EnMoviments
Abril/Maig 2015 Núm. 13
informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero
Continguts
La imatge
amb menys de 150 paraules > pàg.2 la ressenya > pàgs.3 i 4 el documental > pàg. 5 i 6 la frase, la vinyeta i la playlist > pàg. 7 activitats : GLA > pàg.8 i 9 novetats > pàg. 10 i 11
Contingut destacat
la xerrada > pàg. 12 la novel·la > pàg. 13 i 14 el còmic > pàg. 15 la revista > pàg.16 L’agenda : Literal > pàg.17 un món nou fet de llibres : La caníbal > pàg.18 i 19 la vinyeta de.. Brieva > pàg.20
ressenya > pàgs.3 i 4
el documental> pàg.5
novetats > pàg.10 i 11
la novel·la> pàgs.13 i 14
la revista> pàg.16
l’agenda> pàg.17
Activitats : GLA > pàg.8 i 9
el còmic > pàg.15
un món nou fet de llibres> pàg.18/19
Página 2
ENMOVIMENTS
Amb menys de 150 paraules
Malauradament l’imperi de la imatge regna avui en dia. La societat espectacularitzada, està completament supeditada a la immediatesa, rendida al triomf de lo efímer, a la producció massiva de la decadència, a l’obsolescència dels productes, les idees i les persones. L’obsolescència de l’ésser humà és una realitat, com reals són els cadàvers que deixa el sistema econòmic al seu pas. De la mateixa manera que la societat consumista del ‘usar i tirar’ transforma en deixalles les mercaderies un cop usades, el poder transforma les persones en personatges, i un cop rendibilitzades segons els seus interessos, se’n desfà. Mentrestant ens meravellem pels flashos, creiem cegament en la grandiositat del nostre ego, ens vanagloriem de la nostra integritat sense contradiccions, donem un valor sumptuós a les nostres accions, i busquem desesperadament l’èxit i la popularitat com un passaport a la posteritat. Ave Capital, morituri te salutant!
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. http://issuu.com/trinitatvella
ABRIL/MAIG 2015
Página 3
La ressenya Manel AISA PÀMPOLS La huelga de alquileres y el comité de defensa económica : Barcelona, abril-diciembre de 1931 Sindicato de la Construcción de CNT Barcelona : Associació Cultural el Raval "El Lokal", 2014
El llibre de Manel Aisa és un assaig històric sobre la vaga de lloguers realitzada a Barcelona durant l’any 1931. Paral·lelament, a més de presentar força informació sobre la situació de l’habitatge a Barcelona i els fets que derivaren de la vaga, proporciona molts elements per a entendre la precària situació de subsistència econòmica de la població pobre, i les onades de repressió social i política de la classe obrera més activa i conscienciada. Tot i tractar-se d’un assaig històric que descriu la realitat barcelonina d’ara fa un centenars d’anys, resulta molt interessant veure les similituds que es donen i es poden apreciar amb la nostra realitat: els moviments migratoris impulsats pels interessos del Capital, la situació precària de les persones nouvingudes, l’abandonament que pateixen un cop han estat utilitzades pels capitalistes i ja no interessen, la connivència de la burgesia i la classe política per a reprimir la dissidència i qui s’enfronti a les situacions de precarietat mitjançant les forces de l’ordre,... el llibre d’Aisa ens proporciona el relat d’una època concreta, però també ens dóna pistes sobre la nostra pròpia realitat actual.
