EnMoviments
Setembre / Octubre 2015 Núm. 14
informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero
la imatge
Contingut destacat
llibre destacat. P.3
el documental. P.5
expo de paper. P.7
Activitats : GLA. P.8
novetats. P.10 i 11
activitats P.12 i 13
la frase P.14
la columna. P.15
la novel·la. P.16
el còmic. P.18
el web. P.19
L’agenda. P.20
Página 2
ENMOVIMENTS
0 en 15 parau les
Aquest estiu hem tornat a veure, i dura, el vergonyós espectacle d’allaus de persones que fugen de conflictes armats, la repressió, la misèria... Submergits en les espectaculars imatges que venen els mitjans de comunicació, la nostra memòria de peix no ens deixa recordar les més de 25.000 morts a l’estret de Gibraltar en dues dècades, les concertines, les pilotades de goma, les pallisses i les devolucions en calent. Sense entrar en els interessos amagats (màfies, envelliment de la població activa, mà d’obra barata...) sembla ser que finalment hem acceptat i normalitzat la crisi humanitària com a estat permanent de la població mundial. Després de més de 4 anys de guerra i 250.000 morts, s’han adonat que hi ha un problema a Síria? No serà que el problema és el sistema econòmic depredador, violent, injust, despietat i insolidari? ‘És l’economia, estúpid!’, deia aquell, mentre les persones som mercaderies de l’economia global...
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. http://issuu.com/trinitatvella
SETEMBRE /OCTUBRE 2015
e llibr desta cat
Página 3
José Fernando MOTA MUÑOZ i Javier TÉBAR HURTADO La muerte del espía con bragas : Falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra Barcelona : Flor del Viento Ediciones, 2013
L’exhaustiva investigació dels autors, José Fernando Mota i Javier Tébar, ens presenta les entranyes del règim franquista a la Barcelona de postguerra: els orígens, l’organització, el funcionament i les motivacions d’un grapat de persones que formaren part de la posada en marxa d’un rodó repressiu al voltant de la política dels vencedors, i una teranyina d’interessos i complicitats per a la promoció i l’enriquiment personal. Una Barcelona farcida d’espies operant per als dos bàndols de la Segona Guerra Mundial. A partir l’estudi de les prop de dues mil pàgines que componen els voluminosos lligalls d’un sumari policial que intenta aclarir l’assassinat d’un home a les afores d’Argentona, trobat vestit amb calces com a roba interior i amb el cos afaitat, i que resultarà ser un triple agent, espia de tres agències d’informació en plena Segona Guerra Mundial, a la Barcelona de postguerra en una Espanya sotmesa a una fèrria dictadura franquista però que degut a l’evolució del conflicte bèl·lic que arrasa Europa comença a virar cap a una declarada neutralitat, buscant una posició menys compromesa davant la comunitat internacional.
La investigació, que intenta donar resposta a aquest crim (Qui era la víctima? Què li va passar? Qui van ser els assassins? Qui va ordenar l’assassinat? Per què? Qui eren les persones que es van veure involucrades en aquest crim i quin era el seu passat?) ens mostra com es va organitzar l’'alzaminento' a Barcelona el juliol de 1936, les forces falangistes que hi van participar, així com la seva vinculació amb els cossos parapolicials del pistolerisme durant els anys 20. Descriu com es va organitzar la repressió franquista un cop acabada la guerra, i les diferències ideològiques i metodològiques dins el bàndol feixista que resultà no ser un bloc tan monolític, les disputes entre Falange i l’exèrcit, i l’existència de perdedors dins el bàndol dels vencedors. També es veu desfilar tot un seguit d’oportunistes i arribistes procedents de totes les classes socials que s’afegiren als camisas viejas i quintacolumnistes tant per a buscar un benefici personal amb tripijocs i estafes, o per a participar de la mateixa manera en la cruenta repressió contra la població un cop finalitzada la Guerra Civil, i l'extensió d'una moral de corrupció entre governants, buròcrates i falangistes.
Página 4
ENMOVIMENTS
A les pàgines del llibre veurem el pallisses, detencions il·legals, desplegament del règim franquista i amenaces i coaccions; per altra la maquinària propagandística per banda, les autoritats del règim apuntalar la ideologia dels vencefranquista emprendran un procés de dors, la multiplicació dels actes minimització del contingut feixista de record als caiguts i l’enaltien la seva ideologia i en la parament dels morts per la causa naciofernàlia en actes i cerimònies, per nalcatòlica; a destacar les seaixí com de la ves diferencies “ Lo que tenía que haber sido la maquinària rerespecte el feilimpia ’eliminación’ de un espía pressiva, els xisme italià i el inglés terminó convirtiéndose en centres de denazisme alemany. una cuestión delicada de tenció sota viLes contradiccions repercusión internacional, con la gilància poliinternes del règim detención de un cuadro intermedio cial i militar i les lluites inde la jerarquía de la Falange a Barcelona com testines pel poder el camp de conconviuran aquests barcelonesa y un comandante de la centració anys amb tot un Guardia Civil ” d'Horta, la entramat d'espies presó a l'antiinternacionals ga fàbrica de alemanys, anglecànem del Poblenou, diversos censos, francesos, italians... que tres de detinguts a la muntanya de operaven i actuaven amb certa impuMontjuic, la presó Model, la presó nitat per Barcelona. de dones a Les Corts a la finca Can Duran. També l’estímul, per part de Els autors no arriben a novel·lar les noves autoritats, per a generala història, però hi imprimeixen litzar la delació entre la ciutadahàbilment gran agilitat al relat nia i així augmentar el clima de per i combinar l’evolució de la terror i la necessitat de signifitrama; l’anàlisi de la procedència, car-se amb el nou regim, el disseny passat i personadel sistema litat dels implid'informació falangista i les “ La Barcelona de los arribistas, cats; l’esdevenir forces parapolide los que se construyen falsas de la investigacials dels pribiografías para conseguir parte ció policial i mers moments el ’botín de guerra’, y la de los les declaracions, després de la vencedores que se creen impunes; enfrontaments i guerra i les la Barcelona corrupta, del odis entre els brigades mòbils estraperlo, de la impunidad, los destinades a una implicats; les sobornos, los chantajes, los acció repressiva reaccions de les brutal en interchanchullos ” autoritats del rogatoris i torrègim davant el tures, el mantecas... tot amb el decorat de fons niment de l'animalització de la d’una Barcelona de postguerra corimatge de l'enemic producte d'una cada per la corrupció i la violènmoral abjecta... cia. Aquest fet i la inversemblança El decurs de la II Guerra Mundial, dels fets descrits acaba per oblil'avanç de l'exercit aliat i la gar a qüestionar-se al lector, si caiguda de Mussolini creà neguit i està davant de fets reals o davant desmoralització dins les files fade fets i personatges de ficció... langistes. Per una banda, els faen l’enèsima demostració que moltes langistes més violents i exaltats vegades la realitat supera la ficengegaran una campanya repressiva contra els aliadòfils mitjançant ció.
