Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2002-2003
1 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Índex Presentació President del Patronat ........................................................................................................................ Rector ........................................................................................................................................................ President del Consell ..........................................................................................................................
4 4 4
Òrgans de govern Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya .............................................................. Patronat de la FUOC ........................................................................................................................... Comissió Permanent del Patronat ................................................................................................ Consell de la FUOC ............................................................................................................................. Consell de Govern de la UOC ........................................................................................................
5 6 7 8 9
Estructura organitzativa Normes d’organització i funcionament ....................................................................................... Model d’excel·lència de la UOC .................................................................................................... La Corporació UOC ............................................................................................................................. Organització ............................................................................................................................................ Aplicacions informàtiques de gestió ............................................................................................ Infraestructures ......................................................................................................................................
10 20 22 23 27 28
Aliances estratègiques
.......................................................................................................................................
29
Dimensió internacional
.......................................................................................................................................
31
Iniciatives empresarials: Grup UOC Editorial UOC, SL ................................................................................................................................. Eurecamèdia, SL .................................................................................................................................. Ensenyament Obert ............................................................................................................................. Gestión del Conocimiento, SA ....................................................................................................... Graduado Multimedia ......................................................................................................................... Planeta UOC, SL .................................................................................................................................. Xarxa Virtual de Consum, SCCL ...................................................................................................
33 34 35 36 37 38 39
FUOC
Activitat Formació Introducció .............................................................................................................................................. Estudis de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle i titulació pròpia ..................................................................................................... Dades generals ................................................................................................................................. Estudis d’Economia i Empresa .................................................................................................. Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació ................................................................. Estudis de Dret i Ciència Política .............................................................................................. Estudis d’Humanitats i Filologia ................................................................................................ Estudis d’Informàtica i Multimèdia ........................................................................................... Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació ................................................. Estudis de tercer cicle ........................................................................................................................ Programa de doctorat .................................................................................................................... Formació de postgrau ........................................................................................................................ Estudis de postgrau ........................................................................................................................ Universitat Oberta d’Estiu ............................................................................................................ Universidad Virtual de Verano ....................................................................................................
2 © Universitat Oberta de Catalunya
40 43 43 44 47 49 51 53 56 58 58 62 62 63 64
Memòria del curs 2002-2003
Formació preuniversitària ................................................................................................................. Curs de preparació de les proves d’accés per a > 25 anys ......................................... Programes d’especialista superior ........................................................................................... Curs d’accés a cicles formatius de grau superior per a > 20 anys ............................. Cursos de formació superior per a professionals ............................................................. Metodologia de la UOC ..................................................................................................................... Materials d’aprenentatge .............................................................................................................. Campus Virtual .................................................................................................................................. Trobades presencials ..................................................................................................................... Avaluació institucional ................................................................................................................... Biblioteca Virtual ................................................................................................................................... Serveis i atenció a l’estudiant ......................................................................................................... Atenció a l’estudiant ....................................................................................................................... Secretaria Virtual .............................................................................................................................. Accessibilitat al Campus .............................................................................................................. Borsa de Treball ................................................................................................................................ Vida associativa ................................................................................................................................ Promoció de l’esport ...................................................................................................................... Xarxa Virtual de Consum .............................................................................................................. Xarxes d’accés .................................................................................................................................. Centres de la UOC .......................................................................................................................... Club UOC ................................................................................................................................................ Dinamització de la comunitat ..................................................................................................... Avantatges ..........................................................................................................................................
65 65 66 66 66 67 67 68 69 75 78 81 81 82 82 83 84 85 86 87 88 92 94 95
Introducció .............................................................................................................................................. Els àmbits de la recerca .................................................................................................................... Projectes .................................................................................................................................................. Projectes avaluats ................................................................................................................................ Altres projectes ..................................................................................................................................... Càtedres de recerca ............................................................................................................................ Recerca aplicada i innovació .......................................................................................................... Projectes de transferència de tecnologia i de coneixement ............................................. La recerca en xifres .............................................................................................................................
96 97 98 100 102 102 103 104 106
Difusió i transferència de coneixement i tecnologia Introducció .............................................................................................................................................. La UOC a Internet ................................................................................................................................ Activitats i difusió en el territori ...................................................................................................... Activitat editorial ................................................................................................................................... Serveis per a institucions i empreses ......................................................................................... Formació per a empreses ................................................................................................................. Atenció al públic en general ............................................................................................................
107 108 110 117 117 119 120
Cooperació solidària Campus for Peace
...............................................................................................................................
121
Memòria econòmica Introducció .............................................................................................................................................. Pressupost .............................................................................................................................................. Balanç de situació ............................................................................................................................... Compte de resultats ........................................................................................................................... Inversions .................................................................................................................................................
123 124 125 126 128
Recerca
Recursos
3 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Presentació En altres ocasions m’he referit al paper de la recerca a les nostres universitats i, específicament, a la seva importància gairebé fundacional per a una universitat jove –i amb vocació de plenitud– com la UOC. És la recerca d’una universitat el que determina, de fet i en bona mesura, la qualitat de la seva docència i la utilitat social dels coneixements i productes que transfereix a la societat, components essencials de la missió d’una universitat. En la memòria del curs passat em referia a l’objecte i la raó de ser de la recerca a la UOC –el contingut–, singularitzant-la en un treball emblemàtic com el Projecte Internet Catalunya (PIC), iniciat el 2001 i que veurà la finalització de la primera entrega de resultats i conclusions sectorials a cavall del 2003 i el 2004. Avui permeteu-me que faci una referència a l’espai de la recerca –el continent. Si la recerca de la UOC és multidisciplinària i en xarxa, ho és en un entorn també multidisciplinari i en un espai per a l’excel·lència com el del Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, en el qual la nostra universitat construeix la seva pròpia infraestructura de recerca. Aquest espai exemplifica i concreta els resultats de la suma d’esforços d’institucions i organismes diversos com el mateix DURSI, el Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Unió Europea, orientats a la consecució d’un mateix fi: l’impuls de l’acció de recerca, desenvolupament i innovació al nostre país. Aquest testimoni del curs 2002-2003 no seria complet sense rememorar aquí el reconeixement de la nostra universitat al Dr. Josep Laporte i Salas, exconseller de Sanitat i d’Ensenyament i president de l’Institut d’Estudis Catalans, que el mes de març del 2003 esdevingué el primer doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya. La realitat i el vigor de la UOC després de vuit cursos d’activitat són, en bona mesura, deutors de l’impuls i de l’aposta personals del Dr. Laporte. Andreu Mas-Colell President del Patronat de la FUOC i conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Aquest vuitè curs de la nostra universitat ha estat –permeteu-me que ho expliqui– de continuïtat. De nou ha estat un curs en el qual el dinamisme de la UOC i la capacitat de treball del seu equip docent i de gestió ens han permès continuar avançant amb decisió i fermesa en els tres eixos que ens defineixen com a institució universitària: la docència, la recerca i la difusió social del coneixement. Ha estat un curs en el qual han pres forma noves ofertes formatives –que desplegarem plenament el curs 2003-2004–, les quals m’agrada pensar que expressen el nostre perfil “obert” i internacional, un perfil atent a les demandes del nostre entorn social i econòmic i consistent en el nostre saber fer i expertesa en l’àmbit de la formació no presencial i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de l’aprenentatge. Els resultats concrets, doncs, han estat l’acord amb Casa Àsia per a posar en marxa els primers estudis universitaris de l’Àsia Oriental, la decisió d’oferir el primer màster internacional de programari lliure i els treballs previs per a llançar el màster internacional d’aprenentatge virtual. En l’àmbit de la recerca no vull deixar de comentar aquí –pel seu simbolisme i per la seva raó de ser estratègica per a la UOC– la primera reunió de la Comissió Científica de l’institut de recerca de la UOC (l’IN3). La procedència dels seus membres –des del MIT fins a la Universitat Complutense, passant per la London School of Economics, la UPC i la Universitat de la Colúmbia Britànica–, la seva trajectòria acadèmica i professional i el seu caràcter referent i internacional concreten l’ambició del nostre projecte i de la nostra acció de recerca. També ha estat un curs de consolidació de la nostra organització i del marc normatiu pel qual ens regim. Així, les Normes d’organització i funcionament (NOF) de la Universitat van ser actualitzades i aprovades pel nostre patronat, que les va adaptar al reconeixement específic de la nostra universitat previst en la nova Llei d’universitats de Catalunya (LUC), de 19 de febrer de 2003, i en la Llei orgànica d’universitats 6/2001 (LOU). Una altra fita assolida i que, per la seva significació, no vull deixar d’esmentar és el Document del professorat, que, un cop consolidat el model universitari de la UOC, regula i normalitza el desenvolupament professional i acadèmic dels nostres professors en el si de la nostra universitat.
Un aspecte que sempre he volgut destacar quan parlo de la UOC és la seva condició de vehicle natural de projecció de Catalunya arreu i de la seva pròpia projecció internacional com a institució acadèmica i de recerca. El programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement que ofereix la UOC té dues característiques definitòries que fan que avui hagi volgut dedicar-hi aquestes poques ratlles: és interdisciplinari –des de les diferents disciplines del coneixement dels seus participants s’orienta a preparar investigadors en l’àmbit específic dels impactes de les TIC en la societat i el seu efecte transformador– i és internacional. Des de la seva primera edició el curs 2000-2001, ja són 190 els graduats i investigadors que hi han participat –amb una proporció de gairebé el 50% procedents de països estrangers–, dels quals 40 han assolit el diploma d’estudis avançats, 8 treballen en la tesi doctoral i un ja l’ha llegida. En aquest sentit, el programa de doctorat integra alguns elements prou definidors del retorn a la societat que esperem per part de la UOC, com ara la promoció d’iniciatives, canals i programes que fomentin el treball en xarxa i a la xarxa d’investigadors i professionals procedents de disciplines i àmbits geogràfics diversos, els quals han trobat en la societat de la informació i el coneixement l’objecte d’estudi i investigació i en la UOC –i en el seu programa de doctorat–, l’eina de referència en el pla internacional per a fer-ho possible. Josep Vilarasau President del Consell de la FUOC
Aquest vuitè curs –deia al principi– ha estat de continuïtat en aquesta dinàmica de creixement, innovació i consolidació que imprimeix el caràcter de la UOC i de l’equip de persones que la fan possible. Gabriel Ferraté Rector de la UOC 4 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
FUOC Òrgans de govern Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
La Fundació per a la Universitat
incorporar al Patronat de la Fundació
Oberta de Catalunya, creada el 6
la Generalitat de Catalunya, que hi té
d’octubre del 1994, es regeix per
majoria, i posteriorment la Fundació
un patronat integrat per entitats
Enciclopèdia Catalana, la Fundació
d’àmplia implantació a tot el territori
Lara i la Fundació Telefònica.
i dotades d’un gran prestigi social. En van ser fundadores la Federació
El procés constitutiu continua amb
Catalana de Caixes d’Estalvi,
l’aprovació per unanimitat de la Llei
la Cambra de Comerç, Indústria i
3/1995, de 6 d’abril, de
Navegació de Barcelona, Televisió
reconeixement de la UOC, i la seva
de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio,
publicació al DOGC núm. 2040,
Servei de Radiodifusió de la
de 21/04/95.
Generalitat, SA. Seguidament es va
Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
Patronat
Consell de la FUOC
UOC
Comissió Permanent
Consell de Govern
5 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Patronat de la FUOC
El Patronat és el màxim òrgan de
i funcionament de la Universitat
representació, govern i administració
Oberta de Catalunya, nomenar i
de la Fundació segons els seus
revocar el rector i el gerent, aprovar
estatuts (secció 1, article 14.1).
el pressupost i els balanços de la
Les principals funcions del Patronat
Universitat, aprovar el pla d’actuació
respecte de la Universitat Oberta
presentat pel rector i avaluar-ne els
de Catalunya són aprovar i, si escau,
resultats.
modificar les Normes d’organització
Membres del Patronat de la FUOC
Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya President Antoni Serra-Ramoneda, president de la Caixa de Catalunya Vicepresident Josep Grifoll, secretari general del Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Vicepresident Antoni Giró, director general d’Universitats, substituït en data 27 d’agost del 2002 per Claudi Alsina i Català, director general de Recerca Vocal Joaquim Casal, director general de Recerca Vocal Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de Reus Vocal Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Vocal Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona des del 28 de març del 2003 Vocal
Benet Llebaria, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, substituït en data 21 de gener del 2003 per Raimon Carrasco, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana Vocal Carme-Laura Gil, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Vocal José Manuel Lara Bosch, president de la Fundació José Manuel Lara Vocal Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Vocal Fernando Villalonga, director general de la Fundació Telefònica Vocal Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya* Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.
Lluís Franco, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, substituït en data 12 de febrer del 2003 per Antoni Fernández Teixidó, conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme Vocal
6 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Comissió Permanent del Patronat
El Patronat de la Fundació delega
i gestió de la Fundació. La seva
algunes de les seves funcions en
missió és conduir els afers ordinaris
la Comissió Permanent, que és
de la Fundació.
l’òrgan permanent d’administració
Membres de la Comissió Permanent del Patronat
Antoni Giró, director general d’Universitats, substituït en data 27 d’agost del 2002 per Claudi Alsina i Català, director general de Recerca President Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Vocal Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya* Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.
Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Vocal
7 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Consell de la FUOC
El Patronat és assistit pel Consell de
L’integren, a més del rector de la
la FUOC, òrgan consultiu de la
UOC i del director de la FUOC,
Fundació, segons l’Acord de 28 de
representants del Parlament (2), de
desembre del 1995, del Govern de la
les universitats públiques (4), de les
Generalitat de Catalunya, pel qual
organitzacions empresarials (2) i
s’aproven la composició i les
sindicals (2), i diverses personalitats
funcions del Consell (Resolució de 8
de l’àmbit de la recerca i de la
de gener del 1996).
cultura (5). Conté, per tant, una àmplia representació de la societat
La funció del Consell de la FUOC és
catalana, la qual la Universitat, pel
informar del pressupost, la
seu caràcter de servei públic, té la
programació i el nomenament del
voluntat i el deure de servir.
rector de la Universitat Oberta de Catalunya.
Membres del Consell de la FUOC Consellers-representants nomenats pel Parlament de Catalunya:
Consellers-representants nomenats pel Patronat de la FUOC:
Josep Laporte, excomissionat d’Universitats i Recerca Joan Majó, conseller de l’European Institute for the Media
Josep Vilarasau, president de la Fundació Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona President Manuel Castellet Carmina Virgili, senadora Vicepresidenta
Consellers-representants de les universitats públiques catalanes designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya: Joan Batlle, rector de la UdG Lluís Ferrer, rector de la UAB fins al 9 de maig del 2003, data en què fou substituït per Joan Tugores, rector de la UB Josep Ferrer, rector de la UPC fins al 9 de maig del 2003, data en què fou substituït per Rosa Maria Virós, rectora de la UPF Lluís Arola, rector de la URV
Dues vacants
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.
Consellers-representants designats per les organitzacions empresarials legalment constituïdes més implantades a Catalunya: Josep A. Díaz Salanova, vicepresident de Foment Lluís Godayol, representant de PIMEC Consellers-representants designats per les organitzacions sindicals legalment constituïdes més representatives a Catalunya: César López Sánchez, representant de CCOO Jordi Fayos i López, representant d’UGT
8 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Consell de Govern de la UOC
L’organització interna de
El rector és la primera autoritat de
la Universitat Oberta de Catalunya
la Universitat i li correspon la màxima
té en el Consell de Govern
responsabilitat en la representació,
el màxim òrgan col·legiat de govern,
el govern i l’administració de
amb la funció d’orientar, planificar
la Universitat. És assistit pels
i avaluar l’activitat universitària i
vicerectors i pel gerent, al qual
d’establir les línies generals
correspon la direcció de la gestió
d’actuació de la Universitat en tots
ordinària de la Universitat.
els seus àmbits.
Membres del Consell de Govern de la UOC
Gabriel Ferraté Rector
Joan Fuster Vicerector d’Acció i Relacions Culturals
Josep Coll Vicerector de Política Acadèmica
Francisco Rubio Vicerector de Relacions Internacionals
Imma Tubella Vicerectora de Recerca
Xavier Aragay Gerent
Francesc Vallverdú Vicerector de Metodologia i Innovació Educativa
9 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estructura organitzativa
Amb l’impuls de la Generalitat de
Missió i principis inspiradors
Catalunya i mitjançant la Fundació Normes d’organització
per a la Universitat Oberta de
La UOC és una universitat sorgida
i funcionament
Catalunya (FUOC), la Universitat
de la societat del coneixement
Oberta de Catalunya (UOC) va néixer
que té com a missió bàsica facilitar
a final del segle com una universitat
la formació de les persones al llarg
profundament innovadora que vol ser
de la vida.
Preàmbul
un referent mundial en l’àmbit de les Aquest nou segle és un temps de
universitats no presencials. Es tracta
El propòsit primordial de la UOC és
canvis accelerats, en què la
d’una universitat amb voluntat de
aconseguir que cada persona pugui
informació, el coneixement i el saber
liderar noves propostes de recerca i
satisfer les seves necessitats
tenen un paper creixentment
formació a partir de les possibilitats
d'aprenentatge aprofitant al màxim el
determinant en la vida de les
que ofereixen les tecnologies de la
seu esforç. Amb aquest fi utilitza les
societats. Aquest període de canvis
informació i la comunicació, i que
tecnologies de la informació i la
té la potencialitat d’albirar un nou
s’anticipa als nous problemes i
comunicació, que li permeten
renaixement, basat en la força de la
necessitats de les persones i les
superar les barreres de l’espai i del
creativitat, l’activitat científica i el
organitzacions en una societat en
temps, tot facilitant l’accessibilitat de
desenvolupament cultural de la
ràpida evolució, cada vegada més
les persones a la formació, mitjançant
col·lectivitat. El que avui distingeix la
complexa i global, en la qual el
un disseny educatiu basat en la
nova societat del coneixement és la
coneixement i la innovació són les
personalització i l’acompanyament
capacitat de crear, acumular i
claus de l’activitat professional i del
integral.
transmetre coneixements, la
benestar. Els estudiants, els professors i el
capacitat de les persones de generar idees, difondre-les i fer-les
La UOC fou creada per la Llei
personal de gestió interactuen i
evolucionar a través de xarxes, per a
3/1995, de 6 d’abril, del Parlament
cooperen en el Campus Virtual
obtenir-ne beneficis socials.
de Catalunya, de reconeixement de
constituint una comunitat
la Universitat Oberta de Catalunya
universitària que utilitza la xarxa per
Una societat orientada al
com una nova realitat, que ha trobat
a crear, estructurar, compartir i
coneixement té el dret d'exigir un
reconeixement específic en la Llei
difondre el coneixement.
paper clau i actiu a les universitats.
1/2003, de 19 de febrer,
Aquestes, orientades al coneixement
d’universitats de Catalunya (LUC), i
La UOC es proposa estimular la
durant set-cents anys, han
en la Llei orgànica 6/2001, de 21 de
creativitat de les persones i
d’evolucionar no solament com a
desembre, d’universitats (LOU).
promoure el progrés de la societat,
adaptació als canvis, sinó també
impulsant la recerca especialitzada
com a adaptació al seu paper futur.
entorn de la societat del
La universitat està en condicions
coneixement i establint aliances amb
d’assolir el lideratge d’una nova
universitats i institucions d’arreu del
oferta de serveis, valors i idees, amb
món que comparteixin objectius i
vocació de participar amb veu
valors, per a construir un espai
pròpia, tot aportant coneixement
global de coneixement.
científic, integrant nous valors i fomentant la capacitat de creació de riquesa basada en el coneixement, actuant com a motor intel·lectual i crític de la societat, impulsant, en definitiva, la societat cap a un esdevenidor culturalment més ric i creatiu, i també socialment més cohesionat i progressiu per a tothom.
10 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Aquesta missió es desenvolupa
2. Posar el coneixement a l’abast
4. Posar la metodologia al servei
d’acord amb els principis inspiradors
de tothom, independentment del
de l’aprenentatge
següents:
temps i l’espai
La metodologia pedagògica i la
En la societat actual és necessari
manera d’aprendre són valors
1. Estar arrelada a Catalunya
que el coneixement sigui al més
formatius en si mateixos i
i present al món
accessible possible per a tots els
constitueixen una part fonamental
La UOC és conscient de prestar
ciutadans, assegurant que des de
de la manera de fer de la UOC.
un servei públic i en conseqüència
qualsevol lloc i en qualsevol
L’objectiu de la UOC és facilitar
treballa per a la societat catalana i,
moment es pugui accedir de
l’aprenentatge i, per això, és una
per tant, està arrelada a la realitat
manera personalitzada al procés
universitat orientada a l’estudiant,
cultural, social, científica i
d’aprenentatge. Aprofitant les
en què els diferents estudis,
lingüística de Catalunya, on ha
oportunitats de les tecnologies de
programes i projectes es
estat concebuda com un element
la informació, la UOC s’avança a
dissenyen d’acord amb les
innovador del sistema universitari, i
donar resposta a les necessitats
necessitats reals dels individus i
està entroncada amb les seves
d’una societat en la seva
dels col·lectius als quals s’adreça.
necessitats industrials, comercials,
globalitat, sense limitacions per
La UOC és una institució que
artístiques i de serveis. En aquest
edat, activitat, nivell econòmic, lloc
s’esforça a aprendre com pot
sentit el català és la llengua pròpia
de residència o situació personal,
servir millor les persones,
i oficial de la UOC, sens perjudici
facilitant que cadascú assoleixi els
organitzacions i col·lectius als
del que disposa l’article 3.2 de
seus objectius i necessitats de
quals es deu.
l’Estatut d’Autonomia de
formació d’una manera flexible.
Catalunya. Per això, la UOC
5. Fomentar la recerca i la innovació
potencia el ple ús de la llengua
3. Oferir formació permanent d’acord
en la societat del coneixement
catalana en tots els seus àmbits
amb les necessitats personals
Per al millor impuls, finançament i
i establirà els mitjans adequats per
Una societat canviant i intensiva
coordinació de la recerca, la UOC
a assegurar-ne la comprensió i la
en coneixement provoca canvis
crea l’Institut Interdisciplinari
utilització per part del personal
socials i professionals en els
Internet (IN3). Aquest té el doble
docent i pels estudiants. La seva
ciutadans que els fan requerir
objectiu de donar suport a tota
naturalesa i activitat la fan present
l’accés a nous coneixements. La
l’activitat de recerca i
arreu del món, on és reconeguda
UOC dissenya la seva oferta
desenvolupament que es realitza a
per la seva metodologia
educativa d'acord amb la
la Universitat i, específicament, de
pedagògica i el disseny de l’acció
necessitat d’aprendre al llarg de la
focalitzar-se en l’estudi de
formativa a partir de l’ús intensiu
vida i tenint en compte les
l’impacte que l’ús generalitzat de
de les tecnologies de la informació
diverses necessitats i estils
la informació en xarxa provoca en
i la comunicació.
d’aprenentatge, de les persones, i
la nostra societat. L’IN3 vol ser un
amb l’objectiu d’atendre al màxim
referent mundial en aquest camp i
l’accés a la formació universitària.
actua en cooperació amb altres universitats i institucions, especialment amb el sistema universitari de Catalunya.
11 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
6. Impulsar la cooperació
8. Crear una nova organització per
Capítol primer Objectius de la Universitat
universitària mitjançant un
a un nou concepte d’universitat
metacampus
La UOC es configura com una
Per a satisfer al màxim les
organització innovadora en xarxa
Article 1
necessitats formatives dels
que utilitza Internet i les
La UOC, des de la seva integració en
estudiants i prenent consciència
tecnologies de la informació de
el sistema universitari de Catalunya,
de les possibilitats que ofereix una
manera intensiva, tant en els seus
per tal de prestar servei a la cultura
societat global accessible gràcies
processos interns com en el
catalana i projectar-la al món, i per
a les tecnologies de la
desenvolupament de la seva
tal de fer efectius els reptes
comunicació, la UOC impulsa el
activitat. Aquesta naturalesa li
expressats en la seva missió i
metacampus com una fórmula de
permet ser flexible, interactiva i
principis inspiradors, es proposa els
cooperació acadèmica amb
actuar de manera global.
objectius següents:
universitats de tot el món. El
Es dota de professionals d’alt
1. L’impuls, la millora i la innovació
metacampus ha de fer possible
nivell que representen el seu
de la docència i l’aprenentatge al
l’intercanvi virtual de continguts,
principal valor i que s’integren en
llarg de la vida per mitjans no
professors i assignatures de
un sol equip de cultura
presencials.
qualsevol universitat a estudiants
emprenedora, orientat a
de qualsevol altra universitat sense
l’excel·lència i que fa de la qualitat
de la recerca científica en tots els
limitacions. L’àmbit global
i de l’eficiència, avaluada
camps del coneixement on és
d’activitat de la UOC és l’espai
permanentment de manera interna
present la Universitat i,
global del coneixement, que no té
i externa, un dels objectius bàsics
especialment, en l’estudi de la
límits temporals ni territorials.
al servei de l’estratègia de la
societat del coneixement. 3. La difusió del coneixement,
Universitat.
la transferència de tecnologia,
7. Col·laborar amb l’entorn per a l’assoliment dels objectius
2. El foment i el desenvolupament
9. Contraure un compromís ètic
saber fer i innovació en els camps
La complexa realitat actual fa que
amb la societat
de la formació i la cultura
la col·laboració amb l’entorn sigui
La UOC defensa la igualtat
associades a l’ús intensiu de les
indispensable per a assolir els
d’oportunitats sense fer
TIC.
millors resultats. Aquest fet i les
diferències per raça, sexe,
tecnologies de la informació han
orientació sexual, religió o
Article 2
fet possible i necessària
nacionalitat, o qualsevol altra
Per a desenvolupar aquests
l’existència de múltiples xarxes de
distinció social, en un context en
objectius, la UOC –com a institució
cooperació en les quals la UOC es
què la diversitat cultural, la
amb voluntat d’anticipar-se al futur i
mostra activa, cosa que la porta a
solidaritat, la sostenibilitat i el
adaptar-se als canvis socials– es
crear aliances, acords de
coneixement positiu i creatiu siguin
dota d’un equip de professionals
col·laboració i entitats mixtes o
la garantia del progrés de la
d’alt nivell que constitueixen el seu
compartides que l’han d’ajudar a
humanitat. Des de la seva activitat,
principal valor.
assolir els objectius de servei,
la UOC fomenta valors que fan
qualitat i universalitat amb els
possible el progrés individual i
Article 3
quals està compromesa. Totes
col·lectiu, com ara el treball en
Com a organització que treballa en
aquestes relacions s’adrecen a
equip, la cooperació, la solidaritat,
xarxa, la UOC estructura un conjunt
potenciar l’excel·lència de la UOC i
la capacitat d’emprendre, la
d’institucions i aliances entorn de la
a proporcionar-li la dimensió
responsabilitat, la creativitat i la
Universitat, que formen el Grup UOC.
adequada per a garantir el seu
millora contínua. Com a
El Grup UOC està al servei del
funcionament en la societat d’avui.
universitat, la UOC vol ser activa
propòsit definit en la missió i els
en el seu paper d’impulsar el
principis de la Universitat i és un
pensament crític, d’anticipar-se als
instrument per a ampliar la seva
problemes i oferir noves propostes
relació amb la societat, transferir-li el
i suggeriments per als reptes que
seu coneixement i expertesa i,
avui té la societat, especialment
alhora, generar un retorn que
els que es deriven de l’ús de les
potenciï les seves activitats.
tecnologies de la informació. 12 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Article 4
Article 7
La UOC imparteix ensenyament en
D’acord amb els seus valors, la UOC
vicerectors en el nombre que
modalitat exclusivament no
participa en programes solidaris de
determini. El nomenament,
presencial per mitjà del Campus
cooperació i ajuda al
l’assignació de funcions i el
Virtual, on es vertebra una vertadera
desenvolupament, aportant-hi la seva
cessament dels vicerectors
comunitat universitària que crea i
tecnologia i saber fer i el treball
corresponen al rector.
comparteix coneixement.
voluntari dels membres de la seva
3. El rector és assistit pels
comunitat.
4. Els vicerectors són membres de ple dret del Consell de Govern.
La Universitat s’estructura com una
5. Si es produeix absència, malaltia
xarxa, amb un nucli format per la
Capítol segon
o vacant del rector, n'assumirà
comunitat universitària (estudiants,
Òrgans de govern
temporalment les funcions el
professorat propi i personal de
vicerector en qui el rector hagi
gestió) i un espai de col·laboradors
Article 8
delegat o, en cas de no haver-ho
diversos d’arreu del món.
Els òrgans de govern de la
fet, el vicerector més antic.
Universitat són de dos tipus: El Campus Virtual es configura en
unipersonals i col·legiats.
Article10
diversos campus: el campus principal
1. Són òrgans de govern
Les funcions del Patronat, de la
–que va ser l’inicial– i altres
unipersonals el rector, els
Comissió Permanent i del Consell,
d’específics, atenent als diferents
vicerectors, el secretari general
de la Fundació per a la Universitat
àmbits territorials, sectorials, culturals i
i el gerent.
Oberta de Catalunya, seran les
lingüístics de la seva àrea d’actuació.
2. Són òrgans de govern col·legiats
establertes en els Estatuts de la
el Patronat, la Comissió
Fundació per a la Universitat Oberta
Article 5
Permanent i el Consell, de la
de Catalunya i normes d’aplicació
Atenent a les possibilitats que ofereix
Fundació per a la Universitat
corresponents.
la societat global –accessible gràcies
Oberta de Catalunya, i el Consell
a les tecnologies de la comunicació i
de Govern, la Comissió Acadèmica
El secretari general
la informació–, la UOC impulsa el
i la Comissió Estratègica.
Article 11
concepte de metacampus com a
Sempre que ho cregui oportú, el
forma de relació i cooperació
El rector i els vicerectors
rector podrà nomenar un secretari
acadèmica, on els professors i els
Article 9
general entre el personal de la UOC i
estudiants poden compartir
El rector és la màxima autoritat
assignar-li les competències que
virtualment assignatures, recerca i
acadèmica de la Universitat i li
corresponguin.
continguts, des d’universitats d’arreu
corresponen, per tant, les pertinents
1. El secretari general és el secretari
del món, per a construir un espai
responsabilitats de representació i
global de creació i coneixement.
govern.
de tots els òrgans de govern de la Universitat i de la Junta Electoral.
1. El rector és nomenat pel Patronat
2. Forma part del Consell de Govern,
Article 6
de la Fundació per a la Universitat
Ateses les característiques de
Oberta de Catalunya, escoltat el
l’ensenyament virtual –que permet la
Consell de la Fundació, i el seu
El gerent
superació de les restriccions de l’espai
nomenament i cessament han de
Article 12
i el temps en el món–, la UOC
ser ratificats pel Govern de la
Correspon al gerent la direcció de la
contribueix amb la seva presència
Generalitat.
gestió ordinària de la Universitat.
internacional al doble objectiu de: a) Facilitar l’accés al coneixement
2. El rector presideix el Consell de
del qual és el secretari.
1. És nomenat i destituït, a proposta
Govern i qualsevol altra reunió
del rector, pel Patronat de la
i la cultura a totes les persones,
d’un òrgan de govern de la
Fundació per a la Universitat
ajudant-les a superar les
Universitat a què assisteixi, tret del
Oberta de Catalunya, de la qual,
restriccions espacials,
Patronat, de la Comissió
funcionals o d’altre tipus.
Permanent i del Consell, de la
b) Projectar i aconseguir les millors oportunitats, relacions i aliances
Fundació per a la Universitat
per raó del càrrec, és el director. 2. El gerent és membre de ple dret del Consell de Govern.
Oberta de Catalunya.
per a la cultura catalana a escala mundial. 13 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
3. El gerent pot ser assistit per
1. Les decisions sobre dotacions,
La Comissió Acadèmica
gerents adjunts, el nomenament, la
fixació de carreres docents i nivells
Article 16
remoció i l’assignació de funcions
retributius s’han d’adequar, en
La Comissió Acadèmica estarà
dels quals corresponen al rector a
qualsevol cas, al Pla general
formada pels membres del Consell
proposta del gerent.
d’actuació, que defineix i aprova el
de Govern, els directors dels estudis
Patronat de la FUOC, i al
i el de l’IN3 i els altres responsables
El Consell de Govern
pressupost específic que
acadèmics que el rector designi.
Article 13
l’acompanya.
1. Presidirà la Comissió Acadèmica
El Consell de Govern està constituït
2. El Consell de Govern donarà
el rector o el membre del Consell
pel rector, els vicerectors, el gerent i
compte al Patronat de la Fundació
de Govern en qui delegui. Són
el secretari general, si n’hi ha, que
dels convenis que formalitzi la
funcions de la Comissió
actuarà com a secretari.
Universitat.
Acadèmica:
1. Són funcions del Consell de Govern: a) Fixar les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat. b) Orientar, planificar i avaluar l’activitat universitària. c) Establir les línies generals de funcionament de la Universitat en tots els àmbits. 2. El Consell de Govern pot crear les comissions que consideri necessàries, permanents o temporals, per a desenvolupar la política universitària.
a) El seguiment i la coordinació de Article 15
l’execució de l’activitat
El Consell de Govern ha de debatre i
acadèmica d’acord amb el Pla
aprovar, prèviament a la seva
estratègic de la Universitat i el
presentació al Patronat de la Fundació per a la seva aprovació: a) Les normatives de règim intern i
El Consell de Govern, com a màxim òrgan col·legiat de la Universitat, ha d’aprovar: a) Els convenis que vulgui formalitzar la Universitat. b) Els plans d’estudis i la programació de la recerca. c) El calendari acadèmic. d) La designació de representants de la Universitat a altres institucions. e) Les normatives pròpies de la
estratègic de la docència, la
les que desenvolupin aquestes
recerca, la difusió i la
normes.
transferència de tecnologia
b) Les modificacions de la present normativa.
de la Universitat. c) L’impuls dels programes
c) El pressupost i el balanç econòmic de la Universitat.
