EnMoviments
gener/març 2016 Núm. 15
informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero
la imatge
Contingut destacat
en 150 paraules P.2
llibre destacat P.3
expo de paper P.5
la frase P.6
la vinyeta P.6
GLA P.7
especial P.8-9
el documenta l. P.10-11
el còmic. P.15
un nou món de llibres P.16-17
la última P.18
noveats. P.1012
Página 2
ENMOVIMENTS
0 en 15 parau les Compreu, compreu maleïts!! Compreu! Que s'ha de salvar l'economia de la producció del creixement infinit! Compreu! Com penseu que els empresaris faran el seu bé social si no poden fabricar productes, ni tenen classe obrera a qui explotar? Compreu! No voleu acabar amb l'atur? Doncs, compreu! Compreu! Que aquest planeta s'ha quedat vell i l'hem de canviar per un altre nou! Potser, sense pobres? No, millor, no. Com continuaríem sabent que som rics si no existissin els pobres? Com continuaríem sabent que som superiors, bona gent, caritatius i bons cristians sense els desarrapats que corren pel món? A qui donaríem almoina? Compreu! Encara que sigui inútil el que compreu, què més dóna? Compreu! Encara que l'obsolescència programada us ho espatlli d'aquí res. Millor! En podreu comprar un altre, més nou, amb més funcions encara que la meitat siguin inútils, més potent, més ràpid. Ràpid, ràpid, ràpid... Què el món s'acaba!
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament, ni tampoc ho pretenen, les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. h"p://issuu.com/trinitatvella
GENER/MARÇ 2016
e llibr desta cat
Página 3
Silvia Rivera, Marsha P. Johnson. “S.T.A.R.”. Acción Travesti Callejera Revolucionaria: Superviencia, revuelta y lucha trans antagonista. Imperdible, 2014
El col·lectiu S.T.A.R., Street Travestite Action Revolutionaries, va ser impulsat per Sylvia Rivera i Marsha P. Johnson, dues transvestides nord-americanes de San Francisco, a principis dels anys 70. S.T.A.R. aconseguí pertorbar i colpejar, amb la seva feminitat subversiva i multiracial, tant la normalitat heteropatriarcal com la reivindicació gai, lesbiana i feminista, de raça blanca i classe mitja, inclusiva i procliu a l'assimilació per les institucions de la societat normalitzada i convencional. També fou un referent de l'autodefensa i el suport mutu de les trans que feien el carrer contra la policia, la presó, la precarietat i les dures condicions de vida a les que s'havien d'enfrontar. El llibre està conformat per un reguitzell d'entrevistes a les dues activistes; articles, manifestos i discursos en diferents moments de la seva lluita. En elles, proporcionen de forma espontània i directa l'ideari del seu projecte d'autoorganització revolucionària queer i transfeminista. També deixen veure les relacions amb altres moviments : tot i la participació activa de les trans en les lluites pels drets civils, contra la guerra, pels drets de les dones, i de la comunitat gai i lesbiana, patien la marginació de les elits dels col·lectius, que només les toleraven per la seva implicació i predisposició a estar sempre en primera línia de lluita. Ehn Nothing, a la introducció del llibre, ho deixa clar: “... No debe
sorprender que STAR entrara en conflicto con un movimiento gay que movía su centro de atención hacia la integración en la sociedad capitalista. Desde sus inicios, las preocupaciones de STAR no eran crear eslóganes, posturear, hacerse pajas mentales o 'constituir un movimiento'. La supervivencia, tanto como un intento de preveerse de las necesidades básicas para vivir como una pretensión hacia la autodefensa y la lucha ofensiva contra una sociedad que las amenazaba, fue el centro de todas las actividades de STAR, y la clave para entender sus posiciones en el conflicto con el movimiento de liberación gay ...”. Així, la seva prioritat va ser autoorganitzar una xarxa de solidaritat i suport mutu entre les trans del carrer i les queer pobres que les proporcionés uns mínims de menjar, habitatge, diners, seguretat davant la policia i les agressions homòfobes, una caixa de resistència per a les detencions i l'assistència legal en cas d'empresonament. La constitució d'un grup d'acció i autodefensa, l'animadversió cap a la policia, la seva implicació en altres lluites, i moure's en zones de la ciutat on ja existien conflictes urbans i tolerants cap a la diferència sexual, no fa estranya la capacitat que tenien de trobar aliances, complicitats i respecte tant de grups de veïns i veïnes polititzades i organitzades, de la gent sense sostre, dels Panteres Negres o de grups de migrants com els Young Lords (grup polític juvenil partidari de la independència de Puerto Rico dels Estats Units).
