¡Apocalipsis Ya!

ยกAPOCALIPSIS YA!

coc

ยกAPOCALIPSIS YA!

¡Apocalipsis Ya! Illa de Mallorca, 2020 © Children of Corita, 2020 © Tropicana Dreams Festival, 2020 PROFETAS: Gustavo Berocan @gberocan. Pág 2-3, 20 y 42-43 Saavsaava @saavsaava. Pág 4 Hombre Fotolito @hombrefotolitoillustrator. Pág 6 Pablejas @pablejas. Pág 7 Ministerio PostNatural @rocco_rodriguez_uranux. Pág 8 y 40 Maria Xibillé @maria_xibille. Pág 10 Aman Nòlem @cibersheep. Pág 12 Josefina Grosera @josefina.absoluta. Pág 17 Trossort @tros_sort Pág 18 Pau Escobedo@braincocktailart. Pág 19 Cristòfol Pons @quitolomalo. Pág 22 Elitxo Garayalde @elitxo.garalde. Pág 24 Tià Urrea @tiaurrea. Pág 26 L De Lu @l_de_lu. Pág28 Pablico Borago. Pág 30 Eva Nadal @evanadal_love. Pág 32 Atomique Acorn @atomiqueacorn. Pág 33 Wassylyevich. Pág 34 Marina P. De Cabo@maria.decabo. Pág 36 Carmen Sinoa @sinoa_kid. Pág 37 Ceramista Anónimo. Pág 38 Korek korekart.tumblr.com. Pág 41 Diseño Profético Javi Cobo @javicobodesign / @javitiembla Próximamente impreso en ©La Trini Print Club, C.C. Casa Planas

ยกAPOCALIPSIS YA!

Macrociclo 142 después del colapso No encontraréis una sola palabra sobre Jesucristo Robocop en las Crónicas de Nueva Babilonia ni en ninguno de los evangelios oficiales del Ministerio Postnatural. Ya había suscitado duros enfrentamientos la admisión de la doctrina del Cristo Programador como válida y era simplemente inconcebible aceptar otro pseudocristo en el imaginario postnatural.

Por lo que su leyenda fue borrada de los circuitos sagrados y él pasó a ser un proscrito de la causa a la que había entregado su vida.

Pero los tecnomantes más viejos del lugar aún recuerdan su historia.

Según cuentan, fue un predicador evangelista que sobrevivió al Gran Colapso Universal salvando a muchas familias y acogiendo a numerosos huérfanos en su capilla. Lamentablemente, poco después del colapso toda su congregación fue aniquilada por una banda de saqueadores, y él brutalmente mutilado hasta perder el conocimiento.

Mientras se desangraba en un limbo entre la vida y la muerte, su

nombre sagrado, <Jesucristo Robocop>, le fue revelado.

Desde entonces abrazó literalmente la posthumanidad, reconstruyendo pieza a pieza todo su cuerpo con los más mortíferos implantes biónicos del mercado de órganos de la incipiente Metro-Silicius.

Con las transformación de su cuerpo también encontró una nueva forma de impartir fe. Convirtiéndose así en el azote de los asaltantes de los suburbios de la ciudad, impartiendo justicia divina entre infieles de toda condición y siendo ejemplo para la primera estirpe de tecnomantes que como él optaron por la mecanización corporal integral para poder hacer frente a las penalidades de la vida en el yermo.

Según se cree, en el final de su sus días, logró su más elevado sueño de redención, y durante la Revuelta de la Chatarra Orgánica fue crucificado junto a otros cyborgs y humanoides.

Pero no sin antes llevarse por delante a medio ejército rebelde.

Evangelios apócrifos 2.1 - Códice Metro-Silicius

10 —Què hem fet? —es va demanar en Krun:0 mirant a través de la finestra ovalada, el que seria, en altres circumstàncies, un cel meravellós. Tot en tons vermells, taronges i porpres. Una escena melancòlica en cert sentit. Que, sense pensar en les conseqüències, podria haver estat plena de romanticisme. Pot ser, s’hagués embafat, però podria considerar-se romanticisme al cap i a la fi.

7 »En trobar Krarínia, ens vàrem disposar a terraformar-la de seguida.