Manel Aisa mostra al capítol El habitáculo en Barcelona : donde el hogar obrero apenas tenia prestaciones, l’evolució de la situació de l'habitatge a Barcelona: la situació dels lloguers, el barraquisme, la planificació urbanística de la ciutat, la relació entre l'augment de la demanda d'habitatge i l'augment de demanda de ma d'obra derivada tant del desenvolupament de la indústria per la 1a Guerra Mundial com de la construcció de l’Exposició Universal de 1929,.. També descriu i documenta a La llegada de la República la decepció de la població més desafavorida degut a l’immobilisme del règim republicà davant el reclam de conquestes socials, i davant l’avarícia de la burgesia catalana i el manteniment de la repressió sobre el proletariat. La ficció del període democràtic constitucional no amagava la instrumentalització dels partits polítics per part del cacics de sempre. El procés de configuració del ‘Comité de Defensa Económica’ l’abril de 1931, ocupa la part més important del llibre d’Aisa, i intenta explicar com, ‘los sin trabajo, sin casa, sin nada’ intentaren fer front a l’atur, la carestia de
Página 4
ENMOVIMENTS
l’habitatge i el cost de la vida, El llibre d’Aisa també fa referènamb la intenció de que el nou règim cia a la vaga de fam empresa per 57 fos més sensible a la falta de reanarcosindicalistes presos el secursos de les famílies obreres i tembre de 1931, la majoria empresodignificar la seva supervivència. nats per ser propers al ‘Comité de Per això fou molt important promouDefensa Económica’ i de conflictes re la solidariderivats dels destat davant l’ononaments i la “... Lo realmente grave y triste nada de desnoposterior vaga gees el poco carácter de las naments que es neral que durà un figuras del republicanismo, que produïren a la parell de dies, sin duda tuvieron miedo de ciutat. provocant gran enfrentarse a las derechas. Era quantitat de de‘El Comitè de mucho más fácil desahuciar a los tinguts i una forDefensa Econódeshauciados de siempre, los ta repressió del mica’, promopiojoso y míseros obreros de moviment obrer que vent una gran siempre (…) como siempre la intentà visualitmobilització zar els problemes traición ...” d’inquilins socials existents pels barris de a la ciutat. La Barcelona, articulà la vaga de llopresó com eina de repressió polítiguers que demanava la devolució ca. Aquesta repressió s’apunta com dels dipòsits, la rebaixa del 40% a causant de l’esgotament de la vadel lloguer i el no cobrament de ga de lloguers, ja que els inquilloguer a les famílies obreres en lins desnonats que reocupaven els atur. El ‘Comité’ trobà ràpidament seus habitatges eren detinguts com l’oposició de la Cambra de la Proa presos governatius. pietat, que reclamà la protecció de la propietat privada i les seves Aisa fa referència al ‘Comité de accions especulatives pressionant Defensa Econòmica’ a Santa Coloma les noves autode Gramenet i Baritats republidalona, i dóna canes, al·legant apunts de l’orga“... En aquella época el pueblo que es tracta nització de la era muy sensible a las d’un problema lluita en aquesituaciones extremas de cada uno criminal que nelles poblacions. de sus vecinos, por lo que tenían cessitava solumuy claro donde empezaba el També fa esment cions policials. principio de solidaridad, que del relat que La repressió del Abel Paz fa en el hacían extensible a todas las govern republicà seu llibre per a ‘restituir causas sociales Chumberas y Alala disciplina reivindicables ...” cranes en refesocial’ estava rència a la vaga servida. Però, de lloguers al tot i les amenaces i les coaccions, barri de El Clot. la vaga tingué molta repercussió, ja que no exigia el sacrifici d’una A ‘El Sindicato de la Construcción vaga de feina, i les mensualitats de CNT’, Aisa explica els problemes no satisfetes es podien disposar que es derivaren de la negociació per a la supervivència de les famíamb l’Ajuntament per a pactar un lies. El descontentament de les llistat d’obrers pe a realitzar classes populars anirien derivant obres públiques. en moviments insurreccionals i diferents conflictes envers el tema El llibre es tanca amb una bibliode l’habitatge s’estendrien més engrafia i una secció fotogràfica. llà de 1931 fins arribar a 1936.
ABRIL/MAIG 2015
Página 5
el documental Ziztadak = Tábanos documental d’Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia Bidea Helburu : Fora de Quadre : Eguzki, [2012] La lluita activista al País Basc sempre ha estat polaritzada, o bé per la política representativa i tradicional, o bé per la lluita armada. El soroll que sempre ha generat el conflicte entre aquestes dues maneres de fer, ha fet que en moltes ocasions altres formes de resistència i acció directa passessin desapercebudes, o hagin estat injustament tractades, situant-les a una banda o l’altre del conflicte. El cert, però, és que la ciutadania ha participat o recolzat activament multituds d’accions de desobediència civil, com han estat la creació de les ikastolas clandestines a cases particulars, el moviment d’objecció de consciència i insubmissió, el moviment ecologista i antinuclear contra la central nuclear de Lemoniz, la lluita per aconseguir una càmera agrària a Ipar Euskal Herria, el grup ‘Solidari@s con Itoiz, el moviment veïnal del barri de Rekalde i l’espai autogestionat Kukutza, ... Partint d’aquestes experiències de desobediència civil, portades a terme al País Basc durant la segona meitat del segle XX, el documental planteja, mitjançant entrevistes a diferents persones actives en les lluites, les bases sobre les que s’ha d’assentar l’acció directa no violenta, reclamant la seva utilitat i vigència, i que es corresponen amb cadascun dels capítols del documental:
1. No col·laborar amb la injustícia. Es planteja que la força del poder està en la nostra pròpia obediència. La nostra submissió acaba sent la clau per a que reneguem de la nostra condició de persones lliures. La lluita no violenta aporta dignitat 2. Legitimitat vs. Legalitat. Diu un dels entrevistats: ‘la ciudadanía está visualizando claramente cómo el sistema político, jurídico, económico y legal, sirve para que una minoría de la sociedad se enriquezca a costa del sufrimiento de los demás’. Contra aquesta deslegitimació de la legalitat s’oposa la gran força legitimadora que tenen les lluites no violentes. 3. Creativitat i imaginació. La imaginació i la creativitat juguen un paper molt important a l’hora de realitzar accions prohibides que siguin efectives, amb una gran càrrega simbòlica, i que tinguin un gran impacte mediàtic per a poder transmetre algun missatge a la societat. 4. Accions transparents i públiques. Per a que hi hagi desobediència civil ha d’haver algun acte de resistència o oposició a la legalitat. Ha de ser una acció directa, on quedi clar que hi ha una identificació entre els fins que es persegueixen i els mitjans que s’utilitzen. L’acció ha de ser portada a terme de forma pública per així apel·lar al sentiment compartit de justícia de la ciutadania que presenciï l’acció.
