maig del 2011, any IV, núm. 43
Butlletí de la Facultat d’Educació
del degà
Educació crea+va (definició) Si et p enses q ue n omés h i h a u na s ola resposta, aleshores n omés en trobaràs u na (Scottish Consultative Council on the Curriculum, Teaching for Effective L earning). La p araula c reativitat té s ignificats d iferents s egons els contextos en els quals s ’utilitza. É s u na d efinició a mbivalent. E ls p roblemes en l a d efinició provenen d e l a s eva a ssociació reduccionista a mb l es a rts, i d e l a complexitat d e l es d iverses activitats creatives, i en l a varietat d e teories desenvolupades p er explicar-‐les. M olts d ubten, f ins i tot educadors, q ue la creativitat l a tingui tothom i els q ue accepten q ue l a té tothom creuen que és u na capacitat l imitada i a mb escàs marge d e millora mitjançant l’educació. Nosaltres n o s om d ’aquest p arer. Una d efinició d e p artida ens d iu q ue l a creativitat és fer p roduint quelcom o riginal. Qui? Només a lguns p rivilegiats? E ns a puntem a l a definició q ue d iu q ue tothom és capaç d e p roduir resultats creatius en alguna a ctivitat o à rea, sempre que e s donin l es condicions favorables i que s ’adquireixin l es competències i els coneixements rellevants p er desenvolupar-‐ho. No h i h a d ubte q ue a lgunes d e l es p ersones creatives excepcionals p rosperen en l ’adversitat, p erò c reiem q ue u na s ocietat democràtica h a d ’oferir o portunitats p erquè tothom p ugui d esenvolupar la creativitat -‐ tenir èxit-‐ d ’acord amb l es s eves p ròpies fortaleses i habilitats. Aquesta d efinició d e creativitat com a p rocés q ue cobreix u n ampli ventall d ’activitats i d ’estils p ersonals n o és gens fàcil d e concretar. En el procés creatiu es reconeixen q uatre característiques: s empre i mpliquen pensar o comportar-‐se a mb i maginació; en conjunt, a questa a ctivitat imaginativa és i ntencionada, és a d ir, està o rientada a aconseguir u n objectiu; a quest p rocés h a d e generar a lguna cosa o riginal; f inalment, el resultat h a d e s er valuós en relació a mb l ’objectiu p roposat. Reagrupant les q uatre característiques, p odem d efinir l a creativitat com a activitat imaginativa que produeix resultats que són alhora originals i de valor (Ken Robinson). Albert Arbós aarbos@cir.uic.es
espai pràc ticum
Treballar d e manera global per a l reconeixement i l ’aplicació pràctica d e l a declaració universal d els drets d e l’infant.
Pràc+ques en contextos especials El Casal d’Infants del Raval
Impulsar, promoure i fer possible la En un dels butlleUns anteriors us parlàvem de les pràcUques en uns realització a l'enUtat de projectes i contextos ben especials com eren les acUvitats socioeducaUves que s'adrecin aules hospitalàries. En aquesta ocasió, al màxim d'infants, joves i famílies volem fer referència a un altre context de d'acord amb l'ideari de l'enUtat. pràcUques ben singular en què el nostre ConsUtuir un nucli de reflexió i debat al alumnat de Magisteri té l’oportunitat de voltant del moment present de l'enUtat realitzar-‐hi un dels seus períodes de i de la seva orientació cap al futur. pràcUques. Ens referim al Casal d’Infants Donar suport a les iniciaUves socials en del Raval. favor dels drets dels infants i joves del país, i parUcipar-‐hi . L’associació Casal d’Infants del Raval es Treballar de manera global per al va formar a Barcelona el novembre de reconeixement i l’aplicació pràcUca de 1982 i parteix de la iniciaUva d’un peUt la declaració universal dels drets de grup de persones que vivien al barri. El l'infant, la resolució del Parlament de Casal va iniciar les acUvitats oferint Catalunya sobre els drets de la infància, serveis educaUus i assistencials als nens els acords del Consell d'Europa que fan més desfavorits del barri, amb l’ajuda referència a la infància i la Convenció d’un ampli grup de voluntaris, i sobre els drets de l'infant. concentra els esforços per aconseguir millores concretes i duradores en la La Facultat d’Educació de la Universitat qualitat de vida dels infants, joves i Internacional de Catalunya té signat un famílies en situació de risc d’exclusió conveni de col·∙laboració amb l’enUtat per social i en les comunitats on viuen. a la realització de pràcUques curriculars Es podria definir el Casal com un projecte de l’alumnat de Magisteri. Una alumna, ha Ungut l’oportunitat de realitzar les col·∙lecUu que treballa diàriament per darreres pràcUques a l’inici d’aquest curs transformar la realitat de les persones més properes, que lluita contra l’exclusió 2010-‐2011 i de parUcipar, per segon any consecuUu, en un dels projectes del social i que aposta per la igualtat Casal. Ella ens resumeix així la seva d’oportunitats. experiència: Tal i com hem dit, l’associació va néixer Ha estat molt interessant conèixer una gràcies a un grup de voluntaris, i associació que posa en pràc6ca una actualment l’equip del Casal està format varietat tan gran d'inicia6ves de cohesió social, ja que penso que és per algunes persones en planUlla, els una necessitat bàsica amb l'onada voluntaris i els estudiants en pràcUques, creixent de migracions que estem que aporten valor i riquesa a l’actuació vivint. del Casal.
