Up to date
Jasmina Berbegal Mirabent Professora associada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials. UIC Barcelona
Universitats i responsabilitat social: una agenda de recerca Hi ha una preocupació rellevant relacionada amb la forma en què les universitats poden contribuir a estimular la creació de riquesa, a donar suport al desenvolupament sostenible i a convertir-se en actius participants en la construcció d’avantatges econòmics i competitius regionals El paper de la ciència a la societat ha canviat, fent-se fonamental en la generació de benestar. Si bé la ciència sempre ha parlat amb la societat i ha proporcionat noves maneres de conceptualitzar el món físic i social, la societat contemporània també parla amb la ciència, i evidencia la transformació d’una societat industrial a una de basada en el coneixement. Segons Freeman (1995), el paper del coneixement i, per extensió, el de les institucions implicades en la seva generació, sovint s’eleva a una importància aclaparadora respecte a factors més convencionals com el treball i el capital (Morgan, 2004). En aquest entorn específic, els estudis recents reclamen un objectiu més definit per tal que les universitats s’impliquin amb el món més ampli que existeix fora de l’àmbit acadèmic. En aquest sentit, hi ha una preocupació rellevant relacionada amb la forma en què les universitats poden contribuir a estimular la creació de riquesa, a donar suport al desenvolupament sostenible i a convertir-se en actius participants en la construcció d’avantatges econòmics i competitius regionals. No en va, l’agenda de la majoria de les universitats ha passat del desig d’augmentar el nivell educatiu general de la població i el resultat de la investigació científica cap a una intensificació del seu compromís amb els problemes de desenvolupament regional i la comunitat de desenvolupament regional (Shattock, 2009). La nova agenda de desenvolupament regional ha fet que moltes universitats reconeguessin un “tercer paper” que, enlloc de considerar-se només un complement, estigui totalment integrat amb les principals activitats docents i de recerca. Atès que els
8 // B-UIC
requisits per al compromís regional abasten moltes facetes, la qual cosa compleix una àmplia diversificació de necessitats, la contribució de les universitats a la societat va més enllà dels avenços econòmics i tècnics. Les universitats sostenen els processos de producció i transferència de coneixement que fonamenten l’èxit de les regions en l’atracció i conservació d’activitats d’alt valor afegit amb la forma de capital i talent o mitjançant processos de desenvolupament endògens. L’expansió de la societat basada en el coneixement també ha obligat les universitats a estar més involucrades en la vida comunitària. Així, i juntament amb les seves missions fonamentals, també s’espera que les universitats contribueixin a alguns altres objectius relacionats amb la participació de la comunitat social, la innovació inclusiva i el desenvolupament sostenible (Arocena et al., 2017). En adoptar aquest paper, les universitats es reforcen ja que ofereixen serveis públics que contribueixen al benestar de la societat i de la seva cultura. Així mateix, es redueix l’escletxa existent entre la investigació universitària i les necessitats reals de la societat. Aquesta nova demanda s’alinea amb l’augment de responsabilitat social que s’espera que assumeixin les universitats (Kruss i Gastrow, 2017), així com amb la tradicional responsabilitat “cívica” de la universitat de contribuir al bé públic (Goddard et al., 2016). Per exercir aquest paper, les universitats no actuen com a productors aïllats de coneixement, sinó que operen en un espai obert en xarxa, interactuant i cooperant amb les diferents parts interessades del sistema d’innovació (Geuna i Rossi, 2015).
