juny del 2011, any IV, núm. 44
Butlletí de la Facultat d’Educació
del degà
Educació crea+va (caracterís+ques) La creació d’una cosa nova no està realitzada per l’intel·∙lecte, sinó per l’instint de joc. La ment creativa juga amb els objectes que estima (C. G. Jung). La primera característica és que fa servir la imaginació. No es tracta simplement de produir representacions mentals de coses que no estan presents o que no han estat experimentades. L’activitat imaginativa és el procés de generar alguna cosa original: sempre que sigui una alternativa al que s’espera, a la convencionalitat o a la rutina. És una forma de pensament essencialment generativa; en què cadascú intenta expandir les seves possibilitats quan se li presenta una situació; mirar d’una manera nova o una nova perspectiva, entreveure alternatives a la rutina o supòsits en qualsevol tasca. La segona característica és que busca finalitats, intencions. La creativitat comporta una idea en acció i un propòsit. L’activitat imaginativa es forma, i sovint es reforma, quan perseguim un objectiu. Ser creatiu implica tenir una activitat que s’ocupa de fer o produir alguna cosa d’una manera deliberada. A vegades l’objectiu es transforma en noves idees i possibilitats del primer punt de vista: a vegades, com en els invents o les descobertes, trobem noves propostes quan el producte inicial o la idea ha emergit. La tercera característica: ser original. La creativitat sempre implica originalitat. Pot ser individual, en relació amb el propi treball o producció prèvia; relativa, respecte al seu propi grup d’iguals, o històrica, en relació amb treballs previs en un camp particular. La darrera característica té a veure amb el valor del producte, amb una funció avaluadora. Les idees originals poden ser irrellevants per iniciar una proposta. Poden ser estranyes, defectuoses o incorrectes. El resultat d’una activitat imaginativa només pot ser anomenada creativa si és valuosa en relació amb una tasca acabada. Valuosa, valor, aquí vol dir el judici d’alguna propietat d’un resultat en relació amb l’objectiu. Judici com: reeixit, funcional, plaent, satisfactori, vàlid, sostenible, raonable. El criteri de valor varia segons l’àmbit d’activitat. L’activitat creativa implica jugar amb idees i provar-‐ne les possibilitats. Probabilitats d’arribar a un carreró sense sortida, fracassos i modificacions, reconstruccions... abans d’obtenir bons resultats, abans d’obtenir la millor producció. Ajudar els joves a comprendre aquesta interacció entre pensament generatiu i avaluació és una tasca crucial en l’educació creativa. Albert Arbós aarbos@cir.uic.es
espai pràc ticum
Em va sorprendre l a pregunta q ue en Pau va fer: “Si l es matemàtiques tenen u na explicació p er a tot, aleshores per què j o t inc càncer i tu no?”
Les pràc+ques de 3r tanquen els estudis de diplomatura de la Facultat d’Educació L’experiència del Pràc3cum és una oportunitat única de contrarestar els aprenentatges teòrics adquirits i atorgar-‐los significat a través de la vivència directa de les qües3ons estudiades en contextos reals
L’Escola Tres Pins acull alumnat sord, i això em va donar l’oportunitat de tornar a viure de nou com era la integració d’aquests nens i nenes a l’aula i de com és l’aprenentatge de la llengua de signes. Des de ben petits tots els alumnes de l’escola aprenen aquesta llengua i així poden comunicar-‐ (La veu dels protagonistes: estudiants se amb l’alumnat sord”. (Sílvia Buján. Escola Tres de mestres davant de les pràc;ques Pins). als centres educa;us. Perspec3va escolar 307,35-‐43) A nivel profesional (la experiencia de prácticas en Guatemala), significa aplicar todos mis Durant el tercer trimestre del curs la majoria de conocimientos en un contexto totalmente l’alumnat de 3r, de les especialitats d’educació diferente al mío... saber ajustar mi labor como infantil i d’educació primària, ha realitzat les maestra a las necesidades del contexto y de los pràctiques externes als centres. Aquesta haurà alumnos; un acto solidario que al mismo tiempo estat, per a la majoria, la darrera assignatura que, me satisface y realiza... (A.I. Pérez. FUNDAP al mateix temps, posa punt final als estudis de Guatemala). diplomatura iniciats a la UIC ara fa uns deu anys. Com hem fet en altres ocasions en aquest “Espai Respecte al nivell d’estrès que genera la professió, la resposta de la mestra és rotunda i molt Prácticum”, en el butlletí d’aquest mes volem recollir algunes de les experiències, valoracions o aclaridora: “Mai no he estat estressada en la meva tasca com a mestra”… Aquesta resposta impressions rellevants que els estudiants del només la pot donar una persona que treballa darrer curs de diplomatura han recollit en el seu moguda per la professió... Després afegeix que el treball de