Revista ts modernisme grup 22 by ts modernisme grup 22

EL MODERNISME

TREBALL DE SÍNTESI 3R ESO MAR AIGUADÉ, MARIONA PONS I JANA VIVES

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ Expectatives del treball de síntesi (tutoria) ......................................2  ◦ ◦

Activitats de socials (vídeo) ............................................................ 4

◦

Activitats de francès (Art Nouveau) ................................................ 6

◦

Activitats de naturals (cultura científica de l’època) ....................... 8

2. SAGRADA FAMÍLIA Resum visita i activitats de matemàtiques ..................................... 12  ◦ ◦

Casa Macaya ................................................................................. 16

◦

Casa de les Punxes.........................................................................17

◦

Palau del Baró de Quadras ............................................................19

◦

Palau de la Música ......................................................................... 20

◦

Activitats de música ....................................................................... 22

◦

Edifici dels Quatre Gats.................................................................. 24

◦

Mercat de la Boqueria .................................................................... 25

3. HOSPITAL DE SANT PAU Resum de la visita ........................................................................... 26  ◦ ◦

L’exposició universal........................................................................ 29

◦

Arc de Triomf ................................................................................... 31

◦

Passeig monumental de Sant Joan .................................................33

◦

Castell dels Tres dragons ............................................................... 34

◦

Umbracle ........................................................................................ 35

◦

El Parlament .................................................................................... 36

4. LA PEDRERA Resum de la visita i activitats de matemàtiques.............................. 37  ◦

◦

Pla Cerdà ........................................................................................ 41

◦

Quadrat d’or .................................................................................... 43

◦

Passatge Permanyer ....................................................................... 45

◦

Torre de les Aigües .......................................................................... 46

◦

Illa de la Discòrdia ............................................................................ 47

◦

Les cases de l’Illa de la Discòrdia .................................................... 50

5. COLÒNIA GÜELL Resum de la visita ............................................................................. 53  ◦ 6. VALORACIÓ Text argumentatiu de català ............................................................... 55  ◦ 7. ANNEX Itineraris fotogràfics ............................................................................ 58  ◦

1. INTRODUCCIÓ

EXPECTATIVES DEL TREBALL DE SÍNTESI JANA VIVES El que més espero d'aquest treball de síntesi de 3r és aprendre molt, tant culturalment com personalment. Culturalment parlant, espero aprendre més coses sobre el Modernisme, ja que per ara no el conec massa, i el trobo molt interessant, ja que va ser un moviment que si no hagués existit, Barcelona no seria com és ara: bonica, amb gran varietat d'arquitectura, i amb gran quantitat de patrimoni cultural català. Un dels fets que m'agraden d'aquest treball és que no el farem només a l'escola, sinó que ens mourem per diferents zones de Barcelona per a veure amb els nostres propis ulls moltes obres arquitectòniques molt interessants. Com a conseqüència, espero conèixer molts carrers nous, zones i indrets que desconec, ja que Barcelona és una ciutat molt bonica a la que visc però que no conec a fons.

Per altra banda, m'agraden molt les obres d'Antoni Gaudí (com la Pedrera, la Sagrada Família, la Casa Batlló...), ja que m'agrada molt el seu estil, i espero que visitem alguna de les seves obres o que en conegui alguna més que per ara desconec. Socialment parlant, espero aprendre a valdre'm per mi mateixa, ja que hauré d'anar a llocs que no conec i saber-me orientar. Per sort, m'ha tocat un molt bon grup de treball, i juntes aprendrem a organitzar-nos, a moure'ns per Barcelona, etc. Respecte al tutor que m'ha tocat, estic contenta; ja que crec que ho farà molt bé. A part, és professor de socials, així que ens podrà ajudar si tenim alguns dubtes. En conclusió, crec que aquest treball de síntesi m'anirà molt bé per a tenir més cultura i per a aprendre a ser més autònoma i independent.

A més a més, l'uútim dia del crèdit anirem a la Colònia Güell. Penso que està molt bé anar-hi, ja que està fora de Barcelona (concretament a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat), així podrem observar altres obres amb aspectes modernistes fora de la ciutat.

MARIONA PONS

MAR AIGUADÉ

El crèdit de síntesi d’aquest any, consisteix en conèixer el modernisme català, concretament, a Barcelona. Durant aquests dies visitarem molts edificis modernistes, com per exemple, la Sagrada Família, la Pedrera, l’Hospital de Sant Pau... A més, l’últim dia, anirem a visitar una colònia que es troba fora de Barcelona, la Colònia Güell.

Un dels motius pels quals vull fer aquest treball de síntesi sobre la Barcelona modernista, és perquè em servirà per conèixer més a fons Barcelona, ja que visc en aquesta ciutat però hi ha molts racons interessants que no conec, com per exemple la casa Batlló, la Boqueria, la casa Amatller, l’Umbracle, la casa de les punxes...

Personalment, tinc molt bones expectatives d’aquest treball i crec que m’agradarà molt. Penso que, per una banda, m’ajudarà a ser més autònoma i a saber moure’m millor sola per Barcelona, ja que haurem d’anar a uns determinats llocs i, per tant, hauré de saber trobar el camí fins als llocs per tal d’arribar-hi a l’hora acordada. Per altra banda, també crec que m’ajudarà a conèixer nous espais de la ciutat, ja que encara hi ha molts llocs que no conec i que mai no he vist. Però, tot i així, també crec que té una part “dolenta”, ja que hi ha molta feina per a fer de cadascun dels departaments i ens portarà bastant temps acabar-ho. De totes maneres, crec que si ens esforcem i ens organitzem ens pot sortir prou bé. En resum, crec que aquest treball ens servirà per a molts aspectes i, tot i que haurem de treballar bastant, penso que podrem obtenir un bon resultat si ens hi esforcem.

Un altre dels aspectes pels quals crec que aquest treball de síntesi m’anirà molt bé és que aprendre a treballar en grup, organitzar-me i planificar-me la feina amb temps, a adaptar-me ja que cadascú té els seus horaris i costarà coincidir totes un dia... Per acabar, crec que el que més aprendré durant aquest treball és a ser més autònoma i independent. Com ja he dit abans, coneixeré millor la ciutat de Barcelona i això em suposarà moure’m per la ciutat amb transport públic o bé caminant i, per tant, hauré d’aprendre a orientar-me. Em sembla molt bona idea que algunes de les visites siguin guiades i d’altres que ens les haguem de preparar els alumnes ja que mentre busquem la informació també aprendrem bastant sobre el tema, tot i que haver de fer alguna presentació en anglès ens comportarà bastanta feina més que no pas amb les altres que haurem de fer en català.

1. INTRODUCCIÓ

ACTIVITAT DE SOCIALS (VÍDEO): MODERNISME, UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ

Abans de l’arribada del modernisme, l’arquitectura era molt repetitiva i avorrida, i empobria el paisatge. L’arribada del Modernisme, va trencar aquesta monotonia, ja que cada edifici era únic. Aquest estil arquitectònic diferent i variat es va iniciar arran de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on molts arquitectes van construir-hi obres originals. El moviment modernista principalment iniciat a Barcelona es va estendre arreu del món. A Alemanya el van anomenar Jugendstil, a Àustria Sezessionstil, a Anglaterra Modern Style, i a França l’Art Nouveau, del que us en parlarem més tard. El Modernisme català, en un principi no va ser acceptat ni pel poble ni per l’església, ja que aquesta el rebutjava ja que li tenien por perquè sortia fora de l'habitual i qüestionava les intromissions de la religió en qüestions estètiques i de pensament. Poc a poc, a molts barcelonins els hi va acabar agradant. Tot i així, les protestes de l’església no van evitar que es continuessin consturint edificis modernistes. Aquests van ser ubicats principalment a la ciutat de Barcelona, inicialment al districte de la Ciutat Vella, per exemple en una façana anònima prop del Palau de la Música (on Jujol va fer-hi un dibuix de manera improvisada). Un altre exemple n’és el Palau de la Música en sí.

Les arts aplicades amb el Modernisme van triomfar perquè aportaven un esclat de colors sense precedents. El Modernisme es va estendre per tot l’Eixample, i va passar a ser el centre d’interès dels burgesos, ja que en aquells moments era el barri més important de Barcelona per la seva arquitectura modernista. Per tant, era un escenari perfecte per a lluir-s'hi i mostrar-s’hi. Per aquest motiu, molts burgesos van anar a viure-hi allà. Aquests eren de procedències molt variades (burgesos que fugien mig ofegats de Ciutat Vella, altres venien enriquits després d’haver fet les Amèriques, i de les Guerres Carlines que arrasaven Catalunya). Tots volien presumir amb la casa més gran, la més alta, la més ornamentada, la més bonica, la més provocadora...és a dir: volien destacar uns per sobre dels altres, els arquitectes volien fer la casa més original i la que cridés més l’atenció. Per haver-hi tants edificis modernistes, Barcelona és considerada la ciutat modernista més important del món. Per contra, Eugeni d’Ors, un escriptor i filòsof c a t a l à , v a i n i c i a r u n a l t re m o v i m e n t , e l Noucentisme, que rebutjava el modernista. Aquest deia que el Modernisme no tenia res a veure amb ells, que era estranger, importat de les terres nòrdiques, irracional i bàrbar. El Noucentisme era més civil, més seriós, més seriat i més institucionalitzat. En canvi, l’arquitectura modernista era l’arquitectura de la Renaixença, buscava una Catalunya nova, amb certs nivells d’independència. A més, era més original i era molt ornamentada. Els edificis modernistes que van ser mes atacats per part dels Noucentistes van ser la casa Milà (la qual anomenaven despectivament La Pedrera), de Gaudí i el Palau de la Música (la qual anomenaven també despectivament Palau de la Quinquelleria

Catalana). Segons el poble, la Casa Milà era com una pedrera. Deien que el descrèdit perjudicava l’avinguda i podia fer baixar el preu del pa enquadrat. Sobre el Palau de la Música, poetes com Carles Riba deien que semblava un ou ferrat, i Salvador Espriu dictaminava que resultava d’un mal gust del·lirant. Per contra, el conegut pintor Salvador Dalí, es va posicionar a favor del Modernisme. Malauradament, la destrucció sistemàtica de l’arquitectura del Modernisme es va dur a terme durant el segle XIX, aproximadament cap a l’any 1886. Per exemple, van ser destruïdes la casa Llorach, la casa Sitjà i la casa Juncadella. La casa Llorach, per exemple, va ser destruïda per a fer-hi una botiga de moda. Més tard, es va fer la “solución vertical” una llei que permetia afegir dos pisos més als edificis. Es va crear a causa de la crisi econòmica, ja que els propietaris volien més pisos per llogar i així guanyar més diners. Aquesta “solució”, atacava la façana i els elements més vistosos del modernisme, mutilant un horitzó arquitectònic. Per exemple, al 1962, un arquitecte municipal va aixecar 4 plantes sobre la casa Batlló, ocultant tota la seva bellesa modernista. A l’any 1950 hi havia més de 1200 edificis modernistes (hotels, restaurants, botigues...). Després, malauradament, es va destruir el mobiliari modernista per tal de poder extreure’n el plom de dins. L’autèntic destructor del Modernisme va ser el Noucentisme, que per necessitats d’un canvi generacional, calia destruir les obres anteriors, per fer uns edificis més funcionals i econòmics (sense tants artesans). Però, finalment, es va produir un canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme quan, l’any 1952, Gaudí va acudir a una exposició a Nova York on va fer conèixer internacionalment l’arquitectura modernista de la ciutat de Barcelona. 5

1. INTRODUCCIÓ

ACTIVITAT DE FRANCÈS: ART NOUVEAU L'art Nouveau se situe vers la fin du XIX siècle et du début du XX siècle, et c'est une petite révolution de l'architecture. Pour entendre ce mouvement artistique, on doit remonter au temps. Au début de XIX siècle, la bourgeoise se profite de la Révolution Industrielle et ils voudraient un peu plus de pouvoir politique. C’est pour ça, qu’ils construisent une architecture pompeuse, opullante, pour montrer leur richesses: l'architecture haussmannienne.

parce que comme son architecture était différent et originel, ils ne sont pas habitués. Une de ses réalisations c'est l'entrée du Métropolitain de Paris. L'entrée ce formait par verre et fonte. Comparé à l'architecture haussmannienne, on peut pas dire que c'est lourde, car il y a légèreté, il y a de la fantaisie, et s'inspire de la nature. Néanmoins, en ce moment à Paris, il n’y avait pas beaucoup de nature, parce que c'était une ville très pollué, triste et salle.

