Llibre de Preparació de Valenciá Nivell C1 by TrueNorthLanguageSchool

LLIBRE DE PREPARACIÓ DE VALENCIÀ NIVELL C1

ÍNDEX UNITAT 1 Fonema. So i grafia. Lletres i digrafs. L’article

UNITAT 2 La síl·laba. Els diftongs. Hiat. Gènere nombre substantiu. Gènere i nombre de l’adjectiu.

UNITAT 3 L’accentuació gràfica. La dièresi. L’accent diacrític. Els demostratius. Els possessius. L’article neutre.

UNITAT 4 L’apostrofació dels articles. La preposició De i la contracció. Ús del guionet. Els demostratius.

UNITAT 5 Grafies S, SS, C, Z, SC. Ús de les majúscules i minúscules. Indefinits. Vocalisme.

UNITAT 6 Grafies B, P, D/ T, G, C. Pronoms febles.

UNITAT 7 Grafia B/V. Els signes de puntuació. Els verbs. Perífrasis Verbals

UNITAT 8 Grafia G/J TJ/TG, TX, IG, X. La composició. Les onomatopeies. Els interrogatius. Els relatius.

UNITAT 9 Grafies L, Ll, L·L, M, N. L’adverbi, Els connectors. Les preposicions.

UNITAT 10 Els sons geminats. La grafia H/R/RR. Sigles i Acrònims. La creació Lèxica. Les conjuncions.

UNITAT 1 FONEMA, SO I GRAFIA. LLETRES I DÍGRAFS. L’ARTICLE, L’ARTICLE NEUTRE, ELS NEOLOGISMES, LLATINISMES

ÍNDEX UNITAT 1 • Comprensió Oral • Fonema. - Els digrafs • - Alternatives gràfiques • L’article - L’article definit - L’article indefinit - L’article neutre • Els neologismes • Llatinisme o expressions en llatí • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

COMPRENSIÓ ORAL Graven a tauró que brilla en la foscor. Investigadors han gravat per primera vegada imatges del tauró que brilla en la foscor. L'espècie coneguda com a tauró unflat (Cephaloscyllium ventriosum), és fluorescent a causa d'una proteïna dins de la seua pell que brilla de color verd en activar-se per la llum blava. Els humans no poden percebre aqueixa lluentor, però els taurons unflats sí. Els seus ulls tenen filtres grocs que bloquegen la llum blava natural per a poder veure la fluorescència dels de la seua espècie. D'acord amb David Gruber, professor de biologia en la Universitat de la Ciutat de Nova York, els taurons usen la seua biofluorescència per a comunicar-se entre si. Els taurons van ser filmats com a part d'una col·laboració de la BBC i Discovery Channel per a la sèrie documental Shark.TAURONS TÍMIDS. La filmació no va resultar senzilla, perquè els taurons viuen 500 metres davall de la superfície de l'oceà, i va haver de realitzar-se en la foscor. Tampoc és fàcil capturar a qualsevol mena de tauró, perquè són tímids i es fiquen entre les roques per amagar-se dels depredadors. La fluorescència tampoc pot ser vista per una lent ordinària. La cambra utilitzada està inspirada en l'ull del tauró, bloquejant la llum groga. “Aquesta càmera ens permet tindre un xicotet portal al món d'una espècie de tauró molt tímida. És quasi com una manera oculta de comunicació única entre ells”, va comentar Gruber. Els taurons unflats no són els primers animals submarins que brillen en la foscor. Per exemple, Gruber era part d'un equip d'investigació que va descobrir la biofluorescència en més de 180 espècies de peixos, inclosos cavallets marins i meduses. La biofluorescència, en lloc de fer que els animals siguen més visibles, pot usar-se com a camuflatge, ja que molta fauna submarina té una brillantor fantasmal.

Revista Muy Interesante, 5 de setembre de 2019 (traduït)

1. El tauró unflat és fluorescent a causa... A. de què mengen unes algues de l’entorn. B. d’una proteïna dins de la seua pell. C. de la contaminació de la mar. 2. Segons el professor Gruber els taurons utilitzen la seua biofluorescència per... A. camuflar-se dels depredadors. B. comunicar-se entre si. C. a veure dins del mar.

3. L’equip d’investigació va descobrir la biofluorescència en moltes espècies com... A. cavallets marins i pols. B. pols i meduses. C. cavallets marins i meduses. 4. La lent que s’utilitza en la càmera per captar als taurons està inspirada en... A. filtres grocs que bloquegen la llum blava natural. B. en la llum blava de la mar. C. l'ull del tauró, bloquejant la llum groga. 5. La filmació dels taurons no va ser res fàcil? A. sí, perquè no són tímids i els agraden els visitants. B. no, perquè són tímids i es fiquen entre les roques per amagar-se. C. sí, perquè són tímids i es fiquen entre les roques per amagar-se.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES EL FONEMA Fonema són unitats teòriques bàsiques per a estudiar el nivell fònic-fonològic d’una llengua humana. Són sons de la parla que permeten distingir paraules en la llengua. So és la sensació a l’òrgan de la oïda produïda per aquest moviment. Grafia signe o conjunt de signes amb que es representa per escrit un so o una paraula.

• Els dígrafs S’anomena dígraf al conjunt de dos lletres que representen un sol so o fonema. DÍGRAF

EXEMPLES

DÍGRAF

EXEMPLE

guerra, guitza

viatge, companatge

quitrà, quinze

corretja, platja

company, banyar

ametler, revetla

collita, llarg

Tll

enrotllar, ratlla

terra, carro

setmana, atmosfera

passera, assumpte

cotna, ètnic

L·l

flagel·lar, excel·lent

sotsobre, potser

rebuig, reig

fletxa, despatx

calaix, nàixer

dotze, Atzúvia

• Alternances gràfiques Algunes grafies es troben en distribució complementària. Així, el fonema [k] es representa amb les següents grafies:

Ca: roca, cas Co: conill, racó Cu: curiós, incubar

Que: roques, queviures Qui: quitrà, raquític

Amb els grups Qüe, Qüi, si hem de pronunciar la u, cal utilitzar una dièresi

Qua: quatre Quo: quocient

Qü

Qüe: qüestió Qüi: obliqüitat

Les grafies C/Ç es distribueixen de la següent manera quan representa el fonema [s]

Ça: caça, plaça Ço: lliçó, cançó Çu: convençut

Ce: ceba, concert Ci: civada, opció

Tja: platja, viatjar Tjo: calitjós

Tge: metge, viatge Tgi: paisatgístic, paratgívol

gue: figuera, guerrer gui: àguila, guitarra

Així mateix, el fonema [dz] el representem

Ja: roja, japonés Jo: jove, monjo Ju: jueu, dejuni

Ge: general, taronger Gi: gitano, prodigi

I de la mateixa manera, el fonema [g]

ga: cigarret, gata go: gota, esgotar gu: gust, agulla

En l’aplec Gu si hem de fer sonar la u davant de e, i; cal escriure-hi una dièresi:

gua: guant guo: aiguós

Gü

güe: següent güi: pingüí

ACTIVITATS 1. La separació correcta de les síl·labes de cada paraula paciència és_________. A) pa-cièn-cia

3. En la paraula promouen la u es una vocal ____________. a)vocal

B) pa-ci-èn-cia

b)semivocal

C) pa-ci-èn-ci-a

c)consonant

2. La paraula autorització té síl·labes a)cinc

4. En el mot aguaitarla i forma part d’un__________________. a)diftong

b)sis

b)hiat

c)quatre

c)triptong

3. Subratlleu la síl·laba tònica de les paraules següents. Joan canya encàrrec canvia ctna

suem formatge despatx estoig Artur

ratlla til·ler quadrat mirràreu cantareu

guardià llàstima contínua peücs passeig

conduïa comprenen produíem cua creuar

4. Marca els digrafs estudiats en el tema: La llúdria, també coneguda per llúdriga, va desapareixent dels nostres rius a mesura que l’home va contaminant-los i assecant-los. La construcció de pantans i sobretot els abocaments agro-pecuaris de nombroses indústries als rius, ha acabat pràcticament amb les poblacions d’aquest bonic animal al País valencià, i és també com més va més escàs a Catalunya. Un exemple que pot donar-nos una idea de la dramàtica regressió d’aquesta espècie és el testimoni d’Escolano, que conta com era d’abundantíssima al segle XVI a l’Albufera de València. Quan aquest llac tenia aigües netes i transparents, les llúdries eren tan extraordinàriament freqüents que els pescadors les mataven perquè no es menjaren.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES L’ARTICLE Els articles són determinants d’ús molt freqüent. L’article definit o determinat apareix quan el nom denomina una cosa ja coneguda; l’article indefinit indeterminat actua com a presentador del nom. Diverses formes de l’article:

definit indefinit

SINGULAR

Masculí el (l’) un

PLURAL

Femení

Masculí

Femení

la (l’)

els

les

una

uns

unes

• L’article definit L’article definit és una partícula àtona que actua com a especificador del nom del qual depén i amb el qual concorda en gènere i nombre. L’article definit por referir-se a: a) Una entitat coneguda per l’interlocutor: Has vist el gat? No el trobe enlloc. b) A totes les de la mateixa espècie: Els gats són mamífers felins. c) En sentit general: M’agraden els gats.

• L’article indefinit L’article indefinit, és una partícula tònica qua actua coma a determinant d’un nom que encara no es coneix i que es presenta per primera vegada en el discurs: Ha vingut un amic i t’ha dut este paquet. L’article personal té les mateixes formes que l’article definit. L’article masculí arcaic lo, durant l’edat mitjana les formes de l’article masculí singular i los, per al plural com podem llegir en autors valencians de l’època. Hui en dia encara es manté la forma lo en alguns parlars, en registres col·loquials i en certes locucions:Tot lo dia, Per lo menos, etc. 10

• L’article neutre La llengua valenciana, com la majoria de llengües romàniques, no disposa de cap article que realitze aquesta funció: tot i això, en el nivell col·loquial, el lo amb valor neutre procedent del castellà ha penetrat profundament en l’estructura lingüística. Aquest productiu element acompleix en l’oració diverses funcions, per això el principal problema que presenta la seua eradicació és la impossibilitat de donar una fórmula que substituesca en tots els casos aquesta partícula. Vés en compte, doncs, perquè la substitució de lo neutre amb fórmules fixes produeix, ben sovint, calcs lingüístics tan greus com la mateixa presència de l’article neutre. Has de recordar, però, que la substitució del lo neutre no pot reduir-se a la mera traducció , sinó que l’escriptor aplicat ha de saber trobar les solucions més adients i més genuïnes per a cada cas. Valors o funcions Podem distingir tres valors o funcions de l’article neutre dins l’estructura sintàctica: 1. Funció ABSTRACTIVA o GENERALITZADORA: dóna un valor abstracte o general a un adjectiu o a una altra categoria gramatical. Les estructures més freqüents són : 1. L’article el Ex: Sempre em fas el mateix. 2. Els demostratius açò, això, allò Ex: Explica’m allò que em digueres 3. Els substantius cosa, fet, etc Ex: El fet més estrany és que no vinguera 4. Altres construccions genuïnes, sobretot en femení Ex: Tothom va a la seua 2. Funció INTENSIVA o QUANTITATIVA: amb aquest valor s’afegeix una mena de gradació o estimació . En aquests casos, les estructures més usades són: 5.

Els adverbis que, com, tan, més, etc Ex: Que lluny estàs! Com és de llesta! Vaig fer l’examen tan bé com vaig saber

6. La construcció si, en ...de Ex: Si n’és de llesta, aquesta xica! No pots imaginar-te si n’era, d’atractiu.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 3. MODISMES o LOCUCIONS: de vegades l’article neutre forma part de modismes castellans que s’han de substituir per locucions o frases fetes pròpies . T’oferim una manera de locucions castellanes d’ús freqüent i les corresponents valencianes.

CASTELLÀ

VALENCIÀ

A lo lejos

A la llunyania

A lo loco

A la babalà

A lo mejor

A la millor, potser

A lo sumo

A tot estirar, com a màxim

De lo contrario

Si no, altrament

En lo referente a

Quant a, pel que fa a

En lo sucesivo

D’ara en davant

Es lo de menos

Això no té importància

Da lo mismo

És igual, tant se val

Lo demàs

La resta, el restant

Lo más mínimo

Gens ni mica

Por lo demás

A part d’això, això de banda

Por lo civil

Pel jutjat

Por lo general

En general, generalment

Por lo menos

Almenys, si més no

Por lo pronto

De moment, de primer

Por lo sano

En sec

Por lo tanto

Per tant, doncs, per consegüent

Por lo visto

Pel que es veu, pel que sembla, es veu que

Todo lo posible

Tots els possibles

ACTIVITATS 1. Escriu la forma de l’article determinat el, la, l’ que corresponga en cada cas: __últim __immortal __efa __Índia __iarda __illa

__unió __iode __iot __iogurt __ela __humor

__impermeable __11 __una(hora) __ideologia __avaria __il·legalitat

__hipoteca __anormalitat __handbol __hoquei __iaia __impotència

2. Escriu l’article que corresponga als buits: -

____llum que ve de ____ menjador és blanquinosa.

____editorials dels diaris són articles d’opinió.

He netejat ____pols del menjador.

____ aromes de les flors apleguen ací.

Vosaltres vau veure ___senyals que indicaven___marató.

Menjarem____postres després del segon plat.

Cal comprovar-ho amb_____regle.

Vaig a obrir amb clau si lleves____clau d’allà.

Vicent té____costum de demanar de seguida____compte al cambrer.

3. Tradueix les següents frases: -

A lo mejor vendrà mañana.

Me gustaba el vestido, pero era de lo más caro.

La hora es lo de menos, lo importante es que venga.

Ahora te contaré lo más divertido del caso.

Por lo visto hoy tampoco podremos ir al teatro.

Tienes que estudiar más, de lo contrario, no aprobarás.

No sé lo que te dijeron, pero lo hice lo mejor que supe.

En lo sucesivo no me cuentes nada, ya no creo nada de lo que dices.

A la larga, lo barato resulta caro.

ACTIVITATS 4. Prova a substituir les expressions que contenen aquest entremetedor lo neutre per construccions genuïnes: -

Lo important és participar.

Ja saps lo bo que és.

Sempre ix amb lo mateix.

Posa’m lo de sempre

No et pots imaginar lo lleig que era.

No contes a ningú lo que et vaig dir.

Tot lo meu és teu.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS NEOLOGISMES Un neologisme és una paraula que es crea o s’adopta per tal de designar objectes nous o novetats conceptuals. Generalment, el lèxic nou s’importa d’una llengua estrangera conjuntament amb l’objecte, concepte o fenomen que designen i, amb molta freqüència, s’utilitza l’estrangerisme directament. Més rarament es creen mots totalment nous; un exemple típic n’és el de la paraula gas. Un tipus de formació de neologismes és el de les paraules creades a partir d’un acrònim. Així, de la forma RADAR, corresponent a Radio Detecting And Ranging, s’ha passat a la paraula radar, de SIDA, corresponent a Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida, s’ha passat a sida, etc. Quan els neologismes esdevenen noms lexicalitzats, s’escriuen en minúscula. Els neologismes es classifiquen en: a) Formals: es recorre sovint al grec i al llatí, però també a altres llengües. És basen en la prefixació (auditori, preromà, cardiovascular), la sufixació (alfabetitzar), en els dos procediments anteriors alhora (taquigrafia, telèfon, televisió, internet) i, també, en la sigla o l’acrònim (DNI, napalm, làser, mòdem, ovni). Darrerament, els neologismes procedents de manlleus solen ser-ho de l’anglés, uns quants dels quals s’han adaptat (bluf, bumerang, esprai, estàndard, futbol, jeep, jersei, màrqueting, niló, xat), però n’hi ha molts que no ho han fet (broker, kleenex, mass-media). b) Semàntica: s’adapta un significat preexistent, per exemple, per metàfora, a un nou significat. Així, catapulta significativa “màquina de guerra medival”, i ara, també, “dispositiu per a impulsar la propulsió d’avions als portaavions”

A continuació hi ha una llista de neologismes amb el mot en la llengua d’origen. NEOLOGISME

MOT ORIGINAL

NEOLOGISME

MOT ORIGINAL

bistec bricolatge búnquer ciberespai clonatge còctel còmic confeti

beefsteak bricolage bunquer cyberspace cloning cocktail comic confetti

mallot magazin màrqueting màster míting mòdem motocròs multimèdia

maillot magazine marketing master meeting modem moto-cross multimedia 15

disc compacte derbi dopatge en línia escàner eslàlom eslip esmòquing esnob espagueti espot esprint esquaix esquetx estand estic estrés flaix formatar forfet grafit interviu io-io làser lider lifting lising

compact disc derby doping on line scanner slalom slip smoking snob spaguetti spot sprint squash sketch stand stick stress flash formatting forfait graffiti interview yo-yo laser leader facelift leasing

naïf òfset pàrquing paté piling píxel playback pòster ral·li rànquing ràpel ravioli rècord rimel rugbi suèter surf de vela tiquet tòner tràiler tràveling xandall xip xoc xòfer xou lloc we

naïf offset parking pâté peeling pixel playback poster rally ranking rappel ravioli record rimmel rugby sweeter windsurf ticket toner trailer traveling/travelling chandail chip shock chauffeur show web site

LLATINISMES O EXPRESSIONS EN LLATÍ En les llengües que, com la nostra, deriven del llatí, hi ha un altre tipus de cultismes: els llatinismes o expressions en llatí. Aquestes frases i expressions d’ús més o menys habitual, han passat directament del llatí a la llengua derivada sense canvis. En el nostre cas els llatinismes se solen trobar en els registres cultes, però un abús de locucions llatines fa un discurs innecessàriament dificultós i, fins i tot, pedant. Per això han d’usar-se sempre amb precisió i propietat.

Els llatinismes que més abunden són els que tenen estructura de locució adverbial i preposicional del quals en teniu una mostra a continuació: A posteriori

“amb posterioritat a l’experiència, basant-se en els fets observats”: ex ho vàrem descobrir a posteriori.

A priori

“amb anterioritat a l’experiència, sense poder basar-se en els fets”: ex condemnar a priori.

Ad calendas graecas

“fins a les calendes gregues”. Es deia “calendas” al primer dia de cada mes, però el calendari grec no tenia “calendas”, per la qual cosa deixar quelcom fins a les “calendas gregues” era deixar-ho per a una data inexistent.

Deus ex machina

“deu (abaixat) per mitjà d’una màquina” S’usa per a designar la intervenció d’un ésser sobrenatural, així, per exemple, en una obra teatral, es fa abaixar Déu a l’escenari per mitjà d’una màquina. En sentit figurat s’aplica a qualsevol intervenció imprevista que resol una situació dramàtica.

Ex abrupto

“exabrupte”. Cosa dita bruscament sense preàmbul.

Ex aequo

“en igualtat de merits”. Es fa servi concursants en concursos, competicions o proves per a indicar que dos o més concursants han acabats empapats.

Grosso modo

(i no a grosso modo); “en gros” “aproximadament”. “a grans trets”: sabiem de què es tractava grosso modo.

In albis

“en blanc”; ex: espere que no vos quedeu in albis en l’examen oral.

In crescendo o crecendo

Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una composició musical.

In pectore

“en el pit”. Dóna a entendre que s’ha pres una resolució tot i tindre-la encara en secret. Es diu especialment per referir-se a un cardenal la designació del qual la té feta el papa, però la proclamació del qual es reserva.

In statu quo

Significa que les coses estan o han d’estar o han d’estar en la mateixa situació que abans tenien.

Lapsus linguae

“relliscada, error”. Error que es comet per inadvertència parlant o escrivint

Modus operandi

“manera d’obrar”, manera especial d’actuar o treballar.

Motu proprio

(escrit amb dos erres, proprio). Por voluntat propia. S’indica que fa una cosa per propia iniciativa.

Nota bene

Fòrmula, que significa “observa bé”, emprada per encapçalar observacions o explicacions que s’afegeixen a un escrit. Generalment abreviat N.B

Panem et circences

“pa i jocs de circ” . tindre l’alimentació i la diversió assegurades era l’únic que preocupava el poble romà.

Per capita

“per capita”, “individualment”: renda per capita. En economia, el resultat de dividir el PIB pel nombre absolut d’habitants.

Per saecula saeculorum

“pels segles dels segles”. Fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa.

Pro indiviso

“Sense dividir”. En dret s’usa per a designar els cabals o els vents béns d’una comunitat que estan sense dividir.

Pro rata

“en proporció”, d’acord amb un factor que pot ser calculat exactament

Quid pro quo

“una cosa per una altra”; dóna a entendre que una cosa és substituïda per altra d’equivalent o, també que una cosa siga presa, per error, per una altra.

Sine qua non

“condició sense la qual no” És refereix a una acció, condició o ingredient necessari i essencial perquè alguna cosa siga possible i funcione correctament. És una condició sine qua non ser major d’edat per participar

Totum revolutum

“tot regirat”, confusió total; ex: La taula del seu despatx era un totum revolutum.

Verbi gratia

“verbigràcia”, per ex: Té moltes virtuts, verbi gratia la discreció i la senzillesa.

Vox populi

“veu del poble”. Significa que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l’expressió Vox populi, vox dei “ veu del poble, veu de Déu”

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga un mínim de 280 paraules. a) El Massachussetts -institut of tecnology (MIT) prenia la desobediència civil destinada a desafiar només, regles o lleis que sustenten injustícies. Els requisits per guanyar el guardo inclouen que la desobediència s’expresse de manera no violenta, creativa, valenta i que els seus artífexs assumisquen la responsabilitat de les pròpies accions. El MET permet proposar persones o grups al guardó. Decideixes fer arribar una proposta a l’organització. Presenta el candidat o candidata, els seus mèrits i els motius pels quals creus que mereix el premi. b) Des que van irrompre les plataformes de vídeo en streaming a Espanya, entre les quals les més populars són HBO i Amazon Prime, el debat sobre el futur de la tv no ha parat. Ho visionarem tot en el mòbil? Es visionarà tot sota demanda? Es deixarà de veure la TV tradicional? Pertanys a una associació de consumidors i t’han encarregat un article d'opinió sobre el tema per a la revista mensual

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Hi ha gent que es pren un any sabàtic per a desconnectar de la quotidianitat i descansar, viatjar o practicar alguna afició. Escriu un article d’opinió obre les avantatges i inconvenients de prendre un any sabàtic.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Feu un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. DISCURS PER A UN PREMIAT Al teu millor amic, l’ajuntament li ha atorgat un premi al millor documental sobre el vostre municipi el seu entorn. Pels vostres vincles des de la infantesa, has de fer la presentació del premi i dedicar-li unes paraules per la seua tasca, però hi penses utilitzar un to una mica irònici alhora nostàlgic per a recordar moments viscuts des de llavors ençà. Algunes idees: • Elogi de la persona i del professional. • Elogi pel seu amor al poble. • Experiències viscudes conjuntament. • Anècdota amb ironia.

Diàleg Manteniu un diàleg uns set minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes i arribeu a una conclusió. L’HERÈNCIA REBUDA Company 1 L’ajuntament ha rebut una herència d’una veïna amb finalitats socials, amb l’única clàusula que la quantitat rebuda, 100.000 euros, només siga destinada a un únic projecte. Com a membre de la comissió encarregada de triar l’organisme receptor, defenses que els diners es destinen al menjador social. • • • •

Menjar és una necessitat bàsica. Satisfacció dels beneficiaris. Molts menors amb problemes de mal nutrició. Suport a famílies necessitades.

Company 2 L’ajuntament ha rebut una herència d’una veïna amb finalitats socials, amb una única clàusula que la quantitat rebuda, 100.000 euros, només siga destinada a un projecte. Com a membre de la comissió encarregada de triar l’organisme receptor defenses que els diners es destinen per a la gent gran. • • • •

Equipar el centre de Dia i acabar la unitat d’Estada Diürna. Sector que cal atendre. Respecte a la gent gran. Una ajuda necessària per als cuidadors familiars.

UNITAT 2 LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, EL HIAT GÈNERE i NOMBRE SUBSTANTIU, GÈNERE i NOMBRE DE L’ADJECTIU

ÍNDEX UNITAT 2 • Comprensió Oral • La Síl·laba • Els Diftongs - Els Diftongs Decreixents - Els Diftongs Creixents • El Hiat • El Gènere del Substantiu i de l’adjectiu - Gènere del Substantiu - Nombre del Substantiu - Gènere i Nombre de l’Adjectiu • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

COMPRENSIÓ ORAL Dones defensores del medi ambient. Repassem la història d’algunes dones que amb les seues activitats d’investigació, divulgació o protesta que han contribuït a generar consciència ambiental i a millorar el món. En juny de 1972 es va celebrar a Suècia un esdeveniment històric que molts marquen com l’inici de la política internacional en matèria de medi ambient: la Conferència d’Estocolm. Es tractava de la primera cimera de l’ONU que versava sobre problemes mediambientals i va establir les bases pel desenvolupament de nombroses directrius en matèria de conservació o per la consecució d’acords tan rellevants com el protocol de Kioto. Arran d’ella, la Unió Europea va crear la Directriu sobre Protecció del Medi Ambient i els Consumidors, i va compondre el primer Programa d’Acció Ambiental. La Declaració d’Estocolm de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà reuneix les condicions d’aquesta mítica cimera, els 26 principis i un pla d’acció amb 109 recomanacions. Si fas una ullada a les imatges d’aquella reunió històrica, crida l’atenció el predomini de corbates en la sala: com en tantes altres cimeres polítiques, i més en aquella època, l’absència de dones és una constant. No obstant això, tant abans com després de la Conferència d’Estocolm, són moltes les dones que han dedicat la seua vida a la defensa del medi ambient. Investigadores, naturistes, activistes… algunes són universitàries amb estudis, altres són mestressa de casa que es van organitzar per defendre els interessos de la seua terra. Encara que la llista seria molt extensa, hem volgut fer una selecció d’algunes dones inspiradores, que amb les seues accions han contribuït a crear un planeta més habitable. Trobaràs cares conegudes, com la Primatòloga Jane Goodall, que amb més de 80 anys segueix recorrent el món per donar a conéixer la seua causa. O alguna de les pioneres en el món de les ciències naturals, com Maria Sibylla Merian que va fer importants avanços en la comprensió de la metamorfosi dels insectes. També hem seleccionat altres figures menys mediàtiques, però amb històries igualment exemplars com la de Louis Gibbs, una mestressa de casa nord-americana que va liderar un moviment de protesta veïnal al seu barri, construït sobre un abocador de productes tòxics molt contaminants. Algunes d’aquestes dones han vist reconeguda la seua llavor en distints premis, entre es que destaquen el Premi Goldman de Medi Ambient o el Premi Nobel de la Pau. - L’activista mediambiental Berta Cáceres es va fer famosa quan va ser assassinada en el seu domicili en març de 2016 per liderar un moviment en contra d’un polèmic projecte hidroelèctric en la seua comunitat. - Rachel Carson, biòloga marina que va ser l’autora del best seller “Primavera silenciosa” que alertar dels perills de l’ús massiu del DDP. Gràcies aquesta obra es va crear la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Unit on es va prohir l’ús del polèmic pesticida. Ella va establir les bases de l’ecologisme i va ajudar a crear una consciència mundial sobre els efectes humans sobre el medi ambient.

- Jane Goodall famosa primatòloga. Als 23 anys va viatjar a Kenya per a treballar amb Louis Leakey, Goodall no ha parat d'investigar i donar a conéixer el fascinant món dels ximpanzés. L'Institut Goodall promou projectes de conservació i d'apoderament de les poblacions locals que comparteixen hàbitat amb els seus simis treballant el reciclatge, seguretat alimentària i educació ambiental. - Vandana Shiva pensadora índia va realitzar el seu doctorat sobre física quàntica, és famosa per ser una de les més rellevants figures del ecofeminismo. És dedicada a impulsar l'agricultura ecològica, protegir la biodiversitat de cultius i promoure les causes ecologistes. (…..) Revista Muy Interesante (adaptat i traduït)

1. La Unió Europea va crear... A. el primer Programa d’Acció Ambiental. B. la Directriu sobre protecció del Medi Ambient i els Consumidors. C. un protocol sobre Acció Ambiental. 2. Quina d’aquestes figures defensores de medi ambient van liderar un moviment de protesta veïnal al seu barri? A. Vandana Shiva. B. Berta Cáceres. C. Louis Gibbs. 3. Que va passar gràcies al llibre de Rachel Carson... A. es va crear la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Unit que va prohibir l’ús del pesticida DPP. B. es va prohibir l’ús del pesticida DPP. C. es va crear la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Unit que anava contra un polèmic projecte hidroelèctric. 4. Goodall ha parat d'investigar però no de donar a conéixer del fascinant món dels ximpanzés? A. no, no ha parat d'investigar i donar a conéixer el fascinant món dels ximpanzés. B. sí, ha parat d'investigar i de donar a conéixer el fascinant món dels ximpanzés. C. no, ha parat d'investigar però si de donar a conéixer del fascinant món dels ximpanzés. 5. Les dones que han dedicat la seua vida al medi ambient són? A. científics, arqueòlogues, naturistes i activistes. B. naturistes, activistes, universitàries i mestresses de casa. C. investigadores, naturistes, activistes, universitàries amb estudis i mestresses de casa.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA SÍL·LABA Quan pronunciem els sons solem agrupar-los en unitats menors que les paraules. Aquestes unitats s’anomenen síl·labes. La síl·laba és un agrupament de sons, pronunciats en un mateix colp de veu. La síl·laba té un nucli que és sempre una vocal. Per això sol dir-se que, quasi sempre, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Tot seguit et fem un resum de conceptes relacionats amb la divisió de mots en síl·labes per tal d’aclarir o recordar conceptes. a) Paraules monosíl·labes. Tenen tan sols una síl·laba (sol, sal, clar, ras i any, coll). b) Paraules polisíl·labes. Tenen més d’una síl·laba. Són bisíl·labes si en tenen dues(ca-sa), trisíl·labes, tres (femella), tetrasíl·labes, quatre (pe-rí-me-tre). També les hi ha de més síl·labes. c) Síl·laba tònica. És la que es pronuncia amb més força (ca en ca-sa). Sols hi ha una per paraula, lògicament. d) Síl·labes àtones. Les que es pronuncien amb menys força (lli i bre en lli-bre-ter). e) Paraula aguda En la qual, la síl·laba que es pronuncia més forta és l’última (lli-bre-ter). f) Paraula plana La síl·laba pronunciada amb més força és la penúltima (mas-sa). g) Paraula esdrúixola Sona més forta l’antepenúltima síl·laba (física).

La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:

Se separen els nexes intervocàlics

rr: ter-ra, car-rer ss: as-sas-sí, pas-sar sc: as-cen-sor, es-ce-na ix: cai-xa, bai-xa tj: plat-ja, jut-jat tg: plat-ges, fet-ge tz: set-ze, dot-ze tx: flet-xa, des-pat-xar

qu: ro-ques,a-quest No se separen els nexes gu: jo-guet, mor-gue Intervocàlics ll: llu-na, a-nell També se separen

nn: Sus-san-na, in-no-cent mm: im-ma, im-mó-bil l·l: il-lu-si-ó, no-vel-la tl: amet-la,at-le-ta tll: rot-llo, but-lle-tí tm: at-mos-fe-ra, set-ma-na tn: èt-nic, cot-na

ny: ca-nya, a-fany ig: ro-ig, va-ig

Els elements que formen un Els nexes que porten H mot compost: mil-homes, intercalada: in-hu-mà, ve-hi-cle

ACTIVITATS 1. Separa en síl·labes els mots següents: llenya, oli, grandíssim, vellut, rellotge, bosses, col·locar, esmunyir, rellogar, roquissar, penyorar, pennada, pentasil·làbic, monsenyor, fetge, ascendir, Beniatjar, benilloba, immunitat, assecar, síl·laba, monopolitzar, moixera, taques, espagueti, apatxe, etnògraf, catxutxa, cavalla, ratlla, pessigolles, guitza, nul·litat.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES EL DIFTONG •

Els Diftongs Decreixents

Com a regla general, la i i la u tendeixen a formar diftong decreixent amb la vocal que les precedeix.

ESTRUCTURA

EXEMPLES

Vocal + [ j ] en síl·laba tònica

Aigua, Eina, feina, reina, almoina, buit, Ardanui.

Vocal + [ j ] en síl·laba àtona

Aigüera, Aitona, feiner, almoiner, buidar.

Vocal + [ w ] en síl·laba tònica

Blau, peu, creu, coure, Olocau, pou, lluu.

Vocal + [ w ] en síl·laba àtona

Creuràs, ciutat, Órrius, couràs.

En síl·laba tònica, no formen diftong la i i la u precedides d’una vocal no alta en els contextos següents: a) La i o la u derivat és tònica en el mot primitiu: veïnat (format a partir de veí), païdor (a partir de pair), traïció (a partir de trair), raïmet (a partir de raïm). b) La primera vocal pertany al radical d’una forma verbal conjugada i la segona, a la desinència: obeirem, trairien, estudiï, creï (però en baleàric: estudii, crei). c) La primera vocal pertany al prefix i la segona, al radical: contraindicar, infrautilització, reintegrar. d) La primera vocal pertany al radical àton i la segona, a un sufix derivatiu: hebraïtzant, heroïcitat, continuïtat. e) En topònims com ara Cruïlles, Montjuïc, Sanaüja, , Talteüll. Malgrat el que acabem d’assenyalar, en la parla ràpida i espontània sovint es formen diftongs, sobretot quan es tracta de mots llargs, com ara espontaneïtat, o de mots prefixats usuals o que es deixen de percebre com a derivats, com ara coincidir o reunir. En els registres formals, tanmateix, convé evitar el diftong en casos com aquests.

•

Els Diftongs Creixents

Els diftongs creixents presenten més restriccions que no els decreixents. D’una manera general, la i i la u es pronuncien com a consonants graduals en els contextos següents: a) La u és precedida de consonant velar i seguida de vocal. No hi ha diftong. b) La i es troba en posició inicial de mot. ESTRUCTURA

EXEMPLES

Consonant velar + [ w ] + vocal

Alaquàs, pasqua, quatre, qüestió, quota, guant.

Vocal + [ j ] + vocal

Gaià, joier, creia, joia, reialesa, joieria.

Vocal + [ w ] + vocal

Cauen, mouen, Alfauir, peuot, estiuejar.

[ j ] + vocal

Iaia, iambre, ianqui, Iàtova, iode, iogurt, hiena.

La i i la u postconsonàntiques es pronuncien tradicionalment com a vocals. No obstant això, en determinats casos, són corrents, i fins i tot generals, les pronúncies amb diftong creixent, el diftong és normal quan la i es troba seguida de vocal en posició final de mot. La vocal u és molt més resistent a convertir-se en gradual i la pronúncia amb diftong sols és habitual en els grups àtons finals –ua, i –ues, sobretot en mots que tenen més de tres síl·labes. En tots aquests casos, són acceptables les pronúncies amb diftong, encara que convé mantenir el hiat en els registres més formals i en la versificació.

•

El triftong

El triftong, són el resultat de la combinació d’un diftong creixent i un decreixent: uai, ueu, üeu.

ACTIVITATS 1. Marca amb un cercle les paraules que tenen diftong i amb una ratlla les que no en tenen: escruixir, història, esfenoedre, faula, jou, fugia, matèria, pou, juliana, kàiser, labial, això, teu, cuiro, viure, saure, poal, nua, nau, nucleòtid, ocasió, alié, coure, iniciar, pensió. 2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és: pueril, joia, roure, esquadra, aneu, llengua, peuet, pou, actuar, acció, italià, Xavier, mai Cocentaina, figuera, cuir, arcaic, ciutat, Joan, cua, pua, cultiu, moure, bresquilla, neu, suor, llibreria, espai, subjuntiu, Alcoi, remei, Gandia, tia, sensació.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES EL HIAT És la seqüència de dues vocals que es pronuncien en síl·labes diferents. Des del punt de vista fonètic, són hiats les combinacions d’una vocal oberta ( a, e, o ) àtona seguida d’una vocal tancada ( i, u ) tònica de dues vocals obertes diferents, encara que quan les dues vocals són àtones es redueixen a una sola en la pronuncia espontània.

Les altres combinacions possibles de dues vocals es poden pronunciar com hiats o com diftongs, depenent de diversos factors: les paraules concretes en les que es troben incloses, l’origen geogràfic o social del parlant, el major o menor esforç en la pronuncia. Amb el fi d’evitar vacil·lacions en la consideració com a hiat o com a diftong d’una determinada combinació vocàlica dintre d’una paraula, les seqüències vocàliques diferents de les descrites en el primer paràgraf es considerarà diftong a efectes d’accentuació gràfica.

Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ( [ j ], [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u ): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode. En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.

GÈNERE DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU •

Gènere del substantiu

El gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan designa persones i animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres: REGLES Generalment s’afegeix una –a al masculí. Ex: conill—conilla

REMARQUES Pot modificar-se l’última grafia: -p; -ba (llop-lloba) -t; -da (advocat-advocada) -c; -ga (cec-cega) -f; -va (serf-serva) -s; -ssa (ós- óssa) -u; -va (romeu-romeva) -l; -l·la (Marcel- Marcel·la)

Els substantius acabats en –e, -o,-u àtones canvien aquestes per una –a. pediatre—a, monjo—monja, Andreu—Andrea

orfe/òrfena el/la conserge el/la noble

En alguns casos, s’afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, -essa (ocupacions i càrrecs). cosí—cosina, heroi—heroïna, metge—metgessa

príncep—princesa marqués—marquesa pagés--pagesa

Alguns tenen terminacions pròpies. -or---riu emperador—emperadriu -òleg—òloga psicòleg—psicòloga Uns pocs mots fan el masculí afegint –ot al femení: perdiu—perdigot, bruixa—bruixot Són invariables els acabats en –aire, -ista, -cida, -arca, -ble, -ta, -latra, -cola el/la pianista el /la jerarca el/la parricida el/la gimnasta el/la boletaire el/la comptable el/la cavernícola el/la egòlatra Noms d’animals invariables afegeixen mascle o femella: el rossinyol mascle/el rossinyol femella la sargantana mascle/la sargantana femella Mots amb arrels diferents per al masculí i el femení. amo—mestressa cavall—egua

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES •

Nombre del substantiu REGLES

REMARQUES

Normalment s’afig –s al singular: Poll—polls

També poden afegir –ns mots com: Home—homes o hòmens Jove—joves o jòvens

Acabats en –a àtona, canvien a –es: Ona—ones

Alteracions ortogràfiques c; q rica-riques ç; c audaç-audaces gu; gü homòloga-homòlogues j; g roja-roges

Acabats en vocal tònica afegeixen –ns: Macarró-macarrons. Veí- veïns

Afegeixen només –s -Sofàs, cafés, bebés, consomés, bisturís, xampús.. -Noms de les lletres: les as -Notes musicals: els dos -Partícules gramaticals usades com a substantiu: els perquès

Acabats en –st, xt, -sc, ig fan el plural en –os/-s Text—textos o texts Casc—cascos o cascs Assaig—assajos o assaigs

Acabats en –ç, -x, -ix, -ex, -tx Fan el plural en –os Capaç—capaços Reflex—reflexos Coix-coixos

Afegeixen –os els masculins aguts acabats en: -consonant + s : curs-- cursos -ís: pis—pisos -ús: autobús—autobús

Afegeixen –sos els masculins acabats en: -às: capatàs—capatassos -és: congrés—congressos -òs: arròs—arrosso

-Derivats amb sufix –ís: canyissos -Derivats amb sufix -ús: pallassos -Derivats amb mots amb /s/ : russos

-Aigurassos, asos, casos, gasos,gimnasos, nasos, vasos -Derivats amb sufix –és: francés> francesos, imprés>impresos, mes>mesos, dos>dosos -Derivats amb –ós difosos Relacionats amb mots amb /z/: esposos

Són variables: -Uns quants a acabats en –s i –z: alferes, algeps, atles, bíceps, caos, càries, cutis, fons, llapis, pols, socors, tos, temps,jazz... -Llatinismes en –us: cactus, fetus, focus, globus, porus, tipus, virus. -Compost acabats en –s: comptagotes, guardamobles, llavaplats, parallamps, penja-robes, salvavides, trencaclosques -Els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte/s, diumenge/s

Amb –s (plural gràfic, no fònic): Apèndixs, índexs, faxs, esfinxs,hèlixs, linxs

ACTIVITATS 1. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural: El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs. Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica. M'han regalat un disc de música antiga. L'esperança del país es basa en el compromís. El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí. El pastís del veí és gros i rodó. Té una llengua llarga i una piga boteruda. L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja. El text ofereix un contrast important. El gest del capellà és indecís. 2. Canvia el gènere d’aquests substantius sempre que siga possible: -

forner____________________

- llop________________________

bruixa____________________

- alumne______________________

heroi_____________________

- marit________________________

perdiu____________________

- filòleg_______________________

llicenciat__________________

- amfitrió______________________

esclau____________________

- gendre_______________________

europeu___________________

- borratxo______________________

cavall____________________

- sogre________________________

amic_____________________

- gos__________________________

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES •

Gènere i nombre de l’adjectiu

En general, la flexió de l’adjectiu segueix les mateixes regles que hem vist per a la formació del gènere i el nombre dels substantius. Recordeu que hi ha adjectius d’una terminació per als dos gèneres (cruel, cruels), i d’altres amb dues, que de vegades no coincideixen amb les del castellà (trist, trista, tristos, tristes).

Gènere 

Acabats en consonat fan el femení una –a al masculí: Fosc—fosca: net—neta: dolç—dolça

Canvis ortogràfics: t—d

cusat—acusada

c—g

groc—groga

u—v

blau—blava

c—q

ric---rica

ambigua—ambigües

g—gu

homòloga—homòlogues

j—g

roja--roges

s--ss

ros—rossa

ç—c

audaç—audaces

ig---j

boig—boja

gu—gü



Els adjectius acabats en vocal tònica recuperen una –n en el femení: Seré—serena, ple—plena, marí—marina.



Els masculins acabats en –i o –u àtones precedides de consonant fan el femení afegint una – a: aeri—aèria, auri—àuria, ferri—fèrria



En els cas dels masculins acabats en –o àtona, la canvien per –a: Fondo—fonda, flonjo—flonja



Els mots acabats en –au, -Iu i –ou canvien aquesta terminació per –Eva, iva i –UVA en femení: blau—blava: nociu—nociva, tou—tova



Els que acaben en –au canvien aquesta terminació per –EA en el femení: Europeu—europea(excepte hereu—hereva)



Els acabats en –leg, canvien a –loga (biòleg,--biòloga)



ADJECTIUS D’UNA SOLA TERMINACIÓ: Acabats en: -aire, -al, -el, -il, -aç, -iç, -oç, -uç(sols en singular), -ar, -ble, -atge, otge, -etge, -a, -cida, -cida,-color, -ícola, -ior, -ista, -ant, -ent( drapaire, brutal, Fidel, fácil, eficaç, feliç, veloç, similar, creïble, ferotge, demòcrata, homicida, bicolor, avícola, interior, posterior, ecologista, elegant, lluent) Altres casos: greu, miop, sublim, suau.

Nombre 

Els adjectius formen el plural afegint una –s al singular: blanc—blancs, verd—verds, tebi—tebis.



Els adjectius acabats en –a àtona fan el plural en –es: amfíbia—amfíbies, nòmada—nòmades, dolça—dolces



Els acabats en vocal en vocal tònica fan el plural amb la terminació –ns: ple—plens, diví—divins



Els adjectius acabats en –s fan el plural amb la terminació –os (de vegades dupliquen la essa): gris—grisa, ras—rasos



Els que acaben en –x , -ix o –tx també fan el plural en –os: baix—baixos, fix—fixos



Els que acaben en -ç tenen una forma per al masculí i una altra per al femení: audaç—audaços/audaces, feroç—feroces

En alguns casos, el gènere actua com un tret distintiu semànticament; de manera que, segons s’aplica a la paraula el gènere masculí o el femení, aquesta té un significat o un altre. “el acte de dormir “

té el son pesat

Son “la ganes de dormir”

em ve molta son

“el estri per a fer llum”

apagueu el llum

Llum “ la claredat”

hi ha una llum

“el excavació longitudinal”

han obert un vall

“la depressió geogràfica”

la vall del riu

“el finalitat”

actuen amb fins tèrbols

“la acabament”

arriba la fi de l’obra

Vall

“el arranjament“

disposar-ho en bon ordre

“la manament”

promulga ordres severes

“el astre”

l’apassionen els planetes

“la destí”

hem nascut amb planeta favorable

“el mestre de cases”

hem contractat un paleta

“la paleta menuda”

remeneu-ho amb la paleta

“el sòl, paviment”

canvia el terra de casa

“la tots els altres sentits

s’ha devaluat molt la terra

“masc: article opinió periòdic”

aquesta editorial d’avui és molt polèmic

“fem: empresa editora”

una editorial m’ha publicat el llibre

“el mar de braç entre territoris”

el canal de la mànega

“la conducte”

s’ha trencat la canal de la teulada

“el salutació”

ell mai em nega el salut

“la estar sa”

últimament nog audisc de bona salut

“el vergonya”

no té ni el més mínim pudor

“la olor desagradable”

no suporte la olor que fa a l’habitació

“el de clavar”

ho ha penjat a la paret amb un clau

“la d’obrir i tancar”

he perdut les claus de ma casa

“el malaltia”

el còlera és una epidèmia molt seriosa

Ordre

Planeta

Paleta

Terra

Editorial

Canal

Salut

Pudor

clau

Còlera “la sentiment de ràbia, ira”

ha despertat la seua còlera

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES Posa atenció al gènere dels noms següents, els quals a vegades són usats malament: 

Són masculins: els afores, un avantatge, els bacteris, el compte, el corrent, el consum, el deute, el dot, el dubte, els espinacs, un escafandre, un estratagema,el front, un full, un interrogant, el llegum, el marge, els narius, el lleixiu, el pendent, el senyal, els tèrmits.



Són femenins: amargor, claror, esplendor, olor, remor, resplendor, suor, verdor, una anàlisi, la psicoanàlisi, una àgape, una àncora, una au, una aroma, la cervila, la clímax, la dent, les hematies, la marató, les postres, la resta, la síncope, la síndrome, la vodka.

ACTIVITATS 1. Posa el plural de les paraules entre parèntesi: -

Les (taronja) valencianes són massa dolces.

Tots els (nen) tenen els mateixos (desig).

Amb les màquines de rentar la roba s’han perdut els (safareig) dels (poble).

Quants (dilluns) i (dimecres) tenen classe de francés?

Han de ser recuperades les (cançó) tradicionals de les (nació).

Al prat hi ha uns (ramat ) de (vaca) que pasturen.

Les (aigua) de les (font) d’aquell poble tenien (gust) molt diferents.

Les (barca) de pesca no ixen els (dissabte) a la nit.

Són fàcils d’endevinar les (professió) més habituals dels (suís).

2. Completa les formes dels gentilicis següents: - txadiana______________

- guineana___________________

- murciana_____________

- xinés______________________

- nord-americà___________

- russa______________________

- bosnià________________

- malià______________________

- algerià________________

- vietnamita__________________

- corsa_________________

- càntabre___________________

ACTIVITATS 3. Escriu als buits del text següent l’adjectiu adient d’entre els que hi ha a la llista següent: Astuta, estreta, rossos, blanca, bones, polsegosa, verd, blau, tètrica, estimada, potent, desgraciada, brut, astuta, llarga, odiós, francesa, esbelt, llargs, esperada, fortes, ampla. La serp.................estava amagada sota la pedra..............al prat.............karen Hazard havia escapat aquell matí.................. de la presó..................A la seua cel.la................. havien conegut una altra xica............., de la seua edat. S’havien fet...................amigues. I ja havien fet plans per a trobar-se després de la fugida. L’amiga de karen, que havia complit la seua....................condemna feia una setmana feia una setmana, era............... Tenia una cara................. un cos......................Els braços els tenia.................i les cames.....................Els cabells eren.....................karen ja veia senyal de la carretera......................que passava per allí...................que, segurament, ja hauria robat. Avançà de pressa i va posar el peu....................allà on mai no l’hauria d’haver posat. La serp.......................féu el seu treball.........................i karen no va arribar a la cita......................

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga un mínim de 280 paraules. a) A causa de les pluges caigudes aquesta nit, s’ha prohibit una avaria en les línies de rodalia, cosa que ha provocat que els trens no arribaren a hora a la destinació. Moltes persones han perdut connexions amb altres línies, classes, cites mèdiques, etc Els reiterats retards de les línies de rodalia han fet que perdes la paciència i hages decidit interposar una reclamació davant adif en què expliques el teu cas i demanes la indemnització que correspon. b) La Direcció General d’Ocupació, Afers socials i la inclusió de la comissió Europea convida a participar en el concurs de Facebook#EUmovers. L’objectiu de concurs és que tots els ciutadans i ciutadanes de la unió Europea compartisquen històries sobre el tema de la lliure circulació de persones i la coordinació de la seguretat social. Has decidit contribuir-hi amb una entrada en què argumentes els beneficis i inconvenients d’estudiar, treballar o retirar-se en qualsevol país de la UE que no siga el teu.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Vosté és el Ministre d’Esdeveniments del vostre poble. Després d’un votació per decidir quin grup musical volen contactar per a les festes del poble, has d’escriure un correu electrònic al grup escollit, on els comunique la decisió, quan són les festes, les possibilitats d’actuar, el lloc, les condicions econòmiques, etc..

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Fes un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu de pròpies LA TAXA ROSA El calor rosa s’associa a les a dones que el blau és cosa dels homes. La realitat, però, s’encarrega de desmentir-ho , ja que només un 35& de les dones diuen que el color rosa és el real preferit. Tot i això, algunes marques encara perpetuen aquest color per a l’embolcall del producte i, a més, sempre resulta més car que un de semblant per al client masculí Algunes idees: • Un cas més de discriminació? • Caldria regular-ho. • Qui paga, mana? • Màrqueting comercial.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

EL CIRC Company 1 L'ajuntament ha de decidir si dona la llicència perquè un circ amb animats salvatges s’instal·le al municipi. Participes en la reunió corresponent en què hauràs de defensar els circs,això sí, sense animals. • • •

Tracte respectuós i missatge educatiu negatiu Hi ha excel·lents espectacles sense animals. El seu hàbitat:la llibertat. Els animals també senten dolor.

Company 2 L’ajuntament ha de decidir si dona la llicència perquè un circ amb animals salvatges s’instal·le al municipi. Participes en la reunió corresponent en què hauràs de defensar els circs amb animals. • • • •

I a les granges i el zoo... Transmissió de valors envers els animals: amistat, educació. Tradició. L’hàbitat d’aquests animals: el circ, on han nascut.

TEMA 3 L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA, LA DIÈRESI, L’ACCENT DIACRÍTIC, ELS DEMOSTRATIUS, ELS POSSESSIUS.

