EnMoviments
Gener 2015 Núm. 10
informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero
La imatge
Continguts amb menys de 150 paraules > pàg.2 novetats > pàg.3 la ressenya > pàgs.4 i 5 activitats : GLA > pàg.6 el còmic > pàg. 7 la vinyeta > pàg. 7
Contingut destacat
la peli > pàg. 8 quatre ratlles de... > pàg.8
ressenya > pàgs.4 i 5
activitats : GLA > pàg. 6
el còmic > pàg.7
la peli… > pàg.8
quatre ratlles de… > pàg.8
l’article > pàg.9
el web > pàg.10
entrevista > pàg.10
un món nou fet de llibres > pàg.11
l’article > pàg.9 el web > pàg.9 l’entrevista > pàg.10 la playlist > pàg.10 un món nou fet de llibres > pàg.11
Página 2
ENMOVIMENTS
Amb menys de 150 paraules
La cacera a la dissidència s’ha destapat. Ja no s’amaga. Cal generar sensació de por per a poder vendre seguretat. Cal que sentim amenaçat el bocí de misèria que ens repartim. Hem de témer aquella gent que viu contra corrent, que crea alternatives, que pensa d’una altra manera, o que simplement... pensa! (ja n’hi ha prou per a sospitar), que qüestiona i no viu segons les normes de bona conducta... Cal que, de forma submisa, ens empassem que així aconseguirem la nostra ridícula recompensa. Sense preguntar-nos com s’hi pot tenir seguretat en un sistema que reprimeix les manifestacions i protestes a través de sancions administratives, que judicialitza i persegueix l’acció dels moviments socials, que endureix la legislació, que interpreta que la possessió d’un llibre que qüestiona la democràcia parlamentària és una amenaça terrorista?
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V e b J.Bar ro
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. h"p://issuu.com/trinitatvella
GENER 2015
Página 3
Novetats del mes de gener Secció recursos CRAC, ACUDEX Cuadernos prácticos para asociaciones Conté 6 vols.: 1. Las reuniones; 2. Los proyectos; 3. Los equipos; 4. Redes asociativas; 5. Comunicación asociativa; 6. Liderazgo Asociativo Cádiz : CRAC ; Zafra : ACUDEX, 2010. Signat. 339 Cua
Secció testimoni ILLA, Oriol Idees perilloses : progrés, laïcitat i democràcia
El Atlas de las utopías València : F.Mondiplo; UNED, 2014
Barcelona : Els Llums, 2014
ALTARRIBA, Laia Vint i Ramon Barnils
MARTÍNEZ VIRTO, Lucía
Barcelona : Dau, 2013. + 1 DVD
Sobreviviendo a la crisis : estrategias de los hogares en dificultad
BAUMAN, Zygmunt La Riquesa d'uns quants beneficia a tothom?
Barcelona : Bellaterra, 2014
MORELL I ROSELL, Ramon
Barcelona : Arcàdia, 2014
DELGADO, Manuel El Espacio público como ideologia Madrid : Libros de la Catarata, 2011
GONZÁLEZ PARADA, José Ramón (Coord.) Emergencia alimentaria : Grecia, Portugal, España Barcelona : Icaria, 2014
Del casino a casa : el cost social de la crisi financera Juneda : Fonoll, 2013
PÉREZ COLLADO, Antonio Votar o decidir : guía rápida para electores remisos Tavernes Blanques : L'Eixam, 2014
GOTZSCHE, Peter C. Medicamentos que matan y crimen organizado : cómo las grandes farmacéuticas han corrompido el sistema de salud Barcelona : Libros del Lince, 2014
SUÁREZ BRIONES, Beatriz (Ed.) Feminismos lesbianos y queer : representación, visibilidad y políticas Madrid : Plaza y Valdés, 2014
Secció audiovisuals Los Espigadores y la espigadora documental d’ Agnès Varda Madrid : El País, 2007
Confesiones de un banquero : master of the universe documental de Marc Bauder Barcelona : Paral·lel 40, 2013
Secció revistes, fanzines, còmic LUCIO, Andrea Anuari Mèdia.cat : els silencis mediàtics de ... 2012; 2013 Barcelona : Mèdia.cat, 2013; 2014
Iaioflautas : somos la generación que luchó y consiguió una vida mejor para sus hijas e hijos Barcelona : Debarris, 2013.