Actualment al Casal hi ha cinc línies de treball: -‐ Suport social a infants i famílies. -‐ Suport al procés escolar. -‐ Integració de joves en risc. -‐ Formació i inserció laboral. -‐ Refermament de la comunitat. -‐ Projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemes de la població. La funció específica de l’estructura associaUva és la següent:
Durant el dia a dia he pogut viure personalment les dificultats que tenen les famílies per integrar-‐se, mitjançant les ac6tuds dels infants en risc social, que són un reflex dels seus models familiars. Hi ha molta feina per fer i tenim sort de tenir associacions com aquesta i totes les en6tats que hi donen suport. El Casal es un exemple clar que voler és poder. (L. Bejarano – 3r Diplomatura de Magisteri. Especialitat Educació Infan6l) M. Teresa Fuertes (Col·∙laboració de l’alumna Laia Bejarano) prac%ques.edu@uic.es
llibres
La fórmula preferida del profesor. Yoko Ogawa. Editorial Funambulista. 2008
Aquest é s e l l libre m és popular d e l ’escriptora japonesa Yoko O gawa (1962), q ue h a e stat premiat p er d iverses societats m atemàtiques, j a que l ’entusiasme p els nombres é s l a b ase d e l’argument. Però e l q ue é s d ecisiu é s l a història e n s i m ateixa i l a manera com està explicada. A p artir d ’un d els s eus treballs d ’assistenta, l a narradora i e l s eu f ill d e deu a nys c omencen u na relació m olt p articular a mb un vell p rofessor d e matemàtiques q ue, c om a conseqüència d ’un accident, té u na a utonomia de m emòria d e v uitanta minuts.
...la c apacitat que té d e transmetre e ls coneixements amb entusiasme i l’alegria q ue manifesta amb els p rogressos dels s eus alumnes ocasionals...
Les v ides o rdinàries d els personatges e s desenvolupen a mb c alma i emoció c ontinguda. N i tan sols c oneixement e l n om dels p rotagonistes excepte el s obrenom a mb e l q ue e l professor d e m atemàtiques nomena e l n en: Root -‐ arrel quadrada e n a nglès-‐: “ Tú
eres Root. La raíz cuadrada es un s igno realmente g eneroso que p uede d ar refugio d entro de s í a c ualquier n úmero s in decir n unca q ue n o a ninguno” . L es m anies i
qualitats d el p rofessor -‐ les
seves preguntes repetitives, la facilitat que té per trobar vincles e ntre e ls n úmeros que c omparteixen e ls mateixos s ecrets, l ’afició pels n úmeros p rimers, l’admiració pel zero: “¿No te parece q ue e l h ombre q ue descubrió e l 0 e ra grandioso?” , e tc. d onen p eu
al fet q ue e s vagin introduint c onceptes matemàtics e n l a n arració, cosa q ue fa a mb e ncert, oportunitat, c laredat i b on humor.
També hi ha altres elements que i nteressen: e l p assat familiar de la narradora, les raons d e l ’estat a ctual d el professor j a g ran, l’entusiasme d e t othom p el beisbol... Però, p er s obre d e tot, e l ganxo é s l a m anera de fer del professor: la seva contínua p reocupació p el nen, q ue p assa p er d amunt de l es s eves l imitacions d e memòria; l a c apacitat q ue té d e t ransmetre e ls coneixements a mb entusiasme i l ’alegria q ue manifesta a mb e ls progressos d els s eus alumnes ocasionals; la visió de l es s eves p ròpies investigacions c om u n “mirar a h urtadillas e l cuaderno d e D ios y c opiar” .
