Eben Interiors nº 57 by Urigràfic

ESPAI PÚBLIC

HOTEL OPERA ALTRES MANERES DE VIURE

TENTVILLAGE CASES DEL MÓN

ELS HIMBA MONOGRÀFIC

ESPECIAL CONTRACT A FONS

SOFÀS, JOC DE COMBINACIONS ECOLOGIA DOMÈSTICA

REAPROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS 3,90€ Revista trimestral Número 57 Abstacts English & Castellano

eben 1

2 eben

SUMARI

Director Frederic Callís Casacuberta Cap de Redacció Montserrat Salarich Madorell Redacció Anna Rovira Disseny gràfic i maquetació Oriol Serra Juncosa Col.laboradors Agustí Costa Àlex Bosch Glòria Cot Teresa Casasayas Joan Aragonès i Gaya Luis Gueilburt Nara Daifuku Fotògrafs habituals Ernest Callís Laura Torrent Il.lustrador Òscar Garriga Agraïments Ramón Prat CODIC Graf Oscar Casasnovas Museu de les Arts Decoratives Assessorament lingüístic Natàlia Villarroya Traduccions a l’anglès Laura Santaló Màrqueting i comunicació Olivia Allary Relacions internacionals Josep Ferrer Publicitat Joan Navarro i Torra Impressió Gràfiques Mercurio Distribució Comercial Atheneum Edita Edicions Lavínia Muntaner, 48-50 5è 4a 08011 Barcelona Tel./Fax 93 451 24 09 lavinia@edicionslavinia.cat Premis Millor Revista en Català 2002 Lluís Carrió 2007

04 OPINIÓ El confort

08 REFLEXIONS

Col.legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya

BCN, capital del disseny?

30 INTERIORS PÚBLICS

Hotel Opera

36 INTERIORS PRIVATS Tattoo House

44 ESPAIS EFÍMERS Tirant Lo Blanc

48 ALTRES MANERES DE VIURE Tentvillage

52 CASES DEL MÓN Els himba

56 A L’ÚLTIMA

60 BANYS I CUINES 62 A FONS

Sofàs, joc de combinacions

68 DOSSIER

Aixetes

70 MONOGRÀFIC Especial Contract

80 ECOLOGIA DOMÈSTICA Reaprofitament d’aigües pluvials

82 PERFIL Josep Mora

84 CONTEMPORANIS Cadaval & Solà-Morales

Eben Interiros està integrada al Grup 10 Dipòsit legal: B-18370-93 Eben Interiors no pot ser reproduïda per cap mitjà electrònic, òptic, electromagnètic ni per cap fotocòpia, sense permís exprés de l’editor i sempre que se n’esmenti la procedència.

10 INFORME SECTORIAL 12 ACTUALITAT

Eben Interiros és membre de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)

Federació Catalana de Comerciants de mobles

El Centre del Disseny de Barcelona

86 CLÀSSICS Francesc Vidal

88 EVOCACIÓ

Gaudí, interiorista eben 3

EDITORIAL

Ara, molt més lluny... EBEN INTERIORS inicia una nova etapa; i dic nova pel que fa referència al format, al disseny i pel gruix de planes, o sigui, de contingut. Però en el fons és aquesta una etapa de continuïtat en un projecte d’ara fa 17 anys, en què es marcaven el paràmetres del que seria la primera revista d’interiorisme, disseny i arts decoratives en català. En el decurs d’aquests anys, hem hagut de fer més d’una renúncia envers al model i als continguts. La duresa del sector i el boicot continuat per part de moltes empreses a l’hora de planificar les seves campanyes publicitàries, en un mitjà en llengua catalana i en un com és el dels Països Catalans, ens ha privat d’un creixement major. Aquest exemplar que avui teniu a les vostres mans és el resultat de la tenacitat i l’esforç continuat d’un magnífic equip humà molt implicat en el projecte. Alhora que és la resposta que podem donar a tot un gruix d’empreses, institucions i sobretot de molts lectors que han contribuït decisivament a la consolidació d’EBEN INTERIORS. En les nostres planes seguireu gaudint de tots el apartats que fins ara ens han caracteritzat, però a aquest gruix de continguts, ara hi afegim molt més; més reflexió i debat, reportatges, més anàlisi i actualitat, amb interessants incorporacions com el reportatge d’espais efímers, l’entrevista, els breus d’autor i evocació, entre altres. També en aquesta nova etapa, EBEN INTERIORS fa un aposta per anar molt més enllà en la seva distribució, apostant decididament per la internacionalització de la revista i dels seus continguts. Per assolir aquest objectiu, hem incorporat en les nostres planes tot un apartat de traduccions en angles i en castellà, alhora que apostem per la digitalització de la revista, fet que ens permetrà, d’una banda, una distribució massiva sense límits lingüístics ni fronterers a professionals d’arreu i, d’altra banda, incorporem la revista al quiosc d’internet més gran del món, ZINIO.COM. Allí compartirem espai de venda amb publicacions com National Geografic o Businesswek, entre altres. Aquesta és una aposta estratègica de la qual som pioners en el sector de les revistes professionals d’interiorisme, i que permetrà arribar a molts més lectors, alhora que les empreses que apostin per EBEN INTERIORS gaudiran de les grans possibilitats de la publicitat multimèdia. Aquesta és la nostra aposta per assolir l’excel.lència com a mitjà especialitzat. Sense renunciar a res i apostant per anar mes enllà en continguts, en rigor editorial i en internacionalització. Frederic Callís Director 4 eben

