú. NO ataques les dones per desplegar el sexe. Ataca el sexisme per tractar de controlar la nostra sexualitat.

7/ Stay queer Molta de l’oposició a l’erotisme és homòfoba, i encara més, trànsfoba. No creiem en la lluita entre els sexes, sinó en la lluita en contra dels sexes.

Identifica’t amb el gènere que vulgues i fes-li l’amor a qui vulgues. La sexualitat és diversa.

8/ Utilitza protecció “No estic dient ix i fes-ho, però si ho fas, embolica’l abans d’encaixar-lo.” (Missy Elliot)

4/ Tan fastigoses com vulguem ser

9/ Fes-ho tu

Gaudeix, pren el control i deixa’t anar. Digues NO quan vulgues, per ser capaç de dir SÍ quan TU vulgues.

L’erotisme és bo i el necessitem. Veritablement creiem que és possible crear una alternativa a la indústria del porno fent pel·lícules sexis que ens agraden.

5/ L’avortament legal i lliure és un dret humà!

Totes tenen el dret a controlar el seu propi cos.

Milions de dones sofreixen embarassos no desitjats i moren per avortaments il·legals cada any.

Més informació: www.dirtydiaries.org

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 27 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ENTREVISTA A DIANA J. TORRES Tremenda Fem Fest

Diana J. Torres és una activista política i artista feminista que centra la seua activitat en l’acció directa utilitzant com a mitjà d’expressió, de subversió i d’apoderament la ferramenta més potent: el cos.

Va començar com a poeta crítica per a després combinar-ho amb les performance radicals, va realitzar el programa de Radio Sexofonía, i ha impartit diversos tallers en diferents països, centrant-se en la dissidència sexual. ha escrit dos llibres producte de més d’una dècada en el moviment Post Porno. Vam tindre el plaer que ens explicara el seu treball i compartir reflexions en la presentació del seu llibre “Coño Potens” en el Casal Popular de Castelló.

Les hienes somriem per a agrair-li que haja decidit col·laborar amb el Tremenda Fem Zine.

La publicació de “Pornoterrorismo” va tindre una excel·lent acollida. Han passat uns mesos des de la publicació de “Coño Potens”, està tenint tant d’èxit com en va tindre la teua primera publicació?

Si és així, quina acollida està tenint?

Bo, això de l’èxit sempre ho vaig entendre contextualitzant-lo a les meues circumstàncies i també al tipus d’activisme que faig. Per a mi té èxit perquè estic contenta amb això, perquè vaig aconseguir dir tot el que havia de dir i crec que és l’únic llibre en castellà que tracta el tema des d’una perspectiva dissident i feminista. Estic rebent molt de feedback de persones que em diuen que els he ajudat molt i per a mi això és una victòria. En un parell de mesos eixirà publicat també a Mèxic i a finals d’any el pujaré a la xarxa per expandir millor el “virus”. La VII Muestra Marrana ha tingut lloc a Mèxic enguany en

lloc de Barcelona com les anteriors edicions. És un esdeveniment sense ànim de lucre totalment autogestionat i autofinançat. El seu objectiu és mostrar produccions audiovisuals relacionades amb sexualitats marginals i/o subversives, oferint un espai per al diàleg i la confrontació. UN ALTRE PORNO ÉS POSSIBLE! Diana, enguany has tornat a formar part de l’organització. Quina ha sigut la valoració de la mostra?

Està garantida la continuïtat de la mostra? Pots avançar-nos on serà? Quina ha sigut la resposta de la gent pel que fa a l’autogestió? Quins obstacles heu trobat quant a l’autogestió? Com s’han solucionat?

Estic en l’organització de la Muestra Marrana des del seu naixement. Aquest ha sigut el seté any i

28 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

el primer a Llatinoamèrica i sincerament ha sigut una de les millors edicions del festival, pel que fa al públic (hi arribaren unes 2000 persones en 5 dies) i de contingut.

Es tracta d’un dels meus projectes vitals més importants, de manera que mentre jo seguisca tenint vida, la Marrana seguirà existint d’una manera o d’altra. Malauradament, crec que aquest tipus d’esdeveniments seguiran sent absolutament necessaris per uns quants segles més.

La següent l’estem planejant a l’Equador. Volem moure-la, ja que es tracta d’un esdeveniment que genera instàncies de creació i de dissidència allà on va.

L’autogestió és una cosa que tenim tan interioritzada que a penes ens dóna dificultats, no tenim una altra manera de fer les coses, és l’única que coneixem i és la més vàlida que hem trobat per a fer aquest tipus de coses que cap govern o institució voldria finançar.

En l’actualitat, s’estan duent a terme diferents festivals en la península amb una clara tendència feminista. Creus que s’està aconseguint una repercussió social?

Supose, encara que, sent honesta, estic prou desconnectada del que passa per allà.

Has tingut problemes amb la censura, creus que les xarxes virtuals estan facilitant l’accés a la informació? O, per contra, la sobreinformació està generant més desinformació?

La censura més que problemes fomenta la imaginació, hahaha, és una benedicció! Des de les meues primeres situacions de censura, me la vaig prendre sempre com un símptoma preciós i molt vàlid

d’estar fent les coses correctament mitjançant una deducció tan lògica que pareix cosa de xiquets: si s’és una lluitadora contra el sistema i es fan coses per a desestabilitzar-lo, sabem que estan funcionant quan el sistema es defén, quan reacciona.

Per a mi la xarxa és un dels meus espais de treball més importants, i crec que qualsevol persona sàvia i intuïtiva sap molt bé seleccionar la informació que li resulta útil i la que és fem, així com utilitzar la ferramenta per generar aliances en la vida més enllà de la pantalla. Crec que l’única cosa important que cal tindre clara quan practiquem ciberactivismes és la lluita que es produeix al carrer, en les interaccions amb altres cossos, és essencial.