Article 14
Pla anual d’objectius. b) La coordinació i l’alineament
d) El pla d’actuació de la Universitat.
interdisciplinaris. d) La promoció del desenvolupament de la comunitat acadèmica i dels seus membres.
e) La memòria de l’activitat docent
e) L’assessorament al rector, al
i investigadora que ha dut a
Consell de Govern i a la
terme la Universitat.
Comissió Estratègica, en tots
f) Les tarifes de materials didàctics
els àmbits de la vida acadèmica.
i dels serveis universitaris. g) La proposta de realització
La Comissió Estratègica
de nous estudis homologats o
Article 17
propis.
La Comissió Estratègica està
h) La normativa d’accés dels estudiants a la Universitat.
constituïda pels membres del Consell de Govern i de la Comissió
Universitat (matriculació,
Pel que fa al pressupost i a la
Acadèmica, els directors d’àrea i els
permanència...).
programació, el Consell de la
gerents de línia d’activitat.
Fundació ha d’emetre prèviament un
1. Presidirà la Comissió Estratègica
f) La creació i dotació d’estructures docents, de recerca i de gestió.
informe que és preceptiu, d’acord
el rector o el membre del Consell
amb els Estatuts de la Fundació per
de Govern en qui delegui. Són
professionals del personal
a la Universitat Oberta de Catalunya i
funcions de la Comissió
acadèmic, de recerca i de gestió.
l’Acord de 28 de desembre de 1995,
Estratègica:
pel qual s’aproven la composició i les
a) Proposar al Consell de Govern
g) La fixació de les carreres
h) L’establiment dels nivells retributius i les condicions per a
funcions d’aquest consell.
el pla estratègic i els plans
participar en els processos de
d’objectius de cada curs, i fer el
selecció del personal de la
seguiment i la coordinació de la
Universitat.
seva execució.
i) La definició dels criteris
b) Proposar al rector i al Consell
d’avaluació del personal i de les
de Govern accions estratègiques
estructures universitàries.
i específiques. 14
© Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
c) Afavorir la coordinació entre els diferents sectors de la Universitat.
d) El lideratge de la relació amb el sector professional. e) La representació de la
La Biblioteca Virtual Article 25 El model pedagògic de la UOC se
d) Facilitar a tots els seus membres
Universitat en els actes on
sustenta en el Campus Virtual com a
la informació necessària per a
assisteixin per raó del seu
espai d’aprenentatge on es realitza la
assegurar-ne el flux a tota
càrrec o delegats pel rector.
vida universitària. En el seu si, la
l’organització. 2. La Comissió Estratègica podrà
Biblioteca Virtual és un centre de Article 21
recursos per a la formació i la recerca.
crear en el seu si comissions
El Consell de Govern definirà el nombre
La Biblioteca té com a missió facilitar
específiques, de caràcter temporal
d’estudis i els seus àmbits temàtics,
a la comunitat universitària i a la xarxa
o permanent.
així com les altres estructures
de la UOC l’accés als recursos
acadèmiques que facin possible
d’informació i col·laborar en els
l’activitat del centre únic de la UOC.
processos de creació de coneixement.
Capítol tercer Estructures de la Universitat
1. El rector nomena el director de la Article 22
Biblioteca Virtual de la Universitat.
Estructures acadèmiques
L’oferta docent de la Universitat
Article 18
s’estructura en programes. Cada
de la Universitat és membre de la
L’activitat acadèmica de la UOC
programa tindrà un director nomenat
Comissió Estratègica.
s’estructura en un sol centre per a
pel Consell de Govern entre els
tots els seus programes, atenent al
professors.
2. El director de la Biblioteca Virtual
Estructures de gestió
fet que realitza la seva activitat en
Article 26
modalitat exclusivament no
Article 23
La gestió de la Universitat s’estructura
presencial.
La UOC crea l’IN3 com a instrument
en àrees de gestió i línies d’activitat.
El rector és la màxima autoritat
de recerca de la Universitat amb les
El Consell de Govern defineix el
acadèmica d’aquest centre.
funcions següents:
nombre i les funcions de les àrees i
a) Impulsar la recerca promoguda
les línies d’activitat.
Article 19
pel professorat de la UOC i donar-
El professorat s’agrupa normalment
hi suport, tot facilitant la captació
Article 27
i el finançament dels projectes.
Aquestes àrees de gestió són àrees
en estudis, definits per àmbits temàtics de coneixement, per a
b) Liderar el desenvolupament dels
funcionals de recursos,
desenvolupar les tasques
àmbits i línies de recerca als
professionalment especialitzades, i
acadèmiques.
quals la Universitat doni prioritat
s’han d’organitzar de manera que
estratègica.
garanteixin un funcionament eficient i
Article 20
àgil de la Universitat i una utilització
El rector nomena un director per a
Article 24
òptima dels recursos.
cada un dels estudis entre el
El rector nomena el director de l’IN3,
1. Les àrees de gestió estaran sota
professorat propi.
que té assignada la direcció de la
la responsabilitat d’un director
1. Els directors d’estudis són
recerca i el desenvolupament, amb
designat pel rector a proposta del
membres de la Comissió
les directrius del Consell de Govern.
Acadèmica i de la Comissió
1. El director de l’IN3 és membre
Estratègica. 2. Són funcions dels directors d’estudis: a) L’impuls i la direcció de l’acció dels estudis. b) El desenvolupament professional dels professors que en formen part. c) La garantia de la coherència de
de la Comissió Acadèmica i de la Comissió Estratègica. 2. Per a desenvolupar la seva tasca,
gerent de la Universitat. 2. Els directors d’àrea són membres de la Comissió Estratègica. 3. Les àrees s’estructuraran en grups operatius sota la responsabilitat
l’IN3 es dotarà dels recursos i de
d’un director del grup operatiu. Els
la infraestructura adequada per a
directors dels grups operatius els
assegurar l’organització operativa
designa el gerent de la Universitat.
de totes les seves activitats. 3. El Consell de Govern podrà crear
les activitats de docència,
els òrgans assessors de l’IN3 que
recerca, difusió del coneixement
siguin necessaris per a coadjuvar
i transferència i innovació.
en el desenvolupament de les seves finalitats. 15
© Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Article 28
Capítol quart
Les línies d’activitat gestionen els
Comunitat universitària
g) Ser informats i escoltats i tenir
serveis de docència, recerca i difusió
les decisions dels òrgans de
que presta la Universitat.
Article 31
1. Les línies d’activitat estaran sota
La comunitat universitària està
govern.
la responsabilitat d’un gerent de
constituïda pels estudiants, el
línia d’activitat designat pel rector
professorat propi i el personal de
a proposta del gerent de la
gestió.
2. Són deures dels estudiants: a) Complir les seves obligacions acadèmiques. b) Fer bon ús dels recursos que la
Universitat. 2. Els gerents de línia d’activitat són
accés a informació raonada de
Universitat els facilita, Els estudiants
especialment els vinculats al
membres de la Comissió
Article 32
Estratègica.
A l’efecte d’aquesta normativa, es
Campus Virtual.
consideren estudiants de la UOC
c) Complir la carta de compromisos de la comunitat.
Article 29
totes les persones matriculades en
El rector podrà nomenar un director
qualsevol dels seus ensenyaments
d’organització i funcionament i
del seu gabinet i assignar-li les
oficials o propis, de grau i postgrau.
altres normatives internes.
funcions de suport que cregui
1. La UOC orienta tota la seva acció
e) Participar solidàriament en la
oportunes.
al servei dels estudiants per tal que optimitzant el seu esforç
d) Complir les Normes
vida universitària. 3. Els drets i deures dels estudiants
Estructures territorials
assoleixin els objectius que s’han
poden ser desenvolupats per una
Article 30
proposat. Per això fa de l’atenció
normativa específica del Consell
1. Per a garantir i facilitar la seva
personalitzada i l’acompanyament
de Govern, que haurà de comptar
presència en el territori d’actuació,
integral, els elements centrals de
amb un informe preceptiu de les
la UOC desplegarà una xarxa de
la seva metodologia.
comissions de campus.
nodes de relació local. Cada node,
2. El Consell de Govern dictarà les
que podrà ser propi o concertat
normes d’accés específiques per a
La participació
–mitjançant convenis de
cada programa, si escau.
Article 34
col·laboració amb entitats
Ateses les característiques especials
públiques o privades–, tindrà
Article 33
de l'ensenyament virtual i les seves
l’àmbit territorial que defineixi el
1. Són drets dels estudiants:
potencialitats, s’arbitren
Consell de Govern i estarà orientat al suport i dinamització de la comunitat universitària i a la difusió i
a) Rebre una formació i docència de qualitat.
procediments de participació i associació que garanteixin que
b) No ser discriminats per raó de
l’opinió, els interessos i les
informació en el seu entorn.
sexe, orientació sexual, ètnia,
aportacions dels estudiants de la
2. En qualsevol cas, el campus
opinió, religió, discapacitat o
UOC puguin incidir de manera
qualsevol altra circumstància
efectiva en la millora de la institució.
personal o social.
1. Amb aquest fi, per a cada un dels
principal comptarà amb centres de suport –concertats amb entitats públiques i privades mitjançant conveni– que garanteixin la seva presència a les comarques de Catalunya i que prestaran serveis a la comunitat i al territori. Cada
c) Ser avaluats de manera justa i objectiva.
campus existents s’arbitren les formes de participació següents:
d) Rebre informació sobre els plansd’estudis. e) Exercir la llibertat d’expressió,
a) Les comissions d’estudis. b) La Comissió de Campus. c) I, en el cas del campus
centre tindrà un responsable
associació, informació i reunió
principal, les comissions de
designat pel Consell de Govern,
en el campus dins les
centre de suport.
que ho serà també de l’àrea
condicions d’utilització fixades
territorial que es determini per part
per la Universitat.
del Consell de Govern.
f) Participar, a través dels òrgans
Universitat es faran en el marc del campus corresponent, sota la
previstos en aquestes normes i
supervisió de la Junta Electoral i
amb les seves iniciatives i
d’acord amb la normativa
opinions, en el bon
específica que estableixi el Consell
funcionament de la Universitat.
de Govern.
16 © Universitat Oberta de Catalunya
2. Totes les eleccions de la
Memòria del curs 2002-2003
Comissions d’estudis
L’associacionisme
Article 35
Article 37
personal docent col·laborador, els
Es constituirà una comissió per a
La UOC afavorirà l’associacionisme
tècnics de recerca i els autors de
cada un dels estudis existents a la
dels estudiants en l’àmbit acadèmic,
materials didàctics. La seva
Universitat, per a canalitzar la
cultural, professional, lúdic, esportiu i
activitat està subjecta a avaluació.
participació dels estudiants en el
de la solidaritat.
Així mateix, la UOC establirà els
funcionament ordinari dels estudis.
El Campus Virtual és l’instrument
convenis previstos a la Llei amb
1. Cada comissió serà presidida pel
preferent per al funcionament
l’Agència per a la Qualitat del
director de l’estudi respectiu,
d’aquestes associacions. Una
Sistema Universitari de Catalunya.
incorporarà els directors de
normativa específica del Consell de
programes que hi estiguin
Govern fixarà els procediments per a
Article 39
relacionats i funcionarà
la seva posada en funcionament i per
El professorat propi participa en
normalment per mitjà del campus
a la utilització del suport informàtic
l’activitat i l’orientació general de la
corresponent.
necessari.
Universitat mitjançant la reunió de
2. L’elecció dels estudiants
3. El professorat propi coordina el
professors de l’estudi i de la seva
representants a les comissions
El professorat propi
participació delegada en la Comissió
d’estudis es farà per votació
Article 38
de Campus.
secreta i universal en el campus
El professorat propi està compromès
corresponent.
amb la raó de ser de la UOC i la seva
Article 40
metodologia. És responsable de
Una vegada a l’any, com a mínim, es
comissió el fixarà un reglament
l’activitat acadèmica en el seu àmbit
reunirà el Consell de Professors de la
intern específic aprovat pel Consell
de coneixement o en àmbits afins, té
Universitat, que formen els professors
de Govern.
responsabilitats en el desenvolupament
propis de la UOC i que convoca i
de la recerca de la Universitat i
presideix el rector. Aquest Consell té la
Comissions de centre de suport
contribueix a l’estratègia corporativa
funció de debatre i posar en comú tots
Article 36
de difusió del coneixement.
els aspectes de la vida universitària,
En el campus principal, atenent a les
1. Les condicions docents, el nombre
amb especial atenció als
3. El nombre d’estudiants de cada
característiques del seu àmbit i per a
i les categories, la selecció, la
específicament acadèmics i de
fomentar la participació dels
formació i la promoció del
desenvolupament de la pròpia
estudiants en el territori, es crearà
professorat propi s’establiran
comunitat científica.
una comissió d’estudiants per a cada
d’acord amb les necessitats de la
El Consell de Govern farà el
un dels centres de suport. La seva
docència i la recerca de la UOC.
desenvolupament reglamentari del
funció serà proposar activitats als
Hauran de ser objecte de
Consell de Professors, i n’establirà la
responsables dels centres i
desenvolupament reglamentari per
composició i el funcionament.
assessorar-los amb relació al funcionament, als serveis i a les
part del Consell de Govern. 2. El professorat propi té,
El personal de gestió
activitats que realitzen.
normalment, contracte en exclusiva
Article 41
1. Cada comissió serà presidida pel
i dedicació a temps complet i està
El personal de gestió està
responsable del centre de suport i
assignat a un estudi. El sistema de
compromès amb la raó de ser de la
tindrà el nombre d’estudiants que
selecció del professorat propi s’ha
Universitat i treballa per a la millora i
es determini reglamentàriament.
de basar en criteris de publicitat,
la innovació en el seu camp
capacitat, idoneïtat i mèrits
d’especialitat professional.
votació secreta i universal, en el
científics i acadèmics. Podrà
1. El personal de gestió forma part
campus, entre tots els estudiants
desenvolupar treballs externs, amb
de la comunitat universitària. Està
assignats al centre de suport
autorització prèvia del rector.
integrat per professionals
2. La forma d’elecció serà per
corresponent.
especialistes en els àmbits que
3. El Consell de Govern dictarà la
siguin necessaris per a la gestió
normativa específica.
idònia de la Universitat. 2. El personal de gestió és seleccionat segons criteris de professionalitat i idoneïtat per al lloc de treball. 17
© Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Article 42 El personal de gestió participa en l’activitat i l’orientació de la Universitat per mitjà de la reunió de
3. El Consell de Govern
2. Quan es tracti de professors
desenvoluparà reglamentàriament
d’altres universitats, la UOC
el procés d’elecció.
establirà els convenis específics
4. El rector en designarà un secretari
previstos a l’article 4 de la Llei de
la seva àrea de gestió, de les
entre el personal de la Universitat.
reconeixement de la Universitat
reunions i jornades específiques i
Es reunirà normalment en el
Oberta de Catalunya.
dels seus representants a la
campus corresponent i es podrà
Comissió de Campus, d’acord amb
dotar de normes de funcionament
vicerector, específicament designat
intern.
pel rector per a aquesta funció, en
la normativa específica.
5. La Comissió del campus principal
3. Els directors dels estudis i un
tindran cura i tutelaran la seva
La Comissió de Campus
designarà els representants
activitat a la Universitat, i
Article 43
previstos per la LUC en la
vehicularan les seves iniciatives i
La Comissió de Campus és l'òrgan
Conferència del Consell
de participació que s’arbitra d’acord
Interuniversitari de Catalunya.
opinions envers la institució. 4. A tots els efectes, els autors o professors visitants tindran, mentre
amb el que estableix l’article 8.6 de la Llei de reconeixement de la
El síndic de greuges
duri la seva col·laboració amb la
Universitat Oberta de Catalunya.
de la Universitat
UOC, la mateixa consideració que
1. Són funcions de la Comissió de
Article 44
el personal docent col·laborador.
Campus:
El Patronat de la Fundació per a la
a) Informar preceptivament de la
Universitat Oberta de Catalunya, a
La xarxa de la UOC
proposta del rector, nomenarà un
Article 46
síndic de greuges de la Universitat.
La UOC és una organització en xarxa
normatives internes que afectin
Aquest tindrà com a funció vetllar
i que treballa a la xarxa; per això, i
els drets i deures dels
pels drets i deures de tots els
per mitjà del Campus Virtual i el
estudiants.
membres de la Universitat. Actuarà
metacampus, la seva comunitat està
amb independència i autonomia de
vinculada a grups, institucions i
normativa d’accés i
tots els altres òrgans i instàncies de
persones que cooperen en activitats i
permanència.
la Universitat.
serveis i que comparteixen un espai
programació acadèmica. b) Informar preceptivament de les
c) Informar preceptivament de la
de coneixement comú, en diversos
d) Informar preceptivament de la reglamentació de la participació
Capítol cinquè
graus i diverses maneres, tot formant
i eleccions.
El personal docent col·laborador
la xarxa de la UOC.
i la xarxa UOC
1. Formen la xarxa de la UOC:
e) Valorar el funcionament de la
a) Els membres de grups de
institució, dels serveis i del campus i aportar-hi iniciatives. f) Vehicular les opinions i
El personal docent col·laborador Article 45
recerca externs o vinculats a la Universitat.
propostes de la comunitat
La UOC, per a acomplir els seus
universitària.
objectius com a Universitat, disposa
Graduats i Amics de la
d’una àmplia xarxa d’experts externs
Universitat.
2. La Comissió de Campus estarà constituïda en tots els casos pel
sota la coordinació del professorat
rector, que podrà delegar la
propi: el personal docent
presidència en un vicerector, que
col·laborador.
la convocarà i presidirà; un
1. El personal docent col·laborador
b) Els membres del Club de
c) Els professors i estudiants de programes de metacampus. d) Els participants en programes de cooperació i els membres del
professor propi per a cada estudi,
assumeix la metodologia educativa
elegit entre el professorat propi de
de la UOC i li correspon el paper
l’estudi; un estudiant per estudi
d’orientar l'aprenentatge dels
públiques o privades que
elegit entre els membres de les
estudiants. Realitza prestació
col·laboren amb els nodes
comissions d’estudis i centres de
externa de serveis mitjançant els
suport, quan escaigui, i tres
contractes que li fa la Universitat.
membres elegits entre el personal
La seva selecció es farà mitjançant
de la seva vinculació a la UOC,
de gestió.
un procés públic.
disposen dels privilegis per a
Campus for Peace. e) Els membres de les institucions
territorials de la UOC. f) Totes les persones que, per raó
accedir a un campus de la Universitat o diversos. 18 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
El Club de Graduats i Amics de la
El Campus for Peace
Segona
Universitat
Article 48
La UOC prestarà especial atenció als
Article 47
El Campus for Peace és la iniciativa
programes que afavoreixin la
El Club de Graduats i Amics de la
solidària de la UOC, que hi aporta la
competència de la comunitat
Universitat és l’espai associatiu i de
seva expertesa, la seva tecnologia, el
universitària en terceres llengües.
serveis per a la comunitat
seu coneixement i el treball voluntari
d’exalumnes i amics de la UOC. Els
de la comunitat. Desenvolupa
Disposició final
seus membres ho són de la xarxa de
programes de cooperació i ajuda al
Aquestes normes seran elevades pel
la UOC i operen per mitjà del
desenvolupament i a la promoció de
Patronat de la Fundació per a la
Campus Virtual.
la pau i la solidaritat.
Universitat Oberta de Catalunya al
1. Les seves normes de funcionament seran les generals
Govern de la Generalitat de Disposicions addicionals i final
de les associacions de la UOC i el
Catalunya, que les aprovarà, si escau, i podran ser desplegades per
Consell de Govern en podrà
Primera
mitjà de reglaments específics.
establir d’específiques per a la
La UOC es compromet a fer el
Aquests reglaments els aprovarà el
seva vinculació a l’activitat
màxim esforç per a incorporar a
Patronat de la Fundació Oberta de
universitària.
l’estudi les persones que avui, per
Catalunya a proposta del Consell de
raons de discapacitat de qualsevol
Govern.
2. Es tindrà en compte la possibilitat que membres destacats del Club
tipus, encara no s’hi poden
puguin formar part del Consell de
incorporar.
DOGC núm. 4013 de 19/11/2003
la FUOC. Seran designats pel Patronat de la FUOC, a proposta del rector.
19 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Model d’excel·lència de la UOC
La UOC vol ser una institució que
El conjunt de polítiques, sistemes
excel·leixi en cada un dels serveis
i eines pròpies que la UOC
que presta. Per a poder assolir aquesta
ha desplegat és el que anomenem
fita ens dotem de les polítiques i
model d’excel·lència.
eines pròpies de les universitats i les institucions de qualitat reconeguda.
Coneixements
Execució
Avaluació
os rs cu Re
Ac tiv ita ts
Estratègia
Aquest model s’aplica a qualsevol
Aquest curs s’ha dut a terme
de les dimensions de la UOC, sigui
un primer exercici d’avaluació
en l’àmbit institucional o en el d’una
institucional de la Universitat.
activitat concreta.
L’equip de gestió ha pres part en diferents grups de treball per
Per a dur-lo a terme es desenvolupen
a fer un primer pas en l’avaluació
els sistemes necessaris per a fer
institucional de la Universitat.
que totes les activitats s’integrin
Els aspectes que s’han avaluat han
de manera sistemàtica i s’orientin a
anat des de l’estil de direcció,
l’assoliment de resultats, impulsant
les polítiques institucionals
les aliances necessàries i la gestió
i les principals línies estratègiques
eficaç dels recursos.
fins als principals resultats que la Universitat ha obtingut respecte als seus estudiants i a la societat en general.
20 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
L’autoavaluació s’ha dut a terme
Aquesta és l’eina bàsica a partir
mitjançant una guia de suport, que
de la qual es treballa l’avaluació
és una memòria basada en el model
institucional per a determinar si es
EFQM (Fundació Europea per a la
procedeix de conformitat amb els
Gestió de Qualitat), que vol recollir
criteris de l’EFQM. Aquesta fundació
proves que la UOC és una
proposa un model de treball no
organització excel·lent.
prescriptiu, en què els resultats s’assoleixen mitjançant un conjunt d’agents facilitadors.
Agents
Resultats
Gestió dels recursos
Processos
Lideratge
Política / Estratègia
Resultats en els clients
Resultats
Resultats en l’equip humà
Gestió de l’equip humà
Resultats en la societat
Innovació i aprenentatge
21 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
La Corporació UOC
La UOC, com a organització, ha crescut, s’ha diversificat i s’ha fet complexa. Aquesta realitat fa que hagi canviat radicalment la manera d’organitzar la seva activitat. L’estructura d’aquest període es basa en cinc pilars:
Corporació UOC
IN3
Iniciatives a Internet
Divisió Catalunya
Divisió Iberoamèrica
Empreses
La Corporació té la missió de definir
Mitjançant l’activitat de recerca es
les línies estratègiques de la UOC i
vol liderar l’estudi de l’impacte que
ha planificat la seva actuació
provoca en la societat l’ús intensiu
basant-se en tres tipus d’activitats:
de les noves tecnologies de la
la docència, la recerca i la difusió
informació i la comunicació.
social. La difusió social del coneixement Amb l’activitat de docència, la UOC
també és una activitat essencial, que
es vol situar al món com un dels
es duu a terme per mitjà d’Internet
principals líders de referència en
(Portal) i d’activitats com trobades i
l’àmbit de la formació no presencial
congressos, i per altres mitjans com
per via telemàtica.
l’Editorial UOC.
22 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Organització Rector Gabriel Ferraté
Vicerectors Josep Coll
Política Acadèmica
Joan Fuster
Relacions Culturals
Imma Tubella
Recerca
Francisco Rubio
Relacions Internacionals
Francesc Vallverdú
Innovació i Metodologia Educativa
Gerència Xavier Aragay
Gerent
Carles Esquerré
Adjunt a Gerència
Josep Salvatella Encarna Silva
Gabinets Toni Brunet
Comunicació
Josep Maria Oliveras
Rectorat
Direccions d’estudis Agustí Canals
Ciències de la Informació i la Comunicació
Rafael Macau
Informàtica i Multimèdia
Isidor Marí
Humanitats i Filologia
Joan Prats
Dret i Ciència Política
Carles Sigalés
Psicologia i Ciències de l’Educació
Jordi Vilaseca
Economia i Empresa
Direccions d’àrea Lourdes Anglès
Economia
Assumpta Civit
Recursos Humans
Conxita Marlés
Màrqueting
Francesc Noguera
Tecnologia
Adoració Pérez
Biblioteca
Albert Sangrà
Metodologia
Direcció d’Iniciatives a Internet Genís Roca
IN3 Ramon O’Callaghan
Director
Toni Riu
Gerent
Gerent de la Divisió Catalunya Josep Riera
23 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Directors dels grups operatius Magí Almirall
Desenvolupament d’Intranets
Carles Cortada
Disseny Organitzatiu i Gestió de l’Equip Professional
Marta Enrech
Biblioteca Digital
Ricard Giménez
Serveis i Dinamització de la Comunitat
Esther Gonzalvo
Atenció a l’Estudiant
Josep Izquierdo
Gestió Financera i Fiscal
Juanjo Martí
Aplicacions Informàtiques de Gestió
Antoni Martínez
Màrqueting Operacional
Pedro Mingueza
Infraestructures Tecnològiques
Jaume Moregó
Activitats i Territori
Rosa Otero
Gestió Pressupostària
Àngels Paredes
Desenvolupament de l’Equip Professional
Carles Ramírez
Coordinació i Gestió Docent
Patrícia Riera
Serveis de Documentació
Antoni Roure
Telecomunicacions
Imma Sánchez
Servei Lingüístic
Núria Soler
Gestió del Material Bibliogràfic
Juan Antonio Taboada
Infraestructures i Logística
Maria Taulats
Informació per a la Gestió
Directors de programa Campus principal Albert Batlle Rubio
Ciències Polítiques i de l’Administració
Maria Jesús Marco Galindo Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Antoni Meseguer Artola
Ciències del Treball
Eva Ortoll Espinet
Documentació
Anna Pagès Santacana
Psicopedagogia
Esther Pérez Martell
Turisme
Josep Prieto Blázquez
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes
Joan Pujolar Cos
Filologia
Inma Rodríguez Ardura
Investigació i Tècniques de Mercat
Toni Roig Telo
Comunicació Audiovisual
Elisabet Ruiz Dotras
Administració i Direcció d’Empreses
Ramon Segret Sala
Enginyeria Informàtica
Enric Serradell López
Ciències Empresarials
Miquel Strubell Trueta
Humanitats
Montse Vall-llobera Llovet
Psicologia
Raquel Xalabarder Plantada Dret Campus iberoamericà Josep M. Batalla Busquets Ciències Empresarials Administració i Direcció d’Empreses Ciències del Treball Joan Manuel Marquès Puig Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes Anna Sala Andrés
Dret
Sandra Sanz Martos
Documentació
24 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Direcció del doctorat Manuel Castells Oliván
Codirector científic
Imma Tubella Casadevall
Codirectora científica
Eduard Aibar Puentes
Director del programa
Director de la Divisió Iberoamèrica Antoni Cahner
Direccions de la Divisió Iberoamèrica Teresa Arbués
Postgrau
Ladislau Girona
Màrqueting
Imma Garcia
Captació
Montfragüe Madera
Finances
Montserrat Matute
Recursos Humans
Isabel Solà
Acadèmica
Lluís Tarín
Formació Continuada
Directors executius de programes de Formació Continuada Matías Álvarez González Montserrat Atienza Alarcón Anabel Marín Gonzálvez Alejandro Martín Revilla Jesús Mendoza Jorge M. Elena Rodríguez Vall-llovera
25 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Personal a temps complet
ors ect Dir
ort ius rat sup e e p d o ps res ent gru c ent s s l s rs el de atiu doc d l s r a s s istr ado r o n c t n i o i o t c rm n s e m rs c o r f e i e d è D P G In A T
Direcció de la UOC (a)
2
4
–
5
7
5
–
23
Direcció de les àrees estratègiques (b)
6
–
–
–
3
1
–
10
Servei Lingüístic
–
1
–
–
3
1
–
5
Estudis d'Economia i Empresa
–
–
–
16
–
1
–
17
Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
–
–
–
16
1
1
–
18
Estudis d'Humanitats i Filologia
–
–
–
16
1
1
–
18
Estudis de Dret i Ciència Política
–
–
–
13
–
1
–
14
Estudis d'Informàtica i Multimèdia
–
–
–
18
1
–
–
19
Estudis Ciències de la Informació i la Comunicació
–
–
–
7
1
–
–
8
Programa de Turisme
–
–
–
1
–
–
–
1
Programa d’Àsia
–
–
–
1
–
–
–
1
Programa de Doctorat
–
–
–
3
1
–
–
4
Biblioteca Digital
–
1
–
–
2
–
–
3
Gestió del Material Bibliogràfic
–
1
–
–
6
–
–
7
Servei de Documentació
–
1
–
–
4
–
–
5
Atenció a l'Estudiant
–
3
–
–
18
7
–
28
Metodologia i Innovació Educativa
–
1
–
–
5
–
–
6
Coordinació i Gestió Docent
–
1
–
–
13
2
–
16
Gestió Financera i Fiscal
–
1
–
–
12
2
–
15
Gestió Pressupostària
–
1
–
–
3
–
–
4
Infraestructures i Logística
–
1
–
–
10
6
–
17
Màrqueting
–
1
–
–
7
–
–
8
Recursos Humans
–
2
–
–
12
–
–
14
Activitats i Territori
–
1
8
–
7
2
14
32
Serveis de Dinamització de la Comunitat
–
1
–
–
6
–
–
7
Telecomunicació
–
1
–
–
4
1
–
6
Desenvolupament d'Intranets
–
1
–
–
6
–
–
7
Aplicacions Informàtiques de Gestió
–
1
–
–
5
–
–
6
Infraestructures Tecnològiques
–
1
–
–
6
–
–
7
Informació per a la Gestió
–
1
–
–
1
–
–
2
IN3
3
4
–
1
21
1
–
30
IN2
1
–
–
–
6
1
–
8
Campus for Peace
1
–
–
–
–
–
–
1
Altres (c)
3
–
–
–
2
–
–
5
Relacions Internacionals
–
1
–
–
3
1
–
5
16
31
8
97
177
34
14
377
–
–
–
13
44
12
–
69
16
31
8
110
221
46
14
446
Projectes / Temporals
(a) Inclou Gabinet del Rector, Gerència i Gabinet de Premsa. (b) Inclou direccions estratègiques i Gerència de Titulacions Homologades i Titulacions Pròpies. (c) Inclou Formació Continuada i Divisió Iberoamèrica.
26 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Personal docent col·laborador
Estudis
Consultors
Tutors
Total
de les titulacions homologades del campus principal i el campus
Economia i Empresa
347
115
462
Psicologia i Ciències de l'Educació
123
42
165
Dret i Ciència Política
121
24
145
Humanitats i Filologia
123
31
154
Informàtica i Multimèdia
319
64
383
89
20
109
1.122
296
1.418
iberoamericà
Ciències de la Informació i la Comunicació Total
Aplicacions informàtiques
Durant aquest curs s’han continuat
Pel que fa a la gestió acadèmica,
de gestió
desenvolupant les aplicacions
hi ha hagut diverses millores,
i els sistemes necessaris perquè
com la segona adaptació de plans,
totes les activitats que es
la separació de torns d’examen,
desenvolupen s’integrin de manera
l’oferta docent i la segona revisió
sistemàtica en els processos
d’examen.
de gestió. D’altra banda, s’ha analitzat la nova En aquest àmbit, cal destacar
gestió de l’avaluació d’estudis previs
les eines que permeten una millor
i la nova versió del sistema de
gestió de l’acció docent. Les eines
control d’accessos i gestió d’usuaris
de gestió que s’han desenvolupat
(TREN).
i posat en marxa són les següents: – Eina d’edició del pla docent – Eina de gestió d’encàrrecs als col·laboradors (PEP) – Eina de gestió de contractes i pagaments als col·laboradors (PACO) – Eina de gestió de selecció de col·laboradors
27 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Infraestructures
Durant el curs 2002-2003 es duen a
S’ha adjudicat l’avantprojecte
terme les obres de la tercera fase,
de l’edifici ubicat a Can Jaumandreu,
corresponents als tancaments,
situat a la rambla del Poblenou de
a les instal·lacions i als acabaments,
Barcelona, entre l’avinguda Diagonal
i a l’estiu del 2003 s’acaben
i el carrer Perú, molt a prop del
les obres de construcció de l’edifici
Centre Comercial Glòries (àrea 22), i
de l’IN3 al Parc Mediterrani de
s’ha fet l’encàrrec del projecte bàsic
la Tecnologia de Castelldefels.
i executiu a l’arquitecte Josep Llinàs i Carmona durant el mes de juliol
Aquest edifici disposa, finalment,
del 2003.
de 4.167 m de superfície total 2
construïda repartits en tres plantes i d’una sala d’actes amb capacitat per a 120 persones.
