Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES //// PRIMAVERA DE 2017 tremendafemfest.net tremenda@riseup.net facebook.com/TremendaFemfest Portada Sara Bellés www.facebook.com/sarabellesart Maquetació Tremenda Fem Fest (Ague)

01 Editorial

28

02-03 Del segon Tremenda

38-29 Il·lustracions

04-07 FANZINE MIAU!: un posible principio

de nuestra genealogía fanzinera

30 No és natural Sueño

Tremenda Fem Fest

Tremenda Fem Fest

Andrea Galaxina http://bombasparadesayunar.com/

Poesia

Noemi González

Marta Flors

Cicatriu

08-11 Binomio Mujeril

31

12-13 Collages de ràbia

32-33 Perras de museo (text i fotos)

Amor de primas amordeprimas.tumblr.com

14

Visc la meua realitat

34-35 Pits fora.. i a positivar!

Adri Ana

15

Sangronas i revolucionarias

36

Collage rabiós

37

Rabia o la pedagogía de la ira

Il·lustració rabi-salvatge

38

Lisístrata

39

Il·lustració

www.flickr.com/photos/binomiomujeril_luciaybego

Valèria

Las Histéricas Colectivo - Celeste @histericas.colectivo (FB)

16-17 Tremolant de ràbia Enecezeta

18-26 Feministes en Castelló: aproximació

oberta a la història dels moviments

col·lectius de dones en la nostra ciutat

Tremenda Fem Fest (Tania)

27

Sin Tu Permiso

Il·lustració MÖ: @mo.ilustracion (FB)

Il·lustració Patriarkada Maria celestino

Anna Soler https://www.flickr.com/people/annasoler/

La Vane

Provincian Punk Don’t Diet

Ague

Gata Cattana

Sara Bellés @sarabellesart (FB)

40-42 Tremendo Bandcamp

Tremenda Fem Fest

SUMARI

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES //// PRIMAVERA DE 2017 Mooooolta ràbia No ens fa ràbia que cada dia més persones se sumen als feminismes. Ens fa ràbia que s’instrumentalitze, que s’utilitze per a guanyar punts en l’escala de mercat, que ajude al fet que la teua merda de marca de roba seguisca creixent perquè posa en les seues camis GRL PWR. Mentrestant maltracta a les seues currants i oprimeix salvatgement a les quals treballen en qualsevol de les seues fotudes fàbriques deslocalitzades. Fins i tot, als aparadors de Dior ens diuen que hem de ser feministes.

Ens fa molta ràbia també que servisca per a créixer dins de les institucions. Que dir feminista siga guanyar-te el teu sitito en un honrat partit polític, en el teu bonic treball de funcionària o, no sé, qualsevol dia et servirà també per a guanyar les eleccions a cap d’escala. Com si la responsabilitat personal fóra un fotut títol. Ah sí! i el que més ràbia ens donen són les dones policia, açò ens posa malaltes. No senyores no. Formar part de les forces de seguretat de l’estat, pot ser moltes coses, però feminista, no.

No és que estiguem en contra de les càtedres de gènere, és que volem un feminisme interseccional i de interseccionalidad les nostres universitats no saben massa.

Ens fa molta ràbia també lxs que es creuen que és penjar-se una medalla sense qüestionar-se ni una miqueta les seues merdes d’actituds que repeteixen quotidianament. Tio que si eres un fotut matxirulo doncs no ens ratlles amb el teu femení plural.

Que les xavales d’ara pot ser que tinguen més referents feministes dels quals nosaltres vam tenir: en la narrativa, en el cinema, en la música...

En la MTV donen pallisses a violadors, tenim traperes conegudes que ens parlen d’amor lliure i cada dia més disfresses de Frida Khalo en carnestoltes; i no és que estiga malament.

És que no ens podem quedar en açò, és que hem d’obrir més les esquerdes. Si els nostres missatges estan on estan és perquè s’han tornat innocus.

Volem un feminisme de barri, de putes, de barbudes, de mestresses de casa, de ‘marimachos’, de pobres, de trans, de negres, de bolleres, de llatines, de gritonas, d’àrabs, de grosses, de punks i de flamenques. I perquè no, també volem a les quals estigu en disposades a perdre els seus privilegis i així entre totes podem tornar a ser menyspreables, subversives i fer del feminisme una amenaça.

--------------------------------Benvingudes al segon fanzine del Tremenda Fem Fest #RÀBIES. Aquest any ens hem digitalitzat i per això hem optat per no fer CD, sinó Bandcamp (https://tremendafemfest.bandcamp.com). Ací hem fet un recopilatori de cançons que ens flipen i que creiem imprescindibles visibilitzar, per estar feta per dones o altres identitats dissidents.

Esperem que us flipen com a nosaltres.

Volem donar les gràcies als grups que ens han fet arribar les cançons. Gràcies també a tota la penya que ens ha enviat mogudes: il·lustracions, articles, poemes, gargots, ràbies, etc. Sou unes cracks!

Aprofitem per a explicar que aquest any hem tingut problemes per encontrar un espai on estiguérem totes còmodes per a fer el festi, que havíem anunciat per a aquest maig del 2017, però que hem decidit ajornar el 2018. L’espera pagarà la pena, paciència!

sense ràbia res canvia!

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

1

DEL SEGON TREMENDA Ens sembla fonamental que a una ciutat tan xicoteta com Castelló tinguen lloc aquest tipus d’esdeveniments. En aquests entorns creixem i ens autocritiquem tot i el dolor que això suposa.

Nosaltres no estem exemptes d’actituds patriarcals i per això organitzem el Tremenda Fem Fest.

Per aprendre entre totes com matar al nostre matxirulo interior i caminar cap a una societat amb relacions horitzontals. Esperem poder continuar amb el festival i que arribe un dia on no necessitem repensar com fer front a les agressions ni externes, ni pròpies. L’any 2016 va ser un any complicat per a nosaltres, però amb molts esforços vam aconseguir tirar el festival endavant. Vam reduir la programació de dos dies a un, però va ser molt complet.

A l’ombra dels tarongers vam començar el dia amb la investigadora, fanzinera i activista Gelen Jeleton i la il·lustradora Iuhi Peña en el seu taller de femzines, on ens van ensenyar el seu projecte “Una arxiva del DIY” (archivodiymusicaydibujo. tumblr.com) una fanzinoteca feminista-queer.

Entre totes vam elaborar un minifanzine que hem imprés per a vosaltres.

Després del vermutet va vindre una bona paella feta amb molt d’hamor feminista que ens va carregar les piles per al concertet de la cantautora punk Jartita del Mundo (https://jartitadelmundo.bandcamp.com/). Més tard vam riure com hienes amb el duet d’improvisació Kankaneo Teatro: molt d’art i molt de morro.

Per a soltar i destensar van començar els concerts amb Rote Zora (Barcelona) en el seu punk ràpid i contundent. Vam gaudir com xiquetes amb les nostres amigues de Fera (València) i vam flipar en Césped de Verdad (València).

Lujazo máximo! Per últim vam ballar com a boges en els temacles de Hits with Tits i va arribar el dia plenes de purpurina i fosforito en els sons més caòtics d’Akelarre Sound Systers.

Per arredonir el dia Very Veritas ens va fer un muralaco on es llegia “dones que brillen en la foscor” i vam gaudir de l’expo “Invisibilitats punk”, on es mostra, per una banda, l’ocupació feminista més pública l’escena punk; i d’altra banda, s’endinsa en les tasques ocultes, invisibles i invisibilitzades que la mantenen viva.

Quan va arribar la nit vam projectar “Un quebranto” (Itzia Pintado, 2015), una revisió breu de l’urbà femení en forma de ritual poètic i oníric; i vam conversar en la directora de fotografia Anna Soler, que ens va fer fotos xulíferes del festi.

Gràcies a totes les persones que vau vindre a tirar-nos una mà. Gràcies a totes les que ens vau fer pensar, plorar, riure, ballar; que veniu sense una motivació econòmica, per compartir, per donar-ho tot i omplir-nos de goig. A Dones en Lluita, a les que vau fer torns a la paradeta, a les cuineres, a les que ens vau salvar el taller infantil, als tècnics, per descomptat a totes les artistes que integràveu la programació i que vau vindre a compartir el vostre aprenentatge amb nosaltres, al públic fidel que va gaudir del festi i que ho fa possible.

La guinda del pastel arribà en la performance gynegore, prostàtica i DES-generada de Klau Kinki i La Condesa Sangrienta “Gabinet de la Dra. Caligari”, que va ser com un puny al cervell i on vam aprendre de forma visceral sobre ginecologia DIY. Ens van deixar sense respiració!

I res, que esperem que el festi d’aquest 2017 siga igual de molonáceo que el del 2016 perquè es va eixir per tots els costats. SEGUIM.

2

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Sou tremendes!

Fotografies d’Anna Soler i Dídac Ramírez

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

3

FANZINE MIAU!: UN POSIBLE PRINCIPIO DE NUESTRA GENEALOGÍA FANZINERA Andrea Galaxina Una de las tareas pendientes de quienes estamos interesadas en el fanzine como un artefacto cuyo alcance va más allá de su pura materialidad es la de construir nuestra propia genealogía fanzinera. Esta labor se convierte en imprescindible para los fanzines que han nacido inspirados e impulsados por el feminismo. Como dice Alison Piepmeier, una de las mujeres que más han pensado y estudiado el fanzine hecho por mujeres, “posicionar a los grrrl zines dentro de la genealogía feminista hace más visible la resistencia de las mujeres y nos habilita para crear una imagen más precisa tanto de los fanzines como de la tercera ola”[1].

Nuestra genealogía fanzinera tiene un origen posible en el fanzine Miau! que realizaron a mediados de los años 90 un grupo de chicas en Murcia. Su importancia no sólo descansa en el hecho de ser un pionero de los grrrl zines [2] en el Estado español, sino también en trasladar una estética, un lenguaje y un espíritu feminista cargado de humor, amistad y música.

4

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Fanzine Miau! Estrogen Brigade El fanzine Miau! nace en el año 1996 en Murcia. Realizado por las hermanas Mabel y Lidia Damunt y sus amigas Mati Balseiro y Maripaz Velázquez. Este grupo se hacía llamar F.M.E.B. (Fanzine Miau! Estrogen Brigade). En palabras de la propia Mabel, el fanzine Miau! fue “un fanzine riot. Es lo que queríamos hacer aunque no habíamos visto ninguno antes. Un fanzine sobre música y feminismo con mucho humor”. Motivadas por “las ganas de contar al resto del mundo lo que molaba el riot grrrl y el feminismo” Miau! fue pionero en cuanto a exportar la estética e ideología de los grrrl zines norteamericanos a nuestro contexto.