SETEMBRE /
oel d t n cume al
Página 5
The Yes Men fix the world = Los Yes Men arreglan el mundo : a veces hace falta una mentira para destapar la verdad Documental d’Andy Bichlbaum i Mike Bonano [S.l.] : Eguzki, 2009
El actual modelo de sociedad neoliberal invade tantos ámbitos de la vida que cualquier aspecto de la existencia puede ser terreno abonado para realizar una oposición disidente. Desde hace mucho la lógica del mercado viene calando en el imaginario colectivo, inculcando el culto al dinero y la avaricia, destruyendo la vida comunitaria entre iguales, promoviendo el individualismo y la indiferencia, desarrollando la propiedad privada y el libre mercado sin regulación ni control, influyendo en la gestión política desde think tanks y puertas giratorias, forzando a asimilar una realidad ajena a los intereses de las personas, identificando estos intereses con productos... y reduciendo el poder y la voluntad de la gente a decidir por qué precio se vende si quiere tener la posibilidad de comprar o no esas mercancías. En este estado actual de las cosas parece urgente subvertir cualquier área donde se desenvuelva la lógica capitalista. El activismo de los Yes Men trata precisamente de subvertir la supuesta normalidad en la que se desenvuelve la lógica del capital. Se dedican a alterarla y crear confusión desde dentro del propio sistema, cuestionando el orden establecido y poniéndolo en jaque, haciendo aflorar sus contradicciones mediante la provocación de acciones inesperadas y situaciones absurdas. Un orden que prefiere y genera personas que no
piensen de forma crítica o que se cuestionen la realidad que les rodea, encerrándolas en roles definidos para que sean más fáciles de controlar, se ve desbordado cuando el curso de los acontecimientos se sale del guion prefijado, mostrando su verdadera crueldad y monstruosidad. Es ahí donde golpean los Yes Men, alterando el discurso oficial y el devenir previsto: crean falsos sitios web de grandes corporaciones (Halliburton, Dow Chemical, la Organización Mundial del Comercio, ...) y haciéndose pasar por sus representantes consiguen ser invitados, por error de los organizadores, a congresos o medios de comunicación donde anuncian noticias y productos contrarios a la propia lógica del sistema o llevándola al límite, desencadenando reacciones variopintas. En The Yes Men Fix The World = Los Yes Men Arreglan el Mundo, nos introducen en algunas de las acciones llevadas a cabo por el grupo: - la participación en un congreso sobre servicios financieros donde, como falsos representantes de Dow Chemical, explican cómo la corporación calcula el impacto humano, las vidas humanas en riesgo frente al beneficio obtenido por un producto, como un aspecto más de la gestión de riesgos de las inversiones; - la aparición en BBC News, haciéndose pasar por representantes de Dow Chemical, compañía propietaria de Union Carbide que en 1984 fue res-
SETEMBRE /OCTUBRE 2015
ENMOVIMENTS
haciéndose pasar por asistentes del ponsable del mayor desastre indusSecretario del HUD (Departamento de trial de la historia donde murieron Vivienda y Desarrollo Urbano del Gomás de 18.000 personas por la exbierno de EUA), ante el alcalde de plosión de una planta de pesticidas Nueva Orleans y la gobernadora de y la contaminación de los residuos Louisiana, anunciando que reabrirían tóxicos, asumiendo en directo ante toda la vivienda pública de Nueva Oruna audiencia potencial de 300 mileans y que las multinacionales Exxon llones de personas la responsabiliy Shell financiadad de la catásrían la reconstructrofe y asegu“ Para el ideólogo del ción de los pantarando que incapitalismo, Milton Friedman, y nos con 8.600 mivertirían 12.000 sus seguidores, el desastre no llones; millones de dóes sólo una oportunidad de - y una acción conlares en reparar junta con más actilas consecuenenriquecerse, sino también de vistas que edita cias de la exaplicar políticas impopulares: 100.000 copias de plosión y la privatizar escuelas públicas, un periódico falso, asistencia médicerrar hospitales públicos, imitando la cabececa a 120.000 echar a la gente de sus casas... ra del New York Tipersonas afectames. El periódico das; presenta unas noti- su intervencias futuras e imaginadas que muesción en el almuerzo de encuentro tran cómo podría ser el verdadero para ejecutivos de empresas del pecambio social: la puesta en marcha tróleo y el gas, Go-Expo, haciéndodel decrecimiento, una nueva economía se pasar por asistentes del Presimás justa, una nueva política de imdente Ejecutivo de Exxon para prepuestos, la presión y fiscalización sentar un programa piloto que popular sobre la gestión política, afronta el cambio climático con un unos servicios púbiocombustible blicos gratuitos y hecho con restos de calidad, la nahumanos de gente “ Habéis mostrado que se podrían cionalización de muerta, distrihacer cosas así de buenas si recursos naturales buyendo unas vequisieran. Habéis llamado la y energéticos,... las de muestra ; atención de los vecinos, que - la asistencia empezarán a preguntar ‘¿Por qué ¿Qué consiguen con a una Conferenno se hacen tales cosas?’