Edificis de l'organització Seus
Centres de suport
Total m2
m2
Tibidabo-I
Barcelona
2.149,94
Tibidabo-II
Barcelona
3.079,97
Tibidabo-III
Barcelona
1.146,37
Annex Tibidabo-III
Barcelona
181,50
Diputació
Barcelona
1.450,00
IN3
Castelldefels
4.167,00
Bages
Manresa
248,00
Gironès
Salt
195,00
Baix Camp
Reus
360,00
Barcelonès
Barcelona
Segrià
Lleida
287,00
Andorra
Sant Julià de Lòria
200,00
Vallès Occidental
Sabadell
1.343,84
57,60
Vallès Occidental
Terrassa
343,00
Baix Llobregat
Sant Feliu de Llobregat
441,00
Baix Ebre
Tortosa
251,00 15.901,22
28 © Universitat Oberta de Catalunya
Localitats
Memòria del curs 2002-2003
Aliances estratègiques
La UOC, des que va iniciar la seva
anteriorment –sobretot amb
activitat, ha establert múltiples
universitats– i hem signat convenis
aliances amb institucions de caràcter
per a establir noves col·laboracions
molt divers (universitats, empreses,
amb diverses institucions, tot plegat
institucions governamentals, etc.),
amb l’objectiu d’oferir un millor servei
tant d'àmbit local, autonòmic i
a la comunitat, assolir els objectius
estatal com internacional.
de la Universitat Oberta de Catalunya i potenciar-ne el desplegament en el
Durant aquest curs hem ampliat les
territori.
relacions amb algunes organitzacions amb les quals ja havíem col·laborat
Universitats
- Secretaria General de Joventut - Centre d’Innovació i Desenvolupament
- Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) - Universitat de Barcelona (UB)
Empresarial (CIDEM) - Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)
- Universitat de Girona (UdG)
- Consell de l’Audiovisual de Catalunya
- Universitat de les Illes Balears (UIB)
- Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris
- Universitat de Lleida (UdL)
i de Recerca (AGAUR)
- Universitat de Vic (UV) - Universitat de València
(UPC)
i Direcció - Associació Catalana de Gestió Pública - Col·legi Oficial de Metges de Barcelona - Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya - Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Col·legi Oficial de Diplomats en Treball
Àmbit comarcal
Social i Assistents Socials de Catalunya
- Universitat Jaume I - Universitat Politècnica de Catalunya
- Associació Catalana de Comptabilitat
- Col·legi Oficial de Graduats Socials - Ajuntament de Barberà del Vallès
de Madrid
- Ajuntament de Manresa
- Creu Roja Espanyola
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
- Ajuntament de Sant Adrià del Besòs
- Fundació “la Caixa”
- Universitat d’Andorra
- Ajuntament de Vallirana
- Fundació Blanquerna
- Universitat Rovira i Virgili (URV)
- Ajuntament de Vidreres
- Fundació Catalana per a la Síndrome
- Universitat Autònoma de Madrid
- Ajuntament de Vilafranca del Penedès
- Universitat de Las Palmas de Gran
- Consell Comarcal del Maresme
- Fundació Antoni Tàpies
- Consell Comarcal d'Osona
- Fundació Bosch i Gimpera
- Universitat Complutense de Madrid
- Diputació de Girona
- Fundació Catalana per a la Recerca
Generalitat de Catalunya
Instituts, fundacions, associacions i col·legis professionals
Canaria
de Down
- Fundació Jaume Bofill
- Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació - Escola d'Administració Pública de Catalunya
- Fundació Joviat - Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) - Fundació Privada d’Estudis Superiors
- Alianza ONG
d’Olot
- Amnistia Internacional Catalunya
- Fundació Universitària del Bages
- Associació Espanyola de Comptabilitat
- Fundació Carolina
i Administració d’Empreses (AECA) - Associació Alliance Française - Associació Festival de Cinema de Manresa
- Fundació Comparte con los Niños del Mundo - Fundació d’Economistas sin Fronteras - Fundació Francisco Largo Caballero
- Departament de Governació
- Metges Sense Fronteres
- Fundació I-With.org
- Departament de Benestar Social
- Moviment per la Pau, el Desarmament
- Fundit
- Departament de Presidència
i la Solidaritat
- Institut DEP
- Departament de Treball
- Patronat Municipal de Teatre de Sitges
- Institut Europeu de la Mediterrània
- Departament de Cultura
- Associació Catalana d'Enginyeria
- Institut Internacional de Governabilitat
- Departament d'Ensenyament
Sense Fronteres
(IIG)
29 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
- Institut Municipal d’Activitats Culturals de Tortosa
- Diario El País, SL
Institucions internacionals
- Diputació Foral de Guipúscoa
- Institut Català d’Oncologia
- ECA
- Institut Cervantes
- Ediciones Primera Plana, SA
- Institut de Neurociències i Salut
- El 3 de Vuit
Mental - Institut Internacional per la Pau, la Resolució de Conflictes i la Conciliació
- Universitat de les Nacions Unides
- Escola Universitària Politècnica de Manresa - Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, SA
del Govern de les Illes Balears - Grup de Cooperació del Campus
- Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) - Alcoa CSI España, SA
de Terrassa - IMPART, Gabinet de Premsa
- Intrasoft Internacional - Ivimeds Limited (Virtual Medical School)
- Ajuntament de Sant Sebastià
- Joviat - Escola Universitària de Turisme de Manresa - La Ley Actualidad, SA
- Caixa d'Estalvis i Pensions
- Microsoft Ibérica, SRL - Miguel Torres, SA - Ministeri de Ciència i Tecnologia
- Cambra Oficial de Comerç, Indústria
- Museu Diocesà i Comarcal de Lleida - Papeles Estrella, SL
- Casa Àsia
- Piscines Bernat Picornell
- Centre Tecnològic de Manresa
- Servijob Desarrollo Profesional, SL
- Centre de Formació i Divulgació
- Spain Tag Systems, SL
de Tecnologia Informàtica “la Caixa” /
- Sun Microsystems Ibérica, SA
IBM (CFDTI)
- Teatre Nacional de Catalunya
“Jovellanos”
- Universitat de Milà-Bicocca (UNIMIB)
Llatinoamèrica
- Universitat de Guadalajara (Mèxic)
- Universitat de les Ciències i de la Comunicació (Xile)
a la Cooperació i el Desenvolupament (AICD) - Escola Bancària i Comercial (Argentina) - Federació d’Associacions Americanes a Catalunya - Govern de l’Estat de Jalisco dels Estats Units Mexicans
- Turisme de Lleida
- Institut Superior Tecnològic (Perú)
- Unió Empresarial del Penedès
- Agència de Desenvolupament
- Círculo de Progreso, SL
- Unió Vinícola del Penedès
- Consell General del Poder Judicial
- Xarxa per a la Promoció d'Escoles
- Consell Insular d'Eivissa i Formentera
- PostEurop
- Agència Interamericana per
- Caixa Tarragona
- Centre de Seguretat Marítima Integral
la Cultura (Unesco)
- Universitat Veracruzana (Mèxic)
- BBVA Catalunya
i Navegació de Barcelona
per a l’Educació, la Ciència i
i Comunicació, SL
- Asepeyo
de Barcelona “la Caixa”
Center - Organització de les Nacions Unides
- The Open University
- Aleph Servicios Editoriales, SL
- Barcelona Activa, SA
a Barcelona - OCLC Online Computer Library
- Conselleria d'Educació i Cultura Altres institucions
(UNU) - Consolat dels Estats Units d’Amèrica
Productives
Comarcal Oarsoaldea (Argentina) - Organització Panamericana de Salut - Suprema Cort de Justícia Dominicana
- Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
30 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Dimensió internacional
La UOC fa de l’acció internacional un
La presència de la UOC al món es
dels eixos estratègics de la seva
concreta per mitjà d’una estratègia
missió i de la seva visió. Des dels
d’aliances amb universitats i
valors que li són propis i de la realitat
institucions de recerca
La Universitat Oberta de Catalunya,
social i cultural en què neix i es
representatives de diferents països,
com a institució educativa sorgida
consolida, la UOC fomenta un espai
amb les quals la Universitat
de la societat del coneixement que
global de coneixement. Amb aquest
comparteix la mateixa visió i els
desenvolupa les activitats en xarxa i
espai vol liderar un nou concepte
mateixos valors. Es tracta d’aliances
a la xarxa, assoleix una dimensió i
d’universitat que constitueixi un
entre iguals, amb els quals
un àmbit d’acció global i
referent de primer ordre per a altres
s’estableixen objectius comuns,
internacional.
institucions educatives i de recerca
d’aliances basades en el respecte i
i bastir una xarxa de relacions i
l’acceptació de les diferències
aliances que contribueixin a la
culturals i lingüístiques i que
projecció de la cultura catalana i de
busquen la cooperació des de la
la universitat mateixa arreu del món.
diversitat cultural.
En col·laboració amb aquestes
Amb la Càtedra Unesco d’e-learning
institucions i atenent a les
com a instrument clau de l’estratègia
possibilitats que ofereix un món
de projecció internacional de la
global accessible gràcies a les
Universitat, la UOC vol liderar una
tecnologies de la informació i la
xarxa de cooperació internacional al
comunicació, la UOC impulsa el
servei de la difusió de l’ús educatiu
concepte de metacampus com a
de les TIC en l’àmbit universitari i de
espai de relació i cooperació
les estratègies de canvi cultural i
acadèmica, en què els professors i
organitzatiu que s’adeqüen més a les
els estudiants poden compartir
particularitats de cada institució.
El metacampus
virtualment assignatures, recerca i continguts, des d’universitats d’arreu
La dimensió global de la UOC, que
del món, per a construir un espai
es concreta en l’activitat creixent de
global de creació i coneixement.
formació, recerca i difusió internacional, dóna raó de la posició i projecció de la Universitat arreu del món.
31 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Europa i Amèrica
La UOC té com a escenaris
l’expansió i la implantació del seu
prioritaris d’actuació Europa i
model educatiu en el conjunt de
l’Amèrica Llatina, on desenvolupa la
països de parla hispana.
xarxa virtual d’universitats basada en el seu model de cooperació i per
A més, la Càtedra Catalunya-
mitjà del metacampus: la xarxa
Argentina de la UOC vol generar un
eurollatinoamericana d’universitats.
espai de projecció de Catalunya a
Les accions prioritàries en la
l’Argentina i viceversa, fent especial
dimensió de la formació es dirigeixen
atenció als aspectes relacionats amb
a crear i ampliar la mobilitat virtual
els sistemes polítics, l’impuls de la
d’estudiants i a oferir dobles
societat civil, els sistemes educatius,
titulacions (tant de pregrau com de
l’art, la cultura, els sistemes de salut i
postgrau) juntament amb les
l’expansió de les TIC en ambdós
universitats de la xarxa.
països.
Per a la formació universitària en
La UOC manté acords amb més de
llengua espanyola, la UOC va establir
trenta universitats americanes per a
l’any 2000 una aliança amb el Grup
l’oferta de programes internacionals
Planeta. Aquesta aliança aprofita,
de postgrau i també amb diferents
d’una banda, l’èxit i l’experiència de
empreses i corporacions
la UOC com a pionera en la formació
multinacionals.
virtual a Espanya, particularment en català, i, de l’altra, l’experiència i el
Així mateix, cal mencionar el Consell
saber fer del Grup Planeta, líder en el
Internacional per a l’Ensenyament a
sector editorial en llengua espanyola,
Distància (ICDE), l’Associació
amb una extensa implantació a
Hispànica d’Escoles i Universitats
Llatinoamèrica i amb una
(HACU), l’Organització Mundial de la
reconeguda experiència en l’àmbit
Salut (OMS) i l’Organització d’Estats
de la gestió empresarial i de
Americans (OEA) com algunes de les
projectes innovadors. La iniciativa
institucions més rellevants amb les
conjunta de la UOC i del Grup
quals la UOC ha establert acords de
Planeta ha permès incorporar l’oferta
cooperació internacional.
d’estudis universitaris en llengua espanyola i ha facilitat, així,
Àsia
La UOC duu a terme accions
La vocació de la UOC d’aproximar-
pioneres a l’Àsia en l’aplicació de les
se al món asiàtic també s’expressa
tecnologies de la informació i la
amb el desenvolupament del
comunicació en l’entorn de
programa d’Estudis de l’Àsia Oriental
l’educació i la formació i en diferents
en la seva oferta formativa en
contextos culturals. Aquestes
col·laboració amb Casa Àsia,
accions es duen a terme mitjançant
institució promoguda pel Ministeri
projectes de la UE amb aliats
d’Afers Estrangers de l’Estat
d’Europa i dels països implicats. Els
espanyol, la Generalitat de Catalunya
principals projectes es desenvolupen
i l’Ajuntament de Barcelona que té
a la Xina, als països del sud-est
com a objectiu fomentar les relacions
asiàtic i a l’Índia.
i l’intercanvi amb aquesta zona geogràfica.
32 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Iniciatives empresarials: Grup UOC
FUOC Xarxa Virtual Grup UOC
Editorial UOC
Planeta UOC
GEC
Eurecamèdia
EO
GMMD
E-publiciting
Oferta docent en el campus iberoamericà
E-strategies
– Formació per a empreses – Gestió del coneixement – Comunitats virtuals
Aragó, 182, 6a. planta
Director: Isaías Taboas
08011 Barcelona
Data de constitució: 24 d’octubre
Tel. 93 452 74 20
del 2001
Fax 93 451 30 16
Capital a 31/12/02: 375.650
www.editorialuoc.com
Participació: 100% Grup UOC
L’Editorial UOC és una iniciativa
recerca de la Universitat. L’editorial
Durant l’exercici 2002-2003, l’esforç
empresarial de la Universitat que
completa la seva activitat tenint cura
més significatiu de l’Editorial UOC ha
posa a disposició de la comunitat
de difondre i de posar a l’abast dels
estat garantir l’aparició de les
universitària i de la societat un ampli
ciutadans els materials que la UOC
novetats i la consolidació de les
fons de publicacions, en diferents
ha elaborat amb una metodologia
vendes a Llatinoamèrica, que han
suports i formats, que inclou des del
específica per a facilitar
crescut un 382% respecte a les del
manual universitari fins a l’assaig,
l’aprenentatge no presencial.
2002.
Editorial UOC, SL
e
amb una especial incidència i enfocament en els eixos de la
33 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Eurecamèdia, SL
Aragó, 182, 1a. planta
Director general: Isaías Taboas
08011 Barcelona
Data de constitució: 29 d’octubre
Tel. 93 452 74 90
del 1999
Fax 93 451 30 16
Capital a 31/12/02: 60.104
www.eurecamedia.com
Participació: 62,5% Editorial UOC, SL
Eurecamèdia, a més de continuar
– Ha consolidat una cartera externa
– Ha incrementat la productivitat
prestant els serveis de realització
de clients propis que no provenen
gràcies a la implantació de la seva
dels materials didàctics de la UOC i
de la FUOC ni del seu grup
metodologia d’operacions MAGIC,
de les seves iniciatives associades,
empresarial, amb la qual cosa ha
de manera que, tot i reduir un 25%
durant l’exercici 2002-2003 ha assolit
aconseguit multiplicar per dos la
el seu personal, ha pogut
les fites següents:
facturació d’aquest tipus de clients
augmentar el volum de producció
respecte a l’exercici anterior.
d’assignatures per a la UOC
e
respecte a l’exercici anterior.
34 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Ensenyament Obert
Diputació, 250
Gerent: Eugeni Sender
08007 Barcelona
Data de constitució: juliol del 1998
Tel. 93 412 60 63
Participació: 50% Planeta UOC
Fax 93 412 38 51
Capital a 31/12/02: 480.800
e
www.obert.com
Ensenyament Obert, empresa creada
Durant l’últim any, Ensenyament
per Enciclopèdia Catalana i la
Obert ha tingut com a objectiu
Universitat Oberta de Catalunya, té
principal consolidar els cursos que ja
com a objectiu oferir programes
funcionaven i ampliar l’oferta
formatius a distància, especialment
formativa.
– Curs d’accés a la universitat per a persones més grans de 25 anys – Programes d’especialista superior (PES)
centrats en l’àmbit preuniversitari i adreçats a totes les persones que
– Curs d’accés als cicles formatius
per qüestions laborals no poden
de grau superior per a persones
cursar estudis presencials i volen
més grans de 20 anys
progressar personalment i professionalment.
35 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Gestión del Conocimiento, SA
Pellaires, 30-38
Director general: Ramon Puente
08019 Barcelona
Margalef
Tel. 93 394 12 00
Data de constitució: 31 de gener del
Fax 93 394 12 01
1997
www.gec.es
Capital a 31/12/02: 180.300
e
Participació: 74% Grup UOC
Contribuïm a la generació de valor a
Un equip multidisciplinari de 125
L’objectiu d’aquests anys ha estat
les organitzacions mitjançant la
persones especialistes en diferents
consolidar i ampliar el mercat de
gestió del coneixement de
àrees (consultors, comunicadors,
Madrid. En aquest sentit, s’han
l’aprenentatge i la comunicació.
pedagogs, enginyers, dissenyadors,
aconseguit projectes de gran
periodistes, etc.) ho ha fet possible.
rellevància, com el desenvolupament
Durant aquest exercici s’han dut a
d’una universitat corporativa per a
terme iniciatives importants per a
AENA i un projecte per a Metro de
consolidar i situar GEC com
Madrid, entre altres.
l’empresa de referència en projectes de gestió del coneixement, aprenentatge virtual (e-learning) i comunitats virtuals a Espanya i Llatinoamèrica.
36 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Graduado Multimedia
Av. Canal Olímpic, s/n
Data de constitució: 23 de desembre
Parc Mediterrani de la Tecnologia
del 1999
08860 Castelldefels
Data de fusió: 25 de setembre del
Tel. 93 681 19 00
2003
Fax 93 681 19 10
La titulació de Graduado Multimedia
Durant el curs 2000-2001, la
En un procés de reorganització
a Distancia (GMMD) es va crear l’any
incorporació d’un nou soci, Planeta,
empresarial, la Divisió Iberoamèrica
1999 com una iniciativa conjunta de
SL, va facilitar la integració de la
ha realitzat, en data 25 de setembre
la Universitat Politècnica de
gestió del GMMD a la Divisió
del 2003, una fusió amb Graduado
Catalunya i la Universitat Oberta de
Iberoamèrica de la UOC. Des
Multimedia a Distancia.
Catalunya.
d’aleshores s’ha aprofundit en aquesta integració amb l’objectiu de millorar la qualitat acadèmica dels estudis i de tots els processos necessaris per a l’aprenentatge correcte de l’estudiant.
37 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Planeta UOC, SL
Av. Canal Olímpic, s/n
Director general: Antoni Cahner Monzo
Parc Mediterrani de la Tecnologia
Data de constitució: juliol del 2000
08860 Castelldefels
Capital a 31/12/02: 1.469.144
Tel. 93 681 19 00
Participació: 50% Grup UOC
e
Fax 93 681 19 10
L’any 2000, la UOC i el Grup Planeta
amb el qual vol liderar un nou
El resultat d’aquesta col·laboració ha
van arribar a un acord que ha fet
concepte d'universitat que constitueixi
estat una trajectòria de creixement i
possible la projecció i extensió del
un referent de primer ordre per a altres
consolidació que, aquest curs 2002-
model no presencial i innovador de la
institucions educatives i de recerca i
2003, es concreta en el
Universitat a l’espai cultural en
bastir una xarxa de relacions i
desplegament de 12 titulacions
llengua espanyola. Aquesta projecció
aliances que contribueixin a projectar
homologades, més de 100
–centrada inicialment en l’àmbit
la cultura catalana i la universitat
programes de postgrau (màsters,
iberoamericà– és el resultat directe
mateixa arreu del món. Amb aquesta
especialitzacions, formació contínua)
de la metodologia no presencial de la
perspectiva, l’associació amb Grup
oferts en el mateix període i
Universitat. La UOC, per la seva
Planeta ha demostrat ser un factor
pràcticament 6.000 estudiants que
naturalesa específica, fomenta
essencial per a l’execució eficaç
han participat en el conjunt
un espai global de coneixement,
d’aquesta estratègia.
d’aquestes accions formatives.
38 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Xarxa Virtual de Consum, SCCL
Diputació, 219
Data de constitució: 25 de novembre
08011 Barcelona
del 1996
Tel. 93 253 24 27
Capital a 31/12/02: 154.831,88
Fax 93 453 94 84
Participació: 19,7% FUOC
e
www.lavirtual.com lavirtual@lavirtual.com
La Virtual (Xarxa Virtual de Consum,
– Afavorir la identificació corporativa
Assemblea general en línia
SCCL) és una cooperativa de
dels estudiants i la resta de
consum nascuda en l’àmbit de la
membres de la comunitat, ja que la
Entre el 25 i el 27 de juny del 2003 es
Fundació per a la Universitat Oberta
fórmula cooperativa ofereix un
va celebrar l’assemblea general
de Catalunya i emmarcada en la
major potencial d’implicació amb el
ordinària en el marc del Campus
política de serveis de la UOC. Té
projecte institucional, factor de
Virtual, en la qual es van aprovar la
com a objectiu oferir solucions a les
relleu especial en un sistema de
gestió de l’any 2002 i els comptes
necessitats de consum de la
relació no presencial.
anuals, i també el pressupost del 2003.
comunitat de persones que estan o han estat vinculades a la UOC
Objectiu
(estudiants, professors i personal de La Virtual vol arribar a oferir
gestió).
productes més enllà dels destinats a La forma jurídica de cooperativa de
satisfer les necessitats generades
consum té els objectius següents:
per la Universitat (informàtica, llibreria, papereria), ja que el seu
– Mostrar la voluntat de servei de la
objectiu és arribar a ser un referent
iniciativa, sense interès directe en
en el moment de comprar qualsevol
el benefici econòmic, fent revertir
producte o servei (música, viatges,
els beneficis empresarials en els
serveis bancaris...) que pugui ser
clients, bàsicament abaratint
interessant per als membres de la
preus.
comunitat. Aquesta oferta es presenta en un entorn de comerç electrònic en el marc del Campus Virtual.
La cooperativa de la UOC
39 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Activitat Formació Introducció
Aquest curs, per primera vegada,
sol·licitud d'accés des del web
tots els estudiants nous han
extern per mitjà d'un formulari web
completat un procés d'incorporació
i han tingut accés gairebé immediat
de manera plenament virtual. Així,
al Campus Virtual, des de molts dies
tots els estudiants que han iniciat
abans de la matrícula.
estudis aquest curs han fet la
Millores en el disseny i l'estructura
D'acord amb l'estudi de facilitat d'ús
del Campus
que s'ha dut a terme, s'ha elaborat
a nova funcionalitat del Campus
un nou disseny del Campus i una
Virtual. L'Agenda és una eina que
nova organització de la informació
permet anotar-hi cites i contactes i,
i la navegació que milloren
a més, dóna la possibilitat
la facilitat i l'eficiència a l’hora
d'integrar-hi de manera
d’utilitzar-lo. De tot plegat, en resulta
automatitzada informacions de
un disseny que dóna prioritat a la
tipus acadèmic i institucional.
visualització correcta de la
En definitiva, la incorporació
informació, una estructura de la
d'aquesta agenda permet a l'usuari
informació més coherent i un sistema
disposar d'una eina per a la
de navegació més transparent.
planificació de la feina durant el
– Posada en marxa de l'Agenda com
semestre. – Nova pàgina inicial. La nova pàgina inicial del Campus Virtual presenta
– La nova versió del Campus.
les principals novetats i notícies
Incorpora un seguit de canvis
que genera l'activitat acadèmica i,
a la bústia de correu personal amb
a més, incorpora accessos
l'objectiu de millorar-ne la
directes als diversos espais de
utilització. Entre aquestes millores,
consulta i comunicació, i també
cal destacar que s'ha fet més
informació sobre el nombre de
senzilla i ràpida la utilització de
missatges pendents de lectura en
la missatgeria i s'han habilitat
cada un d'aquests espais.
funcions que faciliten la gestió de la bústia personal.
– Nou espai d’ajuda. Incorpora l'explicació dels diferents espais i
– Actualització de les versions dels
funcions del Campus. A més,
fòrums de l’espai Comunitat. S'ha
l’espai Ajuda inclou diversos
fet una actualització dels fòrums
elements relacionats amb aspectes
de l'espai Comunitat amb l'objectiu
tecnològics de la UOC, com ara
d'adaptar-ne el disseny,
informació sobre el punt de treball
l'estructura i el funcionament a la
recomanat i accés al model
nova versió del Campus Virtual.
tecnològic de la UOC, que els usuaris han de conèixer per a treballar correctament amb l'entorn virtual de la UOC.
40 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Organització d'Atenció a l'estudiant
La posada en marxa del nou campus
La nova secretaria virtual presenta
i Secretaria
virtual de la UOC ha comportat la
canvis pel que fa a l'estructura dels
reorganització dels serveis i els
continguts i també en el sistema de
continguts que fins ara es trobaven
navegació, amb l'objectiu de millorar
agrupats a l'apartat Atenció a
la facilitat i l'eficiència d'ús d'aquest
l'estudiant. L'objectiu d'aquesta
espai del Campus.
reorganització ha estat fer més accessible tant la Secretaria virtual com els diferents canals de comunicació que la UOC posa al servei de tots els usuaris del Campus Virtual.
Disseny de l'aula
La posada en marxa del nou
També s'han adequat la interfície i
campus de la UOC també ha
les prestacions de les bústies
comportat un nou disseny de l'aula i,
compartides de les aules (tauler,
a més, un canvi en la manera
debat i fòrum) a la nova versió del
d'accedir-hi, ja que tant l'accés a les
Campus Virtual. Així, aquests espais
aules de les assignatures com a
de comunicació presenten el mateix
l'aula de tutoria es farà per mitjà de
disseny i funcionen de la mateixa
l'espai Aules. En aquest espai, amb
manera que la bústia personal, fet
l’objectiu de facilitar l'accés a totes
que dóna coherència a la manera de
les funcionalitats que conté i el seu
comunicar-se a l'entorn de l'aula i,
ús, cada aula s'ha estructurat en
en general, al Campus Virtual.
quatre blocs: Planificació, Comunicació, Documentació i Avaluació. En cada un d'aquests blocs es poden trobar els recursos i les aplicacions relacionats amb cada tema.
Renovació de l'oferta de titulacions
Els diferents estudis de la UOC han
progressives
treballat en el disseny d'una nova oferta de titulacions progressives. L'objectiu de la posada en marxa d'una nova oferta de titulacions progressives respon a la idea d'adequar a les necessitats de l'actual mercat professional el reconeixement acadèmic que la Universitat atorga per l'assoliment de cada titulació parcial.
41 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Aprofitament del període entre
Després de les proves finals
El seguiment d'aquests cursos,
semestres
d'avaluació del primer semestre i
a més, ha donat als estudiants
abans del començament del segon
de la UOC la possibilitat d'obtenir
semestre, els estudiants de la UOC
dos crèdits de lliure elecció per curs,
han pogut continuar el seu ritme
una vegada s'ha fet l'avaluació final
d'estudi amb la posada en marxa
prevista amb resultat positiu.
dels primers cursos d'hivern.
Ampliació i millora dels serveis
La Biblioteca Virtual continua
de la Biblioteca Virtual
treballant per ampliar els serveis
didàctics. Ja s'ha incorporat per a
digitals, desenvolupar nous
cada assignatura tota la nova
continguts, facilitar-hi l'accés i,
bibliografia seleccionada pel
sobretot, personalitzar les
professorat, de manera que es pot
prestacions a la mida de cada usuari.
fer una cerca al catàleg pel nom de
En aquesta línia, hi ha les millores
l'assignatura i recuperar el mòdul
següents:
didàctic i la nova bibliografia
– Bibliografia recomanada i mòduls
recomanada de cada assignatura. – Ampliació de la col·lecció digital. El fons digital de la Biblioteca de la
– Nous serveis a mida de la
UOC s'ha incrementat amb noves
Biblioteca Virtual. La Biblioteca
fonts de subscripció i amb noves
Virtual ha posat en marxa un nou
revistes especialitzades a text
servei de notícies sobre psicologia
complet.
i Internet, i també dos serveis diaris per a fer el seguiment de
– Servei de distribució electrònica de
temes econòmics i dels diaris
sumaris de revistes en paper. S'ha
oficials d'àmbit autonòmic, estatal i
incorporat al servei de distribució
europeu (publicacions oficials).
electrònica de sumaris una nova prestació que permet demanar els articles digitalitzats a partir del sumari de les revistes en paper a què la Biblioteca està subscrita.
Potenciació dels serveis
Durant l'últim curs s'han potenciat
En concret, amb l'objectiu de
a la comunitat
els espais de comunicació de la
contribuir al desenvolupament dels
comunitat i també els serveis que
membres de la comunitat de la UOC,
ofereixen la Borsa de Treball i el
afavorint el coneixement del mercat
Directori de Titulats, perquè tots els
de treball actual i la possibilitat
estudiants disposin del màxim de
d'adaptar-s'hi i tenir-hi una situació
recursos per a construir el seu propi
millor, s'han posat en marxa les
desenvolupament professional.
pràctiques universitat-empresa.
42 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis de primer cicle, de primer
Estudis
i segon cicle, de segon cicle i Economia i Empresa
titulació pròpia
Diplomatura en Ciències Empresarials* Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses (segon cicle)*
Dades generals
Llicenciatura en Ciències del Treball* Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat (segon cicle)* Diplomatura en Turisme* Psicologia i Ciències de l'Educació
Llicenciatura en Psicopedagogia (segon cicle)* Llicenciatura en Psicologia*
Dret i Ciència Política
Llicenciatura en Dret* Llicenciatura en Ciències Polítiques (segon cicle)
Humanitats i Filologia
Llicenciatura en Humanitats Llicenciatura en Filologia Catalana
Informàtica i Multimèdia
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió* Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes* Enginyeria Informàtica Graduat Multimèdia (títol propi)**
Ciències de la Informació i la Comunicació
Llicenciatura en Documentació (segon cicle) Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (segon cicle)
* Estudis oferts al campus principal i al campus iberoamericà. ** Estudis oferts només al campus iberoamericà.
Estudiants Titulacions homologades
Perfil 25.779
Titulació pròpia Total
833 26.612
Home
54,74%
Entre 25 i 29 anys
33,53%
Solter
59,40%
Sense fills
82,60%
Treballa
94,80%
Estudiants titulats
Total
43 © Universitat Oberta de Catalunya
Curs 2002-2003
Acumulats
767
1.427
Memòria del curs 2002-2003
Estudis d’Economia i Empresa
Diplomatura en Ciències
Aquesta titulació té 185,5 crèdits,
Empresarials
dels quals 148,5 són obligatoris, 18 són optatius i 19 són de lliure
Data d’homologació: RD 2062/1995,
elecció/configuració.
de 22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96)
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 3 anys, dividits en 6
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Administració i
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
Direcció d'Empreses (segon cicle)
quals 78 són obligatoris, 36 són optatius i 36 són de lliure
Data d’homologació: RD 217/1997,
elecció/configuració.
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de * D'acord amb el caràcter flexible de
7/03/97)
la matriculació, cada persona podrà Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències del Treball
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
(segon cicle)
quals 78 són obligatoris, 24 són optatius i 18 són de lliure
Informe del 2/07/01 favorable a
elecció/configuració.
l'homologació, pendent de publicació al BOE
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Investigació
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
i Tècniques de Mercat (ITM)
quals 78 són obligatoris, 24 són
(segon cicle)
optatius i 18 són de lliure elecció/configuració.
Data d’homologació: RD 362/2003, de 28 de març (BOE núm. 86-2003
* D’acord amb el caràcter flexible de
de 10/04/2003)
la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les
Durada: 2 anys, dividits en 4
seves possibilitats de dedicació.
semestres*
44 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Diplomatura en Turisme
Aquesta titulació té 180 crèdits, dels quals 138 són obligatoris, 24 són
Data d’homologació: RD 397/2003,
optatius i 18 són de lliure
de 4 d'abril (BOE núm. 99-2003 de
elecció/configuració.
25/04/2003) * D’acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants Ciències
Administració
Ciències
Empresarials
i Direcció d'Empreses
del Treball
ITM
Turisme
6.392
1.328
2.050
262
406
Total
Estudiants titulats del curs
Total
45 © Universitat Oberta de Catalunya
Ciències
Administració
Empresarials
i Direcció d'Empreses
ITM
192
153
40
Memòria del curs 2002-2003
Professorat Director d’estudis Jordi Vilaseca Requena Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona Àrees d’especialització: Economia aplicada, Economia mundial i Economia del coneixement
Directors de programa Josep M. Batalla Busquets Director del programa de Ciències Empresarials del campus iberoamericà Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrea d’especialització: Economia Antoni Meseguer Artola Director del programa de Ciències del Treball del campus principal Llicenciat en Matemàtiques i Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d’especialització: Matemàtica econòmica aplicada i Teoria de jocs Esther Pérez Martell Directora del programa de Turisme del campus principal Llicenciada en Físiques per la Universitat Autònoma de Madrid Àrea d’especialització: Ciències del mar Inma Rodríguez Ardura Directora del programa d’Investigació i Tècniques de Mercat Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrees d’especialització: Màrqueting i Comerç electrònic del campus principal Elisabet Ruiz Dotras Directora del programa d’Administració i Direcció d’Empreses del campus principal Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra Àrea d’especialització: Mercats financers
Enric Serradell López Director del programa de Ciències Empresarials del campus principal Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrees d’especialització: Finances i Organització d’empreses
Professorat propi Gisela Ammetller Montes Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d’especialització: Màrqueting Carlos F. Cabañero Pisa Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d’especialització: Organització d’empreses David Castillo Merino Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona Àrees d’especialització: Economia financera i Comptabilitat Rosa Colomé Perales Doctora en Organització d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d’especialització: Investigació operativa, Logística i Comptabilitat Josep Coll Bertran Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d’especialització: Organització industrial
Carolina Hintzmann Colominas Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d’especialització: Economia aplicada Josep Lladós Masllorens Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d’especialització: Economia general M. Jesús Martínez Argüelles Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat d’Oviedo Àrea d’especialització: Organització i administració d'empreses Dolors Plana Erta Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d’especialització: Economia financera i Comptabilitat Francisco Rubio Royo Catedràtic de Física Aplicada per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria M. Mar Sabadell Bosch Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona
Raquel Ferreras Garcia Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona Àrees d’especialització: Matemàtica econòmica i empresarial i Teoria de jocs Pilar Ficapal Cusí Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d’especialització: Industrial 46
© Universitat Oberta de Catalunya
Lluís Garay Tamajon Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d’especialització: Economia general
Àrees d’especialització: Dret i Fiscalitat Joan Torrent Sellens Doctor en Economia per la Universitat Oberta de Catalunya Àrea d’especialització: Economia aplicada
Memòria del curs 2002-2003
Estudis de Psicologia i Ciències
Llicenciatura en Psicopedagogia
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
de l’Educació
(segon cicle)
quals 117 són obligatoris, 18 són optatius i 15 són de lliure
Data d’homologació: RD 2062/1995,
elecció/configuració.
de 22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96)
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Psicologia
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 220 són obligatoris, 48 són
Data d’homologació: RD 902/2001,
optatius i 32 són de lliure
de 27/07/01 (BOE núm. 191 de
elecció/configuració.