pràctiques. millor d’aquesta professió és quan sents que arribes a l’interior dels nens i que ells ho fan amb Les pràctiques de mestre de final de carrera tu. (N. Pellejero. Escola Graví). proporcionen a l’alumnat l’oportunitat de posar en solfa els coneixements adquirits. De mesurar-‐ El Pràcticum III m’ha aportat molt, tant en se i verificar la seva vàlua al costat de vertaders l'àmbit personal com en el professional. professionals de l’educació. D’entreveure el que Personalment, ha suposat una millora com a serà el futur proper. De confirmar la seva vocació. persona, ja que he après a valorar el treball que De recollir els fruits de tantes i tantes hores realitzen els professors en el dia a dia, la abocades al treball en grup, a les programacions, importància de la seva feina, i en general, la a les exposicions d’aula... (M. Ferrándiz. CEIP veritable dificultat i responsabilitat de ser mestra Bellaterra). en unes edats en les què tot el que es faci o es Estic molt agraïda per aquest període de pràctiques tan diferent... Aquesta estada m’ha ajudat a créixer com a persona i com a professional. L’aula hospitalària és molt diferent de l’escola ordinària... És una escola on l’atenció és molt personalitzada pel fet que cada alumne té una situació molt diferent de l’altre dins l’ambient hospitalari que ja marca la situació”. (E. Burniol. Escola de nens i nenes de St. Joan de Déu).
deixi de fer pot repercutir tant en el rendiment com en la vida dels infants. I professionalment, l’observació de la mestra, la seva manera d’actuar i d’interaccionar amb els alumnes, m’ha servit per anar formant el meu perfil. (A. Vila. Col·∙legi Thau BCN).
Respecte al meu aprenentatge, puc dir que han estat les pràctiques més completes que he fet mai a la vida. He après de tot, tant aspectes referents a la meva professió com molts d’altres i Mentre fèiem matemàtiques, concretament sobretot un gran aprenentatge emocional. multiplicacions, em va sorprendre la pregunta Aquestes pràctiques m’han ajudat a valorar la que en Pau va fer en un moment: “Si les vida d’una altra manera, a no donar tanta matemàtiques tenen una explicació per a tot, importància a les coses que realment no la tenen aleshores per què jo tinc càncer i tu no?. Va formular la pregunta amb una serenor que em va i sobretot a poder veure la diversitat des d’un altre punt de vista (P. Alonso. Aula Hospitalària sorprendre molt...” (L. Plancheria. Aula Germans Trias i Pujol). Hospitalària Vall d’Hebron). Memòries del Pràcticum 3 practiques.edu@uic.es
llibres
Si algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és oportuna o no, però per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, i deixem entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai?.
Aicnàlubma. Joaquim M. Puyal. Ed. Columna. 2011
Aquest és un llibre de “Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió”, en paraules de l’autor. Per què en recomanem la seva lectura? Sovint en el món de l’educació parlem de la televisió i la influència que té en els infants i adolescents i, sovint, el que fem és donar receptes, és a dir, dir el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer. No seria millor reflexionar sobre aquest mitjà des d’una òptica de responsabilitat personal, de crítica de la praxi mediàtica i deixar que cada persona prengui les seves decisions? Aquest àmbit, com molts altres, canvia a una velocitat vertiginosa i el que avui ensenyem a l’escola sovint no serveix quan s’entra a la societat. I si ajudéssim el nostre alumnat a ser crític, críticament constructiu, perquè prengui les decisions oportunes en cada moment? Algunes frases de l’autor ens poden donar pistes de la seva utilitat en el camp de l’educació. En un moment del llibre, l’autor es pregunta que si algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és
oportuna o no, però per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, i deixem entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai? Intenta situar l’ésser humà en el centre de l’activitat mediàtica. Com? Intentant formalitzar els drets de l’espectador, del receptor, davant d’una televisió basada en “el negoci de la indústria”. Puyal destaca l’excessiu mercantilisme d’alguns mitjans de comunicació que fa que s’empobreixi el missatge, i el que és pitjor, està aconseguint que cali la idea que l’únic que interessa és entretenir. “Les televisions privades ens estan fent creure a la societat que poden fer el que vulguin, com per exemple amb la contraprogramació, i que l’espectador no té cap dret a exigir un servei que acompleixi uns mínims de qualitat i respecte, com ho exigiríem per un servei d’aigua o llum”. Per cert, el títol del llibre és la paraula ambulància vista des d’un retrovisor. El llibre comença amb la faula de l’ambulància, d’aquí el títol.