Com ja saps, el fanzine hi conté un CD amb l’objectiu de visibilitzar les dones en l’escena musical alternativa. Quin paper consideres que té el feminisme en aquest àmbit? Compartiries amb nosaltres algun grup feminista que escoltes?

La música és un fantàstic vehicle de comunicació, de sentiments, idees, etc., té molt de poder. I, per descomptat, el feminisme l’ha utilitzat i la continuarà utilitzant per a transmetre els seus missatges. Últimament estic descobrint les raperes llatinoamericanes que són ben feres i sàvies: Rebeca Lane, Mare Advertencia Lírica i Batallones Femeninos.

I jo, que he deixat de fer performance per esgotament, estic ara immersa en la creació d’una banda de punk juntament amb Ali Gua Gua (Kumbia Queers, Ultrasónicas) i aquest és el projecte en què estic posant més energia. Ens anomenem “Tus Exnovias”, hahahaha.

Gràcies per les teues aportacions i per estar sempre tan accessible. Així fa goig! Fins prompte

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 29 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ES POT SER MARE I FEMINISTA AL MATEIX TEMPS? Celia i Llum. Las primas de riesgo Des de l’Assemblea del Tremenda, i després de la meua participació en el festival als set mesos d’embaràs, se’m va plantejar la possibilitat d’escriure sobre maternitats subversives. El que em va fer somriure, en pensar com tendim a etiquetar i categoritzar tot, així com a inventar nous subapartats estancs on es corre el perill d’encotillar tant a teories com a persones. Aquesta tendència a l’«etiquetatge» és molt habitual al món acadèmic, on si desconeixes els tecnicismes adequats sembla que no controles del tema en qüestió o que no sigues una experta (paraula que em grinyola, cada vegada més). Bé, des de fa un temps crec que aquesta tendència a l’excés de categorització està fent efecte també en els moviments socials i molt especialment en el feminisme. Per descomptat que, de vegades, es fa necessària la creació de nous termes, per tal d’allunyar-nos dels anteriors, ja “contaminats” o obsolets. I és cert que en la lluita feminista, cal desconstruir tot un llenguatge i forma d’expressar històricament masclista i patriarcal. No obstant això, hi ha la possibilitat que l’excés de terminologia acabe engolint-nos, o el que és més perillós, que arribem a creure que per gestionar semblant quantitat de termes estem fent alguna cosa realment important en la lluita per la igualtat... quan, en la pràctica, ens hem perdut entre paraules, potser més afins, més canyeres, però paraules al cap i a la fi. Però, (aquí rau la clau per a mi) què passa amb els nostres actes, amb el nostre comportament i actituds quotidianes? Què passa quan ens excusem en aquestes teories per justificar comportaments despòtics i irrespectuosos, tan menyspreables com aquells que diem combatre, només perquè ara som les dones les que els portem a terme?

Sé que, a primera vista, sembla que una cosa no tinga a veure amb l’altra. És a dir, quina relació hi ha entre la proposta de maternitats subversives i la meua queixa sobre el perill d’un excés de terminologia que arribe a legitimar certs comportaments. Per a mi, tot, perquè des que sóc mare sóc encara més conscient dels valors d’igualtat, respecte i lluita per la superació de les desigualtats que desitge transmetre a la meua filla i em preocupa profundament no saber com fer-ho. Quins són els models de referència amb què comptem? Encara que també em preocupen, i molt, no m’estic referint a la influència dels mass media en la cosificació del cos femení, ni al biaix de gènere en els llibres de text o l’ocultació

d’èxits aconseguits per grans dones en la Història de la Humanitat. Parle de quin tipus de models trobem entre nosaltres, dins del feminisme o feminismes.

Des de fa uns anys, per la meua vinculació (formativa i laboral) amb el món universitari, he pogut conéixer en persona a les “grans” feministes acadèmiques de l’estat espanyol, aquelles a les que tan sorpresa havia llegit anys abans i, la veritat, en la majoria dels casos la trobada va ser decebedora. Potser, algunes d’aquestes dones lluitaren pels drets de les dones en els seixanta i setanta (encara que estic segura que moltes d’elles no ho van fer), però avui el feminisme oficial o institucional s’ha convertit, en la majoria dels casos, en un lobby de poder que, lluny de pretendre cap canvi social, es preocupa per enriquir-se i mantenir els seus contactes per afavorir els seus propis interessos. D’altra banda, no hem de perdre de vista que el feminisme oficial disposa d’un sostre de vidre per ser precisament això, una part més de les institucions a les quals no desitja destruir, ni tan sols transformar, sinó més aviat aprofitar el que puga i continuar amb la seua paraeta. Però el que en realitat em preocupa és què passa dins dels moviments socials. A vegades crec que sóc jo la que estic equivocada, ja que des de fa un temps, m’he trobat tant a dones com a homes que s’autoproclamen abanderades de teories o moviments suposadament feministes (aquestes persones compten amb el seu propi seguici de seguidorxs, facilitat per la frivolitat que pot acompanyar al contacte exclusiu via internet i a aquesta necessitat tan humana de deixar-nos portar per la marea) i no obstant això al meu entendre són precisament la lacra de la lluita feminista. M’explique, quan algú manifesta una actitud masclista, però masclista a la manera antiga, tipus agressió sexual, totes estem d’acord a censurar aquest comportament. Però, què passa quan les persones capdavanteres (siga per decisió pròpia o pel seguici) del feminisme activista, subversiu o com vulguem anomenar-lo, presenten actituds jeràrquiques, dèspotes i irrespectuoses? Què passa quan aquestes persones fan demagògia i, fins i tot, un lucratiu negoci amb els importants problemes de gènere que encara avui continuem tenint, dins i fora del ghetto? I em sembla especialment perillós perquè moltes d’aquestes persones autoproclamades s’han convertit en la cara visible del feminisme activista o “subversiu”.