Página 6
ENMOVIMENTS
5. Assumir les conseqüències. La El documental comença amb el fragdesobediència civil no es gratuïta ment d’una carta escrita per Martin i comporta unes conseqüències. AiLuther King des de la presó el xí, s’ha de participar en accions 1963, i que li dóna títol: ‘tenéis de desobediència civil coneixent razón por abogar por la negociaciels riscos legals, o físics, que ón. De hecho, es comporta. S’ha esto lo que se de visibilitzar “... l’acció directa no violenta la repressió propone la acción s'assenta en: 1. No col·laborar per a fer-la directa. La acción amb la injustícia; 2. Oposar la insostenible directa no violenlegitimitat a la legalitat; 3. davant l’opinió ta trata de crear Accions creatives i imaginatives; pública. una crisis tal, y 4. Accions transparents i públiques; 5. Assumir les de originar tal 6. Coherència conseqüències que se’n derivin; tensión, que una entre mitjans i 6. Coherència entre mitjans i comunidad que se objectius. La objectius ...” ha negado constandesobediència no violenta temente a negociar permet fer una se ve obligada a hacer frente al lluita radical, sempre que no es problema. Siempre me he opuesto a posin en contradicció els objectius la tensión violenta, però existe i la manera d’aconseguir-los. Per a una classe de tensión no violenta enfrontar-se a un entramat violent constructiva, necesaria para el com és l’Estat se l’ha de deslegitimar. No es pot estar sempre en crecimiento. Sabemos por una dolooposició, i paral·lelament s’ha rosa experiència que la libertad d’anar creant una nova realitat. nunca la concede voluntariamente el opressor. Tiene que ser exigida por Així, seguint la el oprimido. Hemos idea que al llarg de comprender la de la història “... Hay un espacio, una grieta necesidad de táhan defensat peren el sistema por donde hay que banos no violentos sones de totes colarse. Sabemos que estamos creadores de una inmersos en el sistema, però les èpoques i tensión social que también sabemos que somos como d’arreu del món, sirva para que las un pequeño grano de com: Gandhi, Anpersones superern contaminación para ese tígona, Louis Lelas oscuras prosistema ...” coin, Rosa Parks, fundidades del Fernando Pereira, prejucio y del raBertrand Russell, cismo elevándose a las altures Martin Luther King, Maximiliano, mayestáticas de la comprensión y la Vadana Shiva, Henry David Thoreau, fraternidad ... ‘ . Leon Tolstoi, ... el documental deCom diu una de les entrevistades: fensa la generació d’una tensió no ‘Hay un espacio, una grieta en el violenta de caire constructiu per a sistema por donde hay que colarse. fer front a les injustícies que Sabemos que estamos inmersos en el permet i protegeix la ‘legalitat’, sistema, però también sabemos que i que es i que acaba essent necessomos como un pequeño grano de consària per avançar i créixer socialtaminación para ese sistema’. ment .
