LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:38
Página 1
4
Línia
1
GENER/MARÇ 2004
Núm.
5
Butlletí Informatiu U N I V E R S I T A T POMPEU FABRA
3 Sistema pioner d’avaluació de la docència en línia
Ca l’Aranyó, el nou campus de la comunicació i la tecnologia
Els terrenys de Ca l’Aranyó, en ple districte 22@, estan sent remoguts per les obres que han de transformar l’antiga fàbrica tèxtil en el nou campus tecnològic i de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El nou equipament universitari, que es preveu enllestir el setembre del 2005, serà una de les peces del Parc Barcelona Media, el gran complex audiovisual que es desplegarà entre l’avinguda Diagonal i els carrers Llacuna, Roc Boronat i Tànger. El Parc està promogut per la UPF i l’empresa Mediacomplex, participada per la societat municipal 22@bcn i el grup MEDIApro.
Al campus de Ca l’Aranyó, la UPF hi traslladarà les facultats, les escoles, els estudis, els departaments, els instituts i els centres de recerca vinculats als àmbits de periodisme, comunicació audiovisual, traducció i interpretació, enginyeria en informàtica i telecomunicacions. Tot plegat acollirà unes 3.000 persones, entre estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.
5 El nou Servei de Carreres Professionals 6 III Congrés de Traducció Especialitzada 8 Mediate, un espai interactiu per a infants autistes 9 Entrevista a Xavier Serra, director de l’IUA 11 Descobert un nou mecanisme de defensa cel·lular
La UPF disposarà en total d’uns 25.000 m2. El projecte arquitectònic, elaborat pels arquitectes Josep Benedito i Ramon 13 Conferències de Carl Valls, preveu la construcció de tres nous Djerassi, artífex del primer edificis i la rehabilitació de dues naus que anticonceptiu oral seran restaurades i es conservaran juntament amb l’antiga xemeneia de maó construïda els anys cinquanta.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:38
EDITORIAL
Página 2
CA L’ARANYÓ@COMUNICACIÓ.TECNOLOGIA
Des del seu naixement l’any 1990, la Universitat Pompeu Fabra ha contribuït a la recuperació urbanística i arquitectònica i a la revitalització d’alguns barris de la nostra ciutat. Fa catorze anys, la Universitat va apostar decididament per ubicar-se al cor de Ciutat Vella, en plena Rambla, i, també, en el nou barri olímpic acabat de crear. Enguany, tornem a involucrar-nos amb entusiasme i amb voluntat de servei públic en la consolidació d’una nova àrea emergent de la ciutat: el districte 22@. El nou campus de Ca l’Aranyó concentrarà en un únic espai tota la formació, la recerca i la producció que desenvolupa la UPF en l’àmbit de la comunicació entesa en un sentit ampli, és a dir, fent conviure les tecnologies i els continguts, que és un dels requeriments principals de la nova indústria de la comunicació. En aquestes noves instal·lacions continuaran els projectes ja iniciats a l’entorn dels grups vinculats a l’Estació de la Comunicació, amb seu a l’edifici de l’estació de França. El nou equipament universitari serà una de les peces centrals del Parc Barcelona Media, un gran equipament multidisciplinari on confluiran la cultura (divulgació), la indústria (producció) i el saber (formació, recerca i desenvolupament) en l’àmbit audiovisual, un dels sectors claus i estratègics de l’economia del coneixement. Aquesta aliança de la Universitat amb el món productiu i empresarial comportarà beneficis recíprocs, un millor aprofitament dels recursos i el desenvolupament de projectes conjunts mitjançant la transferència de tecnologia i de coneixements. Ca l’Aranyó, a més, és molt a prop dels altres dos campus centrals de la Universitat: el de la Ciutadella —on hi ha els estudis de ciències socials i d’humanitats— i el del Mar —centrat en la biomedicina—. El nou tramvia del Besòs interconnectarà els nostres campus, i la proximitat al futur nus de comunicacions de Glòries ens aproparà a l’Àrea Metropolitana i a tot el país.
2
TONI BATLLORI
El projecte de Ca l’Aranyó possibilitarà una major transversalitat i multidisciplinarietat, elements que formen part del projecte pedagògic de la nostra universitat. La nostra especialització inicial en el camp de les ciències humanes i socials s’ha de completar, en ple segle XXI, amb la potenciació de les àrees de les tecnologies, de la comunicació i de la biomedicina, que donen a la UPF una dimensió i unes eines per aprofundir en el coneixement integral centrat en l’ésser humà.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:38
Página 3
Mercè
Elaborar i reformar els Estatuts, aprovar l'informe anual del rector o rectora, convocar eleccions extraordinàries al càrrec de rector, elegir el síndic de Greuges, i debatre les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat són algunes de les principals atribucions del Claustre. Paral·lelament a les eleccions claustrals, es van celebrar les de les juntes de centre o estudi, i dels consells de departament i d’institut universitari de recerca.
L’avaluació de la docència, prevista en els Estatuts de la UPF, s’ha portat a terme des dels inicis de l’activitat acadèmica de la Universitat. Comprèn un conjunt de mesures que tenen com a objectiu contribuir a la millora continuada de la qualitat docent. Les enquestes als estudiants són, en aquest marc, una eina permanent indispensable de gestió de la qualitat. El sistema d’avaluació a través del Campus Global s’ha desenvolupat sota la direcció del Vicerectorat de Programació, Docència i Avaluació, i de la Comissió d’Ensenyament.
3 U N I V E R S I T A T
El sistema és molt visible i de fàcil utilització per als estudiants. L’alumne tan sols ha d’accedir al Campus Global en el període de deu dies en què està actiu el sistema i respondre l’avaluació. També pot formular observacions que el professor rebrà automàticament amb els resultats. El procés garanteix en tot moment l’absolut anonimat de les enquestes.
Pel que fa al primer eix, durant tot el curs s’organitza un ventall d’iniciatives per donar a conèixer als estudiants estrangers aspectes ben diversos de la realitat catalana, des de visites guiades per Barcelona i Catalunya fins a un curs introductori al tast de vins catalans. L’assistència a la representació de l’obra My Barcelona, una divertida paròdia sobre la presència d’estudiants estrangers a les universitats catalanes, ha estat una altra activitat que ha tingut bona acollida.
L A
El Claustre de la UPF, elegit per i entre els diversos col·lectius de la comunitat universitària, s’organitza de la manera següent: 146 representants per al professorat; 65 per als estudiants i 26 per al personal d'administració i serveis.
El nou sistema ofereix avantatges addicionals: recull la informació històrica de les avaluacions de la docència a la UPF; inclou un mòdul específic per al professorat i els responsables acadèmics, i permet a cada docent de consultar de manera personalitzada els seus resultats i fer-ne comentaris que pot adreçar al degà dels estudis i al director del departament.
El Voluntariat Lingüístic (VL) de la UPF es va posar en marxa a començament del curs 2000-2001 i des d’aleshores ha desenvolupat un ampli programa de benvinguda i de suport als estudiants d’intercanvi que fan una estada acadèmica a la UPF. El VL es desdobla en dos grans eixos: el programa d’activitats lúdiques i culturals i el programa de dinamització lingüística.