30 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Que quede clar que aquesta gent a la qual jo anomene afectuosament “falsxs profetes” poden servir de guies per a altres persones... cadascú és lliure de triar els models o teories que millor s’adeqüen als seus interessos. Simplement voldria remarcar que per a mi ser feminista respon a un valor que et mou a actuar a la recerca de la superació de les desigualtats, de tot tipus, des d’una perspectiva de gènere. És una actitud constant i no únicament un posat, un pentinat o una imatge en una xapa. Considere que com feministes hem de mantenir una actitud crítica, principalment autocrítica, ja que totes hem estat socialitzades sota la influència que el patriarcat al costat dels interessos productivistes del capitalisme han dibuixat per a les dones. A més, a l’estat espanyol encara hem de digerir la terrible càrrega de la dictadura feixista i el dogma catòlic, que han perfilat un model femení sacrificat, servil i buit de desitjos.

A aquests llasts culturals i històrics hem d’afegir el pes del vell debat feminista (liderat per De Beauvoir i Badinter) sobre la maternitat com a origen de l’opressió femenina. Referent a això, coincidisc amb Ferro a assenyalar que la maternitat és una funció que pot o no desenvolupar la dona. Encara que la meua reflexió preferida pertany a Carolina del Olmo, qui assegura que “Per això, entre altres coses, és fonamental lluitar contra la maternitat com imposició, i és fonamental també lluitar per aconseguir unes condicions socials decents en què poder tenir fills, cuidar-los i estimar-sense que això supose patir com una mula i viure en alguna cosa semblant a un arrest domiciliari; unes condicions socials que no posen a la mare entre l’espasa i la paret, fent-li tantes vegades sacrificar totalment el seu benestar pel dels seus fills o, algunes vegades, viceversa”.

Tot això, més el pes de pertànyer a una generació de dones suposadament “alliberades”, amb accés a un tipus de formació i experiències vitals vetades per a les nostres mares i àvies, conformen la terrible lluita interna (o esquizofrènia galopant) que cada mare afí al feminisme manté al seu interior. Comença amb les expectatives durant l’embaràs, s’accentua amb l’evident manca d’acompanyament humanitzat en la sanitat pública, es dispara després del part, en la criança, la lactància i en tot moment: el dubte incessant (ho estaré fent bé?). En algun moment te trobes a la cruïlla del comiat, el duel amb la vida anterior, amb el teu cos anterior. D’una banda, et preocupa repetir els errors de la teua mare i al mateix temps, necessites els seus consells i ajuda. Vols riure, sobretot tenint en compte el doll hormonal

que recorre el teu cos, però també desitges plorar, córrer sense mirar enrere; però no ho fas, et quedes, respires i mires la teua filla que és el més gran i bonic que has vist mai i, llavors, apareix la por, sents terror amb una intensitat desconeguda fins llavors.

Tems que puga patir, que pugues fer-li sofrir, tens por a fallar, a fallar-te a tu mateixa. La fantasia de la criança en tribu, compartint dubtes i alegries, s’enfonsa al teu voltant i te trobes sola (perquè malgrat estar envoltada de gent, sembla que l’última decisió, la responsabilitat final i total sembla correspondre moralment i socialment a la mare). Al temps,

Considere que com feministes hem de mantenir una actitud crítica, principalment autocrítica, ja que totes hem estat socialitzades sota la influència que el patriarcat al costat dels interessos productivistes del capitalisme han dibuixat per a les dones. apareix la profunda tristesa que descobreixes a la mirada de moltes mares veteranes. Arriba, també, el retrobament amb el teu nou ésser amb la teua nova sexualitat... el poliamor? El valor de l’amistat i la necessitat de compartir, aprendre a viure amb un cansament perenne, la dificultat per concentrar o per l’esforç intel·lectual; però descobreixes una gran eina: la flexibilitat, que t’ajuda a suportar l’estat de “supervivència” en què t’instal·les, l’allunyament de persones amb les quals tenies molt en comú (també teories feministes i llibertàries) abans de la criança i, sorprenentment, descobrir-te a prop d’altres amb les que creies sentir-te tremendament lluny. Sorpreses, canvis, dolor físic i mental, desgast de la parella, ruptures i reconciliacions (o no), aprenentatge, creixement tant dur com satisfactori.

Al meu parer, la maternitat t’enfronta amb el teu veritable jo, no amb el teu jo “desitjat o idealitzat”, sinó amb el teu jo més profund, més ocult i rebutjat, sense màscares. On trobes més pors, prejudicis i falses creences de les quals es podria imaginar, però també suposa un gran alliberament perquè la teua filla no et jutja (almenys no el primer any), t’accepta com ets. La pregunta és, t’acceptes tu? Bé, després de tota aquesta xapa, us pregunte: es pot ser mare i feminista i no morir en l’intent? Com ja haureu endevinat jo no tinc la resposta, tan sols us recorde una encertada pintada de carrer: “jo no sé com fer-ho, estic improvisant”.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 31 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

PREÑEZ

Mireia (La Repartidora) “Es la falta de pan, de amor, la que desgasta. No el parto” Prejuicios sobre la maternidad. Gioconda Belli.

Mis pechos lloran la soledad de mi entorno Mi útero, el sistema en el que vivimos el individualismo de nuestros días la muerte de la crianza compartida, del trabajo justo, del vivir sereno, de la celebración del nacimiento de una nueva criatura. ¿Qué puede cambiar el rumbo de las cosas? , un discurrir de la vida distinto, dulce, armónico, amable, Feliz solidario, justo, cooperativo…

Las tristezas de las madres posmodernas se ocultan tras la máscara cotidiana: Tener un buen trabajo, que no te facilita la corresponsabilidad, ni la conciliación de un tiempo propio, pero te da un buen sueldo.