ABRIL/MAIG 2015
Página 7
la frase
“... Lo malo de la izquierda estadouniden-
se es que traicionó para salvar sus piscinas. Y no hubo unas derechas estadounidenses en mi generación. No existían intelectualmente. Sólo había izquierdas y estas se traicionaron. Porque las izquierdas no fueron destruidas por Mac Carthy; fueron ellas mismas las que se demolieron dando paso a una nueva generación de nihilistas ...” Orson Welles (1915-1985),
la vinyeta de... El Roto
la playlist Cançons que tenen coses a dir. A la playlist trobareu : (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)
Amparanoia __ Somos Viento Amparanoia __ En La Ciudad Morrissey __ Margaret On The Guillotine Quimi POrtet __ Hostessa Quimi Portet __ Xafem-ho Tot The Coup __ The Guillotine The Coup __ Ghetto Manifesto Anouk Aiata __ Nací en Álamo Enrique Morente __ Que Me Van Aniquilando Enrique Morente __ Ciudad Sin Sueño
EnMoviments Playlist_ abr/mai’15
ABRIL/MAIG 2015
Página 8
el GLA CAN MASDEU. ‘Natura i llibertat’ Diumenge 31 de maig, 2015. 12h /16h Lloc: Can Masdeu (A les 11h sortirem des de la biblioteca)
Calendari de sessions GLA 2014/15
El col·lectiu La vall de Can Masdeu forma part del Parc natural de Collserola, des de 2001 un grup de col·lectius l’han recuperat com a espai agrícola i social per a defensar la gestió pública, agroforestal i agroecològica, la recuperació dels espais i recursos per a l’autogestió de la comunitat fora de la lògica mercantil, i en cooperació i convivència amb les veïnes i veïns dels barris propers, altres projectes agroecològics i de permacultura de Collserola i Barcelona, i un gran ventall de moviments socials. Els projectes que acull Can Masdeu són el PIC (Punt d’Interacció de Collserola), l’Assemblea d’Horts Comunitaris, les Visites d’Educació Agroecològica, la Comunitat i el Projectes de Permacultura Barcelona. Més info: www.canmasdeu.net
La lectura Walden, d’Henry David Thoreau (Errata Naturae, 2013) “... En 1845 Thoreau abandona la casa familiar de Concord y se instala en la cabaña que ha construido junto a la laguna de Walden. Pero no se marcha a los bosques para ‘jugar a la vida’, sino para ‘vivirla intensamente de principio a fin’. A partir de esa experiencia escribe uno de los clásicos fundamentales del ensayo moderno. Walden es tanto un experimento literario sin precedentes como un manual para la buena vida: un libro escrito contra toda servidumbre y a favor de la felicidad como única riqueza del ser humano. Walden es una defensa de la vida libre y salvaje, así como una crítica feroz de la sociedad y sus imposiciones, que apenas han
variado desde aquella época. Walden es un cuestionamiento radical y directo de la institución del trabajo como adocenamiento y del mercado como único dios, así como una lúcida defensa de la simplificación de la vida y del camino que nos lleva a perseguir su esencia y sus placeres cotidianos. Walden es una reflexión sobre la necesidad de preservar tanto la naturaleza y el planeta como el meollo de nuestra propia existencia individual e irreductible. (…) Según el propio Thoreau, “Walden es un libro escrito para esa mayoría de hombres que está descontenta con su vida y con los tiempos que le ha tocado vivir, pero que podría mejorarlos. Y también para aquellos en apariencia ricos, pero que en realidad han acumulado cosas inútiles y no saben muy bien qué hacer con ellas” …” Font: Errata Naturae
Página 9
ENMOVIMENTS
Què és el GLA Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a través de la lectura, el GLA obre la biblioteca a moviments socials per a compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. El GLA funciona com un ‘club de lectura’, un grup de persones ens trobem un cop al mes per a comentar un llibre llegit prèviament. En el GLA, són els moviments socials qui escullen la lectura, relacionada i representativa de la tasca que desenvolupen, i que ens serveix com a punt de partida per a la tertúlia i el debat.
ABRIL/MAIG 2015
Página 10
Novetats abril
Secció Audiovisuals
Secció Testimoni AISA PÀMPOLS, Manel. La Huelga de alquileres y el Comité de Defensa Económica : Barcelona, abrildiciembre de 1931, Sindicato de la Construcción de CNT. Barcelona : Ass. Cultural el Raval "El Lokal", 2014
BURILLO TOLEDANO, Lluís ... [et al.]. Flor de Maig : del cooperativisme al servei als municipis . Barcelona : Dip. de Barcelona, 2006
BURILLO TOLEDANO, Lluís. Històries de vida : fonts orals de la lluïta obrera i l'antifranquisme al Baix Llobregat. Barcelona : Fundació Utopia Joan N. García Nieto : Estudis Socials del Baix Llobregat, 2008
GRAMSCI, Antonio. des de la presó : a Tatiana Schucht celona : Edicions 1984, 2014
Cartes cartes . Barde
HAKIM BEY. TAZ : Zona temporalmente autònoma. Madrid : Enclave de Libros, 2014
PADILLA, Margarita. El Kit de la lucha en internet : para viejos militantes y nuevas activistes. Madrid : Traficantes de Sueños, 2012
5 cámaras rotas = 5 càmeres trencades. documental d’ Emad BURNAT i Guy DAVIDI. Barcelona : Parallel 40, 2013. Euskal Herria : Ezkutuko zorra = la deuda oculta. documental de Santiago YANIZ. [S.l.] : Ekologistak Martxan, 2011
Secció Revistes Canemàs : revista de pensament associatiu. Barcelona : Ens de l'Associacionisme Cultural Català, 2012- . Signatura R 369 Can. Núms. 1-7.