Vers la fin du XIX siècle, il avait une petite révolution de l'architecture: l'Art Nouveau. L'architecte Hector Guinard, avait très importance en cette révolution. Tout le monde le traitaient comme une personne dérangé, fou, rabashole,

Hector Guinard Il est né l'année 1867, à Lyon, dans une famille bourgeoise. Dans 1867, il monte à Paris, où il fait l’école de Beaux-Arts. Après, il participait à un concours pour aller à la Ville de la Médicine, à Rome, mais il n’a pas gagné. Pourtant, il partait en Angleterre. Ensuite il a fait une crochait à Belgique pour rencontrer l'architecte Victor (le représentant de l'Art Nouveau Belge). Plus tard, il revient à Paris. L'année 1900-1901, il a dessiné deux types d'entrés du métro: une type avec édicule et l'autre sans édicule. Beaucoup de personnes disaient que l'édicule se ressemble à un dinosaure. Plus tard, il est été reconnu mondialement. Dans les années 30 (1930) l'Art Nouveau était considéré démodé, parce il arrive un autre mouvement créatif: l'Art Déco.

1. INTRODUCCIÓ

ACTIVITATS DE NATURALS: CULTURA CIENTÍFICA DE L’ÈPOCA “El 'apocalíptico' Halley ya no impresiona a nadie” En aquesta notícia redactada al diari de la Vanguardia el dia 25 de maig de 1904, s’explica que el cometa Halley ja no impressiona a ningú, sinó que la gent fa bromes burlant-se d’aquest i el veuen com un fenomen molt natural i normal. Tot i així no són conscients que si el cometa s’apropa al planeta Terra podrien haver-hi greus conseqüències. La gent se’n burla per culpa dels periodistes, ja que aquests van actuar com a científics escrivint coses sense fonaments. Els científics estan dolguts perquè la gent no valora l’astre tal i com hauria de ser: un gran descobriment científic apocalíptic en aquella època.

“El cáncer se puede curar” Un altre fet a destacar, és que l’any 1904 es va dir que el càncer tenia una cura. Aquest fet va revolucionar la medicina, ja que fins aleshores s’havien fet estudis i no trobaven cap solució. El doctor que ha descobert això és el francès Émile Leredde. El que proposa ell és que mitjançant raigs X es pot arribar a curar el càncer de pell. Molts doctors troben que pot funcionar correctament, com per exemple l’especialista anglès Reginald Morton, que opina que els raigs X produeixen un efecte positiu en els tumors cancerígens, sobretot quan són inoperables, ja que els ganglis limfàtics estan infectats en gran extensió. Altre gent pensa que pot ser perillós, ja que s’ha d’anar amb compte de no malmetre una part no infectada. Actualment s’usa aquest mètode però no és tant freqüent, ja que gràcies als avenços tecnològics s’han descobert altres tractaments més eficaços.

“Espectacular eclipse de sol en Europa” En aquesta notícia redactada el dia 25 d’agost de l’any 1905, s’explica que es va iniciar un eclipsi solar a tota Europa. A l’article es descriuen els efectes de l’eclipsi solar: canvia la coloració i els matisos de la llum del dia, la formació d’ombres observades al sòl, a les parets… també es diu que l’eclipsi va produir un impacte en els animals, a causa de l’arribada inesperada de la nit. A mesura que s’acostava aquesta anaven apareixent les estrelles, Venus, Sírius, entre d’altres. El periodista també reflexiona sobre la inferioritat de l’home davant de la magnitud d’un esdeveniment com aquest.

“El biólogo Ramón y Cajál gana el nobel de Medicina” L’any 1906, el biòleg, metge, històleg i també professor universitari Santiago Ramon i Cajal va guanyar el Nobel de Medicina i fisiologia. Va guanyar aquest premi nobel juntament amb Golgi pels seus estudis sobre el sistema nerviós. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mètode mitjançant el qual, a l’atzar, tan sols una porció molt petita de cèl·lules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc d’aquell embolic de cèl·lules inservible, la tinció de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cèl·lules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tècnica revolucionària, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant això, el descobriment de l’estructura del sistema nerviós és deguda a Santiago Ramón i Cajal, que en millorar la tinció va revelar que aquest sistema estava constituït per cèl·lules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a través d’espais buits. Per tant, gràcies a aquests dos homes, hi ha hagut molts avenços en la biologia.

“Marie Curie investiga la radioactivitad” El 21 de març de 1910, Marie Curie, després d’haver guanyat el premi Nobel de Física el 1903, va seguir investigant sobre la radioactivitat. Mitjançant uns experiments va aconseguir extreure d’unes tones d’òxid d’urani la dècima part d’un mil·ligram d’una substància autolluminosa anomenada poloni, com a homenatge al seu país d’origen (ja que tot i ser nacionalitzada francesa va néixer a Polònia).

Anunci de la Vanguardia de l'any 1904 Un altre anunci que ens ha cridat l'atenció ha estat un que deia que unes píndoles curen l’obesitat. El doctor que les ha creat és el senyor Sander-París. Aquest senyor diu que amb aquestes píndoles tens un tractament experimentat per a la seva curació completa. El que més ens ha sorprès ha estat la imatge que utilitzen per a publicitar les píndoles, ja que és molt exagerada. A part, hem trobat molts anuncis per a curar l’obesitat. Actualment, també hi ha molts medicaments i pastilles per a tractar la obesitat, per tant podem dir que és un tema que tant abans com ara és freqüent.

Anunci de la Vanguardia de l'any 1904 Un altre anunci que hem trobat de l'any 1904 ha estat el de les pastilles Géraudel. Aquest anunci és més “normal”, ja que tracta sobre unes pastilles que alleugen immediatament el dolor i que curen ràpidament tots tipus de tos (bronquitis, constipats, i altres malalties de gola). Segurament no cura instantàniament el dolor, però és probable que sí que se't passi. Per tant, equivaldria a un ibuprofèn.

Anunci de la Vanguardia de l'any 1907 Un dels anuncis que hem trobat repetidament ha estat un que deia que curava la dispèpsia, la gastràlgia, els vòmits, la neurastènia gàstrica i la diarrea, elements molt comuns tant en aquella època com a la d'ara. Segons aquest anunci, tant en nens com adults, “l'elixir estomacal de saíz de Carlos”, de la marca “Stomalix” cura l'estrenyiment, les males digestions, l'úlcera de l'estómac, acedíes, inapetència, clorosis amb dispèpsia i altres malalties de l'estómac i intestins que hem anomenat anteriorment. Actualment, també hi ha medecines que curen o eviten el mal de panxa, la diarrea, etc, però són més específiques, és a dir, hi ha medicaments per a cada malaltia en qüestió. Això segurament es deu a que en aquella època no tenien tants recursos i s'havien de conformar amb un medicament per a gairebé tot.

La naturalesa es veu reflectida durant el Modernisme. Un exemple clar, és a dir, on es fa visible aquest moviment, és amb la construcció de la Sagrada Família, d’Antoni Gaudí. Tal com hem vist en la notícia de la Vanguardia de l’any 1916 titulada “Sagrada Familia: 25 años construyendo un templo”, s’explica que ja fa 25 anys que s’està construint aquest temple modernista. La notícia en si no reflecteix la natura, però l’església sí, ja que l’arquitecte Gaudí s’inspirava en la natura per a construir i dissenyar les seves obres. Per exemple, les columnes de l’interior de l’església semblen troncs d’arbre, i el sostre conté un trencadís de color verd que simbolitza les copes dels arbres. Un altre exemple que en aquest cas el trobem fora del temple, és l’escola que Gaudí va demanar que es construís per a que els fills dels treballadors poguessin estudiar. La teulada d'aquesta té forma ondulada, que simbolitza el mar, les onades, etc. Això es deu a que a Gaudí no li agradaven les línies rectes, ja que, segons ell, la natura no segueix una línia concreta, sinó que fa corbes, ondulacions, inclinacions... En conclusió, podem dir que Gaudí va introduir per primer cop la natura en l'arquitectura, i aquest fet va marcar la història del Modernisme.

2. SAGRADA FAMÍLIA La Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. És una obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet, i se situa al districte de l'Eixample de Barcelona. Tot i això, l’obra no és només de Gaudí, sinó que el projecte el va començar una altra persona. Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer va idear la construcció d’un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Mare de Déu i Jesús). El primer arquitecte contractat va ser el murcià Francesc de Paula del Villar, qui va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulator. Com que a Josep Maria Bocabella no li agradava el seu

projecte, va contractar a un altre arquitecte: Antoni Gaudí. El que aquest volia era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Com que a Josep Maria Bocabella li va agradar, va començar endevant el projecte al que hi dedicaria tota la vida. El 1883, Gaudí construeix la cripta, que enllesteix el 1889. Poc a poc, la Sagrada Famíia va cobrant vida. La basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el seu naixement (carrer Marina), la seva passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la seva glòria, present i futura (carrer Mallorca).

Façana de la passió

Façana del naixement

L’arquitecte Gaudí s’inspirava en la natura per a construir i dissenyar les seves obres. Per exemple, les columnes de l’interior de l’església semblen troncs d’arbre, i el sostre simbolitza les copes dels arbres. Un altre exemple que en aquest cas el trobem fora del temple, és l’escola que Gaudí va demanar que es construís per a que els fills dels treballadors poguessin estudiar. La teulada d'aquesta té forma ondulada, que simbolitza el mar, les onades, etc. Això es deu a que a Gaudí no li agradaven les línies rectes, ja que, segons ell, la natura no segueix una línia concreta, sinó que fa corbes, ondulacions, inclinacions... La Sagrada Família és un temple expiatori, que vol dir que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Gaudí treballà quaranta-tres anys al temple, fins al 1926, quan va morir. És per aquest motiu que es vol acabar la Sagrada família l’any 2026, ja que serà el centenari de la mort de Gaudí.