Página 4
ENMOVIMENTS
La ressenya Alerta Solidària El Malson d’Orwell : control social i noves tecnologies Tigre de Paper, 2013
Darrera la tranquil·litat amb la que ens comuniquem mitjançant les noves tecnologies hi ha tot un món amagat. Aquest món, al que fa referència el títol d’aquest llibre, té molt a veure amb aquella societat sota control imaginada per George Orwell a la seva novel·la 1984. I és que les noves tecnologies porten associades funcions de control que desconeixem. A més, en els últims temps s’han anat destapant alarmants casos de connivència entre empreses que ofereixen serveis de comunicació electrònica i els serveis d’intel·ligència. Fa temps que ens van posar davant la disjuntiva: més control a canvi de més seguretat. Però aquesta seguretat a la que es refereixen és en gran mesura la seguretat d’un reduït grup de persones i interessos: inversions i plans de negoci. Per una banda, qualsevol resistència o lluita popular que destorbi i qüestioni el ‘bon funcionament’ de l’economia capitalista (és a dir, tot allò que lluiti en contra de que la població sigui cada cop més apolítica, indiferent i reaccionària) és una amenaça pel sistema, per aquesta raó cal prevenirho i evitar-ho, i això passa per conèixer qui i com s’organitzen aquestes resistències.
Per altra banda, la ‘indústria de la seguretat’ ha emergit com un negoci rentable. Així, les necessitats dels estats i el negoci de les grans corporacions es difuminen en un procés en que cada part necessita a l’altra, fins a fondre’s en un interès mutu, al marge de la legalitat i les legislacions a les que se suposa que serveixen. I la jugada va més enllà, amb les noves tecnologies és la societat qui es controla a sí mateixa. El món capitalista no ofereix cap servei de forma gratuïta. Si no paguem el servei que utilitzem amb diners, vol dir que segurament, aquest servei l’estem pagant amb la cessió d’aspectes de la nostra intimitat: cerques i interessos a la xarxa, documents i fotografies enviades, contactes, relacions i altres aspectes de la nostra vida privada... “... recollida d’imatges gravades per la pròpia policia o per tot tipus de càmeres de seguretat en carrers, comerços o locals públics; aprovisionament de mostres d’ADN, càmeres de control biomètric, lectors d’iris, rastreig amb dispositius GPS o pel sistema SITEL per posicionar titulars de telèfons mòbils, controls de trucades telefòniques, control de les comunicacions per Internet, emmagatzematge dels missatges electrònics, recopilació de converses, seguiment i registre de relacions i contactes íntims, sons timbres i mo-
GENER 2015
Página 5
dulació de veu en edificis oficials, processament de dades referents a accidents de trànsit, perfils sobre gustos afinitats i oci; seguiment de tot allò publicat en premsa entorn de les actuacions policials, registres de participació en processos electorals, creació d’arxius de ‘sospitosos’ ...” El llibre serveix per a fer un estat de la qüestió. Per a conèixer els dispositius de control que les noves tecnologies han anat incorporant, eines que utilitzen els cossos de seguretat amb o sense permís... la tecnologia al servei del Gran Germà...
a eines de repressió i control. En la segona part, el llibre mostra els marcs legals (o no) actuals del control social. A nivell espanyol i europeu: Tractat de Maastricht, l’Europol, l’Eurojust i l’Euro Ordre, el concepte de terrorisme a nivell europeu, la legalització de fitxers SIS de manifestants i ac... imatges de càmeres de tivistes...