Estar en pareja, aunque no tengas tiempo ni de follar, pero te ofrece una imagen estúpida de “normalidad”.

Anhelar otras vidas, otros momentos, otras compañías, mientras el simpático individualismo circula por internet.

Exhibicionismo rebosante de fotos de madres con hijxs, llenas de soledad.

A todxs nos parieron A tdxs nos cuidaron Hoy sobran madres que no pueden criar SIN TRIBU ¿Qué hacemos con ellas?, ¿dejamos que nos embriague el hedonismo del “qué se apañen”, “ellas lo han elegido”? ¿cómo pues, sostenemos nuestras vidas si no es con compromiso?

Las estrías de nuestras mentes nos recuerdan que todo está pasando por nuestros cuerpos El trabajo,

32 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

el activismo -las asambleas a partir de las 20h de la tardela menstruación, el sexo, la estética enfermiza de “la madre recuperada”, el olor diferente de tu coño, La ideología dominante de la madre feminista no dependiente La ideología dominante de la madre feminista hijx céntricx Me pregunto por qué nos acostumbramos a una vida que no nos favorece nos destierra a los márgenes de la vida, de las decisiones, del tejido social Antiguas tejedoras, que dejamos de serlo…

Seguiremos reivindicando el derecho a no ser madre Y seguiremos reivindicando el derecho a ser madre dignamente.

Mientras, todas cerramos los ojos para volver a recordar quienes fuimos creyendo Oh, ilusas! que en aquel tiempo estábamos más acompañadas, más cosidas.

Desde lo profundo de mi selva interior grito con todas mis fuerzas: No nos dejéis solas!!!

Ajustemos nuestros tiempos a la vida!!!

Acompáñanos!!!

Respiremos juntxs otros mundos!!!

Cada respirar lleva consigo la preñez de un nuevo mundo

@M_Mirona La Repartidora. Tenda i llibreria associativa (València) //// larepartidora.org

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 33 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ENTREVISTA A PEPA DE CRIATURA Tremenda Fem Fest

Pepa és la cantant de la banda saragossana Criatura, també fou la cantant de la banda de la mateixa localitat “Visión Túnel”. Ambdues bandes estan marcades per unes lletres amb un discurs nodrit de les reflexions dels moviments socials, humils i subversives. Pepa a l’escenari és una veu tant melòdica com cridanera i esquinçada que aporta força, sentiment i actitud al posthardcore emotiu de Criatura.

També hi participà en el documental “Tomar el Escenario”, avui és mare i com que a nosaltres ens encanta el seu treball hem volgut saber una mica més com és des del seu punt de vista això de ser dona, cantant i mare dins del punk.

Pepa, et considerem un referent femení en açò de l’escena punk/hc, Com creus que ha evolucionat la presència o implicació de les xiques?

Hola! En primer lloc gràcies per comptar amb mi per a col·laborar en el vostre projecte. Si us sóc sincera, se’m fa un poc estrany que algú em tinga com “referent femení en l’escena...” el cert és que no em sent molt així; supose que això ocorre un poc per la falta d’implicació de les xiques a l’escena. És veritat que la majoria dels grups estan integrats per xics, i que la descompensació és aclaparadora. Pot ser que amb els anys la presència femenina haja augmentat tant en bandes, com en segells, públic... pense que la qüestió de gènere va evolucionant en la mesura que les dones es van alliberant de complexos i lastres que el patriarcat imposa (que les persones imposem). Supose que a poc a poc ens apropem a l’objectiu de què tot el món faça coses que li agraden sense que ens determine a quin sexe pertanyem.

Tu vas participar en el molt recomanable documental “Tomar el escenario”. Quin valor li dónes tu a aquest tipus de treballs?

En “Tomar el escenario” tenim les visions i vivències de diferents dones que estan en grups, fent una cosa que els agrada i compartint-lo amb la resta. Qualsevol iniciativa que faça valdre i difonga temes que com a societat encara ens hem de treballar, és benvinguda i s’agraeix, perquè per a fer, per exemple, un documental així, es necessita tirar-li ganes i implicació i al darrere hi ha moltes hores d’esforç, treball, temps, “liar” a gent, etc. Tot i

que vist el resultat, val la pena. Sense oblidar totes les satisfaccions que haurà suposat i les bones estones que comporta fer quelcom amb ganes i il·lusió. Per descomptat!

Recentment Criatura heu tret un nou disc “Todavía”. En el teu cas, has aconseguit compatibilitzar el punk/hardcore amb la maternitat. Es veu d’una altra manera això difús de “l’escena” després d’haver sigut mare? Què li falta a l’escena musical alternativa actual per a fer-la inclusiva a les “criatures”?

El disc que acabem de traure “Todavía”, porta preparant-se bastant temps. Quan es va començar a forjar encara no era mare, ni tenia pensat ser-ho.

Ja ja ja!

El de compatibilitzar la maternitat amb el grup és una cosa que depén de molts factors i vaig improvisant segons van sorgint els esdeveniments.