Miau! fue una rareza en una escena dominada por los fanzines musicales. Además de los contenidos relacionados con la música, como las reseñas de discos, de conciertos o entrevistas a grupos, incluían textos feministas contando sus experiencias o su manera de ver algunas situa-

Quizás no hemos sido lo suficientemente explícitas. Quizás lo hemos sido tanto, que algunos piensas que no puede ser verdad [...] Dejemos algo claro: MIAU! no nos sale feminista por descuido, por error, porque ‘se nos ha ido la mano’... Nos sale exactamente como queremos. Decimos lo que queremos decir. Lo que pensamos. No nos importa que ‘se note’. QUEREMOS que se note. Porque NOSOTRAS SOMOS FEMINISTAS [...] No necesitamos (ni queremos) permiso, aprobación, perdón, condescendencia... [...] No necesitas excusas. Reacciona. Rebélate.

La conexión musical

ciones cotidianas: “Nuestra principal motivación era hablar de lo que nos gustaba musicalmente y disgustaba socialmente. También hablábamos de cosas que nos pasaban y de las que nos queríamos reír. Para ello solíamos parodiar los típicos artículos de revistas para mujeres como Cosmopolitan, en las que siempre habían textos sobre cómo había que ser para gustar a los tíos y cosas así”. Un ejemplo de esto será el texto que aparece en el número 2 titulado Yo fui una víctima de Barbie, donde hacen un crítica desenfadada al modelo de mujer que propone la sociedad.

Su posicionamiento como un fanzine feminista es evidente en todos y cada uno de sus números, y en textos como el que aparece en el número 4, reafirman esta postura animando a sus lectoras a serlo, utilizando retórica directa, que interpela al lector de manera brusca:

Miau!, como todos los fanzines de la época, se distribuía a través de la venta por correo, intercambios y las tiendas de música, sellos y pequeñas distribuidoras. Pero se da la circunstancia de que Mabel y Lidia tenían una banda de música, Hello Cuca, lo que proporcionaba una vía de distribución nueva: los conciertos. Era sobre todo a través de la música cómo sus lectoras llegaban a conocer el fanzine: “la gente conocía el fanzine por la conexión musical. Chicas a las que les gustaban grupos riot grrrl (Bikini Kill, Sleater-Kinney, etc.) y como era algo poco habitual pues entonces escribían y era gente con la que manteníamos un cierto contacto por correo bastante estable a lo largo de los años”.

Una estética riot Formalmente Miau! era un fanzine clásico: fotocopiado en blanco y negro, tamaño A5 y grapado. Con entre 15 y 25 páginas, las autoras realizaban una tirada de entre 30 y 40 copias, aunque en ocasiones podían llegar a las 100.

La estética de la portada era muy caracterís-

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

5

tica y repite un mismo esquema en todos sus números: el título, situado en la parte superior con una tipografía que le da gran protagonismo, una fotografía central con alguna mujer de referencia, un sumario con algunos contenidos y la información del número.Mientras que el interior seguía el modelo de los fanzines riot y punk: “estéticamente nos influyeron igual imágenes que veíamos de otros fanzines, de fotocopias de los mismos, y sobre todo las hojas de letras que venían en los discos de Kill Rock Stars, Chainsaw, Dischord. El recorta y pega era algo sucio pero porque era la manera en la que hacíamos el fanzine”. Los textos mecanografiados se mezclan con textos manuscritos, fotografías personales y de mujeres a las que admiraban, dibujos con cierto aire naif y elementos decorativos propios de los grrrl zines como estrellitas o corazones. Miau! se sitúa por tanto y de manera clara dentro de la corriente de los grrrl zines que se estaban realizando en Estados Unidos, y a su vez se situaba como pionero en el contexto español.

6

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

“Nosotras estábamos convencidas de que éramos riot grrrls y que teníamos la misión de darlo a conocer. No entendíamos que algo que nos apasionaba tanto no fuera conocido y nadie hablara de ello [...]

Aunque ahora pueda parecer lo contrario, a mitad

de los 90 ni el riot grrrl era popular en España, ni estar asociado con el mismo era sinónimo de popularidad, todo lo contrario. Sin embargo, ahora Kathleen Hanna es muy conocida y admirada y todo lo de los 90 se ve de nuevo con interés”.

En 1999 se publica el último Miau! En total fueron 6 números editados a lo largo de 3 años, que a su vez se intercalaban con los pequeños Mini-Miau!, fanzines en A6 con a penas 8 páginas que se publicaban entre número y número para hacer más llevadera la espera. Aunque Miau! “llegó a poca gente en su momento”, su importancia ha sido decisiva a la hora de traducir y exportar a nuestro país la narrativa de los grrrl zines.

[1] PIEPMEIER, P.: Girl zines: making media, doing feminism, Nueva York: Routledge, 2009, p. 29.

[2] Con el término grrrl zine nos referimos a fanzines realizados por mujeres siguiendo la ideología marcada por el riot grrrl, esto es, la combinación de crítica feminista y práctica punk traducida a un nuevo lenguaje.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

7

8

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

9

Binomio Mujeril

mel - amor de primas

Valèria Feia temps que me n’adonava de com els meus ulls buscaven els seus, de que ens miràvem, així com si fos casual, així com de reüll, mentre dissimulàvem els escalfreds.

Feia temps que jugàvem a creuar-nos, a passar a prop suficient per poder intuir-nos l’olor, suficientment a prop qual estratagema per poder acariciar-nos els dits... amb cura, amb incògnita, amb il·lusió.

I és que feia molt de temps que somiava, que somiàvem en estar just on estem, on estic just ara... Ací, entre els seus braços, compartint alè, sentint com la ternura m’accelera el cor i la passió em fa creuar les cames i apretar-les fort, tractant de calmar eixes ganes boges d’ella que em naixen al pubis i em recorren la pell.

Ara, just ARA i després de molts “feia temps” ens arribà el moment, el nostre moment. ARA, just ARA, compartim l’instant on res més importa res, perquè ens sentim assoles rodejades de gent, segures-perdudes a la pupil·la de l’altra, mà en mà, fonent-nos, devorant-nos… ...de sobte, alguna cosa ens molesta! un home ens molesta! ens toca, ens importuna i jo no entenc res!!! Ens trenca el nostre instant com es trenca un got de vidre que esclata. Ens interromp com si es creguera en potestat per a envair el nostre espai, com si pintara alguna cosa al nostre micro-univers d’amor i passió.

14 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

- De què va??! De què van?!! -pense mentre la panxa se’m remou i el desig sexual se’m desploma-.

Estic rabiosa, confosa, colèrica d’haver de viure aquesta injustícia, d’haver d’escoltar no sé què del seu penis... no se què de fer-nos gaudir... no se què d’ell, ell, ell... Vull colpejar-lo i em parla de gaudir? Gaudir??? Quan l’únic que provoca és FÀSTIC, RÀBIA i IMPOTÈNCIA!!!

El moment especial passa a ser un mal son i ell ni tan sols se n’adona. Ell és massa egocèntric i nosaltres massa dones per a que ens tracte com a persones. I torne a prendre consciència d’on estic, de que visc en una societat on se’m sexualitza, on només sóc un objecte, un joguet sexual a la seva disposició. Una societat on ser una dona que gaudeix d’una altra dona sembla ser més la fantasia d’un home que la nostra realitat...

FÀSTIC!!! RÀBIA!! IMPOTÈNCIA! RÀBIA!! MOLTA RÀBIA!!

NOTA: Aquesta RÀBIA es va materialitzar amb una acció al carrer. Acció desenvolupada amb sororitat, contundència, diversió, amor i molta empatia de les meues companyes Dones en Lluita, amb les que cresc i m’endurisc dia dia, sense perdre la ternura. D’ella va quedar un preciós mural que decorava el punt cero on tot ocorreguí.

Las HistĂŠricas Colectivo / Celeste

TREMOLANT DE RÀBIA Enecezeta Serra les dents. Quatre llunes creixents marcades al palmell.

Totes les paraules, nugades a la gola. Arrapant-la per dintre.

Ràbia. Amb dolorosa i sorollosa ràbia. Tremolant de ràbia.

Ràbia són quinze anys i una ordre d’allunyament per violència masclista. Ràbia són seixanta cinc i ser il·legal en un país que mai aplega a acollir-te. Ràbia és un treball precari que ompli els teus temps negant-te l’oci, negant-te la vida. La violència de les reixes sobre la pell, tant literals com metafòriques, tant físiques com psíquiques.

Ràbia són els vuitanta tres i dues cames que no avancen. Un cap que veu la mort vindre cada cop que es tanquen els ulls. Ràbia és un llit que et nuga, a tu i a tots els que t’estimen. Ràbia són cinquanta i les responsabilitats de cinc persones, una per desena, a les espatlles com una motxilla de roca incrustada. Vint i pocs, i dos títols universitaris que no asseguren guanyar-se la subsistència. Ràbia són les excavadores mossegant amb gula els boscos. Que encara hi hagi qui celebra la quaresma. Un animal trist i sangonós enmig d’una plaça de bous. Sobre un plat. A qualsevol granja. Ràbia són els que veuen necessitat vital donar la seua opinió. Que solen ser els mateixos que els que no escolten la teua veu quan l’alces.

Ràbia és la por al fracàs. Acabar dient que no quan sents que sí, per simple convencionalitat.

Per responsabilitat. Ràbia és ferir-te, inclús quan ho fas per no ferir. Ràbia és qualsevol persona, de qualsevol edat, introduint-se dintre d’un contenidor per trobar dos molles que fa temps que no els alimenten. Les mans desfetes per l’aigua

16 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

freda d’una dona gran que porta endavant tota una tribu, sense parlar de tribu. Ràbia són els crits de qui busca cridar l’atenció amagant la sol·licitud d’una abraçada. Ràbia és un ciri com caliu i llum al mes de gener. Ràbia és qüestionar-nos qui som pels dubtes amb que ens miren els altres. Amb les exigències amb que ens miren els altres. Ràbia és la por. No creure en nosaltres mateixa. Alçar el braç i no perdre en el moviment la violència per transformar-lo en estima. Ràbia és quedar-se sol al món de manera no decidida.

La mirada autoritària que et despulla, que es clava com un punyal entre les teues costelles.

Ràbia són aquells que no comprenen que cap persona està de més. Les alqueries ocupades de la perifèria a les quatre estacions de l’any. Ràbia és negar la memòria. Tancar els ulls al present.

Ignorar, obstinadament. Ràbia és la pressa que ens mata. El silenci i distància que ens connecta.

La culpa que arrastrem nugada als turmells i ens impedeix avançar. Ràbia són els fets que giren la nostra vida, de cop i volta, tres cents seixanta graus, ficant-la cap avall, entrant-nos en el pou.