Página 4
ENMOVIMENTS
que buscamos en el pasado las armas y Paraules enèrgiques, les de Sylvia la inspiración, también debemos ser Rivera i Marsha P. Johnson. Tant pucuidadosas. Los historiadores han nyents com dignes, plenes de ràbia i concebido a 'todos los raons. Ens parlen de la misèria i les 'revolucionarios' asesinados, como dificultats de la vida de la comunimártires en su intento de 'recuperar' tat transgènere per a aconseguir feiel pasado ...” i afegeix “... Pero no na més enllà de la prostitució i les son sólo los gays capitalistas y los drogues; de l'homofòbia, la transfòpolíticos profesionales los que busbia i les agressions que patien per can sofocar la revuelta. Una y otra part dels heterosexuals i la polivez hemos visto a devotos de lo cia... però també de la força de 'queer radical' celebrar a cada mol'anhel per una vida millor, del mento los disturbios queers del pasadesig de justícia i d'acabar amb do, y a continuación llevar a cabo l'assetjament, de l'eufòria de la sopolíticas identitarias que condenan lidaritat, de la satisfacció per halos disturbios ver lluitat cada queers actuales. una de les petites “Desde sus inicios, las Hemos visto a esvictòries aconsetos trepas usando preocupaciones de STAR no eran guides, de l'aleimágenes de insurgria de viure tal i crear eslóganes, posturear, recciones queers com havien escollit hacerse pajas mentales o pasadas para venlliurement... es 'constituir un movimiento'. La der sus libros y pot ser més revolusupervivencia, tanto como un de paso apliar sus cionària? intento de preveerse de las trayectorias arnecesidades básicas para vivir tísticas, todo con Especialment remarun odio bastante como una pretensión hacia la cable és la introdisimulado autodefensa y la lucha ofensiva poco ducció del llibre, hacia todas las contra una sociedad que las d'Ehn Nothing, on formas de lucha defensa la recupeamenazaba, fue el centro de que se escapen a ració i l'estudi de todas las actividades de STAR, su control ...”. la història per a
y la clave para entender sus
crear un discurs de posiciones en el conflicto con Així, tot i el perevolta que aporti el movimiento de liberación referents i motivarill de reducció i gay” ció, però també ens instrumentalitzaadverteix del peció de l'experiènrill de la conscia d'STAR, aquestrucció d'ídols i ta pot aportar “... lecciones de cara el culte als màrtirs, i de la manipua la revuelta, la supervivencia, la lació i l'apropiació interessada de les lluites per a legitimar ideologiautoorganización a nivel callejero, es o reforçar projectes polítics los errores del izquerdismo, y el feallunyats dels objectius originals: minismo y la perturbación del sistema “... Hay técnicas erróneas en todas de gènero ...”. I es que STAR va ser las insurrecciones fallidas, en todas un exemple de resistència i acció dilas zonas temporalmente constituidas recta en defensa dels drets i les para el ejercicio de la libertad, en lluites trans, gais i feministes, tot todas las campanyas de sabotaje que acaban en una celda o a tiros. Ignoi que no sempre rebessin el suport rar esas lecciones es renunciar a una d'aquests últims. I com diu Marina valioso arsenal y al conocimiento esFlames en el pròleg del llibre “... tratégico. La historia es un arma. este libro nos vuelve a ubicar al enAdemás, crear un discurso de revuelta migo común. Nos recuerda de nuevo que contra las restricciones de la civien ocasiones las acciones más sencilización nos ofrece unos referentes llas son las más revolucionarihistóricos de los que sacar motivación, en lo que encontrar un cálido reas ...”. Aprenguem, doncs, de l’espefugio cuando nos sentimos aplastados rit de STAR a lluitar per la nostra por el peso de este miserable mundo llibertat! (...) La historia es una brújula. Ya
GENER/MARÇ
po L’ex de r pape
Página 5
La por i la repressió com a eina de control social
Generar por i criminalitzar la protesta és una manera de governar. Davant la por, els Estats justifiquen sense dificultat dispositius de control i repressió contra les persones. No obeir el sistema és un perill pel propi sistema. La por busca desmobilitzar i desmoralitzar les persones que protesten: sancions, detencions, presó, violència institucional... La repressió genera desconfiança i psicosi dins els col·lectius. La criminalització, també serveix per aïllar les veus crítiques de la ‘bona ciutadania’. Serveix per a justificar l’increment de la repressió i té un efecte paralitzant, evita que s’incorpori nova gent a les lluites, fent desistir a la població de participar en actes de protesta. El control, la difusió de la por i la criminalització, també s’exerceix des del silenci mediàtic, amb la banalització de les lluites mitjançant imatges alarmistes que amaguen les raons originàries de les protestes. Silenciar la crítica, emmudir la dissidència, desarticular la protesta. #EfecteCanVies : història d'una victòria. (2014) Ejércitos en las calles : algunas cuestiones en torno al informe:"Urban Operations in the year 2020" de la OTAN. (Bardo, 2010) Gamonal : barrio vivo, barrio combativo. (Klinamen, 2013) Quan la por canvia de bàndol : les claus de la desobediència civil als Països Catalans. (Tigre de Paper, 2014) ALERTA SOLIDÀRIA. El Malson d'Orwell : control social i noves tecnologies. (Tigre de Paper, 2012) BONDIA, David (Dir.). Defender a quien defiende : leyes mordaza y criminalización de la protesta en el Estado espanyol. (Icaria, 2015) COMITÉ INVISIBLE. La Insurreción que viene. (Melusina, 2009) DAVIS, M. Control urbano, la ecología del miedo : más allá de Blade Runner.(Virus, 2001)