eben 5

OPINIÓ

Agustí Costa Interiorista i aparellador estudi@agusticosta.com

El confort El confort, íntimament lligat a l’estat d’ànim, no és sols una sensació corporal de comoditat, sinó que s’ha de considerar des de l’òptica d’una subjectivitat que admet diverses interpretacions, per tant s’han de buscar criteris per objectivar-lo al màxim. Vist així, el disseny que té en compte el confort acostuma a proposar espais poc determinants, amb un cert grau d’ambigüitat que afavoreix l’adaptació dels possibles usuaris. Aquells espais que aconsegueixen un bon equilibri entre les parts, que proposen uns mobles d’inequívoca utilització i que, en definitiva, plantegen espais vius i en consonància amb la realitat del lloc, són els que tenen més possibilitats de congeniar la persona amb el seu entorn i, en conseqüència, proporcionar-li benestar. La indústria proporciona una quantitat de tecnologia i artefactes sense els quals la vida resultaria francament incòmoda. És impensable el confort sense una bona calefacció, un bon servei d’aigua ben administrat, una il.luminació garantida per un bon flux elèctric i un grau d’isolament acústic proporcionat per un bon aïllament. Però no tot el què ens proposen és necessari per a una vida confortable i, fins i tot, l’experiència directa de les coses a vegades resulta més gratificant que l’última tecnologia, perquè estalvia preparatius i evita dependències. Qualsevol disseny de sistemes raonable i de demostrada utilitat, acostuma a imposar-se, sobretot si permet la participació de l’usuari, com ho fan els sistemes versàtils d’equipament interior d’armaris, les prestatgeries ampliables i un cert mobiliari conformat a partir de la planificació prèvia que fa el destinatari, determinant-ne l’ús i la forma final. Aquesta implicació responsable genera coneixement i un apreciable confort. 6 eben

La sensació de confort té molt a veure amb el concepte de veritat; és a dir, amb aquella identificació entre la idea i l’objecte que defensava Mies van der Rohe. Per això les coses autèntiques, despullades i essencials quan funcionen correctament, amb immediatesa i sentit de l’oportunitat es perceben beneficioses i complementàriament infonen confort, com passa amb el disseny directe i senzill, pensat per facilitar les coses sense altra pretensió que la millora de les seves funcions. Apartar-se dels estereotips, buscar l’originalitat dels espais interiors i oblidar les pautes que les tendències usuals recomanen són camins que ajuden a preservar el resultat final de l’enorme quantitat de dubtoses influències consumistes. Pensar l’espai interior traient el màxim profit de les característiques del lloc i plantejant solucions directes allunyades d’afectacions proporciona una credibilitat que fa descobrir a l’usuari l’encert de les solucions plantejades que l’ús tradueix en acceptació. La sensació de confortabilitat es posa en marxa espontàniament, gairebé sempre, perquè és un interior viu assumit pels usuaris. El confort és una sensació derivada de la consecució d’un context psicològic favorable. La correcta interacció de l’espai, la llum, els materials, la textura, el color... transcendeix la utilitat pràctica de cadascun d’ells i fa que no es percebin aïlladament. Cada element influeix en el resultat final, però és el teixit del conjunt el que estimula les sensacions i dóna un resultat plaent o desagradable. El confort ve determinat per un seguit de tangibles i intangibles que concilien les persones amb el seu entorn, i que resulten molt gratificants quan fan notar que les coses funcionen, que tenen sentit i que són la millor opció.

Pensar l’espai interior traient el màxim profit de les característiques del lloc i plantejant solucions directes allunyades d’afectacions proporciona una credibilitat que fa descobrir a l’usuari l’encert de les solucions plantejades.

eben 7

REFLEXIONS

El Centre del Disseny *nom no definitiu

Text extret de la Síntesi Programàtica per al Futur Centre del Disseny de Barcelona

El Centre del Disseny, benvingut sigui

DISSENY? La percepció general que es té sobre l’activitat del disseny condiciona enormement la definició programàtica d’aquest Centre. I és que el disseny, com a activitat incorporada plenament en la nostra vida, pateix tot el bo i el dolent d’una manifestació extraordinàriament quotidiana. L’acceptació com un dels èxits més grans del disseny és la seva incorporació total en les nostres vides, quasi d’una manera banal. Tant és així que, per a molts de nosaltres, el disseny és invisible fins que deixa de funcionar i ens falla. El nostre esforç en aquests moments, més que mirar de fer una descripció acurada i un tant limitativa del disseny, és descriure un marc d’acció que ens permeti analitzar tant l’acte mateix de dissenyar (el disseny) com el subjecte dissenyat (el que es dissenya). Dins d’aquest marc centrarem les futures activitats del centre, amb la voluntat de mirar de participar en la comprensió de l’espai que ocupa el disseny en la nostra societat.

INICI DE L’ACTIVITAT És previst que abans de la inauguració del Centre definitiu a la plaça de les Glòries, es disposi d’un nou espai per començar l’activitat i la implantació del sistema 4x4x4. Aquest serà la seu actual del Museu del Tèxtil i la Indumentària, al carrer de Montcada, al Palau del Marquès de Llió. Les peces que ara allí s’exposen es traslladaran temporalment al Museu de Pedralbes, a la seu del Museu de les Arts Decoratives. Es farà la tria i restauració de les peces del futur museu, però sobretot es començarà a gestar el model de Centre a través de taules de treball amb els col.lectius implicats.

Sí a la proposta que signa el responsable, Ramon Prat, i si com ell diu és per utilitzar-lo com a equipament estratègic i no sols com a publicitat per a la ciutat. Que el disseny que es fa aquí interessa els nostres col.legues de fora ho sabem prou, com notem que la ciutat els interessa i que a molts forans els interessa mes enllà de Barcelona. Però mostrar el resultat de les capacitats creatives dels professionals no serà suficient, podria limitar-se a un augment del turisme. I és que no sé si tot el disseny que es fa aquí interessa l’editor, el fabricant i el comerciant, ni si és entès per l’usuari –d’això se’n pot dubtar. Com diu en Ramon Prat en la presentació del projecte, “el disseny és invisible fins que deixa de funcionar i ens falla”, i tant! I malauradament és quan apareix el comentari maliciós “és que és de disseny”. Però dona confiança el text del projecte del Centre tal i com l’hem llegit. Serà així? Durant anys s’han valorat massa els aspectes formals, fins i tot s’ha vulgaritzat la denominació “disseny” del procés de projectament, utilitzant-lo com a màrqueting, com a un sinònim de modernitat “funcioni o no” l’artefacte. I si diem que ens dóna confiança el projecte, és així malgrat que apareix en l’apartat “A” (d’acció) l’expressió “marca Barcelona”. Esperem que no quedi en això. El Centre ha de ser un equipament estratègic; si no arriba a ser això quedarem francament decebuts. Hi confiarem desitjant-nos molta sort i també als seus responsables.