ÍNDEX UNITAT 3 • Comprensió Oral • L’accentuació - L’accent diacrític • La Dièresi • Els Demostratius • Els Possessius • Els Geosinínims • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

COMPRENSIÓ ORAL L'app per a derrocar el “mur” de les mascaretes La intel·ligència artificial i la tecnologia del reconeixement de gestos com a ferramenta per a derrocar el “mur” de les mascaretes, que dificulta la comunicació en llenguatge de signes per a molts escolars. Aquestes dues premisses van ser el punt de partida per al desenvolupament de l'app que ha creat el professor Edtech i ICT Head del Col·legi Europeu de Madrid, Jorge Calvo. “La idea em va sorgir en les dificultats que ens està creant aquesta pandèmia en moltíssims aspectes i un d'ells és a l'hora de comunicar-nos: les mascaretes s'han convertit en un gran mur per a les persones sordes. Per tant, la meua finalitat era ensenyar-los com per a una persona sorda hui dia el seu món és molt més complicat. I també, com nosaltres podem ajudar usant la tecnologia, fer més inclusiu el llenguatge”, ha explicat Calvo. Així, mitjançant una programació en Intel·ligència Artificial, un ordinador és capaç de reconéixer, en temps real, la lletra corresponent en el llenguatge de signes. Una manera “divertida i motivadora”, precisa el professor, perquè els alumnes aprenguen la Llengua de Signes. Amb aquest projecte es demostra com la tecnologia i els recursos digitals són una ferramenta ja imprescindible per millorar l’entorn educatiu. Els alumnes han entés que la mateixa pot ajudar també a millorar o solucionar situacions de la vida real. I més en aquesta època en la qual l'ús de mascaretes és obligatori. A més, des del centre, s'ha aconseguit treballar valors de responsabilitat social com la solidaritat o l'empatia, que tan importants són dins del seu model educatiu. “La motivació i l'aprenentatge que van tindre els alumnes va ser altíssim, veient una vegada més com la tecnologia, ben introduïda a l'aula i contextualitzada en un objectiu real, pot generar grans beneficis educatius”, afirma Calvo. “Probablement aquesta activitat l'hauríem pogut realitzar usant simplement paper i llapis, però l'objectiu d'introduir aquest tipus de recurs és que ens acoste més al món digital al qual ells s'enfrontaran en el seu futur personal i professional”, afig. La idea de llegir baix les mascaretes sorgeix de què la tecnologia “pot ser una gran ferramenta d'aprenentatge si s'usa adequadament”. Així, els alumnes del CEM poden veure que amb la tecnologia es pot “ajudar o solucionar” problemes reals. “I una forma clara de fer-los palpable això era creant aquesta experiència d'aula, on la tecnologia pot ser de gran ajuda en la inclusió del llenguatge i la comunicació”, precisa. El CEM, referent en innovació acadèmica Després d'innovadores iniciatives com European Valley, la inclusió del robot a l'aula, una app per a conéixer les emocions o la creació d'una mà biònica amb impressores 3D, el Col·legi Europeu de Madrid, que pertany al grup educatiu internacional Cognita, torna a demostrar la importància que, actualment, té la tecnologia dins de l'educació. Cal destacar, a més, que tots aquests projectes continuen posicionant al CEM com una de les institucions que més aposten per la innovació acadèmica.

El professor contextualitza aquesta activitat en el marc de la comunicació amb l'objectiu que els xiquets entenguen la importància que té poder comunicar-nos amb altres persones i, d'aquesta manera, escoltar i ser escoltats. Per a això, a l'aula el professor mostra un vídeo sense so als seus alumnes on apareix amb la màscara posada. Davant la situació, els estudiants de 4º i 5º de primària entenen que són incapaços d'entendre el que el professor els explica a través de la pantalla i, immediatament, comprenen la dificultat a la qual s'enfronten les persones sordmudes en la situació actual. “L'experiència amb els alumnes ha sigut tan enriquidora que continuaré treballant i desenvolupant perquè puga estar més accessible a altres companys que la vulguen usar en les seues classes”, conclou Calvo. https://www.innovaspain.com (traduït)

1. Qui ha desenvolupat aquesta App? A. CEM - Col·legi Europeu de Madrid. B. COETC - Col·legi Oficial d'Enginyers Telecomunicació Catalunya. C. Jorge Calvo, professor Edtech i ICT Head del Col·legi Europeu de Madrid. 2. Segons el professor encarregat d’aquesta activitat diu que l’experiència amb els xiquets ha sigut... A. molt enriquidora i que continuarà treballant perquè siga accessible a altres companys. B. molt enriquidora, emocionant i una mica dificultosa. C. molt enriquidora, però no continuarà treballant per la falta de temps i medis. 3. Aquest projecte demostra que la tecnologia i els recursos digitals són una ferramenta imprescindible per... A. millorar o solucionar situacions de la vida real. B. millorar l’entorn educatiu i a més ajudar a millorar o solucionar situacions de la vida real. C. genera grans beneficis educatius. 4. L’objectiu d’aquesta activitat en el marc de la comunicació es que els xiquets? A. aprenguen la Llengua de signes. B. entenguen la importància que té poder comunicar-nos amb altres persones i escoltar i ser escoltats. C. aprenguen valors de responsabilitat social com la solidaritat o l'empatia. 5. L’app ha sigut creada mitjançant una programació en Intel·ligència Artificial on... A. un ordinador és capaç de reconéixer en temps real, la lletra corresponent en el llenguatge de signes. B. un sensor es capaç de reconéixer els gestos facials. C. reconeix el llenguatge de signes. 47

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES L’ACCENTUACIÓ Hi ha dos tipus d’accent segons recaiga sobre vocals tancades o obertes. La a sempre du accent obert i la i, u sempre el duen tancat. Accent tancat (‘): estrés,

El triangle vocàlic el podem dividir en dues parts segons que les vocals representen el tret, OBERT—TANCAT. L’accent greu –o obert- apareixerà, doncs, sobre les vocals obertes: à: Ermità, romànica, consonàntic, etc è: Ciència, tècnic, cèl·lula, etc ò: Això, còmput, tòrax, etc

L’accent agut –o tancat- el reservarem per a les vocals tancades: é: Café, espés, església, etc ó: Baló, impressió, fórmula, etc í: Camí, líquid, ínfim, etc ú: Xampú, autobús, música, etc

Per a saber quan hem d’accentuar les polisil·làbiques hem de tenir en compte el següent quadre: LES PARAULES

S’ACCENTUEN

Agudes

Quan acaben en: as, es, is, os, us; en, in

Planes

Quan No acaben en vocals: a, e, i, o, u; o en

Esdrúixoles

Sempre

• L’accent diacrític MOTS AMB ACCENT DIACRÍTIC

MOTS AMB ACCENT DIACRÍTIC

Bé (de bona manera)

Be (nom de lletra)

Déu, déus, adéu (ser suprem)

Deu, deus (numero, verb deure)

És (verb ser)

Es (pronom feble)

Mà (part del cos humà)

Ma (possessiu àton)

Més (quantitatiu)

Mes (part de l’any, possessiu àton)

Món (tot allò creat)

Mon (possessiu àton)

Pèl, pèls (pilositat)

Pel, pels (contracció de per + el)

Què (pronom interrogatiu i relatiu fort)

Que (pron. Relatiu àton i conjunció)

Sé (del verb saber)

Se (pronom feble)

Sí (afirmatiu)

Si (condicional, pit, nota musical)

Sòl, sòls (terra)

Sol, sols (nota musical, astre)

Són (del verb ser)

Son (poss. feble, acció de dormir)

Té (del verb tenir)

Te (pronom feble, lletra, infusió)

Vós (tractament)

Vos (pronom feble)

ACTIVITATS 1. Col·loca accent on calga: - Canço

- Allo

- Copia

- Carnos

- Ingres

- Aigualos

- Dire

- Potencia

- Etica

- Practica

- Ardoros

- Optic

- Serie

- Credit

- Pantalo

- Centim

- Espes

- Proces

- Portic

- Malmes

2. Col·loca accent en les paraules següents, quan calga: - More - Expres - Perdua - Huite

- Debil - Cervola - Portugues - Prestec

- La senia - Esglesia - Sepia - Petal

- Bernabe - Ferestega - Sere - Llepol

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 3. Accentua, si cal les paraules següents:

Pla repla bolt rebot fi refi refila refilara refiles refilarem refilet oida vei veina roi roina boira magica magic magics magiques cau recau semafor semafors tendencia tendencies examen examens fenomen fenomens cosi cosina coctel xofer xofers usa uses usuari idil·li idil·lic lingüístic lingüística lingüística pisto camio camions igualar iguala bombo guany

4. Posa l’accent gràfic a totes les paraules que hagen de dur-ne. -

Lluis va fer els examens la mar de be.

Tot aquell vi no va cabre en una sola bota.

En l’epoca grega tot estava ple de deus, deesses semideus.

No dones res a aquelles pobres dones?

Es el millor amic que te.

A l’os panda se li han trencat tres ossos de la mà.

Pel que veig, tots teniu molts pocs pels.

Se suposa que ho ha fet Nuria, pero jo se qui ho ha fet realment.

Tenim molta malta molta, pero poc cafe molt.

Si no dius que si, llavors li oferire el treball a Ramon.

ACTIVITATS 5. Ompli els buits amb la paraula accentuada o no, adequada a cada cas : -

(Fora/fóra)________millor esperar-nos(fora/fóra)_________

(Si/Sí)______hi vols venir, digues que (si/sí)________

(Jo no (sóc/soc)_______somnàmbul, sinó que tinc el (son/són)_____fort.

Hem seguit el (seu/sèu)______criteri i hem visitat la (seu/sèu)_____de València.

Aquesta Nadal he tastat (be/bé)_______de Déu.

Sempre que (seu/sèu)______ (pel/pèl)_______(seu/sèu)_______taller torna tacat de (seu/sèu)______taller torna tacat de (seu/sèu).

(Te/té)______(son/són)______i el (seu/sèu)______(net/nét)______li pren el (pel/pèl).

(deu/déu)_____tipus

diferents

torró:

quin

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA DIÈRESI La dièresi és un signe de puntuació ( ¨ ) que realitza dues funcions diferents, però totes dues relacionades amb l’escriptura de les grafies i/u. Indica que cal pronunciar la u dels diftongs creixents qüe/qüi/güe/güi QÜE

QÜI

GÜE

Eloqüent

Obliqüitat

Següent

Argüir

Qüestió

Aqüífer

Ambigües

Lingüista

Aigües

Pingüí

Pasqües

GÜI

Però, hi ha paraules en les quals trobem juntes una vocal amb una i/u que també és vocal, i per tant no forma diftong amb la vocal precedent. La dièresi marca, doncs, que cal pronunciar-les com dues vocals diferenciades que pertanyen a dues síl·labes diferents. Ací un exemples per veure que la dièresi assenyala que i/u són autèntiques vocals i, per tant, no formen part de cap diftong: Aï: raïm Eï: veïna Oï: roïns Uï: seduït

• • • •

aü: llaüt eü: peü iü: diürn

No posarem dièresi quan, d’acord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i/u. Tampoc als acabaments verbals corresponents a l’ infinitiu, gerundi, futur i condicional. També ens l’estalviem en els compostos formats amb els sufixos –ista, -isme, -us, -um. Tampoc no porten dièresi les paraules formades amb els prefixos intra-, re-,co-, contra-, anti-, pre-, auto-.

Algunes remarques a la dièresi i a l’accent. A causa del desconeixement de la fonètica d’algunes paraules o per la influència de la dicció castellana, moltes vegades pronunciem –i escrivim- malament paraules que sistemàticament han de dur dièresi.

•

Paraules derivades, l’arrel de les quals acaba en vocal, i el sufix comença per i: -itat: continuïtat. -iment: decaïment -idal: conoïdal -ible: traduïble -itzar: arcaïtzar

•

Als verbs de la tercera conjugació, el radical dels quals acabe en vocal: traduir, conduir, reduir, produir, beneir, argüir, introduir, etc caldrà posar dièresi sempre que aquesta vocal del lexema entre en contacte amb la vocal temàtica i ( excepte en l’infinitiu, gerundi, futur i condicional, i quan la i ha de portar accent): Traduïm, traduïu, traduïa, traduïen

•

L’imperfet d’indicatiu dels verbs coure, raure, plaure, cloure, etc i els seus derivats, duran sistemàticament dièresi, excepte quan la i porta accent. Cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

ACTIVITATS 1. Copia aquest text al quadern i escriu-hi les dièresis que hi falten: Com més hi pensa, més increible li semblava. Raul no havia anat mai d’heroi per la vida, però quan es tractava d’ajudar els més febles no s’ho pensava dues vegades, encara que no fora una feina lluida. Ara bé, el que li havia succeit aquesta vegada no ho pairia en molt temps. Va veure una veina seua, que volia travessar el carrer. Raul va córrer a ajudar-la, la va agafar de bracet, van vorejar un bassal,van esquivar un conductor maleducat i... quan la velleta ja li agraia el gest, Raul va trepitjar una pell de plàtan i va anar a parar de costelles a terra tot enduent-se la senyora amb ell. Aquest accident fortuit li va costar de ser tractat de beneit i capverd. Li costaria de pair! Que desagrait que és el món!

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS DEMOSTRATIUS Indiquen la proximitat o la llunyania de les coses respecte al parlant: SINGULAR MASCULÍ

PLURAL FEMENÍ

NEUTRE

MASCULÍ

FEMENÍ

AQUEST/ESTE

AQUEST/ESTA

AQUESTOS//ESTOS

AQUESTES/ESTES

açò

AQUEIX/EIXE

AQUEIXA/EIXA

AQUEIXOS/EIXOS

AQUEIXES/EIXES

això

AQUELLES

allò

AQUELL

AQUELLA

AQUELLS

Observacions: • També hi ha tres adverbis demostratius: ací, aquí, allí. •

Usarem les formes este, eixe, eixa, etc.. en situacions o escrits més informals i reservarem altres formes (aquest, aquesta)...per a escrits o situacions més formals. A Catalunya i les Illes Balears només s’usen les darreres formes.

ELS POSSESSIUS 1ª M

2ª

3ª

4ª

5ª

6ª

meu

Teu

seu

nostre

vostre

seu

teu

teus

seus

nostre

vostre

seus

meua

meva

teua

Teva

seua

seva

nostra

vostra

meue

meve

teues

teves

seues

seves

nostre

vostre

llur llurs

llur seues seves llurs seua

seva

Observacions: •

Les formes mon, ton, son, ma, ta, sa només s’usen amb les paraules casa, vida, i algunes relacions familiars. En la resta de casos s’usen els possessius tònics: el meu , els meus, les meues, etc. 55

•

Llur és equivalent a el seu o la seua i llurs, a els seus o les seues, sempre amb més d’un posseïdor. Només s’usa en escrits formals. Exemples: Llurs país = el seu país Llurs països= els seus països

•

La forma meua, teua, seua, meues, teues, seues s’usen al territori valencià, metre que les equivalents meva, teva, seva, meves, teves, seves s’usen principalment a Catalunya i a les Illes Balears.

•

Els possessius poden usar-se davant o darrere del nom que determinen. En ambdós casos van acompanyats de l’article corresponent: el meu metge o el metge meu, els teus defectes o els defectes teus.

ACTIVITATS

1. Escriu el possessiu que convinga:

M’agraden ____________germans (de tu).

Voldria veure’t______________vestit verd.

_____________gossa(de mi) té paparres.

___________amic (de nosaltres) ha deixat l’institut.

No suporte __________manies (de vosaltres)

Vull que em donen_____________adreça (d’elles o d’elles)

Quin és ____________curs (de vosaltres)

____________treball és el millor (de nosaltres)

M’he trobar al carrer____________amigues(de tu)

____________defecte principal és la peresa (de mi). 56

ACTIVITATS 2. Esmeneu les frases següents els usos incorrectes o poc genuïns dels díctics, si cal.

El xic té un aquell que el fa més atractiu.

Dels nous models, s’han presentat prototips a partir de modificacions d’estos.

A això de les dotze passeu per l’oficina i en parlarem.

No es parlarà de costos ni de si estos són assumits per a l’ajuntament.

El missatge va dirigit a totes aquelles persones que hi estiguen interessades.

Toto seguit vos explicarem aquells motius pels quals un funcionari es pot absentar.

Si no trobes el llibre mira en el prestatge d’allí dalt.

Demanen que hi ja connexiógratuïta a internet per a tots els centrets d’ensenyament i que instal·len en estos almenys dos ordinadors i una impressora.

En posar-se en marxa els decrets sobre associacions de veïns es va posar de manifest que calia regular la funció d’estos en tota la Comunitat.

Amb això volem donar-vos aquella informació que pensem que us pot ser útil.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS GEOSINÒNIMS Un geosinònim és un mot que s’usa en un lloc o regió determinats amb un significat igual que en un altre que s’utilitza en un altre lloc geogràfic on es parla el mateix idioma; per exemple sortir i eixir, falç i corbella, blat i forment. La pervivència dels geosinònims està assegurada pel fet que l’ús es troba distribuït regionalment (per exemple en uns llocs diuen blat i en altres forment). Però cal dir que els llocs on diuen una paraula o altra no marquen una frontera real o administrativa, ja que l’extensió o vitalitat de la llengua no té res a veure amb les demarcacions administratives, que són convencionals.

agarrar agarrat agranar arrel arribar bambolla barrejar blat burro calfar carranc cartó catxerulo/catxirulo coa colp conquerir convidar defendre desenrotllar eixir encisam, lletuga engrosar/engrunsarse ensenyança entregar escaló/graó

agafar avar/gasiu escombrar raïl aplegar bombolla/butllofa mesclar forment ruc escalfar cranc cartró milotxa cua cop conquistar invitar defensar desplegar/desenvolupar sortir enciam gronxar-se ensenyament lliurar esglaó

gamberro granera honrar iaio inflar inquilí juí l’endemà llanda madeixa marcir mentres mitat murta naturalesa noces paréixer pescateria pica plata polp prunyó redó renyó revés

brètol escombra honorar avi unflar llogater judicí el sendemà llauna troca mustiar mentre meitat murtra natura bodes semblar peixateria pila/safareig argent pop penelló rodó ronyó inrevés 58

escama espenta espill espuma esvarar fadrí faena falaguera fanguer fardatxo fatxada/frontera firmar forquilla fraula fumeral/xumenera

escata empenta mirall escuma relliscar solter feina falguera fangar llangardaix façana signar forqueta maduixa/fraga xemeneia/ximenera

romer rosella rovellar-se servici soca soterrar tardar timó tocar trufa unflar vacacions variu venenós viudo/viuda

romer ababol oxidar-se servei soc enterrar trigar frígola/farigola trucar tòfona inflar vacances variça verinós vidu/vídua

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga un mínim de 280 paraules. a) La decisió del Parlament Europeu d’eliminar el canvi d’hora en el 2021 obligarà els països de la UE a escollir un horari únic el d’hivern o el d’estiu. El 95% dels espanyols han donat suport a la fi dels canvis horaris, tanmateix, entre els governs dels diferents països la posició és desigual perquè els afecta de diferent manera. Com que creus que la supressió del canvi horari ens afectarà a tots els ciutadans, has decidit escriure un article d’opinió en el diari local en què expliques els beneficis i els inconvenients d’un horari únic i argumentes que creus que és la millor opció.

b) Els 30% del pares i mares publiquen, almenys una vegada al dia, fotografies o vídeos dels seus fills i filles en les xarxes socials i el 12% ho fa quatre o més vegades al dia. El 92% els menors ja hi tenen una petjada digital. Aquesta pràctica, molt estesa, però controvertida, està generant tot tipus de dilemes ètics perquè, al llarg dels anys, les imatges, penjades sense el consentiment dels menors, formen la seua identitat digital. Com que creus que en el futur aquesta identitat digital es pot convertit en un element incòmode des del punt de vista de la vista social i laboral adulta, has decidit escriure una entrada en el blog Cibersegurs en què alertes als pares i les mares dels riscos que pot provocar la sobreexposició infantil en les xarxes socials i en què expliques, també ,les conseqüències d’aquesta pràctica.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Heu adquirit un producte d’un botiga mitjançant internet i us ha arribat trencat. Escriu una carta a la cap del departament d’atenció al client en el què exposes com t’has trobat el producte i sol·liciteu possibles formes de solucionar el problema.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Fes un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu de pròpies.

JOVES I ALCOHOL El consum d’alcohol entre adolescents i joves no disminuïx. La taxa de e consum és preocupant: el 51% dels joves de 17 anys, el 43% dels de 16 anys i el 30% des de 15 anys reconeix que s’ha emborratxat, com a mínim, una vegada durant l’últim mes. L’hàbit de beure, doncs, comença molt d’hora. Algunes idees: • Cultura de beure. • Turisme d’alcohol. • Problema de salut pública. • El miratge de diversió i desinhibició.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

UN TEMA DE CONSCIENCIACIÓ Company 1 L’ajuntament ha proposat organitzar un concurs per a xiquets perquè recullen burilles o papers i se’ls premiaria de diversa manera. La intenció és conscienciar aquest grup d’edat i la ciutadania en general sobre la importància que els carrers de municipi estiguen nets. Com a representant de l’ajuntament, defenses en una tertúlia radiofònica a aquest projecte. • • • •

Conscienciació i col·laboració ciutadana.. Mesures innovadores. El premi com a incentiu. Foment de comportaments ètics.

Company 2 L’ajuntament ha proposat organitzar un concurs per a xiquets perquè recullen burilles o papers i se’ls premiaria de diversa manera. La intenció és conscienciar aquest grup d’edat i la ciutadania en general sobre la importància que els carrers del municipi estigun nets. Com a defensor dels menors, rebuts en una tertúlia radiofònica la utilitat del projecte. • • • •

L’administració n’és la responsable. Multes i càstigs als infractors. Unes altres mesures mes coherents. Drets dels xiquets a no treballar.

TEMA 4 L’APOSTROFACIÓ DELS ARTICLES, LA PREPOSICIÓ DE I LA CONTRACCIÓ. ÚS DEL GUIONET

ÍNDEX UNITAT 4 • Comprensió Oral • L’Apostrofació • La Contracció • Ús del Guionet • Els Determinants - Numerals - Nombre del Substantiu - Quantitatius • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

COMPRENSIÓ ORAL Abelles artificials: el futur de la pol·linització? Què passaria si el món es quedara sense abelles? Un món així podria semblar-nos exagerat ara mateix, però els científics estan buscant formes d'ajudar a les plantes a sobreviure sense aquests insectes tan essencials perquè són essencials per a la pol·linització tant de flors com de fruites o verdures. L'objectiu és aconseguir una forma exitosa de pol·linització artificial. I és que, les xifres són preocupants. En els últims 15 anys, les colònies d'abelles han estat desapareixent aquest fet és coneix com el "trastorn del col·lapse de colònies" i algunes regions han patit una disminució del 90% a causa de la pèrdua d'hàbitat, el canvi climàtic, unes deficients pràctiques de gestió, exposició a pesticides, plagues i altres malalties... La seguretat alimentària i la sostenibilitat dels ecosistemes natius depenen de les interaccions entre plantes i insectes d'incomptables maneres (recordem que fins al 30% dels aliments que mengem depenen directament o indirectament de la pol·linització de les abelles) i el ràpid descens en el número d'insectes contribueixen a aquesta greu situació. Alguns investigadors estan treballant cap a un futur on els pol·linitzadors d'insectes naturals podrien ser reemplaçats per abelles artificials que volen lliurement. Per exemple, Ona Gjønnes Grendal, tecnòleg de materials en la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, treballa amb una cosa anomenada “Materials Piezoeléctricos”. Una de les propietats d'aquests materials és que s'expandeixen si els apliques un voltatge elèctric, però tornen a la normalitat quan els lleves el voltatge elèctric. Aquests són perfectes per a poder crear un motor xicotet i eficient que puga copiar la forma en què volen les abelles. Actualment, hi ha alguns prototips de xicotetes abelles voladores, però encara estan molt lluny de tindre una xicoteta abella que puga volar i ser suficient per a pol·linitzar tot el menjar. Una altra de les iniciatives és la de Eylam Ran, cofundador i CEO de la startup israelià Edete, que ha construït uns robots de pol·linització artificial per ajudar a les abelles. Segons Ran, les abelles no fan el seu treball de forma eficientment. Ja que per a pol·linitzar amb èxit una flor d'ametler, es necessita viatjar entre arbres i no entre les flors del mateix arbre com ho fa el seu prototip. L'expert argumenta que necessitem diferents ferramentes per a la producció d'aliments. El procés de la seua posta en marxa funciona agafant flors d'ametlers, en aquest cas, utilitzant les mateixes màquines per a sacsar arbres que els agricultors usen actualment per recollir ametles, separant suaument el pol·len de la flor i emmagatzemant-lo durant més d'un any perquè puga usar-se en el moment perfecte per igualar el cicle de floració d'altres arbres. Quan els arbres estan preparats per a la pol·linització, l'equip de la companyia utilitza tecnologia per a posicionar-se al costat de cada arbre i després regar el pol·len el més a prop possible de les rames, mitjançant una càrrega electroestàtica que ajuda al fet que s'adherisca el pol·len a les flors. Aquest procediment pot funcionar sense abelles, encara que Ran diu que funciona millor amb la seua ajuda. La startup actualment està provant la seua tecnologia a Israel i Austràlia, i per a 2022, planeja començar a treballar a gran escala en els horts de Califòrnia. Si tot funciona com s'espera, la companyia planeja expandir-se a altres cultius. Revista Muy Interesante (adaptat i traduït)

1. El "trastorn del col·lapse de colònies" és...? A. la pèrdua d'hàbitat. B. la desaparició de les colònies d'abelles. C. les formes d'ajudar a les plantes a sobreviure sense les abelles. 2. Què percentatge dels aliments que mengem depén directament o indirectament de la pol·linització de les abelles? A. 30% B. 90% C. 15% 3. La propietat dels materials Piezoeléctricos és... A. que es contrauen quan els apliquen un voltatge elèctric. B. que són resistents a la calor i la corrosió. C. que els materials s’expandeixen si els apliques un voltatge elèctric i tornen a la normalitat quan els lleves eixe voltatge. 4. Quin tipus de prototip a construït Eylam Ran? A. unes xicotetes abelles voladores. B. uns robots de pol·linització artificial per ajudar a les abelles. C. un motor xicotet que copiarà la forma en què volen les abelles. 5. Que ajuda a fer que s'adherisca el pol·len a les flors? A. una càrrega electromagnètica. B. una càrrega elèctrica. C. una càrrega electroestàtica.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES L’APOSTROFACIÓ Les úniques paraules que podem apostrofar són:  L’article singular, el, la: l’  La preposició de: d’

REGLA S’apostrofa EL Davant de paraula començada per Vocal: l’arbre, l’elefant Davant de sigles i acrònims: ICE, L’FBI. Davant de paraula començada per H muda: L’home, l’ham... (atenció a les paraules adaptades: l’handbol, l’handicap.)

Davant de xifres que comencen per vocal:L’1, L’11. Davant de citacions, títols, paraules en cursiva, negreta.: l’apollonian, l’Informe setmanal. Davant de –s líquida: l’snack-bar, l’stalinisme

no S’apostrofa EL Davant de consonant:el gat, el disc.

Davant de paraula començada per H aspirada: el halley, el hippy.

REGLA S’apostrofa LA Davant de paraula començada per vocal: l’illa, l’ànima.

Davant de paraula començada per H muda: l’hora, l’herba.

Davant de s- líquida: l’star, l’scala.

Davant de sigles i acrònims: l’EGB.

Davant de citacions, títols, paraula en Cursiva, negreta. No S’apostrofa LA Davant de i/u hi/hu consonant:la Iarda, la hiena.

Davant de paraula començada per a- quan significa “el contrari de”: la asimetria, la anormal.

Davant de consonant: la branca, La llet

Quan pot haver-hi confusió: la ira, La Haia

Davant de i/u hi/hu àtones en Paraules femenines: la història.

Per tradició, en les paraules: la una (referida a hora), la host.

Davant el nom de les lletres: la ema, la ena.

S’apostrofa DE Davant de paraules començades per vocal o H muda: cap d’any, fora d’horari llibre d’història, d’11, d’El Temps, d’El País.

Davant de paraula començada per H Aspirada: la hawaina.

No s’apostrofa DE Davant de paraules començades per i/u/hi/hu consonants: tintura de iode, classe de ioga. Davant de noms de lletra: davant de ema, darrere de erra. Davant de s líquida: de Stalin... Davant de mots començats per H aspirada: escena de Hamlet.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA CONTRACCIÓ Quan els articles masculins El, Els, se posen en contacte amb les preposicions A, DE, PER i de l’abreujament CA (casa de) formen les contraccions següents.

A AL ALS

EL ELS

DE DEL DELS

PER PEL PELS

CA CAL CALS

ACTIVITATS 1. Escriu la forma de l’article determinant el, la, l’ que corresponga en cada cas. ___últim

____unió

___impermeable

____hipoteca

___iot

____iode

___anormalitat

____11

___efa

____Índia

___ideologia

____hereu

___iaia____avaria ___illa

___ela

____humor

___iaia____iogurt

____impotència ___iarda

___handbol

____hoquei ____il·legalitat

ACTIVITATS 2.

Completa aquestes frases amb la combinació de preposició més article o contracció corresponents: -

Se m’ha ficat alguna cosa_____________ull i em molesta moltt.

L’idioma rus comunista.

S’ha casat civilment, encara que els seus pares volien que es casara _________ església.

Vaig anar de viatge____________ illa de Mallorca.

M’agraden molt els espaguetis_____________ italiana que fa ma mare.

El seu fill va nàixer____________una en punt.

Tenia un senyal de naixement_______________ungla del dit gros.

La derrota_____________enemic va ser decisiva.

Vaig llegir aquesta notícia_________ Avui no fa molt de temps.

Quan conduïa____________autovia anava a molta velocitat..

perd

l’hegemonia__________biblioteques_________antic

bloc

3. Revisa si estan ben apostrofats els articles el, la i la preposició de en el text següent: El amic del meu germà té una bicicleta que es pot plegar. La té guardada a l’armari i és tan rata que no la vol baixar al carrer perquè no li la demanen. El últim dia que ha vingut a casa ha estat jugant amb el ordinador de Albert, que és el meu germà major. Ha deixat el abric damunt de l’escriptori i ha estat tres hores enganxat a la pantalla. La últim vegada que li he dit que se’n vaja, m’ha contestat: “la antipatia que tens al cos no te la trauen ni a garrotades”. És el impresentables més gran que he conegut”.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ÚS DEL GUIONET

•

S’utilitza en mots construïts amb prefixos En general, no s’escriu guionet entre prefix i el mot. exrector sotsdirecció Si el prefix acaba en vocal i el mot que l’acompanya comença amb r- o s, no es duplica la consonant. vicerector vicesecretari •

S’escriu el guionet després del prefix en els casos següents: Quan el prefix precedeix majúscules, xifres o símbols Selecció sub-21 Entre el prefix i el primer element d’un nom que té dos elements. Ex-director general vice-primer ministre

•

El prefix noS’escriu amb guionet quan acompanya un nom S’escriu sense guionet quan acompanya un adjectiu.

•

Els compostos en què el primer element acaba en –o En general s’escriuen sense guionet Audiovisual Si el segon element comença amb r- o s-, no es duplica aquesta consonant Políticosocial, grecoromà. Només es manté l’accent del segon element Cònico+ciclídric >conicocilíndric

•

Els compostos formats amb dues paraules catalanes, en general, s’escriuen sense guionet. Ratapinyada, filferro, portaveu, vistiplau

•

S’escriuen amb guionet la resta de casos. Penja-robes, cap-roig, pèl-curt, nord-est.

ACTIVITATS 1. Escriu guionet en les paraules on calga fer-ho: Deixeulos,adéusiau, arximilionari, escuraxemeneies, sudamericana, vintidosé, noviolent, fisicoquimic, zigzaguejar, capicua, dalailama,cardiovascular, picasoques, pixavies, torregrossa, percentatge, exministre, picasoques, culdesac.

2. Digues si aquestes paraules porten guionet o no exdirector, sudcoreà, Causaefecte, grecoromà, academicoadministratiu, no violencia, exdirector general.

ELS DETERMINANTS • Numerals CARDINALS Expressen una quantitat numèrica d’una manera preciosa. -

Quan s’usen com a ordinals no prenen mai la forma femenina, i es diu u en lloc d’un: el quilòmetre u; l’u de maig. Són invariables, tret de un (masc) / una (fem) dos (mas) / dues (fem); cent (i els seus compostos). Usem el guionet per a expressar els compostos de: desenes + unitats: quaranta-dos; unitats+centenes; tres-cents; del 21 al 29 fem servir dos guionets: vint-i-set.

ORDINALS Indiquen ordre, és a dir, la posició d’una persona o d’una cosa dins d’una sèrie ordenada. -

La construcció dels numerals ordinals comporta alteracions ortogràfiques en cert casos: dinou/dinové, deu/desé. S’usen com a col·lectius les formes femenines substantivades dels ordinals: una dotzena d’ous, la segona quinzena del mes. Altres col·lectius són: parell,centenar, miler, etc. Cal remarcar que a partir del número deu és lícit usar els cardinals com a ordinals: el Papa Joan vint-i-tres; vaig al pis catorze.

PARTITIUS O FRACCIONARIS Són els que indiquen fracció. Són els següents: mig, terç quart i tota la resta amb la terminació –é, com els ordinals: seté, vuité, nové, etc. -

Al costat de les formes desé, centé i milé tenim les formes dècim, centèsim i mil·lèsim, que són preferibles.

MULTIPLICATIUS O MÚLTIPLES Indiquen el fet que una cosa continga una altra o siga continguda un nombre determinat de vegades. Són els següents: doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple. En femení doble, tripla, quàdrupla, quíntupla, sèxtupla... -

Excepte la forma doble, els altres admeten la forma femenina: ha recorregut la tripla distància; però romanen invariables quan tenen el.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Quantitatius

VARIABLES

quant,quanta,quants, quantes tant, tanta, tants, tantes molt, molta, molts, moltes poc, poca, pocs, poques

bastant, bastants gaire, gaires

•

una mica de un poc de bona cosa de ben bé un munt de un grapat de una colla de gens (de) gens ni mica de

INVARIABLES

gairebé quasi força més prou menys només massa almenys mica

Excepte massa i força(sinònim de molt) la resta de quantitatius podem enllaçar-se amb el substantiu que denominen per mitjà de la preposició de. En valencià, la preposició de apareix sistemàticament quan es tracta de la forma de masculí d’aquest quantitatius. En la resta de caos no intervé aquest element connector: Ex: Fa molt de fred

Oposició molt/ gaire/força -

•

LOCUCIONS ADVERBIALS

Normativament, el quantitatiu molt i força (contraris de poc) els usarem només en oracions afirmatives, mentre que gaire s’empra en les interrogatives, negatives, condicionals i després de la partícula sense: Ex: M’ha fet molta gràcia

Oposició prou/ bastant -

Normativament, aquests quantitatius no són sinònims perfectes. Prou vol dir “suficient”, mentre que bastant vol dir ·una certa quantitat”. Ex: Li han posat bastant sopa, però diu que encara no té prou.

ACTIVITATS 1. Escriu amb lletres totes les expressions numèriques: -

Viu al 3r, 2a:

La 9 simfonia:

Ha quedat el 21é:

Capítol XXIII:

Carles II d’Anglaterra:

Joan Carles I:

Joan X:

2. Escriu amb lletres les quantitats següents: -

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

10, 11, 12,13, 14, 15, 20

21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

40, 50, 60,70, 80, 90, 100, 200

1000, 2000, 10000, 300000, 400000

5000000, 6000000, 7000000

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga 280 paraules. a) En les societats occidentals com la nostra, problemes com el sobrepès son cada vegada més freqüents. Escriu un article per al diari local amb algunes recomanacions bàsiques per evitar-lo o almenys disminuir-ne la incidència. b) Una empresa de ferrocarrils ha convocat un concurs de narrativa breu en què el tema de les narracions ha de ser una història o una anècdota que transcórrega en un tren. Com que tu, d'anècdotes en el tren, en tens per a donar i vendre, decideixes presentar-n’hi una.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Hui en dia vivim a un ritme frenètic, som molt conscients del efectes tan negatius per la nostra salut. Escriu una guia sobre quines són les principals causes que provoquen aquesta tendència de viure de pressa.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Fes un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu de pròpies.

BLACK FRIDAY Als estats Units després del Dia d’Acció de Gràcies s’enceta la temporada de rebaixes amb importants descomptes. Enguany, ací, el xicotet comerç s’ha vist arrossegat per aquesta moda iniciades per les cadenes comercials. Algunes idees: • Globalització. • Hàbits de consum. • Tradicions foranes. • Estratègies comercials.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

PISCOLABIS CULTURAL Company 1 La Casa de la Cultura ha decidit fomentar l’escassa assistència als actes culturals que organitza acompanyant-los d’un àpat final de cortesia. Expresses el teu rebuig a la proposta perquè la consideres que no té ni cap ni peus. • • • •

Imprescindible el foment de les inquietuds culturals, però d’una altra manera. La ciutadania motivada, no comparada. Foment de la varietat i qualitat en l’oferta cultural. Major difusió i publicitat de l’oferta.

Company 2 La Casa de Cultura ha decidit fomentar l’escassa assistència de actes culturals que organitza acompanyant-los d’un àpat final de cortesia. Expresses la teua acceptació de la proposta perquè la consideres original. • • • •

La cultura és minoritària per si. Una manera original d’atraure nous espectadors. Aposta per una cultura extensible a la societat. Oferta cultural actual immillorable.

UNITAT 5 GRAFIES S, SS, C, Z I SC. ÚS DE LES MAJÚSCULES I MINÚSCULES. LA FRASEOLOGIA.

ÍNDEX UNITAT 5 • Comprensió Oral • Els Fonemes - Les grafies S, C, Ç, - Les grafies SS, SC, Z, TZ, ZZ. • Ús de les Majúscules i Minúscules - Majúscules - Minúscules - Indefinits • Vocalismes - Les vocals e/a àtones i les vocals o/u • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

COMPRENSIÓ ORAL Seqüenciat el genoma del linx ibèric. Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma d'una de les espècies amb menor diversitat genètica, el linx ibèric. La investigació, coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC–Consell Superior d'Investigacions Científiques), ha conclòs amb la seqüenciació del genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció. Una de les principals deduccions de l'estudi ha sigut l'evidència d'una extrema erosió en l'ADN d'aquest mamífer carnívor endèmic de la península ibèrica. Fet a tindre en compte: es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Els científics, d'àrees tan diverses com la bioinformàtica, la genòmica, l'oncologia o l'evolució, han aconseguit llegir i ordenar 2.400 milions de lletres de l'ADN de Candiles, un mascle nascut en la població de Sierra Morena que actualment forma part del programa de cria en captivitat. La investigació ha acabat amb la identificació de 21.257 gens i s'han comparat amb els del gat, el tigre, el guepard o el gos. Els experts han descobert petjades de modificacions en gens relacionats amb l'audició, la vista i l'olfacte per a facilitar l'adaptació del linx al seu entorn, habilitat que li hauria permés erigir-se com el gran caçador de conills que és. A més, es van analitzar els genomes d'altres deu linxs ibèrics procedents de Doñana i Sierra Morena i un anàlisis comparatiu amb un linx europeu, per a establir relacions entre els dos linxs que habiten a Euràsia. Gràcies a la seqüenciació del genoma s'ha constatat l'existència d'una abundància de variants genètiques potencialment perjudicials, que serien les responsables de la reducció de les taxes de supervivència i de reproducció d'aquesta particular espècie. La deterioració genètica és més que palpable en la població de Doñana que presenta la meitat de la diversitat genètica que els linxs de Sierra Morena. Aquests fet contribuirà, entre altres coses, a optimitzar la gestió de la preservació genètica del linx ibèric.

Revista Muy Interesante (traduït)

1. Quants gens s’han identificat en la investigació? A. 21.251 B. 2.400 C. 21.257 2. Aquest estudi constata l'existència d'una abundància de variants genètiques són... A. les responsables de la baixa supervivència d’aquesta espècie. B. les responsables de modificacions en el gen de la vista i l'olfacte. C. les responsables de la reducció de les taxes de supervivència i de reproducció d'aquesta espècie. 3. Els gens del linx ibèric s’han comparat amb els d’altres mamífers com... A. gat, guepard, tigre i gos. B. gat, tigre i guepard. C. tigre i guepard. 4. Científics de diverses disciplines han aconseguit llegir i ordenar milions de lletres de l'ADN? A. no, no han aconseguit llegir i ordenar milions de lletres de l'ADN. B. si han aconseguit llegir i ordenar lletres de l'ADN, però concretament de 2.400 milions. C. si han aconseguit llegir les lletres de l'ADN, però les han ordenat. 5. Els experts han descobert petjades de modificacions en gens que faciliten l'adaptació del linx al seu entorn? A. si, concretament relacionades amb l'audició i l'olfacte. B. si, concretament relacionades amb l'audició, la vista i l'olfacte. C. si, concretament relacionades amb l'olfacte i la vista.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS FONEMES Els fonemes alveolars són aquells que en emetre’ls, l’aire ix per un estret canal format per l’àpex de la llengua i els alvèols superiors. Com en quasi totes les llengües derivades del llatí, la nostra té dos sons alveolars diferents: 



Un de sord, en general, en l’emissió del qual no vibren les cordes vocals(sona com la essa del castellà), representat per les grafies s, ss, c, ç: sort, sivella, glaçar, peces, passadís, etc Un de sonor, en la fonació del qual es fan vibrar les cordes vocals, representat per les consonants s,z: onze, visitar, etc

És important distingir bé la pronúncia d’aquests dos sons abans d’estudiar-ne l’escriptura ja que, sovint, la mala pronunciació és la causa dels problemes ortogràfics. LES ALVEOLARS SORDES

Davant e, i

A principi i final de mot Després de consonant Entre vocal i consonant Compostos o derivats

soca, cas dansa, dacsa pista, estrangeria entresòl, trasllat

En posició Entre vocals Entre consonant i vocal Sufixos –ància, ència

cereal, cine edició, Cecília encisar, càncer ambulància, prepotència

A principi de mot Enmig de mot davant a, o, u A final de mot Sufixos –ança, -ença Entre vocals en molts mots Sufixos –assa, -issa, -ussa Els femenins en –essa de Títols, càrrecs, professions..

ça (ací), ço (açò) caçador, forçut capaç, precoç enyorança, volença passar, missa gentussa metgessa, baronessa princesa, marquesa, burgesa 83

Sufixos superlatius –íssim Acabats en –gressió, -gressor -missió, -missor, -pressió - pressor i derivats

riquíssim, riquíssima agressió, agressor, emissió compresos, impresa

Prefix en as-, des-, dis-, pres assaborir, dessecar Res, trans- seguits de s transsexual

Enmig d’alguns mots (sona s) efervescència, escènic

LES ALVEOLARS SONORES

Numerals En algun mots Infinitius acabats –itzar

setze sutze organitzar

Alguns mots d’origen Estranger

mezzosoprano

A principi de mot Entre consonant i vocal A final de síl·laba en Manlleus En hel·lenismes Noms propis semítics Prefix -esquizo, -piezo, -rizo. I sufixos –zoic, -zou -zoide. D’altres A final de mot

Zàmbia, Alzira puzle amazona Nazari esquizofrènic protozou Trapezoide ozó bruz

En general entre vocals asiàtic Femenins abstractes i gentilicis acabats en –s vellesa, francesa en singular però russa, russes participis acabats en –s pretesa derivats d’adjectius acabats en –ós serioses Terminacions cultes: -asi, -esi, -isi, -osi, -usi hipòtesi Noms de persona i Geogràfics Àsia A final de mot seguit De vocal els avis

ACTIVITATS 1. Completa els buits amb les grafies que manquen: -

El comi__ari va trobar els co__os de dues persones a__a__inades di__abte pa__at.

Su__anna està conve__uda que vas pa__ar l’examen per ca__ualitat, perquè no et vas esfor__ar gens i no sabies cap lli__ó.

Viu a l’entre__òl, al costat d’uns grans maga__ems.

El club està trave__ant un mal moment a cau__a de la le__ió del davanter __entre.

El fill de la prince__a de Mo__ambic i la duque__a de Vene__uela s’han ca__at i han fet un viatge de no__es impre__ionant: primer han anat a Rú__ia i després a les regions xine__es del sud.

La cri__i ha estat cau__ada per l’adhe__ió d’una nova empre__a en el sector.

Els escriptors pre__ocràtics foren capa__os d’explicar totes aquests hipòte__is. 85

El __endrer està ple de __igarrets oloro__os.

El govern ha confe__at que les despe__es d’hi__enda són abu__ives.

El tornado Mari ha a__otat la __ona més frondo__a de la selva ama__ònica.

La jutge__a france___a esbatu__ava la go__a.

El pre__ident va demandar que ce__ara la discu__ió.

El na__isme és una doctrina fal·la__ que ha sigut comdemnada a tot Europa.

Els palla__os del circ canten unes can__ons precio__es.

L’equip matala__er va lluitar fero__ment per arraba__ar el triomf als campions, però va acabar apalli__at.

L’esqui__ ofrènic di__imulava la seua mancan__a de seny.

Jo no a__epte la te__i que propo__a que aquesta és una malaltia psico__omàtica.

L’emi__ió exce__iva de ga__os com l’o__ó és una agre__ió al medi ambient.

A__ò és un contra__entit, a__i no hi ha res a fer.

La porta de l’ante__ala té les fronti__es rovellades.

La dona ro__a portava una ro__a a la mà.

Igna __i practicava la dan__a a con__iència tot i l’opinió de la de la gentu__a.

Feia la impre__ió que els ximpan__és es comportaven com a palla__os.

El __elador, que vestia una sen__illa jaqueta gri__a era un profe__sional efica__.

He re__eguit les marques: dels ro__ers als esbar__ers.

Va anar a comprar una do__ena de pin__ells al maga__em.

L’e__ena del crim situava l’agre__ió al__entinella en un entre__ol.

Es bron__ejava a la platja com els bra__ilers.

Al de__embre pa__at, es van ca__ar per l’esglé__ia.

Feien cla__es de mú__ica sota l’ombra de l’al__ina..

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ÚS DE LES MAJÚSCULES I MINÚSCULES • Majúscules - Després de punt i a principi de text o paràgraf. - Després dels signes d’interrogació i d’admiració si no porten cap altre signe darrere. - Noms i cognoms de persones i divinitats. - Formes protocol·làries de tractament, i estrangeres. - Nom d’institucions, organismes, entitats, empreses. - Els noms propis d’objectes personalitzats, d’astres, nebuloses i constel·lacions. - Noms de festivitats, de fets històrics, moviments artístics i activitats singulars. - En els títols de llibres, d’articles o treballs intel·lectuals, obres cinematogràfiques, etc.

• Minúscules - Dies de la setmana, mesos, estacions, períodes. - La designació genèrica que acompanya els noms de places, carrers i altres vies urbanes. - Les formes de tractament o designació genèrica que precedeixen els noms propis. - Càrrecs, dignitats, oficis. Formes de tractament genèric. - Noms comuns d’institucions, organismes, empreses, no referits a una entitat en concret. - Els gentilicis.

• Indefinits Funcionalment hi ha indefinits que poden fer d’adjectius i de pronoms, mentre que d’altres només poden funcionar com a pronoms, Tin en compte que només són pronoms i sempre invariables: algú, ningú, cadascú, cada u, tothom, altri, hom, res.

Formes variables amb flexió completa

Formes variables amb flexió incompleta

Formes variables

Un, una, uns, unes Algun, alguna, alguns,algunes Mateix, mateixa, mateixos, mateixes Tot, tota, tots, totes, Cert, certa, certs, certs

Altre, altra, altres Tal, tals Qualsevol (singular), qualssevol (plural) Qualque, qualques Ambdós, ambdues

Cada Res Cap tothom Algú Ningú Cadascú Hom

(altri) (sengles)

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 

Qualssevol és el plural del mot qualsevol. Ex: Vindrà un alumne qualsevol/vindran dos alumnes qualssevol.



Quelcom té un ús molt restringit; en la llengua parlada és més adient emprar la forma equivalent alguna cosa, i en rases interrogatives i condicionals, la forma res. Ex: si vols quelcom de mi...=Si vols alguna cosa de mi...=si vols res de mi...



Altri no pot usar-se en funció de subjecte, sinó sempre com a complement preposicional. Ex: Treballa per a altri, a dona d’altri.



Hom: l’ús d’aquest pronom és molt restringit. Aquesta forma, es fa servir en les construccions impersonals, sols substituir-se pel pronom es en la llengua parlada. Ex: Hom pensa, generalment, que això és impossible= es pensa generalment...



Tot: aquest indefinit es manté invariable davant topònims. Ex: Tot València està d’acord.



Cap, res, ningú: només apareixen en les frases negatives, condicionals, interrogatives o dubitatives. Ex: No té cap amic No ha vingut ningú Vols res més?



Mateix: un error molt comú és usar aquesta forma per a evitar la repetició d’un substantiu esmentat anteriorment. En aquests casos s’han de fer servir els possessius, els demostratius, o un pronom feble. Ex: Abans d'aparèixer el llibre tothom parlava del mateix=tothom en parlava. Vam visitar el poble i l’església del mateix=i la seua església i l’església d’aquest. -Aquest indefinit concorda morfològicament amb els elements que determina. Ex: Ells mateixos m’ho van dir/vindrà a la mateixa hora. -Això no obstant, quan va darrere d’un substantiu es manté invariable en la forma masculina: Ex: Es van detenir a sa casa mateix.



Algú/algun: algú funciona sempre com a pronom, de manera que no pot precedir cap substantiu. És invariable en gènere i nombre, i sempre va referit a persones. Ex: Algú degué fer-ho/ho ha fet algú de nosaltres 89



Cadascú (o cada ú ) / cadascun (cada un): cadascun te un caràcter adjectival i fa referència a un element que pertany a un col·lectiu determinat: Ex: M’han costat dotze euros cadascun. És sempre un pronom que fa referència a tota persona, sense cap limitació. Ex: Cadascú fa el que pot.



Un: com a pronom, amb un significat sintàctic de subjecte, cal usar la forma un (o algú) i no la forma u: Ex: Ja sé que no és perfecte, però un fa el que pot.



Varis: és un castellanisme l’ús d’aquest adjectiu qualificatiu com a adjectiu indefinit sinònim d’alguns o uns quants. Ex: Esperàrem diverses/algunes hores.



Gens/res: s’ha d’anar amb compte de no confondre el quantitatiu gens i el pronom res. Ex: Ara no estudia gens, no aprovarà /Ara no estudia res (cap cosa) ha deixat la carrera.



Cap/gens: la forma invariable cap fa referència sempre a elements comptables, i la forma gens fa referència a elements no comptables. Ex: No tinc cap germana/ No tinc gens de fred.

ACTIVITATS 1. Completeu els buits següents amb la lletra majúscula o la minúscula, segons calga. -

El __epartament de __ustícia.

L’__juntament de __eliana.

__ibeles, __enus i __eus són divinitats mitològiques de l’__ntiga __rêcia.

El riu __úria.

La __olicia __unicipal de __alència.

ACTIVITATS 2. Esmena les incorreccions: -

Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.

He rebut bastantes visites que m’han portat forces reglas.

Hi havia vàries persones que el coneixien .

Si volen algo de mi, ja m’avisaran.

Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.

Ara vindran els demés amics; Pere, Jordi i tots els demés.

Si hi ha algun vestit que t’agrade, compra-te’l.

A cadascun, li serà donat el que es mereix en el regne del cel.

De totes aquelles coses no hi ha ningún objecte que m’agrade.

Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa .

Escolteu-me tots: amics, familiars, i demés assistents.

Conec vàries persones que tindrien molts problemes si decidírem suspendre l’acte.

Van eixir del local, però després van al mateix.

No és acceptable cobejar els béns ajens.

No es pot passejar perquè mitja Alacant està en obres.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES VOCALISMES • Les vocals e/a àtones i les vocals o/u La e àtona a començament de paraula es neutralitza en determinats contextos i sona aproximadament [a]. Aquest fenomen es produeix generalment davant de m, n, s, ix, encara que hi ha mots amb aquestes característiques que no presenten neutralització (enemic, espanyol, enamorat, etc). Aquest fenomen,normal en la parla, ens obliga a anar en compte quan escrivim, per tal d’evitar així possibles errors ortogràfics. Divergències vocàliques amb el castellà: Hi ha mots que contenen vocals diferents als corresponents castellans, i la influència d’aquests fa que es produïsquen interferències que entrebanquen la pronúncia i l’ortografia.