seguretat; mostres d’ADN,
I acaba en un comentari final, reconeixent que d’iris, modulació de veu; és un llibre inacabat, i des rastreig amb dispositius GPS del moment de la o sistema SITEL; control de publicació incomplet, ja que trucades de telèfon, les noves tecnologies avancen comunicacions a Internet, constantment i emmagatzematge de missatges les seves apliEn la primera part cacions en taselectrònics, recopilació de del es fa un repàs ques de control als sistemes de consocial es van converses, seguiment i trol social : la inmillorant. Tot i dústria mediàtica, registre de relacions i així, conèixer aparells de seguiaquesta situació contactes íntims, gustos ment i vigilància ha de fer-nos aplicats al control més conscients a afinitats i oci ... social: dispositius l’hora d’utilitbiomètrics; tecnolozar-les, i no gies de control, seper això deixar guiment i observació d’organitzar-nos en col·lectius, de persones, el telèfon mòbil; assemblees, xarxes de suport popucontrol a través d’Internet, ja lar que qüestionin el poder, l’esigui pel seguiment del correu conomia i l’organització social. electrònic, les xarxes socials...; sistemes integrals de controls de Per a rematar trobem una completa les comunicacions, en bases de dabibliografia que s’ha utilitzat en des i programes de processament de el llibre i un annex amb el comendades... També planteja els protari de la Llei 25/2007, de 18 blemes tècnics i dificultats que d’octubre, de la conservació de poden tenir els cossos policials dades relatives a comunicacions en aquestes intervencions: ja sielectròniques i a xarxes públiques gui per la dependència de la tecde comunicacions. nologia i de sistemes privats, problemes en la telefonia fixa i [+info]: la analògica, ... a més, ens prewww.tigredepaper.cat/wordpress/elsenta exemples de casos on s’han malson-dorwell aplicat les noves tecnologies com
control biomètric, lectors
GENER 2015
Página 6
activitats Jordi Garcia Jané Alternatives al capitalisme Dimarts 27 de gener, 2015. 19h Lloc: Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero En aquesta nova sessió del GLA comentarem el llibre: Jordi Garcia Jané. Adéu capitalisme : 15M-2031. Icaria, 2012 Les propostes de Jordi Garcia Jané per a superar el capitalisme i generar una ecodemocràcia cooperativa neixen d'una síntesi personal de reflexions i experiències col·lectives. Davant la urgència de la necessitat d'un canvi, vol plantejar una alternativa factible a mig termini, assolible en 20 o 30 anys, basada en l'experiència de les persones que, acostumades a una educació conformista, poc a poc es tornin més conscients, compromeses, altruistes i participatives; propostes per a servir de guia, però desenvolupades des d'uns processos construïts cooperativament. El possibilisme per aconseguir un procés d'empoderament popular que superi el capitalisme necessita, segons l'autor, un bloc social heterogeni, que aglutini a una majoria de població. Aquest ampli conjunt de població conscient prioritzarà la transformació de la so-
Calendari de sessions GLA 2014/15
cietat en comptes de la presa del poder estatal; i buscarà l'organització de les persones en moviments en xarxa, horitzontals, descentralitzats i basats en la democràcia directa i participativa, com alternativa a la democràcia representativa, jeràrquica, tancada i uniforme dels partits polítics. El darrer capítol, Topies, ens presenta una quarantena d'experiències reals, amb una petita explicació de cada una, i que podrien inspirar les institucions futures. Aquestes topies, juntament amb la bibliografia que va apareixent durant tot el text, representa una bona font d'informació addicional sobre cadascun dels temes plantejats. Jordi Garcia Jané és cooperativista i participa activa-ment en diversos moviments socials a Catalunya, entre ells, la Xarxa d´Economia Solidària (XES). A més, és escriptor i conferenciant habitual sobre temes de cooperativisme, e-conomia social i solidària, gestió participativa i al-ter-natives socials en general. [+ info]: http://issuu.com/trinitatvella/docs/g la_guia_jordi_garcia_jan__
Página 7
ENMOVIMENTS
el còmic Étienne DAVODEAU La Mala Gente : una historia de militantes Rasquera : Ponet Mon, 2006 No trobareu grans herois ni gestes espectaculars, enfurismades masses i personatges intrèpids que les duen cap a la revolució, ni grans actes de desobediència. Si de cas un grapat d’herois quotidians amb prou consciència i ganes d’esgarrapar hores al seu temps personal i familiar, per a, deixant de banda una existència còmode, intentar millorar les condicions de vida, pròpies i de les persones del voltant. A La Mala Gente, Davodeau descriu de forma biogràfica el procés d’implicació en la militància política i social dels seus pares a Les Msuges, una regió rural francesa, catòlica i conservadora. El còmic descriu el procés de modernització de l’entorn rural de
la França de postguerra dels anys 50, el despertar de la consciència social i els inicis de les lluites obreres dels seixanta i la vehiculació cap a l’esfera política, fins a principis dels vuitanta, amb l’ascens al poder del partit socialista. Resseguint la vida dels pares, l’autor intercala moments del present amb els seus records mostrant la presa de consciència d’una joventut adoctrinada per l’església i sotmesa a la tradició catòlica, el descobriment de les penoses condicions de treball a les fàbriques, i com alguns joves, guiats per un desig d’emancipació col·lectiva aconsegueixen petites victòries, insuficients sens dubte, però plenes de solidaritat.
la vinyeta de... Manel Fontdevila
GENER 2015
Página 8
la peli El capital una pel·lícula de Konstantinos COSTA-GAVRAS Barcelona: Savor, 2013 “... El diner és un gos que no demana carícies. Li llences la pilota més i més lluny i ell sempre te la torna sense parar ...”