. Y todas estas acciocia en Washinghabéis provocado una controversia nes? ¿Realmente ton presentando, capaces de que sirve para llevar la lucha al son en nombre de la cambiar el mundo? empresa Hallisiguiente nivel” Son conscientes burton, especiaque con un par de lista en la retrajes baratos y webs falsas, no. Al construcción de zonas de guerra y menos directamente, pero logran mosdesastres naturales (que ganó miles trar que las cosas se podrían hacer de millones de dólares en contratos de otra manera, consiguen llamar la tras las Guerras del Golfo y el atención de la población, y provocan desastre del huracán Katrina y cuyo una controversia que sirve para llepresidente Dick Cheney llegó a vivar la lucha a otro nivel: una vez cepresidente de los EUA), un puesto el foco mediático sobre el ‘sofisticado dispositivo’ para proproblema, es el turno para que las teger a la gente de cualquier cosa, personas afectadas pasen a acciones en realidad un artefacto absurdo concretas. con la intención de hacer el riA pesar de esto, no dejan de ser una dículo... pequeña parte de la avalancha necesa- la asistencia a una conferencia ria para cambiar, o refundar, las repara contratistas destinada a la laciones sociales que nos rigen. Reconstrucción de Nueva Orleans,
po x e ’ L de r pape
Tunísia, l’espurna de la primavera àrab
El reconeixement amb el premi Nobel de la Pau a la Revolució dels Gessamins, per ser l’única revolta de la Primera àrab de 2011 que sembla haver aconseguit certa millora i pluralitat democràtica de les seves institucions; garantir uns mínims drets fonamentals als seus habitants independentment del gènere, ideologia política i creença religiosa; evitat una cruenta guerra civil; i haver aglutinat diferents sectors i valors de la societat civil (central sindical, patronal, sindicat d’advocats i lliga pro drets humans), no amaga una realitat força evident: el dubtós valor d’un premi que encara és un guardó reservat, en la seva majoria de casos, al reconeixement d’un perfil força concret: homes madurs occidentals pertanyents a la carrera política o diplomàtica, i que inclou a personatges i institucions tant controvertits o qüestionables com Henry Kissinger, Shimon Peres, Barack Obama o la Unió Europea... La primavera àrab a Tunísia NAÏR, Sami La Lección tunecina : cómo la revolución de la dignidad ha derrocado al poder mafioso. Galaxia Gutenberg, 2011)
La primavera àrab ALMODOVAR, Marc Egipto tras la barricada : revolución y contrarrevolución más allá de Tahrir. (Virus, 2013) AMIN, Samir ¿Primavera árabe? : el mundo árabe en la larga duración. (El Viejo Topo, 2011) ÁLVAREZ-OSSORIO, Ignacio ... [et al.] Informe sobre las revueltas árabes : Túnez, Egipto, Yemen, Bahréin, Libia y Siria. (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2011) BASSETS, Lluís El Año de la revolución : cómo los árabes están derrocando a sus tiranos. 8 (Taurus, 2012)
BEN JELLOUN, Tahar La Primavera árabe : el despertar de la dignidad. (Alianza, 2011) MAJDOUBI, El Houssine Revolución por la dignidad en el mundo árabe : de la indignación al renacimiento. (Icaria, 2012) SANDIUMENGE, Lali Guerrillers del teclat : la revolta dels bloguers àrabs des de dins. (La Magrana, 2012) CREANZA, Pino Cairo blues (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2014) [còmic]
Tahrir 2011 : com es gesta una revolució? Documental de Tamer Ezzat, Ayten Amin, Amr Salama (Parallel 40, 2012)
Vete : diario de la Plaza Tahrir Documental de Marc ALMODOVAR (Eguzki, 2011)
SETEMBRE /OCTUBRE 2015
GLA
Página 8
El GLA, Grup de Lectura Activa, el club de lectura en moviments socials de la Biblioteca Trinitat Vella torna amb un nou calendari de sessions per al curs 2015/2016.
El GLA Amb l'objectiu de promoure la reflexió, el debat i l'activisme a través de la lectura, el Grup de Lectura Activa (GLA) obre la biblioteca als moviments socials perquè, guiats per la seva experiència, compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. Partim del funcionament dels clubs de lectura: un grup de persones ens trobarem un cop al mes per a comentar un llibre llegit prèviament. En el GLA els moviments socials condueixen les sessions del grup de lectura. Cada col·lectiu proposa un document per comentar, relacionat i representatiu de la tasca que desenvolupa. Aquest document es posarà en comú entre els participants del grup de lectura un dia en concret.