EEES
Avaluació i ensenyament superior (IV) La formació i l’avaluació en competències transversals és un debat ideològic, polític, teòric i pedagògic. Aquest debat provoca diferents discursos: el polític i institucional, el professional, l’acadèmic i el dels experts i investigadors. El repte consisteix a integrar aquests discursos amb coherència. Posem un exemple de dos dels discursos esmentats. El discurs polític i institucional ens assenyalaria com a competències més importants: a) llengua materna i comunicació, b) llengua estrangera i comunicació, c) tecnologies de la informació i la comunicació, d) aprendre a aprendre, i e) socials i cíviques -‐sensibilitat pels altres-‐. El discurs professional ens podria assenyalar: a) negociar i convèncer, b) innovar a l’empresa, c) treballar sota pressió, d) treballar de forma autònoma, i e) aprendre a aprendre.
Les competències transversals han de formar part d’un projecte de formació que és elaborat i perseguit de forma col·∙lectiva i longitudinal per tot el cos professoral.
Amb vista del que s’ha exposat, ens podem preguntar: quines són les competències transversals? Tenint com a eix les competències disciplinàries, podem assenyalar les personals, les relacionals, les organitzatives, les reflexives i les comunicatives. Totes han d’estar orientades amb finalitats acadèmiques -‐referent intern-‐ i orientades a la inserció socio-‐ professional -‐referent extern-‐. Per l’eficàcia de la competència, és a dir, perquè suposi una mobilització, combinació i transferència del coneixement, l’hem d’abordar amb una
aproximació interaccionista, això és, saber i saber fer -‐en continguts i contextualitzada-‐ i saber ser. Des d’un punt de vista pedagògic, hem de definir cada competència en termes de saber, saber fer i saber ser, tant en l’àmbit metodològic com epistemològic. A continuació caldrà definir famílies de situacions que els estudiants han de conceptualitzar i practicar: reflexionar, prendre decisions, feedback -‐avaluació formativa-‐ i avaluació final o sumativa. El seu aprenentatge ha d’estar centrat en l’acció i la integració en situacions de complexitat i d’integració i dificultat creixent. Les competències transversals, les genèriques i les wicked competences -‐competències inassequibles-‐, han de formar part d’un projecte de formació que és elaborat i perseguit de forma col·∙lectiva i longitudinal per tot el cos professoral. Cada matèria de cada curs ha de contribuir-‐hi, creant dinàmiques sinèrgiques entre els intervinents. Alguns exemples de treball i avaluació de competències transversals podrien ser el resoldre un projecte interdisciplinari, les pràctiques de recerca científiques i reflexives, o mobilitzar de forma integrada els coneixements de moltes disciplines. Albert Arbós i Jaume Camps
aarbos@cir.uic.es jaumecamps@cir.uic.es
de fons
Els nombres surten de les pissarres i ens acompanyen en el nostre dia a dia Us presentem una recerca de com podem relacionar el “valor” qualitaUu dels nombres tenint-‐ne en compte el valor quanUtaUu. Des de les hores l’alumnat ha vist els nombres més propers i és que el que pretenia és fer més amables els números i crear una acUtud d’afecUvitat cap a ells i de retruc cap a les matemàUques. L’objecUu de recerca és apropar els nombres a la vida quoUdiana.
El “valor” dels nombres L'1, respecte.
El dos té molta paciència quan li diuen que ha de “tocar el dos” o que “Quan un no vol, dos no es barallen”.