Ràbia és no poder ser qui vols. Creure com a única opció un matrimoni als setze. Ràbia és perdre la il·lusió. L’esperança. Ràbia és tirar la toalla, perdre els colors i la llum, i deixar-se perdre enmig d’una gran avinguda asfaltada i rutinària. Ràbia és el fum de plàstic en una nau abandonada a

l’Europa de l’Est. Ràbia són les ciutats deixades en esquelet. Ràbia és formar part d’aquells en nom dels quals s’ha fet. Llevar-los el significat a les paraules i omplir-les de guerra, de sang, de mort i injustícia. Ràbia són els pobles que no coneixen la pau. Ràbia és no saber prendre distància amb les persones tòxiques. Amb els problemes. Amb u mateix. Ràbia és no trobar-se. I no trobar refugi. Ràbia són els dits incrustats en la boca, per treure tot allò que nodreix afora. Ràbia és maltractar el propi cos. Perdre el nom, ser una xifra. Els oceans amb illes de misèria artificial.

Ràbia són les nits que ens uneixen cada cop que tornem soles a casa. Mossegar les paraules per poder sobreviure. Ràbia és no poder independitzar-te. No tindre espais propis. Ràbia és l’odi a les diferents llengües. A les diferents formes d’estimar-se. A les diferents formes de pensar. A les diferències. Ràbia, quan me dius que no per mantenir l’orgull intacte. Quan mossegues les meues entranyes, dient-me mentides. Ràbia, quan follem sense tindre cura dels altres. Ràbia és l’informatiu televisiu bombardejant mentides. El càncer a la deriva per les nostres venes. Les línies de molt alta tensió travessant la nostra orografia. Ràbia són aquells que no volen entendre. Aquells que són titelles del capital. Ràbia és creuar-se de braços, menysprear el temps, no qüestionar els privilegis. Ràbia és pensar que al món tot va mal

i no aportar propostes. Ràbia són les esglésies buides a les nits. Els caixers plens. Les cases inhabitades. Les polítiques no fetes per al poble.

Ràbia són els germans que no es parlen. Ràbia és sembrar frivolitat arreu. Les competències creades entre dones. Ràbia és una escopeta apuntant una llebre. I un elefant enganxat a una estaca en un circ. Ràbia és el flaire de la mort a les mans.

A la gola, als llavis vermells. A la consciència.

Ràbia és l’existència dels CIEs. Les fronteres dibuixades amb regla i esquadró. Les promeses que mai apleguen. Ràbia és l’exili involuntari.

Ahir, hui i sempre. Ràbia és un somni truncat.

Una sentència mal dita en algun moment d’inseguretat. Ràbia són els petons que no donem per por a sentir emocions en palpar l’altre cos. Les promeses que fem amb les dents ben pretes.

Ràbia són totes aqueixes xifres que augmenten mentre nosaltres, cada cop, hi som menys. Ràbia és no tindre res que dur a dintre. Ràbia és no tindre res dintre. Un buit perenne als budells. I serrar les dents. Tremolant de ràbia. Amb les paraules tallant la gola. Ràbia és no saber ficar les cicatrius damunt la taula.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

17

FEMINISTES EN CASTELLÓ Aproximació oberta a la història dels moviments col·lectius de dones en la nostra ciutat Des del Tremenda Fem Fest ens agradaria que el festival siga alguna cosa més que una anècdota anual, encara que ja significa molt poder trobar-nos, aprendre i gaudir juntes una vegada a l’any, també ens ve de gust fer un poc de repàs, com hem arribat fins ací? quins són els nostres referents? No podem teoritzar molt, ja que no tenim temps per dedicar-nos a açò, però ens agradaria obrir un fil on reflectir la història dels moviments feministes a Castelló. Hem realitzat entrevistes a dones que coneixem, considerem que es tracta només d’un principi, pensem que encara hi ha molt més, moltes dones i moviments per trobar i us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres si voleu participar en aquest xicotet arxiu feminista que estem començant (tremenda@riseup.net).

En repetides ocasions hem comentat que festivals pareguts al nostre ens han servit d’inspiració, però la nostra base no és solament allò que està lluny i hem viscut un dia o vist per internet o en un documental. Hi ha dones i grups de dones feministes que van fer un treball previ a nosaltres i ens han servit de referència ací a Castelló.

A voltes ens preguntem què és d’elles, per on caminen, quins projectes tenen entre mans... A algunes les seguim veient, vénen o col·laboren amb el festival o ens les trobem en altres esdeveniments, tenim amistat, però unes altres sembla que s’han allunyat de l’activitat feminista en grup i no sabem si és que l’activisme feminista té una data de caducitat, si és alguna cosa relacionada amb les prioritats vitals, si és que el ritme d’assemblees i trobades és difícil de mantenir arribada la maternitat o que simplement va deixar de motivar-les l’activisme en grup i ho practiquen de forma individual en la seua quotidianitat. Potser algunes troben que els grups feministes actuals tenen una manera diferent de fer les coses i no se senten còmodes.

Per aquestes entrevistes i ja en Lilit (publicació tipus fanzine feminista a Castelló, en actiu de 1977 a 1979) ens consta que els grups de dones es reunien per parlar de sexualitat i d’identitat sexual, de dones a la presó, d’agressions

18 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

d’homes cap a dones, d’homes que s’apropien del nostre discurs, de les cures i les tasques domèstiques i com aquestes són majorment responsabilitat de les dones, del matrimoni com a institució opressora, d’avortament lliure, segur i gratuït, d’acomiadaments laborals per embarassos, d’autoconeixement i autoexploració... 40 anys, mateixes lluites, allò que ens explicaven en Lilit en 1977 és molt paregut al que ens expliquen Diana o Klau en les seues xerrades sobre autoconeixement i autogestió de la salut de la dona avui en 2017. Potser hi ha canvis en les formes d’expressar-nos, potser hem avançat, però trobem que independentment de quin siga el feminisme que ens resulta més proper encara hi ha molt per fer en lluites comunes i ens preguntem si tenim totes les claus per poder eixir d’aquest déjà-vu, si estem preparades ja per una nova onada feminista i quan muntarem el tsunami final per al patriarcat, que el deixarà fet un enderroc total.

Nosaltres pensem que tots els feminismes són vàlids, fins i tot les que organitzem el festival tenim diferents formes de veure segons quines coses, transfeminisme, feminisme radical, feminisme de la igualtat o de la diferència; etiquetes, corrents i formes d’expressar-nos i veure les coses, però tenim un objectiu comú i és ben clar.

Com a dones i identitats no normatives estem en desigualtat, som les oprimides, les que intel· lectualment sembla que valem menys, les que hem de lluitar per trencar el sostre de vidre professionalment, per ocupar l’espai públic, prendre els escenaris, som les que patim per la nostra seguretat, perquè els nostres cossos no ens pertanyen, les que netegem la merda del lavabo a casa, les que hem d’usar pseudònims masculins per a publicar obres literàries o còmics, som les que ens abracem en les nostres diferències per a aconseguir una igualtat. A totes vosaltres, totes us abracem i us donem les gràcies.

Ací us deixem una xicoteta aproximació als nostres referents, aquelles respostes que no estan és perquè cadascuna ha donat resposta a allò que ha volgut, tampoc no hem censurat res.

Hem volgut posar les respostes tal qual perquè

pensem que reflecteixen alguna cosa més que dades, ací hi ha emocions, així ho hem percebut nosaltres i així us ho presentem.

Projectes/col·lectius feministes en els quals has participat LAURA/KIKA: Dona Canya, del 94 al 2001, a Castelló. Vam realitzar diverses campanyes de conscienciació sobre sexe i salut, educació i joguines no sexistes, sobre l’avortament, jornades d’alliberament sexual i d’autoconeixement del cos, tallers d’autodefensa, presentacions literàries, exposicions de pintura, festes, concerts, sopars...

SUSANA: Tertúlia Feminista: no recorde bé les dates, però segur que des de 1992 fins a 1995 vam estar. Manifestacions pel suport a la casa de la dona, formació d’autoconeixement eròtic i desenvolupament personal, curs de clown des del feminisme, mooooltes tertúlies, formació en feminisme i psicoanàlisis, actes contra la violència masclista, coordinació amb la coordinadora feminista, exposicions de cartells d’actes o reivindicacions feministes a diferents instituts; organització per assistir i compartir les jornades feministes dels Països Catalans, manifestacions estatals per reivindicar l’avortament lliure i gratuït. Per mi va ser enriquidor en tots els sentits, era la més jove de les que hi érem i sempre he sentit respecte i espai cap a la meua persona i la meuva paraula. Vaig aprendre de la sororitat entre les dones, de la necessitat de compartir experiències personals que anaven més enllà del ser i portaven un reclam social, vaig entendre la necessitat d’organitzar-nos per fer escoltar la nostra veu i sentir recolzament entre nosaltres, confiant en una forma d’organització no jeràrquica i, des del compromís i també des del plaer. Vaig créixer com a persona i com a filla d’una dona feminista de peus valents, cor confós i mans tendres. Vaig saber lo important que és reflexionar sobre els clàssics i lo sa que és riure de les pors d’una mateixa i les de totes.

Dona Canya: Des de 1996 fins a 1998 (aprox.).

Organització de les jornades de Dona i presó, organització de concerts, col·laboració en la creació-gestió i organització de l’Ateneu Llibertari, trobades de sensibilització corporal, parlar sobre dona i sexualitat, dona i mètodes anticonceptius, participació en l’organització d’actes

del 8 de març. Seminari d’Investigació Feminista de l’UJI: Becada el curs 1995-1996 (aprox.). Col· laboració en la redacció, edició i distribució de la revista Asparkía. Tasques administratives per la realització d’esdeveniments relacionats amb la celebració del 8 de març, tasques de punt d’informació sobre el moviment feminista a Castelló i sobre què es el feminisme a l’alumnat i professorat de l’UJI. LAIA: A partir del 2002 aproximadament, si no recorde malament, vam formar el col·lectiu Dones en Lluita del qual formàvem part dones molt diverses de diferents edats (amb la més major, Rosa, ens portàvem les més joves del grup, una diferència de quasi 30 anys), aquest col·lectiu va desaparèixer, i uns anys més tard, ha sorgit un altre col·lectiu que porta el mateix nom.