El calendari per al curs 2015/2016 • • • • • • •
Dt. 27 d'octubre, 2015, a les 19h : EnSalut. La contaminació electromagnètica i la Salut Pública, els conflictes d'interès de la indústria . Dt. 24 de novembre, 2015, a les 19h : Xavier Domènech. Hegemonías : crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos (2010-2013) Dt. 26 de gener, 2016, a les 19h : Movimiento Antiespecista de Barcelona. Antiespecismo y Veganismo Dt. 23 de febrer, 2015, a les 19h : Prostitutes indignades. Putas indignadas Dt. 15 de març, 2016, a les 19h : Tanquem els CIE. Partir para contar Dt. 26 d'abril, 2016, a les 19h : OVIBcn. Fem vida independent Dt. 31 de maig, 2016, a les 19h : Espai en Blanc. El Pressentiment
Als canals de difusió de la biblioteca (web, facebook, issuu,...) trobareu, amb un mes d'antelació, informació sobre cada sessió del GLA, amb els materials que es comentaran. Per a més informació contacteu amb la biblioetca a: b.barcelona.tv@diba.cat
Página 9
ENMOVIMENTS
EnSalut
ra e p o Pr ió sess GLA del
La contaminació electromagnètica i la Salut Pública, els conflictes d’interès de la indústria Dimarts 27 d’octubre, 2015. 19h Lloc: sala d’actes de la Biblioteca
El col·lectiu L’Associació ENSALUT és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat difondre a la societat els riscos i perills que impliquen per la salut les actuals condicions ambientals. Vivim envoltats per una contaminació ambiental d’origen físic (els camps electromagnètics d’alta i baixa freqüència, les radiacions ionitzants i no ionitzants, l’electricitat estàtica...) i químic (els compostos tòxics persistents de molts productes que consumim habitualment). ENSALUT treballa en la prevenció primària i informa sobre mesures preventives que es poden adoptar davant la contaminació electromagnètica per fer minvar els seus efectes. També proporciona informació sobre quins són els mitjans legals per que els afectats puguin defendre els seus drets i fa de vehicle per presentar demandes col·lectives realitzant totes les activitats o actuacions que dins del marc legal considera adients. Més info: https://espainetsalut.wordpress.com
El document a comentar Per aquesta sessió del GLA, ENSALUT proposa la visualització de dos documentals, una mostra de la feina periodística i d’investigació sobre els estudis científics vers els efectes biològics de les radiacions electromagnètiques d’alta freqüència i els conflictes d’interès de la indústria.
Una amenaza invisible
Rodeados de ondas
Documental, Canal Sur, 2014. Es centra en el debat científic i els conflictes d’interès de la indústria de les telecomunicacions.
Documental, 2009. Es centra en els estudis científics realitzats sobre els camps electromagnètics.
http://www.canalsuralacarta.es/ television/video/una-amenazainvisible/1820213/127
https://www.youtube.com/watch? v=k0gYxCsX5KA&list=PLzXoZYMjqOHSTqD 66zDmO749ySiB_kw5x
SETE
novetats
Página 10
Novetats setembre
Secció Testimoni ARNABAT I MATA, Ramon Ateneus : cultura i llibertat : associacionisme a la Catalunya contemporània Barcelona : Federació d'Ateneus de Catalunya, 2015
ORWELL, George Homenaje a Cataluña Barcelona : Virus, 2001
PIMENTEL CLAVIJO, Josep Antoni Barricada : una història de la Barcelona revolucionària Badalona : Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny, 2014
RÍO, Juan del Guía del movimiento de transición : cómo transformar tu vida en la Ciudad Madrid : Catarata, 2015
RISLER, Julia Manual de mapeo colectivo : recursos cartográficos críticos para procesos territoriales de creación col·laborativa Buenos Aires : Tinta Limón, 2013
VIVAS, Esther El Negocio de la comida : ¿quién controla nuestra alimentación? Barcelona : Icaria, 2014
Secció Audiovisuals
My stuff : lo imprescindible para vivir Documental de Petri LUUKKAINEN Barcelona : Paral·lel 40, 2013
The Yes Men fix the world = Los Yes Men arreglan el mundo : a veces falta una mentira para destapar la verdad Documental d’ Andy BICHLBAUM i Mike BONANO [S.l.] : Eguzki, 2009
Novetat da destaca
LÓPEZ GARCÍA, Daniel Producir alimentos, reproducir comunidad : redes alimentarias alternativas como formas económicas para la transición social y ecològica Madrid : Libros en Acción, 2015 “... Este libro nos invita a visitar diversas formas socioeconómicas que se construyen en lo local como alternativas al capitalismo global: grupos, asociaciones y cooperativas de consumo; cooperativas de producción ecológica y de cercanía; redes territoriales por la soberanía alimentaria; colectividades y proyectos comunitarios rurales; etc. Recoge experiencias desarrolladas en torno a las redes alimentarias alternativas, vinculadas al movimiento social agroecológico y por la soberanía alimentaria …”
Página 11
ENMOVIMENTS
Novetats octubre
Secció Testimoni Secció Audiovisuals ARELLA, Celeste ... [et al.]. Los Pasos (in)visibles de la prostitución : estigma, persecución y vulneración de derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona. Barcelona : Virus, 2007 HARMAN, Chris Historia mundial del pueblo : desde la Edad de Piedra hasta el nuevo milenio. Madrid : Akal, 2013 MEDEIRO, Regina de Paula. Fantasías y realidad en la prostitución : SIDA, prácticas sexuales y uso de preservativos . Barcelona : VIRUS, 2000 OYÓN, José Luis. La Quiebra de la ciudad popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936. Barcelona : Ediciones del Serbal, 2008 SALVIA RIBERA, Anna. Viaje al ciclo menstrual. Barcelona : l'autora, 2012 SCOTT, James C. Los Dominados y el arte de la resistencia. Nafarroa : Txalaparta, 2003 TORRES, Diana J. Coño potens : manual sobre su poder, su próstata y sus fluidos. Tafalla : Txalaparta, 2015