El número u pot tenir dues interpretacions molt diferents. Quan a un nen petit li diem “uuuuu” pot ser que li fem por i si li diem “u” és per cridar-‐li l'atenció i ensenyar-‐li que aviat farà el seu primer any. L'u també ens endinsa en el meravellós món del càlcul, ja que sempre comencem amb u més u igual a dos. Amb el càlcul entrem en el món dels diners. Al llarg de la història s'han utilitzat molts objectes com a instrument per pagar: closques, sal, eines, or... Al Museu Numismàtic de Chase, a Manhattan (Nova York), hi ha una col·∙lecció de 50.000 tipus de diners primitius de tot el món. En els temps primitius del comerç l’intercanvi era la forma obligada de pagament. A Babilònia la mesura de civada va servir durant molt de temps com a patró comercial. A les tribus indígenes, les pells eren el signe de canvi. La paraula "capital" fa referència al llatí caput = cap que s'aplicava als caps del bestiar. Als països agrícoles, el blat era el patró de canvi. La paraula moneda es va utilitzar per primera vegada a Roma, perquè el taller on feien les monedes estava instal·∙lat al temple de Juno Moneta, nom que significa "avisadora" perquè va avisar els romans d'un terratrèmol. Al llarg de la història les monedes s'han adulterat moltes vegades si els monarques necessitaven més diners per finançar les seves guerres. Enric VIII
d’Anglaterra va adulterar les monedes de plata de manera que només tenien un 25% de plata pura. L'u també representa l’hidrogen a la taula periòdica dels elements, que és un gas incolor, inodor, insípid i inflamable. És el més lleuger dels elements de la taula periòdica i és un dels dos components de l'aigua, compost fonamental per a la vida al planeta i cap al qual s'ha de tenir molt de respecte ja que és un bé escàs. El 2, paciència. Té paciència aquell que sap esperar amb calma allò que triga a arribar. Que n'és de senzill dir-‐ho i com n’és de difícil practicar-‐ho, i quina paciència cal tenir per ensenyar! La paciència és l'espera reflexiva i plena d'esperança i això li passa al dos perquè no és el primer dels nombres, però sap que quan comencem a comptar, si té paciència, ràpidament hi arribarem i això l'omple d'esperança i de goig. És l’únic nombre primer par. Té una propietat única, i és que 2 + 2 = 4 i que 2 x 2 = 4, la qual cosa representa l’exactitud. El dos també sap que és el primer dels nombres parells i que quan comencem a contar els nombres parells ell ocuparà el primer lloc, ja que per a ell el zero no té cap valor. També està molt content perquè sap que quan sumem dos números parells surt un número parell i quan sumem dos números senars, també dóna com a resultat un número parell. El dos té molta paciència quan li diuen que ha de "tocar el dos" o que "Quan un no vol, dos no es barallen". En química, quan ajuntem dos àtoms es forma una molècula i així apareix la molècula d'oxigen, que és l'element vital per a la respiració, i si el sabem utilitzar ens pot donar molta tranquil·∙litat i paciència. En el regne animal cal pensar en la simetria: dues orelles, dos ulls, dos braços, dues cames. Salvador Vidal svidal@cir.uic.es
Comunitat 3rd International EASSE Congress of Single - Sex Education Aquest congrés tindrà lloc a Varsòvia (Polònia) els dies 7 i 8 dʼoctubre, a lʼhotel Marriott. La conferència inaugural anirà a càrrec del professor de la Facultat dʼEducació de la UIC, Dr. Jaume Camps.
III Congreso Internacional Nuevas Tendencias en la Formación Permanente del Profesorado La Universitat de Barcelona acollirà els dies 5, 6 i 7 de setembre de 2011 aquest congrés, que se centrarà en les polítiques i els models de formació permanent. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.ub.edu/ice/congresformacio/castellano/ presentacion.html
XII Congreso Internacional de Teoría de la Educación Aquest congrés tindrà lloc a Barcelona del 21 al 23 dʼoctubre. Està organitzat per la UB. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.cite2011.com/ Data límit per presentar-hi comunicacions: 22 de maig
ADRECES QUE CAL TENIR EN COMPTE UN Human Development Report Office of the High Commissioner for Human Rights Special Rapporteur on the right to education Unesco Education for All (EFA) International Bureau of Education (IBE)
24e Colloque de lʼADMEE-Europe Sota el títol “Lʼévaluation des compétences en milieu scolaire et professionnel”, està previst que se celebri a Luxemburg de lʼ11 al 13 de gener de 2012, el col·loqui anual de lʼassociació ADMEE-europe. Proposta de comunicacions fins al 15 de juliol dʼenguany. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://admee2012.uni.lu/
International Conference on Organizational Learning, Knowledge and Capabilities
OECD Programme for International Student Assessment (PISA) European Union, European commission, Education and Training European Parliament, Committee on Culture, Youth, Education, the Media and Sport Eurydice : The Information Network on Education in Europe Council of Europe Right to Education Institut Interdisciplinaire d'Ethique et des Droits de l'Homme Enseignement et Liberté Arab Center for International Humanitarian Law and Human Rights Education (ACIHL)
Se celebra a València del 25 al 27 dʼabril de 2012. Encara no sʼha fet la crida per a les comunicacions. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.olkc2012.com/home.html
Worldbank International Committee of the Red Cross