Durant la gravació, vaig haver d’estar fent mini sessions en diferents dies. Sessions que duraven l’estona que la meua filla aguantava “sin mi y sin mi tetita”, clar. Ella estava en un lloc prop del local d’assaig i quan ella em demandava, acabava la sessió per eixe dia. Quant als assajos, vaig començar a baixar el ritme quan estava de set mesos i pico, i a hores d’ara quasi no estic anat a assajar, excepte quan hi ha un concert prop. El cert és que la meua filla encara és molt menuda, no té ni un any i s’ha de prioritzar. Volia ressaltar açò, perquè una vegada que et replanteges les teues prioritats, a part del que tu decideixes fer, hi ha molts factors que determinen com serà de possible eixa com-

34 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// patibilitat, per exemple els suports que tingues amb la teua filla, el suport familiar, etc, per a tenir la possibilitat de separar-te de forma tranquil·la de la teua filla per a poder fer altres coses. També el suport o la comprensió de la resta de la banda perquè la maternitat va a influir en moltes coses del grup: intensitat quant a ritmes d’assajos i concerts, absència meua als assajos i altres implicacions col·lectives sense que això supose una tensió i sense que signifique que jo haja deixat de tenir ganes o interés per Criatura, etc. El tema de “l’escena” sempre ha sigut un poc difús crec que per a tots en Criatura. No només per a mi. De fet solíem dir amb alegria: L’escena no existeix!

Supose que l’escena manca del que manca la societat en general. I en això estem, en canviar les coses (les que no ens agraden) i construir-les d’una altra manera mentre caminem. Es fa el que es pot.

gust, perquè visc en el camp i aquí hi ha una banda sonora de pardals, grills, gossos, gallines... a vegades li posem a la nostra filla algun disc que hem aconseguit de contes i cançons, però és que als majors ens encanta!

Vas estar un temps sense pujar a l’escenari... Ha canviat la teua implicació en Criatura després de ser mare? Comptes amb els suports necessaris a l’hora d’anar de gira, assajar...?

En el disc “Verde”, teniu la cançó “Lo que es nuestro” que tracta sobre la reapropiació de la maternitat. Sents alguna diferència quan la cantes després d’haver sigut mare?

I ara, en els concerts que donem fora de la nostra ciutat, també s’ha de tenir en compte certs temes de logística, horaris de tocar, i altres coses perquè de moment no em plantege anar sense “la criatura” a tocar, a part que la lactància mana!

Quan toquem la cançó “Lo que es nuestro”, és bastant intens, però en realitat ja ho era abans de ser mare, no ha canviat molt la sensació, tot i que això em passa en tantes cançons... En compondre la lletra juntament amb Jaime, intentem expressar el que pensàvem del tema. Una vegada que em va tocar a mi afrontar la situació, el part, vaig actuar d’acord amb la meua coherència respecte a aquest tema. Vaig tenir a la meua filla a casa, fugint de la medicalització i intentat que es respectara eixe moment d’escola, de ser animal, de tantes coses... i així va ser. Allò va ser el principi i ara és la continuació, la lactància, criança... la vida, que pot intentar ser viscuda d’altra manera de com te la imposa en safata el patriarcat, el capitalisme brutal.

De moment no em plantege anar de gira, perquè no em pareix just imposar-li a la meua xica els ritmes d’una gira, els horaris, les pallisses de furgoneta, amb el que l’odia.... a part que necessitaria acompanyant, si o si de suport mentre toque per a estar amb ella, i hi ha una cosa que no porte molt bé, que és la dependència que he adquirit, ja que realment, si vull fer certes coses, des de tocar en un concert fins a llavar-me el pèl, necessite suport, i a vegades no és que faça molta gràcia estar “demanant favors”.

Ha variat l’estil de música que escoltes a casa des que vas ser mare? Quina música li poses a la teua filla?

D’ençà que sóc mare no ha variat l’estil de música que hi ha a casa, on som molt eclèctics i ací s’escolta de tot... i se segueix escoltant, tot i que més baixet. El que sí que he notat és que hi ha moltes ocasions en els que no pose música, per diferents motius: per no utilitzar temps en fer això, perquè ens peguem tot el dia cantant i fent música i sorolls, perquè el silenci i la calma em vénen de

Per a finalitzar, ens agradaria deixar-te un espai per a fer-te escoltar. Aprofita!

Una abraçada a totes les persones que esteu portant a terme el fanzine i a totes aquelles que s’involucren en projectes col·lectius amb els quals s’aporta el granet de sorra que canvia tot. Al final es tracta un poc d’això, de fer coses des de la il· lusió i amb les que construir xarxes i espais on capiguem totes. Que tot s’impregne d’altres valors, els nostres concerts, els nostres parts, els nostres actes i actituds en general. Tal vegada sone un poc idíl·lic, però la utopia està ahí perquè caminem cap a ella i avançar. Salut!

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 35 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

A PROPÒSIT DE LA CANÇÓ “LA NOCHE Y LA CALLE TAMBIÉN SON NUESTRAS” Perras Salvajes

Estem fartes dels privilegis que defineixen, en moltes situacions, el nostre caminar pel món. Estem molt cansades de la idea popularitzada, conscient o inconscient, de què el carrer i la nit pertanyen als homes, i que les dones han de moure’s com convidades educades pels espais públics, que pertanyen als homes, cuidant-se de “provocar” i “justificar” violacions o agressions per no quedar-se a casa com han de fer les “bones” dones.

Perquè les dones han d’aguantar que, quan caminen soles, els llancen opinions sobre el seu cos?

Cansades de frecs accidentals; comentaris o floretes no sol·licitades; limitació de l’espai en zones públiques; “baboseo” en espais d’oci, siguen del “rotllo” o no.

Tolerància zero contra agressors i violadors, només un Sí és un Sí.

PALOMA PSIKONAUTA

Estem fartes de què, si eres dona, t’hages de veure

obligada a pensar, quasi de forma automàtica i sense adonar-te, en com tornaràs a casa a la nit; si aniràs sola o no i si hauràs de passar per algun lloc que puga ser perillós, si pots evitar-lo i si vas vestida amb la suficient “prudència” per a anar sola.

Fartes de què la societat diga a les dones que si van soles pel carrer, han de “tenir cura”.