Bagdad rap. Documental d’ Arturo CISNEROS. Aizoain : Artsaia, 2005
Ciutat morta . Documental de Xavier ARTIGAS i Xapo ORTEGA. Barcelona : Metromuster, 2013
Novetat da destaca
ARICÓ, Giuseppe; MANSILLA, José A. ; STANCHIERI, Marco Luca (Coords). Mierda de ciudad : una rearticulación crítica del urbanismo neoliberal desde las ciencias sociales. Barcelona: Pol·len, 2015 “... Durante las últimas décadas, la lógica del mercado ha ido penetrando cada vez más en el campo de la planificación urbanística y los discursos político-económicos que regulan los procesos de gobernanza urbana de nuestras ciudades. El propósito último de dichos procesos es tan claro como alarmante: revelar los supuestos beneficios de una ciudad ideal e idealizada, donde sólo tiene cabida la paz y la tranquilidad de unas situaciones estériles; una ciudad abstraída de cualquier tipo de control institucional, de tras de la cual no se esconde más que una mayor capacidad de compra y donde todo el mundo logaría una mejor calidad de vida ...”
SETE
MBRE /
Página 12
Xerrada
acti- s vitat
Taller d’economia domèstica : L’art de repartir el pastís : com reduir despeses i al mateix temps millorar la qualitat de vida A càrrec d’Ainoha Roca
dijous 22 d’octubre, a les 19h A la sala d’actes de la biblioteca
Que hi ha al darrere de l'economia domèstica? Quins recursos necessitem per fer una millor gestió? Aquest taller es proposa donar visibilitat a tot allò intangible que hi ha al darrere de l'economia domèstica, donant veu a aquells recursos que no són monetaris ni acadèmics; aquells adquirits a través de les experiències, de les vivències. Aquests recursos ens donen un saber, uns coneixements que en els moments que “el patís de l'economia domèstic” es fa petit ens permeten fer una millor gestió econòmica: saber com fer una bona compra, com aprofitar el menjar, quines millores fer a la casa..... en definitiva: com reduir despeses i al mateix temps millorar la nostra qualitat de vida, coneixements que ens permeten viure amb més serenor temps difícils. D'altra banda, també es veurà com la societat de consum crea necessitats noves, i la confusió que això pot provocar. Reflexionar, trencar mites per poder entendre millor “els temps que corren”. Entendre la complexitat de viure en la societat de consum. Veure què podem aportar amb la nostra experiència en el canvi de model que està portant la crisi. Compartir maneres diferents i creatives d'abordar les èpoques de més consum: aniversaris, èpoques nadalenques, vacances... Aquesta xerrada es realitza en motiu de la Tardor Solidària que es celebra al Districte de Sant Andreu i en el marc de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya, FESC. A càrrec de: Ainhoa Roca, de CRIC - Revista Opcions
Pots consultar l’activitat a:
la
guia
de
lectura
que
http://issuu.com/trinitatvella/docs/ guia_lectura_eco_domestica
acompanya
Exposició + Xerrada
acti- s vitat
Na Bistar! La realitat del genocidi gitano A càrrec de Nakeramos
Exposició, del 2 al 6 de novembre Xerrada, el 6 de novembre, a les 18h
Es calcula que durant l’Holocaust es va assassinar 500.000 ‘Roma’ i ‘Sinti’ europeus, víctimes de la persecució racista per part dels nazis i dels seus aliats feixistes. Tot i així, aquest genocidi segueix sent desconegut. Molts van ser exterminats en els camps d’extermini i van morir de fam i malalties en camps de treball forçats, i de concentració. Molts més van ser deportats i explotats com a mà de obra forçada en granges, obres de construcció i la indústria. Durant dècades després de la guerra, els supervivents no van ser reconeguts com a víctimes de la persecució nazi i van rebre poques compensacions, o cap, ni se’ls van restituir els béns perduts. La majoria dels ‘Roma’ d’Europa Central treballaven com a jornalers a les grans hisendes i com a peons de temporada, ajudant els petits agricultors. Mentre la majoria de gitanos d’Europa Central en realitat es van establir fa centenars d’anys, algunes famílies ‘Sinti’ d’Europa Occidental van continuar viatjant a diferents fires i mercats amb les seves caravanes: tractaven amb el bestiar, els cavalls o la ferralla o bé treballaven com a ferrers, afiladors o llauners. Els ‘Sinti’ i ‘Roma’ també van participar a la guerra, tant a l’exèrcit roig, com a la resistència, com a la Wehrmacht alemanya. Els ‘Sinti’ i ‘Roma’ que servien a la Wehrmacht i es descobria que eren d’ètnia gitana eren deportats a camps de concentració, juntament amb les seves famílies. La nit del 2 d’agost de 1944, gairebé 3.000 persones d’ètnia gitana van ser assassinades a les cambres de gas del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. La situació dels gitanos a Europa, avui, continua essent preocupant: perseguits, desallotjats, expulsats, reprimits... una ignomínia als valors que Europa diu representar.