DELEUZE, Gilles; TIQQUN. Contribución a la guerra en curso. (Errata Naturae, 2012) PISARELLO, G.; ASENS, J. La Bestia sin bozal : en defensa del derecho a la protesta. (Catarata, 2014) FERNÀNDEZ, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial : del Cinema Princesa a l'absolució dels Tres de Gràcia : 19962006. (Virus, 2006) GRUPOS ANARQUISTAS COORDINADOS. Contra la democracia.(GAC,2013) PUJOL, A.; SAMBLAS, R. (Coords.). Veus davant la repressió : violència institucional explicada en primera persona. (Directa; Aldarull, 2015) Ciutat morta. Documental de Xavier ARTIGAS i Xapo ORTEGA. (Metromuster, 2013) Por : miedo, beldurra. Documental de Larraitz ZUAZO. (Eguzki, 2011)
Página 6
ENMOVIMENTS
".... Un cuestionamiento feminista de la socioeconomía nos muestra claramente que el pleno empleo ni ha existido nunca, ni existirá; que el Estado del bienestar en su época y formato dorados se ha basado en la explotación de la naturaleza, en el expolio del Sur global y en la invisibilización de los trabajos no remunerados femenizados. El objetivo no puede ser reformar el sistema actual porqué está pervertido en múltiples sentidos. Pervierte la noción misma de vida que merece la pena ser vivida, al negar la vulnerabilidad y la ecodependencia, en tanto condiciones básicas de la existencia(…) Frente a la crisis no queremos empleo, no queremos salario, no queremos Estado del bienestar. Queremos cuestionar la relación salarial misma, la estructura capitalista en su conjunto. No hay marcha atrás, sino futuros posibles a construir. Se trata de preguntarnos no solo cómo lograr trabajo para todxs, sino para qué trabajamos. La propuesta pasa por un vuelco sistémico que permita poner las condiciones de posibilidad del buen vivir (diverso) para todas, todos, todes. El reto es definir democráticamente a qué vamos a llamar buen vivir y cómo vamos a convertirlo en responsabilidad colectiva..."
la frase
Amaia Pérez Orozco, a: Subversión femenina de la economia : Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de Sueños, 2014
la vinye ta
Propera sessió del GLA, Grup de Lectura Activa:
GLA
Tanquem els CIE Dimarts 15 de març, 2016. 19h
El GLA té l'objectiu de promoure la reflexió, el debat i l'activisme a través de la lectura. Amb els moviments socials compartim coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. Seguint el funcionament dels clubs de lectura, un grup de persones ens trobem un cop al mes per a comentar un document proposat pels col·lectius que condueixen cada una de les sessions. El document proposat està relacionat amb la tasca que el col·lectiu desenvolupa, i es posa en comú entre els participants del grup de lectura un dia en concret.
El col·lectiu Els Centres d’Internament per Estrangers (CIE) són presons encobertes que priven de la llibertat a persones que no han comès cap delicte: per a ser-hi només cal ser una persona migrant i no tenir papers, estar en situació administrativa irregular. La policia, tot i que la llei no ho permet, fa batudes indiscriminades buscant a persones sospitoses de no tenir papers de residència amb criteris racistes i econòmics. Sense papers en regla, la policia pot detenir-te i tancar-te en un CIE sense límit de temps, fins a ser expulsat del país. La Campanya Tanquem els CIE neix el 2012 arrel de la mort d’Idrissa Diallo, un noi de Guinea Conakry que estava pres al CIE de Barcelona. Aquesta sessió del GLA servirà per a conèixer la situació actual dels Centres d’Internament per a Estrangers i els objectius de la campanya: visibilitzar els CIE davant la societat civil; denunciar les contínues vulneracions de drets que s'hi produeixen: maltractaments, abusos… ; procurar millores en les condicions dels interns; i exercir accions de cara al tancament d’aquestes presons encobertes. Més info: www.tanquemelscie.cat
El document a comentar Paremos los vuelos. Las deportaciones de inmigrantes y el boicot a Air Europa Campaña Estatal por el Cierre de los CIE (Cambalache, 2014) Cada año, el Estado español fleta más de cien vuelos de deportación para la expulsión de miles de personas migrantes. Las compañías aéreas Air Europa y Swift Air han firmado con el Ministerio del Interior un contrato de 24 millones de euros para la realización de los vuelos de deportación entre los años 2013 y 2015. La Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y otros colectivos contra las fronteras hacemos un llamamiento al boicot a estas dos compañías aéreas y a todo el grupo empresarial Globalia, al que pertenece Air Europa. Nos negamos a naturalizar los vuelos de deportación, nos negamos a que formen parte de nuestra normalidad. La lucha por evitar que dispositivos represivos tan atroces se conviertan en normales va mucho más allá de la política de extranjería. Frente a un universo de relaciones económicas, sociales y políticas que permite encontrarle un lugar –aunque oscuro y tenebroso– a los Centros de Internamiento y a los vuelos de deportación; frente a una realidad sociopolítica en la que se han hecho posibles, a la luz del día, las redadas racistas y las alambradas, debemos construir las condiciones para que cada uno de estos actos –y con cada uno de ellos el conjunto de la política migratoria– sean, directamente, inimaginables. Podeu descarregar el llibre en pdf aquí: http://descargas.localcambalache.org/paremos_los_vuelos.pdf
Página 8
ENMOVIMENTS
Quan
especial
Quan viatjar no és un plaer : persones migrades, desplaçades, exiliades, refugiades...