Després de Dones en Lluita, vaig passar a formar part de Dones de Negre, potser van coincidir un període curt de temps, no ho recorde. I després la Xarxa Feminista de la Plana. Tant de Dones en Lluita com de Dones de Negre formàvem part dones de Castelló i dels seus voltants. Tot i que Dones de Negre és un moviment pacifista internacional, i cada país té la seua xarxa en diferents ciutats, a més de la xarxa internacional. Recorde quan en Dones en Lluita, el maig del 2005 vam anar a Madrid al Congrés d’Història de “Mujeres libres y libertarias”, va ser una experiència molt enriquidora, i és on per primera vegada vaig sentir parlar de la Teoria Queer. També recordo quan un 8 de Març, vam decidir canviar alguns noms de carrers de la ciutat de Castelló, que porten nom de militars, governadors, etc,... pel nom de dones que han sigut una peça clau en la història i que són avui dia completament invisibilitzades. Una de les accions que també vam portar endavant a Castelló l’any 2008 va ser la campanya de les autoinculpacions, com a protesta per la reforma de la Llei de l’avortament. Altres activitats que recorde són accions, performances, lectures de poemes, exposicions, que realitzàvem amb motiu del 8 de març, de 25 de novembre o per a quan fera falta! I recorde (i encara em pixe de riure), quan en una d’aquestes accions, vam fer una pancarta on es podia llegir “Recuperem l’espai púbic”, en lloc de “Recuperem l’espai públic” que era el que volíem escriure... va ser un error que va portar a situacions molt divertides! I sempre amb el mateix objectiu: reflexionar, parlar, buscar vies i camins amb l’objectiu d’eliminar la violència cap a les dones d’una manera lúdica, festiva, joiosa, activa...

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

19

CRISTINA: En Dones en Lluita, en Castelló, no i prevenció de la violència de gènere. També vam recorde les dates però farà de 10 a 15 anys. fer l’esforç de coordinar-nos en la Coordinadora feminista pel dret a decidir de les dones a CasRecorde tot en general molt enriquidor, pense telló. Ens reuníem representants de CCOO, UGT, que vam començar amb una vessant més ISONOMIA; Plataforma per la Igualtat Municipal, “social”, de fer accions cap a fora, més de visi- Dones en Lluita, ACDESA, Liceu de Dones, Combilització i denúncia social, em venen al cap per promís, PSPV-PSOE, EUPV, STE intersindical. Vam exemple una acció que va consistir en canviar ser actives en l’oposició al ministre de Justícia el nom dels carrers de generals, pel de dones (Gallardón) que vam enderrocar i vam acabar amb importants per a nosaltres al llarg de la histò- la gran Manifestació a Madrid pel dret a decidir de ria. Una altra acció fou davant de Zara per tal de les dones i no aprovació de la Llei de reforma de visibilitzar la dictadura de la imatge i del tallatge la llei de Salut sexual i reproductiva e IVE tren de d’aquest tipus de tendes, recorde amb especial la libertat: eltrendelalibertad.com. emoció un document que va consistir en fer un collage i un àudio que es deia “estenem la roba”, ROCÍO: En Castelló vaig estar en Dones de Negre una mescla de música i textos feministes, anti- i vam fer la Xarxa Feminista de la Plana amb les bel·licistes, qüestionant la doble jornada, etc. Dones en Lluita, aproximadament des de 2004 a amb les quals ens sentíem identificades. Més 2008 que vaig marxar de Castelló. Les accions més tard vam evolucionar cap a un treball més “cap rellevants van ser les vigílies performance l’últim a dins”... quedar, llegir textos, comentar-los... lo dimecres de mes, per les dones assassinades per qual continuava sent molt enriquidor. la violència masclista, actes en el 8 de març i 25 de novembre, educació per la pau en algunes escoVITA: Vam començar a Castelló amb Dones de les, vam participar al 2005 en el projecte Euromed: negre, els anys que férem el Màster d’Igualtat i Spectres de femmes en Alger, amb dones de Algènoves oportunitats NOW de l’UJI, fins l’any 2011 ria, Tunícia, Itàlia..., trobades amb la xarxa Mujevam estar “eixint al carrer, per celebrar” el 25 de res de Negro de l’Estat espanyol i a altres foros.

Novembre, dia mundial contra la violència cap +info: donesdenegrecs.blogspot.com.es. a les dones, a Castelló, seguint el manament de l’ONU, que replegarem de les Women in black dels territoris de l’antiga ex-Iugoslàvia. Ocupàrem primer la plaça de l’ajuntament, ens mani- Percepció de les accions feministes i repercussió festàvem davant de Santa Maria. I després la plaça de la Pau va ser el lloc on convocàvem a LAURA/KIKA: Teníem el suport dels col·lectius les dones i homes de Castelló per acabar amb la que militaven en aquell moment a Castelló com violència. Ens coordinàvem per fer les activitats CNT, joventuts llibertàries... i d’altres d’arreu de de 8 de Març, amb el grup de Dones en Lluita. l’estat espanyol com Dones Lliures, Mujeres de Vam fer actes al Casal Popular sobre autoconei- Negro, el col·lectiu LGTB de Saragossa, Dones xement, sexualitat, coeducació i amor romàntic, Esmussades... És possible que la repercussió cap a l’exterior no fóra massa gran, però va ser una etapa molt enriquidora a l’àmbit personal.

8M de 1998 SUSANA: La repercussió que va tindre la Tertúlia per a mi va ser positiva per a la majoria de dones que arribaven a conéixer-la. Pense que se sentia com un espai de trobada, de compartir i amb possibilitats d’organització i formació de molts tipus.

Pense que l’acció d’aquest grup va ser decisiva a la transformació de la casa de la Dona amb l’equip Cala. També va haver-hi actes públics en els quals alguns homes monopolitzaven la conversa o l’acte en si mateix, i finalment les dones ens sentíem amb necessitat de fer-li callar, això no s’entenia per la majoria i repercutia malament a moltes altres persones. També hi havia dones

20 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

que monopolitzaven l’acció interna i externa del col·lectiu, encara que va ser dur, pense que totes vam aprendre de la necessitat de ser visibles cadascuna de nosaltres i no atendre el discurs típic, encara que actiu i engalipador del paper sentimental de la dona en la parella. Dona Canya va tindre una repercussió de cohesió de les dones a l’Ateneu Llibertari de Castelló. Va repercutir a l’àmbit anarquista de Castelló en eixe moment, ja que vam donar veu al nostre paper en l’activisme. En general es treballava de forma conjunta moltes de les propostes de tots els col·lectius que en eixe moment ens coordinàvem, però va haver-hi algunes propostes de Dona Canya que alguns companys no van acceptar bé, per sentir-se exclosos i no entendre la necessitat d’un espai i unes accions pròpies de dones i per a dones. El debat d’un suposat maltracte a una dona propera del col·lectiu va ser un moment dolorós, confús i amb dificultats per donar suport. Per a les dones que formaven part del col·lectiu també va ser un espai de trobada i compartir personal. Des del seminari d’Investigació Feminista la relació es focalitzava més cap altres seminaris i institucions, que no cap a l’alumnat i professorat de l’UJI. Pense que la repercussió més gran va ser a través de la revista Asparkia. No vaig trobar cap reacció negativa, però era fàcil que es mantingues així pel l’àmbit on anava dirigit.

borar més activament. Va haver-hi algun grup d’homes que es mostraren violents i calguera treballar, en el Casal Popular, aquests aspectes de prevenció de la violència. Vam fer jornades conjuntes de Dones de Negre i Dones en Lluita, amb la coordinació de la nostra estimada Rosa Garcia. Vam estar a un xic? de muntar els itineraris de la violència al Casal Popular, però no va estar possible.

LAIA: Pense que les nostres accions anaven encaminades a destapar la dominació oculta del patriarcat. Quan realitzàvem alguna acció, hi havia persones que ens preguntaven què anàvem a fer, d’altres que se’ns quedaven mirant, d’altres que passaven de llarg, i d’altres que s’incomodaven. De vegades tenia la sensació que la nostra presència “molestava”, però no sempre.

Crec que la tasca de visibilitzar és clau per a canviar alguna cosa. Pot haver-hi un problema, però si no el veiem no farem res per canviar, perquè no veurem tal necessitat.

SUSANA: No. Em vaig desconnectar en anar-me a viure fora alguns anys i per la maternitat.

CRISTINA: Crec que va tindre una bona acollida i recolzament per part d’altres companys i companyes. Realment tampoc no ens preocupava massa la repercussió que tenia... gaudíem tant debatent, xerrant, apoderant-nos nosaltres mateixes...

VITA: Positivament van reaccionar les organitzacions que s’ajuntaren en la plataforma municipal per la igualtat que van començar a col·la-

ROCÍO: Al principi a les vigílies érem poques persones, però al cap del temps va participar més gent, i als actes del 8M i 25N també participava prou gent. Jo crec que vam tindre prou repercussió i visibilitat. L’acollida als coles també va ser molt bona.

Estàs en algun projecte/col·lectiu o grup feminista ara mateix en actiu?

LAURA/KIKA: No. El model de feminisme combatiu d’aquell moment ens va esgotar un poc i per motius personals i professionals no vam saber trobar temps per a seguir en eixe tipus de lluita i tampoc vam saber donar el pas cap a un tipus de feminisme més reflexiu i de debat que és el que potser ens demanava el cos en eixe moment.

LAIA: Ara mateix no forme part de cap col·lectiu en actiu sobre feminisme. Pense que després de la campanya de les autoinculpacions, vam parar la nostra activitat i ens vam dedicar durant una temporada a anar a declarar, a parlar amb advocats i advocades, etc... i un any més tard va arribar la maternitat. Amb el naixement del meu primer fill, Adrià, la militància en col·lectius feministes va baixar el ritme considerablement, i uns anys més tard, amb l’arribada del segon fill, Joan, quasi que aquesta militància de col·lectiu ha desaparegut.

CRISTINA: No, ara mateix no. Per la distància, la maternitat, el poc temps disponible ara mateix, altres lluites...

VITA: Sí. Els darrers anys hem estat amb les dones de Liceu de Castelló, reunint-nos al Casino antic, fent actes públics a la Llotja del Cànem,

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

21

participant en les manifestacions per acabar en la violència cap a les dones els dies 25 de Novembre i 14 de Febrer (dia per l’eliminació de la violència: vday.org). També hem recolzat les activitats al voltant del 8 de Març. Estem posant en marxa la web de Liceu de Dones i el projecte Hotel de les dones hotel saludable pel grup de Liceu de Dones: facebook.com/LiceuDeDones.

ROCÍO: Actualment residisc a Xixón (Astúries) on estic vinculada al moviment feminista a través de la Red Diálogos Feministas, que agrupa diferents grups feministes d’Astúries i que vam fer una acció per visibilitzar les dones assassinades als 10 anys de la llei 2004 contra la violència de gènere i les carències de dita llei, ara aquest grup només el tenim com a xarxa de contacte, sense accions. Des del 2014 milite amb les Muyeres en Llucha, que principalment el que fem és visibilitzar les violències masclistes: eixim al carrer cada vegada que n’hi ha un feminicidi, concentracions i al final d’any “pasacalles”, accions de carrer (pintades, cartells, performances...), organitzem jornades, algun taller, ens formem per donar suport a dones maltractades, acusades sexualment al treball, violades, ja que a vegades fem acompanyaments a aquestes dónes que acudeixen a nosaltres, etc. +info: muyeresenlluchacsi. blogspot.com.es

Escletxa generacional o d’idees LAURA/KIKA: Sí, percebem una escletxa generacional en el sentit que pensem que els moviments feministes actuals de dones joves ja han trencat amb alguns prejudicis amb els quals nosaltres encara havíem de lluitar, com ara el puritanisme o el paternalisme dins del moviment.