El president de Phenix, un dels majors bancs europeus, emmalalteix de càncer. En els seu lloc situen a Marc Torneuil, un jove assessor, talentós, format a Goldman Sachs. En un principi ha de ser un substitut provisional, un home de palla, per a calmar els mercats. Ben aviat, però, començarà a prendre les seves pròpies decisions contra el criteri dels taurons de les finances que el rodegen. La seva vida familiar i la seva personalitat s’anirà degradant a mesura que va adquirint major poder.
La pel·lícula de Costa-Gavras fa un retrat despietat del món de les finances i els seus secrets, de la manipulació i utilització de les persones, de l’ambició i la hipocresia de les classes dirigents i del luxe obscè en el que hi viuen rodejats, dels fons voltor i l’especulació salvatge, de les agències de qualificació, de les deslocalitzacions, dels acomiadaments que fan pujar les accions de les empreses i les bonificacions que reben els directius per aquests, dels robots que realitzen sense cap mena de control els fluxos financers i que permet reduir personal, del blanqueig de diner, de les estafes i fraus i delictes que comet la màfia financera cada dia amb el beneplàcit de la classe política.
quatre ratlles de... “... La votació és un tipus de joc d’atzar, com les dames o el backgammon, amb un suau matís moral: es juga amb el que és just i el que és injust, amb qüestions morals i, naturalment s’acompanya amb l’aposta. No està en joc el caràcter dels votants. Jo emeto el meu vot, potser perquè penso que és el correcte, però no estic del tot convençut que sigui això el que hauria de prevaldre. Ho vull deixar a mans de la majoria. Per tant, la seva obligació no sobrepassa mai a la de la conveniència. Fins i tot si es vota pel que és ‘correcte’ no s’està ‘fent’ res per aconseguir-ho. És només un acte d’expressar dèbilment als homes el teu desig de que s’imposi. Un home savi no deixarà el bé a la sort de l’atzar, ni desitjarà que s’imposi a través del poder de la majoria ...” fragment del llibre de Henry David Thoreau,
La desobediència civil (Proteus, 2012)
Página 9
ENMOVIMENTS
l’article Lucía LIJTMAER La gentrificación, ¿el producto de una economía hipster? A: ElDiario.es, el 24/9/214 L’article mostra la responsabilitat de les anomenades classes creatives, en els processos de gentrificació que es donen els barris de moltes ciutats arreu del món. Planteja que l’economia neoliberal, un cop ha degradat els barris en la seva acció especulativa, necessita de la complicitat d’una legió d’artistes per a revalorar i recuperar l’aspecte dels barris i fer-los atractius a les inversions i els plans de negoci adreçats a nous grups de persones, de major poder adquisitiu, que en faran ús. La gentrificació s’alimenta del concepte financer anomenat “trickle down”, que es basa en proporcionar rebaixes fiscals i altres beneficis econòmics a empreses i classes adinerades,
sota el concepte que aquestes milloren el funcionament global de l’economia i això acaba beneficiant a la població més pobre. L’article proporciona, per una banda, elements per a qüestionar -nos el paper que juga l’art en els nostres barris, si com a mitjà d’expressió de les classes populars o com a eina al dictat de l’economia neoliberal; per l’altre ens dóna pistes per a anar estirant el fil amb enllaços a altres articles i projectes que treballen el tema. http://www.eldiario.es/cultura/ fenomenos/gentrificacion-productoeconomia-hipster_0_306569551.html
el web
El Museo de los Desplazados és una plataforma col·laborativa creada pel col·lectiu Left Hand Rotation, que sorgí a partir del taller Gentrificación no es un nombre de señora que analitzà el paper de la cultura en el processos de gentrificació. Es proposa treballar des de lo local, des de l’especificitat, per a identificar les eines que cada comunitat genera per abordar els conflictes creat per la gentrificació, que entenen com l’aspiració de les administracions públiques locals a una política de desenvolupament urbà global amb la finalitat d’implantar les ‘ciutats marca’. Al web trobareu una pila d’experiències a tot el món, i enllaç a documentació relacionada: col·lectius, llibres, articles, casos concrets, pelis i documentals, còmics, ...