U N I V E R S I T A T
Amb aquest procés, el Claustre s’adapta als criteris establerts en els nous Estatuts de la UPF, aprovats al setembre del 2003. El nou text estatutari s’inscriu en el procés d’adaptació a la Llei orgànica d’universitats (LOU) i a la Llei d’universitats de Catalunya (LUC), que han introduït importants modificacions respecte de l’anterior legislació universitària.
La UPF ha posat en marxa un sistema d’avaluació de la docència totalment innovador i pioner en l’entorn universitari. A partir d’ara, els estudiants poden avaluar trimestralment la docència impartida pel professorat a través de la intranet de la UPF, el Campus Global, en el moment que desitgin i des del punt informàtic que els convingui. Fins ara l’avaluació es realitzava presencialment a l’aula, sense les facilitats que comporta la informació en línia.
L A
La comunitat universitària va elegir el passat 3 de març els nous representants al Claustre. L'índex de participació va ser el següent: el 60% del personal d’administració i serveis i el 16% d’estudiants. Del personal acadèmic va votar el 66% dels professors funcionaris dels cossos docents amb títol de doctor i el 71% del professorat i personal investigador de la resta de categories amb títol de doctor i amb dedicació a temps complet. Pel fet de no assolir una participació mínima del 5%, no es van considerar vàlides les votacions del col·legi de professorat i personal investigador de la resta de categories que no tinguessin el títol de doctor i dels professors contractats amb dedicació a temps parcial.
intercanvien conversa
U N I V E R S I T A T
d'avaluació de la docència en línia
L A
al Claustre universitari
180 parelles lingüístiques
U N I V E R S I T A T
S istema pioner
L A
N ous representants
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:38
Página 4
Mercè El Programa de dinamització lingüística es concreta bàsicament en una borsa d’intercanvi de conversa entre els estudiants d’intercanvi i els estudiants catalans. El seu objectiu és facilitar la integració lingüística i cultural dels estudiants de fora i la internacionalització lingüística i cultural dels estudiants d’aquí. A diferència d’altres programes d’intercanvi de conversa universitaris, a la UPF no s’obtenen crèdits acadèmics, i els estudiants hi participen, per tant, moguts únicament per l’objectiu específic del programa.
E l servidor TDX
Per formar les parelles es demana als dos col·lectius implicats —voluntaris lingüístics i estudiants d’intercanvi— què ofereixen i a canvi de què; aleshores, després d’haver casat oferta i demanda, es realitza un acte presencial d’assignació de parelles. En total, durant el primer i el segon trimestre del curs 2003-2004 s’han format unes 180 parelles que han intercanviat català i/o castellà per alguna de les principals llengües d’Europa, majoritàriament.
El TDX és un servidor pioner que conté, en format digital, les tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d’altres comunitats autònomes. Està coordinat pel CBUC i el CESCA, i el patrocina el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
L A
U N I V E R S I T A T
L A
U N I V E R S I T A T
L A
U N I V E R S I T A T
L A
U N I V E R S I T A T
4
“Jo, la Pompeu” Amb el lema “Jo, la Pompeu”, la Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa un seguit d’accions informatives per donar a conèixer als futurs universitaris el seu model docent i la seva oferta d’ensenyaments. La campanya s’adreça també a professors i pares interessats a conèixer de prop la UPF. La campanya de promoció i captació de nous estudiants es va iniciar el 25 de febrer amb un seguit de sessions informatives sobre les característiques dels estudis i una visita guiada per les diferents instal·lacions del campus. Les accions informatives continuen al llarg dels propers mesos amb visites a diferents centres de secundària, visites en família (el 17 d’abril), visites organitzades per a professors i l’assistència a fires i salons, entre ells la nova edició del Saló de l’Ensenyament, celebrada del 24 al 28 de març al recinte firal de Montjuïc.
ja conté 1.000 tesis El dijous 12 de febrer va tenir lloc un acte per celebrar el dipòsit de la tesi número mil a la base de dades interuniversitària Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), la qual va ser llegida a la UPF. Hi van assistir el director del CESCA, Miquel Huguet, i el president i el director del CBUC, Joan Majó i Lluís Anglada.
El TDX permet consultar lliurement a través d’Internet el text complet de les tesis, així com fer cerques per autor, títol, matèria i universitat, entre altres funcions. El seu objectiu és difondre els resultats de la recerca universitària, oferir als autors una eina que incrementi l’accés i la visibilitat del seu treball, millorar el control bibliogràfic de les tesis, impulsar l’edició electrònica i les biblioteques digitals, i incentivar la creació i l’ús de la producció científica pròpia. Hi participen les universitats públiques catalanes i també s’inscriu en la iniciativa internacional Biblioteca Digital en Xarxa de Tesis Doctorals i Tesines (NDLTD). La tesi número mil es titula “Construcción del sentido y mecanismos anafóricos: la traducción de las marcas anafóricas tel y voilà en textos periodísticos”, de la doctorand Gemma Andújar.
A ssignatures Bolonya El Pla de Mesures de Suport a la Innovació i a la Qualitat Docents introdueix aquest any la modalitat Experimentació Bolonya, una iniciativa integrada en un conjunt d’accions que tenen com a objectiu l’adaptació progressiva de la UPF al nou model docent de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
En aquest marc, més de 20 assignatures de la UPF, amb un docent responsable per a cada una, inicien un procés d’experimentació pel que fa al disseny, la implantació i l’avaluació de l’experiència. L’horitzó del projecte és el desembre del 2004. Cada procés pilot inclou les fases següents: – Fase 1. Disseny: Planificació de l’assignatura orientada a l’assoliment de competències específiques i generals, elaboració del pla docent de l’assignatura, adequació als crèdits europeus (ECTS)... – Fase 2. Desenvolupament: realització de l’experiència en el trimestre corresponent amb una metodologia centrada en el desenvolupament competencial dels estudiants, reducció de la magistralitat, augment de les tutories, integració de models de seminari i pràctiques... – Fase 3. Avaluació. Anàlisi del procés i dels resultats de l’experiència per introduir els ajustaments necessaris en relació amb el temps, la metodologia plantejada, el sistema d’avaluació utilitzat... Gràcies a la innovació que aporten els responsables, professors i professores de la UPF, es poden extreure aprenentatges que es poden aplicar progressivament a la UPF i que poden donar resposta a qüestions com les següents: Què suposarà enfocar els estudis des de la perspectiva de perfils competencials? Com canvien els models d’avaluació? Què suposa introduir un nou cicle de docència?... La renovació pedagògica i la innovació del Pla de Mesures també promou el desenvolupament d’altres tipus d’iniciatives orientades a la millora docent, com ara contribuir a la difusió de les bones pràctiques docents i de les iniciatives d’innovació que es duen a terme als diferents centres; acompanyar el procés de posada en pràctica i avaluació dels projectes resultants, amb els recursos adients, i contribuir al desenvolupament de materials didàctics innovadors en suport digital.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 5
Mercè
La Fundación Conde de Barcelona, vinculada al Grupo Godó, i l’Institut d’Educació Contínua de la UPF han signat un conveni en virtut del qual promouran conjuntament el màster en Direcció d’Empreses de Comunicació i Grups Multimèdia, que iniciarà la seva primera edició a l’octubre del 2004. El seu objectiu és oferir una formació avançada en gestió d’empreses i grups multimèdia, en recerca aplicada a la innovació de productes i en l’aprofitament de recursos.