SUSANA: Si, se sent la força d’altres generacions que també fan visible les veus de les dones al carrer, a la música o xerrades. Pense que hi ha alguna diferència de com el vivíem abans, les dones que ara tenen més de 60, donaven molta llum i sororitat al moviment, i no sent que les dones que fa vint anys, teníem vint anys, estiguem actives en el moviment de forma grupal, sembla que no hi ha un aprofitament de la trajectòria, formació i organització que vam aprendre, i em fa sentir mal. Estic prou desconnectada, però em dóna la sensació que no hi ha una xarxa oberta, i no escolte les veus de moltes de les dones que hi són a diferents accions. El fet de no

22 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

estar organitzada en cap moviment, no mantenir xerrades freqüents amb companyes que han llegit o s’han trobat alguna experiència com tu, fa que visques menor presència i acció feminista.

Però a l’àmbit laboral em trobe amb necessitats urgents i poques possibilitats de mobilitzar drets i veus de dones, polítiques d’equitat i organitzacions de treball que tinguen un caràcter més cooperatiu que corporatiu. També tinc la sensació que les institucions s’apoderen del nostre llenguatge i fan que perda valor.

LAIA: Pense que no hi ha escletxa generacional, sinó un relleu en els moviments socials que l’ocupen generacions de dones més joves, les més veteranes hem aturat la nostra activitat per diferents circumstàncies, entre elles la maternitat, i la majoria de nosaltres no hem coincidit en temps-espai. Aquest relleu ve donat (en el meu cas) per la manca de temps per acudir a assemblees, assumir compromisos que impliquen temps per parlar, organitzar, realitzar tràmits, preparar materials, compartir reflexions...

No obstant crec que des d’altres àmbits també aporte la meua visió de la societat i també la lluita per canviar allò amb el que no hi estic d’acord. Cal reflexionar sobre les maneres de combatre el patriarcat i les seues formes de dominació, aquesta reflexió la podem fer en tots els àmbits de la nostra vida, tot i que és difícil arribar a la gent si no partim d’un ideari bàsic comú. Pense que cadascú des de la seua quotidianitat pot portar a terme accions per aturar les múltiples, diverses, i ocultes, formes de dominació del patriarcat, i cal combatre’l també en accions que el facen visible, en literatura, en la música, en l’educació, en les relacions personals, i les relacions socials, en accions al carrer, etc,... Per exemple, a les escoles, on els patis (les pistes) són ocupades majoritàriament per xiquets, i les xiquetes ocupen els espais que envolten les pistes, els racons, etc,.. es comença a parlar d’aquesta violència, i s’inicien projectes de transformació de patis, perquè no es donen aquestes situacions, i el pati no siga «jugar a futbol» (i només els xics). Sé que això és la punta de l’iceberg, però si es comença a parlar d’aquest tema, a poc a poc anirem aprofundint per anar cap a l’arrel del problema.

CRISTINA: Pense que la problemàtica específica a la qual ens enfrontem les dones continua estant vigent, el sistema patriarcal continua sent castrador per a nosaltres i per a ells, i a sobre ens mata. Així que tot i que des del

8M de 2009

feminisme “institucional” potser podem estar temptades de dir que som molt més visibles e independents, la realitat és que les generacions joves reprodueixen esquemes patriarcals amb la mateixa intensitat, per tant és possible que les respostes siguen més contundents i fermes (sobretot) contra la violència i les agressions masclistes. En l’àmbit personal des que sóc mare visc el feminisme amb moltes més contradiccions que abans, si bé continua tenint una xarxa “informal” de companyes amb les quals poder parlar d’aquestes (per a mi açò continua sent apoderament).

dones més marginades... El que em pareix un debat important dins del feminisme i que encara costa treballar sense que hi haja fregaments és el tema de la prostitució. S’ha confós el lema del feminisme “el meu cós, els meus drets”, amb la falsa idea de llibertat d’elecció, quan la prostitució és la màxima expressió neoliberal de què tot està en venda i de dominació del patriarcat sobre els cossos de les dones.

VITA: Si, hi ha canvis, ara les dones semblen més segures. Encara que la visió del feminisme oficial (universitat i demés) no és emocional, és teòrica solament, per tant és fonamental per l’ensenyament del feminisme, de la perspectiva de gènere, de l’educació en la diversitat entre la gent jove dels barris i agrupacions juvenils.

Hi ha violència de gènere, sobretot emocional entre la gent jove i això, és fruit del patriarcat i la desigualtat. També la violència sexual és important en els joves. Cal educar en la igualtat als joves, sobretot per la gran influència dels mitjans de comunicació en la imatge de les dones irreal.

LAURA/KIKA: Bé, ens sentíem còmodes al nostre xicotet reducte utòpic, normalment ens muntàvem la festa nosaltres mateixes, organitzant concerts, sopars i festes en general. I ara, de manera més privada i en un grup més reduït, continuem fent més o menys el mateix.

ROCÍO: A veure, en els moviments que he estat jo, hem sigut dónes més majors o més o menys de la meua edat (rondant els 40). El que veig ara als grups de dones feministes més joves pot ser que tinguen més potència en les accions, que són més visuals i menys reflexives. És el que dóna la joventut i el temps de les xarxes socials.

Els “nous feminismes” són més transgressius, transgènere, transfeministes, inclouen a les

La festa i la música, abans i ara

LAIA: La festa la vaig viure plenament, en molta alegria, vitalitat, ritme, cervesa, normalment sense incidents. Anar de festa forma part del creixement personal ;) En algunes festes tipus La Magdalena algun bavós s’aproximava a fer el gall però en quatre contestades així ràpides pim-pam l’enviàvem a pastar deixant-lo en evidència. Com visc ara la festa? Jejeje la visc poc, però quan la visc la gaudeixo a tope! Crec que de la mateixa manera però en menys assiduïtat. (Per no parlar de la ressaca de l’endemà).

CRISTINA: Ara la nit i la festa i música la visc poc... Abans, doncs supose que com ara... no sempre, però a voltes es donaven casos d’assetjaments i actituds masclistes, inclús en ambients que semblaven lliures d’ells.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

23

VITA: Ara sóc gran i no participe quasi de les festes.

ROCÍO: Bé, quan vivia més la nit no hi havia llocs segurs, ni feministes en si, tractava d’anar a llocs d’amigues i amics en els quals em poguera divertir sense tindre pesats o agressions verbals... podia haver-hi alguna festa específica o algun concert, però no molt. Ara sí que pots trobar espais feministes a locals autogestionats, punts violetes a les festes (amb la campanya “No és no” i contra les agressions sexuals), festes, concerts, però encara és minoritari. La nit i la festa també és nostra! Per exemple a Xixón n’hi ha una sidreria que porten i treballen només dónes lesbianes, les sidreries tendeixen a ser a vegades molt matxirules i aquest és un espai lliure de masclisme.

Els fanzines i altres publicacions LAURA/KIKA: No ens hem interessat molt pels fanzines en general, sí que hem fet presentacions de llibres escrits per dones i de temàtica feminista. Tot i això en el seu moment vam editar un fanzine amb una sola entrega.

SUSANA: De fanzine no m’hi recorde de cap nom, hi havia un que feien a València en el que tractaven alguns temes de sexualitat, que sí

m’agradava. Llibres: Psicoerotismo femenino y masculino de Fina Sanz, La maternidad y su propia sombra de Laura Guttman, “Que quieren las mujeres” de Susanne Orbach, Coño Potens de Diana Torres, El mundo íntimo de las fantasías sexuales femeninas, Mujeres, manzanas y matemáticas entretejidas de Xaro Nomdedeu, Lo que me queda por vivir de Elvira Lindo, El plan Infinito de Rosa Motero.

LAIA: Crec que el fanzine pot ser una ferramenta més per a incitar a la reflexió. Tot i que amb les xarxes socials també es pot cobrir aquest espai, el fanzine en paper té el seu filó.

No tinc massa cultura en aquest tema, però recorde el Crítics, Botes de Humo, i el Tremenda femzine! Alguns llibres que m’agradaria destacar són: ¿Dónde está mi tribu? de Carolina del Olmo, Mujeres en el mundo de Mary Nash, Mujeres libres de Martha Ackelsberg, i la recent publicació Tendresa i equitat en els processos de cura de Rosa Garcia.

CRISTINA: Recorde que alguna volta arribava a les meues mans un fanzine que es deia Mujeres preokupando, no se si encara existirà.

VITA: És fonamental el fanzine a Castelló. Jo he col·laborat en el MyS, sobre salut.

ROCÍO: M’interessen, però no tinc memòria ni recopile cap. A Castelló en 2000, un grup de Dones de Negre, 2007

24 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

companyes que vam fer un màster del projecte NOW, que actualment és Isonomia, vam estar de pràctiques i vam fer un fanzine durant la beca, érem només dones i tractàvem de fer continguts feministes. Altres publicacions interessants i que seguisc: Pikara Magazine, Locas del coño, La maè...

Referents musicals LAURA/KIKA: En aquell moment a Castelló estaven Les Bactèries, un grup format íntegrament per dones. Els nostres referents eren els grups que donaven aleshores, Sin dios, El corazón del sapo, A llorar a la iglesia, Inadaptats, Makia subersiva...

SUSANA: Las bacterias, Gargamboig.

LAIA: Últimament m’agrada escoltar música en la meua llengua. Grups que escolte habitualment on formen part dones són: Roba estesa, grup de folk català, reivindicatiu, on totes les persones que en formen part són dones.

També El Diluvi on la cantant i bandúrria és una dona, Flora Semprere, i d’altres com Culs Cults i el desaparegut Mamajuana y las arepas latinas on Laura Gilabert és la veu (en els dos), Mireia Vives, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Gargamboig, on la cantant és Isabel,... Recorde grups com Barreja on cantava Marga, i Contratempo on cantava Irene Ferrer, i Bacterias grup que va nàixer entre Castelló i València i el qual el conformaven tot dones combatives. Altres grups o solistes que m’agraden: Nina Simone, Rachell Ferrell, Aretha Franklin, Chavela Vargas, Ella Fitzerald,... Crec que el panorama musical encara és majoritàriament masculí, tot i que van apareixent noves formacions amb presència femenina, i d’altres íntegrament femenines que a poc a poc van conquerint terreny.

CRISTINA: Hi havia un grup en el qual estaven algunes companyes de Castelló, no recorde el nom... Com a referents musicals Mala Rodríguez, Ariadna Puello, Norah Jones, Nina Simone, Janis joplin, Julieta Venegas, Aretha Franklin... Actualment no conec a cap grup de dones de per ací.