Página 14
ENMOVIMENTS
".... Los dueños del periodismo provocan crisis y sus medios callan. ¿Qué le ha pasado al periodismo de investigación? ¿Qué le ha ocurrido al propio reportaje de denuncia? ¿Por qué los medios recogen las filtraciones de Wikileaks pero, sobre todo, las relacionadas con escándalos políticos? Porque los políticos están colocados ahí por los dueños del periodismo para eso, para que reciban las bofetadas. Casi todo el periodismo gira en torno a la política pero los políticos gobiernan, no mandan, tal y como han demostrado los hechos. Manda el dinero, por tanto, la mayor parte de los contenidos periodísticos son importantes pero no sustanciales para el ciudadano ..."
la frase
Ramón Reig, a: Los dueños del periodismo : claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona : Gedisa, 2011
la i playl st
la vinye ta
Cançons que tenen coses a dir. A la playlist trobareu : (1)Jaleo Real__Eiefaraisei (2)José Mercé__Clandestino (3)Mártires del Compás__Negrapata (4)Che Sudaka__Sin papeles (5)Akli D.__C.Facile (6)Los Tigres del Norte__Tres veces mojado (7)Calle 13__Pa’l Norte (8)Celtas Cortos__El Emigrante (9)Reincidentes__Paisa (10)Barricada__Oveja negra EnMoviments Playlist_ set/oct’15
SETEMBRE /
la co lumna
Página 15
Rompesuelas
por Sedmitchka
Rompesuelas, se llamaba... otra víctima más de la ignorancia, la brutalidad, la psicopatía de la vida cotidiana. Matar a seres vivos y sintientes no es ningún delito en nuestra sociedad, es políticamente correcto, subvencionado y legitimado por el Estado. Los terroristas, violentos, yihadistas... incluso nos llegaron a llamar, somos Nosotrxs, los que fuimos a defenderle, lxs que no conciben cómo se puede maltratar, torturar, masacrar a un ser vivo... qué más da...si sólo era un toro, uno de esos que matan en las plazas a diario en nombre de la tradición y la hombría... Pues no, Rompesuelas es el símbolo de toda una lucha Animalista, el símbolo de lxs sin voz, el símbolo de todas esas personas que luchan a diario por acabar con el maltrato animal.
Todavía a estas alturas de Octubre, nos viene el recuerdo amargo de lo cerca que estuvimos de poder salvarle... también nos viene el recuerdo amable de los cientos de activistas que fuimos, del poder de la gente de bien... fuimos llegando de diferentes partes del Estado, incluso vinieron compañerxs de otros países, decenas de asociaciones, movimientos animalistas, particulares, artistas, escritores, periodistas...todxs nos convertimos en unx cuando supimos que había llegado el momento... nos manifestamos de manera pacífica, con nuestros emblemas antiespecistas como arma, con nuestras manos vacías de objetos pero llenas de dolor e impotencia... Sonó el estruendo y sabíamos que Rompesuelas estaba sentenciado, la tensión que íbamos aguantando desde días anteriores surgió en forma de desobediencia pasiva... silenciosos, sin poder reaccionar, unxs sentadxs, otrxs engritelladxs, otrxs protegiendo, otrxs infiltradxs.... Luchamos con todas nuestras fuerzas, te lo digo a ti Rompesuelas, por ti, por tus hermanxs, por lxs sin voz, por la lucha antiespecista, la lucha por la libertad y el derecho a una vida digna de todxs los seres sintientes... En unos minutos, se escuchó el segundo estruendo... La tristeza se adueñó de nosotrxs, acababan de masacrar, no sin antes torturar, a un ser indefenso y sin voz. En este caso, la barbarie y la maldad no está desligada del espacio, del territorio, ni del tiempo, en pleno siglo XXI, la psicopatía colectiva está amparada por el sistema, amparada por poderes públicos, por el poder político, por las derechas retrógradas y fascistas, concretando, por las Tauromafia. En pleno s.XXI, el terror existe en cada plaza, en cada granja, en cada matadero, en cada Zoo, en cada Circo... En cada cárcel humana o no humana.
Página 16
o n a l a vel·l
ENMOVIMENTS
Clara USÓN La hija del Este Barcelona : Seix Barral, 2013
“… Quien esto escribe un día se tropezó con la noticia de la trágica muerte de Ana Mladic. Sintió curiosidad, indagó, investigó, buscó respuestas, aquilató rumores, compulsó datos y con todo ello fabuló una explicación …” El suïcidi de la filla del coronel Ratko Mladic, Ana Mladic, és el punt de partida del que Clara Usón parteix per a novel·lar un conflicte armat que avui encara ens és difícil d’entendre. L’obra descriu el procés de descomposició d’una societat, que havia viscut amb tolerància les diferències ètniques i religioses, a través de l’exaltació nacionalista i religiosa i l’ambició de poder dels dirigents polítics. Aquesta descomposició desembocà en una guerra cruenta que deixà prop de 100.000 morts al mig d’Europa. El vell continent tornà a ser testimoni del genocidi i la neteja ètnica i la utilització de la barbàrie per a eliminar l’enemic inventat: execucions indiscriminades de civils, fosses comunes, bombardejos constants a ciutats assetjades, franctiradors per assassinar i atemorir la població indefensa, l’ús de violacions sistemàtiques de dones i nenes com a arma de guerra, grups paramilitars arrasant poblacions senceres... Tot, davant la passivitat de la comunitat internacional que, com de costum, seguia el conflicte més pendent de l’estratègia geopolítica a la zona i la influència sobre la seva carrera professional que del patiment de la gent.