El moviment de persones i pobles ha estat un continu al llarg de la història. La necessitat dels pobles de buscar noves formes de subsistència es perd en la profunditat de la història. Tampoc són nous els èxodes de persones provocats per els desastres naturals o els conflictes armats. El que sembla relativament nou és la fatal acceptació que aquesta incessant crisi humanitària, aquesta fugida en massa de conflictes armats, de la repressió i desplaçaments forçats, de la misèria i la falta de recursos... és el nou model permanent de forma de vida que ens espera a les persones, com a mercaderies de l’economia global. Aquest mercadeig amb persones també arriba, com es pot comprovar a el llibre Paremos los vuelos, fins al punt de treure benefici de la deportació de persones migrants a els seus països d’origen mitjançant complexos processos que molts cops no respecten ni la legalitat ni els drets humans. Per als ideòlegs del capitalisme global el desastre, i les persones que els pateixen, no són solament una oportunitat per a enriquir-se, és també l’ocasió per a aplicar polítiques impopulars sobre la vida de les persones.
Atlas de las migraciones : las rutas de la humanidad. (Akal:UNED,2010) BERGER, John. Un Séptimo hombre : imágenes y palabras sobre la experiencia de los trabajadores emigrantes en Europa. (Capitán Swing, 2014) CAMPAÑA ESTATAL POR EL CIERRE DE LOS CIE. Paremos los vuelos : las deportaciones de inmigrantes y el boicot a Air Europa. (Cambalache, 2014) CASTILLO, Jesús M. Migraciones ambientales : huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI. (Virus, 2011) FIBLA, C. Mi nombre es Nadie : el viaje más antiguo del mundo. (Icaria, 2008) MALGESINI, Graciela. Cruzando fronteras : migraciones en el sistema mundial. (Icaria, 1998) MOLANO, A. Espaldas mojadas : historias de maquilas, coyotes y aduanas. (El Áncora : Panamericana, 2005)
REIG, Dolors. Quan viatjar no és un plaer : immigrants, exilitats, desplaçats i refugiats. (Unescocat, 2007) TRAORÉ, Mahmud. Partir para contar : un clandestino africano rumbo a Europa. (Pepitas de Calabaza, 2014) VARELA HUERTA, Amarela. Por el derecho a permanecer y a pertenecer : una sociología de la lucha de los migrantes. (Traficantes de Sueños, 2013) Barcelona : los vagabundos de la chatarra. Còmic de Jorge CARRIÓN. (Norma, 2015) Edén al oeste. Pel·lícula de Costa-Gavras. (Cameo, 2009)
Pan y roses. Pel·lícula de Ken LOACH. (Filmax, 2001) La Vida después... : saltar vallas para encontrar muro. Documental d’Oscar MALO i Àlex GARCIA. (Nanouk, 2007)
www.noborder.org Web creat el 2000. Es va utilitzar com a espai per a publicar la informació relativa a les activitats i campanyes No Border, així com per proporcionar informació sobre altres activitats i moviments relatius a la migració i la seva evolució a Europa, la situació a les fronteres exteriors de la UE i les campanyes contra les deportacions de persones. Des del 2004, la xarxa No Border ha estat inactiva, pel que el web ja no intenta representar al moviment, però es manté com a arxiu històric de primera mà d’accions realitzades, per a recomanar l’enllaç a altres projectes i campanyes similars com el web Welcome to Europe o la campanya contra Frontex, la publicació d’articles sobre migració o el butlletí Crossing Borders.
For freedom of movement: Independent information for refugees and migrants coming to Europe و
ت
: اورو
ا ا
د
ا ا
ا
Pour la libre circulation: Informations indépendantes pour réfugiés et migrants arrivant en Europe در ارو
ان
ن و
ه
ا
ت
ا:
و
زاد
ا
Welcome to Europe (w2eu.info) dóna la benvinguda a totes les persones que en el seu difícil viatge cap a Europa, amb el convenciment que la llibertat de moviment és un dret de tothom. La web proporciona informació als refugiats i immigrants que podrien ser útil en el seu viatge cap a i a través d’Europa. Dóna accés a assessorament i contactes útils en diferents països europeus. La situació de les persones migrants a les fronteres exteriors d’Europa és inhumana: a la gent se li nega l’entrada, és empresonada o és deportada. Tot i així, molta gent continua venint, desafiant els règims policials. I hi ha moviments que els donen suport en la seva lluita per a una vida millor. El web proporciona informació relativa a Seguretat al mar, la Convenció de Dublín (acords de la Unió Europea en relació als processos de sol·licitud d’asil), la sol·licitud d’asil a cadascun dels països, qüestions de gènere, sobre els menors d’edat, sistemes de regularització, detenció i deportació; drets i llibertats a diferents països, família, assistència mèdica, treball... Tot i la voluntat del web de mantenir la informació actualitzada, adverteix que els continus canvis en la legislació de cada país, i les directrius per aplicar-la, pot portar a errors, per això recomana, en tot moment, contactar amb advocats/des especialitzats/des.