Maqueta de com serà la Sagrada Família al acabar-la

ACTIVITAT DE MATEMÀTIQUES (NOTÍCIA): APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA La setmana passada, van aparèixer uns nombres intrigants a la Sagrada Família, concretament a la seva façana. Equips d’investigadors d’arreu del món estan intentant esbrinar què fan aquells nombres allà, ja que han aparegut misteriosament d’un dia per l’altre. Com hem dit, la setmana passada, concretament el dia 5 de maig de 2016, un grup de turistes estava a la Sagrada Família fent una visita guiada. El guia, estava explicant la façana de la Passió explicant la crucificació de Jesús, quant de sobte, va veure una escultura quadrada que mai abans havia vist. Tot el grup, sorpresos, es van acostar per a mirar-lo. El quadrat era més o menys d’un metre quadrat, dividit en 16 de més petits recordant-nos a un sudoku. A dins, hi havia nombres sense sentit aparent. Tot i així, després de donar-li moltes voltes, van arribar a la conclusió que era un quadrat màgic, és a dir, una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant. Aquest nombre màgic era el 33. I no només això, sinó que també s’obté aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada diagonal, per tant és un quadrat màgic perfecte. Al final, després de dies de recerca, van descobrir que el nombre màgic, 33, coincidia amb l’edat en què va morir Jesús.

Al llarg dels anys, s’han anat fent altres quadrats màgics, com per exemple va dibuixar Albert Durero al segle XVI, titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4. Se sap que va ser fet l’any 1514 ja que en les dues caselles contigües inferiors del quadrat s’aprecien els nombres 15 i 14. En aquest cas, però, el nombre màgic és 34. A més a més, aquest quadrat també és perfecte, ja que les diagonals també sumen 34.

Si es comparen els dos quadrats màgics, és a dir, el de Subirachs i el de Durero, trobem algunes diferències i similituds: tot i ser perfectes, el de la Sagrada Família no té els números consecutius, i en té alguns de repetits, com per exemple el 14 i el 10. Una altra diferència es troba en el quadrat màgic de La Malencolia, els nombres s’alternen entre parells i senars, per exemple: 16 (parell), 3 (senar), 2 (parell), 13 (senar). En canvi, en el de la Sagrada Família no es té en compte aquest concepte. Finalment, els matemàtics han arribat a la conclusió que la suma de tots els nombres equival al nº de files x suma. Nosaltres ho hem volgut comprovar utilitzant un nombre màgic d’ordre 5: La suma de tots els nombres és: 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13+14+15+16+17+18+19+20+21+22+23+24+25, i dóna 325. Si aquest nombre el dividim entre 5, que és el nombre de files que té el quadrat, ens dóna 65: el nombre màgic.

2. SAGRADA FAMÍLIA

CASA MACAYA La Casa Macaya és un edifici modernista que va ser construït el 1901. L’arquitecte de la casa era Josep Puig i els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. La casa Macaya està situada al passeig de Sant Joan de Barcelona, al número 108. Aquesta casa va ser construïda per Joan Paradis per a l’esgrafiat. Va ser declarada Patrimoni Cultural de la Nació el 9 de gener de 1976. Després de la Guerra Civil, va arribar a ser propietat de La Caixa.

magnífica escalinata. Segons Lluís Permanyer, alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarín ferro forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. A la part superior esquerra de la porta es pot veure una figura d'un home en bicicleta, dedicada a l’arquitecte, que cada dia es movia amb aquesta.

La façana està bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment al balcó i l'asimètrica tribuna de la planta baixa. Tot l'interior de la casa va ser dotat d'una ornamentació molt rica que encara es pot observar en el vestíbul i el pati interior del que neix una 16

2. SAGRADA FAMÍLIA

CASA DE LES PUNXES La Casa de les Punxes va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch al 1980. Està situada a l'Avinguda Diagonal al número 316. Hi col·laboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarín, el mosaic romà de Lluís Brú i les ceràmiques de Mario Maragliano. És un edifici modernista, sembla un Castell medieval d'un estil gòtic europeu i les punxes de dalt acaben en forma d'agulla. Aquesta casa també la podem anomenar casa Terrades, ja que els pertanyia a la família Terrades concretament a les tres filles. El 1905, Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d'una casa per cadascuna de les seves tres germanes:

Àngela, Josefa i Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava als antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics i diverses innovacions tècniques, amb sis torres punxegudes (coronades per agulles de forma cònica) , un dels seus trets distintius i el que li va donar el nom popular de Casa de les Punxes. El projecte consistia en què volien unificar tres immobles de la seva propietat. Un dels altres edificis que podem veure de Josep Puig i Cadafalch és a la casa Macaya o bé el Palau Baró de Quadras.

Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. En ella es poden veure alguns plafons decoratius; un d'ells, en el qual apareix Sant Jordi, té escrita la següent llegenda: Sant Patró de Catalunya, Torneu - ens la llibertat ( " Sant Patró de Catalunya, retorna'ns la llibertat" ) . La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant.

La reforma actual va a càrrec de l'arquitecte Jaume Falguera. Tot i que fins a l'estiu de 2016 no podrà visitar-se el seu interior, sempre ha estat un punt d'interès turístic gràcies a la seva façana i al fet que està situat entre altres focus turístics de la ciutat, com la Pedrera o la Sagrada Família. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976.

La Casa de les Punxes sempre ha estat un edifici privat, tot i que es podrà visitar a 2016, quan finalitzin les obres de rehabilitació que s'estan realitzant a l'interior d'un dels edificis.

2. SAGRADA FAMÍLIA

PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS El Palau del Baró de Quadras és un edifici d’estil modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull.

repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura islàmica. La façana posterior és més convencional, amb una decoració que recorda l'estil Sezzesion vienès.

El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 construir la seva nova residència a Barcelona després d'haver acabat el seu palau a Massanes. L'edifici està ubicat en un terreny estret amb façana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rosselló, amb dues façanes completament diferents.

A la segona planta es troben quatre finestres d'estil gòtic, en el següent pis hi ha una galeria correguda d'arcs i l'última planta té un ràfec amb gran inclinació i mansardes amb gablet de fusta i ceràmica vidriada.

La façana a la Diagonal és un exemple de la característica de Puig i Cadafalch de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa que la va fer Eusebi Arnau. Manuel Ballarín va fer el ferro fotjat que es pot veure als balcons. A l'interior és un bloc de pisos modernistes i també conté una sèrie de petites joies, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la manera de fer de Puig, es

L'escala interior és l'element més espectacular amb el treball realitzat en pedra de la barana fins al pis principal , a terra es pot apreciar el mosaic a base de petites rajoles en tons grisos i blancs de dibuix ondulant . És fruit de la reforma d'una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles alguns elements de l'estructura preexistent. 19

2. SAGRADA FAMÍLIA

PALAU DE LA MÚSICA El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser construït per l'arquitecte barceloní Lluís D o m è n e c h i M o n t a n e r, u n d e l s m à x i m s representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908. L’element decoratiu exterior del palau és de Miquel Blay, i s’anomena Cançó popular catalana. Està situat a la façana angular del Palau de la Música Catalana, fent cantonada amb el carrer de Sant Pere Més Alt i amb el carrer Amadeu Vives de Barcelona. A la part superior d’aquest grup escultòric, hi trobem a Sant Jordi, el patró de Catalunya, subjectant la senyera i l’espasa. També, s’hi veuen altres figures, diversos tipus de gent, de diferents edats i oficis, que

representen al poble català. Entre ells, hi ha una donzella. S’hi pot veure una figura d’un pagès agafant el braç de la noia central i, aquesta, que representa la cançó, es troba relacionada amb el poble, i és en aquest moment quan esdevé la cançó popular. Sant Jordi protegeix a aquest poble català, per tant, aquest representa el protector de Catalunya. A la part inferior del vestit de la noia esmentada anteriorment, s’hi pot apreciar un escut amb la creu de Sant Jordi i la signatura de Miquel Blay. Sota d’aquest escut, hi ha la següent inscripció: Donatiu de l’Excel·lentíssim Senyor / Joaquim de Càcer i de Amat / Marquès de Castellbell / Abril de 1907. Dins de l’escut de Sant Jordi hi poem veure una creu.

Les columnes de la planta baixa són de pedra amb una base quadrada, amb sanefes de ceràmica als dos extrems i capitells de pedra treballada amb formes florals. A més, aquestes eren les antigues taquilles on s’hi compraven les entrades.

Al segon pis hi podem trobar uns bustos de músics com: Ludwig Van Beethoven, amb una clara simbologia de la música clàssica centroeuropea de Wagner i Josep Anselm Clavé, que representava la música popular catalana.

Al primer pis hi podem trobar una sala de concerts amb un escenari i un amfiteatre. Davant d’aquesta sala de concerts, hi ha una altra sala anomenada Lluís Millet, que és un lloc de descans que s’obre per uns grans finestrals de vidres emplomats als balcons de les columnes.

D’altra banda, a la part superior del grup escultòric ja esmentat, La Cancó popular catalana, s’hi va afegir un mosaic que representa la senyera i un pentagrama que diu “Palau de la Música Catalana”. Per sobre de la façana del segon pis hi ha uns mosaics de Lluís Bru en una mena de frontó (coronament triangular d’una façana) que representen els cantaires de l’Orfeó català, amb la seva senyera, davant les muntanyes de Montserrat.

Mosaics de Lluís Bru

Diverses escultures de la façana del Palau

ACTIVITAT DE MÚSICA: ENTREVISTES JOSEP ANSELM CLAVÉ Josep Anselm Clavé i Camps va néixer al 1824 i va morir al 1874. Va ser un músic i polític republicà amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall. Va culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals. -Quin va ser el vostre primer cor? I quan va ser? El meu primer cor que vaig fundar va ser l’Aurora, que vaig cantar per Carnestoltes a Barcelona de 1846, que a partir del 1857 se’l va anomenar Euterpe. -Va fundar alguna cosa més? Sí, vaig anar fundant diferents societats corals arreu de Catalunya. -Es va dedicar a compondre alguna composició? Sí, vaig compondre Les flors de maig el 1858 i Lo pom de flors el 1859, totes dues són composicions romàntiques i populars. -Ens podries explicar una mica sobre el wagnerisme? Sí, es clar. El wagnerisme va ser un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals del segle XIX. -Què en saps de l’obra de Richard Wagner? Doncs que l’obra de Richard Wagner va ser difusa per aquest corrent, el wagnerisme, que fins aquell moment havia estat poc acceptada en els cercles

musicals i entre els sectors més conservadors del públic. -El wagnerisme va arrelà amb força Barcelona? Sí, es va arrelar amb força perquè el moviment nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner. També hi va contribuir el fet que el món germànic tenia gran prestigi entre els modernistes catalans En morir Clavé, els cors van perdre el caràcter de reivindicació obrera que havien anat adquirint.

