Inici
El sorgiment de les colònies industrials a Catalunya és un fenomen que ajuda a comprendre la història i el desenvolupament industrial del nostre país. Resseguir l'eix del Llobregat és descobrir les colònies industrials que s'encadenen una rere l'altra al llarg d'aquest riu. Les instal·lacions, l'activitat tèxtil, la vida social, el paisatge, conformen un conjunt d'elements indestriable i a la vegada únic. La Biblioteca del Campus de Terrassa vol celebrar l'any de les Colònies Industrials a Catalunya presentant aquesta exposició. Més de 20 llibres, recursos web, material audiovisual, fotografies antigues i recents de les colònies per a aproximar-nos a la seva implantació, funcionament i desenvolupament. Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, Cal Prat, Cal Pons, Cal Vidal, l'Ametlla de Merola, la Colònia Gomis, la Colònia Sedó, la Colònia Güell i moltes altres a partir de les quals es pot teixir el fil de la nostra història.
Què són Però…. Per què es creen? On es localitzen? Com s’aprofitava l’aigua dels rius? Com es vivía a les colònies? I demà? Recursos bibliogràfics Enllaços
1
Inici
QUÈ SON LES COLONIES INDUSTRIALS? Les colònies industrials són aquells establiments amb finalitats productives que es van instal·lar de forma predominant al llarg dels rius Llobregat, Cardener i Ter aprofitant la força dels cabals dels rius i que van esdevenir alhora nuclis residencials per a tots els treballadors. Les colònies catalanes van esdevenir autèntics pobles al voltant de la producció tèxtil. D’iniciativa familiar, des de les primeres instal·lacions fa uns 150 anys, van conformar uns espais que anaven més enllà de les activitats fabrils, amb un extraordinari desenvolupament de sentiment d’identitat i d’arrelament. Aquest any 2005 és l’any de les Colònies Industrials perquè se celebra el 150è aniversari de la promulgació de la llei que va permetre el sorgiment de les colònies industrials a Catalunya.
2
Inici
PER QUÈ ES CREEN? Per una banda, les colònies sorgeixen per les possibilitats energètiques que el riu facilita, fins al punt d’explotar-lo. Però el cabal del riu és inestable i sovint insuficient així que, al llarg dels anys, moltes d’aquestes colònies passaran a adoptar la màquina de vapor i posteriorment esdevindran, amb l’electricitat, centrals hidroelèctriques. Les colònies són el context i l’oportunitat d’expandir la producció tèxtil. També es creen per la possibilitat de disposar d’una mà d’obra tranquil•la tot garantint la producció. Des dels inicis, les colònies industrials incorporen habitatges a prop de les fàbriques per als seus treballadors. Aquest és un fet general a totes les colònies, tot i que les més desenvolupades incorporen una varietat extraordinària de serveis, activitats i espais que conformen un model de poblament únic.
Ordidor (Color). © Arxiu Museu de la Colònia Vidal
“El fenomen de les colònies industrials demostra que l’economia com a teoria i pràctica és tan necessària com insuficient per explicar la història i la realitat viscuda a l’entorn de les empreses industrials” [Terradas i Saborit, Ignasi. La qüestió de les colònies industrials: l'exemple de l'Ametlla de Merola . Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1994. ISBN 84-87618-19-7. ]
3
Inici
ON ES LOCALITZEN? A Catalunya, les colònies industrials es localitzen principalment al llarg dels eixos dels rius Llobregat, Cardener i Ter. La localització de les colònies al llarg del riu no és en absolut casual. En primer lloc, les comarques catalanes com Berga ja tenien al segle XVIII una important tradició tèxtil i, per altra banda, l'aprofitament de l'aigua dels rius era relativament fàcil i barata. També la conjuntura política va ser favorable.
Riu Llobregat (Detall. Color). © Arxiu Museu de la Colònia Vidal
Observant la intensa profusió de colònies, en especial al riu Llobregat, en un tram relativament curt es fa evident la magnitud del fenomen i la intensitat de la industrialització del riu.