10/08/01) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
Total
Psicopedagogia
Psicologia
1.450
1.916
Estudiants titulats del curs Psicopedagogia Total
151
47 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Professorat Elena Barberà Gregori
Modesta Pousada Fernández
Doctora en Psicologia per la
Doctora en Psicologia per la
Carles Sigalés Conde
Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Llicenciat en Filosofia i Ciències de
Àrea d’especialització: Psicologia de
Àrea d’especialització: Psicologia
l’Educació per la Universitat de
l’educació
bàsica
Àrees d’especialització: Polítiques
Guillem Bautista Pérez
Israel Rodríguez Giralt
educatives, Atenció a la diversitat i
Llicenciat en Pedagogia per la
Llicenciat en Psicologia per la
Intervenció psicopedagògica
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Àrea d’especialització: Didàctica i
Àrea d’especialització: Psicologia
Directors de programa
currículum
social
Anna Pagès Santacana
Mercè Boixadós Anglès
Lourdes Valiente Barros
Directora del programa de
Doctora en Psicologia per la
Doctora en Psicologia per la
Psicopedagogia del campus principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Doctora en Ciències de l’Educació
Àrea d’especialització: Metodologia
Àrea d’especialització: Psicologia
per la Universitat Autònoma de
de les ciències del comportament
bàsica
Àrea d’especialització: Fonaments de
Ana M. Gálvez Mozo
Josep Vivas Elias
la pedagogia
Llicenciada en Psicologia per la
Llicenciat en Psicologia per la
Director d’estudis
Barcelona
Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Montse Vall-llovera Llovet
Àrea d’especialització: Psicologia de
Àrea d’especialització: Psicologia de
Directora del programa de Psicologia
les organitzacions i el treball
les organitzacions i el treball
del campus principal Llicenciada en Psicologia per la
Adriana Gil Juárez
Universitat de Barcelona
Doctora en Psicologia per la
Àrea d’especialització: Metodologia
Universitat Autònoma de Barcelona
de les ciències del comportament
Àrea d’especialització: Psicologia social
Professorat propi Eulàlia Hernández Encuentra Manuel Armayones Ruiz
Doctora en Psicologia per la
Doctor en Psicologia per la
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Àrea d’especialització: Psicologia del
Àrea d’especialització: Personalitat,
desenvolupament i de l’educació
avaluació i tractament psicològic Josep M. Mominó de la Iglesia Antoni Badia Garganté
Llicenciat en Pedagogia per la
Doctor en Psicologia per la
Universitat Ramon Llull
Universitat Autònoma de Barcelona
Àrea d’especialització: Didàctica i
Àrea d’especialització: Psicologia de
organització escolar
l’educació
48 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis de Dret i Ciència Política
Llicenciatura en Dret
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 221 són obligatoris, 43 són
Data d’homologació: RD 217/1997,
optatius i 36 són de lliure
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de
elecció/configuració.
7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències Polítiques
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
(segon cicle)
quals 84 són obligatoris, 24 són optatius i 12 són de lliure
Informe del 17/10/01 favorable a
elecció/configuració.
l'homologació, pendent de * D'acord amb el caràcter flexible de
publicació al BOE
la matriculació, cada persona podrà Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
Total
Dret
Ciències Polítiques
2.157
178
Estudiants titulats del curs Dret Total
36
49 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Professorat Director dels estudis
Professorat propi
Mark Jeffery Doctor en Dret per l’Institut
Joan Prats Català
Rosa Borge Bravo
Universitari Europeu de Florència
Doctor en Dret per la Universitat de
Doctora en Ciències Polítiques i de
Àrees d’especialització: Dret del
València
l’Administració per la Universitat de
treball, Dret social europeu i Dret
Àrea d’especialització: Dret
Deusto
comparat
administratiu
Àrea d’especialització: Participació política
Óscar Morales García
Director adjunt
Doctor en Dret per la Universitat Ana Sofía Cardenal Izquierdo
Autònoma de Barcelona
Pere Fabra Abat
Doctora en Ciències Polítiques i de
Àrea d’especialització: Dret penal
Llicenciat en Dret i en Filosofia per la
l’Administració per la Universitat
Universitat de Barcelona
Autònoma de Barcelona
Miquel Peguera Poch
Àrea d’especialització: Filosofia del
Àrea d’especialització: Política
Llicenciat en Dret per la Universitat
dret
comparada
de Barcelona Àrea d’especialització: Dret mercantil
Directors de programa
Agustí Cerrillo Martínez Doctor en Dret per la Universitat de
Mònica Vilasau Solana
Albert Batlle Rubio
Barcelona
Llicenciada en Dret per la Universitat
Director del programa de Ciències
Àrea d’especialització: Dret públic
de Barcelona
Polítiques del campus principal
Àrea d’especialització: Dret civil
Doctor en Ciències Polítiques i de
Ana Delgado García
l’Administració per la Universitat
Doctora en Dret per la Universitat de
Autònoma de Barcelona
Barcelona
Àrea d’especialització: Teoria política
Àrea d’especialització: Dret financer i tributari
Raquel Xalabarder Plantada Directora del programa
Antoni Galiano Barajas
de Dret del campus principal
Llicenciat en Dret per la Universitat
Doctora en Dret per la Universitat de
Autònoma de Barcelona
Barcelona
Àrea d’especialització: Gestió pública
Àrees d’especialització: Dret internacional i Propietat intel·lectual
Jordi Garcia Albero Llicenciat en Dret per la Universitat
Anna Sala Andrés
de Lleida
Directora del programa
Àrea d’especialització: Dret processal
de Dret del campus iberoamericà Doctora en Dret per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d’especialització: Dret mercantil i Dret del mercat financer
50 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis d’Humanitats i Filologia
Llicenciatura en Humanitats
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 219 són obligatoris, 51 són
Data d’homologació: RD 217/1997,
optatius i 30 són de lliure
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de
elecció/configuració.
7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Filologia Catalana
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 224 són obligatoris, 46 són
Data d’homologació: RD 217/1997,
optatius i 30 són de lliure
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de
elecció/configuració.
7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
Total
Humanitats
Filologia Catalana
1.724
352
Estudiants titulats del curs
Total
51 © Universitat Oberta de Catalunya
Humanitats
Filologia Catalana
25
3
Memòria del curs 2002-2003
Professorat Director d’estudis
Federico Borges Saiz
Joan Fuster Sobrepere
Llicenciat en Filologia Anglesa per la
Llicenciat en Història per la
Isidor Marí Mayans
Universitat Jaume I
Universitat Autònoma de Barcelona
Llicenciat en Filologia Catalana per la
Àrea d’especialització: Anglès
Àrea d’especialització: Història
Àrea d’especialització: Recerca del
Laura Borràs Castanyer
Joseph Hopkins
multilingüisme a les organitzacions
Doctora en Filologia Romànica i
Master of Arts (MA) en Lingüística
llicenciada en Filologia Catalana per
Aplicada i Bachelor of Arts (BA) en
la Universitat de Barcelona
Filologia Alemanya i Hispànica per la
Àrees d’especialització: Teoria de la
Universitat d’Illinois a Urbana-
Joan Pujolar Cos
literatura, Literatura comparada i
Champaing
Director del programa de Filologia
Literatures romàniques medievals
Universitat de Barcelona
Directors de programa
del campus principal
Mar Massanell Messalles
Llicenciat en Filologia Catalana i
Joan Campàs Montaner
Llicenciada en Filologia Catalana per
Filologia Angloamericana i doctor en
Llicenciat en Filosofia i Història
la Universitat de Barcelona
Filosofia per la Universitat Autònoma
Contemporània per la Universitat de
Àrea d’especialització: Variació
de Barcelona
Barcelona
lingüística: dialectologia,
Àrea d’especialització: Mundialització
Àrees d’especialització: Hipertext i
sociolingüística i pragmàtica
i contacte lingüístic
Art digital Glòria Munilla Cabrillana
Miquel Strubell Trueta
César Carreras Monfort
Doctora en Prehistòria i Història
Director del programa d’Humanitats
Doctor en Arqueologia per la
Antiga i Arqueologia per la Universitat
del campus principal
Universitat de Barcelona i MSc en
de Barcelona
Llicenciat en Psicologia per la
Informàtica Aplicada a l’Arqueologia
Àrees d’especialització: Protohistòria
Universitat d’Oxford i en Fisiologia
per la Universitat de Southampton
mediterrània i Patrimoni
per la Universitat Autònoma de
Àrea d’especialització: Arqueologia
Barcelona
Francesc Núñez Mosteo
Àrees d’especialització: Planificació
Salvador Climent Roca
Llicenciat en Ciències Polítiques,
de l’estatus lingüístic, Polítiques
Doctor en Filologia Romànica per la
Sociologia i Ciències de l’Educació
lingüístiques i Minories lingüístiques
Universitat de Barcelona
per la Universitat Autònoma de
a Europa
Àrees d’especialització:
Barcelona i la Universitat de
Processament del llenguatge i
Barcelona
Semàntica
Àrea d’especialització: Sociabilitat en
Professorat propi
entorns tecnològics virtuals Joan Elies Adell Pitarch
Pauline Ernest
Doctor en Filologia Catalana per la
Llicenciada en Filologia Anglesa per
Agnès Vayreda Duran
Universitat de València
la Universitat de Sussex
Doctora en Filologia Romànica per la
Àrees d’especialització: Teoria de la
Àrea d’especialització: Literatura
Universitat Autònoma de Barcelona
literatura i Literatura catalana
contemporània
Àrea d’especialització: Anàlisi del
contemporània
discurs i sociabilitat en entorns Narcís Figueras Capdevila
Elisenda Ardèvol Piera
Llicenciat en Filologia Clàssica per la
Doctora en Filosofia i Lletres per la
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Àrees d’especialització: Llatí
Àrea d’especialització: Antropologia
humanístic, Història humanística i
social
Llengües en el món educatiu en
tecnològics virtuals
l’edat moderna i contemporània
52 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis d’Informàtica i Multimèdia
Enginyeria Tècnica en Informàtica
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
de Gestió
dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure
Data d’homologació: RD 217/1997,
elecció/configuració.
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 3 anys, dividits en 6
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria Tècnica en Informàtica
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
de Sistemes
dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure
Data d’homologació: RD 217/1997,
elecció/configuració.
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de * D'acord amb el caràcter flexible de
7/03/97)
la matriculació, cada persona podrà Durada: 3 anys, dividits en 6
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria en Informàtica
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
(segon cicle)
quals 72 són obligatoris, 36 són optatius i 12 són de lliure
Data d’homologació: RD 217/1997,
elecció/configuració.
de 14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Graduat Multimèdia
Aquesta titulació té 225 crèdits. La titulació progressiva del Graduat
Titulació pròpia interuniversitària de
Multimèdia permet a l'estudiant
la Universitat Oberta de Catalunya i
obtenir els certificats universitaris
la Universitat Politècnica de
parcials següents:
Catalunya – Iniciació als sistemes interactius Durada: 3 anys
multimèdia: 45 crèdits –Realització multimèdia: +45 (total 90 crèdits) –Producció de sistemes interactius multimèdia: +45 (total 135 crèdits)
53 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudiants ETI de Gestió
ETI de Sistemes
Enginyeria Superior
Graduat Multimèdia
2.215
3.245
509
833
Total
Estudiants titulats del curs ETI de Gestió
ETI de Sistemes
Enginyeria Superior
Graduat Multimèdia
21
24
1
6
Total
Professorat Director d’estudis
Joan Manuel Marquès Puig
Professorat propi
Director del programa d’Enginyeria Rafael Macau Nadal
Tècnica en Informàtica de Gestió i de
Carlos Casado Martínez
Llicenciat en Ciències de la
Sistemes del campus iberoamericà
Llicenciat en Informàtica per la
Informació, Matemàtiques i
Doctor en Informàtica per la
Universitat Politècnica de Catalunya
Informàtica per la Universitat
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrea d’especialització: Multimèdia
Autònoma de Barcelona, la
Àrea d’especialització: Sistemes
Universitat de Barcelona i la
distribuïts
César Córcoles Briongos Llicenciat en Matemàtiques per la
Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d’especialització: Sistemes
Josep Prieto Blázquez
Universitat Autònoma de Barcelona
d’informació
Director del programa d’Enginyeria
Àrea d’especialització: Multimèdia
Tècnica en Informàtica de Sistemes Directors de programa
del campus principal
Atanasi Daradoumis Haralabus
Llicenciat en Informàtica per la
Doctor en Informàtica per la
Ferran Giménez Prado
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Tessalònica (Grècia)
Director del GMMD
Àrea d’especialització: Arquitectura
Àrea d’especialització: Aprenentatge
Llicenciat en Filosofia i Ciències de
d'ordinadors i xarxes
col·laboratiu
Barcelona
Ramon Segret Sala
Ana Elena Guerrero Roldán
Àrees d’especialització: Multimèdia i
Director del programa d’Enginyeria
Llicenciada en Pedagogia per la
Innovació curricular
Informàtica del campus principal
Facultat de Psicologia i Ciències de
l’Educació per la Universitat de
Enginyer industrial i llicenciat en
l’Educació de la Universitat Ramon
Maria Jesús Marco Galindo
Informàtica per la Universitat
Llull
Directora del programa d’Enginyeria
Politècnica de Catalunya i la
Tècnica en Informàtica de Gestió del
Universitat Politècnica de Madrid
Isabel Guitart Hormigo
campus principal
Àrea d’especialització: Bases de
Llicenciada en Informàtica per la
Llicenciada en Informàtica per la
dades i desenvolupament
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de Catalunya
d'aplicacions
Àrea d’especialització: Sistemes d’informació
Àrea d’especialització: Enginyeria del programari
54 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Montse Guitert Catasús
Enric Mor Pera
Eugènia Santamaria Pérez
Doctora en Filologia i Ciències de
Enginyer informàtic per la Universitat
Doctora en Enginyeria de
l'Educació per la Universitat de
Politècnica de Catalunya
Telecomunicació per la Universitat
Barcelona
Àrea d’especialització: Intel·ligència
Politècnica de Catalunya
Àrea d’especialització: Tecnologia
artificial i usabilitat
Àrea d’especialització: Teoria del
educativa
senyal i comunicacions Laura Porta Simó
Jordi Herrera Joancomartí
Llicenciada en Pedagogia per la
Jordi Serra i Ruiz
Doctor en Matemàtiques per la
Universitat Ramon Llull
Enginyer superior en Informàtica i
Universitat Autònoma de Barcelona
Àrea d’especialització: Aprenentatge
Magister en Informàtica Industrial
Àrea d’especialització: Criptografia i
virtual
per la Universitat Autònoma de
seguretat de la informació
Barcelona M. Àngels Rius Gavidia
Àrea d’especialització: Enginyeria de
Josep Maria Marco Simó
Llicenciada en Informàtica per la
sistemes i d’automàtica
Llicenciat en Informàtica per la
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrees d’especialització: Llenguatges
Montse Serra Vizern
Àrea d’especialització: Arquitectura
informàtics i Intensificació en l’àrea
Enginyera superior en Informàtica per
de sistemes
de sistemes d’informació
la Universitat Autònoma de
Antoni Marín Amatller
Elena Rodríguez González
Àrea d’especialització: Arquitectura
Llicenciat en Pedagogia per la
Llicenciada en Informàtica per la
de computadors
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Àrea d’especialització: Multimèdia
Àrea d’especialització: Sistemes
Francesc Vallverdú Bayés
d’informació
Doctor en Enginyeria de
Barcelona
David Megías Jiménez
Telecomunicacions per la Universitat
Doctor en Informàtica per la
Teresa Romeu Fontanillas
Politècnica de Catalunya
Universitat Autònoma de Barcelona
Llicenciada en Pedagogia per la
Àrea d’especialització:
Àrea d’especialització: Enginyeria de
Universitat Autònoma de Barcelona
Desenvolupament i realització
sistemes i d'automàtica
Àrea d’especialització: Entorns
simulada de codificació híbrida de
virtuals d’aprenentatge
veu ATC
Julià Minguillón Alfonso Doctor en Informàtica per la
Francesc Saigi Rubió
Universitat Autònoma de Barcelona i
Doctor en Ciències Biològiques per
màster en Combinatòria i
la Universitat de Barcelona
Comunicació Digital
Àrea d’especialització: Microbiologia i genètica molecular
55 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis de Ciències de la
Llicenciatura en Documentació
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
Informació i la Comunicació
(segon cicle)
quals 85,5 són obligatoris, 22,5 són optatius i 12 són de lliure
Data d’homologació: RD 1835/1999,
elecció/configuració.
de 3/12/99 (BOE núm. 306 de 23/12/99)
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Comunicació
Aquesta titulació té 124 crèdits, dels
Audiovisual (segon cicle)
quals 75 són obligatoris, 36 són optatius i 13 són de lliure
Data d’homologació: RD 361/2003,
elecció/configuració.
de 28 de març (BOE núm. 86-2003 * D’acord amb el caràcter flexible de
de 10/04/2003)
la matriculació, cada persona podrà Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
Total
Documentació
Comunicació Audiovisual
1.386
209
Estudiants titulats del curs Documentació Total
115
56 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Professorat Director d’estudis
Sandra Sanz Martos
Pablo Lara Navarra
Directora del programa de
Llicenciat en Documentació per la
Agustí Canals Parera
Documentació del campus
Universitat de Granada
Llicenciat en Ciències Físiques i MBA
iberoamericà
Àrees d’especialització: Gestió de
(ESADE) per la Universitat Autònoma
Llicenciada en Filologia Hispànica i
recursos d’informació i Organització i
de Barcelona
en Documentació per la Universitat
visualització d’informació
Àrees d’especialització: Gestió
de Barcelona i la Universitat de
d’informació i Gestió del
Granada
Mario Pérez-Montoro Gutiérrez
coneixement
Àrea d’especialització: Comunitats
Doctor en Filosofia i Ciències de
de pràctica
l’Educació per la Universitat de
Directors de programa
Barcelona Professorat propi
Eva Ortoll Espinet
Àrees d’especialització: Gestió del coneixement i Teoria de la informació
Directora del programa de
Jordi Alberich Pascual
Documentació del campus principal
Doctor en Belles Arts i llicenciat en
Doctora en Documentació i DEA en
Filosofia i Ciències de l’Educació per
Víctor Renobell Santaren
Documentació per la Universitat
la Universitat de Barcelona
Llicenciat en Sociologia per la
Carlos III de Madrid
Àrea d’especialització: Estètica i
Universitat de Barcelona
Àrees d’especialització: Gestió
teoria de la imatge
Àrea d’especialització: Imatge i
d’informació en ciències de la
i la comunicació
societat
salut i Formació en competència
Gemma Andreu Pérez
informacional
Llicenciada en Ciències de la
Imma Tubella Casadevall
Comunicació / Periodisme i
Doctora en Ciències Socials per la
Toni Roig Telo
diplomada en Biblioteconomia i
Universitat de Perpinyà
Director del programa de
Documentació per la Universitat
Àrea d’especialització: Comunicació i
Comunicació Audiovisual del campus
Ramon Llull i la Universitat de
identitat
principal
Barcelona
DEA en el programa de doctorat
Àrea d’especialització: Informació i
interdisciplinari de la UOC, tècnic de
comunicació
telecomunicacions i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la
Josep Cobarsí Morales
Universitat Ramon Llull
Enginyer superior de
Àrea d’especialització: Indústria,
Telecomunicació per la Universitat
producció i recepció de l’audiovisual
Politècnica de Catalunya Àrea d’especialització: Gestió de recursos d’informació i sistemes d’informació
57 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudis de tercer cicle Programa de doctorat
El programa de doctorat sobre la
interdisciplinària que integra diferents
Societat de la Informació i el
perspectives teòriques i eines
Coneixement de la Universitat Oberta
metodològiques de caràcter
de Catalunya és una aproximació
transversal.
sistemàtica tant als impactes de les tecnologies de la informació i la
En el període de docència els
comunicació (TIC) en els diferents
doctorands reben formació de
àmbits socials com a les
diferents aspectes de la societat de
transformacions globals que
la informació: alguns de més
acompanyen l'actual emergència
generals (la nova economia, la
d'una societat de la informació i el
comunicació digital, l'educació, el
coneixement.
dret, la governabilitat) i altres de més específics (la propietat intel·lectual,
L'anàlisi dels canvis i dels fenòmens
les comunitats virtuals, l'empresa, el
que caracteritzen la societat de la
treball, el comerç electrònic, etc.). Al
informació requereix, però, anar més
mateix temps reben una formació de
enllà de les barreres disciplinàries
metodologia de les ciències socials,
tradicionals, atès que un dels seus
la qual els ha de garantir l'elaboració
trets fonamentals és precisament la
de treballs de recerca i tesis
connexió entre els diversos sistemes
doctorals de qualitat.
socials, econòmics, polítics i culturals. En conseqüència, el programa de doctorat s'articula a partir d'una perspectiva clarament
Programa acadèmic
El programa s'estructura en tres períodes:
b) Cursos metodològics de caràcter aplicat destinats a facilitar als doctorands eines de recerca. El
Període de docència
doctorand fa 2 cursos de 2,5 crèdits cada un d'una oferta de 3
S'han de cursar un mínim de 20
cursos.
crèdits, repartits en tres blocs: c) Cursos de caràcter fonamental a) Cursos de caràcter fonamental
específic, organitzats en forma de
general, de 3 crèdits, que tracten
seminaris d'aprofundiment, sobre
de temes bàsics del doctorat
aspectes concrets de la societat
entorn de tres eixos principals:
de la informació, impartits per
l'estat actual de les TIC, la seva
experts reconeguts en cada àrea.
interacció amb els àmbits socials,
El doctorand fa 3 cursos de 3
econòmics i polítics, i la funció i la
crèdits cada un, amb una oferta
gestió del coneixement i la
de 9 cursos.
informació en el món actual. El doctorand fa 2 cursos d'una oferta
Al final del període, els doctorands
de 8.
obtenen un certificat de docència homologable en totes les universitats de l'Estat espanyol.
58 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Període de recerca
En acabar el període, després de ser avaluats per un tribunal, els
Durant aquest període, els
doctorands reben el diploma
doctorands han de participar en un
d'estudis avançats (DEA).
seminari de recerca vinculat a un dels grups de recerca de l'IN3.
Període de tesi
Els seminaris de recerca
Un cop obtingut el DEA, el doctorand
constitueixen la darrera fase del
ha de presentar un projecte de tesi.
programa de doctorat i són l'etapa
Una vegada acceptat el projecte, el
prèvia al període de realització de la
doctorand ha de desenvolupar,
tesi doctoral. El doctorand ha de
durant aquest període, la recerca que
demostrar la seva capacitat per a dur
li permetrà presentar la tesi doctoral.
a terme una tasca d'investigació científica en l'àmbit de la societat de la informació. L'oferta dels seminaris de recerca s'ha estructurat entorn dels àmbits temàtics següents: – Anàlisi interdisciplinària de la societat de la informació – Cibercultura – Dret i tecnologies de la informació i la comunicació – Aprenentatge virtual (e-learning) – Gestió del coneixement – Governabilitat en la societat del coneixement – Nova economia – Tecnologies de la informació i la comunicació
Durant el curs 2002-2003 s'ha
En el primer semestre del programa, i
concretat la nova estructura del
abans de començar la docència,
programa, que s'ha posat en marxa
l'estudiant ha de fer un curs
a partir del setembre del 2003. En
introductori obligatori, en el qual li és
aquesta nova estructura del
assignat un tutor d'inici que
programa, el període de docència es
s'encarrega d'ajudar-lo en el seu
desenvolupa en tres semestres i el
primer contacte amb el Campus
període de recerca, en un semestre.
Virtual. Posteriorment, se li assigna
Aquest canvi d'estructura ha
un tutor de seguiment, que
comportat una revisió de l'oferta de
acompanyarà l'estudiant en la resta
cursos i la introducció de continguts
de la seva trajectòria en el programa.
que fins ara no s'havien ofert en el programa.
59 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Estudiants
Al començament del curs 2002-2003
Durant el mes de juliol, 80 nous
es va graduar la primera promoció
estudiants, pertanyents a la quarta
del programa. Un total de 50
edició del programa, van començar
estudiants van superar l'avaluació
les activitats amb els seus tutors
del tribunal i van obtenir el diploma
d'inici.
d'estudis avançats. D'aquests 50 estudiants, 7 han obtingut en el transcurs d'aquest curs l'acceptació del projecte de tesi doctoral. Al mateix temps, 65 doctorands han realitzat el període de recerca en els seminaris de la segona edició del programa, i hi ha 102 estudiants que fan cursos del període de docència de la tercera edició.
Procedència de la titulació dels doctorands
30 26 25
Nombre d’estudiants
20 17 15 10
10 10 7
7
5
3
0 Ciències Naturals, Ciències Socials, Ciències Exactes Ciències Polítiques i Medicina i Humanitats
Dret i Administració Pública
Economia i Administració d’Empreses
60 © Universitat Oberta de Catalunya
Gestió de la Informació, Comunicació i Periodisme
Enginyeries i Arquitectura
Psicologia i Pedagogia
Memòria del curs 2002-2003
10%
Primera titulació
8%
del total de doctorands Ciències Naturals, Ciències Exactes i Medicina
28%
17%
Ciències Socials, Ciències Polítiques i Humanitats Dret i Administració Pública Economia i Administració d’Empreses Gestió de la Informació, Comunicació i Periodisme
7%
Enginyeries, Arquitectura Psicologia, Pedagogia
13% 17%
40
Procedència geogràfica
38
dels estudiants
35
33
Nombre d’estudiants
30
25
20
15 9
10
5
0 Catalunya
Professorat
Estranger
Manuel Castells Oliván
Eduard Aibar Puentes
Director científic
Director del programa
Doctor en Sociologia per la
Doctor en Filosofia per la Universitat
Universitat de París
de Barcelona
Àrees d'especialització: Sociologia
Àrea d'especialització: Estudi social
i Economia de les TIC
de la ciència i tecnologia
Imma Tubella Casadevall
Teresa Sancho Vinuesa
Directora científica
Coordinadora acadèmica
Doctora en Ciències Socials per
Doctora en Enginyeria Electrònica
la Universitat de Perpinyà
per la Universitat Ramon Llull
Àrea d'especialització: Comunicació
Àrea d'especialització: Mètodes
i identitat
numèrics en mecànica de fluids
61 © Universitat Oberta de Catalunya
Resta de l’Estat
Memòria del curs 2002-2003
Formació de postgrau Estudis de postgrau
Durant aquest període lectiu, s’ha
Aquest aprenentatge flexible i
continuat l’estructuració de les àrees
interactiu, basat en la innovació, el
de coneixement en forma d’itineraris
desenvolupament i l’adquisició de
formatius, que ofereixen als
noves competències, és el concepte
estudiants la possibilitat d’anar fent
clau per a garantir als nostres
L’activitat de formació de postgrau
programes més curts i integrats, de
participants un creixement personal i
de la UOC durant el curs acadèmic
manera que se’ls facilita el procés
l’èxit en les seves organitzacions.
2002-2003 s’ha orientat a consolidar
formatiu perquè poden gestionar el
la cartera de programes de màster i
seu temps d’una manera flexible.
En el quadre següent veiem el
postgrau fonamentats en el
nombre de programes desenvolupats
desenvolupament de competències
segons la seva tipologia.
pròpies dels rols professionals, en els sectors de producció i serveis, per eixos de coneixement i experiència.
Tipologia
Programes
Màsters
16
Postgraus
45
Programes d’especialització
58
Programes d’actualització
15
Total
134
Aquests 134 programes, estructurats en 21 itineraris de màster, s’organitzen entorn dels eixos de coneixement de la Universitat: Economia i Empresa, Humanitats, Ciències de la Informació i la Comunicació, Informàtica, Dret i Ciències de l’Educació. Món de les empreses i les organitzacions
– Àrea de Tecnologies de la Informació / Internet – Àrea de Gestió de la Informació – Àrea de Societat de la Informació – Àrea d’Informàtica Cultura, educació i salut – Àrea de Desenvolupament Formatiu i de Tecnologia Educativa
– Àrea d’Estratègia i Desenvolupament Empresarial: l’Empresa Digital – Àrea de Medi Ambient – Àrea de Finances i Gestió Econòmica – Àrea de Màrqueting – Àrea de Logística – Àrea de Prevenció de Riscos Laborals – Àrea de Qualitat – Àrea de l’Escola Virtual de Governabilitat
62 © Universitat Oberta de Catalunya
Evolució de l’entorn tecnològic
– Àrea d’Humanitats: Gestió Cultural i del Patrimoni – Àrea de Salut i Sanitat Així mateix, Formació de Postgrau es defineix “en xifres” pel nombre de 2.346 estudiants que han seguit la programació docent periòdica descrita fins ara i desenvolupada en els semestres lectius de novembre del 2002 i març del 2003.
Memòria del curs 2002-2003
A més a més, ha desenvolupat els
Durant aquest any acadèmic, doncs,
programes d’actualització reglada en
el nombre de participants de les
Matemàtiques i Anglès, que han
diferents activitats de formació ha
tingut 688 estudiants.
estat de 4.590, distribuïts de la manera següent:
Participants Programes de màster, postgrau i especialització
2.346
Programes d’actualització reglada
688
Universitat Oberta d’Estiu
1.196
Universidad Virtual de Verano
360
Total
4.590
El dia 8 de maig del 2003 va tenir
Durant el mes de juliol, Formació de
lloc al Gran Teatre del Liceu de
Postgrau ofereix la Universitat Oberta
Barcelona l'acte de graduació de
d’Estiu i la Universidad Virtual de
1.100 estudiants de Formació de
Verano.
Postgrau, de les promocions 2001 i 2002. Va inaugurar l'acte el rector de la UOC, Gabriel Ferraté; el va presidir el conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó, i en va ser el padrí Fernando Villalonga, director general de la Fundació Telefònica.
Universitat Oberta d’Estiu
La Universitat Oberta d’Estiu (UOd’E)
En aquesta edició, els estudiants
ofereix una àmplia relació de cursos
s’han inscrit en els cursos mitjançant
adreçats a les persones que volen
Internet.
aprofitar l’estiu per a formar-se en l’ús o en l’entorn virtual amb eines
S’han ofert 46 cursos, d’una durada
multimèdia que comporten noves
de 30 hores i un valor acadèmic de 2
línies d’actuació i de
crèdits de lliure elecció, per als
desenvolupament professional i amb
estudiants de la UOC i els estudiants
els mitjans més avançats.
de la resta d’universitats que formen part de l’oferta d’estiu de l’Institut Joan Lluís Vives.
63 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
La metodologia dels cursos segueix
L’avaluació no és presencial i es
el model pedagògic de la UOC, que
basa en la participació en els debats
potencia l’estudi personal i, alhora, el
i la realització d’exercicis, casos o
treball cooperatiu. Els estudiants
treballs pràctics que s’han de lliurar
participen en fòrums i debats
al professor o consultor.
relacionats amb cada un dels continguts dels diferents cursos i
L’oferta formativa per a l’estiu del
també en la realització d’activitats i
2003 s’ha emmarcat dins les àrees
en les consultes i la resolució de
següents:
dubtes.
Àrees
Programes
Economia, Empresa i Dret
11
Humanitats
11
Ciències de l’Educació i Psicologia
4
Noves Tecnologies i Internet
13
Multimèdia
7
Total
46
Els 1.196 participants de la UOd’E
Els resultats obtinguts han estat
han estat majoritàriament estudiants
positius, ja que el 82,19% dels
de la nostra comunitat universitària.
estudiants han superat els cursos
El 87% eren participants de la
satisfactòriament.
comunitat UOC i la resta, el 13%, persones que mai no havien fet un curs a la UOC.
Universidad Virtual de Verano
Aquest any s’ha consolidat la segona
En aquesta segona experiència s’han
edició de la Universidad Virtual de
ofert un total de 16 cursos durant el
Verano. Aquesta activitat de cursos
mes de juliol, en els quals han
d’estiu s’ha fet en espanyol i té les
participat 360 alumnes, el 80% dels
mateixes característiques que la
quals s’incorporaven per primera
UOd’E pel que fa al nombre de
vegada a la nostra universitat. El
crèdits de cada curs, el sistema
78,33% dels estudiants han superat
d’avaluació i el funcionament en
els cursos.
general.
64 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
El curs d’accés a la Universitat
En el període 2002-2003 s’han
Oberta de Catalunya per a persones
convocat tres cursos d’accés en
Curs de preparació de les proves
més grans de 25 anys té com a
català i s’han fet dues convocatòries
d’accés per a > 25 anys
finalitat primordial que els estudiants
d’accés en espanyol. A més a més,
assoleixin un aprenentatge que els
s’ha incorporat la preparació per a
permeti superar les proves d’accés a
una nova especialitat: Turisme.
Formació preuniversitària
la UOC i, alhora, integrar-se amb èxit en aquesta comunitat universitària.
L’índex d’estudiants del curs aprovats ha arribat fins a un 80% respecte dels estudiants presentats.
Estudiants matriculats al curs Estudis
Novembre
Novembre
Març
Maig
Juny
Total
2002
2002*
2003
2003*
2003
133
21
46
12
46
258
Dret
68
19
37
15
22
161
Humanitats
58
–
42
–
19
119
135
49
53
32
30
299
8
–
1
–
4
13
107
25
52
11
42
237
41
–
14
3
12
70
550
114
245
73
175
1.157
Ciències Empresarials
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes Filologia Catalana Psicologia Turisme Total
* Accés als estudis del campus iberoamericà.
La UOC és l’única universitat
convocatòries als estudiants del curs
catalana que ofereix tres
d’accés per a més grans de 25 anys.
65 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Programes d’especialista superior
Els programes d’especialista superior
L’àmbit d’actuació d’aquesta oferta
(anteriorment anomenats cursos de
està limitat al territori català, i és per
formació superior) són estudis de
aquest motiu que s’utilitza el català
formació professional superior que
en els materials didàctics, el Campus
segueixen el model pedagògic de la
Virtual, etc.
Universitat Oberta de Catalunya. El nombre d’estudiants matriculats En els cursos de formació superior
durant el període 2002-2003 ha estat
s’ofereixen tres especialitats:
de 82.
– Secretariat – Gestió comercial i màrqueting (GCM) – Administració de sistemes informàtics (ASI)
Secretariat
GCM
ASI
Total
31
14
17
62
2
9
9
20
33
23
26
82
Octubre del 2002 - febrer del 2003 Març - juliol del 2003 Total
Curs d’accés a cicles formatius
S’ha desenvolupat la quarta edició
Les especialitats per a les quals
de grau superior per a > 20 anys
del curs que prepara per a l’accés
preparem són les següents:
als cicles formatius de grau superior per a persones més grans de 20
– Secretariat
anys.