Ramon Prat, febrer 2007 Comissari del futur Centre del Disseny

Joan Aragonès i Gaya President del Consell Consultiu del CODIC

CENTRE DEL DISSENY: L’OPORTUNITAT D’UN EQUIPAMENT ESTRATÈGIC A l’extraordinària oportunitat que representa un equipament cultural d’aquest nivell –amb l’oportunitat de consolidar diferents col.leccions i, per tant, patrimonialitzar l’activitat del disseny–, hi volem sumar tot el potencial estratègic d’una acció més prospectiva. La ciutat de Barcelona manté una llarga relació amb el disseny. El futur Centre ha de participar activament de les institucions, centres de formació, em8 eben

preses i persones que vetllen per l’augment de competitivitat i innovació, tant locals com internacionals, centrant-se en l’estudi, anàlisi, recerca i acció del disseny. UN CENTRE DE CENTRES Programacions per a públic general, públic professional, especialistes i estudiosos convertiran el Centre en una combinació de centre de documentació, centre de diagnosi, centre de recerca i centre de producció d’una multitud d’expressions que volem resumir en quatre grans àrees d’acció: disseny de l’espai i de l’absència d’espai (arquitectura o interiorisme), disseny gràfic, audiovisual i de la comunicació (analògic i digital), disseny del producte (objectual o industrial) i disseny del vestit (moda).

eben 9

INFORME SECTORIAL

Àlex Bosch Dissenyador idustrial alexbosch1@hotmail.com

BCN, capital del disseny? *primer lliurament

10 eben

Consum 37,9%

Serveis 45,7%

Industrial 47,1%

Grau de consum del disseny per sectors Font: enquesta realitzada a 396 empreses

Resta 26,9%

País Basc 8,3%

Madrid 13,2%

València 13,7%

Distribució geogràfica de la oferta de disseny Font: IDOM

Catalunya 37,9%

Disseny de moda 7%

Disseny industrial 21%

Volum de facturació de les disciplines del disseny Font: IDOM

Disseny gràfic 25%

La quantitat de llocs de treball que genera aquesta oferta de serveis de disseny és limitada i insuficient, a la vegada que mal pagats -estem parlant de contractes de pràctiques, majoritàriament- en relació a la quantitat de professionals que surten de les escoles suposadament brillants conceptualment, però que presenten mancances en qüestió de formació tècnica i empresarial, i amb clars desaventatges comparat amb la formació rebuda per estudiants d’altres països europeus. Aquestes mateixes mancances de formació suposen un handicap per a qualsevol aventura individual de promoure els propis dissenys entre fabricants i editorials. Aquests últims desconfien de la bona resolució dels projectes, alhora que els primers no connecten amb la mentalitat empresarial dels seus clients potencials. A tot això cal sumar-hi el fet que fabricants i editorials prefereixen produir dissenys de noms reconeguts en el mercat, cosa que atorga major rellevància als seus productes. Ens trobem amb un sector lleugerament encantat, que per les característiques de l’oferta, la demanda i la formació universitària és incapaç de promocionar nous dissenyadors i dissenys de rellevància internacional. I això, afegit a la manca d’agents privats i públics que pronostiquin una millora en un futur immediat al respecte d’aquesta situació, ens allunya de països destacats que es caracteritzen per tenir iniciatives privades de comercialització de dissenys originals i innovadors. Totes aquesta observacions, constatables des de l’experiència i la coneixença de la professió, han estat sòlidament corroborades per estudis quantitatius, bàsicament enquestes. En aquet primer lliurament n’avancem unes quantes de genèriques.

Interiorisme 47%

EL PANORAMA Després de quatre anys de vida professional dins del sector del disseny, resulta quasi una obvietat compartida pel vox populi de la professió afirmar que la distinció que Barcelona es va guanyar a pols a finals dels segle XX com a referent internacional en l’àmbit del disseny s’ha anat diluint fins al punt de convertir-se en una afirmació discutible. Allunyant-nos d’aquesta tendència tan barcelonina de delectar-se amb la contemplació del melic d’un mateix, el que es percep és una ciutat i un sector amb tendència a acomodarse excessivament i ser autocomplacent. Des de l’Administració i des dels centres de formació i promoció es potencia la imatge de “creatius” i “innovadors”. Però el disseny també ha de mesurar-se associat a la indústria. I és aquí on s’està fallant, cosa que es tradueix en una manca de dimensió del sector. El resultat és una estructura atomitzada en múltiples microempreses amb baixos volums de facturació, escassa vocació comercial, amb rebuig al creixement després de la crisi del 91 i amb recursos tecnològics i de personals limitats que dificulten assumir grans projectes. Es tracta de negocis deficitaris en gestió empresarial, molt personificats en el dissenyador/amo de l’estudi que els fa poc versàtils en quant a diversificació de tipus de projectes i que es regeixen per relacions d’amiguisme amb el client, sent contraris a competir amb la resta per considerar que hi ha mercat suficient per desenvolupar. D’altra banda, el seu mercat és bàsicament local, essent mínim l’impacte internacional de les peces dissenyades a Barcelona i rodalies. Aquesta és la veritable realitat de l’oferta de disseny a l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona.

Segon lliurament: Estat del disseny a l’Estat espanyol Tercer lliurament: Estat del disseny a Barcelona, i reptes de futur

eben 11

BREUS I ACTUALITAT

JG Group, menció honorífica en la primera edició del premi Design Management Europe Award La primera edició del premi Design Management Europe Award ha atorgat a JG Group una menció honorífica en la categoria d’empreses mitjanes. El DME Award té com a objectiu mostrar i promoure entre les empreses i institucions europees els beneficis comercials d’una bona gestió del disseny, reconeixent aquelles organitzacions que integren d’una manera satisfactòria en la seva gestió el disseny com a instrument.