36 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ESCUELA DE BRUJAS. EL ARTE DE INVOCAR

Adaptación de la Gran Enciclopedia de las Ciencias Metafísicas. Satanismo y brujería.

Tremenda Fem Fest

Ritual para tremendar Pequeños seres de cualquier lugar, Yo busco vuestra amistad y convivencia.

Escucha mi llamada, Ven hacia nosotras.

Fuerza mitad intuición, mitad encantamiento, ven y contágianos con tu humor festivo.

Juega a nuestro juego.

Compañeras de lucha, aceptad nuestra amistad, un agente de cambio para vosotras queremos ser, nuestro ánimo es limpio como podéis ver.

Y cuando vosotras cantaís y bailaís, Sentimos que nuestros problemas se desvanecen, Vuestra risa, cariño y travesuras nos invaden y nos ayudan a sentirnos tan vivas como vosotras

Pócima para atraer cambios feministas

Cómo prolongación del ritual para tremendar vamos a utilizar los siguientes ingredientes para la elaboración de esta pócima: 1 onza de apoyo mutuo Media copa de aceite de placer Una pizca de actitud 1 cucharada de desenfreno sexual Un cuarto de atracción por lo morboso Una rama de feminismo Unas gotas de elixir de sentimiento Mezclado con sororidad intuitivamente Agitar con acciones activistas

CREER EN EL FEMINISMO ES DARLE VIDA.

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 37 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

TREMENDO CD / / / / / / / / / / / / La selecció de música d’aquest cd és eclèctica, com les dones que formem l’assemblea del Tremenda Fem Fest. Podeu trobar des de hardcore, punk fins a stoner-rock o electrònica. Els grups escollits tenen la totalitat o més de la meitat de la formació integrada per dones, moltes d’elles vinculades al moviment feminista de base, fet que es reflecteix en moltes de les lletres.

Aquestes bandes nodreixen la cultura underground i els circuits musicals no comercials de diferents indrets de l’Estat. I les raons per a escollir i difondre aquest tipus de treballs, és perquè les Tremendes, entenem la música com un vehicle d’empoderament i d’expressió artística capaç de transformar realitats i vehicular lluites, com la feminista.

-------------------------------------------------------------------DIANA J. TORRES / RECOMENDACIÓN AL EFECTO SECUNDARIO Poema estret de la seua web i recitat per la mateixa Diana, amb exclusivitat per al Tremenda Fem Zine. pornoterrorismo.com

--------------------------------ÁRIDA / QUEBRANTA Àrida és rock, stoner i melodia. És pols i soroll. És dolç i sec. Aquesta formació són dos: Javi i Sara. Un duet de rock sorollós i salvatge. A sara li agraden els Rat’s que cruixen i les vàlvules que cremen. A Javi li agraden el tu pa tu tu pa tu pa pa. Árida són les restes de projectes passats reconstruïts en el rock pesat i directe. Influenciats pels anys 90, a l’abril de 2014 llancen el seu primer EP “Cenizas”, amb cinc temes. “Cenizas és una potent carta de presentació: bateries aclaparadores, guitarres plenes de rifts poderosos i una veu enganyosament dolça” (Mondosonoro). Vam poder gaudir de la seua actuació al Primer Tremenda Fem Fest i actualment ja estan presentant el seu segon EP “Un día en la línea del oeste”. aridamadrid.bandcamp.com

---------------------------------

ROSSY FINCH / MISS HOWLS Rossy Finch és sorollós, és fosc i pesat. Amb tocs de stoner rock, grunge i riot, el trio crea un món a través d’elements psicodèlics i veus atmosfèriques, unes vegades delirants, altres repletes d’ira, combinant riffs enèrgics i intensos que bé recorden a bandes com L7, Sonic Youth o Melvins. Format en 2013 per Elena García (Veus/Baix), Lluís Mas (Bateria) i Mireia Porto (Veus/Guitarra).

El primer àlbum d’estudi de Rosy Finch no només és un projecte musical. És un viatge a través dels passatges de Witchboro, un lloc misteriós sense ànima on els sons estranys dormen. En “Black Hills” queden submergides crues guitarres i baixos aclaparadors que deixen entreveure la part fosca de la banda. “Sea of Trees” desprén nostàlgia, peces experimentals i paisatges sonors surrealistes que defineixen aquest lloc tan desitjat i alhora tan aterridor. rosyfinch.bandcamp.com

--------------------------------SIEGA / SHAME És un grup de hardcore-punk establert a Barcelona. Es va formar l’any 2013 amb penya de Mistkäfer, The Crowd o Vértigo. La banda la integren: Sonia (baix), Patri (guitarra), Amy (veu) i Denis (bateria). “Açò sona a pur punk-crust dels 90 però

38 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ben executat i amb una impressionant veu d’Amy portant tot l’engranatge a explotar-te al cap. De les millors coses que han passat pel radio-cassette de Discos Enfermos i amb un directe bestial.”

(Discosenfermos).

---------------------------------

a enfrontar-nos a l’autoodi heretat, per a evidenciar les màscares que totes interpretem, els rols que ens imposen, allò que amaguem, allò que no volem que desaparega, les pors, la mort i la resurrecció. Volem ballar amb les músiques del món, amb els nostres instruments, amb els feminismes, volem crear des de l’experimentació amb la tradició. Teclats, cordes i veus, sense un estil concret.

‘Trans’ en qualsevol sentit.”

RAW PAW / APATÍA

lamoma.bandcamp.com

Aquesta banda que es va donar a conéixer anteriorment amb el nom de Las Rabbies i que posteriorment es decidiren per Raw Paw, mesclen el rock and roll enèrgic amb matisos punk. Elles defineixen el seu estil com “Rabia y flequillo sucio” amb lletres en anglés i castellà. Són tres xiques toledanes: Waku (guitarra i veu), Alba (baix i cors) i Paloma (bateria) i algunes de les bandes de les quals provenen són Würlitzer Ballroom, Rock Palace o La Leyenda.