EEES
Avaluació i ensenyament superior (V) Un d els d arrers conferenciants va ser el catedràtic b elga i d irector d e l’editorial D e Boeck, Jean Marie D e Ketele. E l conferenciant volia reflexionar a p ropòsit d e l’afirmació s egüent: S i l ’avaluació dels i nvestigadors, d els s eus projectes i d e l a s eva p roducció és un component t radicional d e l a vida acadèmica, n o o bstant això, hem d e p roclamar l a creixent i aclaparadora p reocupació, p er l ’ús, cada vegada més n otori, d’instruments d ’avaluació estandarditzats i el p as d ’una avaluació d e l es p ersones a u n equip d ’avaluació, d els centres o d e les u niversitats. Partint d e l a p remissa a nterior, D e Ketele es p reguntava: q uè s ’avalua i què n o s ’avalua? E n p rofit d e q ui i en d etriment d e q ui? Quins procediments s ’utilitzen i q uins n o s’han d ’emprar? Q uins efectes positius té, p erò q uins efectes negatius? Quina s ocietat privilegiem? I contestava aquestes preguntes en funció d e d os p aràmetres: coses visibles ( CV) i coses i nvisibles ( CI). QUI? C V: equips d ’investigadors especialitzats. C I: grups representatius.
És bo per a una nació que totes les universitats tinguin un mateix sistema d’incentius?
QUÈ? C V: p roducció c ientífica. C I: competències d els estudiants; perfil d els f uturs estudiants; serveis a l a s ocietat. FUNCIONS C V: recerca. C I: q ualitat de l a formació; q ualitat d els serveis. PER Q UI? C V: responsable d e l a política d e recerca. C I: responsables d e l a p olítica d e formació i d els s erveis. COM? C V: b ase d e d ades d els indicadors o bjectius d e l a
producció científica -‐ scientométrie-‐. C I: i ndicadors objectius i s ubjectius l ligats a l a formació, a l a m obilitat, a ls efectes sobre l a s ocietat. QUIN PARADIGMA? C V: q uantitatiu i o bjectiu. C I: q ualitatius i subjectiu. QUINS E FECTES? C V: a ccent s obre els s ectors d e l es ciències d ures; en favor d e l es grans u niversitats internacionals d e recerca; en definitiva, p rofessionalització d e l a recerca. C I: a ccent s obre els sectors d e l es c iències h umanes i socials; en favor d e l es u niversitats locals; en favor d e l a professionalització p edagògica i d e l’expertesa. QUINA PERSONA FORMEM? C V: acumulació dels coneixements científics, el raonament científic i l a prova. C I: els fonaments i deològics i l es s eves conseqüències; l a f unció de vetlla i revetlla i ntel·∙lectual. QUINA S OCIETAT? C V: s ocietat d el coneixement. C I: s ocietat d el desenvolupament s ocial i h umà durable. De Ketele n o s ’ho p lanteja com u na dicotomia b o / d olent, s inó com l a necessitat d ’harmonitzar els d os punts d e vista, d ’arribar a u na síntesi s uperadora. Acaba l a i ntervenció amb u na pregunta: és b o p er a u na n ació que totes l es u niversitats t inguin un mateix s istema d ’incentius?