Campus Treball ofereix la possibilitat de publicar a Internet els currículums dels graduats, que es poden actualitzar i modificar sempre que ho desitgi l’interessat, i es poden imprimir en tres idiomes i formats diferents. També incorpora funcions en línia que facilitaran la tasca a les empreses, com ara la possibilitat de registrar-se i poder fer un seguiment individualitzat de cada oferta de treball, consultar en qualsevol moment els currículums rebuts, actualitzar l’estat de cada selecció, veure el seu historial d’ofertes o simplement demanar que sigui l’Oficina d’Inserció Laboral qui s’encarregui de tot el procés.
U N I V E R S I T A T
El SERCAP es gestiona mitjançant l’aplicació Campus Treball, una potent eina informàtica que permet cercar en un únic portal, de manera àgil i personalitzada, els perfils professionals de qualsevol de les àrees en què està especialitzada la UPF.
L A
El 9 de febrer va tenir lloc l’acte inaugural del nou diploma de postgrau en Negocis Internacionals, impartit per la Fundació CECOT Formació i l’Institut d’Educació Contínua de la UPF. Amb un enfocament molt pràctic, aquest diploma vol formar professionals capacitats per dur a terme estratègies competitives i de creixement en els mercats internacionals, que puguin dominar les tècniques de gestió i negociació internacional. El programa té un valor acadèmic de 25 crèdits i s’impartirà a la Fundació CECOT Formació, a Terrassa. Està codirigit pel professor de la UPF Carles Murillo.
5
U N I V E R S I T A T
de postgrau
Aquest nou servei s’adreça a totes les empreses, institucions públiques i professionals liberals que desitgin incorporar titulats a les seves organitzacions. A través d’ell podran posar-se en contacte amb els estudiants i graduats de la UPF, de l’IDEC i d’ESCI per aconseguir el perfil professional més adient. A la vegada, els estudiants i graduats podran respondre directament a les ofertes laborals de les organitzacions.
L A
N ous programes
El SERCAP integra el conjunt de serveis i activitats que ofereixen l’Oficina d’Inserció Laboral de la UPF i els serveis de borsa de treball i pràctiques professionals de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) i de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI). Col·labora, a més, amb les associacions d’Antics Alumnes de les tres institucions.
U N I V E R S I T A T
El roig i el negre ha estat traduït per Ferran Toutain i inclou un pròleg de René Girard. Salvador Oliva ha traduït les comèdies Somni d’una nit d’estiu, Al vostre gust i Nit de reis, que es presenten amb pròlegs del mateix traductor i de Northrop Frye.
El dijous 25 de març va tenir lloc l’acte de presentació del Servei de Carreres Professionals (SERCAP), un nou instrument d’inserció laboral i pràctiques professionals a l’abast de les empreses, els estudiants i els graduats. Hi van intervenir Maravillas Rojo, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Cohí, director corporatiu de recursos humans de Chupa-Chups i president del consell assessor del Servei de Carreres Professionals, i Pau Fernández, cap de l’Oficina d’Inserció Laboral de la UPF.
L A
El roig i el negre, de Stendhal, i tres de les comèdies més cèlebres de Shakespeare són els darrers títols publicats dins la Biblioteca Pompeu Fabra. Aquesta col·lecció, editada per Destino i la UPF, publica clàssics de la literatura universal traduïts a un català acurat i contemporani, i prologats per especialistes i autors reconeguts.
Servei de Carreres Professionals
U N I V E R S I T A T
a la Biblioteca Pompeu Fabra
L A
S tendhal i Shakespeare,
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 6
Rambla
III Congrés Internacional
L’IULA
de Traducció Especialitzada presenta el seu Corpus La Facultat de Traducció i Interpretació ment la professió de traductor. També i el Departament de Traducció i Filoloes van analitzar les repercussions d’ortècnic gia de la UPF van organitzar el III dre lingüístic que comporta la creixent Congrés Internacional de Traducció Especialitzada, que va tenir lloc a l’edifici Rambla del 4 al 6 de març passat. La traducció cientificotècnica i el seu entorn tecnològic, la societat de la informació, va ser l’eix al voltant del qual van girar les ponències i els debats d’aquesta trobada ja consolidada.
El lingüista i editor digital José Antonio Millán va inaugurar el congrés amb la conferència “La sociedad de la información: un nuevo marco para la traducción”. Altres destacats investigadors que van participar en la trobada són el físic i divulgador de la ciència Jean-Marc LévyLeblond, director de les col·leccions científiques d’Editions du Seuil i director de la revista Alliage; Corinne Foote, responsable del servei de traducció de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica; Luigi Vesentini, responsable a Brussel·les del Servei de Traducció de la Unió Europea, un dels més grans del món, i V. Richard Benjamins, professional de la societat de la informació d’ Intelligent Software Components.
COMUNICACIÓ
I
LLENGÜES
COMUNICACIÓ
I
LLENGÜES
COMUNICACIÓ
I
LLENGÜES
6
El programa es va estructurar en quatre àmbits que afecten la traducció cientificotècnica: els canvis en l’entorn lingüístic; els recursos tecnològics; Internet, i els diccionaris i les bases de dades. A grans trets, s’hi van tractar les transformacions que comporten els nous instruments tecnològics en l’àmbit de la traducció en general i de la traducció cientificotècnica en particular, les quals modifiquen substancial-
internacionalització.
Conferència
del filòsof
Slavoj Zizek El filòsof i psicoanalista Slavoj Zizek (Ljubljana, 1949) va oferir el 15 de gener la conferència “Òrgans sense cossos: la mirada virtual en el cinema de Hitchcock”, i va participar en una xerrada amb els estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPF. L’acte va ser presentat pel vicedegà dels Estudis, Domènec Font. Zizek Slavoj Zizek, a l’esquerra, va ser convidat a Barcelona per amb Domènec Font CaixaFòrum, per participar en el cicle de conferències L’Esperit del Temps: Geografies del Pensament Contemporani, que dirigeix el professor Font. Slavoj Zizek és membre de l’Institut d’Estudis Socials de la Universitat de Ljubljana i és professor convidat en diferents universitats europees i americanes. Està considerat un dels principals seguidors de Jacques Lacan, i el seu pensament abasta la sociologia, la psicologia, la filosofia i la comunicació. Els seus assajos heterodoxos, que combinen la filosofia amb el plaer hedonista, la ideologia de la cultura popular i el cinema, l’han consagrat com un dels intel·lectuals més iconoclastes i mediàtics a escala mundial.