www.lefthandr otation.com/ museodesplaza dos
Página 10
ENMOVIMENTS
l’entrevista Alba GROS. Josep Pàmies : ‘Hem de creure en nosaltres mateixos perquè som molt potents’. A: Agro-cultura. Núm. 58. Hivern 2015. Pàgs. 8-11 En el darrer número de la revista Agro-cultura destaca l'entrevista a Josep Pàmies, pagès de Balaguer (Lleida) que defensa la revolució de les plantes medicinals i la desobediència contra les lleis injustes i l’avarícia mitjançant l’associació Dolça Revolució. La Dolça Revolució té l’objectiu de recuperar els coneixements populars de curació amb mètodes naturals, que es perden poc a poc; respondre a la manca d’ètica de les multinacionals farmacèutiques centrades en el benefici econòmic més que en eradicar certes malalties; i contribuir a evitar el col·lapse financer del sistema sanitari introduint terà-
pies alternatives i complementàries que permetin racionalitzar l'ús dels medicaments per als casos necessaris. A l’entrevista En Josep Pàmies, defensa l’organització de les persones per a la desobediència de les lleis injustes, i carrega contra els interessos econòmics que amaguen moltes lleis o l’OMS per ser una màfia organitzada finançada per institucions com la Fundació Bill Gates o multinacionals com Coca-Cola o Danone, i el seu desig seria poder ser capaç de transmetre el virus de l'autosuficiència per a que la gent cregués en tot el seu potencial i les seves possibilitats. www.dolcarevolucio.cat
la playlist Cançons que tenen coses a dir. A la playlist trobareu (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)
Pedro Guerra __ Contra el poder Pedro Guerra __ Chiapas Aterciopelados __ El Precio de Silencio Labordeta __ Los maestros Frank Delgado __ Inmigrante a media jornada EnMoviments Víctor Gioconda __ Terrorismo de Estado Playlist_gen’15 Quintín Cabrera __ Seré Curioso Daniel Viglietti __ Yo vivo un tiempo de guerra Daniel Viglietti __ Un hombre se levanta DJ Vadim & Sarah Jones __ Your Revolution
GENER 2015
Página 11
un món nou fet de llibres
http://cataleg.xarxabibliosocials.org
La Xarxa de Biblioteques Socials, és un conjunt de vint-i-una biblioteques, arxius i centres de documentació de Catalunya i el País Valencià vinculades a diferents moviments socials i de funcionament autogestionat.
A més, quan accedim al registre d’un document en el catàleg, se’ns proposen altres lectures, proporcionant-nos informació d’altres documents relacionats amb la mateixa temàtica.
El catàleg de Amb la intenla XBS també ció de superar trobem dossi“... Els llibres ens ofereixen el model traers temàtics reflexió i crítica lliure del temps i dicional de que ens fan l'espai, lluny de les lògiques del biblioteca púun buidatge poder, i ens apropen a la comprensió blica, i de de documents generar noves de la societat. Els llibres poden ser disponibles a formes de reun mitjà per la construcció de noves la xarxa solació als esbre aquell pràctiques revolucionàries, però mai pais de lectutema concret: un fi. Les biblioteques són part de ra entre les Utopies, Acl'antic projecte d'assaltar els cels, persones que ció directa, com ho són tantes altres realitats les gestionen Maquis, Pedainsurrectes ...” i les lectogogia i anarres, amb hoquisme,... ritzontalitat i aprenentatge mutu, la XBS comTambé en el catàleg trobareu els parteix un fons divers de llibres, enllaços a les biblioteques que en revistes i fanzines, i documents formen part. En moltes ocasions audiovisuals, que volen ser útils els diferents espais organitzen per a la transformació social. activitats al voltant del món del llibre: presentacions de llibres, La XBS disposa d’un catàleg xerrades amb autors i col·lectius, col·lectiu accessible a Internet, passis de documentals,... a través del qual es poden consultar la descripció, localització i Us animem a que utilitzeu les bidisponibilitat d’uns 15.000 títols blioteques de la XBS, que hi parde temàtiques variades, entre les ticipeu i poseu en valor els seus que destaquen la política, la hisfons. tòria, el control social, l’autogestió...