El Col.legi d’Arquitectes atorga els XI Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona El passat 14 de desembre la Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya va lliurar els XI Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona. En aquesta ocasió, el jurat, format pels arquitectes Antonio Ortiz García, Jesús Irisarri Castro, Quim Larrea Cruces i Ramon Vilalta d’RCR Arquitectes, va distingir amb l’esmentat guardó l’Hotel Empordà Golf H&R a Gualta, de Carlos Ferrater i Martí Sardà Arquitectes, en l’apartat d’Arquitectura; el Casc Antic – Plaça Major de Banyoles, de Josep Miàs, en l’apartat d’Espais Exteriors, i el muntatge efímer Intervenció al carrer Cúndaro dins Girona Temps de Flors 07 de Girona, d’Olga Felip, Anna Puigjaner, Maria Charneco, Alfredo Lérida, Guillermo López i Josep Camps, en l’apartat d’Espais Efímers. També el projecte efímer Llampades i Bellumes, de Dot i Bet Capdeferro – Ramon Bosch, va obtenir una menció especial. Aquest any el jurat ha declarat desert el premi de la categoria d’Interiorisme. Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, convocats per primera vegada l’any 1997, responen a la voluntat de divulgar la bona arquitectura, tant en la seva vessant constructiva com de plantejament dels interiors, produïda en l’àmbit territorial de la Demarcació de Girona. Els 27 projectes seleccionats es recullen en una exposició comissaraiada pels arquitectes Xavier Montal i Daniel Xifra.

12 eben

Andreu World i la dissenyadora industrial Pati Nuñez, Premi Nacional del Disseny El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i el BCD, Barcelona Centre de Disseny, van atorgar el passat 12 de desembre el Premi Nacional del Disseny 2007 a la dissenyadora Pati Nuñez, premiada en la categoria de professional, i a la direcció d’Andreu World, guanyador en la categoria d’empreses. Els jurats dels premis, presidits en aquesta edició pel dissenyador Pepe Cortés, destacava en l’acta d’elecció dels guanyadors l’elegància formal dels projectes de Pati Nuñez i la tasca en la creació d’oportunitats per a nous talents i en la difusió de la cultura de l’empresa de mobiliari Andreu World.

El Premi Nacional del Disseny, el més alt guardó del sector, s’atorga cada any en reconeixement a les persones que han donat un d’impuls de la cultura del disseny. Andreu World és sinònim d’un disseny actual, elegant i intel.ligent de la que n’esdevé l’estàndard la cadira Radical de l’argentí Alberto Lievore. I entre altres, Pati Nuñez ha treballat per cleients com System Action, Vinçon, Cacao Sampaka o la Garriga Verda. Patí Nuñez i Andreu World s’afegeixen al llistat de guardonats en edicions anteriors, entre els quals hi ha André Ricard, Josep Lluscà, Òscar Tusquets, Vinçon, etc.

Eunea presenta Quadro, la nova sèrie d’Unica Eunea, marca especialista en productes i solucions en Sistemes d’Instal.lació i Control de distribució elèctrica de baixa tensió d’Schneider Electric, presenta Quadro, la sèrie d’Unica més actual i dinàmica. De línies compactes i simplificades. Aquesta sèrie s’adapta a les necessitats del mercat, oferint quatre referències de color i una gran varietat d’opcions, gràcies a les combinacions amb les funcions polar i marfil d’Unica. Entre les principals característiques d’aquesta sèrie destaca l’essència modular d’Unica Quadro, atès que en facilita la instal. lació i la integració en la decoració de qualsevol espai de casa. Concretament, Quadro encaixa en propostes d’interiors d’estil

modern i desenfadat de la mà de les seves formes geomètriques i compactes, i per les seves línies netes, clares i senzilles. Schneider Electric és el primer especialista destacat de l’Estat Espanyol en distribució elèctrica de mitja i baixa tensió i en el control industrial i automatismes.

BREUS I ACTUALITAT

Domodity aplica les últimes tecnologies en domòtica per les llars digitals del futur

Es presenta el radiador-convector Runtal CX de màxima eficiència energètica Runtal presenta el radiador de sòcol model CX totalment renovat. Gràcies a una inversió de 20 milions d’euros en tecnologia làser per poder fabricar aquest radiador-convector, Runtal esdevé el primer a garantir la màxima eficiència energètica fins al moment. La principal característica d’aquest Runtal CX és les seves aletes interiors. Com que estan soldades a làser una a una, transmeten la

calor de manera més ràpida i eficient, augmentat la seva potència en més d’un 20%. De color i tamany variables, Runtal CX presenta un frontal el qual segueix la línia del radiador més popular de Runtal, el JetX, i el frontal està format per dos, tres o quatre tubs plans que li atorguen un aspecte lleuger, discret, però al mateix temps elegant i facilment integrable a tota mena d’espais.

La companyia Domodity, especialitzada en projectes de domòtica i llar digital, reunia el 22 de novembre a les seves instal.lacions de Sant Joan Despí més de 120 promotors, constructors i arquitectes d’àmbit estatal. Després de dos anys treballant, la companyia Domodity va organitzar aquest acte de presentació en societat per exposar al públic congregat les millores que pot representar la llar digital per a la vida del futur. Per demostrar-ho, Domoty va presentar una casa “demo” en què promotors, arquitectes, premsa i particulars van experimentar amb les darreres tecnologies en domòtica i llar digital. Aquesta experiència ha servit per poder marcar el propi sistema de treball de Domodity, que aposta per una implicació constant del promotor, de principi a final, en el procés de construcció i instal.lació de la llar digital. Domodity integra tots els aspectes de tecnologia de la llar, des de rec intel.ligent, passant per la instal.lació domòtica que controla les llums i persianes, sistemes de neteja automàtics, seguretat avançada, etc.

Federico Correa, Premi Santiago Marco 2007 El passat 29 de novembre el Col.legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya va celebrar la IV edició de la Nit Barcelona Interiors. Sinònim de nit de reconeixements, novament va ser el marc escollit per comunicar els Premis Final de Carrera per a Estudiants de Disseny d’Interiors i atorgar un important reconeixement a la trajectòria professional. Els guardonats amb els VIII Premis Projecte Final de Carrera per a Estudiants d’Interiorisme van ser: el primer premi per a Clara Capó Casasnovas, el segon premi per a Marisol Jiménez Antonini i el tercer premi per a Kiko Tous (veure l’apartat tendències, pag. 26). Paral.lelament, el reconeixement envers una trajectòria professional admirable va ser pel dissenyador Federico Correa, per la seva aportació incondicional al disseny i l’arquitectura catalana del segle XX. Entre les obres arquitectòniques més rellevants de Correa hi ha la Fàbrica Montesa, Esplugues 1963; Casa Diagonal, Barcelona 1969; Atalaya, Barcelona 1968 – 1972; Restaurant 7 Portes, Barcelona 1982; Remodelació de la Plaça Reial, Barcelona 1989, etc.