Novetat da destaca
SMITH, Neil. La Nueva frontera urbana : ciudad revanchista y gentrificación. Madrid : Traficantes de Sueños, 2012 “... Este libro, convertido ya en el estudio clásico sobre la gentrificación, revela con notable lucidez la fuerte dependencia de los procesos de transformación urbana de las dinámicas de acumulación de capital sobre el territorio (…) Smith muestra con crudeza sus obvios efectos sociales: desplazamiento de la población con menores recursos, banalización y musealización de los centros urbanos, subordinación de las políticas urbanas al beneficio de promotores y entidades financieras, segregación espacial, criminalización de la pobreza y de las personas sin hogar, etc. …”
Página 11
ENMOVIMENTS
Novetats maig
Secció Testimoni A : historia y resultados imprevistos de un símbolo. Barcelona : Virus : Fundación Salvador Seguí, 2010 Catalunya en transició : 1971-1980. Barcelona : Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, 2013 BARCIA MAGAZ, J.V. ; ROMERO, Cote (Eds.). Alta tensión : por un nuevo modelo energético sostenible, democrático y ciudadano. Barcelona : Icaria, 2014 BARGHOUTHI, Mustafa. Permanecer en la montaña : conversaciones sobre Palestina con Éric Hazan. Barcelona : Icaria : Fundació Alfons Comín, 2007 COLECTIVO JOSÉ BERRUEZO. Bultaco, del mito a la realidad (1958-1983). Madrid : Confederación General del Trabajo (CGT), 2014
FLORES, Enrique. Cuaderno de Sol. Madrid : Blur, 2011
GOODALL, Jane. Los Diez mandamientos : para compartir el planeta con los animales que amamos . Barcelona : Paidós, 2003 HAJJAR, George. Leila Khaled : el meu poble viurà : autobiografia d'una revolucionària. Manresa : Tigre de Paper, 2014
LAFUENTE, Isaías. Esclavos por la patria : la explotación de los presos bajo el franquismo . Madrid : Temas de hoy, 2002 SEEL, Pierre. Pierre Seel : deportado homosexual . Barcelona : Bellaterra, 2001 SERRANO, Pascual. Traficantes de información : la historia oculta de los grupos de comunicación espanyoles . Madrid : Foca, 2010
Secció Audiovisuals
Les Fosses del silenci [Vol. I i II]. Barcelona : Televisió de Catalunya : Enciclopèdia Catalana, 2003. Signatura DVD 9(46)"19" Fos
Novetat da destaca
ZULOAGA LUJO, Lohitzune. El Espejismo de la seguridad ciudadana : claves de su presencia en la agenda política. Madrid : Libros de la Catarata, 2014 “... La deriva punitiva iniciada a principios de siglo ha estado protagonizada por todos los gobiernos, pero tiene como cómplices a los medios de comunicación, que garantizan el nivel de percepción de inseguridad que los cambios en el código penal requieren para no ser rechazados. En esta línea, la autora describe cómo el miedo y la necesidad de la ciudadanía de sentirse segura se manipulan para obtener rentabilidad política …”
ABRIL/MAIG 2015
Página 12
la xerrada Plataforma Antiincineradora de Montcada dimecres 10 de juny, a les 19h
Des de fa dècades la cimentera Lafarge Cementos, a Montcada i Reixac, utilitza la incineració com a part de la seva producció. Segons diferents estudis, la població que habita en un radi d’entre 4 i 5 km. al voltant d’una incineradora té un risc més elevat de patir malalties greus com el càncer. Aquest radi, a part de Montcada i Reixac, afecta Nou Barris, Sant Andreu del Palomar, La Llagosta, Santa Coloma, Cerdanyola, Barberà del Vallès i Ripollet. En aquesta xerrada, la Plataforma Antiincineració de Montcada ens explicarà la seva lluita per acabar amb aquesta pràctica tant a prop d’habitatges i escoles.
Página 13
ENMOVIMENTS
la novel·la Don DELILLO Cosmópolis Barcelona: Seix Barral, 2003 Eric Parker, el joven protagonista de Cosmópolis, es un talentoso y exitoso asesor de inversores, multimillonario y excéntrico, ha montado su oficina en una limusina de lujo; y mientras se desplaza por la ciudad despacha con sus subordinados. En el transcurso de una día de trabajo de Eric Parker, DeLillo nos va mostrando la frialdad del mundo tecnológico de las finanzas, la sobreinformación, la sobreproducción, la sobreprotección y el individualismo. Un mundo gobernado por las elites financieras, ahogado en la soledad de relaciones sociales asépticas, basadas en la desconfianza, en intereses intangibles, en la ostentación del lujo desmesurado imposible de abarcar. El ansia del dinero por el dinero, acaba siendo imposible de satisfacer. Todo el sistema financiero se estructura al servicio del crecimiento desmesurado, y se pone en manos de unas pocas personas que dirigen el destino de nuestras vidas. Así, nuestra vida fluctúa en paralelo a la última cotización del yen en bolsa, a los resultados de las últimas inversiones, de los préstamos, de la especulación, del cumplimiento de patrones de comportamiento, de proporciones, y índices, y mapas enteros de información. Eric Parker contempla la traducción de todo lo vivo, desde las personas al medio ambiente, en hileras de números, binomios de ceros y unos, desde su atalaya de poder, una limusina completamente equipada.