S’escriuen amb A Afaitar Ambaixada Arravatar Assassí Avaluar

Avaria Extraversió Latrina Maragda Picaporta

Posa Rancor Sanefa Sardenya

S’escriuen amb E Ametista Assemblea ebenista efeminat Empar/emparar Empordà Enyorar Eruga estendard

Esternudar Ferm Gelea Honestedat Javelina Litre Meravella Metre Monestir

Ràfega Resplendor Revenja Santedat Següent Seguretat Sergent Vernís

S’escriuen amb I Ambigüitat Antiguitat Ciment Contemporània Contenidor

Declivi Diabetis Eclipsi Làctia Línia

Mantenidor Nucli Ordinador Penis Sobirania

S’escriuen amb O Aixovar Assortir Atordir Avorrir-se Bordell Bordeus Borriana Botifarra Brúixola Calorós Capítol Cartolina Complir Colobra

Conservadori sme Cònsol Cobrir Corba Croada Dolç Durador Embotit Empordà Escàndol Escodrinyar Escopir Escrúpol Esdrúixol

Estoig Estora estrafolari Expenedoria Fonament Furóncol Governamental Gropa Hongarés Joan Joglar Joguet

Joventut Monyó Nodrir Ordir Pèndol Ploma Podrir Polir Pols Polsar Polvoritzar rètol Retolador rostir

Rigorós Robí Romania Rossinyol Sofrir Sofrir Sorgir Sospir Tamboret Temorós Títol Tolit Tomba torbar

S’escriuen amb U Ateu Ateneu Bufetada Butxaca Cacau Cautxú Escull/escullera Fetus Focus

Fòrum Globus Muntanya Muntar Museu Pireu Pirineus Porus Ritu

Sèrum Sufocar Supèrbia Suportar Tipus Turmell Tramuntana Trofeu Turment

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 1. Completa amb A o E les paraules següents: Ll__ganya

s__rgent

S__nefa

mon__stir

L__trina

m__ravella

G__lea

__nyorar

R__ncor

ll__uger

Ext__vertit

ràf__ga

__mparar

ll__nçol

__mbaixador

b__scoll

2. Completa amb E o I les paraules següents:

Conten_dor

m_enjar

Decliv___

lín__a

G__noll

des___mboltura

G__ner

esp__rit

__nfermera

ord__nador

Diabet___s

d___jú

Completa amb O o U les paraules següents: S___spir

rig___rós

Pl___ma

b___txaca

Tít__l

pl__ma

Fur__nc__l

H__ngria

P__drir

s__bornar

B__fetada

esc__drinyar

ACTIVITATS 4.

Ompliu els buits de les frases següests amb la vocal adient:

Tinc la segur__tat que el s__rgent p__lsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan av__rrides.

És un t___rment, això de veure pertot arreu b__tifarres i emb__tit i estar a règim.

Estic s__focat perquè no el tít__l de la pel·lic__la, però si hi pense veig el tit__lar com si estigués escrit amb ret__ladors davant meu.

Deu s__frir molt, perquè s__spira molt davant la t__mba del seu marit.

Durant la seua j__ventut va tenir dos marits: l’un era h__ngarés i l’altre r__manés.

L’am__tista que porta l’anell de la sob__rana és m__rav__llosa.

L’ass__mblea ha aprovat les propostes g__vernamentals malgrat la seua ambigü__tat.

Posa’t el davantal si no vols ___mbrutar-te.

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les opcions i redacteu un text que continga 280 paraules. a) Sou voluntari en una ONG i heu fet un viatge a un país embotit amb el qual coopera la vostra ONG. Escriviu un article per a un diari en el qual conteu la vostra experiència. En la redacció haureu d’incloure: • País al que heu anat de voluntari. • Activitat que heu fet durant el voluntarietat. • Valoració de l’experiència.

b) És un fet que els jòvens comencen a beure cada vegada abans. Vos han demanat que escriviu un article d’opinió sobre el tema arran d’un ingrés en l’hospital de la vostra ciutat d’una menor de 12 anys amb coma etílic. En la redacció haureu d’incloure: • Problemes de l’alcohol. • Per què comencen els xiquets a beure tan prompte? • Mesures a prendre per a combatre aquest problema.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Voleu llogar una habitació de casa vostra i decidiu posar un anunci en una pàgina web especialitzada. L’anunci ha de contindre la informació següent: • Tarifa. • Servicis inclosos en la tarifa. • Informació sobre la zona: botigues, transport...

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Fes un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu de pròpies.

FLASHBACK La Regidoria de Festes ha organitzat un acte de commemoració del centenari de l’arribada del tren a la població. L’acte pretén que els veïns recorden públicament moments viscuts en la infantesa relacionats amb aquest esdeveniment. Tu has decidit de participar-hi explicar públicament les emocions i els sentiments que et generava. Algunes idees: • Descripció de l’època. • Emocions i records viscuts. • Sentiments d’enyorança. • Recerca del temps perdut.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

LA BICICLETA: NORMES I MÉS NORMES Company 1 Com a representat de la Direcció General de Trànsit (DGT), participes en un programa de ràdio en què expliques la proposta de matricular les bicicletes, obligar els ciclistes a tenir permís de circulació i a disposar d’una assegurança. En acabar la intervenció, telefona un radiooient per contradir les teus afirmacions. • • • •

Molts ciclistes implicats en accidents de trànsit. El més important: la seguretat de l’usuari. Arguments/fets que ho demostren. Experiències satisfactòries en altres països. 97

Company 2 Escoltes per la ràdio les reclamacions d’un representant de la Direcció General de Trànsit (DGT) que proposa matricular les bicicletes, obligar els ciclistes a tenir un permís de circulació i a disposar d’una assegurança. No vols deixar passar l’oportunitat de dir-hi la teua i, per això, telefones al programa per rebatre de manera educada, però irònica, el que acaba de dir. • • • •

Cal una discriminació positiva. Afany de recaptació i excessiva reglamentació. Arguments /fets que ho demostren. Valoració irònica de la proposta.

TEMA 6 LES GRAFIES B, P, D i T, C, G. PRONOMS FEBLES

ÍNDEX UNITAT 6 • Comprensió Oral • Les grafies P, B; T, D; C, G • Pronoms Febles • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

100

COMPRENSIÓ ORAL La importància de llegir a casa per a enfortir els vincles familiars. Moltes vegades, l'accelerat estil de vida intervé negativament en les relacions familiars. L'estrés, la tecnologia i la falta de temps són alguns dels factors que originen el distanciament entre pares i fills. Per aquesta raó, és important desenvolupar noves activitats per a enfortir els vincles familiars. Una excel·lent pràctica és compartir la lectura en família que, a més, desenvolupa l'hàbit lector en els xiquets. Els beneficis de llegir: La lectura és un hàbit beneficiós tant per a grans com per a xicotets. Llegir regularment estimula la imaginació, incrementa el vocabulari i, a més, ens ajuda a parlar i a escriure millor. Així mateix, un estudi elaborat pel departament de Sociologia de la Universitat d'Oxford, va dir que la lectura també es relaciona a l'èxit futur dels joves. Per a això, es van entrevistar 20 mil joves per a veure que feien en el seu temps lliure i van trobar que els que llegien per plaer, van accedir a més llocs gerencials en la seua edat adulta. Consells per a fomentar la lectura en família: - Compartir temps amb els xiquets Passar temps en família fomenta la comunicació entre pares i fills. Es tracta d'un temps en el qual gaudeixen d'afecte, aprenentatge i desenvolupament. Per exemple, 30 minuts pot ser suficient per a escoltar-los o llegir amb ells. D'aquesta manera s'anirà desenvolupant l'hàbit lector. - Crear un espai de lectura En la llar hi ha un ambient per a cuinar, un altre per descansar, entre altres. Per tant, els xiquets també necessiten un ambient dedicat a la seua lectura. I és que, segons experts, l'espai té influència sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquest concepte gira entorn de la neuroarquitectura. ‘’La neuroarquitectura és una disciplina que explica com el disseny d'un ambient influeix en la química cerebral, i per tant, les emocions, els pensaments i les conductes. La seua funció és crear espais per a la felicitat, el benestar, la productivitat i la qualitat de vida. Per exemple, els dissenys arquitectònics amb sostres alts són els apropiats per a activitats creatives i artístiques’’, apunta Eva Guerrero cap de la plataforma Eldulcehogar. - Conéixer els seus gustos Afortunadament existeixen diferents gèneres literaris: poesia, dramàtica, llegendes, fantasies o rondalles. És important variar el contingut i estil de la lectura. D'aquesta manera, els pares reconeixeran quins són els gusts dels seus fills. També és important buscar llibres adequats per a la seua edat. Quan són més xicotets, per exemple, els llibres amb dibuixos i gràfics són els més recomanats. - Entendre la lectura com un joc Els xiquets necessiten estimar la lectura. Aleshores, cal aconseguir que vegen la lectura com un joc més. Per a això, es poden programar una sèrie d'activitats al voltant del llibre, i de la seua història. Per exemple, dramatitzar el conte perquè siga més lúdica. https://elplacerdelalectura.com (traduït)

101

1. Llegir és beneficiós perquè... A. ajuda a parlar i escriure millor. B. ajuda ha enfortit els vincles familiars entre pares i fills. C. augmenta el vocabulari, ajuda a parlar i escriure millor i activa la imaginació. 2. Què es pot fer perquè els xiquets estimen la lectura? A. llegir 30 minuts ala dia. B. realitzar una sèrie d'activitats o jocs al voltant del llibre, i de la seua història. C. crear en la llar un lloc per a llegir. 3. Passar temps en família fomenta... A. l'hàbit de llegir. B. les discussions entre pares i xiquets. C. la comunicació entre pares i fills, a més durant eixe temps gaudeixen d'afecte, aprenentatge i desenvolupament. 4. La neuroarquitectura és un disciplina que... A. crea espais per a la felicitat, el benestar i millorar la qualitat de vida. B. s'interessa per com l'entorn influeix en el cervell i per tant, en el comportament. C. s’encarrega crear espais per descansar en la llar. 5. És important no variar el contingut i l’estil de la lectura? A. sí, perquè cal llegir el que a un li agrade. B. no, és necessari variar el contingut i l’estil de lectura, perquè així conèixer quals són els gustos dels teus fills. C. no, perquè s'ha de llegir llibres adaptats a les edats de cada xiquet.

102

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES GRAFIES P, B; T, D; C, G: A FINAL DE PARAULA A final de síl·laba, enmig o final de paraula, les consonants oclusives es neutralitzen i sonen totes sordes ( [p], [t], [k] ). Així, doncs, tot i que pronunciem de la mateixa manera el segment destacat d’aquests parells de paraules: Cup—cub

sort—sord

sac—mag

La grafia n’és diferent, ja que a l’hora d’establir els sistemes ortogràfics, les llengües no sols tenen present la fonètica, sinó que també atenen l’etimologia de les paraules.

Per tal d’aclarir quina és la grafia que hem d’emprar en posició final de síl·laba o paraula, cal tenir present les regles següents. 

Després de vocal o diftong tònic

S’escriu la grafia de l’oclusiva sorda (p, t, c), encara que els derivats la porten sonora. Ex: llop--lloba, prat--pradet, abric--abrigar. Algunes paraules (quasi totes cultismes o estrangerismes) acaben en b, d, g, en concordança amb altres llengües: - b Baobab, Carib, esnob, Jacob, Job, adob, aljub, club, cub, tub. - d Bagdad, Belgrad, Conrad, Txad, Alfred, fred, aldehid, Madrid, fluid, sud, i els noms femenins acabats en –etud, -itud. - g Mag, zig-zag, estrateg, reg, tuareg, buldog, grog, pedagog, Hug.

103



Després de vocal àtona o de consonant

S’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats. Ex: pòlip, verd, malalt, ràpid, banc, fang, polipós, verbal, malaltia, ràpida, banquet, fangós. Remarques i excepcions: - Tots els gerundis acaben en –t: cantant, tenint, rebent, anant, perdent, plovent... - També alguns adjectius i substantius que acaben en -ant, -ent, -and, -end: dependent, reverend, sumand. - La primera persona del present de subjuntiu és amb c: aprenc, tinc, malgrat, aprenga, tinga. - Els mots ànec, càrrec, espàrrec, aràbic, malgrat aneguet, carregar, esparreguera...



A final de síl·laba, dins d’un mot, tindrem en compte les combinacions següents:

P Combinació Cap-pc-pt-pn-ps-/ps-

Exemples captar, captivar,capgirar... corrupció, erupció, egipci. baptisme, captar, reptar.. hipnòtic, pneumàtic. eclipsi, copsar, psicosi.

Excepcions cabdal, cabdell. dissabte, dubte, sobte.

T Combinació -tg-tj-tll-tl-tm-tn-ts-/ts -tx-tz-

104

Exemples heretge, metge, viatge. corretja, platja, viatjar. bitlla, butlletí. ametla, espatla. aritmètica, logaritme. cotna, ètnic. lletsó, potser, tsar. cartutxera, reprotxar. dotze, horitzó.

Excepcions

cadmi

Podzol

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

C Combinació -cc-cs-ct-cz-

Exemples

Excepcions

accelerar, accent,succés. dacsa, facsímil, fúcsia. adjectiu, delicte. èczema.

B Combinació AbObSub-bd-

Exemples abdomen, absent. objecte, obtús. subjecte, subjuntiu. molibdé.

Excepcions apte optar, òptic, òptim

D Combinació Ad-

Exemples addició, adjacent, adverbi.

Excepcions Atles, atlàntic, atzur

G Combinació -gd-gg-gm-gn-

105

Exemples amígdala, maragda suggerir, suggestió augmentar, enigma cognom,digne,magne

Excepcions anècdota, sinècdoque acme, drama aràcnid, tècnic.

ACTIVITATS 1. Escriu P, B, T, D, C, G als espais buits: -

El clima noru__és fre__huli__i molt__inhòspi__.

Com que tin__ molta se__ m’entindré benve un refres__

Com te! Vé el comandan__de la presó. Ens donarà un disgus__

Els a__cessos a ca l’Abelar__ els obriran més tra__

Venen del Nord, del Su__ de l’Es__ i de l’Oes__

Ha esta__ declara__ a__te a l’examen.

2. Ompli els buits segons convinga: - Di__

- Pelu__

- Gro__

- Llo__

- Pare__

- Ciu__

- Cria__

- Nebo__

- Arra__

- Du__

- Abri__

- Pra__

- Mu__

- Noveta__

- Poru__

3. Escriu les grafies que corresponga als buits de les paraules següents

106

O__jecció

A__quisició

A__letisme

Escri__tura

Su__marí

Du__tós

Su__delegat

A__judicació

A__zarosa

Su__stitució

Re__te

A__miració

Ca___dellar

Ba__tisme

A__mosfèric

Rece__ció

ACTIVITATS 4. Ompli amb P, T, C, B, D, G els buits de les frases següents -

Alfre__ va anar l’any passa__ al Cari__ i enguany anirà a Bagda__.

Finalment s’instal·larà el clu al su__ de Madri__.

Aquell pedago__ resultà ser un sno__.

S’atorgà el càrre__ de membre hornorifi__ al representan__ àra__.

L’especialita__ d’aquell restauran__ és l’ane__ amb prèsse__s.

L’actitu__ de l’equi__directiu de l’instiu__ va crear una gran inquietu__

En la pare__ del despatx de l’advoca__ hi ha un quadre amb un pra__ ver__ i un sol gro__.

He fet una sol·licitu__ per entrar en el clu__ d’escacs de Madri__.

No compren__ la seua inquietu__. És massa poru__ per a ser bandi__.

Em fa fàsti__ pensar en un àne__ guisa__: Donald era tan dolç!

Tinc l’estómac__ rebolicat des que he vist l’actuació del ma__ fent màgia.

Cre__ que Davi__ no sa__ que té molta sor__. En l’accident quasi es queda ce__, sor__i mu__, però al final s’ha recuperat.

107

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES PRONOMS FEBLES Per a què serveix un pronom? Els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment en el text o hi ha d’aparèixer. Però els pronoms també tenen la funció d’indicar el jo o emissor del text, el tu o receptor del text i la tercera persona: ell, és a dir, la persona que no és ni l’emissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de fer referència a elements fora del text, a les persones del discurs. Que és un pronom personal? Els pronom personals fan referència a la 1ª persona, o persona que parla; a la 2ª persona, o persona que escolta; i a la 3ª persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles. Els pronoms personals febles: què són? Els pronoms feble, també anomenats àtons, no tenen accent gràfic ni prosòdic, es pronuncien units al verb que acompanyen com si es tractara d’una paraula. Van situats immediatament davant o darrere del verb. Presenten diverses formes segons la funció que duen a terme i molts pronoms febles presenten variants segons la seua col·locació respecte del verb i segons que aquest comence o acabe per vocal o consonant. Podem substituir un sintagma nominal, però també un sintagma preposicional, adjectival, adverbial o oracions subordinades completives i de relatiu. Poden fer la funció de complement directe, complement indirecte, atribut, predictiu, complement règim verbal o circumstancial. Quines funcions poden fer? Funció d’atribut, el complement obligatori dels verbs ser, estar o semblar sense el qual la frase és agramatical pronominalitza ho quan l’atribut és un sintagma adjectival, un sintagma preposicional o un sintagma nominal. Funció complement directe, aquest complement directe apareix sense preposició pronominalitza el, la, els, les si és un sintagma nominal definit, en si és un sintagma nominal no definit o un sintagma nominal quantificat, i ho si té forma de frase o de pronom fort neutre (això, açò, allò). Funció complement indirecte, és introduït per la preposició a que sol aparèixer en frases que ja tenen complement directe pronominalitza li si l’antecedent és masculí o femení singular, i els si és masculí o femení plural. Funció de complement de règim verbal, el complement amb preposició amb preposició àtona a, de, en, amb exigit pel verb, pronominalitza en quan la preposició és de i hi quan la preposició és a, en amb. 108

Funció de complement circumstancial, el complement circumstancial de lloc pronominalitza en si va precedit per la preposició de, i hi si va precedit per preposició que no siga de. El complement circumstancial de manera pronominalització hi Funció de predicatiu, es comporta com un atribut respecte del subjecte o del complement directe, i com un complement circumstancial de manera respecte del verb pronominalitza hi. Funciona

Persona

Formes Davant del verb començat per:

Darrere del verb acabat per:

Consonant

Consonat

vocal

EM ENS

M’ ENS

-ME -NOS

‘M ‘NS

ET US

T’ US

-TE -VOS

‘T -US

3ª reflexiu

S’

-SE

‘S

L’

-LO

‘L

ELS

-LOS

‘LS

L’

-LA

LES

-LES

Neutre

-HO

Masculí I femení

-LI

ELS

Complement règim verbal Atribut Complement circumstancial Predictiu

Complement directe Complement règim verbal Complement circumstancial

N’

-NE

‘N

N’

-NE

‘N

Complement 1ª persona directe/ indirecte 2ª persona

Complement directe

Complement 3 indirecte

109

Masculí

Femení

•

Quadre de Pronoms Febles Quadre de combinacions binàries

els

se m’

te’m te m’

us em us m’

dar.

-se’m

-te’m

-vos m’ -us-em

dav.

se’ns

te’ns

us-ens

dar.

-se’ns

-te’ns

-vosens -us-ens

dav.

se’t se t’

dar.

-se’t

dav.

se us

dar.

-se-us

dav.

se’l se l’

me’l me l´

ens el ens l´

te´l te l´

us el us l´

li´l li l´

els el els l´

dar.

-se’l

-me´l

-nos-el ´ns-el

-te´l

-vos-el -us-el

-li´l

-los-el ´ls-el

dav.

se´ls

me´ls

ens els

te´ls

us els

li´ls

els els

dar.

-se´ls

-me´ls

-nos-els ´ns-els

-te´ls

-vos-els -li´ls -us-els

-los-els ´ls-els

dav.

se la se l´

me la me l´

ens la ens l´

te la te l´

us la us l´

li la li l´

els la els l´

dar.

-se-la

-me-la

-nos-la ´ns-la

-te-la

vos-la -us-la

-li-la

-los-la ´ls-la

dav.

se les

me les

ens les

te les

us les

li les

els les

dar.

-se-les

-me-les -nos-les ´ns-les

-te-les

-vos-les -li-les -los-les -us-les ´ls-les

dav.

se li

me li

ens li

te li

us li

dar.

-se-li

-me-li

-nos-li ´ns-li

-te-li

-vos-li -us-li

dav.

s´ho

m´ho

ens ho

t´ho

us ho

li ho

dar.

-s´ho

-m´ho

-nos-ho

-t´ho

-vos-ho

-li-ho

dav. Em

En s

Els

Les

110

ens

se’m

els ho -los ho

les

´ns-ho

‘ls-ho

dav.

se´n se n´

me´n me n´

ens en ens n´

te´n te n´

us en us n´

li´n li n´

Els en Els n’

l’en el n’

La’n La n’

les en les n’

dar.

-se´n

-me´n

-nos-en ´ns-en

-te´n

-vos-en -us-en

-li´n

-los-en ‘ls-en

-l’en

-la’n

-les-en

dav.

s´hi

m´hi

ens hi

t´hi

us hi

li hi

els hi

l’hi

La hi

les hi

n’hi

dar.

-s´hi

-m´hi

-nos-hi ´ns-hi

-t´hi

-vos-hi -us-hi

-li-hi

-los-hi ´ls-hi

-l’hi

-la-hi

-les hi

-n’hi

-us-ho

111

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 1. Substitueix els complements verbals pels pronoms febles corresponents:

112

Explica el conte als xiquets.

Féu la carta per als pares.

Porteu els llibres per als mestres.

Canta les cançons per a ella.

Llegim novel·les als oncles.

Posa el jersei als xiquets.

Farem el dinar per als amics.

Enviaré el quadre als compradors

Va fer un poema per als amics.

Reparteix caramels als companys.

Torna la carpeta als mestres.

Va portar els cotxes per a nosaltres.

Lleva el pitxer de la taula

Va escriure el conte a la caseta.

Va collir taronges per a mi.

Porta eixes coses per a Lluïsa.

Menja pomes a la cuina.

Va escriure el conte sense parar.

Llig la novel·la en l’habitació.

Va tornar del poble ahir.

Va comprar el quadre per a tu.

Porta això a mi.

Es va pensar aquelles històries.

ACTIVITATS 2. Substitueix els complements verbals pels pronoms febles corresponents: -

Va creure en totes les coses.

Va enviar joguets a les amigues.

Escriu-la carta a Joan.

Va cantar els càntics a vosaltres.

Porta pilotes a nosaltres.

Torna prompte de la caseta.

Va entrar les taules al saló.

Escriu la carta a nosaltres.

Va cantar una cançó per a eixe xicon.

No es va recordar d’allò.

Explica llibres a vosaltres.

Trenca els vidres al taulell.

Va llegir el llibre a mi.

3. Completeu els buits de les oracions següents amb el pronom o la combinació que caluga: -

113

Li hem dit que ens deixa el cotxe i no ______________ha volgut deixar. Júlia li ha fet un regal, però tu no_____________has fet cap. Si no has donat la notícia als teus pares, dóna__________, per favor. Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres,___________ heu visitades? Compreu més begudes o no ______________tindrem prou. L hem dit que ens conte la pel·lícula i no_____________viu. El problema que tenen, no saben qui_______________resoldrà. Creia que trobaria Isabel a sa casa , però no_____________he trobada. El rellotge que et va regalar el teu cosí, no____________has posat mai. Voleu portar-nos això?___________portem de seguida. S’ha comprat una pilota però, al seu germà, no_________deixa Qui ha furtat les claus de damunt la taula? Qui haja sigut que_____torne. Si Jaume i Joan ens porten les entrades, ___________pagarem al comptat. Passa’m una miqueta de pa. Ho sent, però no__________queda gens.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 4. Substitueix els complements pels pronoms que calguen: -

La Carme va repartir caramels a les seues amigues. Vam demanar els horaris al conductor. Parlàvem de l’excursió als veïns. Demana les claus al manyà. Vaig parlar de tu a la mare. Penja la llonganissa al rebost. Deixe les eines a aquells hòmens. El capità paga el sou als mariners. Dóna això al xic. Fiqueu els mocadors al calaix. El masover porta pomes a la mestressa. La portera explica als veïns el que ha passat.

5. Ompli els espais buits els pronoms que calguen:

114

Llegia molts llibres però no_______ sabia explicar l’argument.

Demanava allò i si no________ donaves, no_______sorties.

Escrivia la data, però de la població sempre_________descuidava.

Pensava el que havia de dir i com_________ havia de dir.

Mirava el quadre amb tristesa, no __________volia vendre.

Recordeu_________que demà no estaré.

A la Maria, he de telefonar_______per dir______ que he aprovat. No____creurà.

Porta caramels als xiquets i dóna______un a cada un.

Participa______ja veuràs com no______penediràs.

Anem al teatre i quan______ eixim, ja_______ parlarem de tot això.

Passaven pel camí i quan____vaig adonar havien desaparegut.

Ara______vinc, de l’escola, però després_______he de tornar.

De trens______ surten dos cada hora.

ACTIVITATS

6. Substitueix els complements pels pronoms que calguen

115

No begueu més alcohol.

Escriviu a la Maria.

Va llegir contes a les criatures.

Renteu els plats.

Contribueix a la campanya.

Anava amb tu.

El riu va ple.

El gat sembla un conill.

No humilies la nena.

No infles la roda.

El pare clavava un clau a la paret.

Diumenge vam col·locar els llibres.

El mariner mirava aquella mar tan blava.

La Maria collia figues.

Els xiquets escamparen aquelles pedres al jardí.

El professor va explicar allò tan difícil.

El jardiner feia un ram de margarides.

El cuiner coïa mongetes tendres.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 7. Substitueix els complements per pronoms adients:

116

Vaig demanar a l’alcalde que declara zona urbanitzable.

Es va dispara l’escopeta del teu amic.

M’ha comprat el cotxe

Et prohibiran que menges carn.

Acosta’ns la cadira.

Compra’ns vi.

No vol traure-us menjar.

Trau l’agenda de la cartera.

Trau el jersei de l’armari.

Emporteu-vos el vostre germà.

Emporteu-vos menjar.

No vol rebre a vosaltres al despatx.

Compra a ells l’ordinador.

Compra a elles la càmera fotogràfica.

Conta ella això.

Vaig presentar a elles les programacions.

Ha tornat això de la biblioteca.

Direm el que volem en la reunió.

Compra cervesa del supermercat.

Pere estudia molt bé a la Uned.

ACTIVITATS 8.

117

Substitueix aquestes frases per pronoms ternàries de pronoms: -

Al zoo es burlava de les mones.

No et deixes cap got damunt de la taula.

No puc lleva-me, del cor aquesta pena tan gran.

A l’ambulatori, no sabean extirpar-te la piga.

Joana, ingressa’m en altre taló en el banc.

Del bar d’enfront ens portaran els aperitius.

Ja heu posat d'insígnia, a les criatures, a la solapa?

S’ha rentat les mans a la font del pati

No te l’endugues a Madrid.

Tramet-me els documents a casa.

Han arribat tres autobusos més a l’estació.

Quan plores així no et para gens bé.

Ricard, fes una abraçada a cadascun dels invitats.

Van regalar mobles a l’associació.

Tu, encala la pilota a la teulada.

Demà deixa el paraigua al despatx.

Ha tret les seues filles del col·legi de monges.

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dos opcions que trobareu a continuació i escriviu un text d’opinió, amb una extensió de 280 paraules, en què valoreu críticament l’argument que es desprèn de l’enunciat. Per a fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments sòlids i exemples rellevants. a)

“En concret, cada va reciclar una mitjana de 16,7 quilograms de vidre, quantitat que equival a 64 envasos por persona” Idees : Sabeu exactament què és el reciclatge? Recicleu o penseu que no val la pena fer-lo Hi ha consciència en la gent de la importància del reciclatge per al medi ambient?

“En realitat el canvi climàtic és un fenomen ambiental de profundes conseqüències econòmiques i socials que afecta principalment en països del sud, situats en zones menys preparades estructuralment per suportar aquests fenòmens materials.”

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Has anat a la teua oficina de banc perquè has observat que tan passat uns rebuts de compres que tu no has realitzat, després d’esperar 45 minuts per fins t'até un encarregat del banc de males formes, escriu una queixa al banc pel tractament rebut per un empleat de la seua sede.

118

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL Monòleg Fes un monòleg d’uns tres minuts sobre el tema següent. Llegiu la introducció i elegiu les idees que considereu oportunes i, si voleu, afegiu de pròpies.

MÈTODES EDUCATIUS Segons el sociòleg Jordi Collet, les famílies de grups socioeconòmicament elevats intenten crear ambients propicis perquè els fills aprenguen de manera lúdica i sense esforç i, per això,planifiquen activitats, organitzen idees i adquireixen exclusivament jocs educatius. Aquests pares acaben convertint-se en progenitors angoixats de fills amb altes expectatives acadèmiques. Algunes idees: • Pares indulgents. • Experiències educatives. • Sembrar el futur. • La realitat dels fills.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes. COMERÇ DE PROXIMITAT Company 1 L’ajuntament de la teua ciutat s’ha sumat a la iniciativa de fomentar amb incentius fiscals el comerç de proximitat i, d’aquesta manera, retornar als valors de comprar productes locals elaborats a la zona. Com a representant de xicotets comerços, participes en una taula redona en què expresses el teu acord amb la proposta. • • • •

119

Defensa dels productes autòctons. Iniciativa sostenible. Ara el xicotet comerç serà competitiu. Beneficis mediambientals.

Company 2 L’ajuntament de la teua ciutat s’ha sumat a la iniciativa de fomentar amb incentius fiscals el comerç de proximitat i, d’aquesta manera, retornar als valors de comprar productes locals elaborats a la zona. Com a representant de la Cambra de comerç, participes en una taula redona en què expresses que no és una bona idea perquè és discriminatòria. • • • •

120

Menyspreu del comerç i les marques de fora. Lliure mercat i major competència. I si a Europa feren el mateix amb els nostres productes? Diners públics per al sector privat.

TEMA 7 L’ORTOGRAFIA DE LA B/V. ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ. ELS VERBS. LES PERIFRASIS.

121

ÍNDEX UNITAT 7 • Comprensió Oral • Les rafies B/V • Signes de Puntuació • Els Verbs • Principals Verbs Irregulars en Present d’Indicatiu • Principals Verbs Irregulars en Present Subjuntiu - Verbs amb velar sonora - Verbs acabats amb velars sorda - Verbs palatitzats - Altres verbs irregulars • L’Infinitiu - Infinitius dubstosos 1º , 2º, 3º conjugació • Els Participis - Els principals irregulars del participis - Verbs pronominals i no pronominals - Falsos verbs o verbs fantasma • Perífrasis verbals - Perífrasis de probabilitat, d’imminència, ltres perífrasis - Verbs coordinats incorrectament • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral 122

COMPRENSIÓ ORAL La música activa el nostre cervell. La música és una de les expressions artístiques humanes més ubiqües. Per adonar-se compte d’això només cal viatjar en un vagó de tren: algunes persones lligen (diaris, revistes, llibres en paper, ebooks, butlletins informatius, xarxes socials, diaris digitals...), i la majoria porta auriculars que transmeten als seus oïts la seua música preferida. Però la música no només ens entreté perquè un llarg trajecte cap a la feina o de volta a casa se'ns faça una mica més lleuger, la música pot arribar a proporcionar plaer, a emocionar-nos. Quina és la base neural d'aquestes reaccions corporals? L'equip de l'investigador Robert Zatorre, de la McGill University de Montreal, a Canadà, ha examinat a fons aquesta qüestió en un grup de voluntaris i els resultats han resultat ser realment interessants. En un dels estudis, els investigadors van demanar als voluntaris que dugueren a laboratori música que els produís esgarrifances, una reacció habitual davant de certes melodies. Els seues descobriments apunten que aquesta reacció corporal, la de sentir esgarrifances en escoltar música, s'associa amb l'activació de l'anomenada via mesocorticolímbica, un circuit cerebral que desemboca al nucli accumbens (un grup de neurones de l'encèfal), i que s'activa quan els animals ens trobem amb estímuls associats a l'alimentació i la reproducció. A més, els investigadors van comprovar que quan les persones escoltaven música placentera es produïa un increment del neurotransmissor dopamina en el nucli accumbens, el que indica el valor reforçant d'aquest tipus d'estímuls, és a dir, del seu valor com a "premi" que reforça els comportaments de recerca i consum dels mateix. Gaudir la música encaixa nostre cervell. Per acabar, els investigadors van comprovar que a les persones que gaudeixen de la música hi ha una gran unió entre l'activitat de l'escorça auditiva, localitzada en el lòbul temporal del cervell; l'escorça frontal, implicada en processos cognitius; i el nucli accumbens. Mentre que aquells que no gaudeixen molt de la música, aquest encaixament es veu reduït. En resum, segons aquestes investigacions, la música provoca en els nostres cervells reaccions comparables a les quals generen estímuls placentaris i necessaris per a la nostra supervivència com a espècie, com ara el menjar o el sexe. Potser a partir d'ara miraràs d'una altra manera eixe disc de Mozart, Nirvana, Mocedades o Rihanna que tens a la prestatgeria … Carmen Agustí, experta en neurociència d'Òrbita Laika i professora de la Universitat de València

Revista National Geographi (traduït)

123

1. La música pot arribar a... A. proporcionar plaer i emocionar-nos. B. entretindre'ns. C. convertir-se en una droga. 2. Els investigadors van demanar als voluntaris que portaren música que els... A. provocava esgarrifances. B. provocava por. C. provocava avorriment. 3. Quan les persones escolten música plaent no hi ha un increment del neurotransmissor dopamina en el nucli accumbens? A. sí, hi ha un increment del neurotransmissor dopamina en el nucli accumbens. B. no, hi ha un increment del neurotransmissor dopamina en el nucli accumbens. C. no, hi ha un increment del neurotransmissor dopamina en el lòbul temporal del cervell. 4. Les persones que gaudeixen de la música posseeixen un gran encaixament entre... A. l'activitat de l'escorça auditiva i el nucli accumbens. B. l'activitat de l'escorça auditiva i el lòbul temporal del cervell. C. l'activitat de l'escorça auditiva (que es troba en el lòbul temporal del cervell), l'escorça frontal i el nucli accumbens. 5. Aquest estudi ha sigut realitzat per... A. Carmen Agustí, experta en neurociència d'Òrbita Laika i professora de la Universitat de València. B. La McGill University de Montreal, a Canadà. C. L’equip de l'investigador Robert Zatorre, de la McGill University de Montreal, a Canadà.

124

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES GRAFIES B, V Les consonants labials són la b i la v i representen dos fonemes diferents: l’un és bilabial ( b), l’altre labiodental ( v ).

Davant l, r B Darrere m Alternant amb p

Moble, oblidar, obrir, poble. Embenar, ambició Llop: lloba, llobató Cap: cabuda, cabuda

Darrere n Convidar, minvar, envestir V Darrere d Advertiment, canvi Acabaments de l’imperfet d’indicatiu verbs 1ª conjugació. Parlava Parlaves Parlava Parlàvem Parlàveu Parlaven Alternança amb u

Viu—viva, vivència Blau—blava, blavenc Nevar—nevada, nevera Hauré—haver, havia

* Derivats amb prefix circum- circumvolució, circumval·lació * Alguns mots: tramvia, triumvir, circumval·lar. * Les paraules d’una mateixa família lèxica s’escriuen amb la mateixa grafia: Vent—ventar, vendaval, ventall Cavall—cavaller, cavalcar, encavallament.

125

Atenció, però, als anomenats Pseudo-derivats o falsos derivats: paraules relacionades pel que fa al significat, però no pel que fa a l’evolució, raó per la qual tenen grafies diferents

PRIMITIUS

DERIVATS

PSEUDODERIVATS

Avortar

Avortament

Abortivitat

Berruga

Aberrugat

Verrucós

Calb

Calbesa

Calvície

Cervell

Cervelleria

Cerebel

Corb( ocell )

Corbató

Còrvids

Corba

Corbar

Curvatura

Deure

Devia

Dèbit

Escriure

Escrivent

Escriba

Fava

Favera

Fabàcies

Llavi

Llaviejar

Labial

Lliure

Lliurament

Liberal

Moure

Moviment

Mòbil

Núvol

Ennuvolat

Nebulositat

Prova

Provatura

Probable

Preveure

Preverat

Presbiteri

Savi

Saviesa

Saber

ACTIVITATS 1. Ompli els buits de les frases següents amb b/v:

126

L’ad__ocat de la ga__ardina grisa passeja__a a __orrit amunt i a__all.

Per a les postres ser__iren peres en almí__ar, però se’ls o__lidà el licor.

L’automò__il va __olcar en una cor__a quan torna__a de __iscaia.

Aquell xiquet tan desim__olt can__ià en complir els __uit anys.

Lluit__en pro__a que inicià la inaguració del nou a__elló fou la de ja__elina.

El __ou va en__estir Este__e quan esta__a a la porta de la ta__erna.

ACTIVITATS 2. Tradueix les següents paraules: Abajo

Labio

Nube

Vaina

Carabela

Savia

Abeto

Buitre

Trébol

Devanar

Hebilla

Haba

Gabardina

Jabalina

Cascabel

3. Ompli els buits dels textos següents: -

No tro__e enlloc l’esco__illó.

La cirm__al·lació per anar a Còrdo__a està plena de re__olts i, amb tanta cor__, em marejaré i __omitaré.

El partit que es juga__a al pa__elló co__ert era molt a__orrit.

El xiquet porta la ga__ardina bruta perquè s’ha rev__olcat pel fang.

T’hauràs d’espa__ilar si vols conquistar aquella xica tan es__elta.

No té ni un pèl a la cal__a, però la seua calvíe resulta arra__atadorament sexi.

Qui posarà el casca__ell al gat?

A__ans d’arri__ar a l’hospital li van em__enar el braç i li van traure sang de la __ena.

Encara que sé que té una __asta formació i que és molt sa__uda, m’han dit que és molt maleducada i molt __asta, aractèristiques que em__oiren la seua sa__iesa.

Se’m va re__entar la roda del cotxe quan feia un a__ançament en l’auto__ia i gaire__é __olque.

127

Aquest pintalla__is fa gust d’almí__ar.

L’avi mira__a l’a__et boca__adat, quasi li queia la ba__a perquè era un arbre bonic.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ Coma: Indica una pausa menor i cal emprar-la. -

Per a separar elements d’una enumeració,si no hi ha la conjunció i o o.

Davant i darrere d’un incís.

Abans, després, o abans i després, d’un vocatiu.

Per a indicar l’elisió d’un verb.

Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.

Punt: Indica una pausa major i cal emprar-lo. -

Al final d’una frase amb sentit complet.

Al final d’un paràgraf sencer.

Entre les hores i els minuts en indicacions horàries.

No es posa punt a les xifres que indiquen anys.

No se sol posar punt ni en les sigles ni en els símbols ni els acrònims.

Punt i coma: Indica una pausa entre coma i punt. S’usa quan les frases tenen una relació de significat.

Dos punts: Indiquen una certa subordinació del segon element al primer i els usem: -

Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc

Quan volem introduir citacions textuals.

No es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase.

Els parèntesis: S’empren amb les finalitats següents:

128

Incloure un aclariment o un incís dins d‘un enunciat .

Incorporar alguna dada o precisió.

Indicar la forma desenvolupada d’una sigla, i a l’inrevés.

Els claudàtors: Fan una funció molt semblant a la dels parèntesis. Presenten els usos següents: - Introduir un aclariment en un enunciat que va entre parèntesis -

Indicar una omissió o un abreujament en un text citat. En aquest text cas, els claudàtors inclouen punts suspensius.

Afegir una informació complementària inexistent en l’original d’un text, però que facilita la comprensió de la part que se’n transcriu.

El guionet: S’utilitza per a escriure compostos no fusionats (pèl-roig), per a separar paraules a final de línia i per a unir pronoms febles al verb(acaba-la). El guió: És un signe ortogràfic més llarg que el guionet. S’utilitza amb les finalitats següents: - Tancar incisos aclaridors -

Indicar les intervencions dels interlocutors d’un diàleg.

En els textos narratius, per a delimitar els incisos del narrador, a més de les paraules dels personatges.

Les cometes: Són signes ortogràfics dobles. S’utilitzen amb les finalitats següents: - Reproduir una citació o transcripció textual. -

Indicar títols d’articles periodístics, poemes, cançons...

Delimitar la definició d’un mot.

Mostrar que una paraula s’utilitza amb un altre sentit que l’habitual.

ACTIVITATS 1. Puntua el text següent segons calga: Li ho vaig agrair i els dos vam somriure les galtes se li feren més roges i va tossir un parell de vegades amb timidesa per la seua manera d'escriure era quasi segur que havia estudiat amb les mongetes de la caritat li vaig contar a ma mare la visita que els havia fet als meus germans però no li vaig dir com havia reaccionat mon pare ella em digué que no permetien que la visitaren els xiquets llevat d’Arhimu, que ja era més grandeta sovint la visitaren el nostre veí Abd al-Hamid i la seua dona ell ben al contrari no es deixava veure mai

129

ELS VERBS Conjugacions Regulars

TEMPS I MODES

1ª –AR

2ª –RE/-ER

3ª incoatius/ purs -

Infinitiu

Ball-ar

Bat-re / Tém-er

Pat-ir/ Sent-ir

Gerundi

Ball-ant

Bat-ent

Pat-int

Participi

Ball-at

Bat-ut

Pat-it

INDICATIU Present d´indicatiu

(jo) (tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

ball -e -es -a -em -eu -en

bat -  -s - -em -eu -en

Pretèrit imperfet d ´indicatiu

(jo) (tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

ball -ava -aves -ava -àvem -àveu -aven

bat - ia -ies -ia -íem -íeu -ien

pat - ia -ies -ia -íem -íeu -ien

Pretèrit perfet simple simple

(jo) (tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

ball -í -ares -à -àrem -àreu -àren

bat - í -eres -é -érem -éreu -eren

pat - í -ires -í -írem -íreu -iren

Pretèrit perfet perifràstic (=perf. Simple)

(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van + INFINITIU (ballar/batre/témer/patir/sentir)

Pretèrit indefinit

(jo) he, (tu) has, (ell) ha (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Pretèrit Plusquamperfet

(jo) havia, (tu) havies, (ell) havia, (nos.) havíem, (vos.) havíeu, (ells) havien + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Pretèrit anterior

(jo) haguí, (tu) hagueres, (ell) hagué, (nos.) haguérem, (vos.)haguéreu, (ells) hague + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Pretèrit anterior perifràstic

(jo) vaig haver, (tu) vas haver, (ell) va haver, (nos.) vam haver, (vos.) vau haver, (ells) van have

+ PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

130

pat -isc sent - -eixes/ixes -s -eix/-ix - -im -i -iu -i -eixen/ixen -e

Futur Perfet (compost)

(jo) hauré, (tu) hauràs, (ell) haurà, (nos.) haurem, (vos.) haureu, (ells) hauran + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Condicional compost

(jo) hauria, (tu) hauries, (ell) hauria, (nos.) hauríem, (vos.) hauríeu, (ells) haur + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Futur simple (imperfet)

(jo) ballar -é (tu) -às (ell) -à (nos.) -em (vos.) -eu (ells) -an

batr– é -às -à -em -eu -an

Condicional simple

(jo) ballar -ia (tu) -ies (ell) -ia (nos.) -íem (vos.) -íeu (ells) -ien

batr– ia -ies -ia -íem -íeu -ien

temer -é - às -à -em -eu -an temer -ia - ies -ia -íem -íeu -ien

partir - é -às -à -em -eu -an partir - ia -ies -ia -íem -íeu -ien

SUBJUNTIU Present de subjuntiu

(jo) (tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

Pretèrit imperfet de subjuntiu

(jo) (tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

Pretèrit perfet

(jo) haja, (tu) hages, (ell) haja, (nos.) hàgem, (vos.)hàgeu, (ells) hagen + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

Pretèrit plusquamperfet

(jo) haguera/és, (tu) hagueres/esses, (ell) haguera/és, (nos.) haguerem/éssem, (vos.) haguereu/ésseu, (ells) hagueren/essen + PARTICIPI (ballat/batut/temut/patit/sentit)

131

ball -e -es -E -em -eu -en ball –ara/-és -ares/-esses -ara/-és -àrem/-éssem -àreu/-ésseu -aren/-essen

bat - a -es -a -em -eu -en bat – era/-és -eres/-esses -era/-és -érem/-éssem -éreu/-ésseu -eren/-essen

pat –isca -isques -isca -im -iu -isquen

sent -a -e -a -i -i -e

pat – ira/ -ís -ires/ -isses -ira/ -ís -írem/ -íssem -íreu/ -ísseu -iren/-issen

IMPERATIU Imperatiu (present)

(tu) (ell) (nos.) (vos.) (ells)

ball -a -e -em -eu -en

bat - -a -em -eu -en

pat –eix-  sent -isc-a -a -im -i -iu -i -isqu-en -e

PRINCIPALS VERBS IRREGULARS EN PRESENT D'INDICATIU ANAR: vaig, vas, va, anem, aneu, van. CABRE: cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben. CAURE: caic, caus, cau, caiem/caem, caieu/caeu, cauen. DIR: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. ESCRIURE: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen. ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan. FER: faig, fas, fa, fem, feu, fan. HAVER: he, has, ha, hem, heu, han. OBRIR: òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin. OMPLIR: òmplic, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin. PODER: puc, pots, pot, podem, podeu, poden. SABER: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. SER: sóc, ets, és, som, sou, són. TENIR O TINDRE: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen. VENIR O VINDRE: vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen. VEURE: veig, veus, veu, veiem/veem, veieu/veeu, veuen. VIURE: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen. VOLER: vull, vols, vol, volem, voleu, volen. 132

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES PRINCIPALS VERBS IRREGULARS EN PRESENT DE SUBJUNTIU •

Verbs amb velar sonora Acabats en –dre: ATENDRE: atenga, atengues, atenga, atenguem, atengueu, atenguen. Acabats en –ure: CLOURE: cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen. RIURE: riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen. CREURE: crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen. BEURE: bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen. ESCRIURE: escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.

Acabats en –er: CÓRRER: córrega, córregues, córrega, correguem, corregueu, córreguen. CONÉIXER: conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen. PERTÀNYER: pertanga (o pertanya), pertangues, pertanga, pertanguem, pertangueu, pertanguen.

•

Verbs acabats amb velar sorda CRÉIXER: cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen. VIURE: visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen. EIXIR: isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen. MERÉIXER: meresca, meresques, meresca, meresquem, meresqueu, meresquen.

•

Verbs palatitzats ANAR: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen. VEURE: veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen. OIR: oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen.

133

• Altres verbs irregulars PODER: puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen. SER: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen. CAURE: caiga, caigues, caiga, caiguem, caigueu, caiguen. DUR: duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen. VINDRE: vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen. TENIR O TINDRE: tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen. VOLER: vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen. ESTAR: estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen. DIR: diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen. OBRIR: òbriga, òbrigues, òbriga, obriguem, obrigueu, òbriguen. OMPLIR: òmpliga,òmpligues, òmpliga, ompliguem, ompligueu, òmpliguen. FER: faça, faces, faça, fem, feu, facen. CABRE: càpia (o càpiga), càpies, càpia, capiem, capieu, càpien. SABER: sàpia (o sàpiga), sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien.

L’INFINITIU L’infinitiu és una forma no personal del verb, independentment de qualsevol matís temporal, que pot tenir el valor d’un substantiu. Morfològicament no presenta problemes. No obstant això, és convenient tenir en compte que hi ha alguns verbs que en el parlar col·loquial presenten formes d’infinitiu no normatives, cosa que comporta, fins i tot, el risc d’associar-los a una conjugació errònia. Cal recordar que no tots els verbs que en castellà acaben en –ecer tenen un equivalent valencià que acaba en –éixer: Afavorir (i no favorréixer)

Fer-se de dia (i no amanéixer)

Apetir (i no apetéixer)

Florir (i no floréixer)

Compadir (i no compadéixer)

Prevaler (i no prevaléixer)

Encarir (i no encaréixer)

Rejuvenir (i no rejuvenéixer)

Envellir (i no envelléixer)

Resplendir (i no resplendéixer)

Ennegrir(i no ennegréixer)

Romandre (i no permanéixer)

Enrogir (i no enrogéixer)

Perir (i no peréixer)

Emblanquir (i no emblanquéixer)

Pertànyer (i no pertenéixer)

Esdevenir (i no acontéixer)

134

• Infinitius dubtosos de la 1ª conjugació Brandar (i no blandir)

Dissecar (i no disseccionar)

Coalitzar (i no coaligar)

Escampar (i no esparcir)

Concretar (i no concretitzar)

Fecundar (i no fecunditzar)

Connectar (i no connexionar)

Formatar (i no formatejar)

Convulsar (i no convulsionar)

Telefonar (i no telefonar)

Culpar (i no culpabilitzar)

Valorar (i no valoritzar)

• Infinitius dubtosos de la 2ª conjugació

•

Abatre (i no abatir)

Decebre (i no decepcionr)

Admetre (i no admitir)

Discórrer (i no discurrir)

Batre (i no batir)

Esprémer (i no exprimir)

Combatre (i no combatir)

Ocórrer (i no ocurrir)

Concebre (i no concebir)

Ometre (i no omitir)

Concloure (i no concluir)

Percebre (i no percebir)

Concórrer (i no concurrir)

Rebre (i no recibir)

Confondre (i no confundir)

Remetre (i no remetir)

Constrényer (i no constrényer)

Transcriure (i no transcribir)

Infinitius dubtosos de la 3ª conjugació: Abaratir (i no abarratar)

Endarrerir (i no endarrerir)

Endolcir (i no endolçar)

Enfervorir (i no enfervoritzar)

Aclarir (i no aclarar)

Enfondir (i no ahondar)

Acollonir ( i no acollonar)

Engrossir (i no engrossar)

Acolorir (i no colorejar)

Envalentir (i no envalentonar)

Acovardir (i no acovardar)

Espessir (i no espessar)

Agrir (i no agriar)

Estretir (i no estretxar)

Aigualir (i no agriar )

Extradir (i no extraditar)

Amansir (i no amansar)

Fugir (i no fugar-se)

Amortir (i no amortiguar)

Garantir (i no garantitzar)

Arredonir (i no redondejar)

Inserir (i no insertar)

Assaboriri (i no saborejar)

Oferir (i no ofertar)

Atemorir( i no atemoritzar)

Pol·luir(i no pol·lucionar)

Aterrir( i no aterrar)

Reflectir(i no reflectar)

Avergonyir(i no avergonyar)

Reinserir(i no reinsertar)

Col·lidir (i no col·lisionar)

Trair (i no traicionar)

Encolerir (i no encoleritzar)

135

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs regulars que hi ha entre parèntesis: -

Demà els xiquets______________________(BATRE) la nata per als nostres.

Estic segur que la pròxima campanya_______________(DISCÓRRER) millor.

Els terrenys________________(PERTÀNYER) a altre municipi.

L’han____________(DETENIR) mentre dormia.

Està_____________(VIURE)de renda.

Continues___________(DEURE) tants diners com abans.

______________(ATENDRE) que és important el que us conte.

______________(INCLOURE) tu aquest informe.

No vull que___________(PATIR) tant ell.

A qui has dit això, mentre jo___________(DORMIR)?

No m’agrada que tu_____________(PERDRE) diners a les cartes.

Ells _______________(TEIXIR) el vestit mentre tu no fies res.

_____________( ACARICIAR) tu també el gat.

Jo la __________(VEURE) abans que tu.

Tu et burlaves, però em ____________(COURE) tant la ferida!

2. Esmena les incorreccions que trobes a les següents frases:

136

Va transcurrir el dia sense problemes.

Aquestes cadires no et perteneixen.

Les margarides floreixen pel maig.

No vull que m’interrunpesques quan parle.

Li va rebatir tots els arguments.

Sempre que emeteix el radioaficionat, interrumpeix l’emissió.

S’ha comparat un vestit que la favoreix molt.

La crema no s’ha de batir tan fort.

El congrés encara està debatint l’acció.

No admitiran el nou pla.