ENRIC MORERA Enric Morena i Viura va ser el compositor català més representatiu de l’època modernista. Va néixer al 1865 i va morir al 1942. Va ser sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. -Per a música?

quins

escriptors

vas compondre

Vaig compondre música per Isaac Albéniz i va estudiar piano amb C. -A quins països has estat vivint? De petit vaig estar a l’Argentina amb els seus pares. A partir del 1883 em vaig instal·lar a Barcelona i després vaig viure una temporada a Brussel·les.

-Quines són les seves obres de composició popular més conegudes?

l’èxit que van tenir els Cors de Clavé. També va ser capdavanter del moviment orfeonista català.

Vaig escriure música per a obres d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les Festes Modernistes de Sitges.

-De què va constar l’Orfeó?

-Quin any va fundar la coral Catalunya Nova?

Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.

La vaig fundar al 1895.

-On estava situat?

-Fins a quin any la dirigí? La vaig dirigir fins al 1900.

El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.

- Va s c o l · l e c c i o n a r a l g u n e s o b r e s o composicions?

-De qui eren les obres que l’Orfeó ha format el seu repertori?

Sí, vaig col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons tradicionals catalanes, una part de les quals fou publicada per l’Avenç.

Les obres eren de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana.

-Quantes obres compren la producció de Morera?

-Qui va substituir a Lluís Millet després de la seva mort?

La producció de Morera és molt extensa comprèn unes 800 obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem.

El van substituir Francesc Pujol i Lluís M. Millet.

-Ens podries citar algunes de les obres?

L’estrena va ser el 1962.

Sí, alguns exemples són: La Santa Espina (text d’Àngel Guimerà), La Cançó nostra, Al mar llatí, L’Empordà (text de Joan Maragall), Cançó dels catalans, La Sardana de la pàtria.

-Actualment es manté?

L’ORFEÓ CATALÀ -Sabem que l’Orfeó Català és una societat coral, però qui i quan el van fundar? L’Orfeó Català va ser fundat el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per

-Quan va fer l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals El Pessebre?

Avui en dia encara es manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions. -I per acabar, actualment l’Orfeó Català és alguna societat? Sí, és la societat propietària del Palau de la Música Catalana. I com va dir Lluís Millet: Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical. 23

1. SAGRADA FAMÍLIA

EDIFICI DELS QUATRE GATS  Els 4 Gats va ser una cerveseria cabaret inaugurada a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està ubicada al carrer Montsió número 3, als baixos de la Casa Martí (prop de la Via Laietana), en un local situat en un edifici projectat per l’arquitecte Puig i Cadafalch. Per a entendre perquè existeix aquest local, cal remuntar una mica al temps. Pere Romeu treballava com a animador i cambrer al cabaret Le Chat Noir, situat a París. Seduït per l’ambient bohemi de la capital de França, va decidir crear a Barcelona un restaurant semblant: els 4 Gats. Aquest havia de ser com una taverna: menjar barat i música. Pere a que pogués construir-lo, el van recolzar econòmicament alguns amics com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d’altres. Aquest edifici té molta importància, ja que va ser un lloc de culte dels intel·lectuals i artistes de l'època, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas i

Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats va ser el primer refugi d'inspiració de Pablo Picasso. Allà hi ha obres de Cases, Opisso, Picasso, Nonell, Rusiñol…per tant és com si fos un petit museu dins un bar. Tot i ser un edifici modernista, té trets característics de l'estil neogòtic centreuropeu. Per exemple, destaquen els finestrals ogivals, les vidrieres policromades, els ferros forjats i les escultures d’Eusebi Arnau i de Llimona. A l’interior, els fanals circulars d’aranya i el mobiliari medieval van ser dissenyats pel mateix Puig i Cadafalch. Actualment torna a funcionar com a bar i restaurant, i conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l'època.

2. SAGRADA FAMÍLIA

MERCAT DE LA BOQUERIA El Mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos també és una atracció turística. Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el Portal de la Boqueria, a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. El mercat, però, es va establir definitivament el 19 de març de l’any 1840. L’arquitecte que el va dissenyar va ser Mas i Vila.

O n e s t ro b a a c t u a l m e n t a q u e s t m e rc a t , anteriorment hi havia hagut el convent de Sant Josep, que es va destruir per tal de construir-hi la Boqueria. És per això, que la primera pedra d’aquest projecte es va col·locar el dia de Sant Josep. Antigament, no disposava de la coberta metàl·lica que posseeix avui en dia. Es va posar l’any 1914, a finals de les obres. Mas i Vila era deixeble de Josep Mas i Dordal, un mestre d’obres català. Aquest va dissenyar edificis com l’Església de la Mercè, l’església Sant Vicenç de Sarrià, etc.

3. HOSPITAL DE SANT PAU L’hospital de Sant Pau va ser construït entre els anys 1902 i 1930 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest hospital té els seus orígens al 1401, quan el Consell de Cent (antic ajuntament) i el Capítol Catedralici van fusionar 6 hospitals de Barcelona. El nom de la nova institució que es va crear va ser Hospital de la Santa Creu.

setze són modernistes. L’arquitecte va comptar amb un solar equivalent a nou illes de l’Eixample , on es van aixecar aquests pavellons aïllats els uns dels altres, on cadascun era dedicat a una especialitat mèdica. Aquests, es comunicaven entre ells per galeries subterrànies, per tal de que els pacients d’un pavelló no contagiessin als d’un altre.

A principis del segle XX, el llegat del banquer Pau Gil va fer possible l’inici de la construcció d’un nou hospital per atendre la demanda sanitària d’una ciutat en ple creixement demogràfic. Aquest projecte se li va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que es va inspirar en els millors hospitals d’Europa per tal de construir un recinte funcional però alhora estètic.

Com tots els projectes d’aquest arquitecte, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té connotacions simbòliques. Domènech i Montaner va construir la planta del recinte modernista al voltant de dos eixos, un de vertical i un altre d’horitzontal. Aquests dos fan la forma d’una creu, en honor a l’antic Hospital de la Santa Creu.

Comptava amb 145 m2 per malalt, incloent els espais enjardinats. S’hi van construir vint-i-set pavellons (encara que al principi es preveia que se’n construirien quaranta-vuit) dels quals només

Els pavellons es distribueixen al voltant de dos carrers o eixos principals sud/nord i est/oest, de 500 m de longitud per 50 d’amplada. El pendent del terreny va obligar l’arquitecte a dissenyar pavellons d’un o dos pisos que, per igualar 26

visualment les seves alçades, segueixen un model que es repeteix: uns tenen un pis sobre soterrani i, uns altres, dos pisos sobre semisoterrani.. Els materials que va escollir l’arquitecte per la construcció del Recinte Modernista van ser els millors i els més perdurables i adequats per a la funció hospitalària, sense deixar de banda els aspectes artístics, a fi de crear un entorn natural i agradable per al malalt. Entre aquests materials es troben el maó vermell; la pedra, utilitzada en tots aquells detalls arquitectònics amb responsabilitat decorativa i en els relleus i l’escultura; la ceràmica, per articular els revestiments de cúpules, cobertes i plafons decoratius que recorren i omplen espais exteriors i interiors; el mosaic ceràmic, la fusta i el marbre, el vidre, el metall i el ferro. Tots els edificis són de maó. Les cobertes a dues aigües, és a dir, que té dues vessants, estan revestides amb teules àrabs monocromes (d’un sol color) de diversos colors. A més, estan poblades de xemeneies de ventilació rematades amb ceràmica vidriada o pedra decorada. Les cúpules de les sales de dia estan recobertes d’escames monocromes de colors, col·locades de tal manera que dibuixen dissenys iconogràfics concrets o decoratius. Els cupulins de les torres d’aigua, la part més alta dels pavellons, estan també recoberts de teules monocromes de colors que segueixen el mateix model decoratiu: el cos principal de color caldera i tancat per tres anells superiors que convergeixen en la llanterna de pedra, de teules de colors. Per altra banda, l’arquitecte va integrar la natura en el conjunt arquitectònic, dissenyant per a cada pavelló dos jardins. Aquesta concepció d’hospitaljardí era nova a l’època en que es va construir el recinte, quan no es consideraven necessaris per a l’ús i benestar dels pacients. L’objectiu va ser donar un caire alegre, optimista i que alleugerís el dolor dels malalts i familiars i els ajudés a trobar-se millor.

En aquest sentit, la vegetació del jardí tenia una funció no sols decorativa, sinó que, a més a més, les plantes i arbres purificaven l’aire, fixaven bactèries, pols i gasos tòxics. La vegetació també influïa sobre el clima, protegia l’espai contra el vent, conservava la humitat i evitava la dessecació. També, és molt important la presència de la pedra escultòrica o merament decorativa. Escultòricament, la figura-símbol més representada en aquest recinte és l’àngel protector, d’aparença masculina, femenina o infantil. Davant el Pavelló d’Operacions es troba la rèplica de la creu que a l’antic Hospital de la Santa Creu hi havia al centre del pati del claustre gòtic. La façana anterior del Pavelló d’Operacions és un autèntic retaule escultòric. Al portal destaquen dos àngels de Pau Gargallo. Dos espectaculars dragons alats amb la boca oberta protegeixen els escuts col·locats a la balconada del primer pis i sostenen lateralment dos lleons coronats que representen l’Hospital de la Santa Creu i la ciutat de Barcelona. Els pavellons individuals es van anomenar amb els noms dels sants protectors a qui es van dedicar, que presideixen les respectives entrades. Els de la dreta es destinaven als homes i els de l’esquerra a les dones, amb diferents advocacions en cada cas, masculines o femenines. Eusebi Arnau va fer les escultures de tots els sants i verges, situades a les façanes anteriors i posteriors, i Gargallo va ser l’encarregat dels templets, àngels, caps d’àngels i gàrgoles en forma d’animals que completen l’ornamentació escultòrica d’aquests edificis. Per acabar, parlarem de la ceràmica. La ceràmica és l’aportació colorista que atorga una espectacular nota de lluminositat a tot el conjunt arquitectònic i una calculada dosi de vitalisme amb la missió d’alleugerir la massa. A dins els pavellons, la ceràmica, a més de tenir una funció higiènica i de fàcil neteja, és també un element terapèutic. Els motius florals amb colors 27

suaus, perfectament combinats entre sí a les parets i als sostres, transmeten tranquil·litat i pau, a més de lluminositat. La decoració de les cúpules de les sales de dia encara aporta més llum a uns espais dotats de grans finestrals. Les adaptacions de la flora i la fauna a l’ornamentació, tant a la ceràmica com a l’escultura, tenen altres connotacions a banda de les decoratives, mantenint el denominador comú de la regeneració, la curació, del positiu sobre el negatiu i de la vida sobre la mort.