GENER
el docu l a ment
Página 10
Oscuros portales Documental de Falconetti Peña Iruñea : Eguzki, 2010
L’estiu del 2005 el diari La Vanguardia emprengué una potent campanya mediàtica contra els col·lectius de marginals: prostitutes, sense sostre i venedors del carrer que circulaven pel barri del Raval; amb la idea de denunciar el desordre i la mala imatge que oferien en un barri a tocar del centre turístic de la ciutat. La campanya, constituïda per un al·luvió d’articles diaris, intentava generar un corrent d’opinió pública favorable a que l’Ajuntament de Barcelona, llavors liderat per Joan Clos, elaborés una ordenança de civisme. L’ordenança, suposadament destinada a garantir unes regles bàsiques de convivència que havien de respectar tots els ciutadans i ciutadanes de la ciutat, i protegir els veïns i veïnes del barri Xino de l’agressiu, desassossegant i dantesc espectacle de degradació moral i pobresa econòmica que els envoltava; acabà sent una eina més per a exercir pressió sobre els veïns i veïnes pobres del Xino, amagar la pobresa d’un barri deixat degradar, obstaculitzar la lliure circulació de persones que no encaixaven en el prototip de ciutadà que les autoritats consideraven no eren pròpies de la millor botiga del món, i avançar noves operacions urbanístiques. Com diu el documental: netejar la imatge de podriment del degradat barri Xino i convertir-lo en l’atractiu i multicultural barri del Raval.
La situació estratègica del Xino, suposava una suculenta oportunitat per a la iniciativa privada immobiliària i de la indústria turística, que ja havia començat a posicionarse amb la creació del MACBA i el CCCB, i la planificació de nous edificis culturals, com la Filmoteca de Catalunya i la Facultat de Geografia i Història de la UB. El documental Oscuros portales retrata aquest procés a partir de la situació de persecució policial que visqueren les prostitutes que treballaven al carrer, en el barri del Raval. Falconetti Peña planteja el procés ideat per l’arquitecte Oriol Bohigas, la Teoria de la metàstasi benigna. Aquesta teoria es basa en l’estratègia d’utilitzar la cultura en polítiques urbanístiques per afavorir els interessos immobiliaris i turístics: barris històrics i populars, objecte del desig capitalista, es deixen degradar, i per a regenerar-los s’hi implanten institucions culturals i s’hi construeixen elements arquitectònics innovadors com museus, universitats o altres centres de cultura oficial, provocant l’expulsió de la seva població més vulnerable, econòmicament o administrativament, i la seva substitució per una població amb més poder adquisitiu, com joves estudiants i turistes estrangers; al mateix temps es genera una trama de petites iniciatives comercials que va incidint en la transformació de l’entorn i del veïnat. Aquest procés de gentri-
GENER/MARÇ 2016
ENMOVIMENTS
que aflora dins els cossos policials, ficació, que busca millorar el posicionament internacional i les els interessos que té la fosca Asocipossibilitats estratègiques de la ación Nacional de Empresarios de Lociutat a nivell comercial i turíscales de Alterne en la prohibició de tic, és conegut l’exercici de la internacionalment al com ‘Model Barce“ Es así como el Ayuntamiento, sin prostitució carrer, la hipolona’. duda espoleado por el aluvión de cresia de la sociartículos que, día tras día, Si cal, per ajuaparecían en La Vanguardia, reunió etat al voltant de dar a impulsar el el valor suficiente para tomar las la prostitució, el procés es crea medidas profilácticas necesarias, mobbing immobiliauna opinió públiy aprobar una normativa de civismo ri sobre persones ca favorable, es contra aquellos incívicos que amb pocs recursos, fomenta un clima tuvieran la desfachatez de dejarse de por i alarma la deriva feixista ver en las calles donde siempre social criminade les autorihabían vivido ” litzant i margitats... El docunant conductes i mental aporta un col·lectius de fragment d’un discurs de Jordi Hereu, persones. Els tècnics introdueixen en aquells moments regidor de Segureconceptes com civisme, convivència, virtut pública, anomia, afebliment tat i Mobilitat, en que diu: “hi ha de la consciència de pertinença a certes persones reincidents, que teuna comunitat, o un model concret nim molt ben analitzats, sabem que si de ciutadania. Les autoritats coacestan en un determinat barri, en un cionen el veïnat resistent: multen determinat eix comercial, no és ni prostitutes, persegueixen les perper venir a comprar ni per formar-se, sones migrants en situació irreguni per estudiar; lar, donen cobertura al mobbing és per delinquir “ Quedó así, expedito el camino a immobiliari sobre (...) En el marc nuevas intervenciones persones pobres, legal actual hauinmobiliarias, que cual expropien, es ríem de trobar la tanquen espais afiladísimos bisturíes sajaran los ‘molestos’... El accesos de podredumbre y amputaran fórmula perquè els agents i cossos procés s’acompaaquellos tumores que impedían policials, al tronya d’un rentat transformar, para siempre jamás, d’imatge d’instibar-se a persones el degradado barrio Chino en el tucions i empreatractivo y multicultural barrio de manera reiterases implicades, del Raval ” da en espais que com projectes són eixos comercid’inserció per a als, haurien de recuperar els intenir la capacitat per dir: ‘tu aquí dividus que no saben com han d'orientar la seva conducta en no estar què hi fas?’ i per tant, ‘tu aquí no socialment ben delimitada, que s’ahi fas res, fora’, ‘tu no pots entrar companya d’una bona cobertura mediaquí’, i per tant generar la figura àtica dels mitjans de comunicació de, si de manera reiterada ens el oficials; però que acostuma a encotrobem, aleshores ja entrem en desobrir explotació laboral, obliga a bediència, i per tant, hagi o no coles persones a víctimitzar-se, i no mès un delicte, està infringint i esels dóna possibilitats reals ni té en compte les seves aspiracions tà no acatant l’autoritat, per tant, formatives, professionals, socials des de Barcelona sortiran propostes i econòmiques. de canvi del Codi Penal”. Tota una declaració d’intencions de qui i com El documental també dóna pistes sobre les males praxis i la corrupció s’ha de gaudir de la ciutat.