S’ha fundit la bombeta de llum.

Tots els dissabtes ocurreix la mateixa història.

No has d’infundir por als xiquets.

Els aplaudiments van interumpir l’acte.

No el van incluir en la llista.

3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes

137

Caigué per l’escala no fent-se res.

El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.

El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.

Va menjar massa, fent-li mal i havent-se de ficar al llit.

Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES El PARTICIPI El participi és una forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre. Aquesta forma és especialment important en la flexió verbal per tal com forma part de temps compostos. En els verbs regulars, el participi es forma amb les desinències següents: 1ª Conjugació -at, -ada,-ats, -ades

2ª Conjugació -ut, -uda,-uts, -udes

3ª Conjugació -it, -ida, íts, -ides

• Principals irregularitats del participi Hi ha molts participis irregulars, sobretot en la segona conjugació. Encara que és difícil agruparlos, donen algunes pautes per tractar de recordar-los millor.

•

Segona conjugació

A. Els verbs que acaben en –andre fan el participi acabat en –às. Ex: romandre—romàs. Els verbs que acaben en –endre fan el participi acabat en –és. Ex: aprendre—aprés. Els verbs que acaben en –ondre fan el participi acabat en –ós. Ex: confondre—confós.

Excepció: pondre i derivats: post, compost, respost...

B. Els verbs que acaben en –metre fan el participi en –més. Ex: admetre—admés.

C. Els verbs que acaben en –oldre formen el participi en –olt. Ex: resoldre—resolt. Excepte doldre—dolgut

D. El verb cloure i derivats fan el participi acabat en –clòs: clos, inclòs, exclòs, reclòs...

E. Quan el verb coure significa „sotmetre a l’acció del foc“ el participi és cuit. Tanmateix si vol dir, produir coentor, el participi és cogut.

138

F. Són participis complementaris irregulars: Veure: vist Fer:fet Traure:tret Empényer: empés Dur:dut Estrényer: estret

•

Tercera conjugació

A. Els verbs cobrir i obrir (com també els verbs derivats descobrir, encobrir, recobrir, reobrir, etc) fan el participi acabant en –ert. Ex: cobert, obert, descobert, encobert recobert, reobert. Altres verbs, com sofrir, establir, complir, acomplir, omplir, omplir, etc, poden fer el participi acabat en –ert o en –it: sofrit o sofert, establit o establert, complit o complert, acomplit o acomplert, omplit o omplert. B. Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprès i mort en són els participis respectius.

• Verbs pronominals i no pronominals Els verbs pronominals són aquells que és conjuguen necessàriament amb el pronom reflexiu. Trobem verbs que en valencià pronominalitzem indegudament a causa de la influència de verbs castellans pronominalitzats i, també el cas contrari, és a dir, verbs que en valencià són pronominals i no els pronominalitzem perquè en castellà no ho són.

1. Són verbs no pronominals ALBERGAR • El representant s’albergà en un hotel luxós. • El representat alberga en un hotel luxós. ANAR • S’ha anat de passeig. • Ha anat de passeig.

139

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES CALLAR • Calla’t. • Calla!

• •

CONÉIXER Es coneix el país com si hi haguera nascut. Coneix el país com si hi haguera nascut.

• •

COURE La paella s’ha cuit massa. La paella ha cuit massa.

• •

DEMANAR Si vols el disc, demana-te’l. Si vols el disc, demana’l.

• •

ESTAR No es pronominalitza en el sentit de “romandre en un estat determinat”. Has d’estar-te quiet! Has d’estar quiet.

• •

FER Quan significa “simular” no admet el pronom reflexiu. No et faces el saberut, que ja et coneixem. No faces el saberut, que ja et coneixem.

• •

FUMAR Es fuma sis paquets diaris de tabac negre. Fuma sis paquets diaris de tabac negre.

• •

MARXAR Es va marxar sense acomiadar-se. Va marxar sense acomiadar-se.

140

• •

CAURE Es caigué del cavall perquè estava marejat. Caigué del cavall perquè estava marejat.

• •

OLORAR Jo m’olore que ací algú amaga alguna cosa. Jo olore que ací algú amaga alguna cosa.

• •

OMPLIR Tothom s’omple les butxaques. Tothom omple les butxaques.

• •

PRENDRE No pronominalitza en el sentit de “consumir”. Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja. Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.

• •

QUEDAR Quan significa “tornar-se, esdevir”, no admet el pronom reflexiu. S’ha quedat geperut a causa de l’edat. Ha quedat geperut a causa de l’edat.

• •

RIURE La meua cosina sempre està rient- se. La meua cosina sempre està rient. SABER El meu germà no se sap la lliçó d’història. El meu germà no sap la lliçó d’història.

• •

TÉMER Em tem que enguany no podré estiuejar a la platja. Tem que enguany no podré estuejar a la platja.

• •

2. Són verbs pronominals

• •

DESDEJUNAR-SE Avui no has desdejunat res. Avui no t’has desdejunat res.

141

• •

APRIMAR-SE, ENGREIXAR-SE Enguany has aconseguit aprimar moltíssim. Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

• •

ENTRENAR-SE Els futbolistes han d’entrenar tots els dies. Els futbolistes han d’entrenar-se tots els dies.

• •

PENSAR-SE Exigeix el pronom reflexiu quan significa “creure”. Què penses que volia dir-nos el teu oncle? Què et penses que volia dir-nos el teu oncle?

• Falsos verbs o “verbs fantasma” Verbs incorrectament conjugats en -ionar Incorrecte Correcte Connexionar Col·lisionar Convulsionar Decepcionar Disseccionar Expansionar Explosionar Pol·lucionar Traïcionar

Connectar Col·lidir Convulsar Decebre Dissecar Expandir Explotar Pol·luir Trair

Verbs incorrectament conjugats en -ir Incorrecte Correcte Abatir Admitir Batir Blandir Cambatir Concebir Concluir

142

Abatre Admetre Batre Brandar Combatre Concebre Concórrer

Verbs incorrectament conjugats en –itzar Incorrecte Correcte Atemoritzar Culpabilitzar Concretitzar Enfervoritzar Encoleritzar Fecunditzar Concretitzar Garantitzar Valoritzar/ Ravaloritzar

Atemorir Culpar Concretar Enfervorir Encolerir Fecundar Concretar Garantir Valorar/revalorar

Verbs incorrectament conjugats en –ar Incorrecte Correcte Ablanar Abaratar Aclarar Acovardar Agrandar Agriar Ahondar

Ablanir Abaratir Aclarir Acovardir Engrandir Agrir Enfondir

Concurrir Confundir Constrenyir Discurrir Escurrir Esparcir Exprimir Ocurrir Omitir Percibir Recibir Remitir Transcribir

Concloure Confondre Constrényer Discórrer Escórrer Escampar Esprémer Ocórrer Ometre Percebre Rebre Remetre Transmetre

Verbs incorrectament conjugats en -ar Incorrecte Correcte Formatejar Fugar-se Insertar Ofertar Redondejar Reinsertar Reflexar Saborejar Telefonejar

143

Formatar Fugir Inserir Oferir Arredonir Reinserir Reflectir Assaborir Telefonar

Aiguar Amortiguar Aterrar Atrassar Avergonyar Colorejar Endolçar Engrossar Enturbiar Envalentonar Espessar Estretxar Extraditar

Aigualir Amortir Aterrir Endarrerir Avergonyir Acolorir Endolcir Engrossir Enterbolir Envalentir Espessir Estretir Extradir

Verbs incorrectament conjugats en -éixer Incorrecte Correcte Abastéixer Favoréixer Compadéixer Defalléixer Emmudéixer Empobréixer Enaltéixer Encaréixer Enrogéixer Enraréixer Enriquéixer Acontéixer Estabéixer Estreméixer Floréixer Prevaléixer Permanéixer Resplandéixer

Abastir Afavorir Compadir Defallir Emmudir Empobrir Enaltir Encarir Enrogir Enrarir Enriquir Esdevenir Establir Estremir Florir Prevaler Romandre Resplendir

ACTIVITATS 1. Completa les frases amb la forma de participi del verb entre parèntesi: -

Fa uns minuts que hem_________(REBRE) el teu paquet.

No li guanye mai als escacs, però hui l’he___________(VÉNC ER).

M’ha_______________(RESPONDRE) que no.

Com ha___________(CRÉIXER) el teu fill!

He____________(TÉMER) que vinguera amb tu.

Has _____________(COMETRE) un gran error.

Han ____________(RETENIR) tots els ostes.

Què t’han__________(PROMETRE)?

Per què l’havien__________(DETENIR)?

Es deu haver _____________(DISTRAURE).

2. Completa les frases amb la forma de participi del verb entre parèntesi:

144

No sé perquè has____________(CÓRRER) tant.

Em pensava que ja li havies_____________(ESCRIURE).

Ha__________(TRAURE) un excel·lent.

No han____________(COURE) bé els cigrons.

Els llums s’ha___________(FUNDIR)

Si has__________(VOLER) aclarir els teus dubtes.

Aquesta alumna no l’he___________(ATENDRE) per falta de temps.

He_________(EXTRAURE)les notícies més important.

He__________(ROMANDRE) a casa tot el dia.

No has ___________(ENCENDRE) el foc bé

L’acusada ha estat_________(ABSOLDRE).

L’he___________(VEURE) la pel·lícula.

L’he__________(SABER) el tema.

Les seues paraules m’han ______________(DESPLAURE).

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES PERÍFRASIS VERBALS Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal. Dels dos verbs que constitueixen el conjunt el primer té un càracter auxiliar i, per tant, perd el significat originari que tenia quan funcionava com a independent; el segon funciona com a verb principal i és el portador del significat bàsic que volem expressar, va sempre en infinitiu, gerundi o participi.

• Perífrasis d’Obligació Les usem quan volem expressar l’acció del verb com una obligació. a)

Obligació personal: Haver+ de+ infinitiu Ex: He d’anar al metge. Caldre +que + subjuntiu Ex: cal que mengem amb poca sal.

Obligació impersonal: Haver-se +de + infinitiu Ex: s’ha de menjar amb poca sal. Caldre +infinitiu Ex: Cal menjar amb poca sal.

També podem expressar l’obligació amb la construcció ser menester/necessari + infinitiu o ser necessari/menester + verb conjugat. Ex: és necessari rentar/ que rentes els plats.

ATENCIÓ Tenir que, ser precís i haver-hi que (sentit impersonal) són incorrectes com a formes d’obligació.

Tampoc és normativa la perífrasi deure+ infinitiu per a expressar obligació: has d’anar a treballar (i no deus anar a treballar).

145

•

Perífrasis de Probabilitat

Utilitzem aquest tipus de perífrasi quan no estem segurs que l’opinió que formulem respon a la realitat. Deure + infinitiu Ex: Deuen ser les set.

Altres expressions que denoten probabilitat són l’adverbi probablement, i la locució adverbial és probable. ATENCIÓ És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu. Deuen estar de viatge (i no deuen d’estar de viatge)

També ha d’evitar-se l’ús del futur per a expressar la probabilitat en el present i l’ús del condicional per a expressar la probabilitat en el passat. Hem d’usar respectivament la perífrasi de probabilitat en present i passat. Ex: Ja deu ser l’hora (i no ja serà l’hora). Qui va cridar devia ser amic teu (i no qui va cridar seria amic teu). Tampoc és correcte l’ús d’igual com a adverbi de probabilitat.

• Perífrasis d’Imminència Les usem per a expressar la imminència o el futur immediat. Estar a punt de + infinitiu Ex: està a punt d’eixir. Estar per + infinitiu Ex: Aquest pis està per llogar. Anar a + infinitiu Ex: Quan heu entrat li anava a telefonar.

146

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Altres perífrasis A banda de les perífrasis anteriors, cal tindre en compte també les següents:

“Anar+infinitiu” La construcció “anar+infinitiu” és correcta quan no és una perífrasi; és a dir, quan el verb anar conserva el sentit de “desplaçar-se o traslladar-se físicament d’un lloc a un altre”: Han tocat a la porta, aniré a veure qui és. També és correcta si indica disposició a fer una cosa en passat, perquè ja no té sentir de futur imminent (més bé indica conat, intent, temptativa): Quan anava a marcar el primer número va sonar el telèfon. Però no és recomanable si indica imminència o futur immediat: Vaig a contar-te què m’ha passat! Podem solucionar el problema si usem el verb en present o en futur, sovint introduït per un adverbi de temps (ara, de seguida): Ara et conte/ a una cosa que m0ha passat. També es considera incorrecta l’expressió *anem a veure, calc del castellà vamos a ver, expressió que es pot substituir per la forma vegem: vegem què passa! Esta perífrasi és correcta. Indica progressió de l’acció expressada pel verb: la direcció de l’escola de persones adultes sempre va demanant locals nous.

“Vindre a +infinitiu” La construcció “vindre a +infinitiu” no es considera adequada per a expressar un valor d’aproximació: L’equip fotogràfic deu costar dos mil euros. (i no *l’equip fotogràfic vindrà a costar dos mil euros). Però sí que podem usar “vindre+infinitiu” si el verb vindre manté el senti original de desplaçar-se d’un lloc a un altre: vindre a arreplegar el cotxe demà mateix.

147

“Vindre +infinitiu” Les perífrasis construïdes amb “vindre + gerundi” o “vindre + participi”són incorrectes. Els arguments que es van repetint/ es repeteixen. (i no * els arguments que es vénen repetint). No hem de confondre la perífrasi “vindre + gerundi”amb construccions en què el verb vindre dignifica literalment “desplaçar-se cap al lloc on és la persona que parla” i en què el gerundi –que fa d'adverbi- expressa la manera com es duu a terme l’acció verbal. Els manifestants vénen cridant consignes pel carrer.

“Estar + gerundi” La perífrasi “estar+ gerundi” només és correcta quan volem expressar “continuïtat, reiteració” o “acció duradora”, i no verb en present, com es fa sovint incorrectament. Quan no té este valor, és preferible no usar la perifrasi i posar el verb en present: la mestra viu en una casa de l’ajuntament.

Altres perífrasis i estructures considerades incorrectes són les següents: INCORRECTES

EXEMPLES INCORRECTES

EXEMPLES CORRECTES

Acabar per

Al final, va acabar per cedir

Al final va cedir

Ser de + infinitiu

És d’estranyar que aprove

Cal suposar que aprove

De + infinitiu(condicional) Soltar-se a

D’haver-ho sabut t’ho hauria dit El xiquet s’ha soltat a parlar

Si ho haguera sabut t’ho hauria dit El xiquet s’ha llançat a parlar

Ser precís

És precís que vingues

Cal que vingues

Seguir + gerundi

Segueixen arribant pasteres

Continuen arribant pasteres

Portar + gerundi

Porta dos anys exercint el càrrec

Fa dos anys que exercís el càrrec

Igual +verb

Igual ho farà ell

Potser/tal vegada/tal volta ho farà ell

148

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Verbs coordinats incorrectament No es correcte enllaçar dos verbs de classe diferent (transitiu, intransitiu, de règim, etc) que regixen el mateix complement. Per regla general cal separar els verbs i usar un pronom per a referir-se al complement del segon verb: Veig una cosa i en parle. (i no veig i parle d'una cosa) Van escoltar la petició i hi van accedir (i no van escoltar i accedir a la petició) Vos animem a gaudir d’un ampli ventall de possibilitats i a participar-hi. ( i no vos animem a gaudir i practicar d’un ampli ventall de possibilitats). Però es consideren correctes les construccions pujar i baixar (del tren, de l’autobús); anar i tornar (a peu, del restaurant; anar i vindre(d’un lloc); entrar i eixir (de casa)

ACTIVITATS 1. Esmena, si cal, les següents perífrasis

149

Quan va morir tindria 80 anys.

Té que fer molt de fred perquè el vidre està gelat.

Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.

Deus d’estalviar molt, si vols comprar-te una casa.

Us vaig a dir el que va a passar.

És precís que vages tan prompte com pugues.

Si ve Pere digues-li que devia haver tingut abans de les 3.

El govern va a publicar un decret.

Hi ha que posar-se d’acord sobre el tema.

ACTIVITATS 2. Tradueix les següents perífrasis -

¿Qué hora es? Serán las ocho?

Probablemente llegarán por la tarde.

No sé que le pasa, será que està enfermo.

Serían las nueve cuando llegó.

Tal vez venga mañana.

Estarás muy contento con el resultado del examen

La gente lleva abrigo. Debe de hacer frio.

Seria muy rica porque se compró una casa en el centro.

3. Llig aquest text i subratlla totes les perífrasis d’obligació que hi trobes: Sense arribar a l’extrem de ser un enòleg, la cultura social exigeix entendre un mínim de vins. Si vosté només beu cervesa i ha d’oferir un sopar de compromís, assessore’s per un expert. Així i tot és imprescindible que tinga aquestes bases. La temperatura en què cada vi assoleix la plenitud d’aroma i de gust varia segons els tipus. Els vins negres se serveixen a la temperatura ambient del menjador i no han de ser conservats en bodegues i els rosats se serveixen molt freds. El xampany ha d’estar fred, però no exageradament. El vi negre necessita ser “airejat” abans de servir-lo. Com a mínim, un vi negre ha d’haver estat destapat una o dues hores abans de ser consumit. Les ampolles de vi i de xampany s’han de guardar ajagudes, no dretes. Amb la sopa no s’ha prendre cap altre vi que no siga xerés o, en tot cas, un de blanc molt sec que no siga d’agulla. Les carns de caça i la roja en general han d’anar acompanyades de vins amb més cos. El xampany (que el normal és que siga brut) se serveix amb el plat principal, encara que és millor que primer se servesca una copa de vi).

150

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 4.

Escriu correctament aquestes frases: -

Tinc que eixir a comprar el diari.

Era precís que hi anàrem.

Tenen que visitar l’exposició.

Deuen de tenir molta pressa.

Deu de fer fred al carrer.

Vaig a fer el sopar.

Què vas a dir-li quan el veges?.

Demà deveu venir a les sis en punt.

5. Esmena les perífrasis incorrectes

151

Tinc que sortir a comprar el diari perquè ja ha d’haver arribat

Avui tens de fer això i no deus tardar a acaber-ho

S’ha acabat la gasolina i devem empényer el cotxe

Vaig a deixar-vos-ho tot preparat. Així, no caldreu moure-vos

Ell, cal presentar els deures aquesta vesprada. Per a això no haurà vingut.

No trobe Pere enlloc. Se n’haurà anat a sa casa.

Hi ha que posar-se d’acord.

Els vassalls tingueren que inclinar-se davant del senyor.

No va ser precís que els molestàrem.

La comissió va a reunir-se demà perquè té que prendre una desició molt important

Després de suar tant deus de dutxar-te.

152

No hi ha que patir tant.

Com que fa fred tindrem que encendre el foc

Després de tant esforç hi ha que descansar

No tindríem que fer això d’aquesta maner

Tenies que haver-los vist.

Hi ha que pagar per avançat

Vaig tindre que esperar-me una hora

I tu, tens que vindre o tens que quedar-te?

COMPRENSIÓ ESCRITA Després de llegir l’editorial del diari Ara de les guarderies, escriviu un text per a la secció de cartes del director al diari en el qual expresseu que no esteu d’acord amb el que es diu en l’editorial. El vostre text ha de tindre com a mínim 280 paraules.

Escoles de bressol: una realitat preocupant Com expliquem avui al diari, està comprovat estadísticament que, amb un nivell socioeconòmic idèntic, els infants que han passat per l’escola bressol treuen molt més bona nota a les proves PISA quan són més grans que els que s’han quedat a casa de petits. En realitat, des de Maria Montessori el moviment de renovació pedagògica de fa més d’un segle, del qual ell va ser un pilar, saben que l’atenció als més petits és crucial per al seu futur desenvolupament, tant des del punt de vista emocional com en el de les habilitats intel·lectuals o artístiques. Paradoxalment, aquest ensenyament abans de l’ensenyament regla és clau per al futur dels joves. Si en aquesta edat tan tendrà reben els estímuls adequats en un entorn de socialització, tindran el camí de la seva formació de primer nivell i un reconeixement social molt superior del que reben. I les famílies i l'administració haurien de preocupar-se’n dedicar a aquest moment inicial de l’escolarització, com a mínim, tanta atenció, esforços i recursos com a aquests com a les etapes posteriors. Por desgracia, no és el cas. La situació és preocupant. Des del curs curs 2010-2011, els preus de les escoles bressol publiques s’han disparat per la reducció dels recursos aportats pel Govern. Si el 2009-2010 la Generalitat finançava amb 1.875euros cada plaça, cosa que representava un terç del total (els altres dos terços se’ls repartien ajuntaments i famílies), en el curs 2012-2013 l’aportació governamentalment ja només era de 875 euros (és a dir, una quarta part del total; una altra quarta part anava a càrrec de l’administració municipal i els pares es feien càrrec del 50% del preu). Naturalment, aquelles famílies que no tenen plaça en un centre públic paguen encara més. Però el més greu és que cada cop menys infants catalans tenen l’oportunitat, clau per al seu futur, d’anar a l’escola bressol: el curs 2012-2013 va caure un 9% la demanda de places, quan la baixada demogràfica va ser del 3%. D’aquí uns anys veurem com indefectiblement Baixa el nivell educatiu. És urgent prendre mesures per corregir un pas enrere ran rellevant com aquest. “Escoles bressol;una realitat important·,Ara, 19-9--2014”

153

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Sou l’alcalde d’una ciutat i heu de fer el discurs inaugural de la fira de la vostra ciutat. Es tracta d’una fira de renom internacional que reunix moltes activitats de diferents classe, com ara la fira del motor o la fira d’artesania. Heu de tindre en compte que a la inauguració acudiran polítics importants i altres autoritats, a més del públic general.

154

ASSABENTA’T QUÈ PUBLICA I ET DIRÉ QUI ÉS Experts en Internet adverteixen que l’ofensa a l’honor de les persones, empreses o entitats és objecte de delecte i que cal anar amb compte a no ofendre a través de les xarxes. Recomanen, doncs,comptar fins a deu abans de publicar un missatge, ja que es pot pedre la faena. Hi ha empreses que contracten treballadors no sols pel currículum, sinó també pel que han publicat en Internet. Algunes idees: • Seleccionar la informació abans de compartir-la? •

L’abast de la informació publicada en Internet.

•

Riscos existents.

•

Llibertat d’expressió.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

NUDISME Company 1 L’ajuntament ha rebut una proposta ciutadana que compta amb el suport de 15000 firmes perquè una platja del municipi siga destinada per als usuaris nudistes. Com a representant del consistori, assisteixes a la reunió que ha convocat l’alcaldia per tractar el tema. Tu hi estàs absolutament a favor.

155

•

Més ingressos econòmics per al municipi.

•

Les minories també compten.

•

Municipi obert a totes les preferències.

•

Un dret ciutadà per satisfer.

Company 2 L’ajuntament ha rebut una proposta ciutadana que compta amb un suport de 15.000 firmes perquè una platja del municipi siga destinada per als usuaris nudistes. Com a representant del consistori, assisteixes a la reunió que ha convocat l’alcaldia per tractar el tema. Tu hi estàs absolutament en contra.

156

•

Ús minoritari i excloent.

•

Cal evitar la majoria.

•

Pràctica mai vista per part del veïns.

•

L’ajuntament ha d’evitar polèmiques innecessàries.

TEMA 8 LES GRAFIES G/J, TG/TJ, TX, IG, IX, X. ELS PRONOMS RELATIUS. LA COMPOSICIÓ. LES ONOMATOPEIES. ELS INTERROGATIUS.

157

ÍNDEX UNITAT 8 • Comprensió Oral • Les grafies G/J, TJ/TG • Les grafies IG, TX, X/IX • Pronoms Relatius • La Composició - La Composició Culta - Altres compostos - El nom de les paraules compostes • Onomatopeies - Onomatopeies referides als sons dels animals • Els Interrogatius • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

158

COMPRENSIÓ ORAL Formigues talladores de fulles - Atta sexdens. Diverses famílies d'insectes, entre les quals es troben les formigues, els tèrmits, les abelles o els escarabats, cultivant fongs com la seua principal font d'aliment. Les formigues de la subtribu Attini porten uns 50 milions d'anys especialitzades en aquesta funció. Conegudes per tallar herbes i fulles, portar-les als nius de les seues colònies i cultivar fongs en elles, es tracta d'una de les espècies més exitoses del món en aquest ofici, i ben s'han guanyat el sobrenom de formigues grangeres. Les obreres d'aquestes espècies s'alimenten de la saba que agafen directament al tallar les fulles i talls de diferents tipus de plantes. Mentrestant, els fongs cultivats són utilitzats per alimentar les larves. Per a això es valen de bacteris com les dels gèneres Pseudonocardia i Streptomyces que utilitzen com a peons per a la producció de metabòlits que protegeixen els seus apreciats cultius. Els estudis semblen indicar que les formigues Attine es van originar com una única espècie en un lloc concret de l'Amazones fa 50 milions d'anys. Des d’eixe moment s'han diversificat i evolucionat en 200 espècies diferents que s'han estés les seues pràctiques agrícoles per tota Amèrica Central i del Sud. A canvi de menjar, els bacteris mantinguts per les formigues en aquestes granges produeixen xicotetes molècules que controlen als fongs patògens que poden donar al trast amb la seua producció, com és el cas dels micròfons paràsits del gènere Escovopsis. Els últims estudis respecte a aquestes molècules protectores havien trobat grans diferències entre aquelles trobades en diferents regions, el que fins al moment suggeria que la història evolutiva d'aquests metabòlits antifúngics estava molt fragmentada i limitada geogràficament. Lluita contra els paràsits. Monica T. Pupo i Jon Clardy, autors principals d'un estudi que es publica aquesta setmana a la revista ACS Central Science sota el títol "Specialized metabolites Reveal Evolutionary History and Geographic Dispersion of a Multilateral Symbiosis", volien indagar en les raons d'aquestes diferències i al mateix temps esbrinar si en investigacions anteriors s'havia passat per alt algun metabòlit bacterià antifúngic amb una distribució més àmplia i comuna. Va ser d'aquesta manera que en una revisió de la literatura científica van trobar un estudi relatiu a la distribució de bacteris en els formiguers de múltiples ubicacions geogràfiques a Brasil en què van descobrir que quasi dos terços de les ceps de Pseudonocardia eren productores d'un potent agent antifúngic. En honor a les formigues que el produeixen anomenaren a aquest attinimicina; el primer metabòlit antifúngic especialitzat amb una àmplia distribució geogràfica i produït pels bacteris associat a les formigues. Després d'analitzar el compost amb més detall, Pupo i Clardy, respectivament de les universitats de Sao Paulo i Harvard, van trobar que la attinimicina es va mostrar segura per al cultiu de fongs, ja que inhibia el creixement de paràsits fúngics. No obstant això, a diferència de molts antibiòtics, això només es produïa en absència de ferro. En experiments posteriors, els autors també van poder comprovar que la attinimicina també va resultar eficaç per combatre les infeccions per Candida albicans. Candida albicans és un fong habitual en la microbiota dels tractes respiratori, gastrointestinal i genitourinal, però que en certes condicions pot adquirir patogenicitat i convertir-se en un problema per a la salut donant lloc a diverses afeccions intestinals, epidèrmiques o vaginals.

159

En els seus experiments, els científics van demostrar en ratolins que el metabòlit obtingut del cultiu de les formigues podia atacar Candida albicans d'una manera tan eficaç com els tractaments antimicòtics d'ús clínic en l'actualitat que contenen azol, que el converteix en un possible candidat a fàrmac, de moment, per a aquesta afecció. "La determinació del mecanisme d'acció de la attinimicina requerirà més estudis" segons els autors, "però la seua demostrada capacitat in vivo per reduir la càrrega fúngica en els mamífers, així com en teràpies d'ús clínic, podrien justificar aquestes investigacions", conclouen els autors. Revista National Geographic España (traduït)

1. Les formigues talladores de herbes i fulles pertànyer a la subtribu... A. Attini. B. Escovopsis. C. Pseudonocardia i Streptomyces. 2. En experiments posteriors es va comprovar que la attinimicina; el primer metabolito antifúngico va resultar eficaç per combatre... A. les afeccions intestinals, epidèrmiques o vaginals. B. les infeccions per Candida albicans. C. les infeccions respiratòries, gastrointestinals i genitourinaris. 3. Les formigues Attine es van originar... A. fa 200 milions d'anys i amb el temps han diversificat i evolucionat en 50 espècies diferents. B. fa 50 mil anys i amb el temps 'han diversificat i evolucionat en 200 espècies diferents. C. fa 50 milions d'anys i amb el temps 'han diversificat i evolucionat en 200 espècies diferents. 4. Les formigues obreres s’alimenten de... A. fongs cultivats. B. fongs cultivats, mentre que les larves s’alimenten de la saba de les fulles i talls tallats. C. la saba que agafen al tallar les fulles i talls dels diferents tipus de plantes. 5. Pupo i Clardy van trobar que la attinimicina es va mostrar segura per al cultiu de fongs? A. no, ja que no es va mostrar segura per al cultiu de fongs. B. si, ja que no inhibia el creixement de paràsits fúngics. C. si, ja que inhibia el creixement de paràsits fúngics.

160

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES GRAFIES G/J, TJ/TG

Posició

Exemples J

Davant A, O, U: jardí, joglar, julivert

Davant E, I: gelea, girafa

Excepcions

Inicial Noms hebreus: Jesús, Jerusalem, Jeremies.

Entre vocals J

Davant A, O, U Batejar, rojos, ajuda

Davant E, I Agència, agilitat

Majestat i derivats

Medial TJ Davant les vocals A, O, U Sutja, desitjar, platja TG Davant les vocals E, I Jutge, formatge, platges

Entre consonant i vocals J Davant A, O, U Enjogassat, conjunt, menjador Medial G Davant E, I Àngel, enginyer

161

Els aplecs –jecc, -ject Injecció, adjectiu



Tenim alguns aspectes que cal matissar, quan escrivim TJ/TG, intervocàlica:

en posició

- atge: regatge, salvatge, paratge. - etge: fetge, metge, setge. -otge: rellotge, ferotge. - utge: jutge, sutge. També escrivim amb TJ/TG els verbs: desitjar, enutjar, espitjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar, viatjar. •

I les paraules: llotja, fotja, botja, calitja, mitjà, mitja, lletja, petja, natja, platja i sutja.

LA GRAFIA IG En posició final Darrere de les vocals A, E, O, U derivats: maig, fuig, safareig, puig.

tenim –IG: si té J/G, TJ/TG en els

LA GRAFIA TX • • •

Enmig de mot, sempre entre vocals: cotxe, motxilla, pitxer. A final de mot, darrere de vocal, quan els derivats tenen tx: despatx, capritx, sandvitx Excepcionalment, en posició inicial en manlleus: Txecoslovac.

LES GRAFIES X/ IX El so palatal fricatiu sord s’escriu X, IX En totes aquestes paraules apareix una mateixa consonant: la palatal fricativa sorda. Amb independència que hi ha alguns dialectes en què no es pronuncia la i del grup ix l’ortografia d’aquesta consonant resulta ben senzilla: la vocal -x solament si la vocal que precedeix el so és una i: òbviament, no es duplica la i en una paraula com ixen-, i x en els altres casos. Tot i que molts dialectes es pronuncia la palatal fricativa sonora davant del fonema (no importa si es grafia c, qu o q), mai no escrivim x per a aquest so, sinó que posem s: peix, però pescador, nàixer, però nascut; però visqueren;

162

A principi de mot: xocolata, xalet Entre consonant i vocal: carxofa, ganxo A final de mot: Elx, Barx

A principi de mot (uns quants en són topònims): Xàbia, Xeraco, Xixona Després de i o de u (formen o no diftong) enmig de mot o a final de mot: Xiprer, xarop, xifra, xemeneia.

També la X pot representar els sons següents: Entre vocals: boxa, luxe Entre vocal i consonant: excés, excel·lent A final de mot: apèndix, fix, prefix Darrere de ex- seguit de vocal (amb h o sense): Èxode, examen, exercici, exhalar, hexàgon.

És interessant de remarcar que segons zones i paraules, hi ha persones que pronuncien la i del dígraf IX, mentre que altres –la major part- ho fan amb so únic.

Després de I i U diftongada: guix, bixest Entre vocals: caixa, conéixer En posició final: peix, coix.

Col·loquialment, la X pren so alveolar sord [ s ] en certes paraules començades per ex-: excursió, exculpar. Però s’escriuen amb S no amb X, els mots següents: espolsar, esplanada, esprémer, espectacle, estrany, estranger, estrényer.

163

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 1. Completa amb totes les grafies estudiades en aquest tema: -

Han rebut__at el pro__ecte del__endre d’Eu__eni, encara que presentava molts avanta__es.

El sub__ecte d’aquesta frase té un substantiu i un ad__ectiu.

__esús i __eremies seran massa__istes i a__udaran la __ent que __eurà davant seu en una __iteraa relaxar-se.

No em puc ima__inar una ima__e més lle__a ni pi__or que un me__e boti__ós i __eperudet amb un fe__e a les mans.

He viat__at per tot Europa, però mai he trepit__at sòl e__ipci.

Li han posat una in__ecció en la na__a amb una __eringa __egant.

El millor que pots fer és desi__ar que Joan no s’enu__e.

Ets un capri__ós i aquest capri__ no té’l pense consentir perquè sé que si pu__es a la roda que __ira et mare__aràs.

Enmig de tot aquell des__ va__ sentir un mar__ que em va fer ima__inar que desapare__eria d’aquest món sense que__ar-se.

164

Els habitants de la República __eca són __ecs.

Totes les fi__es han costat 5 euros i esca__, no calla usar un __ec bancari.

A la cartu__ era no hi ha cap cart__.

El bate__ de Meri__ell serà Diumen__e.

El ra__ d’aquella font m’ha esqui__at.

Desi__em que el bo__í tinga pietat.

ACTIVITATS 2. Completa aquestes paraules amb X, TX, IG: __ica

__ina

lle__

__ec

ro__

va__

plan__

__apa

du__a

despa__

bo__í

bro__a

__iula

ma__

man__a

__ec(banc)

3. Fes un derivat acabat en –atge dels mots següents: -

Muntar

- Pillar

Veí

Sol

- Guiar

Herba

- Aterrar

Embenar

- Aprendre

Ploma

- Cor

- Magatzem

4. Ompli els buits amb g, j, tg, tj, segons calga:

165

El __eroglífic era molt complicat, però el pi__or era que hi havia poca llum.

Els geranis del carrer de la Llo__a eren ro__os com la sang.

El __enovés és un poble de la comarca de la Costera. Ho sé perquè he via__at molt.

La meua __erman __enoveva men__a de tot, però el que més desi__a és el fe__e torrat.

Els __imnastes assa__en prop del meu gara__e.

Vi__eleu les barques, que ve mal ora__e.

Tot __ust va entrar, va manar desallo__ar la sala.

Les fonts ja no ra__en i no n’ompliràs ni mi__a cantimplora.

Em mare__e molt sovint, i això em fa cora__e, perquè no puc fer el via__e.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS PRONOMS RELATIUS Els pronoms relatius són unes partícules que es caracteritzen per poder subordinar una oració a una altra. A més, substitueixen un element, anomenat antecedent, ja esmentat en la primera oració.

Els pronoms relatius són els següents: FORMES Que

Què

Qui

USOS

EXEMPLES

És el més usat (mai amb preposició), i es

És fàcil copsar la realitat que ens

refereix a persones i coses.

envolta.

Va precedit de preposició (a, amb, de, en,

Són models en què s’emmirallen els

per, per a) i es refereix a coses.

joves.

Pot anar precedit de preposició (=què) i

Els menys culpables són els qui la

es refereix a persones.

pateixen.

Utilitzades en registres formals i sempre

Es un equip contra el qual és difícil

darrere

guanyar.

locucions

preposicions

preposicions,

tòniques,

gerundis

infinitius. Poden substituir: El qual La qual

a) Que en oracions adjectives.

Els quals Les quals

b) Què sempre.

L’hindú i la seua filla, que eixien per la porta ho van veure tot= l’hindú i la seua filla, els quals eixien per la porta ho van veure tot. Deixa’m els llibres de què parles= deixa’m els llibres dels quals parles.

c) Qui precedit de preposició.

La xica de qui parla no està Deixa’m els llibres dels quals parles.

Precedits de la preposició de equivalen al

És un niño cuyo ingenio sorprende= és

relatiu possessiu castellà cuyo, al francés

un xiquet, l’enginy del qual sorprén.

don’t o a l’anglés whose.

166

És un relatiu adverbial amb funció de

El lloc on treballe és gran.

complement circumstancial de lloc que

El lloc en què treballe és gran.

equival a “en què, a què, en el qual...”

El lloc en el qual treballe és gran.

La qual cosa

Equivalen al castellà lo que, lo cual. Es

Va fallar el penal en l’últim moment,

Cosa que

refereixen a tota una oració o antecedent.

per la qual cosa van perdre el partit.

Fet que

global. La fórmula la qual cosa pot anar

i anàlegs

amb preposició. Només són correctes quan es poden

Pots fer aquell treball o el que

El que, la que,

substituir per aquell que i variants sense

vulgues(= aquell que vulgues.

els que, les que

cap modificació del sentit.

Mira el que fas(=allò que fas).

i açò que, això

que, allò que

incorrecta,

construcció

prep+

excepte

art+que

quan

és

puguem

substituir l’article per aquell que i variants sense cap modificació del sentit.

ACTIVITATS 1. Completa les frases següents amb la forma del relatiu QUE, QUI, QUÈ, ON.

167

La notícia de _________parlàvem era molt interessant.

L’escultura ______ vas comprar era molt moderna.

La xica de________parles és astronauta.

El llibre a ______et refereixes no m’ha agradat.

L’aigua______beus té molts nitrats.

Els alumnes_____estudien aprovaran.

La casa_____vius és molt lluny.

La secretària a ______l’informe és la meua germana.

L’empresa_____treballes és als afores.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 2.

Esmena si cal les següents frase: -

Has d’escoltar el que et diuen.

Les persones en les que confiava m’han traït.

Aquest projecte és molt semblant al que han present ells.

L’empresa en la que treballava ha tancat.

Tots els que desitgen venir, que ho diguen.

Pots venir amb el tren que ix a les 2.

L’autobús amb el que he vingut anava molt de pressa.

Els discos pels que vas pagar tant no eren bons.

Són xafarderies a les que no has de fer cas.

L’home del que parlàvem acaba d’arribar

3. Ompliu els buits de les frases següents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal,d’altres elements: -

168

És un tema______ hem de parlar. Vaig tornar a veure el pescater_____ havíem comprat el llobarro. Aquestes són les coses______ la gent no pot suportar-te. Deixa’m veure el treball_______vas aprovar l’assignatura. Els ciclistes_______arriben mitja hora més tard estaran desqualificats. Un gran nombre de ciutadans no confia en els partits parlamentaris ni tampoc en ___________són extraparlamentaris. A l’estat de Califòrnia és ___________vam veure óssos salvatges. Volia recuperar la part de l’herència________havia renunciat. Desconec les raons________ha dimitit. _________ ha dit això és un pocavergonya. El moment_______es va decidir el partit va ser la primera part. La botiga_______m’he comprat el meu germà són herència delmeu avi. El país ______hem visitar enguany és totalment diferent_______ vam visitar l’any passat. Aquells xics________anaves, no els conec.

ACTIVITATS 4. Tradueix aquests frases:

169

Lo que descubrió fue tan alucinante que ya no para en casa ni para dormir.

La bolsa con la que vino fue la misma que se utilizó en el atraco del kiosco.

Es un impertinente, lo que ha supuesto más problemas que alegrías.

Tus zapatos y los que vimos en la tienda se parecen en todo menos en el precio.

La moto con la que has venido és más cutre que una bicicleta sin ruedas.

Los alumnos cuyos jerseys sean de color rojo tendrán un punto más en la nota final.

Haz lo que te dé la gana, pero no me incordies.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA COMPOSICIÓ La composició és el procediment de formació de paraules noves a base de combinar dos o més mots, els quals, independentment , tenen un significat propi. Així, si adjuntem el nom panxa i l’adjectiu panxacontent; si unim el verb torcar i el nom boca obtenim el nom torcaboques. Les paraules formades per composició s’anomenen paraules compostes o compostos. Classificació: Les possibilitats de combinació de paraules són moltes. Fixeu-vos en les més freqüents: FORMEN

NOM

ADJECTIU

VERB

EXEMPLES

NOM + NOM NOM + CONJUNCIÓ + NOM NOM + PREPOSICIÓ + NOM ADJECTIU + NOM NOM + ADJECTIU QUANTITATIU + NOM VERB + NOM VERB + CONJUNCIÓ + VERB

Aiguaneu Allioli Cul-de-sac Altaveu Aiguamoll Centpeus Torcamans Vistiplau

ADJECTIU + ADJECTIU NOM + ADJECTIU NOM + PARTICIPI ADJECTIU + PARTICIPI ADVERBI + ADJECTIU ADVERBI + PARTICIPI

Agredolç Camallarg Palplantat Nouvingut Malsà Benvolgut

NOM + VERB ADJECTIU + VERB ADVERBI + VERB

Colltòrcer Migpartir Maldormir

La flexió dels noms i adjectius formants per composició es marca a final de paraula: torcaboques, benvolguts, para-sols. Recordeu l’escriptura del guionet en els compostos (normalment porten guionet els compostos en què la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s, x) Malva-rosa, Para-sol, Escura-xemeneies.

170

• La composició culta Una classe especial de composició és l’anomenada composició culta o sàvia, en què els elements que s’ajunten són mots del grec clàssic i del llatí. Les paraules que en resulten s’anomenen compostos cultes o recompostos; per exemple: microscopi, és una paraula formada pel grec micro “petit” i scopi “visió”. Esta classe de compostos és molt abundant en el vocabulari especialitzat, sobretot en disciplines científiques de llarga tradició, com ara l’anatomia o la química: telèfon, radiofonia. Les classes de compostos cultes són les següents: ORIGEN GREC + LLATÍ LLATÍ + LLATÍ GREC + LLATÍ LLATÍ + GREC

EXEMPLES Atmosfera Plurilingüe Radiografia Lumbàlgia

• Altres compostos Cal recordar que també on paraules compostes, com s’ha vist en l’apartat del guionet, els anomenats compostos sintagmàtics o sinàptics CATEGORIA NOM + NOM NOM + CONJUNCIÓ + NOM NOM + PREPOSICIÓ + NOM NOM + PREPOSICIÓ + INFINITIU NOM + ADJECTIU NUMERAL + NOM ADJECTIU + NOM ADJECTIU + ADJECTIU ADJECTIU + PREPOSICIÓ+NOM/ INFINITIU

EXEMPLE Ciutat dormitori Moris i cristians Braç de gitano Ulleres de nadar Clau anglesa Primera mà Verd poma Blau fosc Bo de menjar

Dels compostos sintagmàtics n’hi ha uns quants que s’han format a partir de manlleus: terrenys dolents (bad-lands), pluja d’idees (brainstorming), seguiment per ràdio (radio-tracking).

171

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • El nombre en les paraules compostes Respecte a la formació del plural de les paraules compostos, cal considerar a) Quan els dos elements estan soldats o bé van units amb un guionet,, és la segona forma la que adopta la marca de plural: centpeus, ferrocarrils, italo-germàniques, pit-rojos. b) Quan els dos elements són dos noms que s’escriuen separats i el segon modifica el primer, és la primera forma la que adopta la marca de plural i la segona queda invariable: ciutats dormitori, decrets llei, vagons restaurants. c) Quan els dos elements s’escriuen separats i un d’ells és nom i l’altre adjectiu, els dos adopten la marca de plural que els siga pròpia: guàrdies civils, baixos relleus.

ACTIVITATS 1. Poseu al costat de cada definició la paraula composta equivalent. Bocamoll, caganiu, trencaclosques, bocabadat, espiadimonis, espanyaportes, calfaplanxes, penya-segat, apagallums esquenadret.

172

El fill més menut és diu:

Gandul:

Objecte per a apagar ciris:

Que diu fàcilment allò que caldria callar:

Lladre de cases:

Parotet:

Llar de foc petita:

Joc de peces de plàstic, fusta o cartró per a construir una figura, dibuix, etc:

Escarpament:

Sorprés:

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES ONOMATOPEIES Per onomatopeia s’entén la imitació d’un so natural o la paraula que resulta de la imitació d’una veu animal o un soroll, per exemple, mèu, el cret d’un gat (miolar). Quan quan diem crac o xiu-xiu fem sons que ens recorden sorolls, sons d’objectius o crits animals. Les paraules creades a través d’aquest procediment són excepcionals perquè són les úniques en què la relació amb el referent no és arbitrària, sinó motivada: hi ha un motiu perquè el significat siga com és, i no d’una altra manera. Alguns lingüistes són de l’opció que l’onomatopeia ha sigut la primitiva font de producció de paraules en totes les llengües.

Les paraules d’origen onomatopeic poden provindre de:

Sons que fan els

Aaa (badallar), atxim, atxem (esternut), bla-bla (xarrar), fff (bufar),

éssers humans.

bufetejar), ggg(dormir), glup (engolir), ha-ha-ha (riure), mmm (agradar), nyam,-nyam (mastegar), pffff (manifestar menypreu), xit (demanar silenci).

Sons de la

Bub-bub (el gos), mèu (gat), piu-piu (ocells), els xipolleigs d’una massa

naturalesa i dels

líquida), pam, pim, pum (escopeta), plaf (caure a terra).

animals.

Sons d’aparells,

Bang (pistola), bum (explosió), clic (màquina de fotografiar), gluc-gluc,

màquines, etc.

gluc-gluc (sorroll que fa l’aigua al bullir), plam (colp a la porta), ring (so de telèfon), tílin-tílin (campaneta), uu (sirena).

173

• Onomatopeies referides als sons dels animals Hi ha bastants onomatopeies referides als crits o sorolls animals. Així, si l’ovella fa be es diu que bela i si pollet fa piu-piu es diu que pila. Altres verbs derivats d’un mot onomatopeic són cloquejar, miolar, belar, raucar. Les onomatopeies, tot i que tenen el mateix origen natural,solen variar segons les llengües. Així, en anglés es diu que el gos fa bow-wow, en francés fa oua, oua, en japonés wan-wan...

ANIMALS Abella (altres insectes Ànec, oca Ase Be, cabra, ovella Bou, vaca Ocell Ocells de nit Cavall, egua Colom, tórtora Conill, rata Gallina Gat Gos, llop, rabosa Granota, gripau Grill Lleó, tigre Perdiu Porc Serp

174

SO QUE FA Zzz, Zum-zum Quac-quac, nyec-nyec I-ha, haaic Be Bu, buu Piu-piu Uu-uu, xut Hii, iii Parrup-parrup Iii Coc-coc, cloc-cloc Mèu, marrameu Bub-bub auu Rac-rac, rec-rec Cri-cri Brah, graa Glop-glop, xau xau Gr-gr, onk-onk Sss

VERB DERIVAT Bonir, bugonar, brunzir Xipollar, nyequejar Bramar Belar, esbiegar Mugir, bramar,bramular Refilar, trinar Esgaripar, esgaldinyar Renillar, eguinar, aïnar Parrupar, parrupejar, marrucar Esgüellar Cloquejar, escatainar Miolar, roncar Bordar o lladrar Raucar Xerricar Rugir Correntejar Grunyir Xiular

ACTIVITATS 1. Completeu les frases següents amb les onomatopeies corresponents. Cling, dlist-flast, crac, catric-catrac, nyigo-nyigo, xup-xup, zum-zum, plaf -

El veí estudia violí i es passa el dia fent___________________.

El líquid de la cassola al foc feia_________________ mentres bullia.

Els telers anaven fent________________.

Fart de sentir el _______________del mosquit vaig encendre el llum i ___________________s’acabà!

175

Heu sentit el________________de la pota de la taula?

I, sense més ni més,_______________li va amollar dos galtades?

La copa, en caure es va trencar amb un ________cristal·lí.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS INTERROGATIUS Els interrogatius s’usen per a: • Preguntar directament : Quin gos has comprat?, Què vols? Quan tornaràs? •

Preguntar indirectament: No sé què has fet; diu que qui és; no sé com fer-ho...

•

En frases exclamatives i admiratives: Quants cotxes!; quin guirigai!...

Els interrogatius són els següents:

PRONOMS

ADJECTIUS

ADVERBIS

Què

= quina cosa

Què és? què vols?

Qui

= quina persona

Digues qui és

Persona/cosa

Quin tens? A quina van?

Qui, quina Quins, quines Quant, quanta Quants, quantes

Quants en saps? Quantes en vols?

Quin, quina Quins, quines

Quina casa! A quins rius anem

Persones/coses

Quant, quanta Quants, quantes On Quan Com

Quants doso tens? Quanta pedra! = a quin lloc = en quin moment = de quina manera

On vas? Quan tornaràs? Com aniràs?

Remarques: •

En les exclamacions, davant d’adjectius i d’adverbis, s’escriu que sense accent:. Que gran s’ha fet! Que, sense accent, també pot introduir interrogacions: que vols un café?

•

La forma quant sol anar seguida de la preposició de: quant de pa menjarà.

176

•

ACTIVITATS 1. Escriu l’interrogatiu que calga: -

Quant vindràs?

- Que persona més amorfa!

Quin ha vingut?

- Qui llibre més avorrit!

Qui ha vingut?

- Que bella ciutat!

Que cotxe vols?

- Què dius?

Quan val l’invent?

- No sé a què programa vols dur-me

A quina vigilanta li toca?

- Que lletra més ben feta!

Què ha trencat la porta?

- Quins gossos més negres!

Quant de vidre?

- Què gran és ser jove!

No sé com m’estimes tant

- Quant pardal!

2. Escriu l’interrogatiu que li corresponga:

177

___________has pensa?

____________aniràs a la presentació.

__________tens?

__________passa?

_________em convidarà a dinar.

Vull saber________ resultat té la jugada.

A__________he de perseguir?

_______de totes les col·legues et sembla més interessant?

________t’ha eixit l’examen?

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dos opcions que trobareu a continuació. a) Heu rebut un correu electrònic d’una revista de viatges en el qual vos demanen que escriviu un article d’opinió sobre si cal promoure el turisme rural a la Comunitat Valenciana. La redacció ha de tindre 280 paraules. Algunes idees: • No només existeix el turisme de mar i platja. • Al turisme de mar i platja no li cal promoció. • Ara el que és moda és el turisme gastronòmic. • Hi ha pobles d’interior molt bonics i que ofereixen moltes activitats per a famílies.

b) Llegiu el text següent i feu-ne una traducció. Las mujeres trans indígenas que han encontrado un refugio en las plantaciones de café de Colombia. En las profundidades de las exuberantes montañas verdes del Eje Cafetero, la región occidental de Colombia llena de plantaciones de café, un singular grupo de mujeres trabaja en los campos. Cuando estas trabajadoras indígenas emberá acaban su jornada, vuelven a sus residencias. Allí , se maquillan, se ponen joyas y ropa tradicionalmente de mujer que coinciden con su verdadera identidad de genero. Como estas mujeres son transgénero, no son aceptadas en sus propias comunidades. Suelen ser castigadas o las obligan a abandonar sus aldeas, aunque tengan familia e hijos. Pero en estas plantaciones de café, las mujeres dicen sentirse reconocidas por quienes son. Un periódico colombiano con Lena Mucha, fotógrafa de Berlín que también ha estudiado antropología social, con la idea de hacer una historia sobre las mujeres. “Ya había trabajado antes con comunidades indígenas pero nunca había oído hablar de este tema y me pareció muy interesante”, afirma Mucha. Cuando investigo a las mujeres trans de Colombia, encontró muy poca información -apenas un par de artículos cortos escritos sobre elles- y no había ninguna organización sin ánimo de lucro organización internacional que las defendiera.