L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF ha acomplert un dels seus projectes centrals: la constitució d’un banc textual format a partir de documents especialitzats, denominat Corpus tècnic de l’IULA, accessible per Internet. El Corpus consta d’un volum molt important de textos de sis matèries especialitzades: informàtica, medi ambient, medicina, genètica, economia i dret. També inclou un volum de deu milions d’ocurrències de text general de premsa. L’ampli ventall de textos del banc permet fer diferents cerques, eminentment lingüístiques i de contingut, sobre els usos lingüístics (català i castellà, anglès i francès) en les sis àrees temàtiques. Aquesta eina és d’un gran ajut per a la redacció de textos científics o divulgatius tenint en compte que, a més, un bon nombre de documents han estat recollits de manera paral·lela i, per tant, se’n pot consultar la versió en anglès i en català o castellà. Per utilitzar aquest recurs, cal accedir al Portal de Recursos de l’IULA, a l’opció Bwananet.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 7
Rambla
El
Pulitzer Javier Bauluz imparteix classes de fotoperiodisme El fotoperiodista Javier Bauluz ha impartit aquest trimestre l’assignatura Gèneres i Edició Fotogràfica als Estudis de Periodisme de la UPF. Bauluz, que ha col·laborat anteriorment amb els Estudis, compta en el seu currículum amb l’únic premi Pulitzer concedit a un fotoperiodista de l’estat espanyol. Li va ser atorgat el 1995 per un reportatge sobre els refugiats ruandesos de Goma que el va donar a conèixer internacionalment. Entre altres guardons, Bauluz ha obtingut el premi Godó de Fotoperiodisme (2001) pel seu polèmic treball sobre les morts dels immigrants en les costes del sud d’Espanya. És també autor de reportatges sobre conflictes a Nicaragua, El Salvador, Ruanda, Bòsnia i Zaire, entre altres. Gèneres i Edició Fotogràfica és una assignatura optativa del pla d’estudis de Periodisme que té com a objectiu introduir els estudiants al reporterisme i les tècniques fotogràfiques.
Les il·lustracions de Krahn, aparegudes al suplement de ciència de La Vanguardia, s’acompanyen de cinc mòduls amb explicacions del rerefons científic dels dibuixos, cites de científics, descripcions de fenòmens naturals i d’altres imatges complementàries.
I COMUNICACIÓ LLENGÜES I
L’objectiu de l’exposició és promoure la reflexió sobre el paper de la ciència i la tecnologia en la nostra societat, i donar a conèixer les possibilitats que té l’humor com a eina didàctica. Vol demostrar que la ciència també és cultura i que l’activitat científica pot tenir una vessant poètica, artística i humorística –a banda de la periodística– que pot afavorir la seva difusió fora dels cercles acadèmics.
COMUNICACIÓ
L’exposició va iniciar el seu itinerari al pati de l’edifici Rambla, va continuar a Roger de Llúria i des del 22 de març està instal·lada a l’edifici Dr. Aiguader. “Els colors de la ciència” es va poder veure per primer cop el desembre passat al Palau de la Virreina de Barcelona, amb motiu de la Setmana de la Ciència.
LLENGÜES
L’exposició “Els colors de la ciència”, amb il·lustracions de Fernando Krahn i poemes del físic David Jou, recorre els diferents edificis del campus per explicar amb humor alguns dels temes més punyents de l’actualitat científica.
I
colors de la ciència” recorren el campus
COMUNICACIÓ
“Els
LLENGÜES
7
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 8
França
L’IUA dissenya un espai interactiu per a infants amb autisme El Grup d’Experimentació en Comunicació Interactiva de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA) ha participat en el disseny i el desenvolupament del projecte MEDIATE, un espai multisensorial i interactiu concebut per a nens i nenes amb autisme profund. La instal·lació intel·ligent es va muntar durant uns dies de gener i febrer a la UPF, on un grup de nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, acompanyats pels pares i un equip de psicòlegs, van explorar l’espai en visites restringides i personalitzades. Els infants que han participat en aquesta experiència són membres del centre d’educació especial Carrilet, d’Horta.
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
8
A través de la interacció visual, sonora i tàctil, MEDIATE vol proporcionar al nen o nena autistes l’oportunitat d’expressar-se i divertir-se a partir de l’acció del seu propi cos i, també, a través de certes parts físiques de l’espai sensibles
al tacte. MEDIATE reconeix i s’adapta a cada infant, de manera que permet crear un món personal de sensacions, formes, colors i sons. El sistema pot detectar canvis d’actitud i generar estímuls visuals, sonors i vibràtils que s’ajusten a aquests canvis i els faciliten una experiència interactiva individualitzada. Això els permet de crear manifestacions a partir de la seva pròpia vivència sensorial, les quals, al seu torn, poden ser comunicades i estudiades. MEDIATE és un projecte europeu de dos anys i mig de durada, finançat per la Comissió Europea dins el V Programa Marc, dins l’àrea de les Tecnologies de la Societat de la Informació. Forma part dels projectes de Sistemes i Serveis per als Ciutadans i les Persones amb Neces-
sitats Especials. Hi participen la Universitat de Portsmouth, la Facultat d’Art Media i Technologia d’Hilversum, l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres, la companyia Show Connections & the Paneuropean Institution Autism-Europe i la UPF. L’equip de l’IUA, dirigit per l’investigador Narcís Parés, ha participat en el disseny i el desenvolupament de la interacció amb elements visuals; el sistema de captació de gestos i moviments; la intranet de la comunitat de participants del projecte i uns DVD personalitzats de l’experiència de cada participant.
Vocaloid, un sintetitzador revolucionari de veu cantada El Grup de Tecnologia Musical de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF ha desenvolupat el software Vocaloid, un sintetitzador capaç de generar veu humana cantada des d’un ordinador personal. L’usuari ha d’introduir la lletra i la música desitjades, i Vocaloid ho generarà amb la veu seleccionada –pot ser la de John Lennon o la d’Elvis Presley, entre altres–. En aquesta primera fase es reprodueixen cançons en anglès i en japonès, però es preveu desenvolupar el software per a d’altres llengües. La recerca, que ha tingut una durada de tres anys, ha estat finançada per la firma Yamaha. El prototip es comercialitzarà a partir del 2004 a tot el món, i fins avui ja ha estat adquirit per tres empreses del Japó, Alemanya i els Estats Units. Vocaloid ha estat dissenyat a partir de la recopilació d’articulacions fonètiques de diferents registres i contextos musicals de cantants reals, els quals han estat enregistrats en una base de dades, a la manera d’una biblioteca vocal. Tota
aquesta informació serveix de base al sintetitzador per interpretar la peça desitjada, que fins i tot es pot modificar amb la introducció de diferents paràmetres d’expressivitat. Això fa de Vocaloid el millor reproductor de les cordes vocals humanes. Vocaloid ha estat objecte d’un article publicat a The New York Times, amb el títol “Could I Get That Song in Elvis, Please?”, i ha estat seleccionat entre les 100 innovacions tecnològiques que opten al premi Best of What’s New 2003 que atorga la revista Popular Science, editada per Time 4 Media. El Grup de Tecnologia Musical de la UPF destaca per la seva recerca sobre tècniques de processament del senyal d’interès per a la producció musical i altres aplicacions multimèdia. A partir dels treballs inicials en el desenvolupament de models espectrals d’àudio, l’MTG es dedica als models sonors per a la síntesi, al processament d’àudio basat en el contingut, i a altres temes relacionats amb la Tecnologia Musical.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 9
França
Entrevista
a Xavier Serra ,
director de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA)
Com es relacionen en la seva vida la música, la biologia i la informàtica? Hi ha molts camps acadèmics que són interdisciplinaris, i un d’ells és al que em dedico, el de la Tecnologia Musical. La música m’ha seguit acompanyant sempre. Encara que no he tingut gaire més contacte amb la biologia, sí que els meus interessos al voltant dels sons naturals i les estructures biològiques m’han aportat idees. Què va significar el seu pas per Stanford. Compaginava els seus estudis de doctorat amb les classes de música?