---------------------------------

siega.bandcamp.com

A més, Paloma, participa en la realització del fanzine “Collages Sutilheces” on les altres dues components també hi han col·laborat. raw-paw.bandcamp.com

--------------------------------ACABADAS / SONIDO GENITAL Definir-les dins d’un únic estil musical seria difícil perquè són 6 ments pensants, en contínua evolució i amb moltes idees diverses, encara que s’engloben dins d’un estil malvat, exagerat, grotesc, crític i provocatiu. Amb influències punk, rockabilly, blues, circense, rock and roll, etc. Integrat per: Sole (teclat), Indiana (baix elèctric), Àngela (veu), Lucía (guitarra), María (guitarra) i Chus (bateria). acabadas.bandcamp.com

--------------------------------LA MØMA / VALÈNCIA, FLOR PERVERSA La Møma són dues xiques de la perifèria valenciana, que han participat en altres grups com Ultrabotox i Lumkap. Tai (Clara) veu i teclat i Làuder (Laura) veu, baix i programació. “La Møma, la nostra, naix del comboi d’encetar un projecte musical i les dificultats per a consolidar-lo van fer la resta.

La Møma som totes les que hem deixat la nostra empremta, som més que la suma de les parts. Per

CÉSPED DE VERDAD / EL AMOR SE DESTRUYE Són un duet de València format per Blanca Pomet (bateria i veu) i Alberto Serrano (guitarra, el kaossilator i veu). La seua música és una mescla de pop, punk, noise i post rock, cançons intenses i ràpides que aconsegueixen hipnotitzar-te a força d’incisives veus, complexos ritmes i guitarres distorsionades. Entre les seues influències poden estar bandes com Big Black, Fugazi, Rodan, Don Caballero, Pols, Sonic Youth, Pixies, Beat Happening…

Les seues lletres porten títols com “Excítame la pituitaria”, “Movimiento de cópula”, “Noventas”, “Tocando mechero”, “Bigotes blandos”, “Fukushima mon amour”… Han publicat dos treballs en el seu bandcamp i sembla que tenen ja a la venda un LP en vinil. cespeddeverdad.bandcamp.com

--------------------------------LE PARODY / FAMILY TRIP Cantant i compositora que combina les seues cançons amb el pop fosc, folklore inventat i electrònica. Entre allò tecnològic i allò melodramàtic, amb síl·labes en castellà, estructures sense tornada i només instruments que caben amb una maleta de mà (un ukelele, un sampler, un parell de pedals, molts cables).

Entre “cante” i cançó de bressol, revetlla i rave, Sole combina la manipulació del sampler i els pedals, barrejant en viu les diferents capes enrevessades que componen les seues cançons, amb la presència d’una atípica cantautora folk, valent-se de veu i ukelele per a teixir melodies i ambients. leparody.bandcamp.com

---------------------------------

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 39 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AGNES / LA LÍNEA

LAS OTRAS / MUJER FICCIÓN

Agnes és un grup de música, i principalment, un grup humà format per Ágata, Elia, Raúl, María i Marta. La seua història, és una supernova d’hamor i una cursa d’obstacles. Després d’una anada i tornada de les seues integrants, han arribat a un estat d’equilibri. Abans, ara i sempre el seu objectiu és fer cançons, divertir-se i estimar-se. Han fet alguns concerts i han enregistrat un disc que va sortir en maig de 2015. Agnes, a més és: Un procés de descobriment d’empoderament de desconstrucció/construcció de canvi de comunicació de plaer i alegria Un concepte (en construcció) que comunica a través de cançons i altres vies.

Las Otras són un grup de punk anarcofeminista de Barcelona que sonen rabioses, enèrgiques, agressives i enfadades. No les limita cap etiqueta i no només beuen del moviment Riot Grrrl, els agrada el punk en tota la seua varietat. Totes, toquen o han tocat a altres bandes, com Flujo, Fosa Común o Crosta entre d’altres.

agnesagnes.bandcamp.com

Aquest projecte naix el 2006 de les ganes de crear un grup de música sorollosa i subversiva integrat per dones. Perra Vieja els ha aportat debats, aprenentatges... han crescut, guerrejat, conegut a gent, han reflexionat a través dels conflictes i han aprés a crear i conviure acceptant les seues diferències.

El juny de 2013, trauen el seu primer disc fruit de tots aquests anys. La marxa d’Ainhoa les ha deixat un buit molt gran i en aquest moment el grup està de vacances indefinides. L’última formació era: Chinche (Veu), Helen (Guitarra), Anita (Baix), Dilia (Guitarra) i Noe (Bateria).

--------------------------------POTTORS TA KLITO / AUTODEFENTSA FEMINISTA Pottots ta Klito va veure la llum l’any 2009 a Zarauz, en el garaig de Korta, la baixista de la banda. Tot i tenir una formació variant, actualment, les altres integrants són Guru (guitarra), Amaia (veu) i Ainara (bateria). Escrit en eusquera, el punk feminista vertebra tota la seua obra, encara que “també mesclem qualsevol altre tipus de música que ens surt del pottor. Que fem música pottor, vaja”. pottorstaklito.bandcamp.com

--------------------------------CNIDARI / SORELLA REBEL

Aquesta jove banda amb nom de medusa s’ha format aquest mateix any 2015 a la ciutat de València, gestada als barris del Cabanyal i Benimaclet.

Provinents dels moviments socials i, essent el feminisme el nexe d’unió entre elles, s’han pujat al carro del punk feminista. Toquen punk rabiós amb lletres de gènere, els seus directes són un acte polític i musical. Organitzadores de la segona trobada Prenem l’Escenari i algunes, membres del projecte Fusa Activa. Han enregistrat aquesta cançó en exclusiva per al CD-zine del Tremenda.