178

“Es algo totalmente nuevo hasta para las organizaciones que trabajan con comunidades indígenas”, afirma. Se dispuso a encontrar a estas mujeres y a contar sus historias, y recorrió la región en moto mientras las buscaba. Al principio fue difícil, por su relativo aislamiento y su tendencia a ir de plantación en plantación, buscando Trabajo donde pudieran encontrar-lo. “Se que ser transgénero en Colombia es bastante duro”, afirma Mucha. “Es un país muy conservador. La ¨concienciación LGTBQ es algo que va apareciendo poco a poco y en las grandes ciudades como Bogotá. En las aldeas y comunidades indígenas lo ven como una enfermedad procedente del hombre blanco. No entienden cómo puede pasar esto ni que es algo normal”. Las plantaciones de café son una vía de escape para estas mujeres trans indígenas. Trabajan en los campos durante el día y pueden venirse como quieran en su tiempo libres in castigos ni acaso. Mucha explica que los agricultores dicen que les gusta contratar a las mujeres porque no se quejan. Son Fuentes, trabajadoras y contratarlas no es caro, ya que la mayoría gana unos 100.000 pesos colombianos a la semana, equivalentes a unos 30 euros. La mayoría de esas mujeres procede de regiones directamente circundantes a las plantaciones o de departamentos vecinos. Este Trabajo suele ser el único que pueden encontrar y en las plantaciones tienen residencias básicas y comida. National geographic, 13.04,2018

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Us haveu graduat en Dret fa un parell de mesos i busque treball. Hui mirant un portal d’Internet heu trobat una oferta de treball per fer unes pràctiques a un Bufet. Escriviu una carta per optar a l’oferta de treball.

179

MIRACLES INFORMÀTICS L’actriu Imma cuesta, després d’haver-se fet una sessió fotogràfica per a un diari, ha denunciat, a través d’Internet, els retocs de photoshop que ha patit. L’actriu assegura que se sent indignada i , per això, considera que cal reflexionar sobre els cànons de bellesa vigents. Algunes Idees: • Imposicions estètiques necessàries o prescindibles. • Salut i belles: bé per dins, be per fora. • A la recerca de la bellesa perduda. • La imatge i l’èxit social i laboral.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

EL GRAN CASINO

Company 1 L’ajuntament de la teua ciutat pretén acceptar una oferta d’un empresari nord-americà que vol construir en terrenys de titularitat pública una gran zona d’oci amb casinos i sales de joc. A més, el propietari demana avantatges legals com a condició per a la instal·lació del projecte. Com a representant del grup del govern municipal, defenses la viabilitat del projecte. • • • • 180

Creació de milers de llocs de treball. Cal atraure inversions. Revitalització del sector turístic. Una promoció immillorable de la ciutat.

Company 2 L’ajuntament de la teua ciutat pretén acceptar una oferta d’un empresari nord-americà que vol construir en terrenys de titularitat pública una gran zona d’oci amb casinos i sales de joc. A més, el propietari demana avantatges legals com a condició per a la instal·lació del projecte. Com a representant del grup de l’oposició, critiques la inviabilitat del projecte. • • • •

181

Els terrenys públics per a equipaments públics. Treballadors amb precarietat laboral. Model de turisme poc ètic i moral. Les lleis: iguals per a tothom.

TEMA 9 LES GRAFIES L, Ll, L·L i M, N. L’ONOMÀSTICA. L’ADVERBI. ELS CONNECTORS. LES PREPOSICIONS.

182

ÍNDEX UNITAT 9 • Comprensió Oral • Les grafies L, LL, L·L • Les grafies M, N • L’onomàstica • L’adverbi • Els connectors • Les preposicions - La preposició “A“ davant del complement directe - Canvi i caiguda de preposicions - La preposició “amb“ - La preposició “de“ - La preposició “com a“ - Les preposicions “fins a“ i “fins“ - Les preposicions “per“ i “per a“ - Les preposicions “cap“ i “cap a“ - La preposició “sense“ - Les preposicions “sota“ i “davall“ - Coordinació de dos preposicions • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral 183

COMPRENSIÓ ORAL Els sorprenents beneficis de practicar ioga. Comprendre el mecanisme pel qual determinades postures corporals influeixen en els nostres estats psicològics és complex, però un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Londres (el Regne Unit), la Universitat de Ciències Socials i Humanitats de Poznan (Polònia) i l'Institut Universitari de Lisboa (Portugal) ha aconseguit extraure els nombrosos beneficis per a la salut que aporta la pràctica del ioga. Els experts van comparar l'efecte de les postures de tadasana, urdhva hastasana i garudasana ioga, descobrint que realitzant dues postures senzilles de ioga durant dos minuts va provocar en els voluntaris una millora dels sentiments subjectius d'energia i autoestima en comparació amb el grup de control (independentment dels seus nivells inicials d'autoestima i satisfacció). Darrere d'aquest impuls d'energia podria estar una associació amb el funcionament del nervi vague, el més llarg del sistema nerviós autònom responsable del funcionament inconscient del cos com la respiració, la circulació i la digestió. En les últimes dècades el número de persones que practiquen ioga ha augmentat exponencialment, sobretot a Occident. I és que ja existeixen múltiples evidències científiques que assenyalen els efectes positius del ioga: El ioga alleuja el dolor crònic: Ajuda a controlar la malaltia arterial coronària, l'asma, la diabetis, el limfoma i el càncer de mama. El ioga ajuda a les persones que pateixen de problemes de salut mental, com a depressió, ansietat, trastorn obsessivocompulsiu, trastorn d'estrés posttraumàtic i esquizofrènia. El ioga millora el benestar psicològic de persones sanes, incrementant la satisfacció amb la vida i l'autoestima, i reduint l'estrés i l'ansietat. El ioga redueix la fatiga i atorga, al seu torn, una sensació d'augment de l'energia. Com afecten les postures del ioga al cos? Segons els autors, aquests efectes poden estar relacionats amb un mecanisme comú: el funcionament del nervi vague que connecta el cervell amb el cos. Des del tronc cerebral, el nervi vague connecta els músculs facials, el cor, els pulmons, el tracte digestiu, els renyons i els òrgans reproductius. És responsable de la regulació neural de les parts del cos necessàries per a la comunicació: la laringe, els ulls, els oïts internes i els músculs facials involucrats en les expressions vocals i no vocals. També regula el nostre comportament, perquè el seu bon funcionament ens permet estar tranquils, relaxats i segurs en relació amb els demés. Afortunadament també és recíproc: sentir-se tranquil, relaxat i sociable també estimula el nervi vague. 'Els nostres descobriments suggerixen que fins i tot una pràctica curta de postures de ioga pot afectar positivament al nervi vague, fent-nos sentir més satisfets i feliços', conclouen els autors.

Revista Muy Interesante (traduït)

184

1. Segons els experts que postures de ioga provoquen una millora dels sentiments subjectius d'energia i autoestima entre els voluntaris? A. pada hastasana i ananda balasana. B. tadasana, urdhva hastasana i garudasana ioga. C. bhujangasana, del fardatxo i el dofí. 2. Investigacions científiques assenyalen que practicar ioga ajuda a... A. reduir l’estrés. B. pujar el nivell d'autoestima i satisfacció. C. alleuja el dolor crònic, a les persones que pateixen de problemes de salut mental, millora el benestar psicològic i redueix la fatiga. 3. En les últimes dècades el número de persones que practiquen ioga ha augmentat molt a... A. occident. B. occident i orient. C. orient. 4. El nervi vague no connecta els músculs facials, el cor, els pulmons, el tracte digestiu, els renyons i els òrgans reproductius? A. no, el nervi vague connecta els músculs facials, el cor, els pulmons, el tracte digestiu, els renyons i els òrgans reproductius. B. no, el nervi vague connecta els músculs facials, el tracte digestiu i els òrgans reproductius. C. sí, el nervi vague no connecta els músculs facials, el cor, els pulmons, el tracte digestiu, els renyons i els òrgans reproductius. 5. Els descobriments suggereixen que realitzar una pràctica de ioga curta pot afectar... A. positivament al nostre comportament. B. negativament al nervi vague. C. positivament al nervi vague, fent-nos sentir més satisfets i feliços.

185

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES GRAFIES L, LL, L·L Si aquests són s’anomenen laterals és perquè l’aire passa pels espais que queden als dos costats de la llengua. Hi ha dos fonemes laterals: Alveolar

L L·L

Alumini, liberal, total. Al·lèrgia, col·legi, pàl·lida.

Palatal

Llum, porcellana, cavall.

Ni la consonant lateral, alveolar L, ni la palatal LL presenten cap problema posició. La resta de grafies tant alveolars –L·L, T·L- com palatals –TLL- s’anomenen geminades i es pronuncien duplicant, o allargant, la darrera consonant del dígraf i, per tant, sense pronunciar la T. Els mots que en llatí començaven per l, generalment són pronunciats amb so palatal (ll). Per exemple: Lupu>llop: LEPORE>llebre.

En alguns casos, però, paral·lelament a la paraula d’evolució popular (amb Ll-inicial) en tenim una altra d’origen culte que, com en llatí, comença amb L-. Cal tenir-ho ben present i no paralitzar la inicial d’aquests mots. Fixeu-vos en les parelles següents: Lluna. Llavi. Lletra. Lloc. Llegir. Llengua. Llibertat. Llet. Llavor. Llac. Llec. Llàgrima.

Lunar. Labial. Local. Local. Lectura. Lingüística. Liberal. Lacti. Labor. Lacustre. Laic. Lacrimal.

Recordeu, igualment, la grafia de les paraules següents: laberint, làmina, lepra, lícit, línia, lineal, lira, litre, lògic lacre, lamentar, laringe, larva, lasciu, latent, lateral, latifundi, liceu, licor.

186

•

Ortografia de la L·L

En un gran nombre de cultismes presos del llatí, sobretot els que comencen per: Al·l: Al·ludir, al·literació, al·legoria, al·luvió, etc.. Il·l: Il·lusió, il·lés, il·lús, il·legítim, etc.. Cal·l: Cal·ligrafia, cal·ligrama, etc.. Col·l: Col·legi, col·locar, col·lidir, etc.. Gual·l: Gal·lés, Gal·la, etc.. Mil·l: Mil·lenari, mil·lèsima, etc.. Sil·l: Sil·logisme, síl·laba, etc..

En paraules acabades en: -el·la: Mortadel·la, novel·la, ombrel·la, etc.. -el·lar: Rebel·lar-se, estel·lar, interpel·lar, etc.. -el·lir: Expel·lir, repel·lir, compel·lir, etc.. -il·la: Goril·la, clorofil·la, vil·la, etc.. -il·lar: Cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, etc.. Alguns noms propis (d’origen grec o llatí): Apol·lo, Aquil·les, Brussel·les, Gàl·lia, Compostel·la, Marcel·la, Camil·la, Ciril·li, Avel·lí, etc.. En paraules cultes que tenen un altre molt relacionat, d’evolució popular, amb ll: metàl·lic (metall), axil·lar, (aixella), cerebel·lós (cervell), ampul·lós (ampolla), al·liaci (all), pel·lícula (pell), novel·la (novell), etc.. En algunes altres paraules com: anul·lar, apel·lar, bèl·lic, cal·ligrafia, corol·la, el·lipse, excel·lent, fal·lus, goril·la, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lació, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, pol·len, pol·lució, rebel·lia, satèl·lit, sol·licitar, tranquil·litat, etc..

187

ACTIVITATS 1. Ompli els buits amb L, LL, L·L, TL, TLL on calga: -

La destí__eria es va vendre per un mi__ió de dòlars.

La gua__la és la protagonista de la nove__a.

Van insta__ar una te__a metà__ica perquè no entraren libè__ules.

L’assistència al co__oqui sobre els satè__its fou anu__ada de manera i__òlogica.

Els co__egues del nove__ista fan bona ca__igrafia.

El pa__sso insta__ava el re__otge amb la motxi__a a les espa__es.

La i__uminació de la circumva__cació és molt pà__ida.

Ho so__ucionava amb una a__egoria més aviat repe__ent.

L’e__ogi de la tranqui__itat és l’obsessió d’Ave__í.

El cerve__ i el cerebe__ poden provocar a__ucinacions.

Les __ínies para__e__es corruptes té barrots d’a__ucinacions.

Han fet una pe__ícula bè__ica al co__egi.

Un mi__ímetre és la mi__èsima part d’un metre.

El bi__et a Brusse__es me’l durà Marce__a.

Quan cremen la pa__a hi ha po__ució en l’aire.

Les ame__es fan gust mèta__ic.

La pupi__a la té de color verd, com la clorofi__a.

2. Ompli els buits amb L, L·L: -

Un vio__once__ista s’ha insta__at a la vi__a que hi ha al carrer del co__egi.

Els inte__ectuals del país s’han rebe__at i han ce__ebrat una reunió i__egal per parlar tranqui__ament de la situació po__ítica.

He so__icitat una co__ecció de pe__ícules re__ioses que em fan molta i__usió.

S’ha d’anu__ar l’antiga insta__ació e__èctrica i fer-ne una para__e__ per poder i__luminar la sa__a.

188

Després de la co__isó, tenia les pupis__es di__atades i estava mòlt pà__id.

En veure l’exce__ent ca__igrafia d’aquell nove__ista vaig a__ucinar.

És i__ògic que anu__en totes les mesures per evitar la po__ució.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES GRAFIES M, N Els fonemes nasals són aquells que en ser pronunciats una part de l’aire ix per la cavitat bucal i la resta pel nas. Bilabials (m), alveolars (n).

M Davant b

ambre, cambra, rambla/

Excepcions Canberra, Istanbul

Davant p

company, ampli/

Derivats de BEN...benparlat

Davant m

immaculada, emmalaltir

Derivats de TAN...tanmateix Derivats de gran...granment Derivats de EN... enmig

Davant f

simfonia, amfiteatre

Els prefixos Con- conferència EN- enfrontar IN- infermer I les paraules: fanfàrria, fanfarró

ATENCIÓ a les paraules: Somnàmbul, somni, gimnàs i els seus derivats. I també als grups cultes:

-Mpc-: Assumpció, redempció, exempció. -Mpt-: Assumpte, compte, símptoma, temptar, presumpte, i derivats. Observeu que els aplecs cultes –MPT- i –MPC-, en què la P és muda generalment, van exclusivament en posició intervocàlica.

189

N Davant consonants diferents de B, P, M, F: tancar, rondalla, conte, concurs Davant de V: convit, invent

Excepcions Comte, somrís, premsa Samsó, somni, femta Els derivats de CIRCUM: i les paraules tramvia i triumvirat

A les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la 1ª conjugació: cantava, jugava, menjava...

ATENCIÓ a l’escriptura –i a la pronúncia- de les paraules pneumàtic i mnemotècnic; i també a les poques que presenten M en posició final com: Adam, Jerusalem, Caïm, Betlem, Benicàssim...

ACTIVITATS 1. Ompli els buits amb M, N, MP

190

El més de nove__bre ca__viaré el cotxe.

És i__mens el valor del seu i__vent.

Ja fa te__s que es vol co__prar un ti__bal.

El seu i__permeable és d’una qualitat i__millorable.

Els ca___s de blat eren al costat de la carretera.

Aquella qüestió tan i__portant va ser el tema de la co__versa.

Té molta e__veja del teu premi i diu qu és i__merescut.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES L’ONOMÀSTICA És una branca de la lexicografia que estudia els noms propis en general. Sol classificar-se en: L’antroponímia. La toponímia. La bionímia.

L’antroponímia,els noms que s’apliquen a les persones poden tindre la consideració de nom oficial (nom de pila) i el de nom no oficial (el nom de casa o pseudònim). Els cognoms era en principi un nom de llinatge o família que comença a posar-lo al costat del nom de pila a partir del segle XIV. En ocasions trobem casos que tenim oficis que apareixen en valencià i en castellà (ferrer, herrero) encara que poden vindre de llocs com d’un lloc, carrer, lloc de naixement, etc..

Els noms, malnoms, i renoms s’usen – especialment en el món rural i en poblacions menudes- per tal d’identificar persones del mateix nom i passen de generació en generació.

Forma i traducció dels antropònims. La tendència actual és la de respectar els noms originals, sense efectuar traduccions o adaptacions, però en alguns casos si s’aconsella traduir com:

191

Sants.

Papes.

Dinasties.

Emperadors i monarques.

Personatges històrics, filòsofs, autors literaris, o artístics.

Personatges literaris, religiosos i mitològics.

La toponímia, és una branca de l’onomàstica que estudia els noms de lloc (accidents geogràfics, partides, carrers, nuclis de població, etc) a través de la documentació escrita i de la pronúncia oral per un ús correcte.

Tenim: Topònims preromans: Altea, Gandia... Topònims llatins: Borriana,Oriola,Meliana... Mossarabismes: Campelló, Puçol, Xeraco... Topònims germànics: Catadeu, Godella... Topònims àrabs: Albalat, Benifaió, Sueca...

192

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES L’ADVERBI L’adverbi és la paraula que funciona bàsicament com a modificar del verb i, en menor freqüència, de l’adjectiu i, fins i tot, d’un altre adverbi. Són paraules invariables, però encara que no posseeixen flexió, de vegades van acompanyats d’una o més paraules : les locucions adverbials.

• Classificació

De lloc

De temps

De manera

De quantitat

D’ordre De dubte

D’afirmació De negació

193

ADVERBIS aquí, ací, allí, lluny, prop, enlloc, entremig, endins, amunt, avall, ençà, enllà, onsevulga, dalt, baix, davant, darrere, endavant, endarrere, on ara, avui, demà, ahir, anit, aviat, tard, abans, llavors, sempre, sovint, mai, ja, adés, adesiara, aleshores

LOCUCIONS ADVERBIALS pertot arreu, al capdamunt, al capdavall, al voltant, a la vora, a banda, dalt de tot, a l’entorn, al mig, a la dreta, a l’esquerra, al davant...

bé, millor, pitjor, així, com ensems, debades, tranquil·lament,( i tots els formats amb la terminació –ment a la formació adjectival femenina)

a cegues, a poc a poc, a les palpentes, a l’engròs, a la menuda, en orri, de bat a bat, de gom a gom, a tort i a dret, al cap i a la fi, de gairell, fil per renda, sense solta ni volta, si fa no fa, en un tres i no res... si més no, almenys, un poc, abans de tot, una mica, no molt, pel cap alt, gens ni mica, a muntó, un grapat, bona cosa de... abans de res, en primer lloc,... tal vegada, tal volta, si de cas, si per cas, potser sí potser no, a la millor... fins i tot, així, mateix, de veres, de veritat, sens dubte, de debó... no gens, de cap manera, en ma vida, en absolut...

només, sols, gairebé, quasi, almenys, una mica, molt, gens, força, més, tant, tan, a més, menys, mig, un poc primer, abans, després Potser Sí, també, àdhuc, fins, prou, igualment No, tampoc, ni

de seguida, tot seguit, cap al tard a poqueta nit, a altres hores de la nit, una vegada, despús-ahir, mai més...

• Remarques ADVERBIS Mal/ malament Bé/ben Mentre/ mentrestant Dalt/amunt Baix/avall

Adés Com/com a

Sobretot/ sobretot

Només/ No més

Enlloc/ En lloc

Potser/ Pot ser

194

OBSERVACIONS

EXEMPLES

Mal—davant del verb Malament—després del verb

L’examen estava molt mal fet L’examen estava malament.

Ben—davant del verb Bé –darrere del verb Mentre—valor conjuntiu Mentrestant—valor adverbial

El camí estava ben indicat El camí s’havia indicat bé Mentre tu et dutxes, jo faré el sopar Jo vaig estudiar durant 5 anys, tu mentrestant no feres res. Viu dalt de l’edició.

Dalt/amunt—tenen sentit de sentit Amunt/avall—tenen sentit de direcció Indica un moment molt pròxim a l’actual Com—introdueix una comparació Com a—significa en qualitat de Sobretot—adverbi(equival a per damunt de tot) Sobre tot—combinació de la preposició sobre +l’adjectiu tot Només—adverbi(equival a solament, únicament) No més—negació no + l’adverbi més Enlloc—adverbi de lloc(equival a en cap lloc En lloc—equival a en comptes de Potser—adverbi de temps(equival a tal vegada) Pot ser—verb poder+ ver ser (va seguit normalment de la conjunció que+subjuntiu)

Camí amunt trobaràs l’edifici Adés l’hem vist(fa poc) S’estimen com germans, com si ho foren S’estimen com a germans (ho són) Sobretot, porta’t correctament. Sobre tot el camp, replantarem arbres. Només, tinc sis euros, no et puc pagar. M’han regalat no més de quinze coses. La camisa no l’he trobada enlloc Si estudiares en lloc de perdre el temps, t’aniria millor. Pot ser vindrà demà Pot ser que bringuera l’estiu passat, però no ho és cert.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Confusions i dificultats habituals amb alguns adverbis Rere, darrere, enrere La forma genuïna de l’adverbi rere (i els derivats darrere i endarrere) és amb e i no amb a ( i no rera, darrera): No estudia gens, per això es queda enrere. En els compostos formats amb rere, s’aplica el mateix criteri rerecor, rerefons, rereguarda, rerepals. La història té un rerefons dramàtic. (i no rerafons).

Òbviament, sí que és correcte darrera quan és l’adjectiu femení que he de concordar amb el nom en femení: Esta vegada serà la darrera que em presente a l’examen.

Bé/ben i malament/mal Els adverbis bé, ben, malament i mal no s’utilitzen de la mateixa manera: Ben i mal s’usen davant un participi que fa d’adjectiu. No ho trobe ben fet. Això està mal escrit

Però s’utilitza mal davant d’alguns verbs (parlar mal d’algú, jutjar mal algú) i en certes expressions (mal so no fas, mal si no fas) Bé i malament sempre van posposats al verb que modifiquen: El xiquet s’ha portat bé. Ho has escrit malament. Cuina bé, però menja malament.

Corrent i corrents Com a forma a forma adverbial, el gerundi corrent pren la forma corrents quan fa adverbi amb valor de “ràpidament, de pressa”. Va arribar a casa corrents (= ràpidament)

Enlloc i en lloc Cal diferenciar l’adverbi enlloc (= en cap lloc) de la forma en lloc de (=en comptes de) No trobe el llibre enlloc. En lloc de xarrar tant, podreieu treballar una mica més.

195

Potser i pot ser Amb l’adverbi de dubte potser (tal vegada, probablement) el verb va en indicatiu: Així que arribes comença, perquè potser jo arribaré tard.

Si es tracta de la perífrasi verbal “poder+ ser”, el verb ha d’anar en subjuntiu: Pot ser que arribe una mica tard. Inclusivament/exclusivament Equivalen al castellà “inclusive” i “exclusive” Hi ha de temps fins al dia 30, inclusivament (o exclusivament)

Amb escreix Esta locució significa en castellà “con creces “: Li va retornar amb escreix els favors que li havia fet.

Recent La paraula recent és sempre adjectiu (un referent, una època recent), mai adverbi. Per tant, no pot acompanyar mai participis ni adjectius. En este cas, cal usar la perifrasi acabat de: Un acord acabat de firmar. Han portat el xiquet acabat de nàixer!

Altres exemples d’adjectius que no s’han d’utilitzar com a adverbis són *dur, *fàcil, *bonic. Enguany he treballat molt/de valent (i no*Enguany he treballat dur). El València va guanyar fàcilment el partit contra el Barça. (i no El València va guanyar fàcil el partit contra el Barça). Aquell músic sap tocar molt bé. (i no Aquell músic sap tocar molt bonic).

196

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 1. Tria la partícula correcta en cada cas. Tin en compte les observacions que acabes de llegir: -

¿has preguntat això a l’Ernest? – Si, però m’ha contestat molt ________________(mal/ malament)

__________________(mentre/mentrestant) fas la valoració del curs, jo et posaré la nota.

Aquest quadre esta_____________(ben/be)pintat.

Si vas cap________________(baix/avall)trobaràs la carretera general.

No vull que faces tota la faena, sinó_____________(només/no més) la que et corresponga.

Es comportaren____________(com/com a ) caps, i no tenien ni idea.

Si no ho fem ara___________(enloc/en lloc) us quedareu a casa.

Vull que menges coses nutritives____________ (enlloc/ en lloc ) de llepolies

De targetes deixa’n____________(només/no més) deu.

_____________(potser/ pot ser) que siga una mica timida.

(A les hores/aleshores) que va arribar no podia demanar que l’atenguenren correctament.

Joan i Miquel estan molt compenetrats: han acabats l’exercici ___________ (alhora/ a l’hora)

____________(sobretot/sobre tot) fes cas del que et diga el mestre.

Tenia_____________(només/no més) trenta-tres anys, però els seus cabells eren blancs com la neu.

Aquest___________(potser/pot ser)el problema més greu que hem tingut mai.

_______________(gairebé/gaire bé) he acabat, encara que crec que no ho he fet_____________gairebé/gaire bé)

El camí està molt________________(bé/ben) indicat.

Jo no vull que tu ho faces tot, ____________(només/ no més ) la part del treball que et correspon.

197

ACTIVITATS 2. Subratlla els adverbis i locucions adverbials i escriu al costat a que tipus pertanyen: -

Quedem a boqueta nit___________________________

Això no ho he vist enlloc_________________________

Ha guanyat un grapat de punts_____________________

Havent desdejunat, va a fer una passejada____________

Ha entrat debades?______________________________

Li ho has de debò?______________________________

Per descomptat que ens n’anirem de viatge!__________

Arreu hi ha gent de bona i roïna____________________

Ha parlat lentament i profundament________________

3. Transforma les frases tot substituint les expressions subratllades per un adverbi o locució adverbial de la llista, igual que a l’exemple:

198

L’arbre ha donat fruites en abundància

solament __________________

ha pres la decisió sense reflexionar

de valent___________________

Els dos han caigut al mateix temps

a doll______________________

Únicament han triat tres pel·lícules

a la bestreta_________________

Han deixat la finestra completament oberta

alhora_____________________

Han treballat sense parar

inútilment__________________

Ha pagat el pantaló abans d’endur-se’l

a la babalà__________________

S’han esforçat molt, per a res

de bat a bat__________________

De sobte, han aparegut els assassins

sa i estalvi___________________

ACTIVITATS 4. Completa la frase amb l’adverbi adient.

199

Quin oratge fa__________fa (aquí /ací)

Hem de caminar carrtera_____________(amunt/dalt)

L’assumpte_____________(baix/davall) exposat és fonamental.

No tardarà a arribar, perquè ja hi és ___________(al voltant/prop)

Vaig trobar proves de l’assassinat__________(pertot/per tot)

Posa en marxa el cotxe___________(mentre/mentrestant) li telefonaré

Diu que se’n va, però ja ho havia dit__________(abans/ aleshores ).

Això va ocórrer a (a finals/ al final) del segle XIX

Per anar a pescar cal alçar-se_____________(prompte/enjorn)

Encara no s’ha adormit i és____________(després/més tard de la una)

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ELS CONNECTORS El procediment principal de cohesionar un text consisteix a usar adequadament els connectors supra oracionals. Els connectors o nexes textuals són aquells elements de connexió que s’utilitzen per a estructurar i relacionar els paràgrafs i les oracions en el text.Els connectors se situen generalment al començament de cada paràgraf o oració, perquè el lector els identifique amb facilitat i puga ferse una idea de l’organització del text. No convé abusar-ne perquè poden carregar massa el discurs i actuar com a falques.

Generalitzen Introduïxen el tema Marquen l’orde

en general, en conjunt, a curt o llarg termini, a primera vista... l’objectiu principal de, l’escrit tracta de, ens proposem exposar, respecte a, pel que fa a, quant a, en relació amb, el punt següent tracta de... en primer lloc, primer, en segon lloc, abans de res, per a començar, d’aquesta, d’entrada, en últim lloc, per a acabar, finalment, anteriorment, com s’ha dit abans, com deia,, reprenent el tema, en referència a, en

Distribueixen Afirmen o neguen Continuen Emfatitzen o reformulen

Introdueixen exemples Resumeixen Finalitzen Opinen

acabant... d’una banda, per una banda, per una altra banda, d’altra banda, per un costat, per altre, per un altre, altrament, al contrari, en canvi... ben cert, ben segur, en efecte, indubtablement, no cal dir, per descomptat sens dubte, òbviament, com tothom sap, de cap manera, mai no... a més a més, a més, endemés, així mateix, després, tot seguit, també, així doncs, doncs bé, a continuació... això és, és a dir, dit d’una altra manera, s’ha de tindre en compte, el més important és, la idea central és, convé ressaltar paga la pena recordar, cal insistir, si més no, encara més... per exemple, un bon exemple d’això és, en concert, com ara... en resum, en suma, en síntesi, tot plegat, a grans trets, en poques paraules... en conclusió, en definitiva, comptat i debatut, en conseqüència, per acabar, per últim, finalment, a la fi, en darrer lloc... al meu parer, tal com ho veig, personalment, des del meu punt de vista, segons la meua opinió, com diu, citant un altre...

200

ACTIVITATS 1. En el text següent falten alguns dels connectors que teniu desordenats a continuació. Afegiu-los. una vegada, finalment, en segon lloc, en acabant, a continuació, principalment ____________, mireu si l’endoll està connectat a la xarxa elèctrica, perquè si no ho està, tot el que vos explicaré a partir d’ara no servirà de res_____________, heu de saber que és la torre de l’ordinador. Per si no ho sabeu, és una part de l’ordinador que té una forma de caixa allargada i on hi ha dos obertures per a introduir els cedés________________, premeu un botó que està incorporat a la torre on apareix un símbol que té una forma de cercle amb un pal al mig.______________, n’heu de prémer un altre que està situat a la part inferior del motor (altrament, no veureu res). _______________fet tot això, l’ordinador ja estarà encés. Per tancar-lo, el primer que heu de fer es buscar en la pantalla una icona que pose “inici2 i, a continuació, amb el ratolí, fareu clic en esta icona. Vos eixiran diverses coses, però vosaltres només cal que feu clic en el botó que diu”apaga”. ______________, només caldrà que torneu a prémer el botó amb que heu engegat el monitor, i ara ja quedarà tancat.

201

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES PREPOSICIONS Les preposicions són paraules sense significat propi que subordinen un terme a un altre i poden convertir un nom en complement d’un altre nom (vestit de jaqueta). Hi ha dues classes de preposicions: ➢ Febles o àtones: a, amb, de, en, per, per a. ➢ Fortes o tòniques: contra, devers, entre, envers, malgrat, segons, sense, ultra, vers, cap a, des de, fins, fins a, durant, mitjançant, sota, llevat, salvat.

Les preposicions a i en davant d’infinitiu. La construcció “en + infinitiu” i “al + infinitiu”són construccions de valor temporal que equivalen a oracions introduïdes per “quan + verb conjugat, però presenten matisos diferents que convé tindre en compte: -

La construcció “en + infinitiu” indica precedència immediata a allò expressa pel verb de l’oració principal: En conéixer la notícia es posà a plorar (=Tan bon punt sabé la notícia es va posar a plorar). En ser les onze es gita a dormir (=Es fan les onze i es gita a dormir).

La construcció “al +infinitiu” (preposició a seguida de l’article definit al, a l’) indica que l’acció expressada per l’infinitiu és coincident o se superposa temporalment a l’expressada en l’oració principal: Al caure escales avall, em vaig fer mal (=Quan vaig caure em vaig fer mal). El castell es veu a l’anar pel camí (=Mentres es va pel camí es pot veure el castell).

També hi ha la construcció “en+gerundi”, paral·lela a l’anterior, només s’utilitza en l’estructura “en acabant de + infinitiu”, amb valor de “ de”, que en certs parlars es forma amb el participi “en acabant de +infinitiu”; En acabant (o acabar, o acabat) de sopar anirem al cine.

202

•

La preposició “A“ davant del complement directe

El complement directe apareix en l’oració sense la mediació de cap preposició, fins i tot quan el nucli nominal és una persona: He avisat el tècnic de la rentadora. (i no He avisat al tècnic de la rentadora). Tot i això, cal incidir en el fet que, en algunes ocasions, és possible anteposar la preposició a al sintagma nominal que fa de CD. Així: 1. Cal posar la preposició a davant del CD: -

Si el Cd és un pronom personal fort: Em va acusar a mi i no a tu.

En oracions recíproques: Es miraven l’un a l’altre.

Quan el CD es troba a l’inici de l’oració: A Teresa, hui no l’he vista a classe.

Si el CD va introduït per tothom, tots, ningú (referits a persona) i implica canvi del significat: crida a tothom(≠crida tothom). Miràvem a tots (≠Miraven tots). No molestava a ningú (≠No molestava ningú). Però si la preposició no cal, no es posa: Els he vist tots.

Davant d’un relatiu (que, qui, el qual), per desfer l’ambigüitat: Em presentà una amiga, a la qual jo ja coneixia. L'article, al qual va haver de protegir la policia, va eixir del camp dos hores més tard d’acabar el partit.

Quan el CD és l’interrogatiu qui i el subjecte està en 3a persona del singular: Qui ha sentit Mercé? (qui pot ser CD o subjecte). A qui ha sentit Mercé? (qui és el CD).

Qualsevol cas en què puga havent-hi ambigüitat: Perseguia el policia al lladre(perquè si no, no sabem qui és el perseguidor i qui el perseguit: Perseguia el policia el lladre), El Vila-real passarà a la final si venç al València (diferent de...si venç el València), T’estima com a Maria(≠T’estima com Maria).

2. Facultativament, es pot posar la preposició a davant d’un CD que siga un nom propi de persona (sempre que no vaja precedit per l’article), però cal recordar que la llengua clàssica no em posa: He vist (a) Joan en la consulta del metge. He vist el teu amic Joan en la consulta del metge. 3.

203

Però no es pot usar la preposició a davant dels noms propis que s’usen metonímicament per a referir-se a l’obra d’un autor: He llegit Ausiàs March. He escoltat Beethoven.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES Altres usos de la preposició “A“ que contrasten amb els del castellà són: -

La preposició a ha d’anar necessàriament davant de topònim (viu a Alacant). Vine al més avit possible. Ho has de fer al millor que pugues.

Entre el verb sentir i l’infinitiu es pot intercalar la preposició a: Això ja ho havia sentit (a) dir.

També contracten amb el castellà els usos següents: València, 2 de febrer de 2009 (València, a dos de febrer de 2009) Caminava a poc a poc

(Caminaba poco a poco)

• Canvi i caiguda de preposicions -

Les preposicions en i amb que introdueixen algun complement d’objecte o similars canvien per a o de davant d’un infinitiu i cauen davant la conjunció que.



Pensava en el dinar de demà (amb prep.) En Pensava a (de) venir a dinar demà (davant infinitiu) Pensava que demà vindria a dinar (davant que)



L’amenaçà amb la pistola (amb prep) L’amenaçà a (de) la pistola (davant d’infinitiu) L’amenaçà que li dispararia (davant que)

Amb

Les preposicions a i de cauen davant la conjunció que. En alguns casos, perquè la construcció no resulte tan forçada s’intercala una altra paraula entre la proposició i la conjunció: Ex: S’exposà que li posaren una multa. Abans que ocorregués el gran esdeveniment. Independentment que sigueu o no experts o independentment del fet que sigueu o no experts.

204

•

La preposició “amb“

La preposició amb equival a la preposició “con” en castellà i expressa relacions que denoten companyia, concurrència a una acció, contacte, instrument o mitjà, manera, etc. Anava amb el meu germà. S’ha tallat amb el ganivet. -

Indica mitjà de locomoció o transport (també es pot usar en, però en registres formals és preferible amb): Vindran amb cotxe o amb tren?. Cal procurar no confondre les preposicions en i amb: Pensa en el seu germà. Tindre en compte. Vaig al cine amb la meua amiga. És incorrecte la construcció “amb + infitiu” amb sentit condicional o concessiu: Abandonant-te al joc no aconseguiràs res. (i no *Amb abandonar-te joc no aconseguiràs res). Cal tindre en compte certs usos diferents del castellà: amb justícia, amb ma mare.

L’estructura verb + amb, una sèrie de verbs són incorrectes si van seguits de amb. En alguns casos simplement s’ha de llevar la preposició, ja que són verbs transitius; en altres. S’ha de canviar l’estructura de la frase. *acabar + amb, la construcció “acabar amb” només és correcta si s’utilitza en sentit literal: La novel·la acaba amb un capítol sorprenent: El pont acaba amb dotze morts en les carreres. També es considera correcta en el sentit d’obtindre o convindre amb algú alguna cosa: Al final acabaren amb el rei que els ho concidiria (Obtingueren del rei el que volien) Però no és correcta en sentit de “exhaurir, donar fi” o “reduir a no-res”: Este xiquet m’acabarà la paciència! (i no Este xiquet acabarà amb la meua paciència!). *comptar amb, és correcta en el sentit de “confiar, esperar,en algú o en alguna cosa”: Compte amb l’aprovat per a passar curs. Però “comptar amb” no és correcta amb el sentit de “disposar de”, “tindre” o “estar constituït”: La publicació té/rep/disposa d’una ajuda econòmica (i no La publicació compta amb una ajuda econòmica). *poder amb, el verb poder (en el sentit de véncer) no ha de portar la preposició amb posposada. La meua filla pot aprovar les matemàtiques. (i no* la meua filla pot amb les matemàtiques). *fer-se amb, significa “tractar-se amb algú” i no “apoderar-se de” o “trobar-se”. Els lladres s’apoderaren d’un botí important (i no*es feren amb un botí important.

205

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • La preposició “de“ Alguns adjectius demanen la preposició de per tal d'adquirir categoria d’adverbis. De segur que aprova. De primer cal pelar la ceba. És tradicional l’ús de la preposició de en comptes de a darrere de verbs de règim en expressions com ara:

ser diferent de escapar de fes cas (omís) de fer esment de tindre por/temor de

fer gust/ sabor de fer olor/pudor de ser simètric traure profit de tindre rebuig de

barca de motor olla de pressió cuina de gas camisa de ratlles avió de reacció

La preposició de, en certs casos, que contrasta el castellà: Ex: amb data 3 de març. Prou burla! Ara són moda els pantalons caiguts.

Introduïx l’adjectiu o l’adverbi modificat per un nom emprat com a adverbi de grau: Ex: Ja saps com és d’amable quan vol.

En una seqüència correlativa de substantius més adjectius, la supressió d’un substantiu comporta obligatòriament l’aparició de la preposició de. Aleshores, la preposició té una funció pronominal, ja que substituïx el nom elidit: Ex: L’àrbitre ha ensenyat quatre targetes, tres de grogues i una de roja. No tenim vi negre, però en tenim de blanc.

S’usa de davant del nom o de l’adjectiu en correlació amb el pronom representat per en: Ex: En vols de raïm?

La preposició composta des de es reduïx a des de es reduïx a des davant de la conjunció que Si es refereix al temps transcorregut entre un fet i un altre es pot substituir per d’ençà de o de...ençà Ex: Des que se n’anàreu d’ací han canviat molt les coses. No l’he vist d’ençà de l’estiu/De l’estiu ençà no l’he tornat a veure.

206

La preposició “de“ davant d’infinitiu L’ús de la preposició de davant infinitiu pot ser obligatori, opcional o incorrecte, segons el cas: -

de obligatori és obligatori usar de davant d’infinitiu dir (en el sentit de “proposar”), mirar i veure (en el sentit de “procurar”): Ex: Diuen d’anar al cine. Mireu de posar el cotxe, que jo no puc.

de opcional es poden introduir amb la preposició de els infinitius que fan de CD de verbs que expressen projecte, desig o voluntat (aconsellar, demanar, exigir, pregar, proposar, provar, recomanar, suggerir): Ex: Ens va suggerir(d’)anar-hi plegats. Va provar (de) fer-se a la mar.

En cas que l’infinitiu es trobe després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte introduir-lo per la preposició de, però és millor no fer-ho: Ex: Val la pena (de) fer les activitats abans de l’examen.

de incorrecte quan l’infinitiu fa d’atribut, no és recomanable l’ús de la preposició de: Ex: això és tindre mala idea (i no* això és de tindre mala idea).

No es posa de si l’infinitiu que fa de subjecte es troba abans del verb del qual depén. Ex: Fer les activitats del llibre abans de l’examen val la pena. (i no* de fer les activitats del llibre abans de l’examen val la pena).

La construcció *de+infinitiu amb valor condicional és incorrecta; les frases correctes equivalents es construïxen amb el si condicional o amb les expressions en cas de o en cas que. Ex: Si ploguera, la carrera automobilística se suspendria. (i no* de plore, la carrera automobilística se suspendria).

Tampoc no és correcta la construcció “ser+infinitiu” en sentit de “caldre” o “haver de”, i s’ha de substituir per oracions condicionals amb verb conjugat o per una perífrasi. Ex: Cal (o convé) preveure que no es presentaran els testimonis. (i no *és de preveure que no es presentaran els testimonis).

207

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • La preposició “com a“ La preposició composta com a té dos valors bàsics: - Valor predictiu (“en qualitat de”, “amb caràcter de”, “en concepte de”): T’ho dic com a amic. Tu, com a germà major, aniràs davant. - Valor comparatiu (“com si fóra”, “a la manera de”): Va obrir els ulls com a plats. En este cas, l’ús de com a és més evident en plural: Estem gelats com a polls. Però “com a“ perd la a i és reduïx a com davant d’un determinant (article, indefinit o demostratiu): Ex: Accepte este regal com la mostra més viva de gratitud. Recordeu que la locució *com a molt és un castellanisme que cal substituir per a tot estirar, com a màxim.

• Les preposicions “fins a“ i “fins“ Es pot dir que la preposició composta fins a (en castellà “hasta”), introduïx la designació d’allò que és el terme (espacial o temporal) on alguna cosa arriba sense ultra passar-lo. Tanmateix, fins a es reduïx a fins davant de determinacions de lloc o de temps quan l’element que seguix no admet ser introduït per la preposició a: Ex: Ex:

Arribaran a les tres. Tornaran demà

No arribaran fins a les tres No tardaran fins Ø demà.

L’ús de “fins“ i “fins a“ queda exemplifica en la taula que hi ha a continuació: S’usa fins a davant “de“ Infinitiu

Lluitarem fins a aconseguir els nostres objectius.

Numerals

Li ho va comunicar fins a tres vegades.

Expressions de límit de lloc o de temps precedides per l’article.

Lloc

Anirem fins a l’ermita.

Temps (l’hora, el dia, la setmana, el mes, l’any).

T’esperaré fins a les cinc i mitjà. No el veuré fins a la nit. La pau no fou signada fins al 1918.

Certes locucions adverbials.

208

Estic fins a capdamunt de tu!

S’usa fins davant “de“ C.C de lloc i de temps formats per un adverbi (ara, demà, ací, allà).

Això, fins ara no havia passat mai. Fins podríem arribar!

El nom dels dies de la setmana.

Adéu, fins dilluns! Fins dimarts no en sabrem res més.

Opcionalment, davant dels interrogatius on, quan i quant.

Fins (a) on arribà la riuada? No sé fuins (a) quan aguantarà.

Demostratius.

Arribaren fins aquella muntanya.

La conjunció que.

Estudia fins que siga l’hora de sopar.

Preposicions.

L’aigua va arribar fins davant mateix de la porta.

Un infinitiu, participi o gerundi equivalents a una oració adverbial de temps.

Fins acabar el sopar no començà el ball. No anirem al poble fins acabada la collita. No encengueu el televisor dins acabant de sopar.

- Les oracions que expressen relacions circumstancials de temps, o de lloc i que denoten punt de partida amb des de s´han de completar amb fins a i les que porten de s’han de completar amb a: Ex: Viatge des de Pego fins a Paris o Viatge de Pego a Paris. Però no s’han de combinar (*Viatge des de Pego a París, *Viatge de Pego fins a París). - L’expressió fins i tot és una locució conjuntiva que significa “inclusió” i que es pot reduir a fins: Ex: Fins ell ho sabia o Fins i tot ell ho sabia.

209

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Les preposicions “per“ i “per a“ La preposició composta per a indica finalitat o destinació, mentres que per indica causa, motiu, autor, i també finalitat o destinació. Ex: Ho ha fet per mi Ex: Ho ha fet per a mi

(causa= Ho ha fet pensat en mi) (finalitat=Ha fet alguna cosa destinada a mi)

Les principals regles d’ús de per i de per a són les següents: PER Davant determinacions de temps no Hi anirem per Nadal / per Pasqua/ per l’agost. puntuals (mesos, estacions, festes). Entre dos termes d’una comparació en Ton pare està molt jove per l’edat que té. Ens decantàrem per la teua proposta. relació amb alguna cosa o persona. de verbs de moviment. Davant d’un infinitiu que depén

Haurem de córrer per no fer tard.

de verbs d’acció voluntària Treballen per guanyar-se la vida. (amb la intenció de, He vingut per parlar amb tu. perque vull). de verbs de règim preposicional.

Maldaven per escapar. Tenia pressa per eixir.

Davant d’un infinitiu d’expectativa (estar Aquell pis està per vendre. Les parets estan per per + infinitiu). pintar. Avant l’adverbi sempre i si condicional.

Trencà el compromís per sempre. Per si de cas.

Amb valor de substitució.

Jo ho faré per tu.

Oracions d’infinitiu commutables per una Per començar et diré... locució adverbial.

210

PER A Davant els noms dels menjars del dia.

Què vols per a dinar? Per a sopar hi ha peix.

Davant d’un termini fix o puntual referit al futur (sense ultrapassar-lo).

Això ha d’estar acabat per a demà. Falta un mes per a Nadal.

En perífrasis d’obligació amb Caldrà convocar una reunió per a decidir-ho el verb caldre. Davant d’un infinitiu, dependent de verbs impersonals, passius o que no marquen el subjecte. Davant d’infinitius que, més que pel verb principal, van regits per noms, adjectius, participis, adverbis,

Festes per a començar el centenari. Li ha estat post un nom per a facilitar-ne la distinció.

No tinc temps per a pensar. Remei bo per a curar la migranya. Persones congregades per a tractar d’un assumpte

Davant de l’infinitiu final-consecutiu (en el primer És massa matí per a telefonar-li. N’hi ha prou per a deixar-ho. terme hi sol haver un És prou boig per a intentar-ho. quantitatiu: massa, prou, molt). Davant de l’infinitiu final de posterioritat, intercanviable per i després...

Un dia se n’anà del poble per a no tornar.

Amb “ser + per a + infinitiu”(indica finalitat).

Aquells pisos són per a vendre’ls, no per a llogar-los.

En certes locucions

No donar per a més. No haver-hi per a tant.

Expressant opinió (segons el meu paper).

Per a mi, s’equivoca.

211

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES •

Les preposicions “cap“ i “cap a“

Cap a (que significa “hacia” en castellà) es reduïx a cap, de manera semblant a fins i fins, davant d’adverbis de lloc (ací, aquí, allà, allí, amunt, avall) i de demostratius (este, aquell): Ex: Anem cap ací o anem cap allà? Anem cap a aquella muntanya. - La locució al cap de no es pot reduir a l’article com es fa en castellà. - Se’n va anar i va tornar al cap de dos dies. (i no *Se’n va anar i va tornar als dos dies). - S’ha d’utilitzar cap a i no per a com a traducció del “para” locatiu del castellà. Ex: Demà embarcarà cap a Eivissa.( i no *Demà embarcarà per a Eivissa).

• La preposició “sense“ La preposició sense (“sin” en castellà) pot anar sola si el terme que regix se sobreentén, característica que contrasta amb el castellà: Ex: Hi anirè amb tu o sense, Vols el te amb sucre o sense? - Així mateix, es pot usar opcionalment sens (forma antiga de sense) en les expressions sens dubte, sens falta, sens mesura, sens nombre, sens perjudici i sens fi.

• Les preposicions “sota“ i “davall“ No hem de confondre les preposicions sota i davall amb baix, adjectiu i adverbi: Aquell home és molt baix. El professor puntua baix. T’espere baix

(adjectiu) (adverbi) (adverbi)

- L’adverbi baix és el contrari de dalt, mentres que la preposició sota és el contrari de sobte: Ex: La classe de GES són dalt i les de Primària són baix. No ho deixes sobre la taula, deixa-ho sota el banc. - Les preposicions sota i davall s’usen indistintament referides a un lloc físic real, però en sentit figurat, s’ha d’utilitzar sota i no davall: Ex: Es trobava sota/davall una penya. La xiqueta va créixer sota la tutela del seu padrí. (i no davall.) 212

• Coordinació de dos preposicions No es recomanable la coordinació de dos preposicions febles:

*Me’n vaig a per pa. *Treballe amb i per a Joan *Llibre de a bord. *De per vida.

Me’n vaig per pa (o Me’n vaig a comprar pa) Treballe amb Joan i per a Joan. Llibre de bord. Per a tota la vida

- Però s’accepta la locució de per riure(=no de veritat): Això que em contes és de per riure. - Tampoc no és recomanable intercalar, segons diuen. Ex: S’ocupava de la coordinació, segons diuen. (i no*S’ocupava de, segons diuen, la coordinació).

ACTIVITATS 1. Completa aquestes frases amb la preposició forta que corresponga:

213

L’autobús es va estavellar_______________ la paret.

________________uns quants, tots anaren a la festa.

___________caure un bac, encara va continuar corrent.

Ningú no va dir res_____________la seua intervenció.

S’assegué________________l’arbre.

L’hivern passat arribàrem a estar a set graus_________zero.

La crisi econòmica es va resoldre____________l’ajuda dels bancs.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

ACTIVITATS 2. Completa amb Fins, Fins a, Per, Per a: -

Anirem amb tren_____________ Alacant.

No dinarem_____________demà.

Ens vam divertir_______________que va acabar l’actuació.

Us indicarem el camí________________que no acabe el pel·lícula no canviaré el canal.

Ni hi haurà pastís __________________tothom.

No serveix_____________________res.

Treballa__________________uns altres.

_____________________aquesta vesprada, no l’havia vista mai.

Hem d’anar______________algun d’aquells turons per poder veure______________ on arriba el nostre poble.

No pararan________________trencar tot el material escolar. Però______________que no ho facen no els expulsaran.

Adéu, _______________divendres o_______________la vesprada si pots venir a la reunió.

Hem d’arribar____________Almussafes o ___________aquell altre poble de més si nord..

Completa les frases següents amb cap o cap a: -

Això degué passar_____________ les onze.

Primer aneu____________avall i després____________la dreta.

Hem d’anar primer_____________casa i després__________Alacant.

Heu de portar totes les vostres coses ______________ací.

Ens

dirigíem______________Peníscola

quan

vam

veure

volava____________Andorra. 214

Els crancs caminen_____________arrere o ___________el costat?

avió

que

ACTIVITATS 4. Completa les frases següents amb com o com a: 5.

Estava____________mort, perquè no respirava. Tu, ______________gran amic meu, tindràs la preferència. No ens convidaren a cap de nosaltres, només a Vicent___________representant dels treballadors. Estava blanca______________la neu. Vull que ho acceptes______________mostra del meu agraïment.

Completa amb les locucions prepositives següents: al costat de, al voltant de, a través de, en lloc de en contra de, amb vista a, per culpa de. -

_____________la pluja s’ha suspés el festival. De València a Alacant hi ha _____________160 quilòmetres. _______________Joan ens hem quedat sense pel·lícula. _____________unes noves eleccions actuarem amb cautela. La llum passava_______________dels vidres. Aquest any____________ anar al gimnàs, aniré a ioga. Tu sempre estàs______________qui guanya. Va actuar________________l’opinió de tots.

6. Completa aquestes frases amb una d’aquestes preposicions A, AMB, DE, EN, PER; si no n’hi correspon cap col·loca el signe Ø.

215

Va treure_________________els fills de casa.

Doneu-ho tot_____________l’home que vindrà.

Ho hem de dir________________director.

Pensa_______________mi.

Hi anirem_______________autocar.

Ja ho havia vist__________________arribar.

Volem convidar______________les cosines.

Sovunt pensa_______________les vacances.

Estic______________relació_______________una empresa.

Confiem ________________la seua paciència.

Em recorde_____________tu.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 7.