Albert Arbós i Jaume Camps
aarbos@cir.uic.es jaumecamps@cir.uic.es
de fons
Educació visible, eficient i d’èxit. L’escola intel·∙ligent Certament, els equips professionals que formen les nostres institucions educatives, constantment promocionen els conceptes de qualitat, innovació, formació contínua, excel·∙lència i, sobretot, talent. Però ens cal potenciar, possibilitar i fer visible la nostra tasca. En educació cal valentia i decisió per cercar el talent, promocionar el capital humà, gestionar el coneixement i visualitzar els punts forts de l'organització. La nova fita educativa consolida la idea que el capital humà i la societat del coneixement esdevenen un dels principals motors de progrés social i econòmic. Però hem “d’obrir portes, compartir experiències i fer visible” el nostre dia a dia alhora que el fem partícip a tota la comunitat educativa. Molts són els centres que fa temps que treballen, dediquen i inverteixen esforços a millorar les vies de comunicació i la promoció de les experiències com a element distintiu de la institució. El mateix centre, dins de l’equip docent, disposa d’una “gran maleta pedagògica” sorprenent, inesgotable i d’èxit però de vegades no veu la llum. Ara, hem de lluir les excel·∙lents iniciatives pedagògiques tot fent-‐les extensives per gaudir-‐ne conjuntament, cooperativament. En primer lloc, hem d’assumir que l’entorn d’aprenentatge ha canviat i que, per tant, caldrà adaptar-‐se a les noves necessitats. Els nostres alumnes reben moltes “experiències” de coneixement i tenen un ventall d’interpretació molt més obert i flexible. Ens trobem davant d’alumnes sofisticats i selectius de continguts que utilitzen Internet i les xarxes socials com a elements d’aprenentatge compartit. Ja no treballem la gestió de dades –que ho fan els sistemes informàtics–, sinó la capacitat de generar pensament global, creatiu i crític. És l’entrada de l’anomenada “aula intel·∙ligent”, en què el treball interdisciplinari és entès com una eina de superació, repte i aplicació a la realitat quotidiana dels estudiants mitjançant una actitud reflexiva, empàtica i col·∙lectiva.
Ja no treballem la gesbó de dades [amb el nostre alumnat] sinó la capacitat de generar pensament global, creabu i críbc.
A causa de la pressió i l’obsessió del sistema per assolir “les fites estàndards” –els resultats– ens hem oblidat de la “màgia del viatge”, el plaer del “descobriment” d’aprendre, la passió i l’emoció del procés d’ensenyament i aprenentatge. Hem de recuperar el desig, la vocació i el rol d’acompanyar a l’alumnat en el seu propi procés de descobriment, gestió d’emocions i coneixements, així com en la seva aplicació interpersonal i intrapersonal. Estem davant la transformació del sistema educatiu “industrial” envers un nou context molt més “global, transversal, creatiu i crític”, coincidint amb Arbós (2007) “passem d’un “model bancari-‐
consumidors de saber” a un de “productors de sabers”. En aquest sentit es proposa centrar l’adquisició de coneixement i competències en una metodologia multidisciplinària, flexible, adaptativa i en què el centre de l’acció i la responsabilitat de l’aprenentatge recaigui en l’alumne. Com indica Luri (2009) “ens trobem en una era en què fugim de la “pedagogia farmacèutica”, és a dir, de la píndola per aprovar els exàmens”. Ens cal fomentar l’assimilació de l’autonomia, la capacitat crítica i d’adaptació com a fites de desenvolupament personal. L’activació de l’autogestió del coneixement parteix de la necessària transferència a la realitat i la utilitat dels coneixements, com ens indica Tintoré (2009) “l’ensenyament no produeix aprenentatge per si mateix. L’aprenentatge el fa l’alumnat quan se submergeixen el procés i l’incorpora a la seva vida, si li resulta rellevant”. El concepte de competència s’ha d’entendre com una gran oportunitat de bona pràctica formativa que adquirirà un valor d’eficiència en contextos reals, facilitant així l’anticipació dels fenòmens, l’adquisició d’instruccions i la resolució de problemes de manera àgil i variable vers l’èxit i la pròpia satisfacció. La nova metodologia d’aula ofereix un coneixement més competencial, realista i adaptatiu, tot facilitant la creació d’un espai d’atenció a la diversitat molt més ampli i amb força possibilitats de superació i satisfacció. Un altre element distintiu de qualitat recau en la figura de la direcció –imatge visible de la proposta educativa del centre– que esdevé un dels elements claus del canvi. Ha de saber acompanyar, gestionar i liderar el seu equip humà; marcar línies estratègiques assolibles i realistes d’acord amb la institució, ubicar i aprofitar les capacitats dels docents i, també, possibilitar la satisfacció a partir de la vàlua i la promoció del talent dels mestres. Sempre hi ha d’haver un sentit de pertinença i alhora d’identitat envers els canvis, la millora i l’èxit. Aquest sentiment de satisfacció s’assoleix amb unes línies de treball transparents, de confiança i amb bones vies de comunicació. Per tant, la garantia d’èxit de les escoles competents es fonamenta en la seva capacitat d’adaptabilitat, d’optimització i d’eficiència de recursos, permetent així assolir un grau més alt d’identitat, productivitat i superació. L’excel·∙lència no és un acte espontani, sinó un hàbit i l’escola intel·∙ligent serà la que aprengui de si mateixa, que optimitzi el seu capital humà alhora que visualitza les seves potencialitats.