4
Inici
COM S'APROFITAVA L'AIGUA DELS RIUS? Les colònies s'han d'associar ineluctablement a l'aprofitament de l'aigua del riu i a l'ús de turbines que permetien obtenir energia mecànica de la força de l'aigua. És gràcies a l'obtenció d'aquesta energia que era possible moure els telers. L'energia hidràulica original s'obtenia o bé utilitzant els salts d'aigua ja existents o gràcies a les rescloses construïdes. Tant el cabal del Llobregat, com el Ter i el Cardener, val a dir, van resultar insuficients per l'activitat industrial que s'hi volia associar.
5
Inici
COM ES VIVIA A LES COLÒNIES? Les colònies van esdevenir conjunts urbans amb carisma propi més enllà de la fàbrica i les àrees residencials. Encara que impregnades d’una jerarquia ben visible, les colònies van desenvolupar un model de “pau social” que va possibilitar que aquestes es mantinguessin durant prop d’un segle i mig. Amb la feina a la fàbrica, el paper fonamental de l’església i les litúrgies religioses, i els actes culturals d’oci i de lleure, les colònies van concentrar totes les activitats pròpies d’un poble.
En molts casos, l’establiment de botigues va permetre als treballadors de la colònia viure al seu interior sense necessitat de desplaçament cap a altres nuclis. En aquesta línia, les colònies més desenvolupades van construir església, parc, hort, casal de la dona, biblioteca, escola, zona de joc, cinema i teatre, hi van emplaçar economat, forn de pa, bar o cafeteria i la Colònia Vidal va tenir la primera sucursal de Caixa Manresa.
Les diferents famílies van formar grups teatrals o de cant coral força reeixits, i també eren estesos els partits de futbol. Se celebraven les festivitats religioses i també les corresponents festes majors.Amb això, cal dir que el paper de les dones a les colònies va ser cabdal, tan per la seva força com a treballadores com pel component familiar i social que van aportar, tot i que no sempre van ser ben retribuïdes. Tal com es documenta , les dones cobraven sous més baixos “i durant molts anys els seu contracte era verbal” [Serra, Rosa. Colònies tèxtils de Catalunya . Manresa: Fundació Caixa Manresa ; Angle, 2000. ISBN 84-88811-59-4]
6
Inici
I DEMÀ? El futur de les colònies industrials és un dels temes que s’ha de posar sobre la taula: són història i passat però també són futur. Es tracta d’un patrimoni cultural molt important que és imprescindible conservar. El territori que ocupen aquestes colònies són comarques que necessiten repensar les activitats que desenvolupen per tal de transformar-les d’acord amb les noves dinàmiques que s’estan configurant. El futur de les colònies demana canvis, i algunes de les possibilitats que es dibuixen no són excloents. El futur passa per reconvertir l’activitat industrial de les colònies cap a fases del procés productiu que precisin d’un elevat valor afegit, deixant espai per a indústries auxiliars tèxtil o bé empreses de base TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). D’altra banda sembla important redefinir nous usos residencials. Les colònies industrials es perfilen com a indrets especialment idonis per a potenciar les segones residències, de la mateixa manera que s’ha de considerar l’impuls turístic que es pot donar des de les colònies abraçant el potencial consum de territori que hi ha de turisme rural i ecològic, turisme industrial, històric i cultural [ Vall i Casas, Pere. De colònies tèxtils a Parc Fluvial: el sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració . Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya ; Marcombo, 1999. ISBN 84-267-1209-6 i 84-88167-58-X ] .