216

Corregiu, si cal, les frases següents: -

Viuen en tarragona des de l’any passat, i sempre vénen en tren.

A les condicions de la reunió no s’explica res d’això.

No tinc res més a dir.

Hi ha constrccions que apareixen més a la llengua parlada que a la llengua escrita.

De els darrers mesos ençà hi ha hagut molts canvis en l’empresa.

Aquest mot ja el trobem a Lull.

Ara no ens dóna temps. Ho farem demà per la nit abans que vinga ella.

En Europa encara no som conscients que la xenofòbia és un greu problema, i en l’Alemanya nazi tampoc no ho eren

Pensa en que demà vindran.

Els teus crits acabaran amb la meua paciència

La carata acabava: València, a 30 d’agost de 2005

L’equip va de derrota en derrota fins a que el derroten de veritat

No sé si podré amb tants paquets.

És un personantge el que tots parlen malament

Va comprar un llibre que tots els subtítols eren en xinés.

Va comprar un disc que el cantat bramava més que cantava.

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dos opcions que trobareu a continuació i redacteu un text que continga com a mínim 280 paraules. a) El vostre fill té una al·lèrgia alimentària i escriviu un correu electrònic a la directora de l’escola en què li expliqueu que el menú del menjador ha d’estar exempt de l’al·lergen en qüestió. En la redacció haureu d’incloure: • Quina al·lèrgia té. • Quines precaucions cal prendre. • El perill de les al·lèrgies alimentàries.

b) Este últim mes hi ha hagut molts robatoris en la teua ciutat i la policia ha convocat una roda de premsa per a intentar tranquil·litzar la població. Sou l’encarregat de redactar el text o discurs que llegirà el comissari. En la redacció haureu d’incloure: • Què ha passat exactament. • Què ha fet la policia davant els robatoris. • Quines hipòtesis tenen.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Sou l’Alcalde vostre municipi i heu d’escriure un Ban per informar a tota la població de les noves mesures que s’han pres sobre el tancament de l'hostaleria arran de la Covid-19.

217

LA POBRESA ENERGÈTICA La pobresa o precarietat energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades de temperatura a un preu just. Es calcula que més d’un 10% de la població espanyola pateix pobresa energètica. De fet, més de 50% al parc d’habitatges a Espanya està construït sense criteris d’eficiència energètica. Algunes idees: • Preu de l’energia. • Necessitats bàsiques. • Problema social. • Baixa qualitat en l’edificació.

Diàleg Manteniu un diàleg de huit minuts amb una altra persona de la classe sobre la situació comunicativa següent. Mostreu-vos participatius i eviteu fer intervencions massa curtes.

EL VALOR DE L’ART Company 1 L’art és un mitjà d’expressió, una manera de veure el món i de manifestar-se, però també és un concepte molt ampli. El teu teu valor resulta abstracte i subjectiu, però que és allò que decideix el preu d’una obra d’art? Participes en una taula redona en què defenses que el peu de l’art ha de ser elevat. • • • • 218

La genialitat s’ha de pagar. Suport econòmic a la cultura. Obres reclam en museus. L’art: testimoni de la realitat.

Company 2 L’art és un mitjà d’expressió, una manera de veure el món i de manifestar-se,però també és un concepte molt ampli. El seu valor resulta abstracte i subjectiu, però què és allò que decideix el preu d’una obra d’art? Participes es una taula redona en què opines que s’ha desprestigiat el concepte d’art. • • • •

219

Especulació i mercantilització. L’art tan sols per a una elit privilegiada. Ostentació econòmica. Cal acostar l’art a la ciutadania.

TEMA 10 ELS SONS GEMINATS. LA GRAFIA TL,TLL, NY, H, R/ RR. SIGLES I ACRÒNIMS. LES CONJUNCIONS

220

ÍNDEX UNITAT 10 • Comprensió Oral • La grafia TL • La grafia TLL •

La grafia NY

• La grafia H • Les grafies R/RR - Escriptura de R /RR en mots composts i derivats • Sigles i Acrònismes • La creació Lèxica - La Derivació • Les Conjuncions - Canvi i caiguda de preposicions davant de la conjunció ”que” - Omissió de la conjunció ”que” - Remarques sobre algunes conjuncions • Comprensió Escrita • Expressió i Interacció Oral

221

COMPRENSIÓ ORAL Quins aliments contenen més vitamina C? La vitamina C, també anomenada àcid ascòrbic, és una vitamina hidrosoluble, que s'emmagatzema en el cos en quantitats molt limitades i s'excreten mitjançant de l'orina. Per tant, és bona idea incloure-les en la dieta diària. Segons el Centre Mèdic Langone de la Universitat de Nova York (els EUA), els principals aliments que contenen vitamina C són les maduixes (95mg/tassa), la papaia (85mg/tassa), el kiwi (70mg/peça), la taronja (70 mg/peça) i el mànec (45 mg/tassa). En el cas de les verdures, el pimentó cru roig o verd, el bròcoli i la col també són rics en aquesta vitamina. Més lluny queden l'alvocat (24mg/peça) i la carxofa (30 mg/peça). Les fruites i verdures són les millors fonts alimentoses de vitamina C. D'acord amb l'Oficina de Suplements Dietètics (ODS), la quantitat diària recomanada de vitamina C per a adults és: 90 mil·ligrams (mg) per a homes,75 mg per a dones, 85 mg durant l'embaràs, 120 mg durant la lactància i 35 mg addicionals per a les persones que fumen. Alguns experts creuen que hauríem de consumir més quantitat de Vitamina C que la recomanada diriament, per gaudir d'una bona salut. Un estudi suggereix que 200 mg al dia és una quantitat òptima per a la majoria dels adults. - La cocció afecta la vitamina C? Cuinar pot reduir la quantitat de vitamina en les fruites i verdures. Per a perdre la menor quantitat de vitamina C, els Instituts Nacionals de la Salut recomanen cuinar aquests aliments al vapor o en el microones. Per a obtindre la major quantitat de vitamina C, hauríem d'ingerir una bona varietat de fruites i verdures crues cada dia. - Per què és important la vitamina C? Perquè és un antioxidant. Protegeix les cèl·lules del cos del mal causat pels radicals lliures. Els radicals lliures poden causar canvis en les cèl·lules i l'ADN que poden provocar malalties, inclòs el càncer. Aquesta vitamina també juga un paper clau en quasi tots els teixits del cos. Sense vitamina C, el cos no pot produir col·lagen, una proteïna que és necessària per a construir i mantindre: ossos sans, articulacions, pell i teixits del tracte digestiu. La vitamina C és una part important del sistema immune, perquè el defensa contra virus, bacteris i altres patògens. Els estudis mostren que els baixos nivells de vitamina C condueixen a problemes amb el sistema immunitari i altres malalties. La deficiència de vitamina C pot provocar una afecció anomenada Escorbut, que consisteix: dolor en les articulacions, sagnat de les genives, fatiga, problemes amb la curació de ferides, depressió i pèrdua de dents. (...….)

Revista Muy Interesante (adaptat i traduït

222

1. Què aliments contenen més Vitamina C segons el Centre Mèdic Langone de la Universitat de Nova York? A. les maduixes, la papaia, el kiwi, la taronja i el mànec, el pimentó cru roig o verd, el bròcoli i la col. B. les maduixes, la papaia, la taronja i el mànec, el pimentó verd, el bròcoli i la col. C. l'alvocat i la carxofa. 2. El col·lagen és una proteïna que és necessària per a... A. construir i mantenir els ossos sans i les articulacions. B. protegir el cos dels radicals lliures. C. construir i mantindre els ossos sans, articulacions, pell i teixits del tracte digestiu. 3. Quina quantitat diària de Vitamina C és la recomanada? A. 200 mg B. 90 mg per a homes, 75 mg per a dones, 85 mg en l'embaràs, 120 mg en la lactància i 35 mg les persones que fumen. C. 90 mg per a homes i7 5 mg per a dones. 4. Els radicals lliures poden causar canvis en les cèl·lules però no en l'ADN? A. no, els radicals lliures poden causar canvis en les cèl·lules i l'ADN. B. sí, els radicals lliures poden causar canvis en les cèl·lules però no en l'ADN. C. no, els radicals lliures poden causar canvis a l'ADN. 5. La deficiència de Vitamina C pot causar? A. olor en les articulacions, sagnat de les genives, problemes amb la curació de ferides, depressió i pèrdua de dents. B. una afecció anomenada Escorbut que constitueix en dolor en les articulacions, sagnat de les genives, fatiga, problemes amb la curació de ferides, depressió i pèrdua de dents. C. una afecció anomenada Escorbut que constitueix en dolor en les articulacions, fatiga, problemes amb la curació de ferides, depressió i pèrdua de dents.

223

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA GRAFIA TL Escrivim TL en unes poques paraules d’evolució popular. Encara que es pronuncia com la l·l geminada. Tampoc sona la t: ametla, atlàntic, atlas, atleta, batle, bitla, butla, espatla, guatla, vetlada, etc

LA GRAFIA TLL Escrivim TLL i representa el so geminat de la lateral palatal: rotllo, enrotllar, ratlla, ratllar, bitllet, butlletí, butlleta, butllofa, desenrotllar, rotlle, esquitllar-se, etc Cal remarcar que als dialecte més innovadors de la nostra llengua, algunes paraules amb tl han palatalitzat i per això existeixen doblets com: Guatla/guatlla

ametla/ametlla

Batle/batlle

espatla/espatlla

No cal dir que ambdues formes són igualment legítimes.

LA GRAFIA NY Aquest dígraf representa el so palatal nasal. La major part de les llegües es valen per a representarlo d’una grafia doble: GN en italià, GN en francés, NH en portugués i occità, etc. Sols el castellà utilitza una grafia simple, encara que modificada, per a representar aquest so. Paral·lelament al que fan les llengües del nostre entorn, nosaltres també ens valem d’una grafia doble: NY. La escrivim en totes les posicions: canya, castanya, Avinyó, A Corunya, canyella, Bunyol, Bunyol, nyespla, codonyat, etc, però convé recordar els nostres cognoms Alemany, Casany, Company, Sunyer, etc.

224

Les nasals geminades - Un so geminat és aquell que reduplica o allarga una mateixa consonant: la segona del dígraf. Els dígrafs geminats són: MM: commutar, Imma, Immortal, Gemma

NN:

Prefix con: connat, connotació, connectar. seguit de n en: ennuvolar, ennoblir. In: innombrable, innecessari, innocent, innòcua. Altres mots: Anna, annalista, annex, mil·lenni, trienni,Susanna, etc

TM: atmosfèric, setmana, sotmetre, etc TN: cotna, ètnic, etnologia, etc.. - Fixeu-vos en aquestes paraules que molt habitualment usem de manera incorrecta a causa de la interferència de les corresponents formes castellanes: Compte: acció de calcular una quantitat. Dins la família de compte trobem: Comptar Comptabilitzar

recompte comptabilitat

- I les expressions: Tenir en compte Al comptat

en compte de compte corrent bancari

- També trobem el grup –mp- en altres termes: computar, computadora, còmput, etc, relacionats semànticament amb compte. Conte: rondalla, narració, generalment breu d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis. En aquesta mateixa família trobem: Contar contarella Contalla contista Comte: títol nobiliari. En aquesta mateixa família lèxica hi ha altres paraules com ara: Comtessa vescomte Comtal vescomtal Comtat vescomtat

225

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LA GRAFIA H La lletra h representa un so de consonant aspirat, com també ho feia el grec i com ho fa en anglés i alemany. Però el valor consonàntic es va perdre en llatí i ja fa molts segles. La h ha esdevingut una grafia muda en valencià i en castellà S’escriuen amb H A inici de mot d’acord amb l’etimologia

Exemples Haca, heura, heretat, hissar, hivern, harpia, hel·lènic, huracà, hostaleria. Cal tenir clar les paraules com que són mudes:

hoquei,

maharaja,

haixix,hàmster,

handbol,handicap, Hèlsinki. Antropònims i topònims

Hilari, Hipòlit, Honorat, Humbert, Herbers...

Totes les formes del verb haver

He, has, ha, hem, heu, han, havia, hauereu, hauria, haja...

Interjeccions

Ah!, bah!, hala!, oh, eh!, hum, ha ha!

Manlleus no adaptats

Halley,

hamlet, hegel,

hawaii,

hoolywood,

sàhara,

hardware, hegelià, hippy, hobby, hall, hollding apartheid, suahili

H enmig

derivats i compostos de

Adherir, àdhuc, alhora, anhidre, anhilar, cohort, conhort,

lexemes amb h

exhaurir, filharmònica, filharmònica, inhòspita, subhasta,

de mot

subtrahend, tothom, tothora, transhumància indica hiat

Ahir, ahuixar, aldehid, cohibir, prohibir, vehicle

cultismes i mots

Ex Cathedra, menhir, rho(lletra grega)

especialitzats

S’escriuen sense H

noms propis

Jehovà, Mahoma, Copenhaguen, Ghana

Prefix grec isos (igual)

Isòbara, isopètal, però hisop (planta)

uns quants casos que

Abillar, arpa, atxa, avui, benaurat,cacahuet, coet,

contrasten amb altres

exuberant, devesa, malaurat, orfe, orfenat, orxata, ou, saurí,

llengües

trua

antropònims i antònims

Elisabet, Ermini, Ester, Judit, Lluc, Marta, Rut, Albuixec, Ifac, Montblanc, Vic, Boí, Taüll, Rin, Osca

Compostos cultes amb prefixos grecollatins:

Hecatombe, hematòcrit, hemorràgia, hectòmetre,

helio-, hemato-, hemi-, hemo-, hendeca-,

heliografia, hemiplegia, hemodiàlisi, heptasíl·lab,

hetero-, hexa-, hepta-, hidro-, hiper-, hipo-

heterodox, hexàgon, hidroavió, higroscopi hipodèrmic,

histo-, homo-, homeo-

hiperactivitat, histografia, homínid, homònim, homeòstasi

226

Hi ha una sèrie de paraules que es distingueixen per la presència o no de la H: Amb H

Sense H

Aprehendre (entendre, copsar mentalment) Enherbar (cobrir o omplir d’herba) Hindi (llengua de l’India)

Aprendre (insturir-se) Enervar (excitar, exasperar) Indi(habitant de l’Índia, aborigen americà)



En noms propis no adaptats i derivats, la h sol conservar la pronúncia consonàntica de la llengua d’origen: Bach, Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume, hamiltonià, hegelià, henry, hitlerià.



Uns pocs antropònims i topònims es poden escriure amb h o sense : Annibal o Hannibal, Elena o Helena. Moltes paraules que en castellà presentn h inicial s’escriuen amb f inicial en valencià:



Afalagar

Fenedura hendidura

Foguer

hornillo

Forn

Afartar-se hartar-se

Fenoll

hinojo

Foguera

hoguera

Fornejar hornear

Fada

hada

Fer

hacer

Foia

hoya

Fornícula hornacina

Haig

haya

Ferrar

herrar

Folgança holgura

Forqueta horquilla

Falcó

halcón

Ferradura

herradura

Folgar

holgar

Fugida

huida

Falguera

helecho

Ferraginal

herreñal

Fona

honda

Fugir

huir

Fanecada

hanegada

Feir

herir

Fondo

hondo

Full/fulla hoja

Farcell

hado

Ferro

hierro

Fong

hongo

Fullaraca hojarasca

Fastigujat

hastiado

Fetge

higado

Foradar

horadar

Fullejar

hojear

Fat

hado

Fetilleria

hechiceria

Forca

horca

Fum

humo

Fava

haba

Fil

hilo

Forquilla horquilla

Fumejar humear

Fafaent

fehaciente

Filar

hilar

Forma

Fura/furó hurón

Fel

hiel

Filera

hilera

Formiga hormiga

Furtar

furtar

Fenç

heno

Fill

hijo

Formós

Fus

huso

Fendre

hendir

Fogassa

hogaza

Formoso hermosura



227

halagar

horma hermoso

horno

Fustigar hostigar

També s’escriuen amb f (no inicial) uns quants mots que duen h intercalada en castellà: tafur (tahur), baf (vaho), refusar (rehusar), retafila (retahila), tafulla (retahulla), i els seus derivats.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LAS GRAFIAS R/RR El so de r és el so simple ( mar) i el so r el múltiple (rata) mentres que el dígra rr correspon sempre al so vibrant múltiple. Grafia

Posició

Exemples

Totes expectes

simple r

a inici de mot Certs mots amb r contrasten amb el

castellà amb l Col·lectius en -ar/-er Només entre vocals

RR múltiple r R

A principi de mot

Raaó, rave, remar, riu, rom, rum-rum

Després de l, m, n, s

Colrat, folre, somriure, conrad, Enric, conrear, honra, inri, Israel

Prefixes des-,

Desratitzar, desraó, subrallar, subrogar

en-,subEs muda la primera

r dels mots amb dos

disrupció,

enrabiar,

enrajolar,

Arbre, marbre, diners, dimarts, prostrar, cerndre i infinitiu, futur i condicional de prendre, perdre i derivats

síl·labes consecutives amb r

Cal tindre en compte les remarques següents: 

En valencià septentrional i meriodional ( i també en altres parlars) s’emmudeix la r final: abdicar, carrer, cavallers, llavors.



En els casos en què la normativa admet un doblet amb r i sense, en valencià són preferibles les que no porten la segona r (formes més antigues i vives): alfàbega o alfàbrega, cartró o cartó, murta o murtra.



Algunes paraules presenten una posició de la r que descrepa del castellà: brodar, crebantar, crosta, orquetra, tresor i derivats.

228



Hi ha doble forma en llogarret o llogaret, canasta o canastra, nespre o nespler, perruca o peluca, perruqueria o peluquerria. També, tenen r o rr: espàrrec o esparèc, i sària o sàrria.



Els mots pelegrí i pelegrinatge fan referència a la persona que viatja a algun santuari i la visita o el viatge respectivament, mentres que l’adjectiu peregrí, escrit amb r, significa “rar”, per exemple: una idea peregrina.



Escriptura de r o rr en mots composts i derivats

Cal anar amb compte amb l’ortografia de la r (sempre amb so de r múltiple) en mots compostos ja que la regla pot resultar confusa o difícil de recordar. Grafia

Derivats o Compostos Prefix ir-, variant de in- (“no”)

Exemples Irracional, irrealitat, irredempta, irrompible, irrupció

Prefix a-, verbalitzador, no negatiu

Arrabasar,

arraconar,

arrebossar,

arriscar,

arrogar-se Amb prefix monosíl·lab

correcte,

correspondència,

prerrogativa,

prorrompre,

derrocar, virrei,

però

coredemptor, coreferent Sufixos –ràgia, -rea, -roide

Hemorragia,

menorràgia,

diarrea,

piorrea,

hemorroide

El lexema comença amb r i va darrere

Arítmia,

dels prefixos a-(negatiu), anti-, auto-,

bilirubina, contrarestar, eradicar, extraradi,

bi-, bili-, contra-, e-,extra-, foto-,

fotoregulador, infraroig, monorim, multiracial,

infra-, micro-, mono-, multi-, neo-,

neorealista, ortoròmbic, polirítmia, preromà,

orto-, poli-, pre-, pseudo-, quadri-,

pseudoràbia,

radio-, supra-, termo-, tri-, ultra-,

suprarenal, termoregulador, trireactor, ultraroig,

vice-,

vicerector, i derivats: però birrem i trirrem

Recompostos

amb

elements

antiràbic,

quadrireactor,

birectangle,

radioreceptor,

Hispanoromà(hispano+romà),

grecollatins acabats en o:

ornitorinc(ornito+rinc)

Les paraules compostes amb guionet

Malva-rosa, Vila-real, barba-ros, busca-raons,

(amb lexema acabat en vocal +

cara-redó, compta-revolucions, cor-robar, costa-

paraula començada per r)

riqueny,

cua-roja,

penja-robes, soca-rel

229

autoretrat,

guarda-roba,

mata-rates,

ACTIVITATS 1. Completa amb H els espais en blanc segons convinga: 1. A __ir vam perdre l’__ònìx; __avui __anirem ___a buscar-lo 2. L’__ivern del pròxim __any l’___auran d’operar de l’__úmer. 3. La vida trans__umant no és per __ a mi. 4. Què li __esdevigué a l’__idrògen, obtenim __aigua 5. L’__egemonia __el·lènica es va co__esionar amb __aquesta victòria. 6. __an pro__ibit la sub__asta de ve__icles a __Osca

7. No és __ermità, sinó tru__à; __a __usat l’esglesieta com __a amagatall.

2. Ompli els buits amb les grafies R, RR que hi manquen: El __ellotge__ Massague__ és un home dominant pe__ la mímica; exactament és un mímic. Ho saben totes les per__sones que passen pel ca__er Massegue__ és una gran afeccionat al teat__e; no pas al teat__e amb música, com diu amb un lleuge__ matí de menysp__eu, sinó al teat__e sec i a la comèdia me__ament dialogats.

Massague__ és un apassionat als tu__cs i a les galindes de l’escena i quan s’obt__e la taquilla del t__ist teat__e és un dels p__imers d’acudir-hi. Les ob__es de

teat__es

contempo__ani que les companyies solen __ep__esentar són tingudes per ell en f__anca i positiva estima.

230

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES SIGLES I ACRÒNISMES Sigles són abreviacions de denominacions formades per més d’una paraula. Una sigla generalment es forma a partir de les inicials absolutes de les paraules principals de la denominació que s’ha d’abreujar i esdevé un mot nou. 

PIME Petita i Mitjana empresa

Els acrònims segueixen un procés de formació semblant, però els formants del nou mot no han de ser necessàriament les inicials de paraula ni s’han de correspondre forçosament amb les síl·labes d’aquestes paraules, ja que en els acrònims es busca que es puguen pronunciar sil·làbic ament. 

TREMCAT Centre de Terminologia Catalana

La lexicalització comporta que una sigla o un acrònim s’incorpore a llengua general com a paraula i que se sotmés a les regles d’aquesta llengua. ( minúscules, formació de plural, accentuació). Les sigles prenen el gènere i el nombre del primer mot significatiu de l’enunciat. 

La UOC

Universitat Oberta de Catalunya

Hi ha casos, però, en què el gènere es pren d’un terme genèric sobreentés no és explícit en la denominació, passa sobretot amb termes com empresa, companyia, societat, etc. 

La IBM (companyia)

un IBM (un ordinador)

Cal tenir en compte que les sigles i els acrònims lexicalitzats, que han originat un nom comú, fan el plural de manera regular. 

Modem

mòdems

Cal tenir cal el cas de l’escriptura. 

Punts i espais: les lletres les componen les sigles i els acrònims s’escriuen seguides, sense que hi haja espais ni punts enmig. NIF / N.I.F ni N I F

231



Majúscules i minúscules: Les sigles s’escriuen amb majúscules ( tret de les sigles lexicalitzades, com ara làser o sida) i sense punts. El fet que les sigles s’escriguen amb majúscules no implica que els noms desenvolupats corresponents s’hagen d’escriure també amb majúscules inicials, sinó que han d’anar segons la norma que afecte cada cas. DNI ( Document Nacional d’Identitat



D e vegades tenen alguna minúscula o algun altre signe. R+D (Recerca i Desenvolupament)



Les sigles i els acrònims lexicalitzats s’escriuen amb minúscules. Bit (binary digit)

Tipus de lletra 

Les sigles i els acromis s’escriuen sempre en rodona, independentment que representen entitats catalanes o no catalanes o publicacions.

Marca de plural 

Les sigles no han de portar cap marca de plural. Per tant, és incorrecte afegir una S immediatament després de les sigles o separada amb un apòstrof. El plural s’ha d’indicar amb l’article que la precedeix. Les ONG ( i no les ONG’s ni les ONGs, per Organitzacions no governamentals).



En aquest mateix senti, tampoc no es pot acceptar l’anteposició de l’apòstrof a l’any representat per la desena i la unitat corresponents. De març del 96 a maig del 99 i NO de març del ’96 a maig del ‘99



Tampoc no s’ha de marcar el plural duplicant les lletres, llevant de casa com els següents en què ja ha quedat fixat d’aquesta manera per l’ús: CCOO (Comissions Obreres) Però: els EUA (i no EEUU, per Estats Units)

232

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES Accentuació 

Les sigles no s’accentuen, encara que en el mot desenvolupat la vocal vaja accentuada. ADN per àcid desoxiribonucleic



Els acrònims, però es poden accentuar per a assegurar-ne la pronúncia correcta. S’accentuen d’acord amb les regles generals d’accentuació. Làser

Apostrofació 

Atés que no hi ha unitat de criteri en l’apostrofació de les sigles i els acrònims, a la UOC se segueix la norma més simple, és a dir, la que obeeix a les regles de l’apostrofació de mots. El secret rau a tenir aquestes regles molt clares i a aplicar-les guiant-se sempre de la pronúncia i no per la grafia que de vegades és enganyosa.

Tractament dins d’un text 

La primera vegada que es fa servir una sigla en un text, s’escriu entre parèntesis després del nom corresponent. Però una sigla molt coneguda o més coneguda que el seu enunciat exacte no necessita explicació. La Llei d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE)

Traducció 

Les sigles d’origen forà que tenen versió catalana s’han d’usar perfectament en aquesta darrera versió. OTAN no NATO

De totes maneres, no se solen traduir sigles estrangeres si no és que la mateixa entitat que les genera en propensa la versió en llengua catalana o bé l’ús n’exigeix la traducció.

233

LA CREACIÓ LÈXICA La llengua no és un sistema limitat ni estàtic. Ben al contrari, el corpus lingüístic es caracteritza per una constant mobilitat: contínuament apareixen noves paraules com a resposta a la necessitat d’expressar tots els conceptes que exigeixen noves paraules com a resposta a la necessitat d’exposar tots els conceptes que exigeix l’ús lingüístic. Dins d’aquest apartat distingirem dos procediments: la derivació i la composició.

• La derivació La derivació és el procediment morfològic de creació lèxica que ens permet l’obtenció de paraules noves a partir de les que ja teníem. Les paraules noves que ens proporciona la derivació s’anomenen derivats, i els elements afegits als lexemes són els afixos. Com a elements lingüístics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols, han d’aparéixer lligats a un lexema. Segons el lloc d’aparició respecte del lexema, els classifiquem en: Prefixos:van davant del lexema Sufixos: van darrere del lexema Infixos: van col·locats entre el lexema i el sufix

Ex: des-calç Ex: cal-çar Ex: calç-ot-et

Ens centrarem en el s prefixos. Cal distingir-ne de dos tipus: els que imposen els seus trets semàntics o sintàctics al lexema (prefixos verbalitzadors) i els que tan sols afigen un tret semàntic sense introduir-hi cap alteració (prefixos aspectuals).

VERBALITZADORS a----aprofundir en—enllustrar es---esbrancar

234

ASPECTUALS ben—benvingut mal---malparat a------anormal dis---distraure con—conviure sobre-sobrenatural

des----desfer re------reconstruir trans--transportar inter--intermedi entre—entreacte

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES LES CONJUNCIONS Les conjuncions són paraules independents que estableixen una funció coordinativa o subordinativa entre proposicions de l’oració composta. Es divideixen en conjuncions de coordinació i conjuncions de subordinació.

Conjuncions de coordinació Copulatives Distributives

Disjuntives Adversatives

Enllacen dos termes paral·lels Indiquen alternança

Indiquen alternança o contraposició Indiquen contraposició o limitació

Consecutives o Indiquen conseqüència, il·latives deducció Continuatives Indiquen successió

i, ni ara...ara, mig...mig, no, solament...sinó, també/no, ja...ja, l’una...l’altra, ni...ni, sia...sia, adés...adés, així...com, entre...i, o...o o, o bé, o sinó ara, ara bé, tanmateix, amb tot, així i tot, tot i això, no obstant, això no obstant, en canvi, altrament, més aviat, i això que, sinó, sinó que però, mentre que, això si doncs, per tant, per consegüent, així, així és que, de manera que encara, així mateix, a més, encara més, i tot

ATENCIÓ:

235

I/O no es canvien mai per e ni u. Ex: Vénen Miquel i Imma. Aquell és Joan o Òscar?

Sinó/ si no cal distingir la conjunció adversativa sinó, que indica oposició de si no, conjunció condicional+ adverbi de negació. Ex: No parlava ell sinó tu. Si no parles ara no parlaràs després.

Conjuncions de subordinació Completives De lloc Temporals:simultaneïtat Freqüentatives,anterioritat Posterioritat

Modals Comparatives: igualtat,superioritat, inferioritat, proporcionalitat Consecutives Condicionals

Concessives

Causals

que, si, com allà on, on quan, mentre, tant que, sempre que, cada vegada que, tota vegada que, abans que, abans que no, fins, fins que no, esperant que no, després que, així que, tot seguit que, tan aviat com, tan bon punt, a penes, tot d’una que, tot just, des que, d’ençà que com, com si, així com, tant com, tan...com, tant...com, tan...com, més...que, més del que, menys del que, com més...més, com menys...menys, més...tan(tanta)...més, quant(quanta)... que, tant...que, tan...que, talment...que, de manera que, massa, fins al punt que si, amb que, amb tal que, posat, a condició que, només que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que, si de cas, si per cas, llevat que, fora que, tret que, si doncs no, admetent que, suposant que, comptant que encara que, malgrat que, ni que, per bé que, bé que, si be, tot i que, amb tot i que, amb tot que, per més que si és cert que, mentre (que), mal que, després, a pesar que perquè, ja què, vist que, (puix que), per tal que, per tal com, a fi que, com que, com, com siga que, considerant que, a causa que, per raó que

ATENCIÓ:

236

Perquè és una conjunció causal. Ex: Vinc prompte perquè tenia ganes de veure’t.

Per què combina la preposició per + l’interrogatiu què, o bé la preposició per + el pronom relatiu què. Ex: Per què no has vingut més prompte? Sé el motiu per què has vingut.

Per a què combina la preposició per a + l’interrogatiu què. Ex: Per a què serveix aquest aparell

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES • Canvi i caiguda de preposicions davant de la conjunció que - Cal recordar que qualsevol preposició cau(desapareix) davant de la conjunció que: Ex:Estic content que em donen el premi. (i no * de que) Ex:Van accedir que ho fèrem nosaltres. (i no *de que) - La caiguda de la preposició afecta també les locucions prepositives abans de, arran de, d’ençà de, des de, després de, d’ençà de, llevat de, gràcies a, llevat de, tret de... Ex:Ho has de tindre fet abans que acabe el mes. Ex:Ho va aconseguir gràcies que el seu cunyat hi intervingué.

• Omissió de la conjunció que - A diferència del castellà, no es pot ometre la conjunció que introductòria d’una oració subordinada que expressa petició, propòsit o desig que una cosa s’esdevinga: Ex: Li pregue que vinga tan prompte com puga (i no *li pregue vinga tan prompte com puga). - No s’ha d’ometre la conjunció que darrere l’adverbi d’afirmació sí en oracions com ara: Ex:Anna sí que l’espera, l’aprovat

•

(i no*Anna sí l’esperam l’aprovat)

Remarques sobre algunes conjuncions

doncs - La conjunció doncs correspon al castellà “pues”, però solament en els casos en què indica conseqüència (il·lativa) o oposició (adversativa); però en cap cas pot servir per a introduir causa: Ex:Així, doncs, tot plegat era mentida? (conseqüència) -M’agradaria tindre molts fills. –ah, sí?Doncs a mo no. (oposició) - La conjunció doncs també pot introduir una oració: Ex:Doncs bé, ja em direu què fem. Doncs ja ho saps, a treballar! - La locució i doncs significa en castellà ¿como así?, ¿como es eso?, ¿y pues? Ex:I doncs, que ha passat?

237

*amb tal que - Esta expressió és també un calc del castellà. Cal substituir-la per a fi que o amb la condició que: Ex:Amb la condició que/a fi que calle, sóc capaç de comprar-li la moto. (i no*Amb tal que calle, sóc capaç de comprar-li la moto)

*com condicional - No s’ha d’usar com per a introduir una condició: Ex: Si no fas el dinar, hui no dinaràs! (i no *com no faces el dinar, hui no dinaràs!).

*de i*a amb sentit condicional - No és correcte utilitzar les preposicions de o a en sentit condicional: Ex: Si no fóra per tu no hauria aconseguit el contracte. (i no *De no ser/ *a no ser per tu no hauria aconseguit el contracte). - Cal substituir les expressions incorrectes *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si és possible o altres expressions, segons el context. Ex: Si pot ser, vull que acabem el llibre dimecres. (i ni *a ser possible/*a poder ser vull que acabem el llibre dimecres). - L’expressió *a no ser que és un castellanisme per si no és que, llevat que, tret que: Ex:Els sindicats no signaran l’acord si no és que el govern s’hi comromet. (i no *els sindicats no signaran l’acord a no ser que el govern s’hi compromet).

degut a - No és normativa la utilització de la locució *degut a per a expressar causa. Com a solució, cal usar per, perquè, a causa de, com que, gràcies a (en frases de caràcter positiu) o per culpa de (en frases de caràcter negatiu): Ex: No ha aprovat perquè no havia estudiat prou. (i no *No ha aprovat degut a que no havia estudiat prou) Ex: Gràcies a la tenacitat ha aconseguit la popularitat. (i no*Degut a la tenacitat ha aconseguitat la popularitat). Ex: Per culpa del mal oratge no hem pogut anar d’excursió). - Però degut a és correcte quan és participi passat del verb deure. Ex: El seu problema és degut a la seua falta de caràcter. Ex: És una infecció deguda a un virus.

*donat que - La normativa no admet la locució *donat que (traducció literal del castellà “dado que”). Ex: Atés que (o com que) no hi ha consens, no podem aprovar la resolució. (i no *Donat que no hi ha consens, no podem aprovar la resolució). 238

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES *en tant que - No és correcta la locució *en tant que amb valor adversatiu o temporal. Ex:No toqueu res fins que no arribe la policia. (i no *No toqueu res en tant que no arribe la policia) Ex: Mentres que ell continue de director no es podran fer moltes coses més. (i no *En tant que ell continue de director no es podran fer moltes coses més) - Tanmateix, és correcta la locució en tant que amb el significat de “en la mesura que, en la preposició que, tant com”, Ex: T’ajudaré en tant que puga ajudar-te.

Mentres (o mentre), mentres que (o mentre que) - La conjunció mentres (o mentre) indica simultaneitat entre dos accions “durant el temps en que”: Ex:Mentres tu acabes de fer el dinar, jo estendré la roba - La conjunció mentres que(o mentre que ) és adversativa i contraposa dos accions: Ex:La teua germana és molt estudiosa, mentres que tu no estudies mai. Només - És un calc del castellà l’ús de l’adverbi només (sols, solament) amb valor “inmediatament després” davant d’un verb en infinitiu o en present. En lloc de només cal utilitzar les locucions així que , de seguida que o quan: Ex:Així que vam eixir ens vam trobar el teu company. (i no* Només eixir ens vam trobar el teu company) Ex: No et preocupes que de seguida que vinga li ho diré. (i no* No et preocupes que només vinga li ho diré) No obstant - En la conjunció no obstant s’ha d’especificar necessàriament el complement o substituir-lo per això, que ha d’anar davant o darrere. Ex: No obstant els problemes familiars, es va presentar a les eleccions. Ex: No obstant això (= els problemes familiars), es va presentar a les eleccions. Ex: Això no obstant, es va presentar a les eleccions.

239

Per què - “per+pronom interrogatiu que” significa “per quina raó, per quin motiu”, (en castellà por què) Ex: Em vols dir per què plores? (= Em pots dir per quina raó plores?) - “per +relatiu què” equival a “pel qual, per la qual, pels quals, per les quals”; Ex: No sé les raons per què està enfadat (= les raons per les quals).

Perquè - Escrit en una sola paraula perquè és una conjunció, que pot ser causal o final. - Quan perquè indica causa es pot substituir per ja que (equival en castellà a porque o ya que). El verb que va a continuació ha d’anar en indicatiu: Ex: Deu estar malalt, perquè hui no ha vingut a (causal) - Quan perquè expressa finalitat (en castellà para que) es pot substituir per les formes per tal que, a fi que, amb la finalitat que. El verb que va a continuació va en subjuntiu: Ex: -Per què m’ho dius, això? –T’ho dic perquè em faces cas (final) - La conjunció perquè pot exercir la funció de nom. Aleshores va precedida per l’article i pot anar en singular o en plural (en castellà el porqué) Ex: No arribava a entendre el perquè d’aquell capteniment. Ex: No el convencien els perquès que li va donar la direcció.

Per a què - Per a què solament pot ser preposició composta “per a + què interrogatiu (cast para qué). S’usa amb els verbs Voler, servir, usar, necessitar. Ex: Per a què ho vols, això? (= Per a quina cosa ho vols, això) - No és correcte, per tant, utilitzar *per a què per a expressar un valor de finalitat: Ex: Obriu una finestra perquè (o per tal que, a fi que ) entre l’aire. (i no *obriu una finestra per a què entre l’aire).

Posat que - La conjunció posat que és condicional (equival a sí). Per influència del “puesto que” en castellà s’utilitza inadequadament com a causal: es pot traduir per: com que, donat que, vist que, ja que... Ex: Posat que es porteu bé anirem al cine (= si es porteu bé...condicional) Ex: Com que vos heu portat bé anirem al cine (= ja que vos heu portat bé...causal)

240

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES Segons i conforme - La preposició segons i l’adjectiu conforme no tenen valor de conjunció en sentit de progressivitat temporal com en castellà. En este cas hem d’usar a mesura que: Ex: Col·locarem els convidats a mesura que vagen arribant. (i no*col·locarem els convidats conforme vagen arribant) - La locució correcta és a mesura que i no *a mida que. Ex: L’economia submergida repunta a mesura que la crisi s’accentua.

Sempre i quan - La locució *sempre i quan és un calc castellà. Cal substituir-la per sempre que (o quan): Ex: Et deixaré veure la tele sempre que(o quan) acabes els deures. (i no *Et deixaré veure la tele sempre i quan acabes els deures)

241

ACTIVITATS 1. Completa SINÓ o SI NO en aquestes frases: -

No hi vindrà a les onze______________a les dotze.

________________ et trobes bé, no cal que vingues.

No podré comprar-ho___________em costa menys de vint euros.

No et compres la moto______________pots pagar-la.

2. Completa amb PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ: -

No sé___________no vols estudiar una carrera.

Vull anar__________________si.

Em podries dir_______________ serveix aquest aparell?

Encara no sé les raons_______________se suspengué el concert

Vinc________________em soluciones el problema.

Aquell és l’odinador______________he pagat tants diners.

No entenc el_______________de la teua actitud.

3. Ompli els buits amb PER/PER A segons calga:

242

M’ha deixat les claus del pis només____________una setmana.

He anat a la conferència_____________saludar-lo.

El jutge va intervenir la sentència_____________ fer-la pública.

Hem escrit este llibre______________aprendre més.

Aquest llibre us serà molt útil____________preparar-vos l’examen

S’ha fet massa tard_____________avisar-los.

El treball ha d’estar llest____________demà

L’aspiradora serveix_______________ netejar.

Falta molt____________ arribar`a Alacant?

El sopar ha d’estar preparat__________________diumenge.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ACTIVITATS 4. Tria entre DONCS/PERQUÈ -

Encara no han arribat______________han perdut el tren.

Vivien allà_____________els pisos eren molt barats.

Convé que li dieu això__________complisca el pacte.

Encara no han vingut ___________haurem d’avisar la policia.

Ja han arriba? ____________pareu taula.

M’agrada molt__________és molt discret.

Té el peu xafat ____________cura’l

Té el peu xafat_____________l’ha xafat un cotxe.

243

Enllaça les següents frases amb DONCS/PERQUÈ -

Diu que té febre. No vindrà.

Ara li podem dir allò. Ja ha arribat.

Va entrar per la finestra. Havien perdut la clau.

Me’n vaig a sopar. És tard.

Sense ella no podem acabar. Ves a buscar-la.

No fumes tant. Et fa mal.

T’agrada aquest llibre. Compra’l

Duia un got a la mà. Senyal que tindria set.

Era un bon alcalde. Escoltava tothom.

Es dedicava en persona. Era la seua vocació.

ACTIVITATS 6. Posa la conjunció més adient: -

No tenim__________cotxe________________moto Joan opina que vindran, ____________Esteve diu que no. Véns______________ et quedes? Ja no plou,______________puc anar al cine. Li ho venc a preu de cost i _______________ li faig descompte. Plou poc,_______________per al poc que plou, plou prou. Francesc no volia que entrara en la colla; Joan,______________no va oposar-se.

7. Tria la conjunció adient en cada cas: -

La caixeta no era fusta_______________de marfil (sinó/si no) Era de marfil_______________de fusta, tan li fa(o bé/ o siga) Era de marfil_______________ d’ivori(o bé/o siga) Hi van anar sols i ____________se’n va eixir prou be(així mateix/tanmateix) ________________era sord de conveniències (més bé/més aviat) No el tireu_______________ guardeu_lo per després(més bé/ més aviat) Venen plats______________olles(o/u).

8. Corregeix les següents conjuncions incorrectes:

244

Donat que no has estudiat, no aprovaràs.

S’ha anat degut a la incompetència dels companys.

No vol declarar doncs no sap res.

Només li va tocar la loto, no vingué a treballar.

Segons passa el temps, serà més difícil.

Conforme passen els anys et fas més desconfiat.

No marxeu en tant que no vinga ella.

D’haver-ho sabut, no haguera vingut.

Com no vinga, me les pagarà.

Et deixaré el llibre sempre i quan me’l tornes prompte

No faré el llibre a no ser que m’ho pagueu

Li’l donaré amb tal que em deixe en pau.

A poder ser vindré demà.

No és lleig, més bé és monstruós.

COMPRENSIÓ ESCRITA Trieu una de les dos opcions que trobareu a continuació i redacteu un text que continga com a mínim 280 paraules. a) Un dels vostres companys de treball i mentor canvia de ciutat i deixa l’empresa. Escriu-li una nota d’agraïment. El text ha de tindre la informació següent: • • •

Agraïments per tota l’ajuda que vos ha donat. Què penseu d’ell. Bons desitjos per a la nova vida.

b) Sou el director d'una escola i heu decidit canviar els llibres de text per tauletes tàctils, ja que els membres del consell escolar penseu que és la millor opció per a estudiar a partir d’ara perquè te molt avantatges. Ara bé, això no vol dir que els alumnes deixen de tindre contacte amb la realitat, ja que seguiran fent activitats de manipulació. La carta explicativa que enviarem als pares ha de tindre:

• • • •

Idees: Els professors poden crear material. El llibre digital s’adapta als alumnes. Les correccions són més ràpides i directes. Hi haurà també activitats en les quals no hagen d’usar la tauleta: biblioteca, hort, pintura, música.

Redacteu un text que continga entre 150/160 paraules. Sou conscients que els problemes de pes s’ha convertit en una malaltia creu. La Regidora de Salut i Benestar del vostre municipi uns ha encarregat que redacteu una guia breu sobre que s’ha de fer per portar una bona alimentació i evitar el sobrepès.

245

INFOXICACIÓ L’ús d’eines com Internet permet accedir a un món inabastable d’informació. Aquesta sobrecàrrega informativa pot produir en l’usuari una sensació d’angoixa. La intoxicació és l’excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la, per a prendre una decisió a per a romandre ben informat sobre un tema concert. Algunes Idees: • Sobreabundància informativa i rendiment. • Mètodes de gestió òptima del temps. • Organització i classificació de la informació. • Abusos en l’ús de les noves tecnologies?

Company 1 El teu amic i tu heu de fer una sèrie de compres ja que l’estiu s’acosta i no us va bé la roba de l’any passat. Tots dos esteu d’acord que fa falta comprar-ne però cadascú vol fer-ho de manera diferent. Tu prefereixes comprar per Internet.

246

•

Comoditat.

•

Estalviar temps.

•

Botigues plenes de gent.

•

Bones ofertes.

Company 2 El teu amic i tu heu de fer una sèrie de compres ja que l’estiu s’acosta i no us va bé la roba de l’any passat. Tots dos esteu d’acord que fa falta comprar-ne però cadascú vol fer-ho de manera diferent. Tu prefereixes comprar en les botigues. • • • •

247

Atenció personalitzada. Devolucions. Possibilitat de provar-te la roba. Diversió i entreteniment .

MATERIAL DE SUPORT I DE CONSULTA

• Exàmens de mostra. • Exemples de redaccions. • Doblets de lèxic. • Locucions. • Frases fetes i Barbarismes.

248

EXÀMENS DE MOSTRA

249

COMPRENSIÓ ESCRITA Fritz Schumacher Small is beautiful, el llibre més famós de Schumacher, aparegut en 1973 i traduït a més de trenta idiomes, simbolitza el despertar d'una nova sensibilitat ecològica en l'àmbit de l'economia. En un món decebut pels resultats del creixement il·limitat, el subtítol de l'obra preconitza una economia com si la gent importara, és a dir, un projecte basat en una organització productiva i en una tècnica a escala humana, que vol oferir alternatives viables d'una manera persuasiva i comprensible per a tots. Este llenguatge àgil i planer respon al caràcter senzill i optimista d'un home capaç de connectar amb persones de tota classe i que indaga constantment en nous camps del coneixement sense perdre mai ni el sentit comú ni el bon humor. Encara que passa la major part de la seua vida a Anglaterra, Schumacher naix a Bonn en 1911. Fill d'un catedràtic d'economia, estudia econòmiques i dret i, gràcies a una beca, es trasllada a Oxford en 1930 i poc després a Nova York. De jove treballa també com a bracer agrícola, activitat que li permet entrar en contacte amb la terra i escriure sobre la relació entre tecnologia i agricultura moderna. L'article «Multilateral Clearing» impressionà Keynes, que fa seues algunes de les tesis defensades per Schumacher i impulsà la seua carrera professional tot i que prompte comença una progressiva separació de postures. Responsable de la secció d'economia en The Times, ocupa després diversos càrrecs en l’administració: primer a la Comissió de Control Britànica a Alemanya i durant vint anys al Consell Nacional del Carbó. La intensa activitat pública no li impedix una rica vida familiar amb huit fills de dos matrimonis i una incessant vida intel·lectual. La lectura dels pares de l'Església, Tomàs d'Aquino, Joan de la Creu, Joseph Pieper i Jacques Maritain, l'acosten al cristianisme, fins a la seua recepció en l'Església catòlica en 1971 i la seua confirmació en 1976, un any abans de morir. Schumacher se situa així en la tradició catòlica anglosaxona de figures excepcionals com J.H. Newman o Chesterton. La tasca de conseller de la Comissió de Planificació el fa viatjar a l'Índia i a altres països del tercer món, com Birmània i Zàmbia, on col·labora en programes de desenrotllament rural. Estes experiències li mostren que el món occidental, altament tecnificat, té molt a aprendre de la vella saviesa oriental, que veu en el treball un mitjà de realització personal i basa la producció en la simplicitat i la no-violència. Així, l'assaig «Economia budista» i el llibre El bon treball insistixen en l'objectiu de satisfer les necessitats fent un ús menor dels recursos materials que són sempre limitats. L'afany per capgirar la dinàmica de creixement econòmic li portaria la fama d'idealista ingenu. No obstant això, la publicació de Small is beautiful el va revelar com l'únic economista que havia predit, anys arrere, la crisi mundial de combustibles que tots començaven a patir. El seu missatge arribaria aleshores fins al despatx del president Carter i es projectaria posteriorment en els teòrics de l'ecodesenrotllament i en la política de creixement sostingut propugnada per l'ONU en la Conferència d'Estocolm (1972). La principal proposta de Schumacher es dirigix a adequar el volum de la producció mitjançant un enfocament regional del desenrotllament, que supere els macroestats i contribuïsca a redimensionar la societat en estructures més menudes, descentralitzades i transparents. Això suposa la utilització de fonts de recursos locals per a necessitats locals i la implantació d'una tecnologia intermèdia intensiva en mà d'obra i estalviadora de capital. Enfront del consumisme que

250

devasta la natura, es demana un gran esforç creatiu per a elaborar nous estils de vida que encaixen dins de les lleis inalterables de l'univers El problema de fons rau en el fet que l'home s'ha allunyat de la realitat i pensa que tot allò que no és creació seua no té cap valor. L'obra pòstuma de Schumacher, Guia per als perplexos, constituïx una excel·lent reflexió sobre els fonaments últims de la mentalitat moderna. Hi denuncia l'escassa fiabilitat dels mapes filosòfics vigents, que deixen fora del camp de coneixement els aspectes més importants de l'ésser humà i la seua relació amb el món. Cal obrir noves perspectives per a comprendre la nostra realitat interior i exterior i la dels altres, i això implica redescobrir idees quasi oblidades, com la noció d'atenció o la de compassió. En esta anàlisi, Schumacher fa una relectura de les diferents tradicions filòsofiques i religioses en clau d'universalitat i complementarietat. Sense un esforç sistemàtic per a orientar-se cap a nivells superiors als de la vida ordinària, no es pot intentar resoldre els problemes divergents que són els que planteja la vida real. Els problemes autèntics demanen sempre superar o reconciliar contraris, i això exigix de l'home, no només la utilització del seu poder de raonament, sinó el compromís de tota la seua personalitat.

Emília Bea Testimonis del segle XX.

1. A. B. C. 2. A. B. C.

Segons el text, Schumacher va tindre fama... ? de minimalista ingenu. ? d'idealista ingenu. ? d'idelista capgirat. Segons el text, Schumacher en l'obra Small is beautiful proposa un projecte basat en: ? alternatives viables d'una manera persuasiva i comprensible per a tots. ? l'organització persuasiva i en una escassa tècnica humana. ? una economia com si la gent no importara.

Una de les propostes de Schumacher és...

A. B. C.

? adequar el volum de la producció mitjançant un enfocament regional del desenrotllament. ? enfocar el volum de la producció mitjançant un adequat desenrotllament regional. ? enfocar el volum de la producció mitjançant un enfocament contrari al desenrotllament sostenible.

Schumacher, en diverses obres, va insistir que calia...

A. B. C.

251

? satisfer les necessitats augmentant l'ús dels recursos. ? satisfer les necessitats minvant l´ús dels recursos materials. ? reduir els recursos encara que no se satisfacen les necessitats.

5. A. B. C. 6. A. B. C. 7. A. B. C. 8. A. B. C. 9. A. B. C.

Segons el text, el missatge de Schumacher... ? va arribar fins al despatx del president Carter. ? el va portar el carter al despatx del president. ? va despatxar el president Carter. A Schumacher, la intensa activitat pública... ? no va ser obstacle per a una rica vida familiar. ? no li impedix una rica vida col•legial. ? no li permet una incessant vida intel•lectual. Segons el text el caràcter de Schumacher... ? era senzill i optimista. ? era senzill i pessimista ? era solitari i optimista Schumacher va rebre la confirmació catòlica... ? amb més de seixanta anys, un any abans de morir. ? tres anys després d'ingressar en l'Església catòlica. ? amb menys de seixanta anys, un any abans de morir. Respecte de l'any de naixement i defunció de Schumacher, en el text... ? es recullen els dos. ? no se'n recull cap. ? es recull el primer però no el segon.

10.

Segons el text, les experiències de Schumacher li mostraren que...

A. B. C.

? el tercer món té molt a aprendre de Zàmbia i Birmània. ? el món oriental té molt a aprendre de la saviesa occidental. ? el món occidental té molt a aprendre de la saviesa oriental.