eben 13

BREUS I ACTUALITAT

Belssite treballa amb fustes d’alta gamma Belssite, empresa de mosaics de disseny 100% de fusta massissa dedicada al revestiment i paviment d’estances, destaca també per la gran diversitat de tipologies de fusta que ofereix amb amb seus productes. Belssite treballa amb fustes d’alta gamma de 5mm de gruix i en sis formats fiferents: 15x15 mm, 25x25 mm, 25x106 mm, 34x34 mm, 34x70 mm, 34x142 mm. Entre aquesta diversitat, destaquen els mosaics per a revestiments en wenge, noguera, ovengkol, zebrano, cirera, roure, etc. Adreçada preferentment a l’arquitecte d’interiors, Belssite possibilita la personalització i combinació de fustes per tipus i mides al gust del consumidor a través del Mix Belssite. Aquest servei permet obtenir mosaics molt diferents segons la composició escollida en percentatges i formes desitjades pels clients o dissenyadors.

Portonovo irromp amb força en l’àmbit de la creació dels espais interiors

Gessi obre seu social a la ciutat de Barcelona

Amb botigues a Barcelona i Banyoles, el Grup Portonovo presenta una exclusiva selecció de marques italianes i d’arreu de l’estat tant de l’àmbit dels paviments, com dels revestiments ceràmics, les aixetes, els sanitaris i els complements i accessoris per al bany. En l’àmbit dels materials ceràmics, Grup Portonovo compta amb les marques Bisazza Mosaico, Cerámica Vogue, Rex, entre altres, mentre que en les aixetes, sanitaris i complements de bany, diposa de marques de referència com són Creval, Galaxia,

Gessi ha obert una filial a Espanya amb seu a la capital catalana. Aquesta estratègia d’expansió respon al desig de la marca italiana de consolidar-se internacionalment i, concretament, en el mercat peninsular. Present actualment a gairebé tot el món, aquest any Gessi preveu superar els 125 milions d’euros gràcies a la noves possibilitats que significa aquesta estratègia de creixement. Per aquest motiu es preten que el volum de negoci català i peninsular esdevingui dels més potents per a la marca, a l’alçada dels mercats alemany i francès. Entre els models de Gessi més coneguts hi ha des de la seva línia inicial, Diverso, fins a la moderna Rettangolo XL, amb leds que, sense connexió elèctrica, il.luminen l’aigua en color blau o vermell segons si es tracta d’aigua freda o calenta. També destaquen les sèries Quadro, Ovale i l’últim llançament de Gessi, Mimi. Mimi segueix una estètica clàssica que, reinterpretada d’una manera original i amb l’estil minimalista de Gessi, manté un aire retro alhora que d’avantguarda.

14 eben

Lagares, Zicchetti, Sanico, Ritmonio, Roca o Hansgrohe. Tot plegat sempre en consonància amb les tendències que actualment es donen en la construcció de l’hàbitat. En aquest sentit el Grup Portonovo presenta el paviment Liquid Floor, el qual al ser trepitjat crea jocs de formes i colors. El Grup Portonovo participa a les fires internacionals i estatals més importants del sector de l’hàbitat i ofereix un servei d’assessorament personalitzat adreçat tant a professionals com a particulars.

eben 15

BREUS I FIRES

Cevisama aposta pel mercat internacional i la diversitat de l’oferta Prop de 90.000 metres quadrats nets d’exposició varen estar al servei de Cevisama 2008 del 5 al 9 de febrer, en què més de 1.200 expositors de tot el món s’hi van donar cita. Catalogada com una de les fires de referència mundial de la ceràmica i l’equipament de bany, Cevisama 2008 presentava importants novetats respecte a l’edició anterior, entre les quals hi havia Ceràmica Innova. La iniciativa, organitzada per REDIT en col.laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), se centra especialment en les últimes innovacions en tecnologies de procés i maquinària ceràmica, en producte i en aplicacions. Aquest 2008 Trans/Hitos també va ser notícia per donar un gir substancial a la seva imatge i redefinir la proposta espaial. “Nómadas” va ser el nou lema de la nova edició de Trans/Hitos, per les connotacions del concepte. Dels set espais que integraven la proposta va destacar el que es dedicà a l’explicació dels VI Premis Ceràmica per Arquitectura i Interiorisme, organitzats per Ascer, la proposta de l’estudi d’arquitectura Paredes-Pedrosa, dels quals van copsar l’atenció les grans peces de secció triangular que servien de suport per a punts de llum, o la innovació de la ceràmica doblegada de Roldán+Berengué, etc. Paral.lelament, l’exposició internacional sobre la nova cultura del bany del segle XXI, Bluespace, seleccionà aquells productes més innovadors del sector, i el Fòrum d’Arquitectura i Disseny proposava debatre sobre la capacitat de qui projecta per resoldre un plantejament d’habitatge. José María Churtichaga, Cayetana de la Quadra –Salcedo, Antonio Vaíllo, Leonard Koren i Nacho Lavernia, etc, van ser alguns dels ponents. La internacionalització ha estat el darrer dels eixos de Cevisama 2008, tant pel que fa als expositors com als visitants. En el primer cas, aquest 2008 més del 22% del número total d’expositors eren estrangers procedents de 25 països diferents.

Genera estrena periodicitat anual Genera, la Fira Internacional d’Energia i Medi Ambient, va celebrar del 26 al 28 de febrer la seva edició d’aquest any, en què estrena periodicitat anual. Organitzada per IFEMA, Genera ha presentat al pavelló 12 de la Fira de Madrid durant aquests tres dies els últims avenços, productes i solucions en matèria d’energies renovables i eficiència energètica. Conscient de la importància de l’energia solar fotovoltaica, Genera ha atès a fons a aquesta alternativa energètica en el seu programa de conferències. Les principals peculiaritats que presenta aquest tipus d’energia solar són l’elevada qualitat energètica que se n’obté i el reduït impacte ecològic d’aquesta energia. Avui, Alemanya és el segon productor mundial d’energia solar fotovoltaica, i en el rànquing europeu Espanya ha experimentat un increment substancial. Aquest augment explica l’àmplia representació de companyies espanyoles a Genera’08, en què més del 25% dels expositors estaven especialitzats en aquesta àrea de generació d’energia.