GENE
novetats
Página 12
Novetats gener
Secció Testimoni BERGER, John. Un Séptimo hombre : imágenes y palabras sobre la experiencia de los trabajadores emigrantes en Europa. (Capitán Swing, 2014) COMITÉ INVISIBLE. La Insurreción que viene. (Melusina, 2009) DALMAU TORVÀ, Marc. Un Barri fet a cops de cooperació : el cooperativisme obrer al Poblenou. (La Ciutat Invisible,2015) FREIXAS FARRÉ, Anna (Ed.). Abuelas, madres, hijas : la transmisión sociocultural del arte de envejecer. (Icaria, 2015) MËNALKIAWN. Manual básico de seguridad informática para activistas : una guía para proteger nuestros ordenadores y a nosotras mismas, hacer frente a la represión y extender una cultura de Seguridad. ([s.n.], 2013) ROSALES NAVA, Rosa María. El Club de las mujeres alegres : una generación que cambió el mundo. (Icaria, 2015) SIMON, Joan Marc. Residu zero : com reactivar l'economia sense carregar-se el planeta. (Pol·len, 2015) TORRES, Bob Por encima de su cadáver : la economía política de los derechos de los animales. (Ochodoscuatro, 2014) WALLRAFF, Günter. Cap de turc : a sota de tot. (Edicions de 1984, 2001) X, Malcolm. Malcolm X. (Capitán Swing, 2015)
Secció Audiovisuals
Everyday rebellion : el arte del cambio. documental de THE RIAHI BROTHERS. (Cameo, 2015)
Nuestro pan de cada día. documental de Nikolaus GEYRHALTER. (Karma, 2008)
Novetat da destaca
SÁNCHEZ COTA, Ariana. ¿Por qué no nos dejan hacer en la calle? : prácticas de control social y privatización de los espacios en la ciudad capitalista. (GEA La Corrala, 2014)
“... Democracia, ciudadanía y espacio público son conceptos que en el discurso político habitualmente se entrecruzan y sustentan la apropiación, por parte de los municipios, de normativas que pretenden fomentar y garantizar la convivencia ciudadana en el espacio público. Ordenanzas municipales que traen consigo dinámicas que lejos están de contribuir al objetivo que dicen perseguir, como la progresiva privatización del espacio público y el control social de la población. Dinámicas que se integran en un modelo de ciudad centrado en la imagen y en el potencial turístico; una ciudad individualista, capitalista y segregadora; una ciudad que obstaculiza el encuentro de las personas que la habitan; una ciudad en la que no se vive, se sobrevive. Y una de las formas de conseguirlo es, precisamente, naturalizar una vida cada vez más regulada ...”
Página 13
ENMOVIMENTS
Novetats febrer
Secció Testimoni Secció Audiovisuals Gamonal : barrio vivo, barrio combativo. (Klinamen, 2013) Smartphones : guía básica de privacidad, anonimato y autodefensa digital para novatxs con smartphones. (HacksturLab & Descontrol, 2015) BERNAYS, Edward L. Propaganda (Melusina, 2010) CARRETERO, José Luis (Coord.). Tu casa no es tuya, es del banco : resistencias y alternativas colectivas frente al colapso de la burbuja Inmobiliaria. (Queimada, 2015) GRUPO en el mundo vida.
MARCUSE. De la miseria humana medio publicitario : cómo el se muere por nuestro modo de (Melusina, 2009)
LÓPEZ PETIT, Santiago. Identitat i crisi : una entrevista amb Santiago López Petit . (El Tangram, 2010) MAESTRO, Ángeles [et al.]. Cuando el pueblo se organiza : experiencias de lucha en la construcción de Poder Popular. (Cisma, 2015) ROY, Arundhati. Espectros del capitalisme. (Capitán Swing, 2015) SALUT ENTRE TOTES. Cicle de salut de les dones : una experiència d'autogestió a Sant Andreu del Palomar la tardor del 2013. (Salut entre Totes, 2013) TAUFIC, Camilo. Periodismo y lucha de clases . (Akal, 2012)
La Forestal : okupem els somnis. documental de Mª José MASANET i Dan ORTÍNEZ. Clau mestra. documental de David ANDREU. (Aixina, 2008) Muerte de un presidente . Fals documental de Gabriel RANGE . (Cameo, 2008)
Novetat da destaca
PUJOL, Anna; SAMBLAS, Ramon. Veus davant la repressió : violència institucional explicada en primera persona . (Directa : Aldarull, 2015) “... El problema que tenim ara és pensar com podem potenciar la lluita contra la repressió. Perquè la repressió del sistema és el braç que executa la paralització social. El problema més greu que tenim ara no és la repressió en si, perquè els que estem en actiu hi continuarem estant. El problema és que, a partir d’ara, la gent no s'afegeixi a les lluites. Aquesta és l’autèntica essència de la repressió: paralitzar les lluites, paralitzar la població i, sobretot, la gent jove. Luis (membre de Madres Contra la Represión i de la Plataforma Alfon Libertad) ...”