252

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 1. Quina paraula significa ‘granís’: A. ? escorxador B. ? matacabra C. ? matalaf 2. Què significa l'expressió gustar lentament: A. ? assabentar B. ? assatjar C. ? assaborir 3. Què significa l'expressió tindre bona garra: A. ? ser caminador B. ? tindre molta força C. ? tindre molta fam 4. Què significa la paraula rosella: A. ? humitat de gotes líquides que es produïx principalment durant la nit B. ? planta amb flors de color roig viu i fruits en càpsula C. ? obertura circular de les parets de les esglésies 5. Què significa l'expressió fer un bisbe; A. ? parlar clar B. ? insultar C. ? dir dos persones les mateixes paraules alhora 6. Què significa la paraula esbalair-se: A. ? lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor B. ? perdre els sentits C. ? quedar-se atònit, estupefacte 7. Què significa l'expressió de gaidó A. ? amb gaiato B. ? amb alegria C. ? de costat, obliquament

8. Què significa la paraula arnar-se: A. ? prendre una mesura profilàctica B. ? celebrar el cerimonial per mitjà del qual un aspirant era constituït cavaller C. ? fer-se malbé, especialment la roba, per l'acció destructora de les arnes 9. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: De nit la carretera sembla que s'________ A. ? estreta B. ? estretix C. ? estrijola 10. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: De casa al museu hi ha ________ amb pins als costats. A. ? un viari B. ? un vial C. ? una viana 11. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: M’has de deixar uns llibres ________ per a poder fer el treball. A. ? qualssevol B. ? qualsevol C. ? qualsevulla 12. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ natural és molt millor per a treballar. A. ? la llum B. ? la lluminositat C. ? el llum

253

13. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

17. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Aquella gallina va ser la que va ________ l’ou de dos rovells. A. ? poner B. ? posar C. ? pondre

No està d’acord ________ que no li pugen enguany el sou. A. ? amb B. ? Ø C. ? en

14. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

18. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Ha sigut tot molt estrany; és una qüestió que es tardarà a ________. A. ? aclarar B. ? clarificar C. ? aclarir

Des de València ________ Alacant hi ha vora 180 km. A. ? fins B. ? a C. ? fins a

15. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

19. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

El trasllat de casa els va comportar un bon ________. A. ? mal de cap B. ? mal-de-cap C. ? maldecap

Abans caminava molt tots els dies, però ara no ________ estic acostumada. A. ? n’hi B. ? hi C. ? n’

16. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

20. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Has d’ajudar ________ teu germà a fer els deures. A. ? a el B. ? el C. ? al

Al senyal del professor, tots els xiquets van ________ els braços. A. ? acreuar B. ? encreuar C. ? creuar

254

21. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Passaré per ta casa ________ les dotze del migdia. A. ? al voltant de B. ? cap a C. ? sobre

Els llegums no han ________ bé. A. ? cuit B. ? cogut C. ? cuïnat 26. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

22. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Enguany quan arriben les vacacions ________, pense descansar molt. A. ? de Nadals B. ? de Nadal C. ? dels Nadals 23. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Obri les finestres ________ que fa molta calor. A. ? de bat a bat B. ? de par en par C. ? de parell en parell 24. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ amb el que m’has preguntat, t’he de dir que no en tinc ni idea. A. ? En relació B. ? Amb relació C. ? De relació

Quan li vaig contar l’anècdota, va començar a ________. A. ? riure B. ? riure’s C. ? riure-s'en 27. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Si no vos afanyeu arribareu tard. Heu ________ ja! A. ? d’anar-se'n B. ? d’anar-s’en C. ? d’anar-vos-en 28. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Cal que no dónes més voltes al tema. ________! A. ? Oblida’t-en B. ? Oblida-te'l C. ? Oblida-te’n 29. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Està molt ________ amb tot el que ha passat. A. ? confosa B. ? confundida C. ? confossa

255

30. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

35. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

________ demanat mil vegades però no ens fa cas. A. ? Li ho hem B. ? Se l’hem C. ? S’ho hem 31. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Encara no s’han ________ totes les taronges. A. ? cullit B. ? collides C. ? collit

Has de circular ________ carrer. A. ? per l’altre B. ? per el altre C. ? pel altre

Portava dos quilos de taronges en una bossa i, sense dir-li res, ________ donat un. A. ? m’ha B. ? me'n ha C. ? me n’ha

32. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Si és veritat que has aconseguit el premi, ________ molt. A. ? me n’alegre B. ? m’alegre C. ? m’hi alegre 33. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Ha estat ________ tota la nit i tota la matinada. A. ? ploguent B. ? plouent C. ? plovent 34. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Enguany els arbres ________ més prompte. A. ? floriran B. ? florixeran C. ? floreixeran

256

36. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

37. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: M’ha dit Joan que este matí ________ trencat el cotxe. A. ? te s’ha B. ? se’t ha C. ? se t’ha 38. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Hi ha tres oliveres ________ la porta. A. ? juntament a B. ? junt a C. ? al costat de 39. Tria l'opció correcta per a la frase: Compra’m, ________, una miqueta de pernil i formatge. A. ? si pot ser B. ? si potser C. ? a ser possible

40. Tria l'opció correcta per a la frase:

46.

________ fa del que guanya el que vol. A. ? Cadascú B. ? Cadascun C. ? Cada un

L’________ és un animal molt peculiar. A. ? estruç B. ? estrús C. ? auestruç

41.

47.

Tria l'opció correcta per a la frase:

Hauràs de parlar amb el ________ de la companyia. A. ? vice president B. ? vice-president C. ? vicepresident

Jaume és molt ________ i no tindrà problemes per a trobar faena prompte. A. ? desenvolt B. ? desimbolt C. ? desembolt

42.

48.

Tria l'opció correcta per a la frase:

La xiqueta té ________ nines per a jugar, però encara en vol més. A. ? bastantes B. ? bastant C. ? bastants

El xiquet va llançar el joguet pel ________. A. ? penya-segat B. ? penyasegat C. ? penya segat 49.

43.

Tria l'opció correcta per a la frase:

________ passen els dies vaig recuperant-me. A. ? A mesura que B. ? Quant més C. ? Conforme

Si ________ fer alguna cosa més per tu, no dubtes a dir-m’ho. A. ? poguera B. ? pugués C. ? puguera

44.

50.

Tria l'opció correcta per a la frase:

No sé ________ dius eixes falsedats. A. ? per què B. ? per qué C. ? perquè 45.

Has de prendre ________ reial quan comence l’època d’examens. A. ? jaleia B. ? gelea C. ? jalea

Tria l'opció correcta per a la frase:

________ estic d’acord amb els teus punts de vista! A. ? Ni de molt B. ? Ni molt menys C. ? Ni de bon tros

257

Tria l'opció correcta per a la frase:

51. Tria l'opció correcta per a la frase: En tota la comarca només hi ha un ________ que proveïx les carnisseries. A. ? escortxador B. ? escorxador C. ? escorjador

52.

Tria l'opció correcta per a la frase:

El ________ va fer ahir unes declaracions molt compromeses. A. ? consulat d’Hongria B. ? consulat d’Hungria C. ? consolat d’Hongria 53.

Tria l'opció correcta per a la frase:

Tenia moltes ________ esquerre. A. ? diòptries al ull B. ? diòptries a l’ull C. ? dioptries a l’ull 54. A. B. C. França.

La frase que està ben escrita és: ? Pel març ens n’anirem a la neu. ? En abril hi ha fira al poble. ? Per a maig volem visitar els iaios de

55. A. teu. B. teu. C. teu.

La frase que està ben escrita és: ? Mon pare té quatre anys mes que el

56. frase:

Tria el parell d'opcions correctes per a la

? Mon pare te quatre anys més que el ? Mon pare té quatre anys més que el

Si el teu fill no estudia més, la ________ que ________ és pràcticament nul•la. A. ? provabilitat / aprove B. ? probabilitat / aprobe C. ? probabilitat / aprove

258

57. Tria el parell d'opcions correctes per a la frase: El corredor ________ va arribar a la meta en la posició número ________. A. ? etíop / once B. ? etiop / onze C. ? etíop / onze 58. A. B. C.

La paraula que està ben escrita és: ? quietut ? líquit ? fluid

59. A. B. C.

La paraula que està ben escrita és: ? rencor ? picaporta ? disfrassar

60. A. B. C.

La paraula que està ben escrita és: ? escrivà ? caball ? alvançar

COMPRENSIÓ ESCRITA Biomecànica i salut. La biomecànica és la ciència que estudia el comportament mecànic del cos humà i la seua relació amb els entorns i productes amb què interactua per a adaptar-los a l’ús i a l’usuari a qui van destinats per a poder garantir la seua seguretat, recuperar la salut, millorar l’autonomia i incrementar el benestar i el rendiment de les persones durant l’exercici de les seues activitats. Per tant, la biomecànica centrada en la recuperació de la salut només constituïx un dels seus àmbits d’aplicació, el sanitari. Les malalties degeneratives i les causades per lesions traumàtiques constituïxen un dels problemes sanitaris més greus, ja que afecten un important sector de població, en particular d’edats avançades, i provoquen un efecte devastador en el seu benestar i qualitat de vida. La utilització d’implants que substituïxen l’estructura tissular danyada és un dels camps clàssics de la biomecànica. Les substitucions d’articulacions com el genoll o el maluc per pròtesis construïdes amb distints materials, com els aliatges de titani (Ti6Al4V), CrCoMo, acer inoxidable, polietilens d’ultra alt pes molecular (UHMWPE) o materials ceràmics, són alguns exemples de la seua aplicació. En l’actualitat, l’evolució dels implants quirúrgics requerix un canvi de visió basat en l’ús combinat d’una nova generació de biomaterials, l’aplicació de teràpies cel·lulars i gèniques i els coneixements de la biomecànica. L’enginyeria tissular ha sorgit precisament com un nou camp a mitjan camí entre l’enginyeria i la biologia, ja que utilitza cèl·lules, nous materials de suport, ADN, proteïnes i fragments proteics, o molècules inductives per a reparar o substituir els diferents teixits o òrgans lesionats. Els experts en esta àrea s’enfronten a un gran repte quan necessiten reparar o substituir teixits que exercixen una funció de càrrega. Per tal d’afrontar este repte, en 1998 el Comité Nacional sobre Biomecànica dels Estats Units va adoptar un nou paradigma anomenat Enginyeria Tissular Funcional. Tal com succeïx amb els teixits que formen part dels sistemes musculoesquelètic, cardiovascular i dental, les estructures complexes que es desenrotllen per a reemplaçar aquests teixits han de ser capaces de complir els mateixos requisits i aconseguir el restabliment de la seua funció metabòlica i estructural. Els principals objectius de l’Enginyeria Tissular Funcional són: Conéixer les respostes in vitro i in vivo del teixit original davant d’un ampli rang d’activitats (historial tensodeformacional, factors de seguretat, relacions estructurofuncionals, processos de regulació cel·lular). Analitzar els requeriments funcionals i els paràmetres de disseny (selecció de tipus d’assaig per a cada tipus de teixit, models computacionals de simulació; optimització in vitro de les característiques tensodeformacionals, biològiques, químiques i morfològiques dels nous materials; comprovació in vivo dels patrons mecànics dels nous teixits).

259

Propietats intrínseques de les matrius, factors biofísics que actuen sobre les cèl·lules, estructures de suport i bioreactors (transportadors, estimuladors de la regeneració tissular, efectes mecànic, químic i biològic sobre l’activitat funcional tant en bioreactors com en condicions in vivo). Confirmació del nivell de reparació tissular (procediments d’implants no invasius, grandària de l’implant, efecte del bagatge genètic sobre les respostes adaptatives). Avaluació clínica (nova reglamentació i normes clíniques, pautes de rehabilitació). Este és un dels camps més prometedors en l’àmbit sanitari en què l’aplicació de la biomecànica resulta fonamental. Pedro Vera Luna. Dir. de l’Institut de Biomecànica de València Revista Polivalencia núm. 50.

1. A. B. C. 2.

En l’actualitat l’evolució dels implants quirúrgics requerix... ? una visió de canvi. ? un canvi de missió. ? un canvi de visió. Les malalties degeneratives i les causades per lesions traumàtiques...

A. ? al costat de la utilització d’implants que substituïxen l’estructura tissular danyada és un dels camps clàssics de la biomecànica B. ? afecten un considerable sector de població, en particular les persones majors. C. ? constituïxen un dels problemes del sistema sanitari ja que provoquen un efecte devastador en el seu benestar i qualitat de vida. 3. A. B. C.

Els àmbits d’aplicació de la biomecànica són... ? nombrosos, però en sentit estricte únicament el sanitari. ? el sanitari i d’altres. ? tots amb excepció del sanitari.

4. Per a analitzar els requeriments funcionals i els paràmetres de disseny es poden utilitzar entre d’altres... A. B. C. 5. A. B. C.

260

? comprovació in vitro dels patrons mecànics dels nous teixits. ? models computacionals de simulació. ? elecció de tipus de teixit. Un repte de l’Enginyeria Tissular Funcional és... ? la reparació o la substitució de teixits que exercixen una funció de càrrega. ? l’anàlisi dels requeriments funcionals i els paràmetres de disseny. ? la confirmació del nivell de reparació tissular.

6. A. B. C. 7. A. B. C. 8. A. B. C. 9. A. B. C. 10. A. B. C.

261

La utilització d’implants que substituïxen l’estructura tissular danyada... ? és un dels camps clàssics de la biomecànica. ? és un dels materials clàssics de la biomecànica. ? és un nou camp de la biomecànica. Este text... ? és un text de divulgació literària. ? és un assaig. ? és un text de divulgació científica. L’enginyeria tissular ha sorgit precisament com un nou camp a mitjan camí entre... ? l’enginyeria i la biologia. ? l’enginyeria i la medicina. ? l’enginyeria i la mecànica. En les substitucions d’articulacions com el genoll o el maluc s’utilitza... ? únicament aliatges d’acer inoxidable. ? aliatges d’acer inoxidable entre d’altres. ? aliatges de titani entre d’altres. L’avaluació clínica és un camp... ? en què l’aplicació de l’enginyeria tissular és fonamental. ? en què l’aplicació de la biomecànica és fonamental. ? en què l’aplicació de les normes clíniques és fonamental.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 1. A. B. C. 2. A. B. C.

Què significa la paraula glaç? ? vessant ? bescuit ? gel Què significa l’expressió fer denteta? ? fer mal la dent ? fer enveja ? fer maldats

3. Què significa l’expressió embolicar la troca? A. ? complicar B. ? cosir C. ? embolicar regals 4. Què significa la paraula dragó? A. ? rèptil d’hàbits nocturns que s’enfila a les parets. B. ? planta ornamental amb una tija recoberta d’escates que recorda la pell d’una serp. C. ? joc infantil molt popular en les comarques del nord de la Comunitat Valenciana. 5. A. B. C.

Què significa l’expressió anar fent? ? subsistir sense massa progressos ? fer faena inútil ? treballar sense descans

6. A. B. C.

Què significa la paraula cruïlla? ? creïlla menuda ? coentor ? encreuament

7. Què significa l’expressió fer esqueneta? A. ? col•locar-se tocant amb l’esquena la paret B. ? ajudar algú a fer una malifeta C. ? ajudar algú a obtindre els seus propòsits 8. A. B. C.

262

Què significa la paraula estimbar? ? apostar diners en el joc ? despenyar ? carregar una nau

9. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Jaume va fer ________ que va provocar el gol en l’últim minut. A. ? la passa B. ? la passada C. ? el passe 10. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Tota la família estiueja a la ________ que tenen a l’horta. A. ? vil•la B. ? vila C. ? villa 11. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Per a la classe de dibuix tècnic, necessite portar ________ i el cartabó. A. ? l’esquadra B. ? l’esquer C. ? l’escaire 12. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: En esta comarca, ________ és molt fèrtil. A. ? la terre B. ? la terra C. ? el terre

13. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

17. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Busca en este diccionari el sentit ________ de la paraula. A. ? proper B. ? propi C. ? mateix

Ens ha amenaçat ________ unes paraules molt grosseres. A. ? amb B. ? en C. ? Ø

14. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

18. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

No te’n refies; és un xic que no ________ mai les seues promeses. A. ? complix B. ? acomplix C. ? cumplix

Van vindre ________ dissabte passat a les set. A. ? Ø B. ? al C. ? el

15. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: L’oferta està penjada ________ d’anuncis del 1r pis. A. ? al tauler B. ? al taulell C. ? al tauló 16. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: La fàbrica ha acomiadat ________ setanta treballadors. A. ? Ø B. ? a C. ? fins

263

19. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Esta vesprada has d’anar a esperar el teu germà a l’estació a les cinc. ________! A. ? En recorda’t B. ? Recorda-t’en C. ? Recorda-te’n 20. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Ja l’havien ________ contra les pretensions del propietari veí. A. ? previngut B. ? prevengut C. ? prevenit

21. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

En aquella sala es van reunir ________ de trescentes persones. A. ? prop B. ? al voltant C. ? cap a

Han ________ el lladre a la plaça de l’ajuntament. A. ? detés B. ? detengut C. ? detingut

22. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

26. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Hem quedat per a reunir-nos ________ migdia. A. ? pel B. ? al C. ? a

Els dos cotxes van ________ enmig del carrer major. A. ? colisionar B. ? col•lidir C. ? colidir

23. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ vindrà el cap de setmana. A. ? Pot ser B. ? Igual C. ? Potser 24. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Dis-li al teu germà que ________ pot vindre a la festa. A. ? tan bé B. ? tamé C. ? també

264

27. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Les claus, jo ________ donaré. A. ? li les B. ? li’ls C. ? se les 28. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: El xiquet ja s’ha begut la llet del got. ________ una miqueta més. A. ? Posa-l’en B. ? Posa-li’n C. ? En posa’l

29. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

33. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

La mare de Mireia li ha ________ el vestit. A. ? cosit B. ? cossit C. ? cusit

________ la qüestió abans d’exposar-la davant del públic. A. ? Debateu B. ? Debatiu C. ? Debatau

30. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Volia per a sopar salmó fumat però no ________ trobat a cap botiga. A. ? n’he B. ? me’n he C. ? en he 31. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Vés al parc i dóna-li això ________. A. ? el iaio B. ? a l’iaio C. ? al iaio 32. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Tots els meus amics tenen faena, però jo no ________ trobe. A. ? la B. ? en C. ? hi

265

34. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Ens hem ________ respecte de les seues intencions. A. ? Confòs B. ? Confundit C. ? Confós 35. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Joan vol que ________ el bar a les deu i no sé si podré fer-ho. A. ? óbriga B. ? òbriga C. ? obrisca 36. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Li vaig deixar els còmics a Miquel i em va dir que ________ portarà quan torne de viatge. A. ? m’els B. ? me’s C. ? me’ls

37. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

41. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

En l’ensalada no hi ha oli. Per favor, ________ una miqueta. A. ? posa’n-hi B. ? posa-l’hi C. ? posa-n’hi

M’agrada com cuina ta mare els ________. A. ? esclatasangs B. ? esclata-sangs C. ? escaltassangs

38. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: No hi ha cap novetat ________ pis que volem comprar. A. ? respecte del B. ? al respecte del C. ? en respecte del 39. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Hui no ha vingut a treballar ________ estava malalta. A. ? doncs B. ? ja que C. ? per què 40. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Jo volia anar al concert però ________ van preferir anar al cinema. A. ? tots els demés B. ? tots els altres C. ? tots altres

266

42. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Has agarrat ________ tomaques; deixa’n alguna per als altres. A. ? masses B. ? massa C. ? masa 43. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Eixa és la pel•lícula ________ tant parla la premsa. A. ? de la que B. ? de que C. ? de què 44. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: He menjat pernil i se me n’ha quedat un trosset entre les dents. Tens un ________? A. ? furga-dents B. ? furga dents C. ? furgadents

45. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: A València ________ hi ha horta. A. ? sí que B. ? sí C. ? sí què 46. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent: Necessitem molta ________ per a moure el cotxe de lloc. A. ? forza B. ? força C. ? forsa

50. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent: Les parets d’aquell edifici abandonat estan plenes de ________. A. ? sanefes B. ? zanefes C. ? senefes 51. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent: Estaven molt preocupats pel grau d’________ de l’oli; volien que fóra baix. A. ? acidés B. ? acidesa C. ? acidessa

47. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent:

52.

Li ha eixit un ________ al coll i ha hagut d’anar al metge. A. ? furóncul B. ? furoncle C. ? furóncol

El ________ és fonamental per a comprendre la cultura europea. A. ? mitus de Prometeu B. ? mite de Prometeo C. ? mite de Prometeu

48. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent:

53.

He d’aconseguir una foto d’un ________ per al mural de Ciències de la Naturalesa. A. ? pit roig B. ? pitroig C. ? pit-roig 49. Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar la frase següent: En la fàbrica ens passem el dia ________ per culpa dels productes químics. A. ? tossint B. ? tosint C. ? tussint

267

Tria l’opció correcta per a la frase:

Era molt ________. De tan agarrat que era, només menjava entrepans de ________. A. ? avar / mortadela B. ? avar / mortadel•la C. ? àvar / mortadel•la 54. La frase que està ben escrita és: A. ? L’indústria tèxtil és la responsable dels casos de legionela. B. ? La indústria textil és la responsable dels casos de legionel•la. C. ? La indústria tèxtil és la responsable dels casos de legionel•la.

55. La frase que està ben escrita és: A. ? A l’estiu tota cuca viu. B. ? Per hivern acostumem a anar a la neu. C. ? En la tardor les fulles dels arbres cauen. 56. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

La ________ passa per quatre fases ________. A. ? lluna / llunars B. ? Lluna / lunars C. ? Lluna / llunars 57. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

Marc està ________ en l’hospital perquè li han de fer un trasplantament de ________. a. ? ingressat / mèdul•la b. ? ingresat / medul•la c. ? ingressat / medul•la 58.

La paraula que està ben escrita és: a. ? estuig b. ? vidriola c. ? bofetada

59.

La paraula que està ben escrita és: a. ? abadesa b. ? princesa c. ? mestresa

60.

La paraula que està ben escrita és: a. ? aranzel b. ? paràssit c. ? arrassar

268

COMPRENSIÓ ESCRITA Batalla sobre el riu Tagus Des del mateix dia en què Anníbal fou nomenat comandant, com si per decret li hagueren assignat Itàlia com a província i encomanat una guerra contra Roma, convençut que no l’havia d’ajornar per res, no fóra cas que, també a ell, el sorprenguera alguna adversitat mentres vacil·lava com son pare Amílcar i després Asdrúbal, decidí anar a fer la guerra als saguntins. Com que, en atacar-los, sens dubte es posarien en moviment les armes de Roma, portà prèviament l’exèrcit al territori dels òlcads, al sud de l’Íber –este poble es trobava en la zona dels cartaginesos, més que sota el seu domini-, perquè poguera semblar que no havia anat contra els saguntins, sinó que s’havia vist arrossegat a aquella guerra per una successió d’esdeveniments en voler dominar el pobles veïns i annexionar-los. Prengué per la força i saquejà l’opulenta ciutat Càrtala, capital d’aquell poble. Esbalaïdes per aquella amenaça, les ciutats més menudes acceptaren el seu domini amb el pagament d’un tribut. L’exèrcit, victoriós i opulent pel botí, es retirà a Cartago Nova, als quarters de l’hivern. Havent refermat en favor seu, una vegada allà, totes les simpaties dels seus conciutadans i aliats mitjançant el repartiment generós del botí i el pagament íntegre de les soldades endarrerides, a l’inici de la primavera portà endavant la guerra contra els vacceus. Hermàndica i Arbòcala, les seues ciutats principals, foren preses per la força. Arbòlaca oposà una llarga resistència gràcies no sols a la valentia, sinó també al gran nombre del seus vilatans, el qual havia crescut a causa dels que s’havien fet escàpols d’Hermàndica. I unint-se als òlcads que s’havien exiliat –el poble dominat l’estiu anterior–, enardiren els carpetans, eixiren a l’encontre d’Anníbal, que retornava del territori dels vacceus, no molt lluny del riu Tagus, i desbarataren la columna carregada amb el botí. Anníbal s’abstingué de combatre; però, havent acampat sobre la vora del riu, passà el corrent a gual, quan del costat enemic arribaren els primers signes de quietud i silenci. Després féu desplegar una estacada de manera que els enemics encara tingueren lloc per a passar, i decidí llançar-se sobre ells quan travessaren. Ordenà als genets que, quan els veren endinsats en l’aigua, escometeren la turba de soldats d’infanteria; a la vora disposà els elefants, que n’eren quaranta. De carpetans, amb l’additament dels òlcads i els vacceus, n’hi havia cent mil; una formació de combat invencible, si s’haguera contendit en un camp de batalla obert. Així, intrèpids per temperament i confiats en el seu gran nombre, convençuts que només atardava la seua victòria el fet que s’interposava aquell corrent, llançant crits de guerra i sense que ningú ho ordenara, es precipitaren en totes les direccions cap al corrent però cada u per on tenia més a la vora. Però, des de l’altra vora, un contingent enorme de soldats de cavalleria es ficà al riu, i dins de l’aigua van xocar en un combat no gens equilibrat, ja que allí on un soldat d’infanteria, faltat d’estabilitat i poc segur del gual, podia ser abatut fins i tot per un genet desarmat que esperonara el seu cavall a l’atzar, un genet amb llibertat de moviments de cos perquè el seu cavall es mantenia estable fins i tot al bell mig dels gorgs, i que podia dominar la situació cos a cos i a distància.

269

Una gran part fou engolida pel riu; alguns, arrossegats cap als enemics pel corrent ple de remolins,

foren esclafats pels elefants. Quan els més ressagats, que pogueren retornar a la seua vora sense tant de perill, es reagruparen en un sol lloc després d’haver-se escampat a causa de l’esverament, Anníbal, abans que es referen d’un pànic tan gran, endinsant-se amb l’exèrcit en formació quadrada en el corrent, els féu fugir de la vora. I en l’espai de pocs dies, havent devastat la contrada, rebé també la rendició dels carpetans. I, aleshores, tot allò que hi havia al sud de l’Íber, llevat del territori dels saguntins, ja era a les mans dels cartaginesos.

Titus Livi. Història de Roma

1. A. B. C. 2. A. B. C. 3. A. B. C. 4. A. B. C.

270

Els òlcads… ? eren aliats dels saguntins. ? estaven més en la zona de domini dels saguntins que sota el domini d’estos. ? estaven més en la zona de domini dels cartaginesos que sota el domini d’estos. La guerra contra els vacceus la portà endavant... ? a l’inici de l’hivern. ? a l’inici de la primavera. ? a l’inici de l’estiu. L’exèrcit d’Anníbal després de prendre per la força la capital dels òlcads... ? es retirà a les ciutats més menudes. ? es retirà amb els quartets d’hivern. ? es retirà als quarters d’hivern. En la batalla del riu Tagus una gran part de l’exèrcit que s’enfrontà amb el d’Anníbal... ? fou esclafada pels remolins. ? fou esclafada pels elefants. ? fou engolida pel riu.

De resultes de la desfeta de la batalla del riu Tagus, els carpetans...

A. B. C. 6.

? es reagruparen i llevaren el territori als saguntins. ? es rendiren al cap de pocs dies. ? no es rendiren, a pesar de tot. En la batalla del riu Tagus Anníbal...

A. B. C. 7.

? combaté en tot moment. ? lliurà combat inicialment. ? s’abstingué de combatre inicialment. Abans de fer la guerra als saguntins, Anníbal decidí estratègicament...

A. B. C.

? atacar els romans. ? atacar els òlcads. ? assetjar els saguntins.

Segons el relat hi havia…

A. B. C. 9. A. B. C. 10. A. B. C.

271

? quaranta elefants. ? catorze elefants. ? quatre elefants. En la batalla del riu Tagus l’exèrcit que s’enfrontà amb el d’Anníbal... ? tingué un excés de gelosia a causa del seu gran volum. ? tingué un excés de confiança a causa del seu gran volum. ? tingué una manca de confiança a causa del seu reduït volum. L’exèrcit que s’enfrontà amb el d’Anníbal estava compost per... ? òlcads, vacceus i carpetans. ? òlcads i vacceus. ? òlcads, vacceus i habitants d’Hermàndica

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 1. A. B. C.

Què significa la paraula cove? ? gàbia ? baina de fusta ? recipient gran

2. Què significa l’expressió estar de mala lluna? A. ? tindre mala sort B. ? estar malalt C. ? estar malhumorat 3. Què significa l’expressió anar a escampar la boira? A. ? creure que alguna cosa és possible quan no ho és B. ? trobar-se en una situació difícil C. ? ser despatxat per algú a qui es molesta 4. A. B. C.

Què significa la paraula balafiar? ? ensabonar ? malgastar ? bonegar

5. A. B. C.

Què significa l’expressió a vessar? ? ple del tot ? molt ? enganyar

6. A. B. C.

Què significa la paraula trespol? ? filat per a caçar aus ? caixa giratòria d’un camió ? sostre d’una habitació

7. A. B. C.

Què significa l’expressió a cabassos? ? a punyades fortes ? en gran quantitat ? penjant del coll

8. A. B. C.

Què significa la paraula esmicolar? ? estavellar ? trossejar ? vacil•lar

272

9. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Va ________ els diners que li vam donar per al seu aniversari. A. ? refusar B. ? recusar C. ? repudiar 10. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Intenta transcriure ________ que vaig gravar ahir a la vesprada. A. ? el cassette B. ? la casset C. ? el casset 11. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Enguany hem tingut ________ de guanys extraordinaris. A. ? un retall B. ? una retalladura C. ? una retallada 12. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: La carretera que va al poble està plena de ________. A. ? rebolics B. ? revols C. ? revoltes

13. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

17. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Sa casa està valorada en un ________ d’euros. A. ? mil•lió B. ? milló C. ? milió

Estem d’acord ________ veure l’última pel•lícula d’Álex de la Iglesia. A. ? amb B. ? en C. ? de

14. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

18. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Abans de cada intervenció cal ________ els pacients. A. ? adormir B. ? endormir C. ? dormir

Antoni viu al camp ________ un mas. A. ? a B. ? en C. ? amb

15. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

19. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Els últims atemptats tenen ________ tota la població. A. ? aterrida B. ? aterrada C. ? aterrissada

El que puguen dir________. A. ? em dóna lo mateix B. ? m’és igual C. ? em dóna igual

16. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Quan me n’anava vaig trobar ________ teua cosina que venia del parc. A. ? la B. ? amb la C. ? a la

273

20. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Sa mare la va ________ per no haver-li fet cas. A. ? renyir B. ? renyar C. ? reganyar

21. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

________, hem d’acceptar la seua decisió encara que no la compartim. A. ? Al fi i al cap B. ? Al cap i al fi C. ? Al cap i a la fi

Eren molt amics, però en l’últim moment el va ________. A. ? traïcionar B. ? traïr C. ? trair

22. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

26. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Quan vages a ________ compra’m ________. A. ? cal apotecari / pasta dels dents B. ? ca l’apotecari / pasta de les dents C. ? ca’l apotecari / pasta de dents

No podia pagar el lloguer, i en l’empresa m’han ________ una part del sou. A. ? bestret B. ? bestragut C. ? bestraït

23. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Necessite comprar-me una planxa ________ vapor. A. ? per B. ? a C. ? de 24. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Cal que el xiquet ________ almenys 6 hores seguides. A. ? dormisca B. ? dorga C. ? dorma

274

27. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Allò que em va encarregar, ja ________ he portat. A. ? s’ho B. ? l’ho C. ? li ho 28. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Els sobres, has dit que Joan ________ portarà abans del migdia? A. ? els els B. ? li els C. ? els les

29. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

34. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Has ________ bé el café? A. ? molgut B. ? molit C. ? mòlt 30. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Els meus pares han ________ vint anys a l’Índia. A. ? vivit B. ? viscut C. ? visgut

Hem passat el matí contant ________. A. ? acudits B. ? ocurrències C. ? xistes 31. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Deixa les claus quietes, que són ________. A. ? del oncle B. ? de l’oncle C. ? d’el oncle 32. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ gent de tots els països al circuit de Xest. A. ? N’hi havia B. ? Havia C. ? Hi havia 33. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Els polítics han de ________ els drets de tots els ciutadans. A. ? agarantir B. ? garantir C. ? garantitzar

275

35. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: No crec que esta pel•lícula ________ tanta por com diuen. A. ? faça B. ? fasa C. ? fassa 36. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Quan vostés m’entreguen els treballs, els corregiré i ________ tornaré de seguida. A. ? s’els B. ? els els C. ? vos els 37. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Quan tu anaves a la biblioteca, jo ja ________ venia. A. ? hi B. ? en C. ? n’hi

38. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ acords presos, hem de rendir-nos. A. ? En base als B. ? Tenint en compte els C. ? A rel dels 39.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Pensa que, ________ arribe, has de fer-li la consulta. A. ? conforme B. ? després de que C. ? així que 40.

Tria l’opció correcta per a la frase:

No parleu tan fort que la xiqueta fa ________. A. ? non non B. ? nonnon C. ? non-non 42.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Vam quedar ________ aniríem tots junts. A. ? en què B. ? què C. ? que

276

El meu iaio ens ________ històries de la guerra. A. ? comptava B. ? contava C. ? comtava 45.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Joan va estudiar ________ per aprovar els exàmens de juny. A. ? intensament B. ? enduridament C. ? dur 46. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Aquelles dues línies són ________. A. ? asimètriques B. ? assimètriques C. ? azimètriques 47. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: De sobte, els xiquets van començar a donar-se ________. A. ? bofatades B. ? bofetades C. ? bufetades

Tria l’opció correcta per a la frase:

________ treballadors contractem, més prompte acabarem el treball. A. ? Quants més B. ? Com més C. ? Tants més 43.

Tria l’opció correcta per a la frase:

He coincidit amb ell ________. A. ? unes quantes vegades B. ? vàries vagades C. ? alguna que altra vegada 41.

44.

48. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Anna va fer ahir ________ anys. A. ? vinti-quatre B. ? vint-i-quatre C. ? vint i quatre

49. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Jo sempre ________ les cuixes de pollastre amb all i julivert. A. ? frigc B. ? frig C. ? frisc

54.

A. ? A la primeria d’octubre volem anar a visitar als oncles. B. ? Acabaré el treball a mitjan d’agost. C. ? Al començament del mes de maig anirem a una casa rural. 55.

50. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: No vages a jugar cap allà que hi ha molt de ________. A. ? fang B. ? fanch C. ? fanc 51. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: La ________ de la Catedral és el que més ens va impressionar. A. ? volta B. ? bolta C. ? bòveda 52.

Tria l’opció correcta per a la frase:

El ________ és tòxic per al ser humà. A. ? varnís de l’ebanisteria B. ? vernís de l’ebenisteria C. ? vernís de l’ebenesteria 53.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Ahir Pere es va ________ mentres jugava al futbol. A. ? tòrcer el peu B. ? torcer el pèu C. ? tórcer el peu

277

La frase que està ben construïda és:

La frase que està ben escrita és:

A. ? He comprat el tiquet per a poder presenciar el partit d’hàndbol. B. ? He comprat el tíquet per a poder presenciar el partit de hàndbol. C. ? He comprat el tiquet per a poder presenciar el partit d’handbol. 56. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

El govern va prendre mesures contra l’________ i va tancar una cinquantena de clíniques ________. A. ? avortament / abortives B. ? abortament / avortives C. ? avortament / avortives 57. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

La xiqueta vol anar a ________ de música i aprendre a tocar l’________. A. ? clases / oboe B. ? classes / oboé C. ? classes / oboe 58. A. B. C.

La paraula que està ben escrita és ? opresió ? extendre ? marquesa

59. A. B. C.

La paraula que està ben escrita és ? subornar ? jovenil ? tormentar

60. A. B. C.

278

La paraula que està ben escrita és ? entressòl ? baratíssim ? assimetria

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 1. A. B. C.

Què significa la paraula batistot? ? desorde ? colp violent ? disgust gran

2. Què significa l’expressió dotzena de frare? A. B. C.

? comptar malament ? onze ? tretze

8. A. B. C.

Què significa la paraula rovellar? ? oxidar ? batre ous ? enrotllar

9. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

3. Què significa l’expressió fer eixir de polleguera?

Els cavalls no podien ________ el carro, de tan carregat com anava. A. ? estiregassar B. ? estirar C. ? tirar

A. B. C.

10. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

4. A. B. C.

? fer perdre la calma ? fer eixir els animals de la gàbia ? fer el valent Què significa la paraula llimac? ? taca ? bavosa ? burla

5. Què significa l’expressió ser oli en un cresol? A. B. C. 6. A. B. C. 7. A. B. C.

279

? ser molt important ? ser un remei molt bo ? ser un remei molt roí Què significa la paraula ullal? ? dent incisiva ? trau ? tornavís Què significa l’expressió a estall? ? amb il•lusió ? a preu fet ? en gran quantitat

Has pogut imprimir ________ de les comandes de la botiga? A. ? el llistó B. ? la llista C. ? la llistada 11. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Ja has pagat ________ del cotxe? A. ? l’assegurança B. ? el segur C. ? la segurança 12. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ va poder acabar la volta a peu. A. ? A dures penes B. ? Tot agobiat C. ? A males penes

13. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

17. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Per Nadal farem una ________ de huit dies a la neu. A. ? estansa B. ? estança C. ? estada

Estem acostumats ________ fer tots els matins les mateixes coses. A. ? a B. ? amb C. ? Ø

14. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

18. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Vam arribar tard perquè vam prendre una ________ equivocada i ens vam perdre. A. ? adreça B. ? direcció C. ? adressa

Anirem al poble i ho aprofitarem per a visitar ________ mare. A. ? a la B. ? a ta C. ? la

15. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

19. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Va anar a la platja i ara té mal d’________. A. ? oïda B. ? orella C. ? oïd

Per favor, vull taronges. ________ pot posar dos quilos? A. ? Me’n B. ? M’hi C. ? M’en

16. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ fer més esport. A. ? Hem de B. ? Hi ha que C. ? Tenim que

280

20. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Sempre dina ________ perquè entra a treballar molt prompte. A. ? correguent B. ? corrent C. ? corrents

21. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Les bases ________ que el guanyador seria qui ________ el text més llarg sense cap falta ortogràfica. A. ? dien / escrivera B. ? deien / escrivera C. ? deien / escriguera

El germà de l’acusat va ________ sobtadament en la sala. A. ? irrumpir B. ? irrompre C. ? irrompir

22. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent; Aconseguirem que ens senta si anem tots ________. A. ? a l’una B. ? a la una C. ? a una 23. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

26. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Ha estudiat molt per a l’examen, però no ________ bé el tema nou. A. ? se sap B. ? en sap C. ? sap 27. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Hem ________ el sofà al quart pis. A. ? d’apujar B. ? de pujar C. ? de pujar-se

Podeu burlar-vos de Marc, però ________ amb gràcia. A. ? burleu-vos-en B. ? burleu’s-en C. ? burleu-vos-hi

24. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

28. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Sempre ________ un gotet de vi per a dinar. A. ? bebem B. ? beguem C. ? bevem

Les ulleres són molt boniques. No dubtes a ________. A. ? comprar-te’ls B. ? comprar-te-les C. ? compra’t-les

281

29. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

33. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

S’ha ________ la pereta del dormitori. A. ? fós B. ? fundit C. ? fos

No deixes que ________ la llet, perquè després no me la puc beure. A. ? bulla B. ? bullga C. ? bollisca

30. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

34. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Els teus amics ja han arribat a la platja. Tu no ________ vas? A. ? n’hi B. ? hi C. ? en

Maria, sigues bona filla i ________ el foc. A. ? encén B. ? ancén C. ? encengues

31. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

35. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

He vingut a ta casa ________ arreglar les nostres diferències, no perquè ens barallem. A. ? pera B. ? pertal d’ C. ? per

No crec que Pere ________ tant com diuen. A. ? sàbia B. ? sapiga C. ? sàpia

32. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: No patisques si no pots fer això hui, ja ________ faràs demà. A. ? en B. ? el C. ? ho

282

36. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ va anar poca gent, a la presentació de la revista. A. ? En B. ? Hi C. ? N’hi

37. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: No ________ adonat que l’exercici està mal resolt. A. ? s’ha B. ? s’hi C. ? se n’ha 38. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: L’habitació està al pis ________ de l’hotel A. ? dèneu B. ? dínou C. ? dènou 39.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Ens han recomanat que ________ el cotxe, si més no, una volta al mes. A. ? moguem B. ? mogam C. ? movem 40.

Tria l’opció correcta per a la frase:

El ________ em va confirmar el meu acomiadament. A. ? cap mateixa B. ? cap mateix C. ? propi cap 41.

Tria l’opció correcta per a la frase:

No et vaig telefonar perquè estava ________ una pel•lícula molt interessant. A. ? vegent B. ? veient C. ? veguent

283

42.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Farem ________ podrem per acabar a l’hora prevista. A. ? tant com B. ? quant C. ? tant quan 43.

Tria l’opció correcta per a la frase:

________ ha vingut de París que no és la mateixa. A. ? Des que B. ? Des què C. ? Des de què 44.

Tria l’opció correcta per a la frase:

No entenc ________ t’has comportat d’eixa manera amb els cosins. A. ? perquè B. ? perqué C. ? per què 45. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Sempre ________ el pitxer amb aigua de l’aixeta. A. ? òmplec B. ? òmplic C. ? omplisc 46. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Ens vam assabentar ahir que Miquel és ________. A. ? trasexual B. ? transexual C. ? transsexual

47. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: És un executiu amb molta ________ i ganes de manar. A. ? sobèrbia B. ? subèrbia C. ? supèrbia

52.

El ________ va fer unes declaracions molt dures contra la seua família. A. ? soberà romanés B. ? soberà rumanés C. ? sobirà romanés 53.

48. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: He tingut una trompada amb el cotxe i he abonyegat el ________. A. ? paraxocs B. ? para xocs C. ? para-xocs 49.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Puc pagar amb ________ ? A. ? tarjeta B. ? tartgeta C. ? targeta 50. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Joan té una relació amb una xica ________. A. ? francesa B. ? franceça C. ? francessa 51.

Tria l’opció correcta per a la frase:

El nombre d’________ s’ha incrementat en els últims anys. A. ? extrangers B. ? extranjers C. ? estrangers

284

Tria l’opció correcta per a la frase:

Ens han dit que esta beguda ________. A. ? és afrodisiaca B. ? es afrodisíaca C. ? és afrodisíaca 54.

La frase que està ben escrita és:

A. ? L’XI Congrés de Toponímia ha sigut un èxit. B. ? El € és la moneda oficial de la Unió Europea. C. ? El onze d’agost és el meu aniversari. 55.

La frase que està ben escrita és:

A. ? És adicte a la cocaina des de fa molts anys. B. ? És addicte a la cocaïna des de fa molts anys. C. ? Es addicte a la cocaïna des de fa molts anys. 56. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

Has de ________ la fórmula del problema, perquè hi ha poques _______ que siga correcta. A. ? comprobar / probabilitats B. ? comprovar / probabilitats C. ? comprovar / provabilitats

57. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

Vam viatjar a ________ per qüestions de faena i vaig comprovar que hi havia molta ________. A. ? Malaisia / missèria B. ? Malàisia / misèria C. ? Malàisia / missèria 58. A. B. C. 59. A. B. C. 60. A. B. C.

285

La paraula que està ben escrita és: ? mija ? plutja ? platja La paraula que està ben escrita és: ? pèndol ? malanconia ? ràfaga La paraula que està ben escrita és: ? caprix ? desig ? cartuig

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 1. A. B. C. 2. A. B. C. 3. fina?

Què significa la paraula ensopegar? ? enrellar ? enredar ? entropessar Què significa l’expressió fil per randa? ? molt de pressa ? amb tots els detalls ? per totes bandes Què significa l’expressió tindre la pell

A. ? ser molt fredolí B. ? pertànyer a les classes altes de la societat C. ? ser molt susceptible 4.

Què significa la paraula aljub?

A. ? depòsit utilitzat per a arreplegar l’aigua de la pluja B. ? cereal utilitzat en la preparació de la malta i la cervesa C. ? rèplica feta a un comentari desafortunat 5. A. B. C. 6. A. B. C.

286

Què significa l’expressió fer l’orni? ? fer neteja ? fer el desentés ? no anar a escola

7. A. B. C. 8. A. B. C.

Què significa l’expressió a la gatzoneta? ? aponat amb les cames doblegades ? amb els peus i les dos mans en terra ? amb els braços plegats i contra el pit Què significa la paraula sagí? ? greix d’animal ? espasa de combat ? sainet

9. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Has d’aconseguir ________ tot l’odi que sents per ella. A. ? mansir B. ? enmansir C. ? amansir 10. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Se sol representar Adam i Eva vestits només amb ________. A. ? un panfígol B. ? un pàmpol C. ? una fullaraca 11. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Què significa la paraula hostatjar? ? empresonar ? allotjar ? acampar

Els transtorns ________ afecten una bona part de la població. A. ? del son B. ? del somni C. ? de la son

12. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

16. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Quin ________! He trobat un pèl en la sopa! A. ? fastig B. ? asc C. ? fàstic

Per favor, ________, que estic parlant per telèfon. A. ? calleu-vos B. ? calleu C. ? calleu-se

13. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Després de tant de temps, per fi va ________ el secret. A. ? desvetlar B. ? revelar C. ? rebel•lar 14. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

17. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Miquel sovint es descuida ________ posar els llibres en la prestatgeria. A. ? en B. ? a C. ? de 18. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

A la manifestació hi havia un ________ de persones incalculable. A. ? nombre B. ? número C. ? nom

Durant tot l’estiu, ________ anem a ballar. A. ? el dissabte B. ? dissabtes C. ? dissabte

15. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

19. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

La ________ de 2, 4, 6, 8 i 10 és 6. A. ? mitjana B. ? mitja C. ? mèdia

Vaig parlar amb les teues cosines i ________ vaig dir que no vingueren. A. ? els B. ? lis C. ? les

287

20. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

24. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Este matí he anat al centre de salut i m’ha semblat que la ________ estava ________. A. ? metge / trist B. ? metgessa / trista C. ? metgessa / trist

Com que ja havia passat el perill els vam dir que no calia que ________ amagats. A. ? visqueren B. ? visgueren C. ? viviren

21. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Demà ________ la instància en l’ajuntament. A. ? és precís que presentes B. ? és necessari que presentes C. ? tens que presentar

No patisques, reiet, d’ací a un any de segur que et ________ veure eixa pel•lícula. A. ? pemeteran B. ? permetran C. ? permitiran

22. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Encara ________ si cobrarem la paga extraordinària. A. ? no se sap B. ? no’s sap C. ? no se’n sap 23. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Es va amagar ________ llit. A. ? baix del B. ? davall del C. ? avall del

288

25. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: No patisques, reiet, d’ací a un any de segur que et ________ veure eixa pel•lícula. A. ? pemeteran B. ? permetran C. ? permitiran 26. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ quan eixia de casa. A. ? Em vaig caure B. ? M’hi vaig caure C. ? Vaig caure

27. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

31. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Si ________ prompte a casa tindràs una sorpresa. A. ? vens B. ? véns C. ? et véns

Els jugadors de bàsquet han ________ tots els dies. A. ? d’entrenar-se B. ? d’entrenar-s’en C. ? d’entrenar

28. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

32. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

Ja vaig anar una vegada a ta casa i no ________ vull tornar. A. ? n’hi B. ? en C. ? hi

Este aparell no ens servirà ________ que volem. A. ? per al B. ? pèl C. ? pel

29. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

33. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent:

No se li pot dir res; ________ pren tot malament. A. ? li ho B. ? se’l C. ? s’ho

Hui et volia portar les fotos, però ________ he oblidat. A. ? me’n B. ? me n’ C. ? m’en

30. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: En aquella època, a pesar de les dificultats tot li _______. A. ? reisqué B. ? reixqué C. ? reïsqué

289

34. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Vosaltres segur que no ________ tant la televisió com nosaltres. A. ? vegeu B. ? veieu C. ? veïeu

35. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Abans, fa molt anys, ________ més que ara. A. ? ploïa B. ? plouïa C. ? plovia 36. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: ________ nomenat ja director de l’empresa? A. ? Li han B. ? L’han C. ? L’hi han 37. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: __________ l’esborrany del projecte de seguida, que el necessitarà. A. ? Porta-lo B. ? Porta-li C. ? Porta’l 38. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Hem aconseguit els objectius proposats ________ tenacitat. A. ? a base de B. ? per mig de C. ? a força de 39.

Tria l’opció correcta per a la frase:

________, vull que acabem el treball dimecres abans de sopar. A. ? De ser possible B. ? A poder ser C. ? Si pot ser

290

40.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Portava una motxilla de colors ________. A. ? vàrios B. ? varis C. ? vàries 41.

Tria l’opció correcta per a la frase:

El fill de Maria ja va a ________. A. ? la universitat B. ? la unniversitat C. ? l’universitat 42.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Segons l’últim informe, _______ d’espècies animals estan en perill d’extinció. A. ? millars B. ? mil•lers C. ? milers 43.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Estes són les plantes ________ fa el licor. A. ? de les que B. ? de qué C. ? de les quals 44. Quina de les tres opcions és la més adequada, en un context formal, per a completar la frase següent: Amb eixa actitud no arribaràs ________ . Vés________ d’ací! A. ? enlloc / te’n B. ? en lloc / te’n C. ? en lloc / te

45.

Tria l’opció correcta per a la frase:

Tindré sort: m’he trobat un ________ de quatre fulles. A. ? trèbol B. ? trèvol C. ? trébol 46. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: Al pis del costat s’han instal•lat unes estudiants ________. A. ? ruses B. ? ruces C. ? russes

50. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: La professora de Biologia ens va mostrar un _______ viu. A. ? cent peus B. ? centpeus C. ? cent-peus 51. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase: En l’església han fet un homenatge molt emotiu als ________. A. ? aussents B. ? ausents C. ? absents

47. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase:

52.

No dubtes que vindrà a buscar la ________. A. ? revanja B. ? revenja C. ? revanxa

La ________ que més m’agrada. A. ? butifarra és l’embutit B. ? butifarra és l’embotit C. ? botifarra és l’embotit

48. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase:

53.

No aneu per aquell carrer estret, que és un ________. A. ? cul-de-sac B. ? culdesac C. ? cul de sac

Em ________, no sé resoldre este problema de matemàtiques. A. ? rendixc B. ? rendisc C. ? rendísc

291

Tria l’opció correcta per a la frase:

Durant el viatge en avió, vos feia ________ pensar que ________ a tanta altura. A. ? vertigen / volaveu B. ? vertígen / volàveu C. ? vertigen / volàveu 54.

49. Quina és l’opció més adequada per a completar la frase:

Tria l’opció correcta per a la frase:

Quina és la frase que està ben construïda?

A. ? Vinaròs, a 30 d’abril de 2009. B. ? El fer massa esport tampoc és bo per a la salut. C. ? Anirem al cine dissabte.

55.

La frase que està ben escrita és:

60.

A. ? Es van arruïnar perquè el negoci de fer taüts va fer fallida. B. ? Es van arruïnar perque el negoci de fer tauts va fer fallida. C. ? Es van arruinar perque el negoci de fer taüts va fer fallida.

A. B. C.

56. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

Els ________ pertanyen a la família dels ________ . A. ? corvs / còrvids B. ? corbs / còrbits C. ? corbs / còrvids 57. frase:

Tria el parell d’opcions correctes per a la

L’________ Atlàntic banya les costes d’________. A. ? oceà / Anglaterra B. ? ocean / Englaterra C. ? ocean / Anglaterra 58. A. B. C. 59. A. B. C.

292

La paraula que està ben escrita és: ? subhasta ? cacahuet ? cohet La paraula que està ben escrita és: ? avaria ? evaluació ? anyorança

La paraula que està ben escrita és: ? mol•lècula ? caravel•la ? col•lònia

EXEMPLES DE REDACCIONS

• Ban • Reclamació per un artcle • Carta a l'Ajuntament • Queixa a Banc • Correu electrònic • Currículum • Entrada a un blog

293

AJUNTAMENT DE VALÈNCIA. DON JOAN RIBÓ CANUT. ALCALDE DE VALÈNCIA.

BAN

FA SABER: Que amb motiu de l’inici de les obres a la plaça de l’Ajuntament des del dilluns dia 17 de novembre de 2020: • •

Quedarà restringit el trànsit de vehicles de dues o quatre rodes a l’interior i al voltant de la placeta durant els pròxims cinc mesos. Només podran accedir a la zona els vianants i repartidors dels diferents comerç, però aquests últims ho faran en l’horari següent: de 8.00 a 9.00 hores i de 22.00 a 23.00 hores.

