. . . u e d r e p No us Noemí LÓPEZ i Estefanía S. VASCONCELLOS
Volveremos : memoria oral de los que se fueron durante la crisis Madrid : Libros del K.O., 2016
La joventut indignada va se l’origen del moviment 15M: formada, farta d’una vida precària, sense expectatives laborals, sense habitatge, sense possibilitat de realitzar-se, sense futur... Es va llençar al carrer i liderà les mobilitzacions contra la crisi.
“… Salir está muy bien, es
necesario. Salir, ver mundo, ver más allá de lo que te rodea. La dificultad es volver. El problema es cuando quieres regresar a tu hogar y no puedes. Hay muchas oportunidades ahí fuera, pero un precio que pagar: volver es difícil …”
El llibre Volveremos, ens dóna la xifra de 700.000 joves de l’Estat espanyol migrats per raons econòmiques. La majoria entre 18 i 35 anys ...
... amb formació qualificada i cert nivell econòmic que els permet fer el salt i intentar buscar-se la vida fora per trobar un horitzó que aquí se’ls hi nega.
“ … No me apetece hablar de esto. No quiero mirar atrás, sino hacia delante. Quiero construir. No quiero revivir el pasado, pero creo que tengo que hacerlo porque la gente tiene que saber porqué nos fuimos …”
El llibre teixeix un relat viu, en primera persona, de joves que es consideren exiliats econòmics o emigrants forçats, a partir de diversos eixos temàtics: la decisió, el viatge, la cerca de feina, la identitat, el desarrelament, el retorn...
“... El 15M nos salvó el culo, nos permitió meter energías en algo que nos gustaba, pero en un momento dado empecé a ver que si quería trabajar de lo mío me iba a tener que ir fuera sí o sí ...”
És la memòria de la que diuen és la generació millor formada que ha donat aquest país: plena de dubtes, contradiccions, il·lusions, frustracions, desenganys i retrets.
Joves que enyoren la família, els amics, el seu entorn, la seva ciutat... Joves plens de nostàlgia, però també de ràbia. Joves que frisen per tornar i refer la seva vida; o que ja no miren enrere i saben que ja no tornaran...
El llibre de Noemí López i Estefanía S. Vasconcellos és un relat necessari per a conèixer la realitat dels nous emigrats espanyols, que no són ni màrtirs ni herois, però si sembla ser el retrat d’una generació perduda.