– Gestió comercial i màrqueting (GCM) – Administració de sistemes informàtics (ASI)
Secretariat
GCM
ASI
Total
3
2
11
16
Octubre del 2002 - abril del 2003
Cursos de formació superior per a
En el marc de la línia de cursos de
professionals
formació superior per a professionals, durant aquest curs 2002-2003 la UOC ha posat en marxa els cursos d’extensió universitària següents:
– Responsable de gestió administrativa – Responsable de marxandatge i promoció en el punt de venda – Responsable de prevenció de riscos laborals – Responsable de seguretat laboral
– Responsable comercial i de màrqueting
– Responsable de prevenció de riscos laborals (nivell intermedi)
– Responsable de logística i compres
(curs ofert només en espanyol)
– Responsable d'investigació i planificació comercial – Responsable de relacions públiques
66 © Universitat Oberta de Catalunya
El nombre total d’estudiants en aquest període ha estat de 55.
Memòria del curs 2002-2003
Metodologia de la UOC Materials d’aprenentatge
El paper dels materials didàctics en
Per aquest motiu, podem parlar cada
un model educatiu com el nostre no
cop més de flexibilització i
ha deixat de ser un dels elements
personalització de la formació. Els
centrals de la metodologia de la
materials i recursos per a
UOC, per bé que cada cop més
l’aprenentatge s’han de poder
aquest rol passa a adoptar una
contextualitzar i s’han de relacionar
funció de suport al procés formatiu
amb els diferents objectius formatius,
de l’estudiant mitjançant les eines de
amb l’avaluació que es determini
dinamització com ara el pla docent.
cada semestre. Així mateix, cal
El pla docent permet establir
actualitzar-los periòdicament. El pla
relacions entre l’acció docent i els
docent, entre altres estratègies i
recursos que es posen a l’abast de
eines, ajuda a donar aquest nou
l’estudiant, entre els quals, i els més
valor als materials d’aprenentatge.
importants, els materials didàctics, per tal que el procés d’aprenentatge sigui dinàmic i canviant, segons les necessitats.
Assignatures noves del curs Campus principal
86
Campus iberoamericà
78
Titulacions homologades
Total
164
Total d'assignatures ofertes Campus principal
439
Campus iberoamericà
157
Titulacions homologades
Total
596
Materials de nova elaboració CD-ROM
Llibre-manual
Economia i Empresa
7
–
Psicologia i Ciències de l'Educació
3
Dret i Ciència Política
Vídeo
Web
9
–
37
–
7
1
10
–
1
26
–
17
Humanitats i Filologia
5
1
5
–
12
Informàtica i Multimèdia
5
–
13
–
4
Ciències de la Informació i la Comunicació
4
–
4
–
15
24
2
64
1
95
Total
67 © Universitat Oberta de Catalunya
Paper
Memòria del curs 2002-2003
Campus Virtual
Durant aquest curs, el Campus
Els estudiants i consultors
Virtual de la UOC ha canviat tant
consideren que els canvis del
externament com internament.
Campus Virtual han estat evidents i
Aquest canvi ha estat el resultat de
els han avaluat molt favorablement.
dos anys de treball orientat al
Hem observat tant la millora de la
desenvolupament tecnològic de les
satisfacció respecte al Campus en
aules virtuals i del conjunt del
l’enquesta com la reducció de les
Campus Virtual.
incidències.
Tecnològicament, el Campus Virtual és un sistema basat en Java i CORBA que es gestiona mitjançant la base de dades Oracle. El nou campus ha arribat a donar servei a 2.200 estudiants simultàniament. Aquest nou sistema assegura l’estabilitat i la facilitat de millora i evolució del Campus Virtual per als propers tres anys.
Connexions durant el curs Temps total de connexió durant el curs (minuts) Connexions setmanals per estudiant Temps de connexió diari per estudiant (minuts)
68 © Universitat Oberta de Catalunya
6.623.367 209.751.725 6 28
Memòria del curs 2002-2003
Trobades presencials
Les trobades presencials
voltant de 7.000 persones cada una,
constitueixen l’espai adequat per a
i les de síntesi al voltant de 6.000
reunir estudiants i professors al
(aquestes dades inclouen estudiants,
començament i al final de cada
tutors, consultors i professors).
semestre. El programa acadèmic de les trobades, format per les tutories i
Tot seguit es detallen les principals
les consultories, rep una assistència
activitats dutes a terme en les
estable de prop del 35% del total
trobades presencials d’aquest curs
d’estudiants matriculats. El programa
2002-2003.
d’activitats complementàries, format per tallers i activitats culturals, també té una bona acollida. Així, les trobades de presentació mouen al
Trobada de presentació del primer
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 14 de setembre del 2002 Tutories i consultories: Trobada de presentació setembre del 2002 Consultories
896
Tutories
246
Conferències:
Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació: “La psicologia davant el
Estudis d’Economia i Empresa: “Vers
segle XXI. Amenaces i oportunitats
el turisme de la dream society:
per a una disciplina i una professió
noves necessitats de recerca de
en un món en canvi”, a càrrec de
mercat”, a càrrec del Sr. Eulogi
Josep M. Blanch, catedràtic de
Bordas Rubíes, president de THR.
Psicologia Social Aplicada de la UAB.
Estudis de Dret i Ciència Política: “La nova llei d'Internet”, a càrrec
Estudis d’Humanitats i Filologia
d’Amadeu Abril, Óscar Morales i
Catalana: “Jacint Verdaguer, a la
Miquel Peguera.
recerca de l'absolut romàntic”, a càrrec de Pere Farrés Arderiu,
Estudis de Ciències de la Informació
professor titular de la UB.
i la Comunicació: conferència a càrrec del Sr. Vicenç Villatoro,
“Com potenciar el propi currículum
escriptor i actual director general de
davant una selecció professional”, a
la Corporació Catalana de Ràdio i
càrrec d’Ignacio Arellano, director
Televisió (CCRTV).
general de Tea-Cegos Cybersearch.
69 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
“Assessorament personal: dissenya
Activitats culturals:
el teu currículum”, a càrrec de Meritxell Santiago, cap de la Borsa
Cinema a la trobada: Cicle de
de Treball de la UOC.
Directors Catalans
“La cerca de feina per Internet”, a
Tallers:
càrrec de Xavier Chalé, de l’empresa Servijob.
– Tècniques d’autocontrol emocional – Consulta de bases de dades
“Organització del temps i planificació
– Cerca d’informació en un entorn
personal”, a càrrec del professor Garí
virtual
Penella.
– Internet I. Introducció i comunicació – Internet II. Serveis
“Planifica el teu temps”, a càrrec del
– Redacció de missatges de correu
professor Garí Penella.
electrònic – Planificació del temps d’estudi
“Alimentació i estrès”, a càrrec de la
– Fatiga visual i muscular davant
dietista Lourdes Torres.
l’ordinador. Tècniques de relaxació – Bases de dades jurídiques
“Elabora una dieta equilibrada”, a
– Taller de Campus Virtual
càrrec de la dietista Lourdes Torres.
– Introducció al disseny i creació de pàgines web – Taller de PowerPoint. Nivell bàsic – Taller de PowerPoint. Nivell avançat
70 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Trobada de síntesi del primer
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 21 de desembre del 2002 Tutories i consultories: Trobada de síntesi desembre del 2002 Consultories
896
Tutories
246
Activitats culturals:
Tallers:
Cinema a la trobada: Cicle de Joel i
– Preparació d’exàmens
Ethan Coen
– Tècniques d’autocontrol emocional – Taller d’automassatge, estiraments i relaxació – Cerca d’informació a bases de dades – Cerca d’informació en un entorn virtual – Biblioteca Virtual – Internet I. Introducció i comunicació – Internet II. Serveis – Bases de dades jurídiques – Introducció a la seguretat informàtica – Cerca d’informació especialitzada en psicologia – Fatiga visual i muscular davant l’ordinador. Tècniques de relaxació – Planificació del temps d’estudi
71 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Trobada de presentació del segon
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 1 de març del 2003 Tutories i consultories: Trobada de presentació març del 2003 Consultories
959
Tutories
276
Conferències:
Conferència sobre la titulació de Psicopedagogia, a càrrec del
Estudis d’Informàtica i Multimèdia:
consultor Manuel Fernández Pérez.
“Programari lliure”, a càrrec de Jordi Mas i Òscar del Pozo, membres de
Conferència de la PAUOC: “Guerra a
Softcatalà.
l’Iraq”
Estudis d'Humanitats i Filologia: “La
Conferència del Club UOC:
gramàtica del català contemporani”.
“Jaciments d'ocupació i habilitats. Horitzó 2006”, a càrrec de Marcelo
Estudis de Ciències de la Informació
Lewin, director d'Infempleo.com.
i la Comunicació: “Nous rols dels professionals de la informació”, a càrrec
Activitats culturals:
d’Adela d’Alòs-Moner, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-
Cinema a la trobada: Cicle de
Documentalistes de Catalunya.
Cinema Social
Estudis d'Economia i Empresa:
Tallers:
“Lideratge”, a càrrec de Josep Maria Bakero.
– Planificació del temps d’estudi – Tècniques d’autocontrol emocional
Estudis de Dret i Ciència Política:
– Cerca d’informació a bases de dades
taula rodona “Un nou ordre
– Cerca d’informació en un entorn
internacional?”, en la qual van
virtual
participar Joan Prats, professor de la
– Biblioteca Virtual
UOC i director de l’Institut Internacional
– Internet I. Introducció i comunicació
de la Governabilitat; Jaume Giné,
– Internet II. Serveis
secretari general de Casa Àsia, i
– Bases de dades jurídiques
Clàudia Jiménez, professora de Dret
– Introducció a la seguretat informàtica
internacional públic de la UAB.
– Fatiga muscular i visual davant l’ordinador. Tècniques de relaxació
Estudis de Psicologia i Ciències de
– Música per Internet
l’Educació: “La realitat de la psicologia
– Llibres electrònics (e–books)
en la societat de la informació i el
– Programari a Internet
coneixement”, a càrrec del doctor Jaume Almenara, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona i degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
72 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Trobada de síntesi del segon
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 7 de juny del 2003 Tutories i consultories: Trobada de síntesi juny del 2003 Consultories
959
Tutories
276
Conferències:
Activitats culturals:
Estudis d’Humanitats i Filologia: “La
Cinema a la trobada: Cicle de
responsabilitat ciutadana davant les
Cinema per la Pau
situacions de guerra”. Taula rodona sobre programes de pràctiques a l'estranger. Sessió informativa sobre el Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC. Pràcticum II de Psicopedagogia Pràctiques empresarials I i II
73 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
El Web de la Trobada
El Web de la Trobada és l’eina bàsica de comunicació a les trobades, que permet a la Universitat informar amb antelació sobre la jornada tots els estudiants matriculats. Informa del dia i lloc de la trobada, de com s’hi arriba, del programa acadèmic, de les activitats i tallers, i també dels diferents serveis dels quals es pot disposar presencialment durant aquests dies. En aquest curs acadèmic s’ha fet un esforç important per millorar el disseny, la imatge i la usabilitat del Web de la Trobada, amb la finalitat de facilitar-hi la navegació i l’accés a tota la informació.
El Diari de la Trobada
Un curs més, El Diari de la Trobada es consolida com una eina de comunicació i participació de tota la comunitat UOC bàsica per a les trobades. Es tracta d’una publicació de setze pàgines amb format de diari universitari que es publica amb motiu de cada una de les trobades presencials. El Diari de la Trobada conté informació sobre els diferents aspectes de la trobada: plànols, graelles d’activitats, articles referents a les conferències o altres activitats que s’hi duen a terme, etc.
74 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Avaluació institucional
Així, doncs, durant el mes de juliol
A continuació presentem els resultats
del 2003 es van enviar qüestionaris
de l’enquesta corresponent a
de satisfacció sobre la institució i
l’esmentat semestre.
Durant l’any 2002, la UOC s’ha
el programa, i també qüestionaris
plantejat, després de set anys
referents a les assignatures, als
En general, cal destacar que el nivell
d’activitat i com un dels seus
estudiants de les iniciatives de
de satisfacció global dels estudiants
objectius estratègics, la revisió i
Titulacions Homologades, Doctorat
enquestats pel que fa als diversos
millora del sistema d’avaluació de la
i Ensenyament Obert.
elements del model pedagògic se situa gairebé en un valor de 4 (en
satisfacció dels estudiants. Amb aquest objectiu, s’ha dut a terme una
La mesura de la satisfacció dels
una escala d’1 a 5). Aquesta
revisió profunda per a adaptar les
estudiants forma part del quadre de
satisfacció general es desglossa en
enquestes de satisfacció a aquestes
comandament metodològic de la
diversos apartats:
noves necessitats d’avaluació, tenint
UOC, que també inclou la mesura de
en compte els diversos elements del
diferents indicadors de rendiment
– Gaudiment de l’experiència
model pedagògic. Addicionalment a
acadèmic i del grau de continuïtat en
d’estudiar a la UOC: valor de 4,1
tot aquest procés de revisió, una
els estudis i en la institució. La
sobre 5
empresa externa especialitzada en
recollida de tota aquesta informació
– Sentiment de pertinença a la
estudis d’opinió ha centralitzat la
de manera periòdica i les anàlisis
comunitat UOC: valor de 3,8 sobre 5
recollida de les respostes i la seva
posteriors permetran disposar d’un
– Compensació de la dedicació i de
explotació.
quadre de comandament per a la
l’esforç invertit: valor de 4 sobre 5
presa de decisions encaminades a
– Percepció de beneficis d’estudiar a
millorar el model metodològic de la
la UOC: valor de 4 sobre 5
Universitat.
Satisfacció global
4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1
Gaudiment
Pertinença
75 © Universitat Oberta de Catalunya
Compensació de la dedicació
Percepció de beneficis
Satisfacció global
Memòria del curs 2002-2003
Pel que fa a la satisfacció amb els
– Recursos d’aprenentatge: elements
elements de suport a l’estudi, els
metodològics que tinguin la funció
principals resultats se situen també
de facilitar l’aprenentatge (activitats
al voltant de 4 sobre 5.
de diversos tipus, estudis de cas,
Concretament, els conceptes
lectures, enllaços, etc.), i també el
avaluats en aquest apartat són els
mateix material didàctic, sigui en
següents:
suport digital o en suport paper. S’assoleix una avaluació de 3,7.
– Acció docent: satisfacció de
– Avaluació: valoració que fa
l’estudiant amb relació a les accions dels consultors i tutors. En aquest apartat, la “nota” és força alta: de 4,3.
d’avaluació utilitzat pel que fa a l’adequació, la coherència i la retroacció (feedback) rebuda.
– Comunicació: valoració de les
S’arriba a una puntuació mitjana de
diferents relacions i interaccions que ofereix la comunitat virtual a l’estudiant, i dels diferents mitjans i recursos per a aconseguir-ho. La mitjana d’avaluació en aquest
4,2. – Entorn virtual d’aprenentatge: satisfacció de l’estudiant amb relació a la informació, als serveis i a les funcionalitats que l’entorn li
aspecte és de 3,6.
Suport a l’estudi
l’estudiant amb relació al sistema
ofereix. Valor mitjà de 3,9.
4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1
Acció docent
Comunicació
Recursos d’aprenentatge
Avaluació
Entorn virtual d’aprenentatge
La satisfacció general dels estudiants
La mitjana de les puntuacions en
quant als diversos elements del
l’apartat de suport a l’estudi és
model pedagògic se situa en un valor
també de gairebé 4 sobre 5, però els
de 4 sobre 5.
components d’aquest apartat tenen un marge de variació més alt que l’anterior (és a dir, el nivell de satisfacció global).
76 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Pel que fa al pla d’estudis, es
– Adequació: ajustament dels
– Aplicabilitat: aquest terme es
distingeixen els elements d’avaluació
continguts del pla d’estudis a les
refereix bàsicament a la utilitat del
següents:
expectatives generades, tenint en
contingut en l’entorn professional,
compte els objectius plantejats, el
acadèmic i personal de l’estudiant.
nivell d’aprofundiment i la dificultat
La mitjana de les puntuacions és
de la matèria. La valoració d’aquest
de 3,6.
element és de 3,9.
Continguts
4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1
Adequació
Aplicabilitat
Fitxa tècnica de l'enquesta Població: 12.210 estudiants
Format del qüestionari: web (aplicació d'enquestes)
Tipus de mostratge: de resposta voluntària
Durada de la publicació del qüestionari: juliol del 2003
Nombre de respostes (voluntàries): 2.759 (percentatge global de
Lloc de publicació: missatge als
resposta: 39,3)
nous estudiants
Marge d'error per un interval de confiança del 95% (cas més desfavorable p=q=0,5) +/-1,67%
77 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Biblioteca Virtual
El curs 2002-2003 s’ha caracteritzat per la renovació completa de l’estructura web des de la qual la Biblioteca Virtual de la UOC dóna servei als usuaris i per l’especialització en recursos relacionats amb la societat de la informació.
La nova interfície implementada en el
El segon aspecte destacat durant
segon semestre del curs incorpora
aquest curs és l’inici de
criteris d’usabilitat, un motor de
l’especialització de la Biblioteca de la
cerca global per a facilitar l’accés a
UOC en societat de la informació,
qualsevol recurs d’informació tant
tema del qual s’aspira a ser un
físic com digital que estigui
referent a mitjà termini. Els passos
disponible a la UOC, i també una
fets en aquest sentit han estat la
nova versió del gestor de recursos
creació a la seu central de la UOC
digitals (DIMAX). Aquesta nova versió
d’una biblioteca física especialitzada
segueix els estàndards de
en aquest tema, a partir de la
l’aprenentatge virtual SCORM i IMS,
donació feta pel professor Manuel
que faciliten l’intercanvi d’informació
Castells, i l’adquisició de documents
i de recursos amb altres iniciatives
físics i digitals, com llibres i revistes
de biblioteques digitals i la creació
electrònics i bases de dades en línia
d’espais d’aprenentatge que
relacionades amb aquesta disciplina.
segueixin aquests estàndards.
Recursos
A més de l’esforç que s’ha fet per
De les noves incorporacions a la
tenir disponibles documents
col·lecció digital de la Biblioteca cal
relacionats amb la societat de la
destacar Safari Tech Books, amb 620
informació, s’han anat incorporant
nous llibres digitals relacionats amb
nous documents al fons bibliogràfic i
les disciplines i activitats de recerca
digital de la biblioteca estretament
de la UOC. També s’hi han
vinculats a les línies de recerca de la
incorporat noves bases de dades
UOC i a l’oferta formativa que
com Kluwer International Law,
s’imparteix.
especialitzada en dret i que inclou el text complet d’una cinquantena de
A final de curs, els usuaris de la UOC
revistes, i Wiley InterScience, amb
podien accedir a 50.194
accés al text complet de 350 revistes
monografies, 2.677 publicacions
electròniques de reconegut prestigi
periòdiques en format paper o digital
internacional i de temàtiques tan
i 13.648 documents digitals com
diverses com empresa,
bases de dades en línia i llibres
matemàtiques i estadística,
electrònics (e-books), entre altres
informàtica, enginyeria, educació,
tipus de recursos.
psicologia, dret i ciències de la salut, entre altres.
Ateses les característiques de la UOC, s’han invertit esforços a
En el cas de les publicacions
complementar la informació
periòdiques, el servei de distribució
bibliogràfica de les monografies
electrònica de sumaris (DESU)
disponibles, incorporant-hi els
disposa d’una base de dades amb la
sumaris i resums digitals per a
referència de 58.298 articles de totes
millorar-ne la usabilitat, donar més
les revistes a què la UOC està
informació a l’usuari sobre aquests
subscrita, als quals caldria afegir
documents i millorar la pertinència en
aproximadament cinc milions de
la demanda d’aquest material. En el
referències d’articles de totes les
cas de la bibliografia recomanada i
biblioteques universitàries de
del fons sobre la societat de la
Catalunya que formen part del
informació, aquest servei s’ofereix
Consorci de Biblioteques
per al 100% dels documents.
Universitàries de Catalunya (CBUC).
78 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Ús de la Biblioteca
El 87,7% dels usuaris utilitzen la
El total de consultes fetes als
Biblioteca per mitjà del Campus
diferents espais de la Biblioteca
Virtual (819.407 usuaris), mentre que
Virtual ha estat de 13.248.216, amb
114.637 (12,3%) s’han adreçat als
un increment del 33,17% respecte al
serveis de les biblioteques de suport
curs 2001-2002.
per a utilitzar la seva infraestructura, consultar material o recollir-ne en préstec.
Serveis
El servei de subministrament de
Finalment, els serveis d’informació a
documents ha facilitat 52.399
mida (com els serveis de notícies, de
documents als usuaris de la UOC, un
distribució de sumaris i altres fonts
40,34% més que el curs anterior, que
d’informació personalitzades) tenien
va ser de 37.337.
10.684 subscriptors a final de curs, cosa que ha representat 1.125.801
S’han realitzat 50.229 serveis
serveis lliurats, 408.082 més que el
relacionats amb l’atenció a l’usuari,
curs 2001-2002.
com demandes d’informació, consultes i cerques d’informació. Aquesta xifra va ser de 47.183 el curs anterior.
Biblioteques de l’aula
També s’han esmerçat esforços a
funcionalitat (enfront de les 245 del
incrementar el nombre d’aules amb
curs anterior) i tenen un total de
recursos relacionats amb la disciplina
6.720 recursos disponibles, un
impartida. Durant aquest curs, 405
59,43% més que el curs 2001-2002.
assignatures disposen d’aquesta
Convenis
La Biblioteca Virtual de la UOC té
Universitat de Lleida, Universitat
convenis bilaterals amb altres
Politècnica de Catalunya, Universitat
biblioteques i entitats per a millorar
Complutense de Madrid, Universitat
els serveis als usuaris i treballar
de les Illes Balears, Universitat
conjuntament en temes d'interès
Jaume I, Associació de Mestres
comú: Open University Library,
Rosa Sensat, Casa Àsia i Col·legi
Universitat de Barcelona, Universitat
d'Enginyers Tècnics Industrials de
de Girona, Universitat Rovira i Virgili,
Barcelona (CETIB).
79 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Projecció exterior
A l’octubre del 2002, la Biblioteca de
Així mateix s’han rebut visites
la UOC i la Biblioteca de l’Open
professionals de l’Associació de
University del Regne Unit han
Bibliotecaris Francesos (ABF), de
organitzat a Milton Keynes
l’Open University Library, de l’Escola
(Anglaterra) un seminari sobre
Nacional de la Judicatura (República
personalització i biblioteques digitals.
Dominicana) i de les universitats xilenes de Las Lagunas i de Bio Bio.
També s’ha participat en diferents jornades, seminaris i congressos,
La Biblioteca de la UOC també forma
entre els quals cal destacar els
part del Consorci de Biblioteques
següents:
Universitàries de Catalunya (CBUC) i de la Xarxa Espanyola de
• VII Trobada Internacional sobre
Biblioteques Universitàries (REBIUN).
Sistemes d’Informació i
En aquesta darrera, la Biblioteca
Documentació - Ibersid 2003
Virtual de la UOC ha participat en la
(Saragossa)
línia 2 del pla estratègic (és a dir,
• III Jornades de Biblioteques Digitals (Universitat Complutense de Madrid)
potenciar el desenvolupament de les TIC a les biblioteques i donar suport per a fer-ne la implementació i el manteniment) i en el grup de treball
• VIII Jornades Espanyoles de
d’estadístiques. Finalment, la
Documentació - Fesabid 2003
Biblioteca de la UOC forma part de
(Barcelona)
la Xarxa d’Excel·lència en Biblioteques Digitals (DELOS).
• IV Col·loqui Internacional en Ciències de la Documentació (Salamanca) • Jornada “Els sistemes d’informació” a Bordeus (França), organitzada per la Universitat Montesquieu de Bordeus i la Médiaquitaine de Gradinhan • Concertation Meeting on Heritage for All (Luxemburg) • Seminari organitzat per l’Associació de Revistes Culturals d’Espanya (ARCE) a El Escorial • Partners Meeting del Projecte COINE a la Universitat dels Jagellons (Cracòvia)
80 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Serveis i atenció a l’estudiant
L’aula de tutoria és l’espai que es
L'espai Atenció a l'estudiant aglutina
destina a l’estudiant perquè pugui
els canals necessaris perquè
estar en contacte permanent amb el
l'estudiant es comuniqui amb la
seu tutor. En aquesta aula també hi
Universitat amb relació als aspectes
ha diferents continguts útils per al
no docents, és a dir, de gestió, de
desenvolupament de la vida
servei o d'informació. Així, doncs,
Els estudiants de la Universitat
acadèmica de l’estudiant, com ara
aquest espai recull una sèrie de
Oberta de Catalunya gaudeixen d'un
els principals elements del model
serveis que volen facilitar a
servei d'atenció articulat en diferents
d’ensenyament de la UOC, temes
l'estudiant l’estada a la UOC, a més
espais i serveis d’informació.
vinculats a la incorporació a la
de recollir la seva opinió per
Atenció a l’estudiant
Universitat, informació sobre els
millorar els serveis que li oferim i
D'una banda, des del moment en
estudis, descripció dels principals
donar resposta a les seves
què l’estudiant fa la sol·licitud
tràmits acadèmics i continguts
demandes.
d’accés per a iniciar uns estudis a la
relacionats amb els recursos del
UOC, ja pot accedir al Campus
Campus Virtual.
Durant el curs 2002-2003, els diferents serveis d’atenció a
Virtual i consultar informació detallada sobre el procés de
Quan comença l’activitat docent,
l’estudiant van registrar les dades
matriculació, els tràmits i la
l'estudiant pot accedir a tot el volum
següents:
documentació vinculats a la
d'informació que la UOC posa al seu
matrícula, com és la UOC i com s’hi
abast, especialment als espais
estudia, i els requisits informàtics del
Atenció a l'estudiant i Secretaria.
punt de treball, entre altres continguts. Abans de matricular-se, l’estudiant té
Servei d'atenció de consultes
27.261
l’oportunitat de participar en l’aula d’introducció al Campus Virtual, un espai especialment pensat perquè els nous estudiants coneguin els Servei d'ajuda informàtica
principals espais i funcionalitats del Campus, es familiaritzin amb l'entorn virtual d'aprenentatge i es comencin a relacionar amb els professors, els
Incidències via Campus
13.135
Incidències via telèfon
34.706
Total d’incidències del curs
47.841
companys i la mateixa universitat. A continuació, quan l'estudiant es matricula, se li lliura el CD Connecta’t a la UOC, l’objectiu del qual és proporcionar les eines i la
Servei de suggeriments i reclamacions
informació necessàries per a configurar el punt de treball i la
No docents
2.130
connexió al Campus Virtual. Docents
227
Total de suggeriments i reclamacions rebudes
81 © Universitat Oberta de Catalunya
2.357
Memòria del curs 2002-2003
Secretaria Virtual
Finalment, Secretaria és l'espai on
La Secretaria Virtual té com a
l'estudiant pot consultar i
objectiu facilitar al màxim tots els
autogestionar totes les qüestions que
tràmits que l'estudiant ha de dur a
l'afecten en el decurs de la seva vida
terme durant la seva vida acadèmica
acadèmica.
i proporcionar-li la informació que necessita per a dur-los a terme. Els dos eixos bàsics per a assolir aquest objectiu són la informació que sempre és possible consultar des de la Secretaria mateix i les gestions que es poden fer directament sobre l'expedient.
Accessibilitat al Campus
La UOC assumeix el compromís de
Especialment per a l'accessibilitat de
facilitar l'accés a la Universitat als
les persones invidents, oferim
sectors de població amb dificultats
l'adaptació del Campus Virtual, de
especials. Per això continua ajustant
manera que amb un punt de treball
la seva metodologia i els seus
configurat amb els programaris i
processos a aquest objectiu.
maquinaris d'accessibilitat l'estudiant pot treballar utilitzant tant àudio com
Amb aquesta finalitat, durant el curs
una línia Braille. D'aquesta manera
2002-2003 hem aprofundit en els
pot accedir tant a la informació en
punts següents:
línia del Campus Virtual com als materials que fem arribar en format
1. Posar una especial atenció des del
electrònic.
mateix moment de la matriculació per a assegurar el servei a tots els estudiants des d'un punt de vista global: materials, Campus, etc. 2. Continuar adaptant el Campus Virtual per tal de suprimir les barreres d'accés informàtic per a les persones amb alguna discapacitat. 3. Mantenir el contacte amb grups de recerca i innovació sobre temes d'accessibilitat a Internet per a posar en servei les noves tecnologies d'accessibilitat amb la màxima rapidesa.
82 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Borsa de Treball
Els prop de 500 estudiants
Per altra banda, i dirigint-nos molt
matriculats en assignatures de
especialment a l'estudiant ja graduat,
pràcticums i treballs finals de carrera,
el juliol del 2003 presentem la
juntament amb els més de 1.380
primera edició del Directori de
graduats titulats al llarg dels darrers
graduats de la UOC, el llibre on
anys, fa necessari que la Borsa de
figuren els doctors, llicenciats i
Treball de la UOC impulsi durant
diplomats que s'han graduat per la
aquest curs 2002-2003 els serveis
Universitat Oberta de Catalunya fins
d'aproximació al mercat de treball.
a aquella data.
El desembre del 2002, la UOC posa
Amb l'edició d'aquest directori volem
en marxa les pràctiques de
assolir dos objectius: d'una banda,
cooperació educativa universitat-
facilitar el contacte entre graduats,
empresa amb l'objectiu d'apropar els
de manera que els possibiliti
seus estudiants al món del treball i
intercanviar idees i experiències i fer
facilitar-los la possibilitat d'observar
néixer, així, projectes en comú, i, de
bons models professionals dels
l'altra, oferir una eina de comunicació
quals poder aprendre en l'exercici de
amb les empreses i amb els
les seves activitats i, alhora, d’oferir-
principals intermediaris del mercat de
los un entorn on aplicar a una
treball, perquè els permeti saber qui
situació real els coneixements teòrics
són els graduats de la UOC per a
adquirits al llarg dels estudis.
poder-los fer arribar directament possibles propostes de millora
El juliol del 2003, vuit mesos després
professional.
de la seva creació, la UOC compta ja amb la participació de 50 institucions
El Directori de graduats ha estat
i empreses que s'ofereixen com a
distribuït entre els graduats i
centres col·laboradors, on més de 40
professors de la UOC, i també a
estudiants poden fer les pràctiques
més de 500 empreses, entre les
de manera presencial o virtual.
quals hi ha les consultores de selecció de recursos humans més
La bona acollida d'aquest servei ens
representatives del mercat de treball i
augura la creació d'una bona xarxa
les principals empreses de cada un
d'empreses col·laboradores en
dels sectors ocupacionals relacionats
pràctiques, capaç de respondre
amb els estudis que es duen a terme
satisfactòriament a les necessitats
a la UOC.
del conjunt d’estudiants de la comunitat de la UOC.
83 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Vida associativa
L’objectiu del Servei d’Associacions és promoure l’associacionisme i regular-lo, però, a més, canalitzar la tasca de diversos grups d’interès per
Actualment hi ha registrades les
La Universitat Oberta de Catalunya
associacions següents:
ofereix a cada associació un espai
1. Associació d’Estudiants
dins del Campus Virtual amb
de la UOC (AEUOC)
informació de l’associació i la
2. Associació de les Illes Balears i les Pitiüses (ABIPI) 3. Associació de Professionals de
possibilitat d’hostatjar-hi les pròpies pàgines web. Per altra banda, els ofereix bústies d’intercanvi d’accés general de totes les associacions i
tal que les accions que emprenen els
Docents Telemàtics de Catalunya
altres d’accés restringit per als seus
membres de la comunitat siguin
- UOC (APDTC-UOC)
membres.
enriquidores per a tothom. El servei gestiona les sol·licituds de constitució d’associacions, promou
4. AtletiUOC 5. Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC-UOC)
la formació de grups d’interès i proporciona assessorament en tot moment. Al llarg d’aquest curs s’ha creat una associació nova, el Grup d'Usuaris i Usuàries de Programari Lliure de la UOC (GUPLU). Aquesta associació té els objectius següents: – Divulgar i promocionar les aplicacions informàtiques amb llicència lliure, altrament anomenades programari lliure.
de programari lliure de la UOC.
l’associacionisme dels estudiants en l’àmbit cultural, acadèmic,
6. Club de Rugbi UOC (CRUOC)
professional, lúdic i esportiu, perquè
7. Grup d'Usuaris i Usuàries
la vida associativa constitueix la
de Programari Lliure de la UOC
millor manera de difondre i canalitzar
(GUPLU)
una pluralitat d’interessos i
8. Oberta al País Valencià (OPV) 9. Associació d’Estudiants
d’opinions que enriqueix tota la comunitat universitària.
de Doctorat de la UOC (Paradigma) Nombre de membres
10. Plataforma Antiguerra de la UOC (PAUOC)
AEUOC
197
11. Associació d’Estudiants de Documentació de la UOC (Puntdoc)
– Donar suport als usuaris
La UOC promou i afavoreix
ABIPI
51
APDTC-UOC
12. Xarxa de Comunicació i Recursos de Resolució i Transformació de Conflictes - UOC (RC2-UOC)
AtletiUOC
3 106
CEPC-UOC
3
– Servir de mitjà de promoció, intercanvi d'experiències i divulgació del programari lliure entre els estudiants i graduats, els professors i consultors, el personal de gestió i els matriculats en els cursos de formació contínua i, en
13. Associació dels Estudiants
CRUOC
29
GUPLU
36
OPV
44
de la UOC Residents a l'Estranger (REUOC) 14. Revista Catalana de Cultura i Lletres (Tossal) 15. Associació dels Llicenciats
general, els col·lectius amb dret
i Llicenciades en Psicopedagogia
d'accés al Campus Virtual.
de la UOC (UOCAP)
Paradigma
3
PAUOC
41
Puntdoc
38
16. ZonaCampus RC2-UOC
3
REUOC
22
Tossal
3
UOCAP
16
ZonaCampus Total
84 © Universitat Oberta de Catalunya
3 598
Memòria del curs 2002-2003
Promoció de l’esport
Pel que fa a les competicions
També volem destacar la participació
estatals, la UOC ha participat en els
d’Erica Castañeda en la XXII
campionats universitaris amb dos
Universiada d’Estiu de Daegu
esportistes: David Plana, que va
(República de Corea), on va obtenir
competir en atletisme en la modalitat
el cinquè lloc en taekwondo femení
Un dels objectius de la Universitat és
de perxa, i Erica Castañeda, que va
de 59 a 63 quilos.
promoure l’esport, el qual és una
competir en taekwondo femení de 59
activitat saludable que crea vincles i
a 63 quilos. Erica Castañeda va
D’altra banda, aquest any la UOC ha
consciència de grup entre la
aconseguir el segon lloc i, per tant, la
organitzat els Campionats de
comunitat universitària. Els objectius
medalla d’argent.