per la Universitat de Barcelona (1981), estudis que va compaginar amb els de música al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on va fer la carrera de guitarra. Ja no es va separar mai de la música, i va arribar a obtenir el màster en Música a Florida (1983). Posteriorment es va doctorar a la Universitat de Stanford (EUA) en Informàtica Musical (1989). La seva carrera professional l’ha portat a ser cap d’Investigació de Yamaha Music Technologies als EUA (1989-1991) i director executiu de la Fundació Phonos (1991-1999).
Com es va produir la tornada a Espanya i la seva incorporació a la UPF? Em feia il·lusió venir, començar alguna cosa nova, i durant un temps vaig estar buscant el lloc on podia desenvolupar el meu projecte. Gràcies a una beca vaig poder tornar a Espanya l’any 1992. Vaig incorporar-me a la Fundació Phonos, la qual forma part ara de l’Institut, i més tard vaig entrar en contacte amb la gent que estava muntant l’Institut de l’Audiovisual; això era l’any 1994.
TECNOLOGIA TECNOLOGIA
la UPF, és llicenciat en Biologia
TECNOLOGIA
Departament de Tecnologia de
TECNOLOGIA
Musical, professor titular del
TECNOLOGIA
i cap del Grup de Tecnologia
9
TECNOLOGIA
Xavier Serra, director de l’IUA
Sí; com molta altra gent fa, vaig compaginar els estudis amb una certa activitat musical professional. Stanford va ser un punt i a part en la meva carrera acadèmica i professional, precisament perquè en el model americà l’enfocament interdisciplinari del coneixement és un fet habitual. Tens al teu abast moltes altres disciplines. Per exemple, anava sovint a la Facultat d’Enginyers, a la d’Humanitats, a la de Biologia... i agafava elements de tot arreu. A més, quan vaig acabar el doctorat, em vaig poder incorporar professionalment a l’empresa Yamaha com a responsable d’una de les seves línies de recerca.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:39
Página 10
Mercè
França
“Ca l’Aranyó ens donarà l’oportunitat de poder interaccionar de manera més eficient”
Quin va ser l’origen i quina ha estat l’evolució del Grup de Tecnologia Musical com a part de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA)? Des que a la UPF vaig fundar el Grup de Tecnologia Musical (GYTM), dintre de l’Institut Universitari de l’Audiovisual, ha estat un procés que ha anat creixent i creixent a mesura que hem anat tenint projectes. En aquests moments, de les més de 100 persones vinculades a l‘IUA, la meitat formen part del GTM. Les nostres activitats s’adrecen a molts sectors diferents: creació musical, música electrònica, ràdio i radiodifusió, ordinadors o Internet i àudio, gestió de bases de dades i llibreries musicals, etc.
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
TECNOLOGIA
10
Una part important de la nostra tasca està relacionada amb la transferència de tecnologia. En aquest sentit, una de les iniciatives del Grup ha estat la creació d’una xarxa d’empreses per facilitar la col·laboració a llarg termini entre el GTM i les empreses interessades en l’àmbit de la tecnologia musical, en les àrees de recerca, desenvolupament, innovació i educació. El GTM ha col·laborat amb empreses com Yamaha, SGAE, Telefónica I+D, etc. Tanmateix, molts creatius passen per les nostres instal·lacions, són convidats a treballar-hi, de manera que hi ha una productivitat creativa i artística important i al mateix temps una important activitat educativa a nivell de postgraus i de recerca aplicada o bàsica. En definitiva, un ampli ventall de possibilitats. Un dels projectes desenvolupats pel GTM ha estat Vocaloid. En quina fase està aquest projecte?
El Grup de Tecnologia Musical es dedica als models sonors per a la síntesi, al processament d’àudio basat en el contingut, i a altres temes relacionats amb la Tecnologia Musical. Recentment, hem participat en el desenvolupament de Vocaloid de Yamaha, que, per cert, quan era encara projecte de recerca li dèiem “Daisy”. Li vàrem posar aquest nom perquè Daisy va ser la primera cançó cantada per un ordinador als anys seixanta, i alhora va ser utilitzada a la pel·lícula 2001: A Space Odyssey, de Stanley Kubrick. El software Vocaloid és un sintetitzador capaç de generar veu humana cantada des d’un ordinador personal. L’usuari ha d’introduir la lletra i la música desitjades, i Vocaloid ho generarà amb la veu seleccionada. En aquest primer producte es poden reproduir cançons en anglès i en japonès, però es preveu desenvolupar el software per a d’altres llengües.
musicals que pot ajudar a detectar, per exemple, quan una determinada emissió musical està sent emesa per un mitjà determinat, la ràdio o la televisió. Quines noves expectatives s’obren de cara al nou emplaçament a Ca l’Aranyó? Un aspecte molt important per l’IUA és que actualment no té un emplaçament únic: estem dividits en diferents ubicacions. Ca l’Aranyó ens donarà l’oportunitat d’estar junts i, per tant, de poder interaccionar de manera més eficient. L’altre aspecte també molt important és la creació del Parc Barcelona Media per iniciativa de la UPF, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa MEDIAPro. Concebut com un gran complex multidisciplinari on confluiran iniciatives de divulgació, producció i formació del sector audiovisual, permetrà desenvolupar de manera encara més factible la col·laboració i la transferència tecnològica amb les empreses, fet que impulsarà i afavorirà la producció i la creativitat.
En quins altres projectes està treballant actualment el GTM? Just a primers d’aquest any 2004, hem començat a treballar en el projecte SIMAC (Semantic Interaction with Music Audio Contents), que haurà d’estar finalitzat al 2006 i que serà una eina que permetrà a l’usuari caracteritzar automàticament la música obtinguda d’Internet, MP3, etc., és a dir, que podrà classificar, identificar les veus, les seccions d’una determinada peça musical o els ritmes. Un altre projecte en el qual també estem treballant és l’Amadeus, un software d’identificació d’àudio i de cerca de semblances de fragments
“Molts creatius passen per les nostres instal·lacions, on són convidats a treballar-hi”
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:40
Página 11
Mar
La
UPF participa en un projecte de genotipat a gran escala La UPF ha signat un conveni amb la fundació estatal Genoma Espanya, en virtut del qual percebrà 1,6 milions d’euros destinats a finançar un projecte presentat en la convocatòria del Centro Nacional de Genotipado (CEGEN), Banco Nacional de ADN.