DeLillo observa la condescendencia altiva con la que la clase dominante trata al resto de población, que no existe mientras no altere el rol al que ha sido destinada, igual que no se presta atención a las pequeñas piezas que forman un mecanismo mientras este funciona con la precisión para el que ha sido diseñado. Así, '... el fluir desmedido y la rapiña, en donde la voluntad física de la ciudad, las fiebres de la egolatría, las reafirmaciones de la industria, el comercio y la muchedumbre configuran cada momento en calidad de mera anécdota ... ' animan los pensamientos de Eric Parker. Pero el resentimiento irá incubando una silenciosa lucha de clases. La inevitable, tolerada y anecdótica coincidencia, en ciertos espacios, de las personas que diseñan el Capital y aquellas que lo sufren, de las personas que gestionan el Capital y aquellas que lo sirven, no evitará que, al final, el Capital las devore a todas… Todo el mundo paga un precio al Dios Capital. En el caso de Eric Parker se trata de alteraciones del sueño y de la personalidad, de conductas agitadas y confusión extrema. Pero hay un amplio catálogo de heridas que el sistema va dejando en las piezas que utiliza para desplegar su juego: rebajas de categoría laboral, despidos sin previo aviso, maltrato psicológico aderezado de desprecio y desdeñosos actos para ignorar a las personas, el individualismo extremo donde las
ABRIL/MAIG 2015
Página 14
buenas intenciones se ven como sigtintos mercados del mundo. Por eso nos de candidez y debilidad, la commismo existen, para fortalecer y petitividad y la animadversión hacia perpetuar el sistema …’. los demás, la ausencia de remordiNo es menos atemientos, la rradora la visión desaparición de que da DeLillo de “… La protesta fue una forma de la vida privada la racionalidad por la transfihigiene sistémica, purgante y humana y de su guración del capacidad para tiempo como aclubricante. Por diezmilésima vez fingir el horror tivo empresay la muerte que era testimonio de la brillantez rial, el freneresulta de todos sí y la histeinnovadora de la cultura del sus planes de furia como imperturo, de todas ceptible forma mercado, de su capacidad de las visiones cade vida… pitalistas de configurarse sobre sus propios y tecnología y riDurante el flexibles fines, de absorber queza, de ese futranscurso de turo cruelmente la acción de la cuanto la rodease …” feliz que siempre novela, Eric fracasa. La desParker se ve trucción que el atrapado con su capitalismo genera a su paso es parlimusina en una manifestación de acte de su propia identidad, necesita tivistas que protestan contra la videstruir antiguas industrias, entrar sita del Presidente a la ciudad. En a la fuerza en nuevos mercados, remedio de la refriega, del lanzamienexplotar los antiguos… en una huida to de gases lacrimógenos, de las hacia delante gobernada por ideas cargas policiales contra los manivisionarias de riqueza y negocio. festantes, protegido en su limusina por su Así, lo que parece un día equipo de seguridad, cualquiera para la superdiserta con su acomprotegida vida del ambipañante sobre el oricioso Eric Parker, irá gen de los manifestonándose cada vez más tantes, y de la capaturbio. Y al mismo tiempo cidad desarrollada en que va perdiendo el por el mercado para control sobre la situasuccionar y asimilar, ción, pone en juego su incluso, todo aquello toda su fortuna… y hasta que se le opone. El su vida. Una mirada a la libre mercado lo ocufría clase que dirige espa todo, por lo que te capitalismo financiero ya no hay donde huir demoledor, al que servimás allá de este. Y mos de una manera u otra, la energía que desy que nos reserva conseprende la fuerza de cuencias imprevisibles todo aquello que se tras cualquier esquina… le opone, acaba retroalimentándolo : ‘… la cultura del En 2012, David Cronenberg realizó la mercado es total. Genera a esos homversión cinematográfica de Cosmópobres y mujeres. Son necesarios para lis, contando con Robert Pattinson el sistema que desprecian. Lo dotan en el papel de Eric Parker, y que de energía y concreción. El impulso refleja con bastante fidelidad el que los mueve pertenece al mercado. espíritu de la novela. Son producto de cambio en los dis-
Página 15
ENMOVIMENTS