Clara Usón utilitza amb habilitat la veu d’un narrador per alternar el relat de les últimes setmanes de vida d’Ana Mladic, la biografia crítica dels protagonistes polítics i militars del conflicte, i el sentiment de la població civil sota el conflicte. Aquest triple prisma de la descripció del narrador, que se’ns manté en l’anonimat fins mitja novel·la convertir-se en el personatge de Danilo Papo, permet apreciar amb detall diferents visions de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina: el punt de vista d’Ana Mladic i el nacionalisme serbi imbuït en la manipulació propagandística dels mitjans de comunicació oficials i afins al règim; els orígens, l’ascens al poder, i les motivacions dels protagonistes que desencadenaran la guerra: Slobodan Milosevic, Radovan Karadzic, Ratko Mladic... ; i el relat personal, des d’una postura pacifista, de l’evolució del conflicte bèl·lic i la seva afectació sobre la societat civil. Destaca la descripció de l’impacte psicològic que produeix el conflicte en la població civil i la seva evolució: en el bàndol nacionalista serbi l’exaltació patriòtica i les mostres de solidaritat del principi de la guerra es va degradant fins arribar a l’egoisme salvatge davant l’escassetat de bens i recursos; en els serbis no nacionalistes, la incredulitat inicial deriva en silenci davant la pressió patriòtica i paramilitar i el reclutament forçat de joves fins arribar l’impacte de
SETEMBRE /
Página 17
comunicació, l’exaltació patriòtica, la pròpia l’experiència de la guerra la modificació interessada de pasi la complicitat en la barbàrie; en satges de la història i el passat, la resta de població bosniana d’orila utilització dels mecanismes de gen musulmà la innocent confiança de l’Estat, la geneque tot es reració de por i conduirà a traodi, i el desplevés de la polí“... En nombre del patriotismo, gament d’un sistetica es va torsus soldados bombardean desde las ma de repressió nant desesperapot portar a un ció i trencacolinas a sus antiguos vecinos, a poble a la guerra dissa psicolòcontra els seus gica davant sus antiguos alumnos, a sus propis veïns, l’estrèpit de compañeros de trabajo, me amics, familiars. les massacres, l’odi i les bombardean a mí: un día tomamos atrocitats a la En breu es compliuna copa en el café Sarajevo, a que es sotmesa. ran 20 anys del final de la Guerra la mañana siguiente me manda un de Bòsnia i HerceTambé és ingovina, el conteressant la proyectil de mortero ...” flicte armat més visió psicolòcruent a Europa gica que dóna des de la 2a Guerla novel·la de ra Mundial, i que deixà gairebé la figura de Ratko Mladic, com a 100.000 morts, dels quals, 40.000 mostra de la complexitat de la coneren civils. La guerra, que durà dició humana i exemple del concepte tres anys (1992-1995), retornà el de ‘banalitat del mal’ d’Hanna genocidi ètnic a una Europa que es Arendt. Aprofitant els diferents pensava vacunapunts de da contra la vista de la barbàrie. narració, se’ns presenta els L’origen de la diversos asguerra resultà pectes de la ser una combipersonalitat nació de facdel coronel tors: el desMladic: el membrament de valerós hel’antiga Iugosroi de la làvia, que fins nació sèrllavors havia bia, l’enèrmantingut l’egic militar quilibri entre implacable les diferents Ratko Mladic, Slobodan Milosevic, Radovan amb l’enènacionalitats Karadzic, la triada nacionalista sèrbia mic, al cap sota la dictaque desencadenà la guerra i a la fi, dura comunista; el cruel cril’exaltació naciominal de guerra i despietat genocinalista i religiosa barrejada amb la da, se’ns contraposa a la imatge desmesurada ambició de poder de diidealitzada de l’amorós pare de faferents dirigents polítics; la promília, protector i proper, senzill i liferació de l’activitat mafiosa, en amable, que la filla fa de son pare. connivència amb la classe política, en país en descomposició; i la passivitat i l’immobilisme de la comuPer descomptat, també val la pena nitat internacional, subjugada als fixar-se com, a finals del segle XX diferents interessos polítics nacioen un país amb un bon nivell cultural, la manipulació dels mitjans de nals i internacionals.