AENOR i ASEFAVE presenten al saló Veteco l’Estand de la Qualitat Certificada El futur del sector de la construcció passa pel desenvolupament de la rehabilitació i la millora dels nivells de qualitat. Un factor que influeix positivament en aquest creixement és l’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) o la nova Llei de l’Edificació (LOE). En aquest escenari, Veteco, el Saló Internacional de la Finestra i el Tancament en Vidre, s’erigeix com una cita obligada per saber-ne més de l’adequació sonora i tèrmica de les llars. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació, AENOR, aprofita el marc de VETECO per presentar l’Estand de la Qualitat Certificada. Durant els quatre dies en què IFEMA acollirà Veteco, del 6 al 9 de maig, aquest estand presentarà els productes amb certificat AENOR. A Europa la rehabilitació en l’àmbit de la construcció representa el 36% del total, mentre que a Espanya és d’un 24%. 16 eben

BREUS I FIRES

Els revestiments i el bany, sectors pioners en creativitat a Casa Pasarela Entre els dies 14 i 17 de febrer les més importants firmes del sector del moble com Molteni, Minotti, Desalto, Dedon, Snaidero, Cosentino, Método Nuzzi, etc. han constatat la bona salut del sector a la fira Casa Pasarela. La mostra ha aconseguit amb poques edicions fidelitzar les marques i dissenyadors més prestigiosos del món, que han vist en el concepte de Casa Pasarela un escenari únic per presentar les seves novetats. Casa Pasarela és més que una fira comercial. Es tracta d’un punt de trobada de les grans firmes que intervenen en els diferents espais i sectors de la casa, així com per a professionals i públic en general interessats a conèixer les propostes més sofisticades i actuals. Entre les propostes per vestir la casa, que aquest any han estat nombroses i destacables pel que fa a creativitat, el més interessant ha estat el secor dels revestiments amb Tau, Saloni, Listone Giordano, Azuvi, Ruckstul, Land orcelànic, Ceracasa o Matimex. El bany, igualment, esdevingué un dels centres d’atenció a Casa Pasarela amb productes de Roca, Hansgrohe, Lafen, Dornbracht, Cosmic, Arquitect, Jaco Delafon, Supergrif, Grohe, Sanico, etc. Per complementar aquesta oferta d’avantguarda, durant la quarta edició de Casa Pasarela els dissenyadors obtingueren un especial ressò amb iniciatives com Abecedari, un projecte de cooperació entre dissenyadors i empreses; Econciencia, en el qual s’hi presentaren propostes dirigides a fomentar l’estalvi energètic o I+D+Art, una mostra en què es fusionen diferents disciplines.

Expohogar Primavera presenta les novetats en decoració de la temporada 2008 Entre l’1 i el 4 de febrer, Expohogar Primavera va reunir en el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona les novetats del sector de la decoració, regals i articles per a la llar de la temporada primavera-estiu d’aquest any 2008. La novetat d’enguany ha estat l’estrena de l’espai Special Guest, que neix per acollir les propostes de les empreses líder del sector. Aquest any Becara, amb les últimes col.leccions de mobiliari, il.luminació i objectes decoratius, n’ha estat l’empresa expositora. Paral.lelament, el saló va presentar la segona edició d’Spailab, l’espai/laboratori en què més de 40 joves dissenyadors i estudiants exposen prop de 50 productes inèdits, i va tornar a dedicar una àrea especial a l’art floral. Experts de diferents escoles varen mostrar en directe el procés de realització de les noves creacions florals d’avantguarda. eben 17

BREUS I FIRES

Ofitec confirma que el sector del mobiliari d’oficina manté la seva tendència a l’alça

Les principals associacions d’instal.ladors s’impliquen plenament en l’organització d’InstalMat La Confederació Nacional d’Associacions d’empreses de lampisteria, gas, calefacció, climatització, protecció contra incendis i afins (CONAIF), La Federació Nacional d’Empresaris d’Instal.lacions Elèctriques i Telecomunicacions d’Espanya (FENIE) i la Federació Catalana d’Associacions Territorials d’Empresaris instal.ladors d’electricitat, lampisteria, climatització i afins de Catalunya (FERCA), a més del Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, CETIB, han confirmat la seva col.laboració amb InstalMat, el primer Saló Integral de Materials per a Instal.lacions, que se celebrarà del 14 al 17 de maig al recinte firal de Gran Via. El principal objectiu d’aquest nou saló,

que recull l’experiència i el coneixement que Construmat té del sector, és oferir solucions integrals a les necessitats dels instal.ladors, així com a d’altres col.lectius professionals vinculats a aquest àmbit, com ara enginyers i arquitectes tèncics, emmagatzemistes i distribuïdors, promotors, empreses , etc. Amb InstalMat, que tindrà lloc els anys parells en alternança amb Construmat, Fira de Barcelona aposta per un saló altament especialitzat. La seva oferta s’estructurarà a través de dotze àrees que abasten productes, materials i serveis, incloent aire condicionat, calefacció, aigua, gas, electricitat, domòtica, telecomunicacions, energies renovables, seguretat, regulació i control i eines de fixació.

La Fira Internacional del Moble de Madrid celebra la seva XXV edició Prop de 400 empreses ja han confirmat la seva participació en aquesta XXV convocatòria de la Fira Internacional del Moble de Madrid. L’esdeveniment, que se celebrarà del 22 al 27 d’abril, tornarà a reunir els principals fabricants, importadors i dissenyadors nacionals i estrangers. De moment la participació d’empreses de l’exterior significa un 10% del total contractat, les quals sobretot són procedents de paisos com Portugal, França, el Marroc, Itàlia, etc. El contingut de la Fira Internacional del Moble de Madrid s’articularà a l’entorn de sis sectors ben definits: Alta Selecció, que comprendrà les propostes més exclusives; 18 eben

Fusió, que recollirà un complet repertori de novetats i propostes dedicades als amants d’una estètica d’avantguarda; Interiors, que concentrarà una oferta marcada per la influència d’altres cultures; Actual, on es podran veure les línies més comercials; Jardí i Terrassa, que presentarà les novetats d’aquest sector en concret, i Detalls, amb les últimes novetats en tot tipus de complements decoratius per a la llar. En el marc de la cita, a més, la Fira Internacional de Madrid, en col.laboració amb el Col.legi Oficial de Decoradors / Dissenyadors d’Interiors de Madrid (COD/DIM), convoca per setè any consecutiu els Premis de Disseny.