el còmic Peter BAGGE La mujer rebelde : La historia de Margaret Sanger Barcelona : La Cúpula, 2014 Segurament una de les majors dificultats en biografiar el recorregut vital o polític d’una persona pot ser no caure en el personalisme i en una admiració complaent que amagui les contradiccions vitals del personatge. Peter Bagge aconsegueix, en aquest còmic que biografia a l’activista pels drets de les dones Margaret Sanger, sortejar aquesta trampa. A La mujer rebelde, Peter Bagge, fet en el còmic underground nordamericà dels ’80 i amb un estil ‘caricaturesc’ i ‘elàstic‘ que barreja elements originaris del humor en el còmic i aires punk, mostra la vida de Margaret Sanger (1879-1966). L’activista pel dret de la dona a escollir lliurement la seva maternitat i en favor de la legalització de l’ús dels anticonceptius, neix a finals del segle XIX en una família obrera de Nova York. El pare d’idees socialistes i anticlericals, li imprimí el caràcter per defensar les seves idees i rebel amb allò que se li imposa. La situació de la mare, que patí 18 embarassos, varis d’ells avortaments, li feu prendre consciència del paper reproductor i passiu de la dona davant la voluntat dels homes sota la institució del matrimoni. El còmic ressegueix la vida de Margaret Sanger des del descobriment a l’escola del seu poder de persuasió sobre la gent que la rodeja, passant per la seva vida matrimonial,
la participació a l’escola moderna per adults Ferrer inspirada en el pedagog llibertari català Ferrer i Guàrdia i fundada per Sasha Berkman i Emma Goldman, la seva feina com a infermera que la consciencià sobre la situació de precarietat i misèria de les dones pobres i la falta de decisió sobre la pròpia maternitat, la seva determinació a l’hora de defensar les idees i actuar d’acord amb elles que va fer que es guanyés el recel de les feministes de classe alta que defensaven unes reclamacions més puerils que les necessitats reals de les dones dels barris pobres, la publicació de The Rebel Woman i Birth Control Review, els problemes amb la censura, els continus enfrontaments amb la policia i la justícia, els períodes de presó i exili, la seva personalitat egocèntrica i l’excessiu protagonisme que adquiria en totes les accions que emprenia, les contradiccions en que va caure i altres actes controvertits com criticar les classes benestants mentre allargava la mà per recollir els seus donatius, la seva defensa de l’eugenèsia, la participació en algun acte del Ku Klux Klan... Fins al seu procés d’envelliment i la seva mort el 1966. En definitiva un interessant viatge per l’estimulant i controvertida vida de Margaret Sanger.
Página 16
ENMOVIMENTS
la revista Una posició : Materials per al combat per a una vida comuna www.unaposicio.org
Neix Una posició amb la voluntat de qüestionar i canviar la realitat del dia a dia, de la voluntat d’espolsar-se el capitalisme que ha fet niu tant a les relacions que s’estableixen entre les persones com dintre nostre, de la voluntat d’ “... alçar la veu, però sobretot trobar el temps per escoltar-nos, desafiar la confusió i la desconfiança, acceptar les nostres contradiccions, reconèixer les complicitats escampades arreu i construir juntes en la creença d’escoltar...”.
prendre els uns dels altres, de compartir experiències i de superar -nos dia a dia. És hora d’aprendre a comunicar, de posseir uns mitjans propis que garanteixin una informació lliure i de qualitat. És hora de crear contrapoder, d’apropar l’horitzó revolucionari, tan lluny avui dia, de demostrar que es pot viure sense capitalisme ni Estat, aquí i ara ...”.
I anar fixant una posició, que tot i contingui les contradiccions inevitables dels éssers humans, que contingui la pluralitat i les difeNeix també amb intenció crítica, i rències que representa una comunitat de persones, discuteixi els de qüestionar el propi discurs, les pròpies debilitats i febleses, les discursos ambigus que es van creant oportunitats de forma hegemòperdudes i les nica al voltant pròpies necesde la idea de ¿L’anticapitalisme post-15M sitats: “... reformar la realitat política crea candidatures electorals És temps de treball coope‘... sorgeix o, per contra, intenta ratiu, que asd’una necessitat articular un moviment potent, sagi la gestió compartida: alçar la veu i dii l’abastiment que tingui capacitat per necessaris per buixar una esincidir en la societat per tal cletxa més en el a la societat futura. És de transformar-la des de baix? quasi hegemònic temps d’espais discurs que ens apel·la, novade formació i de discussió. ment, a prendre És hora d’aprendre a organitzar-se el Poder i rehabilitar la democràper a prendre decisions horitzoncia i les institucions de l’Estalment i col·lectiva; és hora d’atat ...’.