Página 18
el còmic
ENMOVIMENTS
Antonio ALTARRIBA; KIM El arte de volar Alicante : Ediciones de Ponent, 2009
Antonio Altarriba, com a guionista, i Kim, com a dibuixant, ens ofereixen aquesta commovedora història biogràfica sobre la vida del pare del primer. Partint d’un fet real, el suïcidi d’Antonio Altarriba (pare), els autors mostren el recorregut vital del protagonista, des de la infància a un poble de Saragossa fins a la mort en una residència de gent gran a La Rioja, a principis del present segle. Enmig, la rebel·lia per a sortir d’un entorn rural miserable degut a la falta d’educació de les classes camperoles; el despertar de l’adolescència i les inquietuds personal; la sortida del poble per anar a la capital, Saragossa a buscar-se la vida i la formació de l’esperit crític i la consciència política; la lluita a la Guerra Civil, i el descobriment del bo i del dolent de l’ésser humà: la solidaritat entre un grup d’amics milicians i les revenges personals de qui tenia el poder; la derrota i la retirada cap França, els camps de reclusió i les companyies de treball, la decepció i el maltractament de les democràcies burgeses amb els lluitadors antifeixistes, i la continuació de la lluita contra el feixisme a la Resistència francesa contra els alemanys fins el fi de la Segona Guerra Mundial; i finalment el retorn a l’Espanya franquista, la renuncia a la pròpia ideologia per a
acceptar l’amargor de l’exili interior, la cruesa de la derrota psicològica y social d’un personatge finalment arrossegat per les circumstàncies fins al període de vellesa, i finalment el suïcidi... El còmic ens ofereix així un recorregut històric per la història espanyola recent, des de l’adveniment de la república fins a la instauració de la democràcia monàrquica. Una crònica sentimental dels derrotats, de les persones normals que renunciaren a la seva integritat per a poder sobreviure, del silenci i l’oblit que s’autoinfligiren. Aquest còmic ha estat considerat un dels cims de la historieta espanyola. Pel guió i l’exposició argumental d’Altarriba, molt ben estructurada, que inclou diferents nivells narratius aprofitant amb mestria les possibilitats del còmic mentre juga amb diferents plans, reals i onírics; pel variat i poblat conjunt de personatges definits amb habilitat per a representar un relat complex d’esperança, violència, esforços, frustracions i mediocritats, sense perdre en cap moment la humanitat i l’humor; i pels dibuixos de Kim, que interpreta amb senzillesa i tècnica depurada els textos del guió, dominant el registre expressiu dels personatges per a balancejar-se, com i quan ho requereix el text entre el drama tràgic i l’humor irònic. Un còmic que et commourà i trasbalsarà!!
Página 19
ENMOVIMENTS
Activament : salut mental en 1a persona www.activament.org
b el we
Per S. Flyte pics que ens venen al cap quan sentit parlar de salut mental? Com han augmentat els trastorns amb la crisi? Perquè no es parla del suïcidi? Són qüestions tractades en primera persona. Per aquesta raó, destaca el blog (http://www.activament.org/ category/blog), en el qual algunes de les persones de l’Associació escriuen i dibuixen periòdicament. Sens dubte les entrades, com en altres molts blocs i textos, serveixen de catarsi, però també per trencar la imatge que se’ns genera quan parlem de bogeria. És fàcil enganxar-se a la majoria d’entrades i es pot col·laborar compartint-les mitjançant les xarxes socials.
ActivaMent Salut Mental en 1ª persona, és una entitat creada, gestionada i dirigida per persones diagnosticades amb un trastorn mental. Encara que hi hagi moltes altres entitats i serveis de salut mental, a la seva web (http:// www.activament.org) destaquen que s’han volgut constituir com associació per ser activistes de la seva De fet, fa uns mesos, el bloc, va realitat, i treballar de forma inser guardonat clusiva, realamb el premi ment democràdel Consell Mutica, sense Has conegut una persona interessant nicipal de jerarquies, i atractiva i tens la sensació que Benestar Social prenen les dehi ha una cosa que us separa. Què als Mitjans de cisions de mafas amb l’estigma? Sents que si les Comunicació que nera assemblecoses van malament no és culpa seva. l’Ajuntament de ària, i sense Barcelona atorÉs una cosa que forma part de la contradiccions ga a iniciaticultura. Vols explicar-te, però respecte a les ves de perioseves necessiestàs sempre en una situació disme i comunitats, autofid’inferioritat. Sortir de l’armari? cació compromenançats, treAra? I si et rebutgen? I si pots ses i que miballant amb llegir en els seus ulls el lloren el tracperspectiva de menyspreu? Això fa mal. tament de la gènere per informació. evitar reproduir les esI, patructures patriarcals i en solidaral·lelament, s’ha publicat a l’eritat amb altres col·lectius disditorial Miret El trastorno mental criminats. en 1ª persona. Hablando desde la experiencia, el primer e-book de la Com afecta la reforma del codi pesèrie Nuestras Voces: Salud mental, nal al col·lectiu? Com treballar estigma i recupación, una selecció l’estigma i l’autoestigma? Quina d’articles del blog i d’altres d’iimatge donen els mitjans de comuninèdits, que es pot descarregar mitcació de les persones afectades de jançant una aportació simbòlica de trastorns mentals? Quina realitat 3€, el que permet col·laborar ecoreflecteixen les pel·lícules que nòmica i activament amb l’Associatracten del tema? Quins són els tòció.
SETEMBRE /
n e g a ’ l da
Página 20
FESC, Fira d’Economia Solidària de Catalunya 23, 24 i 25 d’octubre al Recinte Fabra i Coats, Sant Andreu del Palomar, Barcelona
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. La quarta edició de la FESC tindrà lloc a l’octubre de 2015 al complex fabril Fabra i Coats, a Sant Andreu de Palomar, Barcelona. Quins són els objectius de la FESC? 1.Donar a conèixer l‘economia solidària i les solucions que aporta a les necessitats materials de les persones a la seva vida quotidiana. 2.Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant a curt termini per cobrir necessitats urgents, com a mig i llarg termini per sortir del capitalisme. 3.Donar visibilitat al teixit comercial i empresarial de l’economia social i solidària. 4.Incrementar la consciència de “sector econòmic” entre les protagonistes d’iniciatives d’economia solidària. 5.Fomentar la intercooperació entre els agents de l’Economia Solidària. 6.Augmentar el nombre de persones i organitzacions compromeses en les iniciatives d’economia solidària de la XES, com a consumidores, proveïdores, estalviadores o emprenedores. 7.Consolidar-se com un referent periòdic del mercat social a Catalunya i un esdeveniment clau a Europa i a la Mediterrània. Trobareu més info i el programa a:
www.firaesc.org
l’al tre ge imat