VITA: Recorde La-vanda, grup de dones que vam actuar a l’IES Ribalta de Castelló i a un antic pub. Va ser fantàstic, eren els anys 80

després solament recorde a la filla de Morcillo i a la meua neboda Marina que van fer un grup de rock de dones i actuaren al Casal Popular.

M’encanta Maria del Mar Bonet, Martirio, Estupendams, Laurie Anderson, Patsy Clein, Linda Rostad, B54 amb Blondie, Ella Fitgerald, Janis Joplin, Pretenders amb Crissie Hynde, Annie Lenox, Françoise Hardy, Zaz...

ROCÍO: Principalment el punk-rock, encara que m’agrada quasi tot tipus de música. Referents de música feminista o només de dones a Castelló no tinc, sí recorde Madnoise, grup en el qual cantava una dóna. A l’estat espanyol sí, grups com Mafalda, De espaldas al patriarcado, La Otra. Guiris: L7, Bikini Kill, X-Ray Spex i latinoamericanes com Ana Tijoux, Rebeca Lane o Mare Advertencia Lirika, entre altres.

Ràbies LAURA/KIKA: La ràbia és un sentiment instantani i instintiu que ens sorgeix a cadascuna de nosaltres constantment davant les injustícies de les quals som víctimes. Tot i això és una pregunta complexa...

SUSANA: Ràbia de no prioritzar temps per mi mateixa, ràbia del poder de l’inconscient social que porte dins respecte el meu paper a les tasques de casa, ràbia d’escoltar a dones que menyspreen a dones per ser dones, ràbia d’homes que menyspreen a dones per ser dones, ràbia de l’agressivitat que dóna la testosterona, ràbia del dolor que produeix la submissió, ràbia de no deixar més lliure la meua sexualitat, ràbia pel dolor, ràbia contra els agressors, ràbia dels assassins, ràbia d’escoltar a les jóvens a l’institut insultar-se “puta” per haver gaudit d’una trobada sexual, ràbia de sentir a les joves satisfetes si el seu xicot se sent gelós, ràbia que no tractem la violència de gènere com una violència social i que implique tants àmbits de la nostra vida.

LAIA: Últimament estic molt zen, allò que em fa ràbia ho veig com una oportunitat de canvi, ho veig de manera positiva, un camí que cal seguir i gaudir-lo a cada pas.

CRISTINA: Em fa molta ràbia veure com ens continuen assassinant arreu del món, com no som capaços d’acabar amb aquesta lacra i que

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

25

vigilia Dones de Negre, 2007

damunt hàgem d’estar justificant o rebatent certs arguments com les denúncies falses, la forma de vestir, etc... em fa més ràbia encara que des de certs àmbits se’ns continua tractant amb paternalisme i no se’ns deixe decidir sobre el nostre cos. M’exaspera que contínuament recaiga sobre nosaltres la culpa de l’absència o no en la criança dels nostres fills i filles, i sobretot em fa ràbia la càrrega pròpia d’actituds “masclistes” que continuem arrossegant i el fet de pensar que puc ser corretja de transmissió d’elles cap als meus fills.

Rocío: Em fa ràbia que ens siguen assassinant impunement, què ens maltracten en tots els àmbits i en totes les etapes de la nostra vida, que no puguem eixir tranquil·les al carrer ni a la nit sense ser agredides i assetjades, que siguem silenciades, obviades a la història, als llibres de text, a la ciència, que hàgem de carregar amb el pes de les cures i de les llars, que la maternitat encara siga imposada, si no ho ets, no ets una

dona completa, que siguem forçades a mantenir relacions sexuals que no volem, que trafiquen en els nostres cossos, a seguir els cànons de bellesa impostos, a ser tractades com objectes, que decidisquen per nosaltres, que ens invisibilitzen a la cultura, a l’art, a la música... que nàixer dona signifique tindre menys drets i oportunitats per viure la vida que volem.

Ací tens el teu espai, endavant.

LAURA/KIKA: Volem agrair-vos molt, molt la invitació a col·laborar en el fanzine, compteu amb nosaltres, sempre, endavant...

SUSANA: Amb ganes de compartir més, i estic gaudint molt d’espais íntims amb dones que parlem de la nostra sexualitat i la nostra maternitat.

No li dic feminista, perquè algunes no s’identifiquen com a tal, però per a mi, sí que el són.

Us agraïm molt el temps que heu dedicat a fer memòria i contestar aquestes entrevistes a Laura, Kika, Susana, Laia, Cris, Vita i Rocío, algunes heu estat juntes en els col·lectius que vau crear, sou els nostres referents i ens agradaria que mai es trencara la xarxa que ens uneix. Unes altres no heu trobat el temps necessari per a contestar l’entrevista i ens falten els vostres testimonis, ens encantaria que haguéreu pogut fer-ho, volem i necessitem seguir compartint amb vosaltres, perquè hi haurà diferents feminismes però és una sola lluita.

26 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

SIN TU PERMISO

Nosotras en la escena hardcore y punk estatal Us recomanem que seguiu aquest projectàs.

“Sin tu permiso: Nosotras en la escena hardcore y punk estatal” és el nom del documental que s’està coent de la mà d’unes xiques afincades a Madrid. El nom és un antic eslògan del moviment Riot Girl dels 90 als EEUU. Han recorregut la major part de l’Estat i no sabem si els queda alguna ciutat per visitar o alguna banda de l’escena hxc punk per entrevistar. Estan fent tota una feina de herstory i de documentació d’una realitat que està passant fora dels mitjans hegemònics. Tenim moltes ganes de gaudir de tot aquest material i de projectar el docu als nostres centres socials! Per a qui no les conega encara us deixem el tràiler del docu i la seua pàgina de facebook.

A més us deixem uns articles per a saber més sobre el Riot Girl: http://www.pikaramagazine.com/2015/02/ riot-grrrls-esto-esta-pasando-sin-tu-permiso/ https://directa.cat/ riot-grrrl-apoderar-se-de-lescena-musical https://broadly.vice.com/es/article/alternativa-alternativo-la-invisibilidad-de-las-riot-grrrl-negras

Tràiler: https://vimeo.com/185861471 facebook.com/sintupermiso Mö Il·lustració · facebook.com/Mo.ilustracion

MÖ Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

27

Me duelen las piedras, las ramas del cerezo enredadas en los brazos, la madrugada que no sabe esconder las verdades. Preparo el zumo de la rabia, retorciéndola con violencia allá donde la encuentro, exprimiéndola hasta sacar la última gota. Preparo el zumo de la rabia pues desenreda las ramas que se nutren de sangre, pues arranca las piedras que laceran la carne.

Me descubre, así, la mañana, con el pelo apelmazado de lágrimas, los brazos extenueados y moratones allí donde la rabia osaba resistirse.

Me descubre, así, la mañana, ungiendo heridas profundas como filo de hacha, esparciendo a solas el zumo, con movimientos envolventes, como pomada ácida que queda seca al contacto con el aire.

Noemi González

Marta Flors 28 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

NO ES NATURAL Hoy desde el cuerpo mutado, cambiado, irreversiblemente transformado, constantemente crecido, madurado, mojado, manteado, jamás tan cortado, cosido, sondado, abierto, cerrado, estirado hasta romperse, pinchado, vuelto a pinchar con aguja más gorda, sedado, anestesiado, dormido, despertado, contraído y vuelto a contraer, violentado, sangrado, chupado, chupado, chupado, chupado, ...

Así fue el parto el día en que te parí más parida, pues te sigo pariendo desde entonces. Fuera de mi vientre llenas mis brazos y arqueas mi espalda. ¿En que momento dejamos de estar desnudas las dos juntas?

A golpes largos, muy largos de tiempo se configura ahora mi vida.

A golpes largos, muy largos de tiempo tejo hilos de mi crisálida, en la que no se si me adentro o me desprendo.

Y se escucha la voz de los cuerpos anunciando las perdidas y sacrificios que llegan contigo. Y se escucha la voz de los cuerpos anunciando los mitos alegres que llegan contigo.

Pero no saben los cuerpos, que el mio es un cuerpo roto que al mojarse de perdidas, sacrificios y mitos alegres, se hace cargo pero no sin retorcerse inconforme para destruir todo cuanto pueda.

Por que ser madre no es natural. Y como no lo es, brota de mis entrañas, no solamente la vida, sino también la muerte, para llevarme por delante a quien me condena.

Contigo, me siento que estoy muy alta, nunca antes tanto como ahora. Tan alta estoy, que puedo sentir un poco de vértigo a la intensidad de una vida que se descubre nueva.

También son hilos tejidos con vosotrxs. Pues si me leéis sabréis quienes sois. Telarañas-arañas de patas largas presentes, tejientes, me grabáis y me acompañáis.

SUEÑO Se despide, cada mañana, un beso en mis labios.

Subo las escaleras y en una pequeña habitación, toda de madera vieja, una xica.

Esta vez, me erótico- bizarro.

Una xica, que no se hace la muerta, que no se camufla, que planta cara con su sexo. Morena, bajita, con ropa porno, se insinua, se contornea y me pone cachonda.

despierta

de

mi

sueño

Primero, unas piezas humans muertas sobre un tablón de madera y algún que otro hombre haciéndose los muertos para no ser descubiertos por no se quien. También hay montones de cadáveres en el amplio patio.

Ahí llega el dulce beso de despedida que me corta toda la movida.

Intento recuperar mi sueño, pero soy demasiado consiciente.

Y luego, los vivos de entre los muertos haciéndose burla,

Ya sola en la cama, necesito ver un coño y busco porno,

muecas, miradas como insectos, gestos de desagrado.

un primer plano de un coño y correrme recordando mi sueño.

30 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Maria Celestino

Tremenda Fem Zine #2 RĂ€BIES

31

PERRAS DE MUSEO Anna Soler (foto i text) ¡¡Oh furia nuestra!! De nuestros cuerpos aislados y múltiples en comunión con las otras perras, con los otros colmillos disidentes, con las locas, los raros y diferentes, efímeras e inútiles, permítenos desarrollar el máximo de nuestras fuerzas, la búsqueda y el deseo por lo imposible.

Oración de las perras (extracto) Nuestra poesía es furia encarnada, es aullido que llama por la calma de nuestra finitud, de nuestra pasión vitalista. Clama por la naturaleza, por el baile, por el erotismo, el acecho, el coraje, la rabia... el instinto. Instinto de perras en cuatro patas con hocicos calientes, lenguas cálidas de afecto y coraje, de amor y destrucción. Fuerza inmanente que emana de nuestros vientres odiados.

32 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Venimos de la libertad, de los disfraces de la autenticidad, de las mascaradas de los rostros autónomos e iluminados de las estrellas. Perras desobedientes, cínicas, escépticas, irreverentes, putas y santas de la vida peligrosa, del placer del cosmos, del orgasmo del universo. Jotas, locas, muñecas, cursis, machorras, raras, exquisitas y asquerosas. Habitamos múltiples cuerpos, hablamos múltiples idiomas, somos múltiples espíritus, merodeando, orinando todo templo, toda autoridad y toda imposición. Ser perra o no ser nada. ¡¿Nos ves ahora?! ¿Nos ves acercándonos?, cerca de tu sexo y de tus ojos, somos las perras que están llegando a morder los muros del universo, colmillos a la yugular de tu institución. A destruir tu pinche museo.