1. HOSPITAL DE SANT PAU

EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888 Una exposició universal és una exposició no comercial. És una plataforma que es centra en donar a la gent, als països i a les institucions una oportunitat per tenir un diàleg internacional sobre temes globals que són d’interès per tots. Des del començament, va ser un lloc per presentar creativitat i coneixement i on cada país té la possibilitat de demostrar què poden oferir al món en aquell específic moment. L’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, concretament, es va fer ja que Eugenio Serrano de Casanova, que havia representat el govern espanyol en algunes de les exposicions “menors” anteriors, el dia 11 de març de 1885, sent alcalde de la ciutat Albert Faura i Aranyó, va lliurar una instància a l’Ajuntament demanant autorització i un espai de 200.000 metres quadrats per a organitzar

una Exposició Universal, que es celebraria entre el 15 de setembre de 1887 i l'1 d'abril de 1888. A més, va haver-hi una segons exposició universal a Barcelona el dia 8 d’abril i de desembre de 1888 al Parc de la Ciutadella. Van voler fer-la al Parc de la Ciutadella perquè era el lloc més gran de Barcelona i en un altre lloc no hauria estat tan important com va ser. El parc té 380.000 metres quadrats. El parc va ser redissenyat amb l’afegit d’unes escultures i altres treballs complementaris de l’art. Va reemplaçar la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa militar que va ser construïda després de la Guerra de Successió amb la intenció d’oprimir la gent de Barcelona. Al 1868, la fortalesa va ser enderrocada per a construir-hi el Parc de la

Ciutadella. Només es conserven tres edificis a dins: la capella, l’antic Palau del Governador, i un arsenal, el qual després va ser un palau reial i un museu. Actualment, és el Parlament de Catalunya.

Els barcelonins van acceptar de fer l’Exposició Universal a la seva ciutat ja que estaven passant uns mals moments econòmics i van pensar que els ajudaria a millorar la seva situació.

Com hem explicat abans, el significat del parc va canviar radicalment: va passar de ser una fortalesa que oprimia als habitants de la ciutat a ser un parc cultural, el qual havia agradat molt a tots els ciutadans.

Més tard, va ser considerat un èxit internacional ja que, com hem dit, la ciutat tenia bastants problemes econòmics i això va proporcionar molts diners per a tots els sectors industrials. A més, va ajudar a urbanitzar una gran part de la ciutat. Va haver-hi molts visitants, aproximadament 2240000 persones de 22 països diferents.

Medalla que donaven als que van ajudar a que l’Exposició Universal fos possible

3. HOSPITAL DE SANT PAU

ARC DE TRIOMF Ara us parlarem sobre la porta que va ser construïda arran de l’Exposició Universal de 1888 de Barcelona: l’arc de Triomf. Els arcs de triomf són monuments típics de l'arquitectura romana en forma d'arc que antigament es col·locaven a l'entrada de les ciutats per recordar als seus habitants la grandesa i la fortalesa del món romà. Per aquest motiu, l'arc de Triomf de Barcelona marca l'entrada de l'Exposició Universal.

L’Arc de Triomf de Barcelona està format per maó ceràmic amb majòlica (una ceràmica d’aspecte vidriós) i pedra artificial. Aproximadament mesura 29'8 metres de longitud i 27'7 metres d'amplada. Aquest monument està situat entre el passeig de Lluís Companys (antic saló de Sant Joan), el passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. L’arc de triomf de Barcelona és obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica, és a dir, els elements escultòrics, van ser a càrrec de:

A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, l'Arc de Triomf de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic de l'època.

• Josep Reynés, que va fer el fris principal de l'Arc, al qual la ciutat de Barcelona rep les nacions (banderes) participants en l'Exposició. entrada • Josep Llimona, que va ubicat el su element escultòric al revers de l'anterior, aquest fris presenta el repartiment de recompenses i guardons als participants en l'Exposició. sortida

A les torres angulars de l'Arc es troben un total de dotze figures alades com a al·legories de la Fama, que van ser construïdes per Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català.

• Antoni Vilanova, on l'autor presenta les al·legories de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç, a la part dreta de l'Arc. entrada • Torquat Tasso, on es veuen les al·legories de les Ciències i les Arts. sortida

3. HOSPITAL DE SANT PAU

PASSEIG MONUMENTAL DE SANT JOAN El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona que creua els districtes de l'Eixample i Gràcia. El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a l'Arc de Triomf de Barcelona. A l’extrem nord hi ha el Monument a Josep Anselm Clavé, obra de l'escultor Manel Fuxà i Leal i l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1888). Actualment serveix de contrapunt a l'Arc de Triomf a l'altre costat del passeig, i és una de les cinc vies que talla el pla cerdà de reforma i eixample de Barcelona (les altres vies són la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel).

En aquell moment, Francesc de Paula Rius i Taulet era l’alcalde de Barcelona. Aquest, fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren. Com que va aportar tantes coses a la ciutat, se li va construir un monument en el seu honor. Aquest monument fou construït al passeig Lluís Companys de Barcelona entre 1897-1901. És obra de l'escultor Manuel Fuxà i l'arquitecte Pere Falqués, que va col·laborar a l'Exposició Universal de 1888, on va dissenyar el palau de les Ciències i el de l'Agricultura. Posteriorment, el 1889 guanyà el concurs per remodelar la plaça de Catalunya, eliminant les construccions que caòticament s'havien instal·lat des de l'enderrocament de les muralles.

3. HOPITAL DE SANT PAU

CASTELL DELS TRES DRAGONS El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista construït el 1887-1888 com a Cafè-Restaurant per a l'Exposició Universal de 1888. Aquest nom (Castell dels Tres Dragons) probablement se li atribueix en honor a l’obra de teatre de Frederic Soler, més conegut com Serafí Pitarra. Aquest edifici va ser construït per Domènech i Montaner juntament amb Josep Forteza. L’obra va tenir molts retards i el dia 8 d’abril, el dia de la inauguració, encara no estava llesta, per aquest motiu, Domènech i Montaner, que era l’arquitecte responsable, va dimitir. Aleshores, el va substituir l’arquitecte Josep Forteza i, finalment, l’obra es va acabar el 17 d’agost.

Més tard, l’edifici va quedar abandonat i, l’any 1891, l’alcalde Joan Coll i Pujol, va demanar a Domènech que adaptés l’edifici per a fer-hi un Museu d’Història. Domènech va instal·lar-hi un taller d’arts aplicades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni Maria Gallissà i Soqué i, en l’adaptació, va canviar la decoració i hi va afegir motius heràldics. Després, va ser un Museu de Zoologia, i, més tard, es va convertir en la seu científica del Museu Blau, acollint-hi el Laboratori de Natura amb laboratoris i espai de recerca, estudi i conservació de les col·leccions.

3. HOSPITAL DE SANT PAU

UMBRACLE Un umbracle és un petit jardí públic urbà que es troba al Parc de la Ciutadella, a la ciutat de Barcelona. Va ser construït per Josep Fontserè (un mestre d’obres espanyol) a l’any 1883. La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues de ferro corbades, lligades per jàssenes (bigues que serveixen de suport a d'altres, anomenades també bigues mestres) del mateix material que conformen una volta de cinc arcs, un de gran, un central i dos de més petits a cada costat.

la penombra dels boscos tropicals, que és l'hàbitat on viuen les espècies que s'hi cultiven. Les façanes, maons i les grans portalades de fusta, tanquen aquest edifici, únic en el seu gènere. El projecte de Fontseré és del 1883 però va ser modificat durant l'Exposició Universal per adequar-lo com a sala de festes i conferències.

La volta és coberta per un enllistonat de fusta, generador d'un joc de llums i ombres, que recrea

3. HOSPITAL DE SANT PAU

EL PARLAMENT L'actual Parlament de Catalunya, originàriament era un arsenal militar d'armes situat a la Fortalesa de la Ciutadella, que Felip V va fer construir per a controlar Barcelona. El 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona, i l'any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà destinar-lo a Museu Municipal d'Art. Les obres de remodelació van ser dirigides per l’arquitecte municipal de la ciutat Pere Falqués. Pere Falqués, també és autor del Palau de les Ciències i de l'Agricultura i d'un monument dedicat a Rius i Taulet. Una altra obra seva que molts cops s'atribueix a Gaudí quan en realitat Pere Falqués és el vertader arquitecte, són els bancs-fanals, situats al Passeig de Gràcia.

El 14 d'octubre de 1932, l'Ajuntament de Barcelona cedí el museu perquè fos la seu del Parlament de Catalunya (encara en ús). El Parlament és d'estil neoclassicista, tot i que es poden veure alguns elements modernistes, com l'obra escultòrica anomenada el Desconsol, de Josep Llimona. Inicialment, aquesta estava situada als jardins del Parlament, però la contaminació la va malmetre i la van traslladar a l'interior del Parlament. El Desconsol representa una eclosió de l'escultura modernista, ja que per primer cop es va fer una escultura d'una figura femenina nua. Actualment, l'obra original es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i la que està al jardí del Parlament és una còpia. 36

4. LA PEDRERA La Pedrera o també coneguda com la casa Milà era de la família Milà. Va ser construïda durant el 1906 al 1912 a la vila de Gràcia. El 1956 encara estava dins de les muralles.

El pati de la pedrera era obert perquè entrés llum del dia. Hi ha unes columnes que ens recorden a troncs d'arbres uns ferros forjats que ens recorda a les algues del mar.

Ildefons Cerdà, va unir l'Eixample amb el Passeig de Gràcia per poder construir els palaus més macos.

Hi havia quatre pisos i en aquella època el millor era el primer que és on vivia la família Milà en un pis de 1530 metres quadrats. Els altres a famílies riques i es va posar dels primers ascensors perquè no haguessin de pujar sempre caminant. Actualment només hi viuen quatre famílies. En total hi ha tres escales a cada pati i una mitjana (entre els pisos) que era una escala de servei.

El senyor Milà va tenir una fàbrica tèxtil on allà va aconseguir molts diners i va ser ric. El constructor de la Pedrera fou Gaudí, un altre exemple que va fer ell és la casa Batlló. La casa Milà fou l'últim edifici civil després de la Sagrada Família. Gaudí per construir els edificis sempre es basava en la natura però mai deia que volien dir els elements que feia.

Els materials de primera qualitat encara es conserven. El 1989 es declara patrimoni de la Humanitat a la Unesco.

A les golfes era la planta on els criats rentaven la roba i l'estenien. Les xemeneies tenen forma helicoïdal, que vol dir que giren sobre si mateixes i s'eleven, va copiar el, moviment del fum. També va posat cascs de guerrer a les xemeneies. Torres de ventilació. Els badalots eren més grans que el trencadís de marbre i ceràmica. Hi havia quatre xemeneies sense decorar. Una de les xemeneies és recta, ja que la van haver de restaurar i la van fer recta perquè se sabés que no era l'original, ja que Gaudí mai utilitzava la línia recta. Les escales que pugen al terrat queden amagades, originalment allà amagaven els dipòsits perquè reciclava l'aigua de la pluja. El fet de ser un edifici molt alt, en aquella època no es podia i per tant van rebre algunes multes. Hi havia gent que criticava l'edifici i per tant la família Milà no estava gens contenta. Gaudí en el seu dia no va posar baranes al terrat i com que el senyor Milà ho veia força perillós en va posar ell. Avui en dia encara es manté la barana del senyor Milà. Des de allà dalt es pot veure tot Barcelona.