Així ho va constatar Ofitec, el Saló Internacional d’Equipament d’Oficines i Col.lectivitats que va tenir lloc del 26 al 29 de febrer. El mercat del mobiliari d’oficina a Espanya obtenia entre gener i octubre del 2006 una producció de 621 milions d’euros, cosa que suposa un creixement d’un 10% respecte al mateix període de l’any anterior segons estimacions de FAMO, Fabricants Associats de Mobiliari i Equipament General d’Oficines i Col.lectivitats. I és que en l’última dècada, el mobiliari d’oficina i col.lectivitats espanyol ha aconseguit posicionar-se entre els grans dels sector europeu com una de les indústries líders a Europa. Durant els deu primers mesos de 2007, els fabricants estatals de mobiliari d’oficina exportaren, per valor de 116 milions d’euros, un 21% més que en el mateix període de 2006, sent els principals països de destí França, Portugal, els Països Baixos i el Regne Unit. Conseqüentment, Ofitec s’ha consolidat en el calendari firal europeu, i aquest 2008 ha exhibit aproximadament 180 expositors, entre nacionals i estrangers.

eben 19

BREUS I ESPAIS D’AUTOR

El projecte Imaginarium del Passeig de Gràcia, el primer treball a Europa de Keiichiro Sako Imaginarium Passeig de Gràcia és un espai ampli i innovador que compta amb una superfície útil de 921,25 m² distribuïts en tres plantes, en les quals s’hi troben una perruqueria, una sabateria infantil, un restaurant, una agència de viatges, una llibreria, etc. La capacitat màxima del local és de 248 persones, i la seva estructura és reticular a base de pilars. Keiichiro Sako ha apostat en cadascun d’aquests espais per un disseny orgànic i harmònic sota la premissa de crear un ambient que relaxés. La infància de l’arquitecte a la ciutat de Fukuoka ha estat la

seva gran inspiració, en especial els arcs de sant martí, que han estat un dels referents principals en la concepció de l’Imaginarium del Passeig de Gràcia de Barcelona. També són omnipresents les formes arrodonides, que tenen la seva màxima expressió en la clàssica doble porta d’Imaginarium. Els prestatges en què s’exposen els productes són una altra de les novetats que presenta Imaginarium. Les seves formes, també arrodonides, així com una fusió dels colors amb miralls donen una visió completament nova dels productes que oferix la marca.

Els arquitectes Marconato i Zappa projecten el showroom de la firma italiana Comprex Comprex, una de les firmes italianes de mobiliari de cuina més importants del món, estrena showroom exclusiu a Madrid. A càrrec de José Miguel Simón, s’ubica en el barri de Salamanca de Madrid. Es tracta d’un projecte de botiga realitzat pels arquitectes Marconato i Zappa del qual en destaca la il.luminació de la façana, atès que s’aposta per un bany complet de LED Rgb, amb canvi de color de la firma MCI International. A més, aquesta es complementa amb una il.luminació de sostre realitzada mitjançant focus encastables model Z-Wing i focus carril model Capsule, ambdós de la firma Vanlux. De terra continu de resina epoxi blanca setinada, també esdevé un tret particular de l’establiment la porta d’entrada d’acer inoxidable brillant, la qual invita a entrar i gaudir, entre altres composicions, de la cuina People, Osaka, Essenza i Varadero, etc. 20 eben

BREUS I ESPAIS D’AUTOR

Tot en un: Nouvel, Arola i el Museu Nacional Centre d’Art Contemporani Reina Sofia de Madrid Al igual de la resta de l’ampliació del Museu Nacional Centre d’Art Contemporani Reina Sofia, el restaurant Arola ha estat dissenyat per l’equip d’Arquitectes AJN Architectures Jean Nouvel; i de la decoració se n’ha encarregat Luis Vidal i Associats. Entre les seves característiques més innovadores destaca la seva il.luminació, que, indirecta, prové de les barres i del terra, i és complementada amb lluminàries inal.làmbriques de taula. Respecte a la distribució de l’espai, aquest presenta una configuració que de manera subtil acull subespais. Concretament, s’aconsegueix a través de mobles envà. Els mateixos que ordenen els usos de cafeteria, bar i restaurant. Són exclusius els seients d’Arola Madrid de neoprè tou, disseny de Vidal i Associats, i la roba del personal, que ha anat a càrrec del dissenyador David Delfín.

eben 21

BREUS I ESPAIS D’AUTOR

Ernest Masuet autor de la nova proposta BuboBruc A l’alçada 150 del carrer del Bruc de l’Eixample barceloní s’ubica BuboBruc. Es tracta de la segona pastisseria Bubo, fórmula que unia aleshores i avui les experiències professionals del xef Carles Mampel, capdavanter en la renovació de la pastisseria de qualitat, i de l’estudi Grumax, autors de l’interiorisme de l’espai. Bubo, que ara fa dos anys va obrir les portes del seu primer local al barri del Born de la capital catalana, reitera l’experiència en aquesta nova joieria de l’alimentació. I és que Ernest Masuet, autor de la proposta, reitera l’argument de què el dolç és un veritable plaer per al paladar, però també per a la vista. D’aquí que la resolució cerqui enaltir cada proposta de degustació exhibida. Però, tot i tenir una mateixa inspiració, Masuet ha defugit de fer espais clònics i ha dotat BuboBruc d’una personalitat pròpia, sorgida d’adaptar-se a les característiques del local i de l’entorn. Aquí els colors predominants són el taronja i el blanc, mentre que en la qüestió dimensional i decoratiu es tracta d’un local de doble alçada amb una posada en escena clarament contemporània en què tot el mobiliari ha estat expressament projectat per al local. A BuboBruc, Carles Mampel proposa altres maneres de menjar dolç. Els pastissos individuals, per exemple, o les versions actualitzades dels tradicionals brownie, pastís de sacher o milfulles. O les mousse en gots.