Un clon de la vella Terra. Un nou intent de fer-ho millor aquest cop. »Un pic ja havíem esgotat tots els recursos de la roca, fent-la inhabitable, només hi havia un solució: o ens dedicàvem a fer una neteja total i radical, o ens anàvem a cercar un altre planeta on instal·lar-nos-hi.

9 «Oh! Què hem fet? Sembla que no n’aprenem, que és impossible que tenguem un regal tan indescriptible com aquesta segona oportunitat i la llancem com ja vàrem fer abans. Un pic i un altre estem condemnats a cometre el mateix assassinat. El mateix acabar amb tots el recursos disponibles com si fossin nostres.

6 »Tot anava massa bé, era massa simple. Primer es va transformar l’atmosfera afegint els elements que faltaven.

Primer l’oxigen, després l’argó. Això fa afavorir que el planeta es convertís en un lloc més amable, i poc a poc, verd. Era fantàstic veure com aquella roca sideral seca i estèril s’anava transformant en una nova llar.

8 »Quan vàrem arribar a Krarínia teníem totes les esperances posades a aquest nou planeta. Era la solució a tots els nostres problemes. Una segona oportunitat que no li donen a tothom. Érem especials, únics i importants. Què hi havia qualcú, o qualque cosa, allà, després de tot, que havia escoltat les nostres pregàries? En el poc probable cas de que així fos, s’estaria pegant cops pel cap per haver-la donada a uns sers horribles que no la varen aprofitar en absolut.

5 »S’hi varen introduir petits éssers vius, que havien de ser la primera passa evolutiva animal, d’una forma accelerada. Havien de fer que tot acabés d’encaixar. Un trenca-closques gegantí que poc a poc deixés veure una imatge única, nova per una banda i coneguda per l’altra.

4 »Qui ens havia de dir que no érem els primers en arribar a Krarínia? Nosaltres amb la nostra arrogància, posàrem

un peu damunt aquella pedra inhabitable i pensàrem que seria per nosaltres. De fet, qui més podria viure allà damunt? O allà abaix, o allà dedins.

tres errors. Sí, férem net les nostres consciències prescindint de la solitud i la privacitat, però ho varem fotre tot un altre pic.

3 »La primera injecció d’oxigen els va ser molesta. Les següents començaren a ser preocupants, problemàtiques i finalment, fatals. Una mort lenta i cruel de la mà d’uns viatgers estrangers tan pagats de si mateixos que no podien adonar-se, o no els importava, el que estaven fent. Un gran peu trepitjant la gespa. Què sent ella? Ens importa?

»No se sap com, però aconseguírem fer una segona Terra per tornar-la a omplir de merda. Contaminant els nous tresors que ens donava, de forma artificial però generosa, Krarínia. Destruint de manera malaltissa, com un amant que no pot aguantar el grau de felicitat d’haver tornat a trobar l’amor. Massa bell, massa sa, massa innocent, massa viu. L’havíem de destrossar, i ho aconseguírem, sí senyor, massa bé i tot. No en va quedar res.

2 »Aquest petit problema es va poder solucionar però. D’una forma un poc estranya, invasiva pot ser. Però una solució que ens faria recordar aquest error nostre per sempre. »Ells pogueren alliberar-se dels seus cossos i nosaltres, en una ànsia de redempció, els vàrem acollir amb el braços, i les ments, obertes. I encara que sembli rar perdre la nostra intimitat, no és res comparat amb el preu de dur un altre genocidi damunt les nostres espatlles.

1 »Ai però. Ai. Ningú es podia pensar que donar-nos una segona oportunitat no significa necessàriament que haguéssim aprés dels nos-

Ignició »De fet, la destrucció va ser tan ben feta que fins hi tot rompérem l’equilibri natural original d’aquest mac espacial. Amb un nivell d’eficiència tal, que ja no va haver volta enrere. »La descompensació al nucli farà d’aquesta terra que ens acollí, encara que primer de mala gana, exploti en milers de bocinets. Fems estel·lar que segurament tornarà per copejar-nos a la cara, tard o d’hora.

Sistemes actius, sortida de l’atmosfera »Esper que si hi de debò hi ha qualcú o qualque cosa, no ens torni a donar una altra oportunitat. Ja n’hem tudat massa.

Y vi un cielo nuevo y una tierra nueva, porque el primer cielo y la primera tierra pasaron, y el mar ya no existe.

(Apocalipsis 21:1)

coc