La senyora Milà era més rica que el senyor Milà, ja que va ser la vídua d'un home anomenat Josep Guardiola que era un indiano (espanyols que s'anaven a les Amèriques ies feien rics). La senyora va morir en 98 anys. Quan va morir va demanar enterrar-la al costat del seu primer marit. El senyor Milà va ser el primer a tenir un cotxe amb matrícula i el primer a fer una carrera de cotxes. Els balcons eren de ferro forjat i la façana tenia forma d'onades. Gaudí, va posar la rosa en honor a la senyora Milà. És un edifici camaleònic que vol dir que pot "canviar". Es podia treure la façana i l'edifici no patiria. Perquè va pensar que després de la casa Milà podria ser una altra cosa tipus hotel, etc. A la casa li feien crítiques com: - Sembla un pastís Podria ser un gelat que s'estigués desfent - Recorda a un pàrquing de zepelins

3. LA PEDRERA

ACTIVITAT DE MATEMÀTIQUES (REPORTATGE): LA CATENÀRIA: L’ARC QUE SOSTÉ LA PEDRERA Una catenària és una corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme. La seva forma és similar a la d’una paràbola. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves construccions. Un exemple és la Pedrera (la Casa Milà), de la que us en parlarem ara. A la casa Milà, l’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l’ondulant terrat. En la següent imatge es veuen els eixos cartesians de l’arc. Les coordenades dels punt de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses són (-2,0) i (2,0). En canvi, les coordenades del punt de tall de l’arc amb l’eix d’ordenades és (0,5), per tant el valor de la c=5. A partir de la fórmula de la paràbola, podem trobar el valor del coeficient a: y = ax2+c → 0= a·22 + 5 → a= -5/4 Seguidament, es pot trobar l’expressió algebraica de la funció quadràtica que busquem substituïnt els valors que hem obtingut abans: y = ax2+c → y= -5/4 ·x2 + 5

En un dels pisos de la Casa Milà, s’hi troben uns arcs catenaris. Per calcular la seva alçada, necessitem fer la següent operació mitjançant la fórmula de la paràbola que més s’hi aproxima:

A més a més, a la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l’església de la Colònia Güell.

y = -3,35x2+2,75

Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta:

Alçada → y(x=0)= -3,35·0 +2,75 = 2’75 metres Per a calcular l’amplada del terra del passadís, s’ha de fer el següent: Calcular el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscissesà y=0 → 0=-3,35x2+2,75 → X= 0 0=-3,35x2+2,75 → -2,75/-3.35=x2 → √-2,75/-3,35=x → x=0,9 metres

1. A. y = 6x2 – 3,8 Sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, la seva abscissa en aquest punt és: 2,15=-3,35 · x2 +2,75 → 2,15 – 2,75 = -3,35 · x2 → -0,6/-3,35 = x2 → x2= 0,17 → √0,17 = 0,4 metres Per tant, l’amplada del terra del passadís és:

2. C. y = x2 - 2,1 3. B. y = 2x2 - 2,8 Si les 3 corbes catenàries existissin a la realitat, s e r i e n t o r re s d e 3 , 8 ; 2 , 1 ; 2 , 8 m e t re s respectivament.

0.9 + 0,4= 1,3 metres

3. LA PEDRERA

PLA CERDÀ Al llarg de la primera meitat del s.XIX, la ciutat era un recinte atapeït on la qualitat de vida era tan degradant que provocava constants revoltes. La densitat va arribar als 890 habitants/hectàrea, quasi el triple que la de ciutats com París o Madrid i deu vegades la de Londres. Els carrers tenien una amplada mitjana de 4m i les edificacions sovint estaven tan pròximes que es podia passar directament del terrat d’un edifici a un altre. Per guanyar espai s’alçaven nous pisos sobre habitatges ja en males condicions i habitacles entre edificis a banda i banda del carrer a manera de pont. La salubritat i la higiene eren pràcticament inexistents.

La Ciutadella i la ciutat de Barcelona emmurallada

La ciutat estava rodejada per una muralla. Principalment no es volia enderrocar, ja que els militars s’hi oposaven perquè si es llançaven no podrien controlar la població i era molt més fàcil que la ciutat fos atacada. 41

Però, l’any 1841, el metge i higienista Pere Felip Monlau, va guanyar un concurs de l’Ajuntament de Barcelona per a analitzar els avantatges d’enderrocar les muralles amb un projecte anomenat “Abajo las murallas” i, finalment, van acabar enderrocant-se per tal d’ampliar la ciutat. L’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs on s’hi van presentar diversos projectes per l’augment de la ciutat. Els que més van destacar van ser els projectes: Soler i Gloria, Daniel Molina, Josep Fontserè, Garriga i Roca, Cerdà i Francesc Rovira. El guanyador del concurs va ser Antoni Rovira i Trias, tot i que el govern central va donar permís únicament a Ildefons Cerdà per tal de dur a terme el seu projecte.

El projecte de Cerdà preveia la creació de l’Eixample a tot el pla de Barcelona que inclou terrenys que formaven part dels municipis de St. Martí de Provençals, de Gràcia, de Sarrià i de Sants. Cerdà va rebre crítiques de tot arreu, ja que, segons es deia, el projecte era molt monòton i, a més de que havia estat imposat des del govern espanyol, s’hi afegia el fet que ell era militar. A més, el 14 de setembre de 1860 la reina Isabel II va col·locar la primera pedra del projecte.

El govern català va pressionar perquè es fes el projecte de Francesc Rovira, però el Ministeri de Foment va emetre un Reial Decret per “obligar” a que fos el projecte de Cerdà el que s’acabés fent, i així va ser. El pla de rovira consistia en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant. Estava estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials amb una lògica de barris i jerarquització de l'espai i dels serveis públics. A partir d'una proposta de ronda en substitució de la muralla es desplegava una malla formada per mansanes rectangulars amb pati central i una alçada de 19 metres. Pla de Rovira

3. LA PEDRERA

QUADRAT D’OR El que li va donar solidesa al projecte de Cerdà van ser tant el creixement demogràfic, industrial i econòmic de Barcelona, el fet de que Cerdà va preveure detalladament la construcció de tant les cases, com els carrers, les clavegueres, la distribució salarial,... i per altra banda l’acompanyament inicial de Cerdà en el projecte. La primera zona urbanitzada va ser la part dreta de l’Eixample, i va ser un procés lent degut a que s’havien de construir les infraestructures necessàries per fer el lloc habitable. A més, el creixement econòmic que hi va haver, anomenat la Febre de l’Or del 1870, va ser el fet que va permetre que es pogués urbanitzar tant d’espai. El pla de Cerdà era igualitari, ja que aquest no volia que hi hagués zones de molta importància i zones amb menys, per tant, va intentar repartir els equipaments: s’havia de construir un mercat cada 900m, un parc cada 1500m, 3 hospitals, un

escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. També es caracteritzava per ser il·limitat ja que permetia, degut a la seva forma, repetir-se indefinidament i per ser higienista amb molta previsió per al transport i el moviment. També, els carrers tenien una forma octogonal, és a dir, amb angles rectes, creuats per grans avingudes diagonals. Les illes de cases eren també de forma octogonal ja que permetien la creació de xamfrans (recursos urbanístics que consistien en unir amb una línia obliqua els costats de les illes en les seves cantonades, eliminant-ne aquestes) per facilitar la circulació. L’amplada estàndard dels carrers era de 20 m i la mida de les illes de 113 x 113 m incloent-hi la vorera. A més, l’alçada màxima de les illes era de 16 m, el que serien 4 pisos per casa.

El pla Cerdà es regia sota un principi social que era que havia de ser igualitari, ja que tots eren iguals. A més, no hi havia centre, que, normalment, és la zona més cara. Una zona molt important del Pla Cerdà és el Quadrat d’Or degut a que va ser una de les zones de creixement més ric de l’Eixample i va ser on s’hi van construir més edificis emblemàtics del modernisme barceloní. El Quadrat d’Or és una zona compresa entre el carrer Aribau, el Passeig de Sant Joan, la ronda de Sant Pere, la ronda Universitat i la Diagonal.

Rectificacions del pla original El pla Cerdà va ser rebutjat per la burgesia catalana p e rq u è e n c a r i a l a c o n s t r u c c i ó i l i m i t a v a l’especulació, és a dir, la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant. Per part dels modernistes tampoc va tenir molt d’èxit degut que era una pla molt monòton. Un dels exemples seria l’Hospital de St. Pau, que està en diagonal als eixos de l’Eixample i l’avinguda de Gaudí, que al construir la Sagrada Família va exigir que també fos diagonal. Les illes de cases del pla Cerdà van anar evolucionant cada cop més, ja que van començar com a una zona en la qual només es podia edificar en dos dels costats de l’illa, per la qual cosa hi havia una zona verda pública en la resta. Però, finalment, es va anar canviant la normativa fins que es va poder edificar en els quatre costats i la zona verda va passar a ser molt més limitada i a ser privada.

4. LA PEDRERA

PASSATGE PERMANYER El passatge de Permanyer és un carreró que travessa l'illa de cases emmarcada pels carrers Roger de Llúria, Pau Claris, Diputació i Consell de Cent, al districte de l'Eixample de Barcelona. El passatge, que honora la memòria de Francesc Permanyer i Tuyets, està conformat per un conjunt de casetes de tipus anglès. Les cases consten de semisoterrani i planta baixa sobrealçada, amb un petit jardinet al davant. Eren concebudes dins un estil eclèctic, és a dir, que pren les arrels de l’historicisme, un moviment arquitectònic que pretenia recuperar l’arquitectura dels temps passats. A més, incorporen elements de tipus clàssic i altres de caràcter arabitzant. Les cases dels extrems, dins el mateix estil, tenen un pis més. Aquest conjunt està inclòs al catàleg de béns culturals d'interès local de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest vial és considerat com el més interessant i menys desvirtuat dels passatges oberts a l'Eixample, des de poc després de l'aprovació del Pla Cerdà, així com el millor conjunt de casetes a l'anglesa existent a la ciutat. Els passatges responen a una desvirtuació de les propostes de Cerdà, ja que l'obertura d'un vial, tant públic com privat, permetia recuperar com a edificables terrenys que inicialment estava previst que quedessin lliures. En un principi, només es podia construir en un 50% de les illes, tot i que en aquest cas es va obviar l'ordenança municipal.