ABRIL/MAIG 2015
Página 17
l’agenda
http://literalbcn.cat/
Durant els tres dies que durarà LIImpulsada per les editorials Tigre TERAL hi haurà cinc conferències de Paper, Pol·len, Bellaterra i sobre: música Icària editorii lluita, fial, juntament LITERAL, losofia i gèamb el grup Contrabandos, LITEFira d’idees & llibres radicals nere, els nous periodismes, RAL es proposa tindrà lloc els dies economia crícom una fira ‘de 29, 30 i 31 de maig tica, i cultullibres i idees ra lliure. al recinte fabril on s’ajuntaran Aquestes coneditorials, lliFabra i Coats, ferències breries, autores a Sant Andreu de Palomar comptaran amb i autors, lectoparticipació res i lectors d’autores i per compartir, autors relacionades amb cadascuna discutir i somiar, sobre el món en de les matèries. què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la millor literaA més, s’organitzaran més tura crítica compartint-la de 40 debats, presentaciamb qui la crea’. ons de llibres, tertúlies,... dinamitzades pel millor periodisme crític Els objectius de Literal de l’actualitat. són promoure una nova manera de relacionar-se dins del món del llibre polític; LITERAL també estarà ameportar nous públics al pennitzada musicalment per sament crític i al llibre una bona mostra de música polític; impulsar el mercat de segells discogràfics social entorn el llibre; més frescos de l’ambient estrènyer lligams entre la cultural i contracultural cultura i l’economia solidària; i, de la ciutat, i acompanyada de serenfortir l’economia i les formes vei de menjar i beure, des de expecooperatives de cultura. riències cooperatives, artesanes i d’ajuda solidària.
Página 18
ENMOVIMENTS
un món nou fet de llibres
http://lacanibal.net
La caníbal és una llibreria situada al barri El Camp d'en Grassot-Gràcia Nova (carrer Nàpols, 314) que té la intenció de contribuir a la transformació radical de la societat mitjançant una eina darrerament tan perillosa com són... els llibres!! Deu el seu nom a l’expressió que utilitzava Edmund Burke per referir-se als jacobins i criminalitzar els moviments socials, als que anomenaven indistintament terroristes o caníbals. I sembla que poc ha canviat des d’aquella època... El seu fons inclou llibres de temàtica social, política, art i cultura crítiques, feminisme, sobirania alimentària... La llibreria és una cooperativa, una opció d’autoocupació que segueix la idea d’una economia redis-
tributiva, democràtica, horitzontal basada en les persones. Les integrants de La caníbal s’han decidit pel cooperativisme com una manera de buscar noves formes per a superar el capitalisme, però també de recuperar la forta tradició cooperativista a casa nostra. Una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que no permet acumular capital; ja els estatuts estableixen que els beneficis o bé es reinverteixen en el negoci o en la comunitat. Per què al Camp d'en Grassot? Segons ens diuen, el projecte té una intenció de contrarestar la tematització dels districtes i oferir un projecte de barri, en una aposta per a construir comunitat, que ha tingut una molt bona acollida per part del veïnat.
ABRIL/MAIG 2015
Les tres persones que la integren provenen de l’àmbit cultural, amb vinculació en el món editorial, però sense caure en el gremialisme. De la mateixa manera que la vida els ha portat a polititzar-se i a participar en els moviments socials, també els ha generat la voluntat de superar la idea de llibre únicament com a objecte artístic, i emprar-lo i oferir-lo com a eina de transformació social. Consideren que la tendència que s’ha donat els darrers anys amb un tancament generalitzat de petites llibreries, davant el vampirisme de les grans llibreries i superfícies, la degradació de l'ofici i les dinàmiques especulatives i els lloguers abusius, es deu a la concentració de capital com a fenomen global, per això La caníbal aposta per contrarestar aquest model, intentant recolzar-se en una xarxa de petites llibreries
Página 19
i distribuïdores independents, que més que en la competència es basa en la col·laboració. Aquest primer any de vida ha servit per a definir el projecte, construir l’espai i construir el fons de base, mitjançant una selecció gairebé artesanal, llibre a llibre. Un projecte interdisciplinar, que parteix dels llibres com a eix central, però que també utilitza el seu espai per a oferir un seguit d’activitats: presentacions de llibres, tallers i cursos, contacontes infantils, cessió d’espais a col·lectius... que tracten de construir comunitat basant-se en el gust pels llibres, però sobretot en el gust per la gent. Més que utilitzar el marketing per a construir comunitats de compradors el que els interessa és articular comunitats de persones, generar activisme i pensament crític. Siguem caníbals!!!
QUÈ ESTEU LLEGINT ACTUALMENT? - El mundo transtornado : El ideario popular extremista de la revolución inglesa del siglo XVII, de Christopher Hill (Siglo XXI, 2015) - Con voz pròpia, de Cristina Carrasco (La Oveja Roja, 2014) - Los jacobinos negros : Toussaint L’Ouverture y la Revolución en Haití, de C.L.R. James (Turner, 2003) - Dificultades técnicas, de June Jordan (La Oficina, 2012) QUINA LECTURA RECOMANARÍEU? - La revolta que viurem, d’Ivan Miró (Tigre de Paper, 2015) - Matar al Chino, de Miguel Fernández (Virus, 2013)
La vinyeta de... Brieva