Catalunya Universitaris de Mitja
del Servei d’Esports estan en la línia
Marató a Sitges i Mitja Marató de
de promoure la pràctica esportiva, la
El nombre de participants ha
Muntanya a Alpens, que es van
participació de la UOC en els
disminuït des que la normativa del
desenvolupar durant una única
campionats interuniversitaris i
Consell Superior d’Esports del 2002
jornada els dies 12 de gener i 1 de
l’establiment d’un programa d’ajuts
ha limitat l’edat dels esportistes a 28
juny, respectivament.
als esportistes professionals.
anys.
En l’àmbit de l’esport interuniversitari, destaquem la varietat de campionats que s’han celebrat, amb un total de 28 esports Medalles d'or
Medalles d'argent
Medalles de bronze
Judo
–
–
1
Esquí de fons
1
–
–
Karate
1
–
–
Mitja marató (m i f)
–
1
–
Mitja marató de muntanya
1
–
–
Natació
–
1
–
Pitch and putt
–
1
–
Taekwondo
–
1
–
Total
3
4
1
individuals i 10 esports d’equip.
Esport
En l’àmbit de la promoció de la pràctica esportiva vam organitzar un cap de setmana a Boí-Taüll per a practicar esports d’aventura. Durant els dos semestres del curs 2002-2003, un total de setanta esportistes van participar en els campionats de Catalunya universitaris, en els quals es van aconseguir un total de vuit medalles.
85 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Xarxa Virtual de Consum
La Virtual ofereix solucions pensades
gestionat per La Virtual on les
específicament per al punt d’estudi
empreses que ho vulguin es poden
Comerç electrònic:
UOC per mitjà de La Botiga de La
adreçar directament a la comunitat
La Botiga i la Galeria Virtual
Virtual, una botiga a Internet on es
UOC. Amb aquest espai de comerç
poden trobar productes i serveis
electrònic es dóna una oferta de
informàtics, la bibliografia
productes i serveis més àmplia als
recomanada pels estudis i material
usuaris del Campus Virtual.
propi de la UOC. El 2003 hi havia 29.108 socis, la qual La Botiga és emmarcada dins una
cosa representa un increment
oferta comercial més àmplia, la
significatiu de socis respecte del curs
Galeria Virtual (www.lavirtual.com), el
anterior.
primer centre comercial virtual universitari. Es tracta d’un espai
86 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Xarxes d’accés
Els estudiants i els professors tenen
El tipus de tecnologia mitjançant la
la possibilitat d'utilitzar xarxes
qual es fan les connexions a Internet
d'accés per a connectar-se amb els
ha canviat d'ATM a Gigabit Ethernet.
servidors de la intranet de la UOC
Els motius de l’evolució han estat
des de casa seva.
l’augment de la capacitat de transmissió, en passar de línies de
– XTB (xarxa telefònica bàsica):
34 Mbps a línies d’1 Gbps, i la
és la més convencional de les
disminució del cost de la nova
xarxes d'accés; requereix un
tecnologia.
mòdem que proporcioni 33 o 56 Kbps.
En el marc de renovació de les relacions del personal docent
– XDSI (xarxa digital de serveis
col·laborador amb la Universitat, al
integrats): proporciona 64 Kbps
final del curs s’ha anunciat que el
amb capacitat d'arribar a 128 Kbps.
proper curs els col·laboradors es
Ofereix dos canals que permeten
faran càrrec de la connexió al
mantenir la connexió amb la
Campus Virtual i es tancarà el servei
intranet sense bloquejar la línia
d’accés remot per mitjà d’un número
telefònica.
900, ja que l’augment de possibilitats fruit de l’evolució tecnològica i la
– ADSL (correspon en anglès a ‘línia
liberalització del mercat de les
d’abonat digital asimètrica’): ofereix
telecomunicacions ho feien
una connexió de dades permanent
recomanable.
a alta velocitat, fins a 2 Mbps, damunt un aparell de coure
Hem fet una experiència pilot
convencional. Durant el curs 2002-
d’accés amb tecnologia sense fils a
2003, aquesta tecnologia s’ha
la xarxa de gestió amb un resultat
popularitzat entre els estudiants.
molt positiu.
El cabal d’informació lliurat a Internet
L’edifici de l’IN3 s’ha equipat amb la
s’ha doblat un curs més; així, aquest
darrera tecnologia i les
inici de curs hem arribat a 23 Mbps
infraestructures necessàries per a
(la mesura s’ha extret fent la mitjana
traslladar la sala de màquines de
durant 5 minuts), mentre que al
Tibidabo a Castelldefels. La velocitat
començament del curs anterior
de connexió amb Tibidabo és d’1
havíem arribat a 12,5 Mbps.
Gbps. La connexió entre la seu central i les dependències del carrer Diputació també ha estat renovada per a assolir aquesta velocitat.
87 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Centres de la UOC
La xarxa territorial s’estructura a
Els punts de suport i els punts
partir de dos nivells: una xarxa
d’enllaç són dispositius
nuclear de centres de suport que
complementaris dels centres de
abraça grans demarcacions o àrees
suport. S’ubiquen en el marc de
de població (comarques gironines,
serveis o centres d’institucions
comarques centrals, comarques de
públiques per mitjà d’un conveni de
Ponent, Camp de Tarragona i Terres
col·laboració. Aquests dispositius
de l’Ebre) i una xarxa capil·lar de
territorials ofereixen atenció al públic
punts de suport i punts d’enllaç que
i la possibilitat de fer-hi determinades
arriba a totes les comarques
gestions; també disposen d’equips
catalanes.
amb connexió al Campus Virtual de la UOC.
El centre de suport és el recurs principal de la xarxa territorial i
Al llarg d’aquest curs, la UOC s’ha
ofereix el màxim nivell de serveis a
fet present als territoris següents:
tots els estudiants de les comarques de la seva influència. També s’ocupa
Punts de suport:
de coordinar tota la tasca dels punts
Sant Andreu - Barcelona
de suport i tots els serveis que s’hi
Illes Pitiüses - Eivissa
ofereixen. Des dels centres també es promouen activitats culturals
Punts d’enllaç:
que contribueixen a enriquir la
Vallirana
programació de les zones on la UOC
Barberà del Vallès
té presència.
Vidreres
Així mateix, aquest curs s’ha consolidat el funcionament de les comissions de centre com a instrument de participació dels estudiants en tot allò referent als serveis i les activitats dels centres.
88 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Distribució territorial
Àmbit metropolità
Centres de suport i seus
Punts de suport i punts d’enllaç
Barcelona (Barcelonès)
Punt Punt Punt Punt Punt Punt
Sant Feliu de Llobregat
Punt de Suport de Vilanova i la Geltrú (Garraf) Punt d’Enllaç de Masquefa (Anoia) Punt d’Enllaç de Vallirana (Baix Llobregat)
(Baix Llobregat)
de de de de de de
Suport Suport Suport Suport Suport Suport
de de de de de de
l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) les Corts (Barcelonès) la Vila Olímpica (Barcelonès) Mataró (Maresme) Badalona (Barcelonès) Sant Andreu (Barcelonès)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Terrassa (Vallès Occidental)
Punt de Suport de Rubí (Vallès Occidental)
Sabadell (Vallès Occidental)
Punt de Suport de Granollers (Vallès Oriental) Punt d’Enllaç de Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
Salt (Gironès)
Punt Punt Punt Punt Punt Punt Punt Punt Punt
de Suport de Figueres (Alt Empordà) de Suport d’Olot (Garrotxa) de Suport de Palafrugell (Baix Empordà) de Suport de Ripoll (Ripollès) de Suport de Santa Coloma de Farners (Selva) de Suport de Banyoles (Pla de l’Estany) de Suport de Blanes (Selva) d’Enllaç de Ribes de Freser (Ripollès) d’Enllaç de Vidreres (Selva)
Reus (Baix Camp)
Punt Punt Punt Punt
de de de de
Terres de l'Ebre
Tortosa (Baix Ebre)
Punt de Suport de Gandesa (Terra Alta) Punt d’Enllaç de la Fatarella (Terra Alta)
Àmbit
Lleida (Segrià)
Punt Punt Punt Punt
de Suport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) de Suport de Tàrrega (Urgell) de Suport de Sort (Pallars Sobirà) d’Enllaç de la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Manresa (Bages)
Punt Punt Punt Punt
de de de de
Suport Suport Suport Suport
d’Igualada (Anoia) de Berga (Berguedà) de Solsona (Solsonès) de Puigcerdà (Cerdanya)
Punt Punt Punt Punt Punt
de de de de de
Suport Suport Suport Suport Suport
de de de de de
Comarques gironines
Camp de Tarragona
de Ponent
Comarques centrals
Suport Suport Suport Suport
de de de de
Valls (Alt Camp) Coma-ruga (Baix Penedès) Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) Montblanc (Conca de Barberà)
Vic (Osona) Fora
Sant Julià de Lòria
de Catalunya
(Andorra - Estudis Virtuals d'Andorra. Universitat d’Andorra)
Brussel·les (Bèlgica) – (Barcelonès*) l’Alguer (Itàlia) – (Barcelonès*) Manacor (Mallorca) – (Barcelonès*) Ciutadella (Menorca) – (Barcelonès*) les Illes Pitiüses (Barcelonès*)
Seu de Madrid Seu de València Seu de Sevilla * Centre de suport de referència. 89 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Caps de centre de suport
Responsables de seu fora
Ciutat
Comarca
Responsable
Manresa
Bages
Mònica de Llorens
Salt
Gironès
Antoni Romero
Reus
Baix Camp
Fanny Galve
Barcelona
Barcelonès
Josep Maria Basté
Lleida
Segrià
Glòria Martínez Llabrés
Sant Julià de Lòria
Andorra
Montserrat Casalprim
Sabadell
Vallès Occidental
Gemma Segura
Terrassa
Vallès Occidental
Gemma Segura
Sant Feliu de Llobregat
Baix Llobregat
Víctor Panicello
Tortosa
Baix Ebre
Teresa Nielles
Vilafranca del Penedès
Alt Penedès
Víctor Panicello
Vic
Osona
Mònica de Llorens
Ciutat
Responsable
Madrid
Jorge Bronet
València
Laura Alcañiz
Sevilla
Sergio Cancelo
de Catalunya
90 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Els punts de suport i els punts d’enllaç s’han obert gràcies a la col·laboració de diverses entitats. Ciutat
Comarca
Conveni amb
Tàrrega
Urgell
Ajuntament de Tàrrega
Igualada
Anoia
Ajuntament d'Igualada
Berga
Berguedà
Ajuntament de Berga, Consell Comarcal i Fundació Universitària del Berguedà
Granollers
Vallès Oriental
Ajuntament de Granollers
Figueres
Alt Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Olot
Garrotxa
Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d'Olot i Secretaria General de Joventut i Turisme Juvenil de Catalunya
Valls
Alt Camp
Consorci Pro Universitari Alt Camp - Conca de Barberà i Ajuntament de Valls
Puigcerdà
Cerdanya
Consell Comarcal de la Cerdanya
Palafrugell
Baix Empordà
Ajuntament de Palafrugell
Solsona
Solsonès
Consell Comarcal del Solsonès
Rubí
Vallès Occidental
Ajuntament de Rubí
Santa Coloma de Farners
Selva
Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Ribera d'Ebre
Móra d'Ebre
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Coma-ruga - el Vendrell
Baix Penedès
Consorci Universitari del Baix Penedès
Ripoll
Ripollès
Consell Comarcal del Ripollès
Hospitalet de Llobregat
Baix Llobregat
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Brussel·les
Bèlgica
Patronat Català Pro Europa
Madrid
Madrid
Delegació de la Generalitat a Madrid
Alguer
Sardenya - Itàlia
Òmnium Cultural de l'Alguer, Universitat de Sàsser i Ajuntament de l'Alguer
Sort
Pallars Sobirà
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Gandesa
Terra Alta
Consell Comarcal de la Terra Alta
Banyoles
Pla de l'Estany
Consell Comarcal del Pla de l'Estany
Manacor
Mallorca
Ajuntament de Manacor i Universitat de les Illes Balears
Ribes de Freser
Ripollès
Ajuntament de Ribes de Freser
Ciutadella
Menorca
Ajuntament de Ciutadella i Universitat de les Illes Balears
Masquefa
Anoia
Ajuntament de Masquefa
Mataró
Maresme
Ajuntament de Mataró
Blanes
Selva
Ajuntament de Blanes
Barcelona - les Corts
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Barcelona - Vila Olímpica
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Seu d'Urgell
Alt Urgell
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Pobla de Segur
Pallars Jussà
Ajuntament de la Pobla de Segur
Badalona
Barcelonès
Ajuntament de Badalona
Fatarella
Terra Alta
Ajuntament de la Fatarella
Vilanova i la Geltrú
Garraf
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Montblanc
Conca de Barberà
Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Barcelona - Sant Andreu
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Vallirana
Baix Llobregat
Ajuntament de Vallirana
Eivissa
Illes Pitiüses
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Barberà del Vallès
Vallès Occidental
Ajuntament de Barberà del Vallès
Vidreres
Selva
Ajuntament de Vidreres
91 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Club UOC
La UOC ja té 2.815 graduats, distribuïts en els estudis següents:
El perfil de les persones formades a
Estudiants graduats de titulacions homologades
la UOC és idoni per a esdevenir partícips actius d'una emergent
Economia i Empresa
Ciències Empresarials
344
adquireixen el talent per a gestionar
Administració i Direcció d'Empreses
248
la informació i el coneixement en la
Ciències del Treball
societat del coneixement, ja que
xarxa i configuren finalment un perfil
40
Psicologia i Ciències de l'Educació
Psicopedagogia
435
Dret i Ciència Política
Dret
64
Humanitats i Filologia
Humanitats
36
de persones amb mentalitat innovadora i creativa, sensibles a l’aprenentatge constant, compromeses amb la millora del seu talent, flexibles als canvis del seu
Filologia Catalana Informàtica i Multimèdia
entorn i bones gestores del seu temps.
Ciències de la Informació i la Comunicació
5
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió
31
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes
45
Enginyeria Informàtica
1
Graduat Multimèdia
6
Documentació
172
Doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement
1
Estudiants graduats de màsters i postgraus
1.387
Total
2.815
El Club de Graduats i Amics de la
El BBVA ha patrocinat la realització
UOC ofereix a tots aquests graduats
del Club UOC. L’últim acord de
la possibilitat de continuar vinculats a
col·laboració es va signar el 8 de
la Universitat, formant part d’una
juliol del 2002.
xarxa d'associats que comparteixen espais, serveis i privilegis amb l’objectiu de potenciar la seva projecció i reconeixement en el món professional i actualitzar els coneixements adquirits, tot participant del segell de qualitat i prestigi que conjuntament assolim.
92 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
L’associat al Club gaudeix d’un ampli ventall de recursos i serveis englobats en els tres àmbits temàtics següents:
Projecció professional El Club proporciona les eines, els
En aquest apartat s'inclou la Borsa
serveis i els recursos necessaris per
de Treball, que ofereix orientació
a la projecció professional de
professional personalitzada i ofertes
l’associat, a qui permet gaudir dels
de treball seleccionades, i el Directori
màxims avantatges per haver
de Graduats.
estudiat a la UOC. Així mateix, col·labora a formar una comunitat de prestigi.
Formació El Club permet un reciclatge continu
cultura en general.
dels coneixements adquirits durant
En aquest apartat s'inclouen
els estudis, en els temes de l'àmbit
interessants descomptes en formació
professional, de la societat de la
i la possibilitat d’accedir a cursos,
informació i el coneixement i de la
seminaris i jornades.
Manteniment dels vincles El Club ofereix la possibilitat de
El Club va dirigit a graduats de
crear, mantenir i reforçar els vincles
titulacions oficials (llicenciatures,
amb els altres graduats, antics
diplomatures i enginyeries), màsters i
estudiants i professorat, per tal de
postgraus i doctorat, i a antics
consolidar una xarxa de relacions
estudiants que vulguin continuar
que, bé personalment bé
vinculats a la UOC sense haver
professionalment, puguin resultar
acabat els estudis.
interessants i enriquidores. L’associació es duu a terme des del El Club també ofereix activitats i
Campus Virtual, un cop acabats els
avantatges que faciliten accedir a la
estudis, i els graduats de titulacions
vida cultural i artística i participar-hi.
homologades i doctorat gaudeixen d’un any d’associació gratuïta.
93 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Dinamització de la comunitat
– Comunitat de Fer Empresa en la
Els membres de la comunitat UOC
Societat del Coneixement (CFESC):
també han pogut participar
segona comunitat especialitzada,
periòdicament en sortides lúdico-
que va ser inaugurada el juliol del
culturals, com ara el cap de setmana
2002. És un espai obert a la
d’esports d’aventura, la ja típica
participació de totes les persones
CalçUOCtada de Reus o les
interessades en el món empresarial
activitats que han emmarcat l’Acte
i des d'on es poden compartir
de Graduació 2002 a Lleida dels
bones pràctiques, debatre temes
estudiants de la UOC.
d'actualitat, conèixer noves estratègies empresarials i gaudir
Al llarg del curs acadèmic 2002-2003
dels millors avantatges en fires i
s’han convocat els Premis de
congressos.
Creació Virtual UOC, premis que van néixer ja fa tres cursos amb la
Les visites d’estudi són una línia
vocació de dinamitzar la comunitat
d’activitat inclosa en la CFESC
UOC i que, any rere any, van
amb la missió d’organitzar visites a
redefinint la seva estructura
empreses i institucions que
perseguint millores en aquest
considerem interessants i
aspecte. En aquesta quarta edició
modèliques dins del seu sector
s’han rebut 51 obres i les modalitats
d'activitat. Aquestes visites tenen
amb més participació han estat en la
l’objectiu d’apropar-nos a l'entorn
mateixa quantitat les de creació del
empresarial per a poder observar
fons d’escriptori, pàgina web de
directament els professionals en
divulgació i narrativa curta. També hi
exercici, els sistemes de producció
han participat les modalitats de
que tenen muntats o l'organització i
poesia, guió teatral i postal
gestió d'alguns dels seus serveis,
electrònica (e-postal), i les modalitats
com una oportuna font de
infantils de dibuix i narrativa.
coneixement, complementària i que
El març del 2003, el Club de
actualitza la formació adquirida en
Graduats i Antics Estudiants de la
els estudis. Durant aquest curs
UOC celebra la primera Nit dels
s’han fet quatre visites, a les quals
Graduats de la UOC, amb una
han assistit un total de 114
assistència total de 176 persones, 90
estudiants.
de les quals són graduats. D’aquesta trobada sorgeix un grup de treball
– Comunitat de Teatre (CT) de la
compost per 12 graduats
UOC: el mes de desembre es va
compromesos amb els objectius i les
celebrar el primer aniversari
línies d’acció del Club.
d’aquesta comunitat. Al llarg d’aquest any hi ha hagut un total
En definitiva, al llarg del curs s’han
de 200 inscrits nous, els quals han
organitzat un total de 26 activitats,
gaudit de l’espai virtual amb un
en les quals han participat 908
volum de dos-cents missatges i
persones.
quatre activitats presencials (anades al teatre i assistència a la gravació de Jet lag), a les quals van assistir 113 membres de la UOC.
94 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Avantatges
El Servei d’Avantatges ha ofert als membres de la comunitat UOC, gràcies a la col·laboració de les diferents empreses i entitats culturals, un total de 260 avantatges. Entre aquests avantatges hi ha descomptes d’entre el 5% i el 50% a museus, llibreries, botigues d’esports, centres de condicionament físic (fitness) i moltes altres empreses i entitats culturals d’arreu de Catalunya, presentant el carnet UOC. Per altra banda, mitjançant l’aplicació de sorteigs d’entrades, entre els nostres membres s’han repartit 2.764 entrades gratuïtes, a preus d'intercanvi i a meitat de preu per a assistir a obres de teatre i concerts al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Poliorama, al Teatre Victòria, a Versus Teatre i a l’Auditori de Barcelona, entre altres llocs.
95 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Durant aquest any 2003, s’ha
D’ençà de la seva creació, i a partir
treballat per a consolidar el focus de
d’aquest any 2003 des de la seva
la recerca a la UOC en l’estudi dels
nova seu a Castelldefels,
efectes de les TIC en les persones,
cofinançada per la Generalitat de
les organitzacions i la societat en
Catalunya i els Fons Feder de la Unió
general, i la influència d’aquestes
Europea, l’IN3 té les missions
La Universitat Oberta de Catalunya
tecnologies en els canvis que es
següents:
(UOC), institució universitària
produeixen en el pas de la societat
creadora de coneixement, dedica
industrial a la societat de la
una especial atenció al foment i a
informació i el coneixement.
Recerca Introducció
– Observar i analitzar els fenòmens relatius a l’ús intensiu de les tecnologies de la informació en la
l’impuls de la recerca per tal de complir la seva missió al servei de la
La naturalesa d’aquesta recerca té
societat i als canvis que es
societat. En aquesta línia, a la UOC
els trets següents:
produeixen en passar de la societat industrial a la societat del
la recerca és en xarxa, internacional i interdisciplinària, i estableix aliances amb investigadors d’altres universitats, institucions i empreses.
– És bàsica i orientada a la generació de nou coneixement. – És aplicada i orientada a la resolució de problemes específics. – És innovadora i de transferència
coneixement. – Facilitar els coneixements, els instruments i les eines que facin possible la consecució dels objectius plantejats.
per a desenvolupar serveis i
– Proposar a empreses, institucions
productes traslladables a la
i governs actuacions i iniciatives
societat.
que els assegurin l’adaptació a la societat del coneixement i la
La UOC desenvolupa l’activitat de recerca per mitjà de l’IN3 i ho fa amb una doble funció:
competència en aquesta mateixa societat. – Divulgar els resultats de la recerca mitjançant publicacions, fòrums,
1. Promoure i liderar les prioritats de
cursos i seminaris que incideixin en
recerca establertes per la
els diversos àmbits d’actuació de
Universitat per a esdevenir un
l’Institut.
node rellevant i centre d’excel·lència en la xarxa internacional de recerca sobre la societat de la informació i el coneixement. 2. Donar suport operatiu a tota la recerca generada en l’àmbit de la Universitat, tant pel que fa al vessant acadèmic i científic com als aspectes de gestió, seguiment i impuls.
96 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Els àmbits de la recerca
La formació en línia
– Tecnologia de formació en línia (disseny, desenvolupament i
Els àmbits que es dibuixen com a
Des d’aquest àmbit s’analitza la
avaluació): desenvolupament i
prioritaris a partir d’aquest any 2003
incorporació de les TIC i d’Internet
innovació d’entorns virtuals
són dos:
en el món educatiu: la psicologia de
d’aprenentatge que incrementin la
l’educació, les teories de
flexibilitat, la personalització
l’aprenentatge, la gestió dels nous
respecte a l’usuari i la interacció i la
models d’organització educativa, la
cooperació entre els agents
gestió del coneixement, la utilització
implicats; innovació en la creació
de programari en la didàctica
de materials didàctics més
educativa, el disseny i la implantació
personalitzats, interactius i
de processos d’aprenentatge en
multimèdia per mitjà de les TIC;
suport digital i l’anàlisi i avaluació de
desenvolupament i aplicació de
l’impacte que tenen les noves
simuladors i laboratoris virtuals;
tecnologies en la societat.
desenvolupament de bases de dades per a la digitalització de
La UOC, que es caracteritza per la
continguts que permetin el
utilització intensiva de les noves
reaprofitament dels recursos
tecnologies de la informació i la
d’aprenentatge, com ara objectes
comunicació en totes les seves
d’aprenentatge (learning objects),
dimensions, ha volgut des del seu
metadades, etc.
inici contribuir a la generació de coneixement en l’àmbit de la
El coordinador d’aquest àmbit de
formació en línia (e-learning).
recerca és el professor Tony Bates. Bates és director del Departament
Les principals línies de treball són les
d'Educació a Distància i Tecnologia
següents:
de la Universitat de la Colúmbia Britànica (UBC) del Canadà i fa més
– Gestió de la formació en línia:
de trenta anys que es dedica a
projectes basats en la gestió del
investigar sobre aquest camp. Ha
coneixement, l’anàlisi
estat membre fundador de l’Open
d’organitzacions educatives
University de Gran Bretanya i ha
dedicades a la formació no
treballat d'assessor en la seva
presencial, l’anàlisi dels processos i
especialitat per al Banc Mundial, la
de la seva relació de cost-
Unesco, les comissions
efectivitat, la creació i manteniment
d'ensenyament universitari públic
d’observatoris vinculats a la
dels Estats Units, l'Agència
formació en línia i a l’ús de les TIC
Canadenca de Desenvolupament
en l’educació i la sistematització i
Internacional i per a universitats i
difusió del coneixement referit a la
ministeris d'educació de més de
formació en línia.
trenta països. Els treballs de Bates s'han centrat especialment a estudiar
– Ensenyament i aprenentatge en
com les institucions universitàries, a
línia: anàlisi de les teories i dels
partir de les seves estructures
processos implicats en entorns i
organitzatives, poden treure partit
sistemes d’aprenentatge que
educatiu de l'ús de les tecnologies
incorporen les TIC; anàlisi, disseny i
de la informació i la comunicació.
avaluació de models que millorin el rendiment de l’estudiant i dels elements implicats en aquests models, i foment de la innovació en les estratègies docents. 97 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
La societat en xarxa
El coordinador d’aquesta línia de recerca és el professor Manuel
La recerca sobre la societat en xarxa
Castells. Castells és llicenciat en Dret
té com a objectiu analitzar l’impacte
i Economia per la Universitat de
de l’ús de les TIC en la societat en
Barcelona, màster en Dret i Política
general i els fenòmens que
Econòmica i doctor en Sociologia i
acompanyen l’emergència i
Ciències Humanes per la Universitat
consolidació d’una societat en xarxa.
de París (Sorbona). Ha exercit de
Aquesta línia de recerca posa
catedràtic de Sociologia i de
especial atenció en l’anàlisi de les
Planificació Urbana i Regional a la
transformacions derivades de l’ús
Universitat de Califòrnia (Berkeley).
d’Internet en l’activitat empresarial, a
Ha estat professor visitant de quinze
les llars, a la xarxa educativa, a
universitats d'Europa, Àsia, Amèrica
l’Administració pública, als mitjans
Llatina i Amèrica del Nord. De la seva
de comunicació i al sistema sanitari,
obra es destaca la trilogia sobre la
entre altres àmbits.
societat de la informació, The Information Age: Economy, Society and Culture (edició revisada l'any 2000). Actualment té la funció de president de la Comissió Científica de l'IN3 i codirector científic del programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC.
Projectes
Projecte Internet Catalunya (PIC)
PIC. Societat xarxa
El PIC és un programa de recerca
Analitza els usos d’Internet i la seva
interdisciplinari sobre la societat de
relació amb les pràctiques socials i
la informació a Catalunya
de comunicació en el marc de
desenvolupat per investigadors de
l’estructura social i de les pràctiques
l’IN3, amb la col·laboració de
socials del conjunt de la població de
diferents entitats i persones en les
Catalunya. El primer informe
tasques d’enquesta i documentació.
resultant és accessible a l’adreça
El projecte ha estat possible gràcies
www.uoc.edu/in3/pic. La segona
a l’impuls i al suport de la
fase del projecte planteja una anàlisi
presidència de la Generalitat i és
aprofundida de les dades resultants
finançat per diversos departaments
de l’enquesta i la preparació de les
del Govern de la Generalitat de
publicacions corresponents de la
Catalunya. El conjunt del projecte és
recerca.
codirigit pel doctor Manuel Castells i la doctora Imma Tubella. El PIC es compon dels projectes de recerca següents:
98 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
PIC. Les tecnologies de la informació
PIC. Usos d’Internet en
i la comunicació i les transformacions
l’Administració autonòmica a
de les empreses catalanes
Catalunya
A partir d’una enquesta
Analitza els usos que l’Administració
representativa feta a 2.000 empreses
autonòmica catalana fa d’Internet.
catalanes, aquesta investigació
En concret, analitza el desplegament
analitza les transformacions de
del projecte Administració Oberta de
l’organització i l’estratègia
Catalunya i ho fa amb dues
empresarial vinculada als usos
perspectives: la primera, els canvis
intensius de les TIC. Al 2002, l’equip
que comporta en la relació entre el
d’investigació va culminar la fase
ciutadà i l’Administració, tant pel que
qualitativa amb el disseny de la
fa a la prestació dels serveis com pel
mostra, l’elaboració del qüestionari i
que fa als mecanismes de
la prova pilot. Durant el 2003 s’ha
participació; la segona, els
realitzat la fase quantitativa amb el
processos i transformacions a
treball de camp i la publicació de
l’interior de l’Administració associats
l’informe resultat.
a l’ús intensiu de la xarxa.
PIC. L’escola en la societat de la
PIC. Els usos d’Internet a
informació
l’Ajuntament de Barcelona
El PIC en l’àmbit educatiu no
En el marc de l’estudi del canvi
universitari identifica i analitza la
tecnològic de l’Ajuntament de
incorporació d’Internet als centres
Barcelona, ha finalitzat l’anàlisi
d’educació primària i educació
parcial de diferents qüestions
secundària de Catalunya; observa en
relacionades amb el canvi intern a
quines transformacions és present
partir dels sistemes i tecnologies de
Internet i en quina mesura
la informació. Amb les dades
contribueix a l’aparició d’una nova
obtingudes, s’ha desenvolupat
cultura educativa, adaptada a les
l’estudi del canvi estructural de
necessitats que es van configurant
l’Ajuntament.
en la societat de la informació. Durant l’any 2002 es va treballar en
PIC. Internet i la xarxa universitària
la caracterització de l’estudi, el
catalana
disseny i la selecció d’una mostra
Analitza la pràctica real d’Internet en
representativa de 350 centres, en
l’àmbit universitari en tota la seva
l’elaboració dels qüestionaris i en la
dimensió, tenint en compte tant
prova pilot. Durant aquest any 2003
l’aspecte organitzatiu com la
s’ha completat la recollida de dades
producció del coneixement i les
quantitatives i la publicació dels
tasques docents i d’aprenentatge.
resultats és prevista per al primer trimestre del 2004.
Els projectes Internet Catalunya que estan en preparació són els següents: 1. PIC. Ús de les noves tecnologies en el sistema sanitari català 2. PIC. El paper d’Internet en les transformacions dels mitjans de comunicació
99 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Projectes avaluats
De l’activitat de l’any 2003, es
E-Crime. Sociedad de la información
destaca la finalització dels projectes
y derecho penal. Política criminal en
de la segona convocatòria de
el contexto de la globalización
projectes de recerca de l'IN3. Al mes de setembre va acabar el procés
El doctor Óscar Morales, professor
d'avaluació d’aquesta convocatòria,
dels Estudis de Dret i Ciència Política
que es va obrir el mes de desembre
fins al juliol del 2003, ha coordinat
del 2001 amb l'objectiu de fomentar
aquest projecte que planteja dues
la recerca centrada en les
línies de treball. Per una banda, la
problemàtiques relatives a la societat
realització d'un estudi jurídic
de la informació.
comparat de les necessitats de tutela penal amb relació a la delinqüència
CDDE. Copyright and Digital
tecnològica i la realitat del dret
Distance Education
positiu penal, internacional i supranacional sobre la matèria. I, per
Aquest projecte, coordinat per la
l'altra, l'elaboració d'un estudi
doctora Raquel Xalabarder,
transversal del règim de
professora dels Estudis de Dret i
responsabilitat dels prestadors de
Ciència Política, s'ha centrat en
serveis d'Internet pels continguts
l'estudi de les qüestions de propietat
dels usuaris que transiten o
intel·lectual amb relació a l'ús
s'allotgen en els seus servidors.
d'obres protegides, per a dur a terme l'activitat docent i de recerca per
Hermeneia. Estudis literaris i
mitjà de les xarxes digitals.
tecnologies digitals
DTNT. Information Technology and
La doctora Laura Borràs, professora
Workers' Privacy
dels Estudis d'Humanitats i Filologia, és qui coordina Hermeneia, que s'ha
Coordinat pel doctor Mark Jeffery,
centrat en la recerca sobre l'aplicació
professor dels Estudis de Dret i
a la literatura dels sistemes
Ciència Política, en el marc d’aquest
informàtics interactius que integren
projecte, s'ha realitzat un estudi
les morfologies de la informació (text,
comparatiu sobre la manera com els
imatge i so). El projecte proposa una
sistemes legals de set països
anàlisi crítica entorn de les
diferents (Brasil, França, Alemanya,
repercussions implícites que
Itàlia, Espanya, Regne Unit i Estats
comporta aquesta aplicació.
Units) comencen a reaccionar davant dues qüestions estretament interrelacionades, que han estat profundament afectades per les noves tecnologies: el control dels treballadors i el processament de les seves dades personals.
100 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Interlingua. Desenvolupament,
POTICS. L'impacte de les noves
avaluació, experimentació i aplicació
tecnologies sobre la política
de tècniques per a la traducció
democràtica: actors, preferències i
automàtica no supervisada i el
contextos institucionals
tractament de la informació textual Coordinat per la doctora Ana Sofía El doctor Salvador Climent, professor
Cardenal, professora dels Estudis de
dels Estudis d'Humanitats i Filologia,
Dret i Ciència Política, l’objectiu
ha coordinat aquest projecte orientat
d’aquest projecte ha estat doble. En
a la creació de coneixement i
primer lloc, ha contribuït a l'estudi de
desenvolupament d'aplicacions per a
l'impacte de les TIC en les
la traducció automàtica no
transformacions dels processos
supervisada i per al tractament
polítics democràtics en les
intel·ligent del text (extracció
democràcies avançades. En segon
d'informació, resums automàtics, etc.).
lloc, ha especificat les relacions existents entre l'ús que els actors
KAIMI. Knowledge Assets
sociopolítics fan de les noves
Identification and Methodologies of
tecnologies i les característiques del
Implementation in Organizational
context institucional en el qual actuen.