Les lletres tenen un enfocament feminista i parlen de solidaritat i suport entre dones... Són dures, humils i directes. Transmeten ràbia i empoderament a parts iguals. La formació es: Ieri, Rebeca, Marina i Mar. lasotras.bandcamp.com

--------------------------------PERRA VIEJA / PERRA VIEJA

www.reverbnation.com/ perraviejahardcorepunkfeminista

--------------------------------LAS CRUCES / NAVAJA

Punk ràpid, contundent, clar i directe amb un toc d’humor negre. Las Cruces són dues xiques i dos xics madrilenys -Sonsoles (baix), Violeta (veu), Dani (guitarra) i Javi (bateria)-, l’any 2013 trauen el seu primer disc amb el mateix nom.

Han passat per diferents grups com Webelos o Grupo Sub-1, han participat a diversos festis com el Peach on the Beach i també d’altres recopilatoris de dones com el Hits with Tits Vol.2. lascrucespunk.bandcamp.com hitswithtits.bandcamp.com

cnidaripunk.bandcamp.com

--------------------------------- ---------------------------------

40 Tremenda Fem Zine #1 HIENES //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

VÉRTIGO / SEPULTADAS Són una banda instal·lada a Barcelona, però les seues integrants provenen de diferents indrets de l’Estat. Han passat per altres bandes de l’escena valenciana i saragossana com Disparo, Maldito País o Mistkäfer. També comparteixen formació amb altres bandes barcelonines com Rote Zora o Una bèstia incontrolable. Vértigo són Nagore (baix), Patricia (bateria) i Letxón (guitarra i veu), i sonen a punk melòdic amb lletres reflexives i sentimentals que reflecteixen una opció política.

No deixeu de llegir el treball d’investigació de la baixista d’aquesta banda: “(Des)armando la escena. Narrativas de género y punk”. vertigopunk.bandcamp.com

--------------------------------NIÑA COYOTE ETA CHICO TORNADO / GIMME DANGER

Niña coyote eta Chico Tornado són de Donosti (Gipúzkoa) i és el resultat de milers d’hores d’improvisació al seu local. Aquesta banda està formada per Ursula Strong (Zuloak, Las Culebras) i Koldo Soret (Surfin kaos, Utikan, Mugatik, o Chico boom entre d’altres). Els seus temes, alguns amb veu i uns altres instrumentals, són potents i amb un so profund i pesat amb clars tints de stoner i rock dur.

PERRAS SALVAJES / LA CALLE Y LA NOCHE TAMBIÉN SON NUESTRAS Aquest grup naix l’any 2011 de les arrels d’un projecte anterior, “Wild Dogs”. El formen Isra (guitarra), María (baix), Carlos (bateria) i Meri (veu).

Algunes de les seues membres toquen o han tocat a: Horrör, Siberia, NAD, Decurs, Roto, Go! popitas, Agónica Existencia, Zínica Deicida, Dhul Karnain, Cámara de Gas, Dose i Rageous Intent.

Perras Salvajes fan un rock and roll macarra amb tocs hardcore punk. Veu esquinçada i lletres amb personalitat punk i feminista. perrassalvajes.bandcamp.com

--------------------------------SOCORRO SOCORRO / CERO DE DINERO

De Castelló, ens arriba aquesta nova formació musical, on Nuria (María de la República) i Sergio (El Gran Puzzle Cózmico), barregen de forma original música electro punk dadaista amb unes lletres divertidíssimes. Aquest despropòsit musical està plagat de sons techno, desordre argumental, orgull i satisfacció. Actualment les seues actuacions ja s’han donat a diferents parts de l’Estat.

---------------------------------

niacoyoteetachicotornado.bandcamp.com

--------------------------------BORN TO HATE / AMAB

Aquest grup té un estil de música hardcore furiós, amb diferents influències, des de bandes de NYHC fins a hardcore metal. Les lletres són en castellà.

Born to Hate defenen i s’involucren en la música com una forma d’expressió i de funcionament alternativa i independent.

La banda, va començar a fer concerts de forma continuada a finals del 2006, el 2007 van gravar un CD-EP amb cinc temes, coeditat per Fragment i Cruzade Records i en 2010, es va afegir a la banda la baixista actual, i es gravà l’àlbum “Romper la Baraja”, editat de nou per Fragment i Cruzade Records. Està integrat per: Laura (veu), Elena (guitarra), Mali (baix) i Nuria (bateria). borntohate.bandcamp.com

---------------------------------

Tremenda Fem Zine #1 HIENES 41 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / TREMENDA FEM FEST / / / / Han fet possible aquest fanzine, gent tan bonica com: Assemblea Tremenda: La Vane, Neus Ortiz, Anna Garcia, Clara Solsona, Ana Puyo, Tania Manchado, Águeda Alonso (disseny), Dídac Ramírez (serigrafia).

María Celestino (il·lustracions de luxe), Ainara Garcia (traduccions), Ivan (revisió ortogràfica), Ángela Altaba (mapa canyer de festivals), Core Tres i Entrelíneas (promovent el feminisme i el DIY), Ad libitum (sempre transgredint), María Penalva (gran relat minúscul), Dones en Lluita Castelló (fotonovel·la amb actrius inigualables), Diana J. Torres (pornoterrorismo), Celia i Llum de Las primas de riesgo, Mireia (poema increïble made in La Repartidora), Pepa de Criatura, Perras salvajes i tremendes il·lustradores com Paloma Psikonauta, Ingrid Faustini, R. Ortuño i Un mundo feliz (UMF).

Gràcies, gràcies i gràcies.