Miquel Àngel Comas macomas@cir.uic.es
Comunitat LʼImplication parentale au sein de lʼécole
Aquest és un llibre dirigit per Alfred Fernández, col·laborador de la Facultat dʼEducació de la UIC, i publicat per lʼeditorial Harmattan. Une approche innovante pour une éducation de qualité. La gouvernance des systèmes éducatifs est une des questions clés pour une éducation de qualité. C'est dans l'optique d'une meilleure gouvernance au travers du renforcement de la participation des parents que le projet IPPE (Indicateurs de Participation des Parents dans l'Enseignement obligatoire) s'est développé. Ce projet a consisté à construire des indicateurs permettant de mesurer la participation des parents dans les systèmes éducatifs européens.
DUES tesis Sʼhan dipositat dues tesis doctorals de dos companys de la Facultat: Miquel Àngel Comas i Enric Vidal. La tesi de Miquel Àngel Comas es titula “LʼEspai Europeu dʼEnsenyament Superior: origen, fonaments i construcció”. Fruit dʼuna estada al Centre de Recherche Universitaire sur la Construction Européenne de lʼUniversité Picardie Jules Verne, la tesi vol aprofundir en la creació de lʼEEES per tal dʼesbrinar-ne la filosofia, missió i metodologia i així poder-lo aplicar amb més eficàcia en el dia a dia de lʼensenyament superior. La tesi de lʼEnric Vidal porta per títol “Dona, educació i ciència. El cas de la tria en tecnociències”. La tesi fa un repàs històric al gènere i la igualtat, a la dona i la ciència, a la mixticitat i les seves alternatives. Finalitza amb un estudi de camp que ens mostra una de les qüestions més debatudes en els darrers temps com a símbol de la discriminació de la dona: la ciència i lʼeducació.
Butlletí AQU Sʼha publicat el butlletí 54 de lʼAQU, corresponent al mes de maig dʼenguany. Destaquem lʼeditorial, en què seʼns informa que lʼAQU verificarà les titulacions oficials de les universitats catalanes, i lʼarticle de Carme Edo sobre els indicadors per al seguiment de les titulacions oficials a Catalunya.
érudit
Érudit és una web canadenca que promou i difon la recerca. Hi ha revistes de totes les branques dels sabers. Consta de dos grans apartats: revistes científiques i revistes culturals. També hi podreu trobar llibres acabats de sortir i tesis doctorals. En lʼapartat de revistes científiques properament sʼinclourà la revista Phronesis, de la xarxa ROIP, a la qual pertany la Facultat dʼEducació de la UIC.
DOS llibres Sʼhan publicat dos llibres de la col·lecció de la Facultat dʼEducació de la UIC. El número 4 porta per títol La socialització de gènere a lʼescola, lʼautor és el nostre company Jaume Camps. Aquest llibre és fruit de la tesi doctoral de lʼautor i fa palesa la voluntat de comprendre les potencialitats de lʼescola diferenciada. El número 5 porta per títol Com criar nens emocinalment sans. Es tracta dʼuna traducció al català del llibre de Gerald Newmark feta pel nostre company Antoni Arasanz. Es tracta dʼun recorregut pràctic per assolir lʼèxit emocional, educatiu i professional, especialment de la gent jove.