Página 14
ENMOVIMENTS
Novetats març
Secció Testimoni Anuari Mèdia.cat : els silencis mediàtics de... 2014. (Mèdia.cat, 2014) COLE, Juan Ricardo. Los Nuevos árabes : juventud y activismo político (2010-2014). (Bellaterra, 2015) DELMAS, Yves; GANCEL, Charles. Protest song : la canción protesta en los Estados Unidos de los años sesenta. (Milenio, 2014) FISAS, Vicenç. Diplomacias de paz : negociar en conflictos armados. (Icaria, 2015) HURTADO VALERO, P.M. La Rebelión de las chusmas. (Visión, 2011) JAPPE, A.; MAISO, J.; ROJO, J.M. Criticar el valor, superar el capitalismo : textos del encuentro-debate del 11 de abril de 2015 en Enclave; seguido de: ¿Libres para la liberación?. (Enclave de Libros, 2015) LLOPIS, María. Maternidades subversivas. (Txalaparta, 2015) MÉNDEZ RUBIO, Antonio. FBI : fascismo de baja intensidad. (La Vorágine, 2015) OLIVERES, A.; GONZÁLEZ, I. La Força per canviar les coses : converses sobre nous paisatges i velles lluites. (Angle, 2015) REIG, Ramón. Crisis del sistema, crisis del periodismo : contexto estructural y deseos de cambio. (Gedisa, 2015) SOLDEVILA I ROIG, Jordi. Els Moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida. (Pagès : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2015)
Secció Audiovisuals La ventana rota = Hautsitako leihoa Documental d’Eñaut TOLOSA i Hammudi AL-RAHMONN. (Escándalo, 2007)
Novetat da destaca
GUAMÁN HERNÁNDEZ, Adoración. TTIP : el asalto de las multinacionales a la democràcia. (Akal, 2015) “... La Unión europea negocia con Estados Unidos un Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP) a espaldas de la población. Un tratado cuya firma está considerada una prioridad política. A pesar de que el Tratado se ha publicitado como motor de crecimiento económico, las negociaciones y el contenido del TTIP se han mantenido ocultos hasta que, tras numerosas denuncias y presiones de organizaciones y movimientos sociales, la Comisión Europea se ha visto forzada a publicar los documentos básicos sobre el contenido y estado de las negociaciones. La escandalosa desinformación sobre el Tratado y la ausencia de canales de participación ciudadana en su negociación están generando desconfianza y multitud de interrogantes relativos a sus posibles consecuencias sobre la ciudadanía. Se expande el temor a las repercusiones que el TTIP pueda tener sobre los servicios públicos, la protección estatal del medio ambiente, los derechos de los trabajadores, el control fitosanitario de los productos de consumo ...”
GENER/MARÇ 2016
el còmic
Página 15
Joe SACCO BUMF Barcelona : Reservoir Books, 2015
Joe Sacco, un dels mestres de la novel·la gràfica de temàtica política, ens embarca en un viatge oníric a la corrupció política, una sàtira del control i repressió de la ciutadania pels governs i les agències nacionals d’espionatge, una crítica a l’absurditat de la guerra i la degeneració de la classe política. A Bumf, el fantasma de Nixon reviu en la persona de l’actual president dels Estats Units, Barack Obama, per a gestionar una suposada situació de crisi. A partir d’aquí, s’introdueix en un submón secret i pseudoreligiós, immers en una mena d’infinita bacanal, situada en la fina línia entre el bondage i la tortura. Joe Sacco ens mostra una classe política, representada per Nixon, completament allunyada de la realitat, on la seva megalòmana i delirant forma d’administrar els assumptes públics i la vida de la gent, es redueix a un videojoc. Les constants referències a la tecnologia aplicada a la vigilància de tots els moviments de la població, fins a les situacions més ridícules com comprar un cartró de llet, o les utilitzades en els conflictes bèl·lics, i la falta de contacte amb la realitat de les persones que piloten els drones militars; així com les al·lusions a les obscenes tortures a la presó d’Abu Ghraib, a la guerra d’Iraq, amb l’objectiu de de-
nigrar les persones preses; la connivència de la premsa, o directament la compra de periodistes, que accedeixen a una suposada situació de privilegi, participant del luxe del que fa ostentació el poder; la falta d’escrúpols i l’alienació de les persones en una societat on ha desaparegut la ètica; la manipulació del relat fabricat per un Estat policial on s’idolatra el poder i qualsevol figura que el representi... fan una crítica mordaç de la demència en la que el poder es va podrint. Joe Sacco fa, en aquest primer volum de la obra, una àcida representació de les clavegueres d’un Estat, suposadament democràtic, però que manipula, vigila, reprimeix i assassina a la seva població en nom de l’obediència irracional i acrítica a una autoritat, convertida en sobrenatural, i que controla l’esdevenir de la humanitat. Un retrat que colpeja al lector, que l’incomoda, que es suporta amb un somriure mig forçat per la capacitat per a la ironia de Sacco, però que obliga a una digestió lenta de la història. Un còmic sarcàstic, si no fos perquè ens deixa entreveure la realitat terrorífica, desequilibrada i psicopàtica en la que habiten moltes de les esferes de poder, que controlen i decideixen sobre les nostres vides...