Las “perras de museo” desde algún lugar de México Colectivo intradisciplinario de performance y arte acción

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

33

PITS FORA… I A POSITIVAR! Adri Ana Tura Satana va ser una de les actrius exponents d’el cinema d’explotació. A les pel·lícules que protagonitzava solia ser una dona forta que tendia a odiar -i apallissar- els maxirulos.

El director underground John Waters (tot un ideòleg de la cultura pop marica als EUA) es rodejava dels seus actors (anomenats “dreamlanders”), un elenc de personatges estèticament grotescs amb una autoassumida marginalitat per criticar la distinció a través de l’ambigu “bon gust”.

Transsexuals, purpurina, dones empoderades... canibalisme! Drogues a gogó, BDSM, crim –justificat o gratuït, què més dóna-, violència, gore, monges...(¿?), nazis (¿¿??), monges-nazis, sexe brut en la pantalla... aquestes són algunes de les temàtiques de l’anomenat “cinema d’explotació”, una branca del setè art que va rebre una gran empenta als anys 70 del segle passat a països com els EUA, Itàlia (amb l’Espagueti Western) o el Japó (a través de pel·lícules d’arts marcials o de monstres i mutants).

Què, com es va iniciar aquest gènere cinematogràfic? És difícil situar-lo en un esdeveniment determinat; de fet, el cinema des dels seus orígens ha fet pel·lícules poc pudoroses i incòmo-

des per la recta moral burgesa –el primer nu a la pantalla va ser a Éxtasis, de Gustav Machatty (1933)-, i autores com Susan Sontag defensen que el cinema ha tingut films subversius des de, gairebé, els seus inicis. Però si hem d’acotar l’explotation a un període històric, les dècades del ‘60 però sobretot dels ‘70 van ser les que més estrenes -i més arriscades- van veure a la pantalla. Cal dir, però, que encara que aquest gènere es va catalogar per la crítica tradicional de “cinema B” (en un clar intent de desprestigi), la realitat és que aquest era un gènere molt popular i, per aquesta raó, va portar a molts menjadors de les cases de qualsevol família mitjana, sobretot dels EUA, temàtiques tan marginals com el BDSM, l’alliberament sexual, la crítica al masclisme o l’antropofàgia.

El vertaderament subversiu d’aquest cinema era que, al presentar històries des d’una perspectiva diferenciada i feliçment alliberada dels cànons estètics i morals imposats pel sistema hetero-patriarcal, aconseguia canviar el tipus de mirada que el cinema havia tingut cap a la dona.

I, és que, a partir dels anys 70, la teoria fílmica feminista, a través de la psicoanàlisi i la semiòtica va criticar que el Hollywood clàssic veia i, per tant, representava, la dona com un objecte per ser mirat. Aquesta o era la personificació de la feminitat passiva o encarnava els perills de la sexi femme fatale que emprava els seus atributs “de dona” per manipular l’heroi –homepel propi benefici.

En aquest exercici voyeuristic, creat per i per a homes, l’home treia plaer de contemplar com l’heroi o era superior la dona que encarnava la feminitat passiva (en força, intel·ligència, complexitat...), o aconseguia domar aquella misteriosa femme fatale (fent-la seua, matant-la...). I sense dubte, aquesta forma de

34 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

mirar la realitat ajudava a construir i legitimar estereotips basats en el binarisme de gènere.

Amb el nou cinema d’explotació trobem un canvi radical tant de representar la dona com de visibilitzar altres sexualitats -en un sentit molt amplique el cinema tradicional silenciava i obviava.

Així, la masculinitat tradicional hetero-sexual ja no trobava plaer en aquestes pel·lícules, doncs en moltes d’elles, les dones estaven empoderades, feien la seua vida i no eren l’alteritat de cap “mascle alfa”. A més, i escollint noves estètiques transgressores -que també eren sense dubte un toc d’atenció a l’acadèmia i crítica cinematogràfica elitista tradicional- aconseguien trencar estereotips de gènere, doncs moltes protagonistes eren dones marcadament grasses, grotesques, lletges (evidenciant una feminitat alleujada de la contenció)... que no suposaven -a priori- cap tipus de “plaer visual” per a l’home cis-gènere heterosexual. I no només aquestes dones grotesques; en molts cops els protagonistes eren inter/ transexuals, maricones del més variat, boges, persones altament disfuncionals... l’únic denominador comú (en quasi totes les pelis) era que mai es presentava la masculinitat tradicional com quelcom desitjable.

Per donar alguns noms, cal nomenar el direc-

tor nord-americà, el rei del trash, John Waters qui, amb la seua actriu fetitxe Divine va fer moltíssimes pel·lícules que qüestionaven els rectes principis morals de la societat occidental. La seua mítica trilogia del trash és un bon exemple (Pink flamingos, Female trouble i Viure desesperadament). Els estudis grans també van intentar captar mercat un cop van veure que aquest gènere era tan popular. La pel·lícula Myra Breckinridge, catalogada d’obscena -i la primera de la història en rebre una “X”- ho demostra. També el director dels “pits fora”, Russ Meyers, presentava tot sovint dones fortes i empoderades que desafiaven la feminitat passiva; el film de culte Faster pussycat! Kill! Kill!, n’és un bon exemple. I no podem oblidar una de les directores més prolifiques de la història del cinema, Doris Wishman qui, amb més de 30 films va encunyar la famosa frase “després de morir, continuaré fent pel·lícules a l’infern!”.

Aquest escrit és, doncs, un petit homenatge a un gènere cinematogràfic festiu, hedonista, despreocupat, crític, camp... i ple de mala hòstia i dobles sentits. Una manera de veure la realitat d’es d’una perspectiva més despreocupada que, pareix, hage estat creada per donar sentit la vella encunya reivindicativa que clama “defensem l’alegria, organitzem la ràbia!”.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

35

La Vane

36 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

RABIA O LA PEDAGOGÍA DE LA IRA ProvincianPunkDon’tDiet Ella es el efecto secundario de mi vida.

Sale a protegerme cuando estoy herida.

Cuando alguno de esos imbéciles ha conseguido romperme, entonces ella aparece.

La escucho y poco a poco me ayuda a levantarme.

Ya de pie, me uno con otras y descubro que todas la sienten.

Ella, nos acompaña cuando salimos solas por la noche, cuando hablamos de lo vivido o cuando despertamos en algun lugar en el que nunca debimos estar.

La quiero, me mantiene alerta y segura.

Y sobretodo, mantiene lejos a toda la morralla.

Ella, hace de mi la mujer que siempre quise ser.

La verdad, estoy harta de salir a pelear, de tener que defenderme.

Aunque despues de tanto tragar, solo puedo disfrutar, amarla y lanzarla contra vuestra falta de sensibilidad.

Y chabales, si os duele, no vengáis a contárnoslo.

Ya no os queremos escuchar, porque a nosotras no nos quedan pañuelos de tanto llorar.

Y si con nuestras garras y dientes os volvéis a encontrar, id y explicárselo a mamá. * Y esperemos que mamá esté también con nosotras y os mande a cagar.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

37

LISÍSTRATA

Gata Cattana

(Ana Isabel García ) Córdoba, 11 de mayo 1991 - Madrid, 2 de marzo de 2017

Yo no camelo perfumes de Nina Ricci, soy más de libros de la Silvia Federicci, será mejor que trates mejor a esas bitches, no sea que de repente me escuchen y se compinchen.

Os lo tengo dicho, os lo dejo hecho, al punto, la teoría King-Kong no apunta. Facilito tronco, deja de poner impedimentos, deja de ser un experimento.

Déjame ser otra cosa que no sea un cuerpo. Deja de follarme con los ojos ya de paso cuando paso por la calle sola en todo momento, porque me cago en to’. Que en pleno siglo veintiuno, que tenga que venir la Ana a rebatir a Froid, a tradiciones largas desde Nietzsche hasta Unamuno, de Aristóteles a Darwin, desde Franco hasta Rajoy. Aquello es barro, esto es lodo, sé por dónde voy, que las cosas no han cambiao demasiado a día de hoy. Haciéndome hit rain a lo hard country, modus operandi, rayaos, estampaos rollo punky.

Eres la puerta del demonio, eres la que quebró el sello de aquel árbol prohibido, eres la primera desertora de la ley divina. Eres la que condenó a aquel a quien el diablo no fue suficiente para atacar, así de fácil destruiste la imagen de Dios y el hombre, a causa de tu decepción, mujer.

Que venga Dios y lo vea, como a Gea se la marginó, ardió en la hoguera con tres brujas durante la inquisición, vale, que monten sus ministros festivales feministas contra la segregación, alimentando el tópico con discriminación positiva que es mentira, no es ninguna solución, yo hago lo que quiero bajo el “Niña no andes sola”, mujer en toda regla, poetisa con mayúscula. Descontrola por la ciudad cantando hardcore, con camisa y tacones altos.

38 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

Con la moral muy por encima de sus cuentos, como la de otras tantas putas que mueren callando. Y ando cayendo ya, encallándome en mi propia guerra cívil como Lisístrata.

Sin más que decir, que aportar a la causa Rosa Luxemburgo, campo amor, guerra amazona, vestal romana, sendero impío hacia la vida humana, Keny Arkana (...) Yo os invoco hijas de Eva buscando una luz, buscando una luz, buscando una luz, Yo os invoco hijas de Eva buscando una luz, buscando una luz, buscando una luz. Yo os invoco hijas de Eva...

Desde que Prometeo les mostró el truco del fuego sometieron nuestro ego deste Atenas a Estambul. Tú y cuántos cómo tú contra estas dos titánides corre ve y dile a aquel que no vamos a ser tan dóciles Imbéciles se creen que son la élite y caerán por su propio peso cuando rescate a Eurídice Lapídame, humíllame, si quieres ponme un burka arráncame la bolle, el clítoris pa’ ser más pulcra.

Escóndeme, tápame bien ese escote impuro, no sea que te pervierta o te transporte al lado oscuro, no sea que te intoxique con mi psique de cianuro. La mujer es el diablo eso seguro, ten cuidao. Y ando cayendo ya, encallándome en mi propia guerra cívil como Lisístrata. Sin más que decir, que apuntar a la causa un tributo a mis musas que luchan...

Entiendo que la mujer, si no es prostituta es que es tonta, pero si es que no es ninguna de las dos, lo que sí es seguro es que es mala. Las mujeres no somos ni malévolas, ni malignas, no enjendramos el demonio, y tampoco somos santas porque nos santificamos cuando llegamos a ser madres. Las mujeres somos mujeres.