4. LA PEDRERA

TORRE DE LES AIGÜES La Torre de les Aigües és una torre d'aigua de Barcelona que va ser construïda l'any 1870, obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darderi la seva funció era la distribució d'aigua potable als primers edificis de l'Eixample. Des del 1987 és un jardí públic. S'hi pot accedir des del carrer de Roger de Llúria, entre el carrer de la Diputació i el carrer del Consell de Cent. El 1862 Josep Cerdà va demanar llicència per edificar una de les primeres cases en el nou districte de l'Eixample, no obstant això i malgrat ser una zona notable pels seus recursos aqüífers l'Ajuntament no tenia resolt el proveïment d'aigua potable a tots els habitatges, la qual cosa va

obligar al fet que els propietaris s'organitzessin per trobar solucions. El 14 d'octubre de 1862 Jaume Safont i Lluch, intendent honorari de província, va concedir un terreny a la Societat Eixample i Millora de Barcelona, els qui van encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres la construcció d'una torre prou gran com per a garantir el proveïment d'aigua potable a la zona.

4. LA PEDRERA

ILLA DE LA DISCÒRDIA La mansana de la Discòrdia o, més modernament, illa de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona situat entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner; la Casa Mulleras, d'Enric Sagnier; la Casa Bonet, de Marcel·lià Coquillat; laCasa Amatller, de Puig i Cadafalch; i la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí.

L’Illa de la Discòrdia es va construir al Passeig de Gràcia ja que va permetre que els viatgers que arribaven en tren disposessin d’una parada més cèntrica (el baixador del tren que s’havia inaugurat el 1902 a l’encreuament amb el carrer d’Aragó) que no l’estació de França.

Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, per això rep el nom d’Illa de la Discòrdia, que es referia a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

4. LA PEDRERA

LA CASA BATLLÓ La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, en plena maduresa artística de l’artista. Va ser construïda entre els anys 1905 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona (l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample). La casa va ser construïda per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó (una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle XVIII) per matrimoni ja que estava casada amb Amàlia Godó Belaunzarán. Per aquest motiu, eren una família adinerada, ja que els dos posseien empreses molt importants.

L’encàrrec que va fer Josep Batlló va ser la reforma integral d'un edifici que havia adquirit al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquest, es va convertir en la Casa Batlló tal com la coneixem ara. Sobre l’exterior de la casa L'edifici com a conjunt s'inspira en un ambient marí, un enigma submarí. La façana mostra tres parts ben diferents tot i estar harmònicament integrades. La part superior, una mica enretirada de l'alineament del carrer, és una mena de cresta amb unes característiques peces ceràmiques que han suscitat múltiples interpretacions. 48

La part central, que arriba fins al darrer pis, és un tapís multicolor d'on sobresurten els balcons. La part inferior amb la planta baixa, el pis principal i les dues galeries del primer pis estan construïts per una estructura de pedra sorrenca de Montjuïc amb formes ondulades. La façana està formada per una combinació de pedra, ferro forjat, trencadís de vidre i ceràmica policromada. El mètode per a revestir-la va ser amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica. Hi predominen les formes i línies corbes, ja que a Gaudí no li agradaven les línies rectes. A part, les línies corbes representen millor les onades del mar. La façana del pis principal, feta totalment en pedra sorrenca, mostra formes arrodonides sostingudes per dues columnes amb un fust que s'eixampla triangularment a la seva part alta. El disseny es complementa amb una elegant fusteria als finestrals combinada amb vitralls emplomats multicolor. Per davant dels grans finestrals hi ha sis fines columnes simulant dos ossos llargs d'extremitat amb una aparent articulació central que, en realitat, és una decoració floral. Les formes arrodonides dels buits i l'aspecte de llavis amb què està treballada la pedra que els envolta els dóna un aspecte proper a una boca totalment oberta, motiu pel qual va rebre el qualificatiu de "casa dels badalls"

Sobre l’interior de la casa El tema principal de l’interior de la casa, al igual que el tema de la façana, és el fons marí. A l’interior també hi predomines les corbes i les formes ondulades. Les formes arrodonides de portes i finestres evoquen les comportes interiors d'una nau i on les talles de les portes de roure presenten un mostrari de serps marines, fòssils i formes de la natura. Per tant, també es pot parlar d’arquitectura orgànica, ja que representa elements de la natura.

En conclusió: Gaudí no es conforma en dissenyar una casa bonica, modernista i original, sinó que intenta recrear la vida marina. A part, és una obra d’art total, l’artista intervé en tot: el disseny, el color, la forma, l’espai, la llum mitjançant vitralls i trencadissos per a aportar lluminositat i colors a l’edifici, entre d’altres.

Molta gent, quan veu la façana de la Casa Batlló parla d’arquitectura orgànica, ja que imita i intenta representar elements de la naturalesa.

4. LA PEDRERA

LA CASA AMATLLER La Casa Amatller, és un edifici dissenyat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. Està situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, al costat de la Casa Batlló. L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa (un presitiós empresari català), va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. Va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va crear la casa Amatller. Sobre l’exterior de la casa El tema principal de la façana recorda una tauleta clàssica de xocolata (en honor al propietari de la casa) Puig i Cadafalch va usar la tècnica d’esgrafiat per a decorar la façana de la casa (esgrafiats a base de blanc, ocre i mangra, rajoles vidriades i de reflex metàl·lic, fusteria verda, forja negra i pedra grisa de Montjuic).

Predominen les línies rectes i les formes són esglaonades. El pis principal és el primer pis, on vivia Antoni Amatller i la seva dona. En els marcs de les finestres de la planta principal i de la planta baixa es pot veure una decoració de fonts neogòtiques. El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol. Un dels relleus que va fer Eusebi Arnau és Sant Jordi i el drac, i està situat a la façana de la casa Amatller. La tribuna també està plena d’elements escultòrics d’estil neogòtic.

4. LA PEDRERA

LA CASA LLEÓ I MORERA La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner situat al número 35 del Passeig de Gràcia de Barcelona. El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera (que havia heretat l'edifici del seu oncle per a reformar l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905.

l'edifici i mira d'aparentar una simetria inexistent. A més, els buits tenen unes proporcions diferents en funció del costat que ocupen, fet que reforça aquest efecte.

Sobre l’exterior de la casa

El resultat va comportar la pèrdua definitiva de les finestres modernistes; i les escultures de les dames modernistes amb jardineres de la planta baixa, obra d'Arnau, foren destruïdes a cops de pic a la mateixa vorera. Els caps els va recuperar el porter de la finca, que més tard els va vendre a Salvador Dalí, qui els va emplaçar al mur del pati del seu Teatre-Museu de Figueres. L'any 1967 es

L'arquitecte decidí dissimular l'asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l'angle. A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. D'aquesta forma s'aconsegueix atreure la vista cap a l'eix de

El 1943, Pablo Loewe va llogar els baixos per a instal·lar la botiga de moda que encara existeix, i va encarregar al decorador madrileny Francisco Ferrer Bartolomé un projecte poc respectuós amb la façana i l'interior de la planta baixa.

van realitzar noves obres a l'interior de la planta baixa que van acabar amb tots els elements decoratius originals dissenyats per Domènech i Montaner. El material dominant de la façana és pedra, fet que fa que la casa sigui més seria (ja que així ho volia el propietari). A la façana posterior hi ha uns vitralls de colors molt bonics. En aquest cas, l’edifici principal està situat al primer pis. Els pilars sobre els quals se sustenten els arcs estaven decorats amb lleons i flors de morera, símbols dels cognoms del propietari.

Sobre l’interior de la casa De la decoració interior, principalment en destaca el m o b i l i a r i d e c o r a t a m b v i d re s e m p l o m a t s , marqueteria i talles de fusta. Aquest va ser a càrrec de l’ebenista Gaspar Homar i Mezquida. Altres artesans que van participar en la creació de la casa Lleó i Morera van ser Lluís Brú i Salelles, que va treballar les ceràmiques i mosaics de l’escala i el pis principal; Mario Maragliano Navone, que va treballar els mosaics dels terres, junt amb Lluís Brú; Antoni Rigalt i Blanch, que va realitzar els vitralls, Josep Pey i Farriol, que va treballar decorant les marqueteries del mobiliari dissenyat per Gaspar Homar; i Antoni Serra i Fiter, que va fer els arrambadors de ceràmica i mosaics que trobem al menjador.

En aquesta casa també hi ha molts elements artesanals, com Escultures d'Eusebi Arnau als balcons del primer pis, Antoni Juyol i Bach va fer escultures de la façana i l’interior, i la decoració del templet que corona la casa.

5. COLÒNIA GÜELL La Colònia Güell és un barri situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitectònica (de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric. Una colònia és un petit poble que es construïa prop d’una fàbrica per tal que hi visquessin els seus treballadors. La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava al tèxtil. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi. Güell traslladà aquí totes les indústries q u e a b a n s t e n i a u b i c a d e s a l V a p o r Vell de Sants (Barcelona).

Eusebi Güell va demanar a Gaudí que li construís el seu projecte, la colònia Güell, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí va fer aquest projecte amb l’ajuda d’altres arquitectes, però ell, personalment, es va encarregar de dissenyar l’església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte, ja que Gaudí gastava molts diners per construir-la perquè l’utilitzava com a “laboratori de pràctica”, degut a que en aquell moment estava construint també la Sagrada Família. Aquesta cripta, fou construïda entre 1908 i 1915, ubicada en un terreny d’una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Per a aquesta obra Gaudí ideà un nou i curiós mètode 53

de calcular l'estructura de l'edifici: en un coberter junt a les obres construí una maqueta a gran escala (1:10), de quatre metres d'altura, on instal·là un muntatge confeccionat amb uns cordills dels que penjaven petits sacs plens de perdigons. En un tauler de fusta fixat al sostre dibuixà la planta de l'església, i dels punts sostinguts de l'edifici – columnes, intersecció de parets– penjà els cordills (per als funiculars) amb els sacs de perdigons (per a les càrregues), que així suspesos donaven la corba catenària resultant, tant en arcs com en voltes. D'aquí treia una fotografia, que un cop invertida donava l'estructura de columnes i arcs que Gaudí estava buscant. Gaudí volia integrar l’església en el paisatge, i, per això, va construir l’església amb diferents materials: la part inferior està composta de murs fets amb pedra basàltica negra i maó cremat, degut al terreny obscur sobre el que s’aixeca l’edifici. A mitjana altura utilitza maó normal de color vermellós, el to dels pins que voregen l’edifici. I, per últim, a la part superior (si s’hagués arribat a construir) hi hauria hagut materials amb tons verds, en contrast amb les fulles dels arbres i blau, groc i blanc per entonar amb els colors del cel. Respecte a la fàbrica tèxtil, ocupava gairebé 6 Ha. Aquesta, es va començar a construir l’any 1890. Just un any després, ja s’estava acabant de construir el primer edifici, i es va posar en funcionament la màquina de vapor de la filatura. Més tard, es van anar construint els altres edificis destinats als tints, assecadores, telers, etc., que completaven el procés de transformació del cotó en panes i velluts. Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Sostre de l’església

Vitralls a l’interior de l’església

Monument a Eusebi Güell

Actualment, la fàbrica funciona com a centre de negocis, i no estan permeses les visites turístiques. 54