Página 16
un món t nou fe de s llibre
ENMOVIMENTS
Editorial DESCONTROL Plaça del Sol, 19-20. descontrol@riseup.net
https://twitter.com/descontroled
Descontrol es la plataforma editorial, paraguas y trampolín para autorxs del margen del sistema. Aquellxs que no tienen voz en las grandes editoriales de la mercantilización del pensamiento y la cultura. Pretendemos en este proyecto abrir brecha en la socialización de las ideas y praxis autónomas, anarquistas, revolucionarias, ahondando en su origen y en el desarrollo de su difusión. Així es presenta l’editorial Descontrol en el seu catàleg, i es que l’editorial del barri de Gràcia de Barcelona és quelcom més que una editorial. Ens diuen que el projecte nasqué amb la idea de crear una impremta que donés suport als moviments socials de la ciutat, però la inquietud per a reimprimir llibres que havien estat editats els anys 20 i 30, i la sol·licitud d’autors i autores per a editar llibres que no tenien cabuda a les editorials comercials els animà a oferir serveis editorials i donar eines a les autores per a l’autoedició. Poc a poc, aquesta barreja de militància i auto-ocupació per a guanyar -se la vida, ha anat convertint-se una eina de referència per als moviments socials barcelonins. Descontrol no només actua com a impremta per a la difusió d’una gran diversitat de moviments socials i sindicats alternatius com CGT i CNT, dóna suport a les lluites de la ciutat fent
-los difusió gratuïta com per exemple al col·lectiu Stop Pujades! o en el conflicte de Can Vies; i també els ajuda a generar recursos econòmics prestant-los llibres quan munten distris. El projecte s’organitza i pren decisions de forma horitzontal i assembleària, i procura que les persones que l’integren no s’especialitzin en cap àrea de treball. Rotativament passen per totes les feines, combinant tasques més físiques amb altres més intel·lectuals. És la manera que tothom conegui tot el procés: disseny, maquetació, impressió, enquadernació, distribució..., que ningú sigui imprescindible i que tot rutlli, tot i que falti algú. El balanç que fan de la seva tasca com a impremta és positiva, i consideren que han tingut una bona resposta de les editorials que els encarreguen treballs. Un camí que ha suposat un procés d’aprenentatge fins arribar a l’excel·lència actual. Pel que fa a la part editorial, reconeixen un marge de millora, es troben en un procés de consolidació del seu catàleg i tenen la idea de potenciar la difusió de l’editorial. Tenen clar que aposten per una edició de qualitat però intentant que els llibres que editen no surtin cars, així, tot el que facin per sí mateixes els ajuda a reduir costos. Actualment el seu catàleg es nodreix de títols relacionats amb el món
Página 17
ENMOVIMENTS
Quina lectura creieu que representa millor a ‘Descontrol’? La Anarquía funciona, de Peter Gerderloos i els llibres de Félix Carrasquer. Representen el doble objectiu editorial de Descontrol, per una banda editar nous autors que escriuen sobre temes d’actualitat, i per l’altra, reeditar autors oblidats i que encara no han arribat a gran part del públic.
Quina autor/a creieu que està infravalorada i mereixeria major visibilitat o reconeixement? Tant Félix Carrasquer, revolucionari i pedagog, com Agustín Guillamón, historiador especialitzat en la Guerra Civil són dos exemples.
Quin llibre us heu llegit darrerament i que destacaríeu? On se’n Calisse, sobre la vaga estudiantil a Quebec el 2011. També Lluites o protestes? de Rolando d’Alessandro.
Quina llibre li recomanaríeu a algú que s’iniciés en lectures de contingut polític o social? La Anarquía funciona, de Peter Gerderloos, és una molt bona obra per algú que es vulgui iniciar en el món llibertari, perquè no planteja l’anarquia des d’una visió dogmàtica i aporta exemples reals a les propostes teòriques que planteja.
Quina lectura recomanaríeu a algú s’ha iniciat en l’activisme? Qualsevol dels dos relatius a seguretat informàtica Smartphones : Cuadernos de autodefensa digital i Manual de Seguridad informàtica para activistas, que proporcionen recursos per a crear i mantenir una cultura de la seguretat, ja no només per a activistes militants, també per a qualsevol persona que no vulgui ajudar al capitalisme a
la a Ăşltim