Sara Bellés

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

39

TREMENDO BANDCAMP /

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

tremendafemfest.bandcamp.com Aquest any musicalment hem tirat més pel punk en totes les seues variants. Ja sabeu que som eclèctiques i que ens agraden molts estils, però aquest recopilatori ha sortit amb un gustet més punki que l’anterior. La raó de fer un recopilatori, com ja vam dir en l’anterior fanzine “és perquè les Tremendes, entenem la música com un vehicle d’empoderament i d’expressió artística capaç de transformar realitats i vehicular lluites, com la feminista.” És també perquè no volem tornar a sentir això de què

“no hi ha grups de ties (lesbianes i trans*)”, de què “és difícil muntar concerts on les dones estiguem als escenaris i que a més les bandes siguen feministes.. ” Aquestes afirmacions acaben justificant que organitzem festes i concerts plens de maxirulor i no volem això ni en el nostre dia a dia, ni a les nostres nits. Així que aquí teniu un bon recull de gent bonica, ja no valen les excuses!

GENDERLEXX

ament estem molt invisibilitzades, us agradarà descobrir que aquests crits tan greus i foscos pertanyen a la Ioly i a la Silvia.

Esperem que ho gaudiu!

-------------------------------------------------------------------En directe desprenen varietat, goig i entusiasme.

Aquestes cinc xiques madrilenyes són una de les poques bandes de l’Estat que s’autodefineixen com queercore i van més enllà d’una simple definició. Els cops que hem tingut l’ocasió de veure-les, ens hem trobat amb pogos de ties inclusius i alegres. Sonen molt punk, amb un toc garatge i amb una bateria bastant accelerada que ens dirigeix a tastar-les molt properes al HxC. Per cert, ens descobrim molt fans de la seua versió de “La llorona” de Chavela Vargas. genderlexx.bandcamp.com

ANSÏA Les germanes crustis de L’H, que estan al darrere del Femmesoroll, van treure el desembre passat un split amb Boom. Un grup de powerviolence francés amb veu de dona, que també us recomanem si sou de les que us agrada el soroll. Tornant al trio, ens recorden al screamo, les seues intros ens apropen a la ràbia i a buscar en la nostra merda interior. Combinen temps molt pesats i rapidesa aclaparadora. Per a les que no estigueu acostumades a aquests estils, on les ties òbvi-

40 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

ansiabcn.bandcamp.com

THE VEROÑAS Rockeres i garatgeres aquesta banda de Guadalajara ens traslladen al yanqui si tanquem els ulls.

El seu primer EP “Have a nice taste” tenen alguna cançó amb gust de postpunk i altres ens porten cap al surf. Ens fan enyorar a les Runaways, sonen senzilles i clares, són feministes i ho diuen a les seues lletres. theveronias.bandcamp.com

FERA Les nostres compis establertes a València arrosseguen un llarg historial dins del punk en quasi totes les seues variants. Han passat per bandaques com Ultrabotox, Auxilio, Automuro, Cnidari o les nostres estimades Mistkäfer, que des d’aquí demanem que tornen ja! Escriuen el fanzine Furor Uterí i mouen les trobades Prenem l’escenari, estan vinculades al segell DIT i al projecte Fusa Activa.

Total que les estimem tot i que “el que queda siga el que veus”. Ens fem feres amb elles a ritme de punk melòdic i ballem punk-rock pensant “Què serà de nosaltres?”. Les que no les vau veure a la segona edició del Tremenda, escolteu-les! ferapunkvalencia.bandcamp.com

LAS ODIO Altres amigues madrilenyes que ens agrada definir com a pop-punk yeyé. Vénen de l’ambient indie i algunes d’elles van estar darrere del Lady Fest Madrid. Arribades de bandes anteriors com Duo Divergente, Agnes, Las Cruces o Matarse en la castellana, ara toquen ritmes pausats i cors que ens fan ballar mentre cantem amb la sàtira de les seues lletres. Acaben de traure el seu primer disc “Futuras esposas” i trobem des de melodies que ens recorden al western surfero fins a sintetitzador amb un rollo més fosc en plan drama de serie B. lasodio.bandcamp.com

VIOLETA VIL Van començar a distància entre Canàries, La Rioja i ara també tenen component Veneçolana.

Sonen malvadament fosques i psicodèliques, tenen un rotllet gotic-punk o dark wave i un discurs que ens encisa i empodera. Tot açò ho traslladen a l’escenari no només amb música, també afegeixen projeccions amb troços de pelis. Es declaren filles de Lilith i nosaltres coregem el nom del seu fanzine: “Arriba las brujas!” violetavil.bandcamp.com

HESKA Criden amb el seu tranquil hardcore melòdic que estan “por encima de todo y por encima de nadie”.

Ens refresquen i irradien llum rebel i inconformista.

Algunes d’elles vénen de tocar en altres bandes del punk madrileny com Scarfo o del riot grrrl norueg com Lucky Malice. Acabem d’escoltar Misfit el últim de les noruegues i si us agrada el rotllo melòdic, us encantarà. Tornant a Heska, mesclen lletres en castellà noruec i anglés, així que no teniu excusa per a no entendre el seu missatge antiautoritari i feminista. Ni para no cantar-lo als seus directes on transmeten complicitat i bon rotllo per tots els cantons. heksapunk.bandcamp.com

ROTE ZORA El seu nom ja és tota una declaració d’intencions.

Ens ajuden a fer memòria històrica recordant-nos al grup armat de noies que va estar actiu a Alemanya des de finals dels 70 fins a mitjans dels anys 90.

Barcelona va unir a persones de Xile, Portland, Bizkaia i del Baix Llobregat per fer el que elles anomenen punk descoordinat i feminista. Ens encanta la brutor del seu punk i el nivell de reflexió que hi ha al darrere de totes les seues lletres.

Tenen una llarga trajectòria musical, la majoria toquen diversos instruments i han estat a diferents bandes com Invasión, OTAN, Peste, Atetado, Vértigo, Piñén, Invisibles o Origen. Tenen una demo i han pujat al seu bandcamp l’última K7 que esperem tenir-la prompte a les nostres mans.

També han sortit a una cinta recopilatori mexicana que recull a grups de ties que s’anomena “Siempre estuvimos aquí”. Van venir a tocar l’any passat al Tremenda, s’ho van currar a saco i ens vam enamorar.

Us deixem el link del llibre de Rote Zora (el grup armat): http://www.feministas.org/IMG/pdf/rote_ zora_-_rote_zora.pdf rotezora.bandcamp.comvv

TROIKA Són un grup de tres xiques madrilenyes però sobretot es defineixen com a grup de punk, no els agrada que les etiqueten i no volem fer-ho. Han tocat amb grups com Asinus, Fuego, Red neck surfers, Raw Paw o Accidente. Una d’elles també està al darrere del programa de radio charro “Mejor que en los 80”, una altra participa de la tenda de discos La Negra i Madrid Radikal, un col·lectiu de tres xiques que organitzen concerts a la capital. Punk DIY , guitarra, baix i bateria que sonen amb força i lletres que ho deixen tot ben clar. troikapunk.bandcamp.com

BAULA Hardcore a mort, directes brutals, són enèrgiques amb lletres polítiques, feministes i en català.

Totes tenen un ampli recorregut musical i algunes d’elles toquen o han tocat a altres grupassos

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

41

feministes com Turbulentas, Prosòdia o Born to hate. Han enregistrat el seu primer disc i esperem poder escoltar-lo d’aquí poquet. Són de diversos indrets però estan establertes al barri de Sants a Barcelona on assagen. La cançó que escoltareu “Bruixes” en les seues paraules: “parla de la persecució de les dones per tal d’acabar amb les seves capacitats, els seus vincles i imposar un sistema capitalista patriarcal.” I si, ens encanta aquest plantejament polític i per això ens agraden. baula.bandcamp.com

ARAÑAZO Punk, punk, punk. Sonen crues, fosques i fotudament reals. Aquestes xiques de Cartagena i de La Unión (Murcia). Van començar el 2012, però la formació actual és més recent del 2014. Comparteixen components amb dues bandaques murcianes com Nueva Generación i Bushwhack. Algunes d’elles han tocat a altres grups com Pogo Suicida i Los Chicos de la Curva.

Es defineixen com “una mezcla de personalidades e ideas y al final es lo que se muestra en nuestras canciones. La temática de nuestras letras va desde la critica social hasta temas donde hablamos de vivencias y actitudes dentro de la escena punk.” En Múrcia a més de paella amb caragols, també hi ha ties empoderades que fan bona música. Castelloneres, haurem de tornar a baixar per allí (i demanar paella vegana). aranazopunk.bandcamp.com

MECONIO Meconio són un dúo punk de Barcelona al que tenim molta estima en el Tremenda, perquè vam vindre a un PreTremenda i vam flipar en elles. La força de Dèlia en directe fa estremir-se a qualsevol i la força de la bateria és revitalitzadora. Leti a més és artista plàstica: podeu veure part del seu treball a: labitacoradeleticia.blogspot.com. I a més, participen del col·lectiu musical Ojalá Estë Mi Bici.

Feminisme, punk i cures, la combinació que més estimem al Tremenda. meconio.bandcamp.com

42 Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

WANDA Y LA MUJER PANTERA Són dues, són punk, i són Madrid. Punk feminista i rabiós. Cançons ja mítiques com “Hombre blanco” o “No me llames bisexual”. Per desgracia, el projecte ja no està en actiu.

María “El Problema”, la bateria, te un fanzine -El Problema- que és un clàssic contemporani (a partir de revistes intervenides) i ara participa en el grup de jota feminista Ajuar (ajuar.bandcamp. com). wandaylamujerpantera.bandcamp.com

BALA Des de Galícia us presentem a Bala. Anxela Baltar i Violeta Mosquera, porten des de 2015 fent molt, molt de soroll, a base de riffs deslligats i ritmes de bateria impossibles. Combinen stoner clàssic, amb pinzellades de metall, grunge i pop brut.

Els seus dos discs Human Flesh i Lume els podeu escoltar en el Bandcamp del segell Matapadre. matapadre.bandcamp.com

PELÍCANA Són dues pelicanes establertes a les ribes de Madrid. Sara Uve prové de projectes com Árida, que van vindre al primer Tremenda i ens va enxisar de tal manera que ja mai volem perdre-la de vista.

Toquen la bateria i la guitarra, i la guitarra i la bateria. Fusionen ritmes de rock i garage surf amb molta energia i força sobre l’escenari. “Un graznido fresco del andergraun”. pelicana.bandcamp.com

Instruccions per a doblar la fulla d’enmig en format de mini fanzine

és un * Lafemzinefullafruitde l’interior del taller del

Tremenda 2016 de Gelen Jeleton i Iruhi Peña i que vam fer entre totes.

Tremenda Fem Zine #2 RÀBIES

43