Knowledge Management PSINET. La psicologia de la salut i de Coordinat pel doctor Mario Pérez-
la qualitat de vida a la societat de la
Montoro, professor dels Estudis de
informació i el coneixement
Ciències de la Informació i la Comunicació, KAIMI s'ha plantejat
Aquest projecte ha estat coordinat
amb un doble objectiu. D'una banda,
per la doctora Lourdes Valiente,
elaborar una definició de
professora dels Estudis de Psicologia
coneixement que permeti la
i Ciències de l'Educació, que ha dut
identificació i discriminació eficaç
a terme un estudi exploratori de la
d'ítems de coneixement en les
relació de la societat de la informació
organitzacions. De l'altra, vinculat al
i el coneixement amb els aspectes
primer, dissenyar una metodologia
psicològics de la salut i la qualitat
d'implementació que serveixi de
de vida.
model de directrius per als projectes de gestió del coneixement a les
TACEV. L'aprenentatge i el treball
organitzacions.
cooperatiu en un entorn virtual: el cas de la Universitat Oberta de Catalunya
Òliba. Creació de models i avaluació de plataformes virtuals per a la
Coordinat per la doctora Montse
difusió, documentació i comunicació
Guitert, professora dels Estudis
d'institucions culturals i del patrimoni
d'Informàtica i Multimèdia, TACEV s'ha orientat a desenvolupar
Els doctors Glòria Munilla i César
metodologies d'aprenentatge i treball
Carreras, professors dels Estudis
cooperatiu en entorns virtuals
d'Humanitats i Filologia, coordinen el
d'àmbit universitari. La recerca s’ha
projecte que té per objectiu
realitzat a partir de la descripció
l'avaluació de l'aplicació de les
d'experiències educatives en marxa,
tecnologies de la informació i la
analitzant els fenòmens que
comunicació (TIC) a la documentació
intervenen en el procés, de
i difusió en l'àmbit dels museus i
l’aclariment de les relacions i dels
altres centres d'interpretació del
descobriments dels processos crítics
patrimoni.
subjacents. 101
© Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Altres projectes
Growth-Nodes in a Knowledge-
Plataforma de protección de
Based Europe (G-NIKE)
imágenes digitales (Pla PID)
Programa de la Comissió Europea de
Programa PROFIT - Programa
tecnologies de la societat de la
nacional de la societat de la
informació (IST)
informació del Ministeri de Ciència i Tecnologia
Regional Indicators of e-Government and e-Business in Information
Interacción e influencia educativa: la
Society Technologies (Regional IST)
construcción del conocimiento en
Programa de la Comissió Europea de
entornos electrónicos de enseñanza
tecnologies de la societat de la
y aprendizaje
informació (IST)
Convocatòria d’ajudes per al finançament de projectes d’R+D del
Roadmap to Communicating
Ministeri de Ciència i Tecnologia
Knowledge Essential for the Industrial Environment (ROCKET)
Uso de las TIC en las asignaturas
Programa de la Comissió Europea de
cuantitativas aplicadas (E-MATH)
tecnologies de la societat de la
Programa d’estudis i anàlisi de la
informació (IST)
Direcció General d’Universitats del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
Learning in Virtual Integrated University System (LIVIUS) Iniciativa d’aprenentatge virtual de la Comissió Europea Streaming de contenidos multimedia hacia dispositivos móviles con retribución por micropago (Streamobile) Programa PROFIT - Programa nacional de la societat de la informació del Ministeri de Ciència i Tecnologia
Càtedres de recerca
En el marc de la Càtedra IBM/“la
Per una altra banda, la Càtedra
Caixa” s’ha treballat en la creació de
Telefònica de Comunitats Virtuals ha
materials docents interactius
promogut projectes de recerca per a
d’aprenentatge en xarxa, estructurats
l’anàlisi de l’emergència i
i segons un estàndard que permeti la
funcionament de les comunitats
seva monitorització i l’adaptació a les
virtuals a la xarxa, i l’estudi de les
necessitats particulars de cada
seves repercussions socials i
usuari, per a la millora del procés
culturals.
d’aprenentatge.
102 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Recerca aplicada i innovació
Metacampus: the Marketplace for
Cultural Objects in Networked
Lifelonglearning
Environments (COINE)
Programa de la Comissió Europea de
Programa de la Comissió Europea de
tecnologies de la societat de la
tecnologies de la societat de la
informació (IST)
informació (IST)
Personalised Curriculum Builder in
Costing Tool for European Educational
the Federated Virtual University of the
Multimedia Co-production (COSTER)
Europe of Regions (CUBER)
Programa SOCRATES de la Comissió
Programa de la Comissió Europea de
Europea
tecnologies de la societat de la Training Information Technologies
informació (IST)
(TRAIN SEE) eLearning Thematic Network
Programa de la Comissió Europea de
(ElearnTN), roadmap
tecnologies de la societat de la
Programa de la Comissió Europea de
informació (IST)
tecnologies de la societat de la Fruit de la col·laboració entre l’IN3 i
informació (IST)
el Centre d’Innovació i Time2Learn roadmap
Desenvolupament Empresarial
Programa de la Comissió Europea de
(CIDEM) de la Generalitat de
tecnologies de la societat de la
Catalunya, s’ha creat a l’IN3 el
informació (IST)
Laboratori d’usabilitat d’aplicacions mòbils avançades. El seu objectiu és
Learning Grid of Excellence Working
donar suport a les empreses
Group (LeGE-WG), roadmap
mitjançant l’assessorament en els
Programa de la Comissió Europea de
processos de desenvolupament i
tecnologies de la societat de la
implantació d'aplicacions mòbils, el
informació (IST)
desenvolupament d’interfícies d'usuari, la realització d’estudis
Developing a European eLearning
d'usabilitat de les aplicacions en
Observation System (DELOS)
tecnologies mòbils de nova
Pla d’acció d’aprenentatge virtual de
generació i l’adaptació a les
la Comissió Europea
necessitats dels usuaris.
103 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Projectes de transferència de
Institucions amb les quals s’ha
Finalment, i en el marc d’una ferma
tecnologia i de coneixement
col·laborat per a dur a terme aquests
voluntat d’internacionalització, la
projectes:
UOC ha participat en projectes en què ha col·laborat amb institucions
• Escola Nacional de la Judicatura (ENJ) (República Dominicana) • Universitat Virtual de Quilmes (Argentina)
del sud-est asiàtic, d’acord amb la línia de cooperació entre la UE i diferents països del sud-est asiàtic amb l'objectiu de definir un model de
• Fundació Universitària - CEIPA
formació en línia per a aquesta zona.
(Colòmbia) • Universitat Interamericana de Costa Rica i Panamà • Universitat Tècnica Particular de Loja (Equador)
Developing EU-China e-Learning Models and Capacities (DEC e-LEARN), coordinat pel Consell Internacional per a l’Ensenyament a
• Institut d’Empresa (Espanya)
Distància (ICDE), té com a objectiu
• Institut per a l’Euskaldunització
desenvolupar un model de formació
i Alfabetització d’Adults (HABE)
en línia comú per a la Xina i la UE. A
• Institut de Neurociències i de Salut Mental (INSM) (Espanya) • Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) • Direcció General de Política
més a més de la UOC –que aporta la seva experiència en l'àmbit de la formació no presencial mitjançant Internet, traduïda en el seu model pedagògic i el seu concepte de materials didàctics–, hi participa
Lingüística • Departament de Benestar i Família
l’Autoritat Nacional d’Exàmens
de la Generalitat de Catalunya
d’Educació de la Xina (NEEA) i la
• Centre d’Iniciatives i Recerques
Universitat de São Paulo (Brasil),
Europees a la Mediterrània -
com a institució assessora. Aquest
Fundació CIREM
projecte forma part de la primera fase d'un programa global orientat a redissenyar un model d'autoaprenentatge virtual per a la Xina.
104 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Connecting Southeast Asia and
Life Long Learning through IT&C in
Europe e-Learning Models (CAE
Environmental Education for
e-LEARN), projecte iniciat al desembre,
Sustainability (LITES) es planteja
té com a objectiu establir una
desenvolupar materials didàctics
cooperació efectiva entre Europa i la
digitals sobre educació entorn del
regió del sud-est asiàtic per a definir
desenvolupament sostenible, per a
un model d'aprenentatge virtual
aconseguir més accessibilitat i
basat en les necessitats, prioritats i
intercanvi d'informació mitjançant la
requeriments dels països involucrats.
cooperació entre Europa i la regió
El disseny d'aquest model
asiàtica en l'àmbit del medi ambient,
pedagògic té com a premissa
la formació i les tecnologies de la
aconseguir que els ciutadans superin
informació i la comunicació. Les
les barreres del temps i l’espai en
institucions participants en el
l'aprenentatge i, alhora, facilitar que
projecte, la Universitat de Twente,
aquest aprenentatge sigui possible
l’Institut Cartesius, Franeker
durant tota la vida. És un projecte de
(Holanda), Centre for Environmental
cooperació en el marc del programa
Technologies, CETEC (Malàisia), la
europeu Asia IT&C, en el qual
Universitat Oberta de Catalunya
participen l’ICDE, l’Organització de
(UOC), juntament amb el Network for
Ministres d’Educació del Sud-est
Preventive Environmental
Asiàtic (SEAMEO) (Tailàndia),
Management (NetPEM) (Índia), han
SEAMEO SEAMOLEC (Indonèsia),
fet un taller (workshop) del projecte
SEAMEO VOCTHCH (Brunei), la
al mes de maig a Barcelona.
Universitat de Fern (Alemanya), la Universitat Europea de Montpeller i Llenguadoc-Rosselló (França) i la Universitat de Tilburg (Holanda).
105 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Evolució anual del volum econòmic dels nous projectes (en milions d’euros)
La recerca en xifres 5,00 4,50 4,00 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
Evolució anual del nombre de projectes nous concedits en el període 1995-2002
90
85 78
80
70
70 60 50
42
40 27
30
23
25
1997
1998
20 10
10 1 0
1995
1996
1999
2000
2001
2002
2003
Evolució del finançament de l’activitat de l’IN3 en el període 1995-2002 (en milers d’euros)
6.000
5.700
5.500 5.000 4.500 4.000
3.895
3.989
2001
2002
3.500 3.000 2.500
2.091
2.000 1.500 1.000 500 0
1.087
781
1.069
1997
1998
1999
468 90 1995
1996
106 © Universitat Oberta de Catalunya
2000
2003
Memòria del curs 2002-2003
Difusió i transferència de coneixement i tecnologia Introducció
La UOC és una universitat pionera en
La UOC té un interès especial a
aprenentatge virtual (e-learning) i un
difondre l'activitat dels seus
agent actiu en la transició cap a una
investigadors i els resultats dels
nova cultura, la que genera el mateix
projectes de recerca que porten a
desenvolupament de la societat de la
terme. Per aquest motiu, fomenta la
informació i el coneixement.
publicació de la producció científica que es genera (documents de treball,
La vocació decidida de difusió
articles, treballs de doctorat,
d'aquesta nova cultura s'expressa en
ponències, etc.), per tal d'aconseguir
diverses iniciatives, com ara el portal
la difusió de les seves actuacions.
de la Universitat (www.uoc.edu), la
D'aquesta manera es contribueix a la
publicació de resultats de recerca,
comprensió del fenomen de la
l'activitat editorial, les activitats
societat de la informació i el
culturals i de difusió, i també els
coneixement des de tots els àmbits.
serveis de transferència de coneixement que la Universitat posa a disposició de les empreses i institucions.
107 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
La UOC a Internet
El curs 2002-2003, la UOC ha
d’articles i continguts derivats de la
refermat la seva aposta d’utilitzar
recerca i l’activitat universitària, entre
Internet com el seu canal natural
els quals es destaquen els primers
per a la difusió del coneixement,
resultats del Projecte Internet
no solament mantenint iniciatives
Catalunya (www.uoc.edu/in3/pic),
com Lletra (www.uoc.edu/lletra),
liderat pel professor Manuel Castells.
entorn de la literatura catalana, o impulsant-ne de noves com
En conjunt es tracta de més de 5.000
ArtNodes (www.uoc.edu/artnodes),
pàgines de continguts universitaris
que explora les connexions entre
que s’han posat a lliure disposició de
ciència, art i tecnologia, sinó també
la societat.
abocant a la xarxa centenars
El web www.uoc.edu ha estat una
Així mateix, s’han publicat continguts
eina rellevant no solament com a
elaborats per autors vinculats al teixit
difusor social del coneixement per
cultural i empresarial de la societat,
als continguts generats pels
d’entitats com ara l’Institut de
membres de la UOC, sinó també
Cultura de Barcelona (ICUB),
com a altaveu digital per a persones
La Vanguardia Digital, Softcatalà,
que es relacionen amb la UOC però
el Tribunal Superior de Justícia de
que pertanyen a altres institucions.
Catalunya, l’Institut Cerdà,
Així, al portal de la UOC s’han
la Corporació Catalana de Ràdio i
publicat treballs signats per membres
Televisió, la Societat Digital d’Autors
d’altres universitats catalanes, com
i Editors, el PNUD, Forrester
ara la Universitat de Barcelona, la
Research i la Unió Europea. En
Universitat Politècnica de Catalunya,
aquesta relació sobresurten noms
la Universitat Autònoma de
com els de Peter Anders, Tony
Barcelona, la Universitat Pompeu
Bates, Joaquim Bayó, Xavier
Fabra i la Universitat Ramon Llull, i
Berenguer, Andreas Broeckmann,
també d’universitats d’arreu del món,
Manuel Campo Vidal, Manuel
com la Universitat de Califòrnia, la
Castells, Alfons Cornella, Donna J.
Universitat Estatal de Nova York, la
Cox, Claudio Dondi, Josep Laporte,
Universitat d’Illinois, la Universitat de
Erkki Liikanen, Joan Majó, Lev
la Colúmbia Britànica, la Universitat
Manovich, Antoni Muntadas, Ismael
Tècnica de Dinamarca, la Universitat
Nafría, Vicent Partal, Michael Punt,
de Malàisia, la Universitat del Minho
Artur Serra, Juan Manuel Suárez del
(Portugal), la Universitat Francisco
Toro i Vicenç Villatoro.
Gavidia del Salvador, la Universitat de Guadalajara (Mèxic), la Universitat de Trento, la Universitat de Lancaster i la Universitat de Manitoba a Canadà.
108 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Tota aquesta activitat ha fet que
demostren que la seva proposta i els
un índex qualitatiu únic que ordena
aquest curs hagi estat el de la
seus continguts mereixen l’atenció
tots els webs que hi ha a Internet. El
consolidació del portal de la UOC
del seu entorn, cosa que el confirma
web www.uoc.edu va començar
com un dels webs culturals més
com una potent eina de divulgació
aquest curs estant per sota de la
importants del món, amb més de
universitària i de difusió de la seva
posició 30.000 i, en acabar-lo, ja
250.000 usuaris diferents que ens
activitat i de la seva oferta.
figura entre els primers 3.000 webs
visiten cada mes, el conjunt dels
del món, fet que el classifica entre
quals genera cada hora una mitjana
Un dels rànquings més emprats i
les cinc primeres institucions
de 2.800 visites i 13.500 pàgines
referenciats a Internet és Alexa
educatives del món i la primera
servides. Tenint en compte que la
(www.alexa.com), el qual es
d’Europa i Iberoamèrica. En l’àmbit
Universitat disposa
construeix a partir de tres paràmetres
català, Alexa situa el portal de la
d’aproximadament 35.000 usuaris
quantitatius: nombre de visitants,
UOC per damunt d’altres serveis,
registrats (entre estudiants,
nombre de pàgines per visita i
com ara la Generalitat de Catalunya,
professors, personal i col·laboradors),
nombre de webs que enllacen a la
l’Ajuntament de Barcelona o la
els indicadors del portal de la UOC
pàgina. Amb aquestes dades elabora
Televisió de Catalunya.
1.000
10.000
100.000 2003
Un altre dels indicadors de l’activitat
mateix estudi, el perfil de l’internauta
a la xarxa de l'Estat és l’aportat per
que visita el portal de la UOC és un
l’Associació per a la Investigació de
home (60%) d’entre 25 i 44 anys
Mitjans de Comunicació (AIMC), que
(79,9%) amb estudis universitaris
amb el seu Estudio general de
(65,1%) i professional en actiu
medios mesura regularment des del
(90,7%), que utilitza Internet fa més
1996 l’evolució de l’ús d’Internet a
de cinc anys (47%) i que resideix a
Espanya. El febrer del 2003 s’ha
Catalunya (79%), però no en una
publicat el resultat de la cinquena
capital de província (52,6%).
edició del seu estudi, fet entre l’octubre i el desembre del 2002 amb
L’activitat desplegada per la UOC a
la participació de 54.498 internautes.
Internet ha merescut també el
Una de les qüestions és “Miri de
reconeixement de l’Associació
recordar els darrers cinc webs que
d’Usuaris d’Internet d’Espanya (AUI),
ha visitat” i amb el resultat
que el 2003 ha reconegut la UOC
s’estableix la llista dels cent webs de
com l’entitat que ha integrat millor
la primera menció (top of mind)
Internet al seu desenvolupament
d’Internet a l'Estat. En aquesta
estratègic, amb un premi lliurat a
relació, la UOC apareix en la posició
Madrid pel ministre de Ciència i
21, per damunt d’altres propostes
Tecnologia, al rector Gabriel Ferraté.
com Páginas Amarillas, Microsoft, El Periódico o BBVA. Segons aquest
109 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Activitats i difusió en el territori Activitats institucionals
• 10 de juliol del 2002
• 3 d’octubre del 2002
Conferència inaugural de les VIII
35a. Reunió de la Junta Directiva
Jornades d’Ensenyament Universitari
CINDA
de la Informàtica
Trobada de rectors d’universitats de
Discurs inaugural de les jornades a
l’Amèrica Llatina membres de CINDA
càrrec de Gabriel Ferraté, rector de
(institució acadèmica que vincula
la UOC.
universitats entre elles i estudia els
Lloc: Càceres
problemes econòmics i socials de Llatinoamèrica).
• 18 de juliol del 2002
Lloc: Barcelona / UOC
Signatura del conveni de col·laboració
• 5 d’octubre del 2002
Presentació de l’espai OPINA del
Acte de graduació de titulats de la
Fòrum Virtual a càrrec de Jaume
UOC 2002 a Lleida
Pagès i el rector Gabriel Ferraté.
Hi assisteixen Gabriel Ferraté, rector
Lloc: Oficines del Fòrum 2004
de la UOC; Antoni Siurana, alcalde de Lleida; Antonio Franco, director
• 19 de juliol del 2002
d’El Periódico de Catalunya i padrí
Signatura del conveni de
de promoció; Xavier Aiguadé,
col·laboració per a la creació de
representant d’estudiants graduats;
l’Institut de Relacions Internacionals
Santi Roig, de Televisió de Lleida i
de Barcelona.
presentador de l’acte.
Lloc: Oficines de la Fundació CIDOB
Lloc: Lleida
• 7 d’agost del 2002
• 9 d’octubre del 2002
Seminari d’Innovació Tecnològica,
Signatura del conveni entre la UOC i
Econòmica i Social
Microsoft Ibérica
Conferència sobre tecnologies de la
Signen el conveni el rector Gabriel
societat de la informació a càrrec del
Ferraté i Rosa María García, directora
rector Gabriel Ferraté.
general de Microsoft Ibérica.
Lloc: Madrid
Lloc: Madrid
• 7 de setembre del 2002
• 16 d’octubre del 2002
Conferència de clausura de la 14a.
Congrés ICEM-CIME 2002 (Granada)
edició de l’Associació de Gabinets
Conferència a càrrec del rector
de Comunicació i Relacions
Gabriel Ferraté.
Públiques de les Universitats
Lloc: Universitat de Granada
Europees (EUPRIO) a càrrec del rector Gabriel Ferraté: “Comunicar,
• 25 d’octubre del 2002
educar i aprendre en un món global”.
Signatura del conveni entre el BBVA i
Lloc: Barcelona
la UOC Signen el conveni Pedro Fontana,
• 17 de setembre del 2002
director general de BBVA de
Signatura del conveni de
Catalunya i Balears, i el rector
col·laboració entre el DURSI i les
Gabriel Ferraté.
universitats públiques catalanes
Lloc: Barcelona
Signen el conveni el Departament d’Ensenyament, el Departament
• 4 de novembre del 2002
d’Universitats, Recerca i Societat de
Signatura del conveni de la Càtedra
la Informació i les universitats
Unesco.
públiques catalanes.
Lloc: Unesco París
Lloc: Barcelona 110 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
• 19 de novembre del 2002
• 13 de març del 2003
• 9 d’abril del 2003
Tribuna Tot Terrassa
Premi de l’Associació d’Usuaris
Presentació dels Estudis d'Àsia
Participa en l’acte Rosa García,
d’Internet (AUI)
Conferència a càrrec de Ion de la
consellera delegada de Microsoft.
La UOC rep el premi a l’empresa
Riva, director general de Casa Àsia, i
Lloc: Terrassa
espanyola que ha integrat millor
el rector Gabriel Ferraté.
Internet al seu desenvolupament
Lloc: Casa Àsia de Barcelona
• 28 de novembre del 2002
estratègic. L’organització és a càrrec
Congrés Espanyol de Directius i
de l’Associació d’Usuaris d’Internet
• 5 de maig del 2003
Executius (CEDE)
(AUI).
Visita a la UOC del ministre de
Organització a càrrec de CEDE. Lloc: Madrid
Ciència i Tecnologia del Brasil, • 21 de març del 2003
Roberto Amaral.
Nit dels Graduats • 10 de desembre del 2002
Lloc: Barcelona
• 5 de maig del 2003
Signatura del conveni entre la UOC i
Conferència Internacional de
el Consell Comarcal del Maresme
• 24 de març del 2003
l’Educació i de la Formació Basada
(CCM).
Visita a la UOC de David Snowden,
en les Tecnologies en Línia Educa
Lloc: Mataró
director del Cynefin Center d’IBM.
BCN.
Lloc: UOC Barcelona
Lloc: Hotel InterContinental Princesa
• 16 de gener del 2003
Sofía de Barcelona
Acte de presentació de RuralCat
• 25 de març del 2003
(portal virtual agroalimentari del món
Signatura del conveni entre
• 8 de maig del 2003
rural)
l’Ajuntament de Sant Sebastià
Acte de graduació dels estudiants
Conferència a càrrec del rector
(Donostia) i la Diputació de
de Formació Continuada de la UOC
Gabriel Ferraté i organització a càrrec
Guipúscoa.
Hi assisteixen Gabriel Ferraté, rector
de la Generalitat de Catalunya.
Lloc: Sant Sebastià (Donostia)
de la UOC; Fernando Villalonga,
Lloc: Barcelona
director general de la Fundació • 26 de març del 2003
Telefònica; Antoni Fernández,
• 20 de febrer del 2003
Visita a la UOC de la delegació de la
conseller de Treball de la Generalitat
Lliurament del Premi d’Honor al
Universitat Guandong.
de Catalunya, i Rosa M. Cornet,
rector Gabriel Ferraté
periodista i presentadora de l’acte.
Organització a càrrec de l’Associació
• 27 de març del 2003
Catalana d’Enginyers de
Conveni marc entre la UOC i l’AECA
Telecomunicació.
Signen el conveni el president de
• 26 de maig del 2003
Lloc: Barcelona
l’AECA i el rector Gabriel Ferraté.
Signatura del conveni entre la UOC i
Lloc: Madrid
Sun Microsystems per a la creació
• 24 de febrer del 2003
Lloc: Gran Teatre del Liceu
del Center of Excellence (CoE)
Acte de presentació del
• 2 d’abril del 2003
Signen el conveni el director de Sun,
PortalSocial.Net
Conferència inaugural del Congrés
Josep Fígols, i el rector de la UOC,
Organització a càrrec de la
Internacional EducaRed
Gabriel Ferraté.
Generalitat de Catalunya.
Conferència a càrrec del rector
Lloc: Seu central de la UOC
Lloc: World Trade Center de
Gabriel Ferraté i organització a càrrec
Barcelona
de la Fundació Telefònica.
• 29 de maig del 2003
Lloc: Madrid
Nomenament del professor Mitchell
• 3 de març del 2003
com a soci d’honor de la Societat
Acte de nomenament de doctor
• 3 d’abril del 2003
honoris causa de la UOC al doctor
Conferència “Societat del
Laporte
coneixement” a càrrec del rector
Assisteixen a l’acte Jordi Pujol,
Gabriel Ferraté.
Gabriel Ferraté, Josep Laporte i
Lloc: Sevilla
Catalana de la Comunicació.
Salas i Ramon Pla. Lloc: Seu central de la UOC
111 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Activitats de difusió del coneixement
Els centres territorials, com a centres
Aquests centres de relació local, a
en el territori
de serveis i recursos de la UOC,
més de ser un servei de suport
apropen la Universitat a diferents
directe a l'estudiant, contribueixen
àmbits geogràfics, amb l’objectiu
de manera important a l'activitat de
d’acostar-se al teixit social, fomentar
difusió i presència de la UOC en el
activitats culturals i acadèmiques i
territori.
impulsar la societat de la informació i el coneixement en el seu entorn.
Conferències i taules rodones
• 8 de novembre del 2002
• 18 de desembre del 2002
Conferència “What is digital
Conferència “Visions d’actualitat”
• 14 de setembre del 2002
literature?”
Conferenciant: Josep Piqué, ministre
Conferència “Jacint Verdaguer, a la
Conferenciant: Rainee Koskimaa, de
de Ciència i Tecnologia
recerca de l’absolut romàntic”
la Universitat de Turku (Finlàndia)
Organització a càrrec de la Cambra
Conferenciant: Pere Farrés,
Organització a càrrec del grup de
de Comerç de Sabadell i de la UOC.
catedràtic de la Universitat de
recerca Hermeneia dels Estudis
Lloc: Sabadell
Barcelona
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Organització a càrrec dels Estudis
Lloc: Sala d’actes de la UOC
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
• 30 de gener del 2003 Conferència “La construcció del
Lloc: Facultat d’Econòmiques de la
• 11 de desembre del 2002
coneixement en entorns electrònics
Universitat Autònoma de Barcelona
Taula rodona “Diversitat i convivència
d’ensenyament i aprenentatge”
a Premià de Mar”
Organització a càrrec dels Estudis de
• 14 de setembre del 2002
Ponents:
Psicologia i Ciències de l’Educació.
Taula rodona “La Llei 34/2002, d’11
– Joan Garcia, regidor de Serveis
Lloc: Barcelona
de juliol, de serveis de la societat de
Socials de l’Ajuntament de Premià
la informació i de comerç electrònic
de Mar
(LSSICE), a debat” Ponents: – Dr. Amadeu Abril, professor d’ESADE – Dr. Óscar Morales, professor de Dret penal de la UOC – Sr. Miquel Peguera, professor de Dret mercantil de la UOC
• 17 de febrer del 2003
– Abdelilah, representant de l’Associació Musulmana Al Attauba
Conferència “La política científica i tecnològica espanyola”
– Josep Guerra
Conferenciant: Josep Piqué, ministre
– Felip Laborda, de l’Associació
de Ciència i Tecnologia
de Veïns del Barri Antic – Toni López de Haro, coordinadora de Premià per la Convivència
Organització a càrrec de la Cambra de Comerç de Sabadell i de la UOC. Lloc: Sabadell
Organització a càrrec dels Estudis
Organització a càrrec dels Estudis de
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
• 20 de febrer del 2003
Dret i Ciència Política de la UOC.
Lloc: Centre Cívic de Premià de Mar
Conferència “Treballar en xarxa i a la
Lloc: Saló d’actes de la UAB
xarxa: cultura de pau a Internet” • 18 de desembre del 2002
Conferenciant: Carlota Franco,
Conferència “Les relacions entre
coordinadora del portal Oneworld
empresa i Administració pública a
Spain
través de les noves tecnologies”
Organització a càrrec del Campus for
Conferenciant: Josep Piqué, ministre
Peace i el Centre de Suport de
de Ciència i Tecnologia
Sabadell.
Organització a càrrec de la Cambra
Lloc: Sabadell
de Comerç de Sabadell i de la UOC. Lloc: Sabadell
112 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
• 24 de febrer del 2003
• 20 de març del 2003
• 8 de maig del 2003
Taula rodona “Catalunya: situació de
Cicle de conferències sobre les
Conferència “L’agenda internacional
la llengua”
noves tecnologies en la cultura de la
de l’OMPI en matèria de drets
Ponent: Miquel Strubell, director del
pau
d’autor”
programa d’Humanitats
Conferenciant: Juan Antonio García,
A càrrec de Mr. Goffrey Yu, assistent
Organització a càrrec de la UOC.
responsable de Formació a Distància
del director general i responsable del
Lloc: Sant Sebastià
de Creu Roja Espanyola
sector de Drets d’Autor i Drets Afins
Lloc: Centre de Suport de Sabadell
de l’OMPI, amb la col·laboració de
• 1 de març del 2003
l’Associació Literària i Artística per a
Taula rodona “Un nou ordre
• 22 d’abril del 2003
la Defensa dels Drets d’Autor
internacional?”
Conferència “La guerra que ha
(ALADDA), la secció espanyola de
Ponents:
canviat el món”
l’Associació Literària i Artística
– Dr. Joan Prats, director dels
Conferenciant: Lluís Foix, periodista i
Internacional (ALAI) i la secció de
especialista en política internacional
Drets d’Autor del Col·legi d’Advocats
Organització a càrrec de Sabadell
de Barcelona
Universitat i la UOC.
Organització a càrrec de la Facultat
Estudis de Dret i Ciència Política – Sr. Jaume Giné, secretari general de Casa Àsia – Dra. Clàudia Jiménez, professora titular de Dret internacional públic
de Dret de la Universitat de • 28 d’abril del 2003
Barcelona i dels Estudis de Dret i
Organització a càrrec dels Estudis de
Conferència “Afganistan, Iraq... i
Ciència Política de la UOC.
Dret i Ciència Política de la UOC.
després?”
Lloc: Sala d’actes de la UOC
Lloc: Sala d’actes de la Facultat de
Conferenciants: membres de la
Dret de la UAB
PAUOC i de la Plataforma per
• Del 30 de maig al 20 de juny del
l’Aixecament de les Sancions a Iraq
2003
• Del 10 de març al 6 de novembre
Organització a càrrec de la
Cicle de conferències “5a. edició
del 2003
Plataforma Antiguerra de la UOC.
d’art i creativitat: activisme”
Cicle de conferències “L’Hospitalet,
Lloc: Sant Feliu de Llobregat
Organització a càrrec de l’Escola
espai de debat: democràcia i
d’Art i Disseny de Tortosa i la UOC.
participació”
• Del 5 al 7 de maig del 2003
Conferenciants: Josep Ramoneda;
Conferència Online Educa Barcelona
Xurxo Souto, de la Plataforma Nunca
Conferenciants: Gabriel Ferraté i
Máis; Àngel Aznar, de la Plataforma
Albert Sangrà
Lloc: Tortosa
en Defensa de l’Ebre, entre altres. Organització a càrrec del grup d’opinió Tres Quarts per Cinc Quarts, llibreria Perutxo, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Fundació Akwaba, Cine Club L’Hospitalet i El Taller de Pubilla Kasas, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet i la UOC. Lloc: L’Hospitalet
113 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Seminaris, jornades i congressos
• 7 de novembre del 2002
• 11 de febrer del 2003
Jornades “Cartografies de l’hipertext.
Jornada “Les noves professions
• 18 d’octubre del 2002
Un recorregut pels models literaris i
lingüístiques i literàries”
Seminari sobre Personalització i
teòrics hipertextuals”
Presentació a càrrec de Joan Pujolar,
Biblioteques Digitals
Conferència “Teories literàries i
director del programa de Filologia
Ponent: Marta Enrech
reptes digitals”, a càrrec de Laura
Catalana
Organització a càrrec de l’Open
Borràs Castanyer
Ponents:
University i la UOC.
Organització a càrrec del grup de
– Ignasi Olivé, corrector lingüístic
Lloc: Milton Keynes (Anglaterra)
recerca Hermeneia dels Estudis
de l’estudi de doblatge International
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Sound Studio
• 26 d’octubre del 2002
Lloc: Sala d’actes de la Universitat
– Jaume Cabré, escriptor
Jornades “Ecologia i comportament
Oberta de Catalunya (Barcelona)
– Oriol Camps, assessor lingüístic
Ponents: Jordi Serrallonga, director
• Del 14 al 15 de novembre del 2002
– Juan Alberto Alonso, cap
d’HOMINID (Grup d’Orígens Humans
II Congrés Internacional de
del departament lingüístic de
– Parc Científic de Barcelona) i
Tecnoètica
Comprendium España, SL
professor de Prehistòria i evolució de
Ponent: Israel Rodríguez
la conducta humana a la Universitat
Organització a càrrec dels Estudis de
de Barcelona
Psicologia i Ciències de l’Educació
– Vicent Partal, director de Vilaweb
Organització a càrrec de l’Aula
de la UOC.
– Joan Vall Calrà, director
Ægyptiaca i la UOC.