Els carrers que és tallen són Periodista Azzati, Almirante Roger de Lauria, Sant Vicent Màrtir, Maria Cristina, les Barques, Correus, la Sang, Arquebisbe Majoral, Padilla i l’avinguda del Marques de Sotelo.

Per a qualsevol informació o dubte podeu consultar mitjançant la pàgina web o les xarxes socials de l’Ajuntament de València.

València, 25 de febrer de 2019

Signat: Joan Ribó Canut

294

Eva Miquel, amb DNI núm. 34421675-C, amb domicili en l’avinguda del Mestre Rodrigo 36, Bloc 2, codi postal 46035 València, amb telèfon mòbil 600990554 i adreça de correu electrònic evamiquel@gmail.com

EXPOSE: Que fa tres dies vaig comprar per la seua pàgina web el joguet del Vaixell pirata de Playmobil. Quan hui m’ha arribat el paquet per MRV, m’he trobat amb què la caixa de l’article estava trencada i oberta. A més, al joguet li faltaven algunes peces, que sense elles no es pot muntar. Perquè veja com m’ho he trobat i que no estic mentint a continuació l’adjunte unes fotografies del joguet tal qual el vaig rebre.

SOL·LICITE: Que m’he canvieu el joguet per un altre i que aquesta vegada es trobe o m’arribe en bones condicions. De no ser així, en veuré obligada a posar-vos una reclamació mitjançant la OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), ja que ha veu incomplit la normativa sobre la venda i distribució de productes en condicions apropiades.

Atentament,

València, 25 de febrer de 2019

DEPARTAMENT DE QUALITAT I CONSUM DE JOGUET MÓN.

295

Regidora d’Urbanisme i Turisme. Ajuntament de La Pobla de Farnals Sra. Mª. Victoria Prieto Fas C/ Sant Vicent,, 1 46139 La Pobla de Farnals, València

Distingida Sra. Prieto, El meu nom és Eva Miquel i soc veïna del poble des de fa 25 anys, em pose en contacte amb vosté perquè he detectat que els últims dos anys el nombre de visitants al nostre poble ha disminuït considerablement, el que perjudica greument el manteniment del nostre patrimoni. Arran d’aquesta qüestió, li propose una sèrie de mesures per millorar el turisme del nostre municipi. En primer lloc, caldria desenvolupar una bona pàgina web del poble on el turista puga descarregar per temàtiques tota la informació, plànols i esdeveniments del municipi. Seguidament, cal publicitar el poble mitjançant les xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram... En segon lloc, S’hauria de realitzar visites guiades a llocs emblemàtics del poble o experimentar amb els oficis propis del municipi. També, és indispensable crear esdeveniments de música en directe i per streaming com: concerts de música clàssica o moderna de grups coneguts i contacontes per als més xicotets de la casa. A més, els restaurants podrien organitzar tallers de cuina típica del lloc presencials o Online, concursos de cuina per a principiants i jornades gastronòmiques. I, per acabar, no vull acomiadar-me sense dir que és necessari millorar l'accessibilitat per a les persones amb discapacitat i els carros dels xiquets menuts a les rutes i comerços. Espere que amb aquests suggeriments puga ajudar a millorar la situació del nostre meravellós municipi.

Moltes gràcies i quede a l’espera de notícies seues.

Atentament, Eva Miquel

València, 26 de febrer de 2019

296

Eva Miquel Blasco, amb DNI núm. 34421675-C, amb domicili en l’avinguda del Mestre Rodrigo 36, Bloc 2, codi postal 46035 València.

Vull expressar-li la meua queixa perquè ahir dia 15 de juny de 2020 vaig acudir a una de les seues sucursals que es troba al carrer Àngel Guimerà núm 22, allí em va atendre de molt mala gana u dels seus empleats, anomenat Gregorio Contreras Martínez. La meua visita al banc vas ser com a conseqüència de què fa uns dies vaig veure uns càrrecs molts estranys a la meua targeta de crèdit, que per descomptat jo no havia realitzat. Una vegada en el banc vaig estar esperant dues hores a què el Sr. Contreras volguera atendre, encara que jo havia demanat una cita feia tres dies. Quan finalment vaig ser atesa el seu empleat em va parlar d’una forma grossera i va alçar la veu en diverses ocasions, fins i tot es va aproximar un altre treballador i li va dir que ell s'ocuparia del meu assumpte, però el Sr. Contreras va rebutjar la seua ajuda. Després d’una hora i mitja aguantat aquesta situació, per fi el seu empleat va resoldre el meu problema, però durant eixe temps no va tindre res de respecte i educació cap a la meua persona. Tot aquest fet m’ha sembla una vergonya i no m’ho esperava d’un empleat del seu banc. Espere que prengue mesures el més prompte possible i que aquesta situació no torne a passar amb cap persona.

A continuació, li proporcione el meu núm de compte 55936373631M003 perquè puga revisar el meu historial. Atentament,

València, 26 de febrer de 2019

GRUP FINANCER BANC-BANCS DE VALÈNCIA

297

De: evamiquel@gmail.com Per: departamentdesenvolupament@gmail.com Assumpte: Idees per la campanya de roba 26 feb. 2019, 09.00h

Hola companys, Em pose en contacte amb vosaltres perquè tinc novetats sobre la campanya “reciclaroba” de l’ONG Vola-Vola. Ahir després de dues setmanes barallant-m’he amb el departament de consum de la Unió Europea, per fi vaig aconseguir parlar amb un representant i li vaig comentar en què consistia el nostre treball i si podia ajudar-nos en la nostra iniciativa. Malgrat les seues reticències en un principi va decidir col·laborar, així que m’ha enviat les enquestes i estadístiques sobre el consum i el reciclatge de roba a nivell europeu en els últims 5 anys, a més del seu estudi sobre el compromís de recuperar entre 490 o 500 milions de Kg de roba al 2023. Davant de tota aquesta informació, he fet un cribat on he extret els punts més importants i els que haurien de tractar primer que són: • El consum de roba l’any per persona és de 34 peces. • Cada persona llaça al fem 20kg de roba l’any i només 2,5kg de la roba la deixen en el contenidor adequat. • 300 milions de Kg de tèxtil van als abocadors. • El compromís de reciclar o reutilització de la roba. Quina bogeria!, sabíem la gent no recicla molt, però llegit això ha quedat clar que vivim en una societat molt consumista i despreocupada pel planeta. Així doncs, no hem de decaure i unir forces per preparar una campanya molt salvatge per conscienciar a tots de reciclar o reutilitzar la roba. A continuació, us adjunte la documentació de la UE i ens veiem en la reunió del dimecres.

Salutacions, Eva.

298

Currículum

DADES PERSONALS Nom i cognom: Joel Perez Gómez. Data de naixement: 13 de juny de 1988. Domicili: l’avinguda del Mestre Rodrigo 36, Bloc 2, pis 6t, porta 12. Localitat i codi postal: València, 46035. Telèfon: 664841222 Adreça electrònica: joelpgom@gmail.com

FORMACIÓ ACADÈMICA - Llicenciat en Dret per la Universitat de València, juny de 2013. - Màster en Dret Internacional per la Universitat Catòlica-Sant Vicent Martí de València, juny de 2015. - Màster en Direcció i Administració d’Empreses per la Universitat Sant Pau C.E.U. de València, juny de 2016.

ALTRES ESTUDIS - Curs de Formació comercial i tècnica, organitzat per la Universitat de València, l’any 2017, amb una durada de 40 hores. - Curs de Formació per la venda i prevenció de riscs laborals i seguretat i higiene d’una empresa, organitzats per la Universitat Politècnica de València, els dies ., 10, 1., 20, 2., 30 de maig de 2018, amb un valor 60 hores lectives.

IDIOMES - Expressió oral i escrita alemany: nivell A2 - Expressió oral i escrita francés: nivell B2 - Expressió oral i escrita d’anglés: nivell C2 - Expressió oral i escrita de valencià: nivell C2

299

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL - Pràctiques com a Passant al bufet d’advocats Martín i Bravos de València, durant l’any 2017. - Pràctiques com Advocat de família al bufet Eixample de València, durant sis mesos de l’any 2018, amb un total de 960 hores lectives. - Advocat de prevenció de riscs laborals i seguretat i higiene al bufet Vincit de València, des de febrer de 2018 fins a abril del 2020.

ALTRES DADES - Coneixement com a usuari de programes informàtics del pac Microsoft Office. - Disponibilitat per treballar fóra de València o internacionalment.

València, 26 de febrer de 2019

300

26/02/2019 11.30

EvaMiq Parc de la plaça del Bisbe Hola, estat fent una ullada als vostres comentaris sobre les condicions del parc i he de dir que estic d’acord en algunes coses que heu dit. Jo passe tots els dies davant d’aquesta zona verda i es troba en unes condiciones deplorables, per la falta de papereres, diferents contenidors, servei de recollida de fem i de neteja més freqüent. És cert, que s’ha de fer alguna cosa en aquestes instal·lacions perquè reuneixen les condicions de zona verda el més prompte possible, ja que estan posant en risc la salut dels ciutadans. Així doncs, crec que barallar-nos entre nosaltres (Maria Gómez i JoelP) no solucionarà el problema sinó tot el contrari, el que hauríem de fer és juntar-nos tot el veïnat, parlar del problema i buscar solucions. Una vegada sabem les carències que hi ha i els mètodes per millorar el parc del Bisbe, enviarem una carta a l’Ajuntament explicant-los el problema i els recursos que necessitem per solventar aquesta situació. A més, és indispensable fer una recollida de signatures entre els membres del barri per reafirmar la nostra proposta. Si malgrat tot això, no obtenim resposta de l’Ajuntament, portarem el nostre cas als mitjans de comunicació i als tribunals.

No oblideu, que si lluitem tots junts en el mateix ban, aconseguirem que Parc de la plaça del Bisbe lluïsca com el primer dia. Anim amics!

301

DOBLETS DE LÈXIC ABAIXAR: Fer anar a un nivell més baix. Reduir a una condició inferior, a un grau inferior d´intensitat. Inclinar.



BAIXAR: Anar de dalt a baix, a un nivell més baix.



ABONAR: Pagar una certa quantitat per a gaudir regularment d´un proveïment o d´un servei per un temps determinat. Inscriure en un compte corrent determinat (lèxic de comptabilitat).



ADOBAR: Femar la terra, fornir adob a les terres de conreu. Sinònim d´amanir (oli, vinagre i sal una amanida).



ACLARIR: Fer més entenedor, més clar.



CLARIFICAR: Depurar un líquid, traure´n les partícules que l´enterboleixen.



ESCLARIR: Un assumpte.



ACOMPLIR: Executar, portar a terme.



COMPLIR: Dur a terme una obligació, un compromís, un desig, una promesa, ...



ADDICCIÓ: Tendència o inclinació forta a alguna cosa.



ADDICIÓ: Acció d´afegir o de sumar.



ADORMIR: Fer dormir.



DORMIR: Estar en repòs amb suspensió de la sensibilitat i d´altres funcions vitals.



DIRECCIÓ: Punt cap on s´encamina algú o alguna cosa.



ADREÇA: Lloc on es viu, tant real com imaginari.



GELÓS, -A: Gelosia, recel, enveja.



ZELÓS, -A: Que hi posa molt d´interés o molta cura.



ALÇADA: Dimensió vertical d´un cos, especialment d´una persona o una bèstia.



ALÇÀRIA: Allò que un cos (qualsevol) té d´alt, la dimensió d´un cos en direcció vertical.



ALTURA: Distància vertical des d´un punt a un altre que és pres com a referència.

302



ALTITUD: Distància d´un punt de la terra respecte del nivell del mar.



ALLIBERAR:



LLIURAR: Entregar, fer arribar a mans d´algú.



AMIDAR: Determinar, prendre les mides (d´alguna cosa), avaluar amb una mida (una magnitud lineal).



MESURAR: Comparar una quantitat, una magnitud física, etc., amb una altra de la mateixa espècie que hom pren com a unitat o patró.



ANOMENAR:



NOMENAR: Designar per a un càrrec. Sinònim de nominar.



APARAT: Amb pompa, ostentació.



APARELL: Instrument, giny, màquina, sistema, etc., per a aconseguir algun objectiu.



APUJAR: Algú ha fet que preu, sou, llum, foc, calor... siga més alt.



PUJAR: Anar d´un lloc a un altre més alt.



ARRABASAR: Amb violència, com si ens l´arrancaren.



ARRAVATAR-SE: Irritar, enfurir fortament amb ells.



ASSENYALAR: Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Són sinònims de: indicar, designar, mostrar, determinar, fixar.



SENYALAR: Fer o posar una marca o un senyal en una cosa. Sinònim de marcar.



DELFÍ: Persona que és considerada hereua del poder, la riquesa.



DOFÍ: Mamífer aquàtic.



CITACIÓ: Ordre de compareixença en un jutjat, un tribunal.



CITA: Acció de fixar dia i hora per a trobar-se.



ESCOLTAR: Fer atenció a alIò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc.



ESCORTAR: Fer escorta, acompanyar algú per seguretat, per a fer-li honor, per a impedir que fuja.



LLEGAT: Allò que hom deixa a algú en herència.

303



Deixar en llibertat.

El teu nom (identitat personal).

LEGAT: Enviat per a representar algun personatge.



PLANAR: Volar, un ocell, amb les ales esteses sense moure-les.



PLANEJAR: Fer plans d´alguna cosa. Sinònim de pIanificar.



CABDAL: Molt important, principal, capital.



CABAL: Quantitat de líquid mesurada per quantitat de temps. Béns, possessions i diners.



ESPORT: Exercici corporal, una competició.



DEPORT: Recreació, esbarjo, comunament a l´aire lliure, hobby.



NÚMERO: Té uns significats molt concrets: nombre d´una sèrie; part d´un espectacle.



NOMBRE: Quantitat. L´adjectiu corresponent és nombrós.



ONA: Moviment oscil·latori de les aigües del mar. Forma d´energia que es caracteritza per una vibració de partícules.



ONDA: Porció elevada i convexa dúna línia o dúna superfície, és a dir, que sáplica a una cosa que és ondulada.



SENTIR: Percebre sons pel sentit de l´oïda (sense, necessàriament, posar-hi atenció).



ESCOLTAR: Parar atenció a un soroll, a allò que diu algú.



AJORNAR: Diferir, deixar per a més endavant.



APLAÇAR: Donar treball o ocupar una plaça.



BODEGA: Espai tancat situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.



CELLER: Petit local subterrani d´una casa on hom sol guardar vi, menjar. També es diu del local on s´elabora el vi i de la botiga on es ven.



DADA: Allò que ens proporciona informació sobre alguna cosa.



DATA: El dia en què té lloc alguna cosa.



FICAR: Fer entrar, introduir. És el contrari de traure.



POSAR: Fer que una cosa estiga en un lloc. És el contrari de llevar.



MAL DE CAP: Dolor de cap.



MALDECAP: Sinònim de preocupació, inquietud.

304



MEDECINA: Remei, medicament.



MEDICINA: Ciència que estudia la manera de guarir o prevenir les malalties.



METGE: Persona que té autorització o llicència per a exercir la medicina.



MÈDIC: Adjectiu. Fa referència als metges o la medicina.



MESA: Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o una corporació.



TAULA: Un moble.



MIGDIA: Les dotze del matí.



MIG DIA: La meitat del dia.



REAL: Que pertany a la realitat.



REIAL: Referent al rei.



RENDIBLE: Que dóna rèdits i interessos.



RENTABLE: Que es pot rentar o llavar.



ESTRENYIMENT: Acció d´estrényer. Sinònim d´estretor.



RESTRENYIMENT: Estat dels budells que comporta una dificultat per a evacuar.



TASTAR: Assaborir un aliment.



PROVAR: Sinònim de intentar.



ESBORRADOR: Utensili amb que s´esborra.



ESBORRANY: Esbós d´un escrit.



TAULER: Superfície plana per a fixar-hi papers.



TAULELL: Taula llarga que hi ha a les botigues, als bars, ... per a mostrar els productes.



TRANSMETRE: Fer passar entre dos punts informació per mitjà d´energia elèctrica o electromagnètica.



TRAMETRE: Sinònim d´enviar, de fer arribar a Ies mans d´algú alguna cosa.



BAST, -A: Que no és fi.



VAST, -A: Molt gran, molt extens.

305



ESCOMESA: Un atac, una envestida.



COMESA: Encàrrec o missió, faena de la qual tenim cura.



PROVAR: Avaluar una cosa.



EMPROVAR: Posar una peça de roba per a comprovar si va bé. També es pot usar provar.



CREUAR: Passar d´una banda a l´altra del carrer.



ENCREUAR: Entre altres coses, vol dir, acoblar individus de races diferents.



GREIXAR: Untar o lubrificar amb greix.



ENGREIXAR: Fer tornar gras.



ENGEGAR: Posar en marxa un motor.



ARRANCAR: Començar a avançar o a desplaçar-se un motor.



ERRADA: Equivocació, error.



ERRATA: Una errada comesa en la impressió o còpia d´un escrit.



ENDARRERIR: L´usem en cas que fem referència a l´espai, a un procés.



RETARDAR: L´usem en cas que fem referència únicament aI temps.



PASTÍS: Qualsevol producte fet amb farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita a forn. Dolç.



PASTEL: Paraula d´origen francés. És una modalitat de pintura amb colors mòlts i reduïts a pasta.



PELEGRÍ, -INA: Substantiu. Devot que vol fer un viatge a un santuari.



PEREGRÍ, -INA: Adjectiu. Rar, estrany, poques vegades vist.



PERJUDICI: Gran dany.



PREJUDICI: Opinió preconcebuda.



PAS: Cadascun dels moviments que fa una persona o un animal quan camina. Cadascuna de les gestions, diligències, que hom fa per obtenir alguna cosa.



PASSA: En el bàsquet, la falta en la qual incorre el jugador que fa més de tres passes portant la pilota a la mà (en plural). També de les aus migratòries (ocells de passa).

306



POSAR: Col·locar.



PONDRE: Fer els ous els ocells. Un astre passa la línia de I´horitzó.



POSADA: Acció de posar.



POSTA: Acció de pondre ous o de pondre´s un astre.



PRESSUPOST: Còmput anticipat del que costarà alguna cosa.



PRESSUPÒSIT: El fet de suposar una cosa per endavant.



PREVENIR: (o previndre) Advertir alguna cosa per endavant. Preveure alguna cosa per a impedir-la.



PREVEURE: Veure per endavant.



EL TELEVISOR: Un aparell.



LA TELEVISIÓ: La transmissió d´imatges i de sons a distància.



TINÈNCIA: Càrrec o ofici del tinent.



TINENÇA: Acció de posseir alguna cosa.



TRÀFEC: Canvi d´una cosa d´un lloc a un altre. Afer que porta molta faena o molts maldecaps.



TRÀFIC: Comerç i desplaçament de mercaderies, influències, etc.



TRÀNSIT: Moviment o desplaçament de vehicles, persones, etc.



ASSECAR: Fa referència a una cosa que ha perdut la humitat que li és pròpia. Ex.: Si no plou, les plantes s´assequen. A molta gent major, se li asseca la pell.



EIXUGAR: Acció de llevar el líquid dúna cosa que s´ha humitejat sense que aquest líquid en forme part dúna manera consubstancial. Ex.: Després de ploure, les plantes séixuguen. Després de llavar-nos els cabells, ens els eixuguem amb léixugacabells.



ASSEURE: Posar algú a descansar damunt d´un suport. Només s´utilitza referit a éssers animats i pot ser transitiu o pronominal.



ASSENTAR: Col·locar en posició estable. Anotar en un registre.

307



SEURE: Estar algú sobre un suport de manera que el seu cos descanse sobre l´extremitat anteroposterior del tronc. S´usa per a éssers animats. Sempre és un verb transitiu, mai pronominal.



ATERRIR: Causar terror.



ATERRAR: Prendre terra (un avió o similar).



AUTO: Apòcope d´automòbil.



ACTE: Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, lóbjecte de la qual és léxaltació de léucaristia.



MANADA: (o manat) El feix de tiges, bastons, etc. que es pot agafar i dur amb la mà.



BANDADA: Ramat d´animals salvatges.



BIANUAL: Dos en un any.



BIENNAL: Cada dos anys.



MEDIANA: Conjunt de dades o d´observacions estadístiques, ordenades de més menuda a més gran, és la dada situada en el centre, que té el mateix nombre de dades tant per damunt com per davall.



MITJANA: Quocient de la suma de dues o més quantitats pel seu nornbre.



ORELLA: Aparell auditiu la finalitat del qual és la percepció dels sons. Per tant usem orella externa i interna.



OÏDA: Un dels cinc sentits.



ACCESSIBLE: Que una persona es deixa arribar a ella sense cap problema.



ASSEQUIBLE: Fàcilment aconseguible.



INFLIGIR: Aplicar una pena.



INFRINGIR: Violar, cometre una infracció.



MILLORA: Acció i efecte de millorar.



MILLORIA: La qualitat de millor, l´avantatge d´una cosa respecte a una altra.



FAMÓS: De fama, de prestigi, de renom, etc.



AFAMAT: Ple de fam. Sinònims: famolenc, afamegat, etc.

308



ALGÚ: Pronom. Significa “alguna persona”.



ALGUN: Adjectiu. Significa “un d´indeterminat”.



ALIMENTÓS: Que té aliment, que alimenta.



ALIMENTARI: Relatiu als aliments.



VESTIDOR: Lloc destinat per a vestir-se.



VESTUARI: Conjunt de vestits que té una persona, un actor, etc. Lloc destinat a guardar els vestits d´una comunitat, els abrics dels espectadors d´un teatre, etc.



REMUGANT: Animal que remuga, és a dir, que mastega els aliments repetidament. També es diu de Ies persones que parlen entre dents.



RUMIANT: Gerundi del verb rumiar i significa “pensar una cosa repetidament”, “sotmetre alguna cosa detingudament, una vegada i una altra, a la consideració mental”.



RENYIR: Rompre l´amistat, el tracte personal, etc. Sinònim de barallar-se.



RENYAR: Adreçar a algú blasmes severs per una falta comesa.



FONS: Part inferior d´una cavitat, d´un recipient.



FONDO: Sinònim de profund.



PERTINENÇA: El fet de pertànyer a algú o a alguna cosa.



PERTINÈNCIA: La qualitat de pertinent.



GLACIAL: Pertanyent al glaç i a la seua acció.



GLACERA: Massa de glaç formada per la compactació de la neu en una zona de neus perpètues.



METRE: Unitat de mesura del sistema internacional.



METRO: Apòcope de (tren) metropolità.



PROPI: De la propietat de.



MATEIX: Tal cosa o persona i no una de diferent.



CONFÓS: Participi del verb confondre.



CONFÚS: Indistint, poc clar.

309



ESTADA: Acte d´estar. Lloc on s´està.



ESTANÇA: Una habitació. Una estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs en nombre i disposició variables.



DESVELAR: Llevar el vel. Descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.



DESVETLAR: Llevar o perdre el son. Estimular, suscitar, despertar.



APARENTAR: Semblar per l´aspecte, tenir l´aparença.



APARENÇAR: Simular, fer creure.



DEPENDENT: Persona que presta els serveis en una casa de comerç.



DEPENENT: Gerundi del verb dependre: tenir independència.



DOBLEGAR: Plegar, tòrcer, entortillar.



DOBLAR: Fer doble, multiplicar per dos.



CONSEGÜENT: Segueix com a resultat, efecte natural o deducció.



CONSEQÜENT: Que té conseqüència o consistència lògica.



EL LLUM: Estri o aparell que serveix per a fer llum.



LA LLUM: Forma d´energia.



EL TERRA: Sinònim de sòl.



LA TERRA: Planeta en què vivim.



UN PUDOR: Aversió de l´ànim envers allò que pot ofendre la decència.



UNA PUDOR: Mala olor, ferum, olor roïna d´una cosa.



EL CÒLERA: Malaltia infecciosa caracteritzada per diversos símptomes greus.



LA CÒLERA: Irritació violenta contra algú que ens ha inferit un insult.



CORBA: Línia els elements successius de la qual es decanten contínuament a un costat.



REVOLTA: Desviació sobtada de la línia recta. Les revoltes de riu també s´anomenen meandres.



CORRENT: Gerundi del verb córrer.

310



CORRENTS: Adverbi que significa “molt de pressa”.



FASTIG: Sensació de cansament que produeix en l´ànim una cosa de la qual estem saciats, que no ens interessa gens.



FÀSTIC: Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna.



LACERAT, -ADA: Fulla retallada irregularment.



LLATZERAT, -ADA: Aquest adjectiu, que es va formar a partir del nom de Llàtzer (sant), vol dir “ple de plagues, mals i altres nafres, especialment, leprós”.



IMPONENT: Que imposa. Ex.: Base imposable, no imponible.



IMPOSANT: Gerundi del verb imposar.



MIG: Meitat d´un tot.



MEDI: Conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa un organisme.



PETROLÍFER: Que conté petroli.



PETROLIER: Relatiu o pertanyent aI petroli. Vaixell de transport de petroli brut.



SUBTERRANI: (soterrani) Que està sota terra.



SOTERRANI: Habitació, espai, recinte, situat per sota de la rasant del carrer.



UN RETALL: Tros sobrant d´haver tallat alguna cosa.



UNA RETALLADA: Acció i efecte de retallar.



SEGUR: Adjectiu. De seguretat.



ASSEGURANÇA: Substantiu. Contracte mitjançant el qual, en canvi d´una prima, és garantida alguna cosa contra un risc. Acció o efecte d´assegurar.



SON: Estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència és suspesa parcialment.



SOMNI: Sèrie d´imatges, emocions, etc. que ocorren durant el son.



VIAL: Caminal ample, ordinàriament amb arbres a cada costat.



VIARI: Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.



VIL·LA: Casa de camp.

311



VILA: Sinònim de població. Molts pobles valencians porten vila en el seu nom: la Vila Joiosa, Vila-real, Vilamarxant, etc.



UN TALENT: Especial actitud intel·lectual.



UNA TALENT: Fam, gana.



QUANT: Quantificador, vol dir “quina quantitat”.



QUAN: Adverbi de temps.



EL VALL: Excavació, una rasa longitudinal que es fa al sòl, especialment al voltant de les fortificacions.



LA VALL: Depressió entre dos vessants.



EL CASSET: Magnetòfon amb una cinta que va dins d´una caixeta.



LA CASSET: Cinta d´enregistrament.



LAPSE: Espai de temps transcorregut.



LAPSUS: Error, equivocació.



MÚSCUL: Òrgan carnós que permet els moviments animals.



MUSCLE: Part superior de l´espatla, exactament l´espai que hi ha entre el coll i el naixement del braç.



LA LLISTA: Una relació d´elements escrita.



EL LLISTAT: Resultat d´operacions efectuades per ordinador, escrit en paper per una impressora.

 

LLUM: Una de Ies formes d´energia capaç d´impressionar els òrgans de la vista i que permet veure els cossos. CLAROR: Efecte de la llum que fa visibles els objectes.



MESTRATGE: Grau de mestre en qualsevol ofici. Guiatge o ensenyament d´un mestre.



MESTRIA: Habilitat de mestre.



MORTALDAT: Multitud de morts causades per la guerra, una epidèmia, etc.



MORTALITAT: Nombre de morts, el nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.



NEBULÓS, -OSA: Velat de núvols, boires. Mancat de lucidesa, de claredat.

312



NUVOLÓS, -OSA: Cobert per núvols.



NETEDAT: Qualitat de net.



NETEJA: Acte de netejar.



OSTATGE: Persona lliurada a l´enemic com a penyora.



HOSTE, -ESSA: Persona allotjada en una casa que no és la seua. També es pot dir convidat.



HOSTESSA: Dona encarregada de l´acolliment en una fira, congrés, agència, etc. Dona empleada d´una companyia de línies aèries destinada a atendre les necessitats i la seguretat dels passatgers en vol i a tasques administratives en terra.



EL PASSE: Document que serveix per a poder entrar en un indret sense restriccions.



LA PASSADA: En alguns esports, acció de passar la pilota o la bola.



REBUTJAR: No acceptar una cosa per la seua baixa qualitat o dignitat.



REFUSAR: No acceptar alguna cosa, no consentir.



ESTlRAR: Fer força per a portar cap ací alguna cosa.



TIRAR: Una persona, un animal, fer força per moure una cosa en la mateixa direcció en què ell es mou.



COLGAR: Col·locar-se o gitar-se entre les robes del llit. Llevar de la vista amuntonant-hi d´altres damunt, cobrir completament. Sempre té el sentit de col·locar dins o davall, tapar, amagar.



PENJAR: Fer aguantar o aguantar-se una cosa per la part superior sense que res la sostinga per davall. “Encalar”. Fer morir algú per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. Suspendre en els exàmens. Interrorrtpre una comunicació telefònica en col·locar l´auricular de l´aparell sobre el dispositiu que desconnecta el circuit elèctric.



FULL: Cadascuna de les làmines rectangulars de paper que formen un llibre, un quadern, etc.



FOLI: Full de paper que fa 22 per 32 cm.



FULLA: De les plantes, dels arbres, etc.



SAGA: Narració, història, novel·la, etc. sobre una família o un llinatge.



NISSAGA: Que fa referència a raça, llinatge, estirp d´homes o d´animals.

313



VEDELL: És un bou (vaca) que no té més d´un any d´edat.



JÒNEC: És un bou (vaca) de menys de dos anys d´edat.



ABÍS: “Abismo”



AVÍS: “Aviso”



BELLESA: De bell



VELLESA: De vell



BENA: Serveix per a tapar una ferida.



VENA: Tenim dins del nostre cos.



VEURE: Amb els ulls.



BEURE: Amb la boca



SEMBLAR: Sinònim de parèixer.



ASSEMBLAR-SE: Trets pareguts entre dues persones.



COMPLIMENTAR: Adreçar un compliment (una salutació, una expressió de respecte, etc.) a algú.



EMPLENAR: Omplir, fer ocupar per alguna cosa la capacitat d´un receptacle, d´un buit.



COMPONDRE: Reunir o combinar. Fer una obra artística: peça musical. Disposar les diferents parts d´una obra. Participi:compost.



COMPOSAR: Verb molt estrany, que no s´usa a penes. Imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa, etc. Participi: composat.



CONTEMPLAR: Esguardar atentament.



PREVEURE: Considerar, expressar, recollir, disposar, establir, prendre en consideració, etc.



DESTINACIÓ: L´acció de destinar. El fi a què algú o alguna cosa són destinats: el lloc on és tramesa alguna cosa o es dirigeix algú



DESTÍ: Potència sobrehumana: el fi darrer de l´home, del món i de la història.



TERME: Qualsevol de Ies fites que assenyalen els límits d´una extensió.



TERMINl: El temps assenyalat per a alguna cosa.

314



ÒRGAN: Anatomia (òrgan acústic), instrument o mitjà (òrgans de govern).



ORGUE: instrument musical.



CRITIQUEJAR: És criticar, censurar, per sistema.



CRITICAR: Significa examinar i jutjar els defectes d´una persona o d´una cosa o censurar, blasmar.



APREUAR: És avaluar, especialment escatir quin grau ateny la virtut, el mèrit, els avantatges, etc., d´una persona o cosa.



PREUAR: És prear, posar preu a una cosa.



ENRAONAR: Significa parlar alternativament dues o més persones entre si.



RAONAR: És fer ús de la raó, pensar.



ENVIAR: Significa trametre.



AVIAR: És deixar anar, posar en camí o en moviment, també donar eixida.



FORCEJAR: És fer força per véncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se.



FORÇAR: Significa fer cedir a la força.

315



LOCUCIONS

A A bacs: morts de riure, amb moltes presses A balquena: en grans quantitats A bastament: en quantitat suficient A bastança: en quantitat suficient A bell dolI: rajant sense parar A bell uIl: a ull, sense mesurar A betzef: en abundància A boca de foc: entrant la nit A bocadents: de cara a terra A bocons: gitat mirant a terra A bon compte: segons allò que hom pot jutjar A bon dret: amb justícia, carregat de raó A bondó: en abundància A boqueta nit: en arribar la nit A borbollades: tumultuosament i amb intermitències A borbollons: tumultuosament i amb intermitències A bordolls: tumultuosament A cabassos: en abundància A carretades: en abundància A cau d’orella: en veu baixa A cavall: anar en un vehicle A colp calent: a lácte, de seguida A coll: sobre la regió veïna al coIl, les espatles i lésquena A collibé: assegut sobre léspatla A compte: com a part dúna quantitat a pagar A contracor: vencent un sentiment de repugnància

316

A contrapèl: en direcció contrària a la natural A còpia de: emprant insistentment un mitjà A cor què vols: amb satisfacció completa A corre-cuita: amb moltes presses A cuita-corrents: amb moltes presses A dalt: a la part superior A degolla: sense donar quarter A deshora: fora de temps A destemps: fora de temps A devora: prop A dojo: en abundància A doll: en abundància A dreta Ilei: d´acord amb la Ilei A dretcient: expressament A dretes: expessament — ben fet A dues Ilums: a l´hora foscant, l´hora de punta de dia A escar: a preu fet A escara: a preu fet A escarada: a preu fet A espentes: de pressa i amb descortesia A espentes i redolons: amb entrebancs i dificultats A estall: a preu fet A falta de: mancat, no tenint A forfollons: tumultuosament i amb intermitències A fosques: sense llum A frec: molt a la vora A gatameu: posant els peus i les mans a terra A genollons: caminant amb els genolls A grans trets: sense mirar en detalls A gratcient: amb intenció A hora foscant: a l´hora del crepuscle A hora horada: en el darrer moment A hores d´ara: en els moments actuals

317

A lábandó: en estat dábandó A lémpèl: damunt dún animal però sense sella A léncop: alhora A Iéngrós: (vendre) en grans quantitats A léntorn: pels voltants A léscapça: sense saber allò que es desitjava saber A lésgarriada: en dispersió A lésquerra: a la banda de la sinistra A I´horabaixa: a la posta del sol A Iínrevés: amb sentit oposat A línstant: immediatament A lúf: en abundància A la babalà: de qualsevol manera, sense el trellat necessari A Ia bestreta: per endavant A la darreria: capa a la fi A la deriva: sense govern, endut pel vent o pel corrent A la dreta: cap a la part dreta A la força: contra voluntat A Ia gatzoneta: arrossegant les cames de manera que Ies natges toquen els talons (“de cuclillas”) A la impensada: inesperadament A la llarga: a la fi, passat molt de temps A la matinada: a trenc dálba A la menuda: (vendre) al detall A la mercé de: a la discreció dálgú, a lárbitri A la millor: amb molta sort A Ia valenta: amb gran voluntat i esforç A la vesprada: durant Ia vesprada A Ia vora: prop de A la xirinxina: seient cama ací cama allà sobre les espatles dálgú A Ies acaballes: en els darrers moments A les envistes: prop dún lloc determinat A Ies fosques: sense llum A les palpentes: ajudant-se de Ies mans per a avançar en lloc fosc

318

A lloure: lliurement, sense cap subjecció A mal borràs: anar malament, decaure A males penes: amb dificultats A mans besades: amb molt de gust A mans salves: sense cap risc A mansalva: sense cap risc A manta: en abundància A meravella: molt bé A més a més: indica que una cosa succeeix una altra A més córrer: córrer el més ràpidament possible A més: encara més A mig aire: a mitjà alçària A mitges: no completament A muntó: molt A palpes: ajudant-se de les mans per a avançar en un lloc fosc A penes: gairebé no A peu coix: coixejant A peu dret: dempeus A peu pla: al mateix nivell A peu: caminant A plec de braços: en braços A pler: amb voluntat, de gust A pleret: lentament A plom: verticalment A poc a poc: lentament A poc a poquet: Ientament A pols: fent força amb el braç sense recolzar-se enlloc A poqueta nit: en arribar la nit A posta: amb intenció deliberada A propòsit: adequat a l´assumpte, aI cas que es tracta A punt: en el moment oportú, preparat A punta de dia: a l´inici del dia A raig fet: rajant sense parar

319

A raja ploma: tal com ix A recules: avançant cap arrere A remà: fora de lloc A repèl: a desgana A reveure: adéu, fins una altra vista A rodolons: rodolant A rossegons: arrossegant-se per terra A senalles: en abundància A sobre: damunt A son lloure: a gust seu, al seu caprici A taIl de: a manera de A tocar: molt prop A tomb: a propòsit A tomballons: rodant A tort i a dret: sense reflexió, sense mirar si és amb raó o sense A tort i a través: de qualsevol manera A tort: sense raó A tot arreu: per totes bandes A tot córrer: corrent tan ràpidament com siga possible A tot drap: molt de pressa A tot estirar: com a màxim A totes passades: siga com siga A través de: dúna punta a láltra, per dins A trenc dálba: a primera hora del dia A trossos i a mossos: de qualsevol manera A ultrança: més enllà de tot límit A ull nu: a primera vista A ull: sense comptar ni mesurar A ulls clucs: admetent allò que hom afirma sense valorar-ne láutenticitat A ulIs de: segons la manera de veure dálgu A vegades: de manera no massa freqüent A vista dócell: vist des de dalt — amb vista de linx Abans dáhir: el dia anterior a ahir

320

Abans de tot: en primer lloc Abans que res: abans que cap altra cosa Al be: assegut als muscles Al braç: sostingut amb els braços Al caient de: a l´hora de caure Al cap darrer: després de tot Al cap i a l´últim: en definitiva, després de tot Al cap i a la fi: en definitiva Al capdamunt: en la part més alta Al capdavall: a la fi — en defïnitiva Al capdavant: al davant de tots Al capvespre: quan comença a fer-se de nit Al damunt: a sobre Al davant: indica preeminència Al dedins de: a línterior de Al defora: a la part de fora Al dessota: davall Al detall: en quantitats menudes Al gairó: de costat, obliquament Al matí: abans de migdia Al present: en láctualitat Al sa i al pla: sense pretensions Al tall: que ve al tomb AI voltant: per la rodalia Alçar el cap: eixir de la pobresa Alçar la mà: amenaçar de pegar algú Amb bon / mal peu: començar de manera bona o dolenta Amb escreix: de sobra Amb peus de plom: cautelosament Amb prou faenes: difícilment, a penes Amb quatre esgarrapades: precipitadament Amb un girar dúlls: en un moment Amb un no res: sense el més mínim esforç

321

Amb una esgarrapada: precipitadament Amb vista a: pensant en, amb la intenció de Anar de costelles: caure violentament Anar de tomballons: caure rodolant Anar de boca en boca: propagar-se Anar de bòlit: estar molt ocupat Anar de borina: anar de festa Anar-se´n en fum: desaparéixer, consumir-se una cosa, sense profit Ara com ara: mentre les coses no canvien

B Ballar amb un peu: saltar d´alegria Ben bé: molt bé Ben segur: ben cert Besar els peus: humiliar-se Bona cosa: molta quantitat

C Cama ací cama allà: a cavall dálgú Cames ajudeu-me: corrents Cames em valguen: corrents Cap a dins: cap a la part interior Cap a fora: cap a la part exterior Cap a lésquerra: cap a la banda esquerra Cap a Ia dreta: cap a la banda dreta Cap aI davant: cap a la banda de davant Cap aI tard: a entrada de fosc, a Iácabament del dia Cap amunt: en direcció ascendent Cap tot: trist, capficat Cap per cap: tant per tant

322

Com més aviat / prompte millor: tan prompte com es puga Çomptat i debatut: en definitiva Córrer la seca i Ia meca: haver vist tot el món Costa amunt: (vindre) a repèl

D Dáfegitó: a més a més Dáleshores ençà: des dáleshores fins ara Dállí estant: des dállí / allá DáIIò més bé: en una gran quantitat, molt Dámagat: sense que ho sabera ningú Dámagatons: dámagat Dámagatotis: ocultament Dántuvi: des del primer moment Dára endavant: a partir dára Dénçà: des que Déspai: a poc a poc Désquitllada: incidentalment Désquitllèbit: de biaix, obliquament, de costat Désquitllentes: burlant la vigilància Dún plegat: en resum, en definitiva Daixo-daixo: a poc a poc (aplicat al caminar) Dalt de tot: en posició més elevada De baix en baix: en secret De baixa: en decadència De bat a bat: completament obert De bell antuvi: abans de tota altra cosa De belI començ: des del principi De bell nou: de nou De biaix: obliquament De bocadents: de cara a terra

323

De boca terrosa: de boca a terra De bon cor: de bona gana De bon grat: de bona gana De bona gana: amb molt de gust De bracet: agafat del braç De bursada: sense perseverància De cap a cap: completament De cap a peus: de dalt a baix De cap i de nou: de nou, per segona vegada De cap manera: impossible De cara: a favor De colp descuit: de sorpresa De colp i resposta: sobtadament De colp i volta: inesperadament De colp sobte: inesperadament De cor: de memòria, amb sinceritat De corcoll (caure i anar): atabaladament, d´una manera llastimosa De correguda: de pressa i corrents De costum: ordinàriament De cua d´ull: mirant amb les ninetes girades cap a un costat De dalt a baix: de la part superior a la inferior; tot De debó: de veritat De dret: directament De dret en dret: mirant de fit a fit, fixament De ferm: sense afluixar, intensament De fit a fit: mirant fixament De fluix: sense reflexió De franc: gratuïtament, sense pagar De front: al costat del front De futris: de mal humor De gaidó: de costat, obliquament De gairell: de biaix, obliquament De genoIlons: agenollat

324

De gom a gom: completament ple De grat o per força: tant si vols com si no vols De gust: amb apetència De jorn: a les primeres hores del dia De llampada: ràpidament De mal cor: amb mala voluntat De mal grat: amb mala voluntat, per la força De mala gana: a desgrat De mancomú: dácord, units a un fi De mantinent: de seguida De memòria: sabut de cap De moment: ara per ara De nassos: caigut de cara a terra De nou: recentment De panxa enlaire: gitat cara cap amunt De Pasqua a Rams: de tard en tard De passada: sense aturar-se quasi De per riure: sense que siga veritat De pla: sense grans formalitats De primer: déntrada, primerament De puntetes: sigil·ladament De pura pensa: instintivament De quatre grapes: posant peus i mans a terra De retop: “de rebote” De reüll: de cua dúll De seguida: immediatament De sobte: inesperadament De soca-rel: del tot, íntegrament De sotamà: dámagat De tant en tant: una vegada cada un poc temps De tard en tard: una vegada cada molt de temps De tot cor: amb interés De totes passades: de totes les maneres

325

De trascantó: dúna manera imprevista, inesperada De valent: molt De xamba: per sort De(l) bracet: agafat de lávantbraç Des de sempre: des dántic Donar colps déspasa a láire: perdre el temps o els esforços inútilment

E En cas de: suposant que sésdevinga En doina: en desordre En ferm: amb condicions fermes En léndemig: entretant En orris (anar): en desordre En renou: en desordre En sec: sense pensar-se, bruscament En sopols: a pols En tant que: en la mesura que En un beIl en sec: de colp i volta En un dir Jesús: en un moment En un girar dúlls: en un temps mínim En un no res: en un moment En un tancar i obrir dúlls: en un espai de temps imperceptible En va: inútilment En vista de: tenint de compte En vistes de: considerant-ho tot Entre cap i coll: a la base del crani Entre dos Ilustres: moment del crepuscle en què a penes hi ha claror de dia Espai: lentament Estar leri-leri: estar molt pròxim o proper, a punt de fer o ocórrer alguna cosa Estar a Ies verdes i a les madures: haver de sofrir les incomoditats dúna ocupació, càrrec, negoci ... aquell que en rep també els avantatges Estar amb un peu a léstrep: estar disposat/ada a marxar Estar com eI gat i el gos: barallar-se contínuament Estar com peix al rostoll: sentir-se incòmode/a Estar com peix a láigua: sentir-se còmode/a Estar a la lluna, als llimbs: estar distret/a, ignorant el que passa

326

Estar de: tenir afecte, tenir interés Estar de mala lluna: estar de mal humor Estar-se de: prescindir-ne, renunciar a, abstenir-se de Ex cathedra: infal·liblement

F Fer bon paper: eixir lúcidament en algun assumpte o negoci Fer bona avinença: entendre´s molt bé amb aIgú Fer bona gavella: avenir-se Fer calendaris: fer conjectures molt problemàtiques Fer cofis i mofis: complicar un assumpte Fer coixí una cosa: servir de protecció, de suport Fer castells: fer-se il·lusions amb poc o cap fonament Fer el boig: comportar-se desassenyadament Fer el borinot: rondinar en veu baixa Fer el bot: mostrar enuig fent mala cara Fer el compte de la vella: fer comptes rudimentàriament Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats Fer el desentés: no donar-se per al·ludit Fer el desmenjat: fingir indiferència envers alIò que és desitjable Fer el doble joc: afavorir veladament els contraris Fer el fet: obtenir eI resultat desitjat Fer el mandra: gandulejar Fer el paper: fingir Fer el préssec: deixar-se enredar Fer eI ronsa: resistir-se a fer alguna cosa Fer eI salt: enganyar el marit o la muller Fer els ulls grossos: ser permissiu, tolerar Fer embuts: no parlar clar Fer escudella: fer fàstic una cosa Fer esquena a algú: ajudar un altre a progressar Fer fallida: cessar de fer els seus pagaments un comerç Fer festes a algú: acariciar-lo Fer foc nou: tornar a començar Fer ganyes (o ganyotes) una persona: estrafer la fesomia Fer i desfer: regir, manar Fer la gara-gara a algú: fascinar-lo o afalagar-lo Fer la guitza: quedar frustrat

327

Fer la papallona: ser inconstant Fer la viu-viu: mantenir-se normalment, anar vivint Fer lórni: no donar-se per al·ludit Fer mans i mànigues: posar tots els mitjans per a aconseguir alguna cosa Fer niu de tota brossa: traure profit de tot Fer rotllo a part: formar o seguir un altre grup o partit, seguir una altra opinió o tendència Fer-ne de Iálçada dún campanar: fer moltes malifetes i extravagàncies Fer-ne un gra massa: excedir-se Fer safareig: comentar alguna cosa públicament Fer-se amb algú: tractar-s´hi Fer-seń creus: estranyar-se dúna cosa Fer tots els papers de Iáuca: servir algú per a qualsevol situació; fingir una persona per conveniència seua Fer un bisbe: dir dues persones simultàniament Ies mateixes paraules Fer un pa com unes hòsties: esguerrar un negoci o fer un disbarat Fer un paper déstrassa: quedar en ridícul Fer via: prosseguir Fer xixines algú: esmicolar (“hacer añicos, destrozar”) Fet i fet: al capdavall, al cap i a la fi FiI per randa: amb tots els detalls Fora mida: extraordinàriament gran Frec a frec: gairebé tocant

G Gens ni mica: en absolut Grosso modo: aproximadament

H Haver begut lóli: trobar-se algú en una situació desesperada Haver-hi biaix: haver-hi diferència entre dues coses Haver-hi roba estesa: haver-hi orelles innocents Haver-hi sempre un sis o un as: haver-hi inconvenients Haver inventat Ia sopa dálI: presumir díntel·ligent

328

L Llaurar en arena: treballar inútilment

M MaI que bé: després de tot Menjar a dos queixos: menjar amb voracitat Més i més: en progressió creixent Mig mig: no del tot

N Ni de bon tros: ni de molt Ni fred ni calor: ser indiferent No gaire: no molt No tenir ni cap ni peus: estar una cosa mal feta No tenir retop: ésser irrebatible, no tenir rèplica possible

P Pagar la festa: ser láse dels colps Passar de taca dóli: excedir-se Passar per ládreçador: haver de fer una cosa vulgues o no Per cap alt: no més, a tot estirar PeI cap baix: almenys, si més no Pels volts: per les rodalies Per damunt damunt: molt superficialment Per força: contra la seua voluntat Per menut: detalladament Per sempre: sense límit Per ventura: per atzar Perdre el senderi: beure´s el cervell Per tot arreu: en totes bandes

329

Posar fil a l´agulla: posar-se a fer un treball Posar més pa que formatge: donar-li a una cosa més importància de la que té Punt per punt: amb tots els detalls

S Sa i estalvi: escapat dún perill sense cap dany Sense embuts: sincerament Sense més ni més: sense motius Sense pena ni glòria: sense haver despertat cap interés Sense solta ni volta: sense cap gràcia Ser al balI i haver-hi de ballar: haver-se de doblegar a les circumstàncies Ser com posar oli en un llum: ser un remei ràpid i molt eficaç Ser de màniga ampla: ser tolerant Ser de màniga estreta: ser intolerant Ser faves comptades: resultar exacta una cosa, justa Ser figues dún altre paner: tractar-se dúna altra qüestió Ser un pot dápotecari: ser una persona malaltissa Ser a Ies beceroles dúna cosa: estar una cosa en eI començament i poc avançada Ser Iáse dels colps: carregar injustament amb la culpa Ser foc déncenalls: resultar cosa de poca o gens importància, frustrant un pla o projecte Si escau: si és procedent Si fa no fa: més o menys, aproximadament Si més no: com a mínim Suar la cansalada: suar molt Suar la carcanada: suar molt

T Tard o d´hora: sense fallar, més prompte o més tard Tenir cua de palla: sentir alguna cosa com una il·lusió i reaccionar de forma corresponent Tenir molta terra a l´Havana: simular grandeses o avantatges Tot dún plegat: tot dúna Tot dúna: sobtadament Tot seguit: immediatament Tothora: sempre 330

U Ultra mesura: massa, moltíssim, excessivament Un bri: un poc Un grapat: aIlò que cap en la mà tancada Un munt: molts, una gran quantitat Un muntó: una gran quantitat Un tros de quòniam (ser): ser una persona molt beneitona (ser un bendito) Un xic: un poquet Una garbera de: una quantitat d´alguna cosa

V Veure el Ilautó: revelar-se allò que hi ha sota I´aparença

X Xano-xano: caminant lentament Xau-xau: a poc a poc, així així, ni bé ni malament Xino-xano: caminant a poc a poc

331

FRASES FETES I BARBARISMES  A diestro y siniestro: a tort i a dret  De tal palo tal astilla: els testos sássemblen a les olles  Donde las dan las toman: tal faràs, tal trobaràs  Entre pitos y flautas: entre naps, cols i xirivies  Haber moros en la costa: haver-hi roba estesa  Hacer la vista gorda: fer els uIls grossos  Ir de capa caída: anar a mal borràs  Muerto el perro, se acabó la rabia: morat Ia cuca, mort eI verí  Ni tanto ni tan calvo: entre poc i massa  No todo el monte es orégano: no tot són flors i violes  No ver tres en un burro: no beure un bou a tres passes  Pagar el pato: pagar els plats trencats  Pedir peras al olmo: demanar la lluna en un cove  Saber un rato: saber-ne un tros  Sacar de quicio: traure de polleguera  Ser coser y cantar: ser bufar i fer ampolles  Una de cal y otra de arena: una de freda i una de calenta  A Ióïdo: a cau dórella  A simple vista: a uIl, a cop dúll  A cegues: a ulls clucs  Això és farina dún altre costat: això són figues dún altre paner  Cada loco amb el seu tema: cadascú per on lénfila  Salve´s qui puga: campe qui puga  De pura cepa: de soca-rel  Deixar-se de contes: deixar-se de romanços  Estar fins a la coronilla: estar-ne fins al capdamunt  Fer-se el suec: fer lórni  Ja passa de castany obscur: ja passa de taca dóli  No entendre ni jota: no entendre ni un borrall  No té volta de fulla: no té retop

332

 Parlar pels colzes: parlar pels descosits  Per anticipat: per endavant, a la bestreta  Ploure a cànters: ploure a bots i barrals  Posar mans a l´obra: posar fiI a l´agulla  Sense ton ni son: sense saber com va ni quant costa

333