V I D A L A D E I S A L U T L A D E C I È N C I E S V I D A L A
D’altra banda, se sap que alteracions en les activitats d’aquestes proteïnes, motivades, per exemple, per mutacions, poden derivar en malalties molt greus com ara determinats tipus de càncers o en la gènesi de processos inflamatoris. La recerca, doncs, permetrà obrir més línies d’investigació cap a noves estratègies capaces de modificar l’activitat protectora descrita en casos de mal funcionament.
D E
L’equip de recerca de la UPF ha descobert un nou mecanisme fisiològic de defensa en què estan implicades unes proteïnes, tècnicament conegudes com MAP quinases, la funció de les quals és fonamental per activar l’expressió gènica, cosa essencial per a la protecció de les cèl·lules davant l’estrés.
I
Totes les cèl·lules dels organismes vius pateixen canvis en l’entorn on viuen. Si els canvis són importants, diem que les cèl·lules pateixen una situació d’estrès. Que les cèl·lules puguin sobreviure depèn del fet que generin tot un seguit de respostes –conegudes com respostes d’adaptació a l’estrès– indispensables per evitar que siguin profundament lesionades o que, fins i tot, es morin.
S A L U T
La revista Nature va publicar en el número de gener la descoberta d’un nou mecanisme de defensa que permet a les cèl·lules adaptar-se i sobreviure en situacions d’estrès. L’artífex d’aquesta investigació és un grup de recerca de la UPF de Senyalització Cel·lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), liderat per Francesc Posas.
11
L A
troba un nou mecanisme de defensa cel·lular
D E
El responsable del projecte a la UPF és el professor Jaume Bertranpetit, director del CEGEN per a tot l’estat espanyol. El desenvolupament d’aquest nou centre permetrà participar en projectes internacionals que requereixen gran quantitat de genotipació i explorar en l’àmbit de la població espanyola els resultats del Projecte HapMap, que té com a objectiu identificar els patrons més comuns de variació de la seqüència d’ADN humà en diferents poblacions del planeta. Aquest projecte ha de facilitar la identificació de gens relacionats amb determinades malalties associades a factors ambientals o a substàncies d’activitat farmacològica.
L’equip de Francesc Posas
C I È N C I E S
Aquest import forma part d’una dotació de 4,3 milions d’euros concedida conjuntament a la UPF, la Fundació Centre de Recerca Genòmica, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas Carlos III per als anys 2003-2004. El conveni serà vigent fins a l’any 2008. Aquest projecte és, econòmicament, el més rellevant concedit fins avui a la UPF en matèria de recerca.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:40
Página 12
Mar
Premi Ciutat de Barcelona a dos investigadors del GRIB Els investigadors Ricard Solé i Ramon Ferrer han obtingut el premi Ciutat de Barcelona 2003 d’Investigació Científica pel treball “Least effort and the origins of scaling in human language”, publicat l’any 2003 a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences USA. Els investigadors són membres del Laboratori de Sistemes Complexos del Grup de Recerca Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM/UPF.
C I È N C I E S
D E
L A
S A L U T
I
D E
L A
V I D A
C I È N C I E S
D E
L A
S A L U T
I
D E
L A
V I D A
12
L’estudi explica els orígens d’algunes lleis universals que s’observen a tots els llenguatges actuals i conclou que la transició de la comunicació animal al llenguatge humà hauria pogut estar sobtada, és dir, evolutivament molt més ràpida del que ens pensem. L’aportació és innovadora perquè posa en dubte una teoria fins aleshores mantinguda per alguns lingüistes segons la qual l’evolució del llenguatge humà hauria estat lenta i per acumulació. També donaria les bases per a una comprensió de l’origen de les propietats comunes a tots els llenguatges i obre la porta a possibles aplicacions dins l’àrea de la intel·ligència artificial.
Dos
destacats científics s’incorporen al CRG El Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha contractat els científics Alfonso Martínez Arias, de la Universitat de Cambrigde, i Luis Serrano Pubull, de l’European Molecular Biology Laboratori (EMBL) de Heidelberg, com a assessors de dos nous programes de recerca que es promouran a partir de l’any 2005. Alfonso Martínez Arias assessorarà el nou programa de Biologia Cel·lular i Desenvolupament. Aquest científic, professor a la Universitat de Cambrigde des de fa vint anys, ha adquirit un gran reconeixement pels seus treballs sobre el paper de la senyalització cel·lular en el desenvolupament animal, en especial amb la mosca del vinagre Drosophila melanogaster. El programa que assessorarà al CRG utilitzarà mosques, peixos i ratolins per entendre com les cèl·lules s’organitzen en l’espai per generar teixits i organismes. Luis Serrano Pubull assessorarà el programa Biologia de Sistemes, del qual n’és un dels pocs experts mundials. Actualment és director del Programa de Biologia Estructural i Computacional de l’EMBL de Heildelberg, el centre més emblemàtic de la biologia molecular europea. La biologia de sistemes és una àrea emergent de la recerca biològica que intenta comprendre els organismes complexos, les xarxes gèniques i, en general, tots els processos biològics a partir de models quantitatius amb l’objectiu d’extreure les regles que permetin una enginyeria racional de sistemes biològics, així com models d’ordinador que reprodueixin i prediguin el seu comportament. El CRG s’organitza al voltant de quatre programes de recerca: la regulació gènica (Miguel Beato), la diferenciació cel·lular i el càncer (Thomas Graf ), els gens i les malalties (Xavier Estivill), i la bioinformàtica i genòmica (Roderic Guigó). El CRG estarà integrat en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, que englobarà el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. L’edifici s’ubicarà en el front marítim de la platja de la Barceloneta, al costat del Port Olímpic.
Lliçó inaugural dels Estudis de Biologia Ricard Solé, professor investigador de l’ICREA, va pronunciar el 12 de gener la lliçó inaugural del nou curs dels Estudis de Biologia, titulada “Complexitat i evolució de les xarxes biològiques”. Solé (Barcelona, 1962) forma part del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM/UPF. La seva principal línia d’investigació és l’evolució de les xarxes d’interaccions en biologia, des del genoma fins al llenguatge humà o els ecosistemes. El seu objectiu és comprendre els mecanismes responsables de l’emergència d’aquestes xarxes i el seu significat adaptatiu. El nou marc teòric que està revolucionant la comprensió de la complexitat pot permetre respondre algunes qüestions fonamentals sobre l’origen de la complexitat biològica, la seva evolució i la robustesa dels sistemes biològics davant dels canvis ambientals, les mutacions, etc.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:40
Página 13
Jaume I
Conferències
del científic i escriptor Carl Djerassi
Djerassi ha compaginat la seva carrera acadèmica amb la tasca professional a la indústria farmacèutica, i ha ocupat diferents càrrecs en algunes de les més importants empreses del sector. És membre de les acadèmies americanes més prestigioses i ha estat guardonat amb el premi Wolf de Química (1987), el premi en Ciència Aplicada a la Indústria i la medalla Priestley.