Amb tot això, no es pot obviar que algunes colònies com l’Ametlla de Merola encara avui tenen molta vida, preserven el seu llegat i mantenen les seves festes i tradicions. “Les colònies mantenen encara la qualificació d’implantacions industrials sense considerar-se el seu valor patrimonial ni l’emergència de nous usos alternatius al tèxtil tradicional” [Vall Casas, Pere. “Propietat, indústria i turisme. Una reflexió sobre l'estat actual de les colònies tèxtils del Baix Berguedà” dins Documents d'anàlisi geogràfica , 2001. núm. 38, p. 109-119. ]
7
Inici
RECURSOS BIBLIOGRÀFICS Andrés, Gloria [et. al.]. Un suburbi obrer a la Barcelona d'entreguerres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts ; Arxiu Municipal, 2003. ISBN 8476097344. Catàleg Benavente i Freixas, Ramon. Can Gomis: història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat. Argentona: L'Aixernador, 1992. ISBN 84-86332-77-X. Catàleg Borgonyà: una colònia industrial del Ter, 1895-1995. Vic: Eumo, 1996. ISBN 84-7602-239-5. Catàleg Frigola, Ricard; Llarch, Enric. Economia industrial: Viladomiu Nou: colònia tèxtil. Barcelona: Graó, 1994. ISBN 84-7827-009-8. Catàleg Miralda Ferré, Àngel [et. al.]. Model de desenvolupament territorial per a les colònies del Llobregat. [Manresa]: Fundació Caixa de Manresa ; Consell Comarcal del Berguedà, DL 2002. ISBN 84-88811-88-8. Catàleg Muntadas Casanova, Montserrat. Colònies industrials del Ripollès: estudi arquitectònic i constructiu. Girona: Diputació de Girona [etc.], 1998. ISBN 84-930066-0-2. Catàleg Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2003. ISBN 84-8458-197-7 Catàleg Perarnau i Llorens, Jaume. La Colònia Sedó d'Esparreguera. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2000. ISBN 84-393-5290-5. Catàleg Sagarra, Ferran ; Sabater, Jordi ; Vegué, Pere Ll. Del floc al llençol [Enregistrament vídeo]. Barcelona: UPC. Taller d'Imatge, 1986. Catàleg Serra, Rosa. Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa ; Angle, 2000. ISBN 84-88811-59-4. Catàleg Serra i Rotés, Rosa. La colònia Vidal. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 1995. ISBN 84-393-3326-9. Catàleg
8
Inici
Terradas i Saborit, Ignasi. La colonia industrial com a particularisme històric: l'Ametlla de Merola. Barcelona: Laia, 1979. Catàleg Terradas i Saborit, Ignasi. La qüestió de les colònies industrials : l'exemple de L'Ametlla de Merola. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1994. ISBN 84-87618-19-7 Catàleg Vall Casas, Pere. De colònies tèxtils a Parc Fluvial: el sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo ; Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, cop. 1999. 84-267-1209-6 i 84-88167-58-X Catàleg Vall Casas, Pere ; Sabaté Bel, Joaquim [dir.]. El Sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà: gènesi i revalorització. [Barcelona: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. ETSAB], 1997. Catàleg Baix Llobregat: el brogit de la indústria: de la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, [1997?] Catàleg Cuixart, Marta. El Riu i la Colònia Vidal. Puigreig: Museu de la Colònia Vidal; Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, DL 2004 Catàleg La Fàbrica textil. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 1997 Catàleg Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, cop. 2002 Catàleg Basiana, Xavier. Barcelona, ciutat de fàbriques = Barcelona, ciudad de fábricas. Barcelona: Nau Ivanow, 2000 Catàleg 150 anys de colònies industrials [Enregistrament vídeo]. [S.l.]: Imatge & Produccions 2010, cop. 2004 Catàleg
9
Inici
ENLLAÇOS Pàgina web del Museu Industrial del Ter amb informació sobre els continguts i les activitats d’aquest centre. Museu del Ter Web del Consorci de la Colònia Güell on s’explica la seva història i arquitectura modernista. Consorci de la Colònia Güell Pàgina web que descriu la història i la vida de la Colònia Güell. Inclou un itinerari virtual. Colònia Güell Web amb informació sobre la història i fotografies de la Colònia Viladomiu. Colònia Viladomiu
NOTÍCIES DE PREMSA “150 anys de colònies industrials”, 27/05/2005. Article sobre la commemoració dels 150 anys de colònies industrials. Pàgina de Museu Industrial del Ter. Angulo, Sílvia. “La Generalitat preservará 14 colonias industriales”, 26/05/2005. La Vanguardia es fa ressò del pla director que protegirà i rehabilitarà 14 colònies industrials del Llobregat. “L’any de les colònies industrials”, 10/01/2005. Notícia apareguda a Vilaweb sobre l’any de les colònies industrials. Inclou informació sobre l’origen, l’evolució i la localització de les colònies. Pellicer, Lluís. “Las colonias industriales”, 08/01/2005. Reportatge de El País sobre la ruta que es proposa per a conèixer les colònies industrials.
10