VALORACIÓ PERSONAL MAR AIGUADÉ Aquest treball de síntesi l’he trobat molt interessant, sobretot les visites guiades i els itineraris fotogràfics, tot i que comporta molta feina. El meu grup hem estat a totes les visites molt atentes i interessades en l’edifici visitat però la veritat és que quasi mai vam participar en res. Alguna cosa a millorar seria la puntualitat del migdia, quasi sempre acabàvem entre les dues i dos quarts de tres. Alguns dels itineraris fotogràfics com el de Gràcia eren molt llargs i cansats. Ara valoraré concretament dia per dia. Començant pel primer dia, va ser un dia que el vam poder aprofitar quasi al màxim ja que vam tenir gran part del dia per poder treballar i anar avançant les feines de cada matèria en particular, ja que algunes de les coses com el vídeo de socials o bé les notícies i els articles de naturals no els podíem fer sols a casa. Tot i així penso que per la tarda també ens hauríen d’haver deixat treballar

sabent la feina que suposa aquest treball de síntesi. Seguidament valoraré el segon dia, que va ser quan vam anar a l’hospital de Sant Pau, un edifici de Domènech i Montaner. Per a mi aquesta visita va ser la més avorrida de totes ja que s’em va fer molt llarga i la guia no semblava estar gaire activa i quasi no ens feia participar però ens va donar la informació adequada. Tot i això, l’hospital era molt bonic però m’hagués agradat poder-lo veure tot i tenia vistes molt boniques. El que més em va agradar van ser els jardins de l’interior de l’hospital. Respecte el tercer dia, ens van fer la vista a la Sagrada Família, un dels edificis d’Antoni Gaudí que vam visitar. Allà vam gaudir d’un guia que ens va acompanyar durant tota la visita i va ser el millor guia que vam tenir, ja que ens ho va explicar tot molt bé i molt clar i ens feia participar força i ens van fer fer unes activitats molt interessant després de les explicacions. Em va semblar una visita molt

curiosa i va ser la més entretinguda després de la de la Pedrera. El quart dia va ser quan va manar a la Pedrera, un altre edifici d’Antoni Gaudí. Com ja he dit abans va ser la visita que més em va agradar ja que la guia ho va fer força bé i la durada de la visita no era molt llarga de manera que no s’em va fer eterna i vaig estar força atenta. Em va agradar molt quan ens van ensenyar un dels pisos antics on havia viscut gent. L’últim dia vam anar a la colònia Güell, on l’església també és d’Antoni Gaudí. Vam tenir dos guies diferents: un home i una dona més jove. Em va agradar més l’home ja que s’explicava millor i amb més gràcia, en canvi l’altra guia casi no ens feia participar i no tenia gaire gràcia a l’hora d’explicarnos les coses. També va ser molt interessant però quan ens van explicar sobre el poble i les escoles s’em va fer una mica llarg ja que vam haver de prendre més apunts perquè ens donaven molta informació de cop.

MARIONA PONS Durant el treball de síntesi hem visitat molts edificis modernistes, tant amb el grup de l’escola, com amb el grup de treball als itineraris fotogràfics. En general tots m’han agradat molt. El primer dia, dimarts 3 de maig, vam anar a visitar l’Hospital de Sant Pau. Em va agradar molt l’edifici i com ho va explicar la guia, però trobo que potser va ser una mica massa llarga. A més, crec que el fet de que ens donessin el llibret amb informació va fer que no estiguéssim tant atents, ja que, com no havíem d’aprendre apunts, no vam escoltar tant. Tot i així, em va agradar, encara que recomano que en redueixin la durada. La nostra actitud, tot i així, crec que va ser bona. El mateix dia, més tard, vam anar a l’arc de triomf on el nostre grup vam fer una exposició. A continuació, en el mateix lloc, també

vam fer una presentació sobre l’Exposició Universal del 1888. Més tard, vam fer una explicació del Passeig Monumental de Sant Joan. En la meva opinió ens van sortir bastant bé i penso que tindrem uns bons resultats en aquest aspecte. Per últim, vam fer tres exposicions més sobre el Castell dels Tres Dragons, l’Umbracle i el Parlament. Respecte el segon dia, dimecres 4, vam anar a la Sagrada Família. Aquesta és la visita que més em va agradar, ja que vaig trobar que era una església (o bé, basílica) molt bonica, a més de ser un dels edificis modernistes més importants i tot un símbol de Barcelona. També em va agradar molt la manera en què el guia ens va fer l’explicació, ja que em va quedar tot molt clar i ens va donar molta informació. Nosaltres vam estar molt atents. Em va passar el temps molt ràpidament perquè va ser molt interessant i entretinguda. Després, ens vam dirigir a la Casa Macaya, més tard a la Casa de les Punxes, el Palau Baró de Quadras, el Palau de la Música, l’edifici dels Quatre Gats, i, per acabar, el Mercat de la Boqueria. Penso que aquest dia va ser molt interessant i alhora divertit. El tercer dia, dijous 5 de maig, vam visitar la Pedrera, que també vaig trobar molt maca. El que més em va agradar va ser el terrat, per les escultures en forma de guerrer que “protegien” els badalots, les vistes, etc. La guia ho explicava molt bé i ens va proporcionar molta informació, per aquest motiu, la nostra actitud també va ser bona. El següent que vam fer va ser parlar sobre el Pla Cerdà, per aquest motiu vam anar al Quadrat d’Or, el Passatge Permanyer, a la Torre de les Aigües i a l’Illa de la Discòrdia. El que més em va sorprendre (positivament) va ser l’Illa de la Discòrdia, concretament la Casa Batlló, per la seva gran quantitat de colors, els balcons, les finestres... El quart i últim dia, vam anar a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Vaig trobar molt interessant la visita, sobretot l’església feta per 56

Gaudí. La guia ho va fer molt bé i ens va donar la informació necessària i més, i la nostra actitud va ser molt bona. En general, aquest crèdit de síntesi m’ha agradat molt, ja que crec que, com bé deia en les expectatives, m’ha ajudat més a conèixer la ciutat i a descobrir llocs on mai havia estat.

JANA VIVES La setmana del dilluns 2 de maig al 6 de maig, vam estar fent el treball de síntesi de 3r sobre el Modernisme. A continuació, m'agradaria donar la meva opinió sobre aquest: els aspectes que m'han agradat i els que no tant. Primer parlaré sobre el dia a dia, i després faré una opinió general. Dimarts, vam anar a l'hospital de Sant Pau. Va ser una visita interessant, i la guia es va explicar bé. Parlava bastant de pressa, però com que no havíem de prendre apunts ens podíem concentrar en el que deia. Dimecres, vam anar a la Sagrada Família. Per a mi, aquesta va ser una de les millors visites guiades: era molt interessant i alhora molt entretinguda, ja que teníem cada grup tenia una tablet i havíem d’anar fent activitats interactives sobre el temple. A més a més, el guia donava molta informació interessant. Un altre aspecte que també em va agradar és que cadascú tenia uns auriculars que “retransmetien” tot el que estava dient el guia. D’aquesta manera se’l podia sentir sense problema, estiguessis a primera fila o a última (a part hi havia obres o sigui que sense els auriculars no hauríem sentit res). Per altra banda, vaig trobar que la Sagrada Família era molt bonica i una gran obra modernista. Valoro molt positivament aquesta visita al gran temple.

Dijous, vam anar a la Pedrera. L'edifici era molt bonic i curiós, però la visita se'm va fer una mica pesada. Això segurament es deu al fet que aquell dia em trobava malament i l’estona que vaig estar se'm va fer molt llarga (ja que no vaig acabar toa la visita), així que no la puc valorar bé. Per a acabar el crèdit, divendres vam agafar el tren i vam anar fins a Santa Coloma de Cervelló per a visitar la Colònia Güell. Aquesta visita, per a mi va tenir molts pros i molts contres. En general, no la vaig trobar tan interessant com les altres, però va ser divertida ja que hi vam anar tot 3r i vam passar el matí i migdia plegats, ja que després de dinar vam tenir tarda lliure (fet que s’agraeix ja que així podíem quedar per a avançar el treball). Amb relació al lloc, el fet de visitar un lloc modernista fora de Barcelona em va agradar, ja que així coneixíem obres modernistes fora de la ciutat. Sobre els guies, allà en vam tenir dos: el primer donava més informació i atreia més, i en canvi el segon donava bastanta informació però no ens captivava tant. Fent la opinió general, les visites han estat molt interessants tant pel contingut com pel que hem pogut observar. Alguns dies vam caminar molt però va valdre la pena. Per altra banda, els guies que hem tingut al llarg dels dies han donat molta informació útil i s’entenia tot molt bé, tot i que quan havíem de prendre apunts no podíem estar pendents de tot i ens perdíem alguna informació. Com a grup, opino que hem estat bé. Potser hauríem d'haver participat una mica més, però Tot i així la nostra actitud ha estat correcta i totes estàvem atentes. En conclusió: valoro positivament aquest crèdit de síntesi sobre el Modernisme.

ANNEX

ITINERARIS FOTOGRÀFICS Nosaltres vam triar fer l’itinerari fotogràfic de Gràcia i el de Les Rambles

Gràcia

Les Rambles

ITINERARI DE GRĂ&#x20AC;CIA

CASA CARBONELL Ferran Romeu i Ribot Carrer Ravella, 15

CASA TOSQUELLA 1906 Eduard Maria Balcells Buigas Ballester, 6 o Vallirana, 93

CASES RAMOS Jaume Torres Grau 1906-1908 Plaça Lesseps, 30-21 cantonada al carrer Septimània núm. 1

CASA VICENS Antoni Gaudí i Cornet 1883-1885 Carrer Carolines, 18-24

CASES CAIRÓ Domènec Boada Piera 1904 Rambla del Prat 4-6-8-10 i 13-15-17-19

Mร SCARES DE PAU GARGALLO Pau Gargallo 1917 Rambla del Prat, 18

MERCAT DE LA LLIBERTAT 1888-1893 Plaรงa de la Llibertat.

CASES CAMA Francesc Berenguer Mestres 1905-1908 Carrer Gran de Gràcia núm. 77 i núm.15

CASA FUSTER Lluis Domènech i Montaner 1908-1911 Passeig de Gràcia, 132

ITINERARI DE LES RAMBLES

CASA ROCAMORA Joaquim 1914-1920 , 6-14

BOTIGA TEIXIDOR Manuel J. Raspall, 1909 Ronda de Sant Pere, 18

FONT DE CANALETES Rambles

CASA ELENA CASTELLANO Jaume Torres Grau 1907 Carrer Santa Anna núm. 21

M TZEMS “EL INDIO” Vilaró i Valls 1922 Carrer del Carme núm. 24

PASTISSERIA ESCRIBÀ (antiga casa Figueras) Antoni Ros i Güell 1902 Rambla, 83

CASA BRUNO QUADROS Reformada per Josep Vilaseca 1885 Rambla, 82

FANALS DE LA PLAÇA REIAL

Antoni Gaudí i Cornet Plaça Reial