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
També és autor de dues autobiografies, Steroids Made it Possible i The Pill, Pygmy Chimps and Degas’ Horse, a més de poemes, assajos, memòries i quatre obres de teatre. Carl Djerassi és també el fundador d’una iniciativa anomenada Djerassi Resident Artist Program a Woodside, Califòrnia, que proporciona cada any allotjament i espai d’estudi a prop de setanta estudiants.
13
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
Carl Djerassi (Viena, 1923) és professor emèrit de Química de la Universitat de Stanford. Amb només 28 anys va aconseguir la síntesi del primer esteroide anticonceptiu oral, descobriment que canviaria la seva vida. L’any 1973 li va valer la Medalla Nacional de la Ciència, atorgada a molt pocs científics, així com la Medalla Nacional de Tecnologia, que li va ser concedida l’any 1991 pels seus treballs relacionats amb el control d’insectes.
Els dies 19 i 20 de febrer van tenir lloc a la UPF dues conferències de Carl Djerassi, doctor i professor emèrit de Química de la Universitat de Stanford, artífex de la primera píndola anticonceptiva; novel·lista, poeta i dramaturg. Djerassi va pronunciar les conferències “Sex in an Age of Mechanical Reproduction” als Estudis de Biologia i “New directions for the Humanities: A Scientist’s Perspective” a la Facultat d’Humanitats.
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
Els actes van ser organitzats pel Seminari d’Història de la Ciència, la Facultat d’Humanitats i la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, conjuntament amb la Societat Catalana de Química.
En els darrers anys ha conreat amb èxit internacional els camps de la novel·la i el teatre, i ha estat el creador d’un nou gènere, la ciència en ficció, en què juguen un paper destacat les tensions socials i morals generades per la ciència contemporània. En les seves obres intenta salvar les distàncies existents entre la ciència i les humanitats. The Futurist and Other Stories, Cantor’s Dilemma, The Bourbaki Gambit, Marx, Deceased, Menachem’s Seed i NO, en són clars exemples, en què mostra la vessant més humana dels científics i la seva activitat: els problemes quotidians a què s’enfronten, l’esforç per assolir un nivell de coneixement científic reconegut per la resta de la comunitat, els seus mecanismes de difusió, els problemes per aconseguir el finançament per fer recerca, etc.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:40
Página 14
Jaume I
Humanitats
organitza un cicle anual sobre les desigualtats socials Amb el títol Sis Mirades sobre la Diversitat, la càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF ha organitzat la primera edició d’un cicle anual de conferències per analitzar, des de diferents òptiques, les desigualtats socials que assolen el planeta. La globalització i el mercat; el mitjà laboral; els mitjans de comunicació; l’ecologia; la ciència i la tecnologia i el poder encapçalen cada una d’aquestes conferències, les quals, combinant la informació teòrica amb exemples empírics, posen l’accent en les causes que originen i perpetuen les desigualtats socials. El cicle Sis Mirades sobre la Diversitat vol donar resposta a qüestions com les següents: la meitat de la població
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
14
E studi
mundial és pobra i més de 800 milions de persones passen fam; la sisena part de la població acapara el 80% de la riquesa mundial i tot just 200 persones acumulen la riquesa de gairebé la meitat de la població planetària; una cinquena part de la humanitat està aturada o subempleada; hi ha més usuaris d’Internet a Nova York que en tot Àfrica; un de cada cinc nens del planeta no acaba l’educació primària; si els països pobres tinguessin la mortalitat dels països rics cada any s’evitaria la mort d’una dotzena de milions de persones... A més, tant per l’amplitud de temes que comprenen –economia, treball, ecologia, salut, educació...–, com per les persones i els col·lectius als quals afecten –classes, gèneres, ètnies...–, i els llocs on es produeixen –països, ciutats...–, les desigualtats són globals. Com ha assenyalat el premi nobel de Medicina John Sulston, “la globalització de la cobdícia ha superat de bon tros la democràcia i la justícia”.
sobre la repressió franquista a la universitat
La col·lecció Jaume Caresmar, editada conjuntament per l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la UPF i Eumo Editorial, ha publicat La repressió franquista a la Universitat Catalana, de Jaume Claret Miranda. El llibre rememora la història de la repressió dels primers anys del franquisme a la Universitat de Barcelona (UB), en aquell moment l’única existent a Catalunya. Després de la Guerra Civil, la UB, que havia esdevingut una institució al servei de la societat i la cultura catalanes, va patir un traumàtic procés depurador de caràcter polític i venjatiu que responia a l’objectiu d’anorrear qualsevol vestigi de catalanitat i imposar el nacionalcatolicisme espanyol. A més, el nou règim relegava la ciència i la recerca a segon terme i privilegiava l’ensenyament com a eina de control i d’adoctrinament. L’exi-
li, l’afusellament, la presó i la postergació van afectar molts professors universitaris, que van ser substituïts per fidels al règim, de baix perfil intel·lectual i científic. Jaume Claret és llicenciat en Humanitats per la UPF (2000) i en Ciències de la Comunicació per la UAB (1996). Actualment prepara la tesi doctoral sobre la repressió franquista a la universitat espanyola dins el programa de doctorat en Història de l’IUHJVV. Claret, d’altra banda, va fer la recerca dels professors sancionats que consten en el Memorial de l’edifici Roger de Llúria, al campus de la Ciutadella. Aquesta instal·lació es va inaugurar al 2001 com a homenatge a tots els docents de la universitat catalana depurats i separats a l’inici de la dictadura del general Franco.
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
16:40
Página 15
Jaume I
Jonathan Gershuny, professor de Sociologia a la Universitat d’Essex, és un dels especialistes més reconeguts en l’estudi de l’ús del temps quotidià i de les relacions entre els comportaments individuals i l’estructura socioeconòmica. Ha impartit docència a la Universitat de Bath i al Nuffield College de la Universitat d’Oxford, i actualment és director de l’Institut for Social and Economic Research, des d’on coordina el British Household Panel Study.
