Joana Bruna. Pacifistes. Feminisme d'entreguerres

Joana Bruna

Vaig néixer a Vinaròs (Castelló). Des de l'any 2002 visc a Barcelona, on treballo com a educadora infantil en una escola pública de primària.

Des de petita m'ha captivat el món del dibuix, per això, fa uns anys vaig decidir cursar estu dis d'il·lustració a l'Escola de la Dona, l'Espai 'Francesca Bonnemaison' de Barcelona, de la mà d'Ignasi Blanch i altres grans il·lustra dors.

Per a mi la il·lustració és una passió que em permet créixer i expressar-me, i que dia a dia m'inspira en la meva tasca com a educadora dels nens i nenes. Quan dibuixo soc feliç i el millor de tot, puc fer feliços als altres.

He publicat cinc àlbums il·lustrats,

La fantàstica llegenda de la Jordina (Ed. Oblicuas), Miezi, luz de estrellas (Ed. Oblicuas), Matías y las maravillas (Ed. Oblicuas), La Bet i el TEA (Ed. Bellaterra), Desayuno de primavera (Ed. Amigos de papel).

www.joanabruna.com Instagram @joana_bruna

Facebook Joana Bruna Ilustradora n

Sheyla Ruiz Mateo

Pacifistes. Feminisme d'entreguerres

Rosa Roig i Soler (1890-1969)

El pacifisme pot trobar-hi el més ferm costat en l’ensenyança de la Història, car n’estic convençuda que la guerra serà un impossible quan tots els mestres i profesors es donin conte de l'imponderable valor educatiu d’aquesta disciplina. Jo he desitjat fer de cada alumna meva una pacifista. Ho he aconseguit?

Roig, Rosa: El meu treball de divuit anys com a professora d’Història a l’Escola Normal de Mestresses de les Balears, un testimoni excepcional (document inèdit, del 6 d'octu bre de 1931)

Extret de Comas Rubí, Francesca i Maria Isabel Miró Montoliu: «El testimoni de Rosa Roig, un exemple de renovació pedagògi ca...» Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 14 (juliol-desembre, 200 9), pàg.197-227. n

Il·lustració: Joana Bruna Caminem plegades

M’agraden les idees que exposa la Rosa Roig i Soler. Són reivindicacions que venen de lluny i que, contràriament a aquell moment de la nostra història, actualment estan a l’or dre del dia i les reclama el gruix de la població, tal com he volgut reflectir a la meva il.lustració. És per això que a la pregunta de l’autora, «Ho he aconseguit?», li diria que queda molta feina i que hem de seguir treballant per la nostra llibertat, com a dones i com a perso nes, i per a transmetre-la a les joves generacions, des de l'ensenyança, el pacifisme i el feminisme.