Lloc: Barcelona
dels homínids africans”
de Catalunya Ràdio
– Francesc Vallverdú, editor del Grup 62
del grup El Punt
Lloc: Barcelona
– Marc Sagristà, de Gran • 23 de novembre del 2002
Enciclopèdia Catalana
• 7 de novembre del 2002
Jornades “De la creença a la
Jornades “Cartografies de l’hipertext.
plasmació arquitectònica. Doctrines
d’Ensenyament del Consorci
Un recorregut pels models literaris i
cosmogòniques i tombes reials a
per a la Normalització Lingüística
teòrics hipertextuals”
l’Egipte dels faraons”
Conferenciants: Rainee Koskimaa, de
Ponents: Josep Cervelló, professor
la Universitat de Turku (Finlàndia);
de la UOC i de l’Institut d’Estudis del
Joan Elies Adell (UOC); Laura Borràs
Pròxim Orient Antic de la UAB i
(UOC), i Isabel Moll (UOC)
director de la Fundació Aula
Organització a càrrec del grup de
Ægyptiaca; David Rull, professor de
recerca Hermeneia dels Estudis
l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Antic de la UAB i de Formació de
Conclusions a càrrec d’Isidor Marí,
Lloc: Sala d’actes de la Universitat
Postgrau de la UOC i secretari de
director dels Estudis d’Humanitats i
Oberta de Catalunya (Barcelona)
l’Aula Ægyptiaca
Filologia de la UOC.
– Mercè Solé, cap del Servei
– Marcel Fité, professor de l’ICE de la UB – Laura Borràs, professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC – Joana Alba Cercós, estudiant de la UOC
Organització a càrrec de l’Aula
Cloenda a càrrec de Gabriel Ferraté,
• 7 de novembre del 2002
Ægyptiaca i la UOC.
rector de la UOC.
Jornades “Cartografies de l’hipertext.
Lloc: Seu central de la UOC
Organització a càrrec dels Estudis
Un recorregut pels models literaris i
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
teòrics hipertextuals”
Lloc: Centre de Suport del
Conferència “Literatures
Barcelonès de la UOC
electròniques europees: el cas de França”, a càrrec de Joan Elies Adell
• Del 25 de març al 13 de maig del
Pitarch
2003
Organització a càrrec del grup de
Jornades “Ensuring the Rule of Law
recerca Hermeneia dels Estudis
in Uncertain Times”
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Organització a càrrec de l’Institut de
Lloc: Sala d’actes de la Universitat
la Governabilitat, el GRES i els
Oberta de Catalunya (Barcelona)
Estudis de Dret de la UOC. Lloc: Barcelona
114 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
• 29 de març del 2003
• 29, 30 i 31 de maig del 2003
• 26 i 27 de juny del 2003
Jornades “Ecologia i comportament
Simposi Joaquim Ruyra. Als cent
Jornades “Copyright i drets d'autor:
dels homínids africans”
anys de l’eclosió literària de Joaquim
convergència internacional en un
Organització a càrrec de l’Aula
Ruyra: Marines i boscatges
món digital?”
Ægyptiaca i la UOC.
Títol conferència: “Ruyra i el
Ponents:
Lloc: Sant Feliu de Llobregat
classicisme”, a càrrec de Narcís
– Professora Jane C. Ginsburg
Figueras Capdevila, professor de la
(Columbia University Law School
• 26 d’abril del 2003
UOC
New York)
Jornades “De la creença a la
Organització a càrrec de la
plasmació arquitectònica. Doctrines
Universitat de Perpinyà, la Universitat
cosmogòniques i tombes reials a
d’Alacant, l’Associació d’Escriptors
l’Egipte dels faraons”
en Llengua Catalana, la Universitat
Organització a càrrec de l’Aula
Catalana d’Estiu, la Universitat de
Ægyptiaca i la UOC.
Girona i els Estudis d’Humanitats i
Lloc: Sant Feliu de Llobregat
Filologia de la UOC. Lloc: Biblioteca Comarcal de Blanes
• 26 d’abril del 2003
– Professor Alain Strowel (Foc. Univ. Saint Louis, Brussel·les) – Professor Ramon Casas (Universitat de Barcelona) – Agustín González (Uria & Menéndez, Madrid) – Juan José Marín (Universitat de Castella-la Manxa) – Dr. José Carlos Erdozain
I Jornada d’Empresa i Negoci a
• 20 de juny del 2003
Internet de les Terres de l’Ebre
Seminari “Les tecnologies de la
– Marta Malmierca (CEDRO, Madrid)
Conferència inaugural a càrrec del
informació i la comunicació en el
– María Martín-Prat (IFPI, Londres)
rector Gabriel Ferraté i Jordi Vilaseca,
món del treball”
– Javier Ramírez
director dels Estudis d’Economia i
Conferenciants: Jordi Vilaseca,
Empresa de la UOC
director dels Estudis d’Economia i
Presentació a càrrec de Joan Torrent,
Empresa, i el rector Gabriel Ferraté
professor dels Estudis d’Economia i
Organització a càrrec del Consell de
Empresa de la UOC
Treball Econòmic i Social de
Lloc: Tortosa
Catalunya (CTESC) i la UOC.
Organització a càrrec dels Estudis de
Lloc: Seu central de la UOC
Dret i Ciència Política de la UOC i
(Barcelona)
l’IN3.
• 23 de maig del 2003 Seminari “L’educació per la pau i els
(Gómez Acebo & Pombo, Madrid)
(Hewlett-Packard, Madrid) – Dra. Raquel Xalabarder (UOC, Barcelona) – Dr. Mario Sol (Sol Muntañola & Asociados, Barcelona)
Lloc: Sala d’actes de la Societat
drets humans: significats, abast i
• 26 de juny del 2003
General d’Autors i Editors (SGAE) a
reptes a Mèxic”
Seminari de treball sobre les noves
Barcelona
Ponents: Dra. Gloria Ramírez,
perspectives que es plantegen per a
directora de la Càtedra Unesco de
la didàctica de la literatura en la seva
Drets Humans de la Universitat
confluència amb les tecnologies de
Autònoma de Mèxic
la informació
Organització a càrrec dels Estudis de
Organització a càrrec del grup de
Dret i Ciència Política, amb la
recerca Hermeneia dels Estudis
col·laboració de l’Institut de Drets
d’Humanitats i Filologia de la UOC i
Humans de Catalunya.
el grup de recerca LETHi (Literatures
Lloc: Sala Witsa de la seu central de
Espanyoles i Europees: del Text a
la UOC
l’Hipertext) de la Universitat Complutense de Madrid. Lloc: Sala d’actes de la seu central de la Universitat Oberta de Catalunya
115 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
• 24 i 25 d’abril del 2003
• 24 i 25 d’abril del 2003
Taller “Textualitats electròniques.
Taller “Textualitats electròniques.
• 2002
Nous escenaris per a la literatura”
Nous escenaris per a la literatura:
Taller virtual “L’economia del
Ponents:
problemes, reptes i horitzons de
coneixement: paradigma tecnològic i
– Patrizia Calefatto (Universitat de Bari)
literatura en l’espai digital”
canvi estructural. Una anàlisi
– Tiziana Terranova (Universitat d’Essex)
Ponent: Laura Borràs Castanyer
empírica i internacional per a
– Alain Vuillemin (Universitat d’Artois)
Organització a càrrec del grup de
l’economia espanyola”
– Manel Ollé
recerca Hermeneia dels Estudis
Tallers i exposicions
Autors: J. Vilaseca, J. Torrent, A. Diaz Portal de la Universitat Oberta de Catalunya
(Universitat Pompeu Fabra) – Raffaele Pinto
d’Humanitats i Filologia de la UOC. Lloc: Sala d’actes de la seu central
(Universitat de Barcelona)
de la Universitat Oberta de Catalunya
– Meri Torras • 2002 Taller virtual “The ICT and the Strategic an Organizational Changes in Catalan Business. A Review of Select Evidence for Catalonia, Spain
(Universitat Autònoma de Barcelona) – Susana Pajares
• Del 29 d’abril al 29 de maig del 2003 Exposició fotogràfica
(Universitat de Copenhaguen) – Margarida Aritzeta (Universitat Rovira i Virgili)
Xerrada “L’Índia de Vicente Ferrer” Organització a càrrec de l’Associació de Veïns de Ferreries - Sant Vicent i
and International Data”
– Oriol Izquierdo (Universitat Ramon Llull)
la UOC.
Autors: J. Vilaseca, J. Torrent, A. Diaz
– Laura Borràs Castanyer, Joan Elies
Lloc: Tortosa
Portal de la Universitat Oberta de
Adell Pitarch, Narcís Figueras
Catalunya
Capdevila, Jaume Subirana Ortín i
• 12 i 13 de juny del 2003
Roger Canadell Rosiñol
Taller “Teixir la xarxa”
(Universitat Oberta de Catalunya)
Assistents: Agnès Vayreda Duran,
• Abril-maig del 2003 Exposició virtual “Imatges de pedra.
Organització a càrrec del grup de
Elisenda Ardèvol Piera i Francesc
El mosaic a Tunísia”
recerca Hermeneia dels Estudis
Núñez Mosteo
Autor: César Carreras Monfort
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Organització a càrrec del grup de
Organització a càrrec del Museu
Lloc: Sala d’actes de la seu central
recerca GIRCOM dels Estudis
d’Arqueologia de Catalunya i projecte
de la Universitat Oberta de Catalunya
d’Humanitats i Filologia de la UOC.
Òliba dels Estudis d’Humanitats i
Lloc: Centre de suport del
Filologia de la UOC.
• 24 i 25 d’abril del 2003
Barcelonès de la Universitat Oberta
Lloc: Museu d’Arqueologia de
Taller “Textualitats electròniques.
de Catalunya (Barcelona)
Catalunya
Nous escenaris per a la literatura” Comunicació “Ficció o dicció? Una aproximació a la poètica de la literatura electrònica”, a càrrec de Joan Elies Adell Pitarch Organització a càrrec del grup de recerca Hermeneia dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC. Lloc: Sala d’actes de la seu central de la Universitat Oberta de Catalunya
Cursos • Del 7 a l’11 de juliol del 2003
Organització a càrrec de Sabadell
Cursos d’estiu de Sabadell
Universitat, l’Ajuntament de Sabadell,
Universitat
la UAB i la UOC. Lloc: Sabadell i Barcelona
116 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Activitat editorial
Durant l'exercici 2002-2003,
Col·leccions en què els títols no
l’Editorial UOC, SL, ha continuat
provenen del fons de la UOC:
l’activitat editorial amb la publicació de 40 novetats, agrupades de la manera següent:
– Col·lecció “Educación y Nuevas Tecnologías”, llibres en espanyol, 1 títol
Col·leccions procedents de
– Col·lecció “Biblioteca Multimedia
l'explotació del fons d'assignatures
de la Industria”, CD-ROM en
de la UOC:
espanyol, 3 títols
– Col·lecció “Manuals”, llibres en català, 8 títols
Així mateix, s'han iniciat noves col·leccions o sèries:
– Col·lecció “Manuales”, llibres en espanyol, 11 títols – Col·lecció “Biblioteca Multimèdia”, llibres amb CD-ROM en espanyol i català, 5 títols
– Col·lecció “Nuevas Tecnologías y Sociedad”, 3 títols – Col·lecció “Biblioteca Multimèdia. Sèrie Instal·lacions”, 2 títols
– Col·lecció “Biblioteca Oberta”, llibres en català, 7 títols
Serveis per a institucions
La UOC és una universitat
formen el Grup UOC i que tenen com
i empreses
connectada a la realitat cultural,
a missió la transferència de la
social i científica del seu entorn i
innovació, el coneixement i el saber
compromesa amb les necessitats del
fer (know how) de la Universitat a la
teixit econòmic, industrial i de
societat. Aquests serveis i activitats
serveis. Partint d’aquest entorn
de transferència es concreten de la
social i econòmic, la Universitat ha
manera següent:
generat un conjunt d'empreses que
Disseny, implementació i gestió
La UOC treballa per estendre la
segons la naturalesa, les prioritats i
de sistemes integrals de formació
seva experiència en entorns virtuals
les possibilitats de cada institució.
en línia (e-learning)
d'aprenentatge i per posar el seu
Aquest model comprèn aspectes
model innovador a disposició
organitzatius, pedagògics,
d'institucions de tot el món,
tecnològics, documentals i de
interessades en l'ús i la incorporació
presència a la xarxa.
de les TIC en les seves activitats,
117 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Realització i producció de materials
En relació directa amb la importància
els seus propis continguts en línia i
didàctics
que la UOC dóna al disseny i a
fora de línia i aprofita l'experiència
l'elaboració dels materials docents
adquirida per a oferir els seus serveis
adaptats al seu innovador procés
com a productora especialitzada en
d'aprenentatge, la Universitat genera
suports multimèdia.
Formació a mida per a les
La UOC vol contribuir a fer que les
Alguns exemples destacats
organitzacions
organitzacions siguin competitives i
d'aquestes solucions a mida són els
eficaces i, per això, entén que les
espais creats per a la gestió del
necessitats dels seus clients
coneixement i la formació adreçats a
demanen solucions integrals i a
les indústries farmacèutica,
mida.
petroquímica, aeronaval i de defensa, i els espais creats per als sectors bancari, de l'automoció, de les assegurances, de l'esport i de la salut.
Gestió del coneixement i generació
Per a crear, gestionar i dinamitzar
• Gestió del coneixement
de comunitats virtuals
projectes amb la finalitat d'atraure,
• Espais virtuals de comunicació
vincular i fidelitzar les persones en
i participació
espais de comunicació, participació i
• Comunitats de pràctica
intercanvi d'experiències i
• Comunitats d'aprenentatge
coneixement, es treballa amb els
• Col·laboració en xarxa
conceptes següents:
• Biblioteques virtuals
La UOC ha liderat la creació de comunitats virtuals en els sectors de l'ensenyament, l'agricultura i el món rural, els serveis socials i judicials, i també en entorns d'intercanvi professional per a directius d'empresa.
118 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Formació per a empreses
- Asociación de Industrias de
- AECI. El projecte consisteix en la
Navarra. L’objectiu del projecte és
creació d’un espai virtual per al
explicar les oportunitats que
seguiment d’exbecaris estrangers,
presenta la formació en línia i
sobretot de països receptors d’ajuda
Per mitjà de l’empresa GEC, durant
elaborar un pla de treball per a
oficial al desenvolupament (AOD),
aquest període s'han consolidat
desenvolupar algunes iniciatives
que han estudiat a l'Estat espanyol
iniciatives tan importants com els
presentades pel client.
en universitats i altres institucions oficials que atorguen les beques.
projectes amb Caja Navarra, Andbanc, RuralCat, Audi i Mossos d’Esquadra, i
- CIDEM. El projecte comprèn el
les relacions amb diversos
disseny, la construcció i la posada en
- Ministeri de Ciència i Tecnologia.
departaments de la Generalitat de
marxa d'una plataforma de
Es tracta d’un projecte anomenat
Catalunya. Alguns dels clients amb
comunitats virtuals del CIDEM que
Funciona, subvencionat en part pel
els quals GEC ha treballat durant
contindran serveis específics que
Ministeri de Ciència i Tecnologia, que
l’exercici són els següents:
aportaran un valor afegit a la pime
consisteix a dissenyar i construir una
catalana i a la innovació de l'empresa
plataforma intranet que permeti
en general.
donar suport a les institucions
- RuralCat. La finalitat del projecte és
públiques pel que fa al
construir una comunitat virtual amb l’objectiu d'erigir-se en referent del
- UGT de Catalunya. Aquest projecte
món rural a Catalunya i aplicar les
consisteix a desenvolupar un entorn
noves tecnologies de la informació a
virtual o portal de serveis, anomenat
- Diputació de Guipúscoa. Els
àmbits clau com l’agricultura, la
e-UGT, que fomenti la comunicació i
objectius del projecte són crear i
ramaderia, la indústria agrària i la
els serveis digitals entre
mantenir una comunitat virtual per a
seguretat alimentària.
l’organització, els seus afiliats i els
la gent gran a Guipúscoa, perquè
treballadors.
puguin accedir a serveis i continguts
desenvolupament professional.
específics per mitjà d’Internet, formar
- Caja Navarra. El projecte, que consta de tres fases, té com a
- Departament de Justícia i Interior
els usuaris finals d’aquests serveis i
objectius la posada en marxa de la
de la Generalitat de Catalunya. El
continguts perquè en gaudeixin
plataforma i la construcció dels
projecte consisteix a desenvolupar
plenament i fomentar la participació
primers recursos formatius; la
un programa de formació superior de
dels usuaris en la comunitat
consolidació de l’entorn virtual per a
direcció i gestió en la seguretat
mitjançant l’ús de les noves
l’aprenentatge en l’organització, amb
pública adreçat als comandaments
tecnologies de la informació i la
la generació de nous cursos i
superiors de la Policia de la
comunicació.
píndoles, i la dinamització,
Generalitat (Mossos d’Esquadra) i de
desenvolupament i seguiment de
les policies locals en l’àmbit territorial
- Andbanc. La intenció del projecte
l’entorn amb la generació i
català, amb la finalitat de convertir
és proporcionar a aquesta institució
compartició de coneixement.
aquests cossos policials en
financera les accions formatives més
organitzacions que aprenen, es
adequades per als seus empleats,
- Caifor. L’objectiu del projecte és la
desenvolupen contínuament i
d’acord amb el seu perfil de
implantació d’una plataforma de
evolucionen a partir de l’experiència.
competències i segons els plans de carrera, i també afavorir el flux de
formació virtual que gestioni la formació dels empleats de Caifor i
- Mútua Asepeyo. Aquest projecte té
coneixement dins de l’organització i
faciliti l’accés al coneixement en
diverses fases: d’una banda,
la creació de comunitats
l’empresa.
l'estructuració de l’actual oferta
d’aprenentatge, coneixement i
formativa en píndoles del
pràctica.
- INTI. L’objectiu del projecte és
coneixement i el desenvolupament
posar en marxa la plataforma i fer-ne
d’un formulari per a poder respondre
una prova pilot i, posteriorment,
més eficientment a les necessitats
estendre l’ús de l’entorn al nombre
dels clients i, d’una altra, el disseny i
més elevat possible d’usuaris i
desenvolupament d’itineraris
consolidar-lo mitjançant noves
formatius d’unes 80 hores de durada
accions formatives, dinamització de
cadascun.
les comunitats d’usuaris, etc. 119 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Atenció al públic en general
Els diferents dispositius d’atenció al
S'han fet modificacions en el
públic de la UOC han experimentat
formulari de recollida de dades de
un volum d’activitat durant el darrer
l’eina CRM (Customer Relationship
període similar al del darrer curs,
Management) de la UOC que ens
amb un increment de la diversitat de
han permès saber la motivació per a
les consultes a causa de la gran
continuar estudiant de les persones
diversitat de línies formatives i de la
que hi estan interessades, el motiu
mateixa activitat de la UOC. Això ha
d’haver triat la UOC, el seu perfil
fet necessària una major coordinació
professional i el tipus de connexió a
entre els dispositius, amb la
Internet de què disposen.
confecció d’argumentaris sobre temes comuns i la posada en marxa
El servei d'Assessorament Formatiu
de diferents millores pel que fa a les
On-Line (AFOL) ha deixat l’activitat
eines de gestió de la informació i de
que desenvolupava fins ara per a
recull de les dades.
reorientar-se com un canal de comunicació amb el públic que té necessitat d’un assessorament més personalitzat, al qual públic es dóna la possibilitat de tenir una entrevista personal en un centre de suport. La distribució de les consultes per cada dispositiu ha estat la següent:
Dispositius d’informació Centres i punts de suport
63.000
902 141 141
34.423
902 372 373
4.900
informacio@uoc.edu
3.771
informacion@uoc.edu
2.300
Total
108.394
120 © Universitat Oberta de Catalunya
Nombre de consultes ateses
Memòria del curs 2002-2003
Cooperació solidària Campus for Peace
Gràcies als voluntaris del Campus for
També s’han dut a terme campanyes
Peace han estat possibles els
de sensibilització:
projectes següents: • Campanya solidària “SidAfrica. • AbSoo - Compartir para Educar
Canvia la seva història”
L'equip de voluntaris experts en
Amb Metges Sense Fronteres i la
formació virtual duu a terme les
Fundació “la Caixa” es va dur a
El Campus for Peace, com a
tasques de disseny metodològic i
terme “SidAfrica. Canvia la seva
programa de cooperació per al
impartició dels cursos. Aquest
història”, una campanya de
desenvolupament de la UOC, vol
projecte educatiu és una iniciativa de
sensibilització sobre l'impacte
posar les tecnologies de la
la Fundació IWith.org, que acosta
d'aquesta epidèmia a l’Àfrica i de
informació i la comunicació (TIC) al
l'educació universitària a comunitats
recollida de fons.
servei de la cooperació per al
rurals de Guatemala, Mèxic i la
desenvolupament.
República Dominicana.
• Joc interactiu “Oblidats. Pobres i sense accés a tractament”
En aquest tercer any de
• Disseny del web de la Campanya
funcionament del Campus for Peace
Mundial per a la Reforma de les
També amb Metges Sense Fronteres
(C4P), cal destacar la posada en
Institucions Internacionals
es va col·laborar en l’elaboració d’un joc multimèdia per a donar suport a
funcionament del programa de voluntariat de la UOC per mitjà del
Estudiants del Graduat Multimèdia
l’exposició fotogràfica “Oblidats.
qual la comunitat UOC posa el seu
van elaborar el treball d'una manera
Pobres i sense accés a tractament”,
coneixement expert a l'abast dels
voluntària, en un taller virtual i amb
un treball realitzat per estudiants del
projectes solidaris i de cooperació.
el suport de professorat propi.
Graduat Multimèdia.
• Comunitat de Solidaritat de la UOC
En l’àmbit de la formació en línia per al desenvolupament, Enginyeria
Les tasques de dinamització
Sense Fronteres ha ofert dins
d'aquesta comunitat virtual, una
l’entorn virtual d’aprenentatge del
comunitat especialitzada de Serveis i
C4P aquests dos cursos:
Dinamització de la Comunitat, són
– Curs “Educant en tecnologia per
dutes a terme per un voluntari del Campus for Peace.
al desenvolupament humà” – Curs “Cooperació i tecnologia per al desenvolupament humà”
• Formació del personal de gestió i voluntaris de les ONG per a l'ús de la
A més, al llarg d’aquest curs dos
plataforma del Campus for Peace
nous membres s’han adherit a la seva plataforma:
L'equip de formadors virtuals
– Fundació IWith.org
s'encarrega d'impartir un taller virtual
L'objectiu d’aquesta entitat és ajudar
d'introducció a l'ús de la intranet del
les organitzacions en els seus
Campus for Peace.
projectes solidaris posant al seu servei les tecnologies de la informació i els coneixements necessaris per a utilitzar-les. – Grup de Cooperació Campus de Terrassa de la UPC És una organització de voluntariat d'àmbit universitari integrada per estudiants, antics estudiants i professorat.
121 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
En la seva línia de treball de donar
• Internet Global Congress
suport a la comunitat universitària i
Lloc: Palau de Congressos de
sensibilitzar-la, el C4P va emprendre
Barcelona
les accions següents:
Dates: del 12 al 15 de maig del 2003 Presentació de la ponència “Acció
• Posada en marxa de la iniciativa
social en xarxa i a la xarxa: gestió del
virtual “Guerra i pau” sobre la guerra
coneixement + e-voluntariat +
a l'Iraq.
e-learning”.
• Organització, juntament amb els Estudis d’Humanitats, de la
• Jornada d’Activitats i Mostra
conferència d’Arcadi Oliveres “La
Multimèdia
responsabilitat ciutadana davant les
Lloc: Centre Golferichs de Barcelona
situacions de guerra” a la trobada de
Data: 31 de maig del 2003
síntesi de la UOC.
Presentació dels projectes
• Participació en l’exposició virtual
“Afganistan, una guerra oculta” i
“Memòries de la nostra infantesa: els
“Oblidats. Pobres i sense accés al
nens de la guerra”, del grup de
tractament”.
recerca Òliba. • Col·laboració amb el Centre de
• Primeres Jornades d’Internet i
Suport de Sabadell en l’organització
Solidaritat
del cicle “El paper de les noves
Lloc: Fundació Un Sol Món de Caixa
tecnologies en la cultura de la pau”.
Catalunya de Barcelona Dates: 18 i 19 de juny del 2003
Amb la seva missió de difondre l'ús
Impartició del taller “Internet: una
de les TIC per a la cooperació, ha
eina de comunicació i treball per a
participat en les activitats següents:
les ONG”.
• Debat “La xarxa al servei de la cooperació o la cooperació al servei de la xarxa?” Lloc: Portal de la UOC Dates: del 14 al 31 d’octubre del 2002 Moderació del debat realitzat en el
El Campus for Peace en dades Voluntaris
13
Projectes realitzats
16
Membres del Campus for Peace
21
marc de la lliçó inaugural del curs 2002-2003 de la UOC, impartida per Juan Manuel Suárez del Toro,
Entitats col·laboradores
7
president de la Fundació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, amb el títol “Les noves tecnologies, una oportunitat per a l'acció humanitària”. • I Congrés Andalús de Voluntariat Universitari Lloc: Universitat Pablo de Olavide de Sevilla Dates: 9 i 10 d’abril del 2003 Presentació del model de voluntariat virtual del Campus for Peace.
122 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Recursos Memòria econòmica
En aquest apartat presentem les
• El pressupost ordinari de l’exercici
dades econòmiques de la Fundació
2002 s’ha incrementat, respecte al
per a la Universitat Oberta de
de l’exercici anterior, un 14% per a
Catalunya de l’exercici 2002.
cobrir l’increment de l’activitat.
Com en anys anteriors, la firma Bové
• Les inversions han estat de
Montero i Cia. va auditar aquests
7.190.938,43 euros. Les partides
comptes anuals i va presentar el
més importants han estat les dels
corresponent informe positiu davant
mòduls docents, les construccions i
el Patronat de la Fundació, que el va
les aplicacions informàtiques, que
aprovar en la sessió del 17 de juliol
representen el 36%, el 23% i el 22%,
del 2003.
respectivament, de les inversions
Introducció
totals de l’exercici. El fort increment Destaquem els aspectes més
en la partida de construccions
rellevants de l’anàlisi de les dades
respecte a la dels altres anys es deu
econòmiques que presentem a
a la construcció de l’edifici de
continuació:
Castelldefels per a la nova seu de l’IN3.
• El seguiment del compte de resultats i d’inversions de l’exercici
• El flux de caixa generat ha estat de
2002 s’ha fet separadament per als
703.486,64 euros i s’ha destinat a
estudis homologats (contracte
finançar les inversions sense
programa), altres activitats formatives
subvenció específica.
i l’IN3.
Informe de l’auditoria
123 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Pressupost Tipus Ordinari Inversions
1999 (1)
2000 (1)
2001 (1)
2002 (1)
2003 (2)
21.440.340,31
28.986.634,49
33.836.534,97
38.705.615,86
37.312.317,25
4.536.908,22
4.765.386,21
4.839.289,18
7.190.938,43
11.236.519,17
(1) Pressupostos liquidats, amb amortitzacions. (2) Pressupost aprovat, sense amortitzacions.
Balanç de situació
Actiu
euros
Fundadors per desemborsaments no exigits Despeses d'establiment Immobilitzacions immaterials Immobilitzacions materials Immobilitzacions financeres Immobilitzat total
65,12 21.385.927,03 13.225.296,56 3.502.556,69 38.113.845,40
Fons d'amortització immobilitzat Immobilitzat net
-19.193.535,09 18.920.310,31
Immobilitzacions en curs Despeses a distribuir en diversos exercicis Existències Deutors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustaments per periodificació
1.291.249,33 80.593,38 136.915,20 36.570.552,84 480,81 1.784.705,15 89.147,25
Actiu circulant
38.581.801,25
Total actiu
58.873.954,27
Passiu
euros Fons social Reserves voluntàries Resultats
Fons propis
188.793,14 3.437.581,43 3.261,23 3.629.635,80
Subvenció de capital Altres ingressos a distribuir en diversos exercicis Ingressos a distribuir en diversos exercicis Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Creditors a llarg termini Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Deutes amb empreses del grup i associades Proveïdors Altres deutes no comercials Ajustaments per periodificació
17.509.281,00 46.911,32 17.556.192,32 22.254.471,67 22.254.471,67 612.545,86 2.865.981,25 7.101.524,62 3.103.554,82 1.750.047,93
Creditors a curt termini
15.433.654,48
Total passiu
58.873.954,27
124 © Universitat Oberta de Catalunya
0,00
Memòria del curs 2002-2003
Estructura del balanç a 31/12/02
100 6% 90 34%
80
30%
70
60
50 38% 40 66%
30 20
26%
10 0 Actiu
Passiu
Fons propis Subvencions de capital Creditors a llarg termini Creditors a curt termini Immobilitzat net Actiu circulant
125 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Compte de resultats
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total FUOC
11.944.397,80 8.355,18 50.792,01 14.697.473,07 3.757.871,01 330.604,14 0,00
2.653.246,84 276.557,16 916.209,89 588.522,55 72.709,47 29.703,45 0,00
1.759.556,71 0,00 0,00 2.856.084,23 34.681,80 0,00 0,00
16.357.201,35 284.912,34 967.001,90 18.142.079,85 3.865.262,28 360.307,59 0,00
30.789.493,21
4.536.949,36
4.650.322,74
39.976.765,31
8.969,26 596.453,31 12.380.678,18 4.031.353,76 577,37 12.897.625,39 617.835,06
139.925,73 0,00 1.370.267,68 435.495,18 29.795,78 2.488.225,73 260.822,82
2.579,99 2.770,75 1.928.742,50 98.638,76 40.898,24 1.914.615,99 125.918,11
151.474,98 599.224,06 15.679.688,36 4.565.487,70 71.271,39 17.300.467,11 1.004.575,99
30.533.492,33
4.724.532,92
4.114.164,34
39.372.189,59
256.000,88
-187.583,56
536.158,40
604.575,72
90.997,74 691.373,88
0,00 4.925,82
0,00 17.252,76
90.997,74 713.552,46
-344.375,26
-192.509,38
518.905,64
-17.979,00
231.068,35 151.487,18
-6,01 52.970,85
30.638,24 31.841,83
261.700,58 236.299,86
0,00
35.120,01
-35.120,01
0,00
Resultat abans d'impostos
-264.794,09
-210.366,23
482.582,04
7.421,72
Impost sobre beneficis
4.160,49
0,00
0,00
4.160,49
-268.954,58
-210.366,23
482.582,04
3.261,23
Ingressos
Import net de la xifra de negoci Treballs per immobilitzat Ingressos accessoris Subvencions d'explotació Subvencions de capital Donacions Excés de provisió de riscos i despeses Total ingressos d’explotació
Despeses Ajuts monetaris i altres Proveïments Despeses de personal Dotació amortització immobilitzat Dotació a la provisió d'existències Serveis exteriors Tributs Total despeses d'explotació
Resultat d'explotació Ingressos financers Despeses financeres Resultat de l'exercici Ingressos extraordinaris Despeses extraordinàries Traspàs del marge d'IN3 a PES
Resultat de l'exercici
El resultat de l'exercici es destina a finançar les inversions no subvencionades.
126 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Distribució dels elements d’ingrés d’explotació del 2002 Donacions 1% Subvencions de capital 10%
Import net de la xifra de negoci 41% Subvencions d’explotació 45%
Ingressos accessoris 2%
Treballs per immobilitzat 1%
Distribució dels elements de despesa d’explotació del 2002
Tributs 3%
Serveis exteriors 43%
Proveïments 2%
Dotació provisió existències 0% Despeses de personal 40% Dotació amortització immobilitzat 12%
Dades del tancament
Concepte Inversions no financeres finançades amb ingressos propis Flux de caixa de l'exercici Resultat de l'exercici
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total
0,00
461.016,95
242.467,40
703.484,35
4.528,17
152.419,47
546.539,00
703.486,64
-268.954,58
-210.366,23
482.582,04
3.261,23
127 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003
Inversions
1) Inversions fetes
Despeses d'establiment Llicències, marques i similars Aplicacions informàtiques Mòduls didàctics Altre immobilitzat immaterial
Inversions del 2002 (sense immobilitzat financer)
Total immobilitzat immaterial Construccions Altres instal·lacions i mobiliari Maquinari i altres immobilitzacions materials Total immobilitzat material Total immobilitzat (sense amortitzacions) Despeses a distribuir en diversos exercicis Total
Estudis homologats
Altres activitats formatives
0,00
0,00
15.174,18 828.909,19 2.066.996,68 42.470,46
Edifici Castelldefels
Total FUOC 2002
0,00
0,00
0,00
2.636,50 687.379,44 458.021,26 0,00
0,00 46.293,84 97.702,96 0,00
0,00 0,00 0,00 0,00
17.810,68 1.562.582,47 2.622.720,90 42.470,46
2.953.550,51
1.148.037,20
143.996,80
0,00
4.245.584,51
144.328,24 145.487,23
0,00 0,00
0,00 11.179,26
1.507.303,27 0,00
1.651.631,51 156.666,49
687.089,13
131.002,24
87.291,34
231.673,21
1.137.055,92
976.904,60
131.002,24
98.470,60
1.738.976,48
2.945.353,92
3.930.455,11
1.279.039,44
242.467,40
1.738.976,48
7.190.938,43
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
3.930.455,11
1.279.039,44
242.467,40
1.738.976,48
7.190.938,43
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Edifici Castelldefels
Total FUOC 2002
3.906.578,68
0,00
0,00
1.210.153,40
5.116.732,08
7.200,00 16.676,43 0,00
818.022,49 0,00 0,00
0,00 0,00 0,00
0,00 0,00 528.823,08
825.222,49 545.499,51 0,00
0,00
461.016,95
242.467,40
0,00
703.484,35
3.930.455,11
1.279.039,44
242.467,40
1.738.976,48
7.190.938,43
2) Finançament de les inversions
Endeutament autoritzat per la Generalitat Subvencions per inversions de la Generalitat Altres subvencions per inversions Subvencions MCiT - fons Feder Flux de caixa aplicat a finançament d'inversions Total finançament
128 © Universitat Oberta de Catalunya
IN3
Memòria del curs 2002-2003
Distribució dels elements de l’immobilitzat del 2002
Aplicacions informàtiques 22% Altre immobilitzat 1%
Maquinari i altres immobilitzacions materials 16%
Altres instal·lacions i mobiliari 2%
Construccions 23%
Mòduls didàctics 36%
Finançament de les inversions del 2002
Ingressos propis 10%
Projectes europeus 7%
Endeutament autoritzat per la Generalitat 72% Subvencions per inversions de la Generalitat 11%
129 © Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2002-2003