Debat
trimestral del Consell Social a l’entorn de la propietat intel·lectual i Internet L’auditori de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer va acollir el 30 de març els Debats Trimestrals del Consell Social. “La protecció de la propietat intel·lectual en el marc d’Internet: un debat urgent” és el títol que va encapçalar la sessió, en el transcurs de la qual es va fer una aproximació multidisciplinària a les lleis de protecció intel·lectual en el marc de la societat de la informació i la digitalització de continguts. Els creadors es troben avui en un context legal obsolet i amb una mancança de mitjans per difondre les seves produccions i, alhora, garantir la protecció i la defensa
D’esquerra a dreta, Eduardo Bautista, Xavier Serra i Philippe Aigrain.
dels seus drets. Aquest fet dificulta el desenvolupament del gran potencial dels nous mitjans digitals i perjudica tant els creadors com els usuaris. Calen, doncs, iniciatives a escala internacional i la participació àmplia de la societat per trencar aquesta situació d’impasse, promoure el desenvolupament tecnològic i desenvolupar el context legal adequat. El debat, que va inaugurar el president del Consell Social, Joan Guitart, va comptar amb la participació dels professionals i acadèmics següents: Philippe Aigrain, fundador i director de la Societat per als Espais Públics d’Informació; Eduardo Bautista, president del Consell de Direcció de la Societat General d’Autors i Editors i de la Societat Digital d’Autors i Editors, i director general de la Fundació Autor; Xavier Serra, director de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF; Ferran Sanz, vicerector de Política Científica de la UPF; José Massaguer, catedràtic de Dret Mercantil de la UPF; Walter García-Fontes, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, i Antonio Monegal, professor de Teoria de la Literatura de la Facultat d’Humanitats de la UPF.
Bosch guanya el Ramon Llull amb una novel·la d’aventures Alfred Bosch, escriptor, historiador i professor de la UPF, ha guanyat el XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Les set aromes del món. Es tracta d’una narració d’aventures que té com a fil conductor la introducció del cafè a Europa a principis del segle XVIII. El protagonista, Fèlix Dufoy, és un personatge que desfila per set entorns literaris a la recerca del millor cafè. El segle XVIII és el marc històric que ha enquadrat també la famosa trilogia de l’autor, 1714. Bosch ha estat guardonat en nombroses ocasions: ha obtingut el premi Documenta de narrativa per Herois d’Azània (1995); el Joan Fuster d’Assaig per La vida africana (1996); el Sant Jordi de novel·la per L’Atles furtiu (1997), i el Néstor Luján de novel·la històrica per L’Avi, confessions íntimes de Francesc Macià. Bosch combina la seva activitat com a escriptor i historiador amb la docència, impartint classes d’Historia de l’Àfrica a la Facultat d’Humanitats de la UPF.
15
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
El professor Jonathan Gershuny va oferir el 2 de febrer la lliçó del curs 20032004 dels estudis de Ciències del Treball de la UPF, titulada “Work and Leisure in Post-industrial Societies”.
Alfred
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
de Jonathan Gershuny en el nou curs de Ciències del Treball
CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
Lliçó
LÍNIA 14 (n.5) 03.04
7/5/04
FINAL DE TRAJECTE
16:40
Página 16
El professor Carl Djerassi, una personalitat
en la recerca química entre 1950 i els anys 1980, ha donat sengles conferències a les facultats de Ciències Experimentals i d’Humanitats de la UPF. El 1951, quan tenia 28 anys, el professor Djerassi va dirigir l’equip que sintetitzà per primera vegada l’hormona de les píndoles anticonceptives, comercialitzades als EUA. a partir de 1961. Professor a la Universitat de Stanford des de 1960, ha fet recerca en molts altres camps, reconeguda amb tota mena de guardons
C iència
i literatura: reconsiderant el debat sobre les dues cultures Antoni Malet Catedràtic d’Humanitats i membre del grup de recerca d’Història de la Ciència de la UPF
i 19 doctorats honoraris. A mitjan dècada dels anys vuitanta, Carl Djerassi va gosar abandonar la pràctica de la química i encetà una carrera de creació literària. Ha conreat l’assaig i l’autobiografia, però les novel·les i les obres de teatre són el que més fama li ha donat. A Djerassi li agrada descriure les relacions, els conflictes i les passions pròpies dels laboratoris i departaments universitaris, i ho fa sense compliments i sense que li preocupi donar-ne una visió políticament incorrecta. Moltes de les seves novel·les són utilitzades en cursos de sociologia de la ciència, com un recurs “per obrir una finestra” sobre un món que el gran públic imagina a través de clixés idealitzants, benintencionats i sovint hagiogràfics. En alguna de les seves obres, com la peça teatral An immaculate misconception, Djerassi planteja al gran públic alguns dels grans interrogants ètics oberts per la recerca biomèdica en els darrers anys. Seria lícit, per exemple, “crear” un fill d’una persona morta que no ho ha autoritzat? És difícil sobrevalorar la importància de propiciar debats públics sobre aquests conflictes ètics, atès que només es resolen bé quan se’n troben solucions lliurement discutides que reben el màxim consens social possible. Les obres de Djerassi són una de les darreres i més intel·ligents contribucions a la tasca de bastir ponts entre la “cultura” de la ciència i la cultura tout court. El vell debat sobre les “dues cultures”, si més no ostensiblement, es va plantejar per demanar mitjans per apropar-les, especialment educatius. De fet, comportava una idea més
simple i d’implementació molt més difícil. Es demanava més rellevància per a la ciència dins els curricula escolars i universitaris, però l’objectiu real era que les elits intel·lectuals i polítiques es prenguessin la ciència seriosament i la fessin servir de manera moralment responsable. L’any 1962, quan el debat era més intens, això volia dir posar-la al servei del progrés social, material i tecnològic, especialment el dels països no industrialitzats que calia ajudar a modernitzar.1 Avui no és possible tenir aquella fe naïf en la bondat intrínseca de la ciència i la tecnologia. Això no obstant, tenir un coneixement actualitzat de com funciona la natura i de com podem aprofitar-nos-en és imprescindible tant per raons intel·lectuals com per raons pragmàtiques i morals: tant per intervenir políticament i democràtica en els debats (cada cop més presents) sobre l’ús dels recursos naturals, com per intervenir en debats ètics derivats de les tecnologies biomèdiques. D’altra banda, des de la perspectiva de les humanitats i les ciències socials, en els darrers anys hem après a integrar l’estudi històric de la ciència en la història de la cultura. És difícil argumentar que en els darres segles la ciència i la tecnologia han estat poc rellevants dins la història social i intel·lectual d’Europa. Caldrà vèncer inèrcies molt consolidades en algunes disciplines humanístiques tradicionals, però avui és inescapable que la ciència ha influït en l’art, la literatura, el pensament i els valors socials molt més del que fins ara ha estat reconegut. Finalment, els ponts són avui més necessaris que mai perquè en els darrers anys estem aprenent moltes coses d’estudiar la ciència amb les eines de les ciències socials. La sociologia i la història de la ciència s’han revelat eficaces per entendre millor com funciona la ciència, quins són els seus límits, quines condicions socials n’afavoreixen el desenvolupament, com es poden gestionar amb més eficàcia els recursos que s’hi esmercen. Per actualitzar la vella agenda dels anys seixanta, a principis del segle XXI continua sent necessari demanar que els intel·lectuals, els historiadors socials i els polítics es prenguin la ciència seriosament –però ara cal també que els científics i els gestors de la ciència es prenguin seriosament coses que els poden explicar des de les humanitats i les ciències socials.
1 C. P. Snow. The Two Cultures. Cambridge University Press, 1964. [amb traducció de S. Collini].
Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: gabinet.rectorat@upf.edu Fotografies: Frederic Camallonga / ISSN: 1696-0181 / DLB: 17.089-2003.