BSB i Associats, artífexs del nou bar i la botiga de l’Ateneu de Banyoles A càrrec dels arquitectes Maite Prats i Antoni Bramon, de l’estudi BSB i Associats, es tracta d’un local de dos nivells amb una diferència d’1 m, resolt respectant amb dues parts tan diferenciades. A resultes d’això, a la zona de l’entrada s’hi ubica la part de venda i seguidament com si fos un sol element, i la barra de bar, ambdues estèticament connectades. El segon espai es concep com a bar-musical, amb taules i plataforma per a músics.

22 eben

BREUS I ESPAIS D’AUTOR

Mariana Montero aposta per la versatilitat espaial Loidi és concebut per la arquitacta i interiorista Mariana Montero com a restaurant per donar resposta a dues situacions funcionals de caràcter diferent, ja que a primera hora del dia funciona com a bufet-restaurant de l’Hotel Condes de Barcelona, mentre que la resta del dia adquireix autonomia pròpia. Aquesta doble utilitat es palesa en un moble bufet corbat que adopta diverses formes en funció de les necessitats, integrant el bufet-esmorzar, la recepció i la barra del bar. Paral.lelament, el menjador està dividit en quatre ambients mitjançant tres mampares verticals realitzades per l’artista Ruth Zaragoza, i que simbolitzen la cerimònia pautada de la degustació d’un bon menú.

Nuclo: l’equilibri, l’harmonia i les formes sinuoses i naturals de l’arquitectura de Toyo Ito Entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, al Hall Europa del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, es pot degustar l’oferta gastronòmica firmada pel chef Jordi Narro, i gaudir-ne asseguts en un plantejament interior esbossat per l’arquitecte japonès Toyo Ito. Diàfan, Toyo Ito ha resolt Nuclo assimilant la seva arquitectura a la natura, i per fer-ho ha atorgat un gran protagonisme a l’aigua, a la llum natural i a les formes orgàniques. Paral.lelament, com en la resta de la seva obra

coneguda, Toyo Ito ha aconseguit buidar l’interior de qualsevol accessori entès com a superflu. I és que els interiors de Nuclo repeteixen el missatge estètic i funcional de l’arquitecte: senzillesa sofisticada, formes sinuoses i naturals, equilibri i harmonia. En la resolució de la proposta destaca la combinació dels tons de la fusta wenge amb el blanc i un to blau elèctric amb les parets de vidre que permeten l’entrada de la llum natural, accentuant-ne la calidesa.

La interiorista Emma Massana concep Sushiexpress com una peixateria de degustació Ara fa un any obria la botiga-degustació Sushiexpress, del Consell de Cent 255. Es tracta d’un petit local ideat per gaudir del millor i més fresc menjar japonès de la ciutat. A càrrec de la interiorista Emma Massana, s’ha aprofitat l’emplaçament de les bigues i paviments originals de ferro per col.locar una parada de peix, com si es traslladés en bloc al local. Paral.lelament, les parets s’han revestit d’un material ceràmic gris/pissarra triat per la seva duresa, resistència i fàcil neteja. Pel que fa a la il.luminació, es va pensar en dues parts, una per il.luminar el local en general i l’altra, més puntual, per al producte.

Si voleu publicar els vostres projectes en aquest apartat de la revista, envieu fotografies de la intervenció en alta resolució i una memòria descriptiva a lavinia@edicionslavinia.cat eben 23

BREUS I ART I EXPOSICIONS

El Museu de les Arts Decoratives dedica una exposició al significat del buit en la creativitat L’exposició del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona “La utilitat del buit”, que es podrà visitar fins al 4 de maig, és una mostra dedicada a la relació entre matèria i no-matèria, el ple i el buit, i la forma positiva i negativa de qualsevol manifestació artística. I ho fa a través de la selecció de prop de cent vint peces provinents de les disciplines de les arts plàstiques, l’arquitectura, el disseny o l’enginyeria industrial. L’exposició es desenvolupa en cinc àmbits que tracten el tema del buit des de diferents punts de vista: el concepte filosòfic, la història de les idees, l’evolució del disseny i el desenvolupament de noves tècniques de disseny industrial. En cadascun d’aquests cinc àmbits, “La utilitat del buit” convida a pensar a través del contrapunt entre obres molt conegudes, com el motlles de Gaudí, i altres ignorades pel gran públic. Entre les

Sobre el sentit de l’art en els nostres temps

obres seleccionades destaca un escriptori modernista de Henry van de Velde, les cadires anatòmiques de Luigi Colani i Günter Beltzig, un canelobre d’Òscar Tusquets, l’art conceptual de Rachel Whiteread, etc.

La Fundació COAM ret homenatge a W. H. Gispen, precursor del disseny holandès. Fins al 25 d’abril, la Fundació del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Madrid (COAM) organitza una exposició monogràfica sobre l’obra del polifacètic dissenyador que va suposar un abans i un després en l’arquitectònica dels inicis del segle XX. W. H. Gispen (1890 – 1981) és encara avui un gran desconegut a Espanya com a fabricant i pioner en el disseny del mobiliari funcional holandès. W. H. Gispen va ser un membre destacat de l’associació d’arquitectes avantguardistes de Rótterdam Opbouw i amic i col.laborador d’altres grans noms del corrent modern holandès com Rietveld, Stam o Oud. Per a la mostra s’han reunit molts dels seus millors dissenys dels anys trenta, mobles de tub i làmpades de línies senzilles que encara es comercialitzen, fotos d’alguns dels interiors seus i alguns dels catàlegs de publicitat que ell mateix maquetava. L’objectiu de la mostra és donar a conèixer les seves dues facetes més importants: la seva activitat com a industrial i empresari, i la seva vessant creativa i inventora. 24 eben

Glòria Cot Artista plàstica gloriacot@terra.es

Paral.lelament, al llarg dels dies en què romandrà oberta l’exposició, diferents botigues de mobles de Madrid instal.laran també una mostra especial d’altres peces dissenyades pel mateix W. H. Gispen.

La naturalesa de l’obra artística pertany a l’àmbit del sentit, i no al del significat. Buscar significats en l’obra pot ser un passatemps o una prova documental historicosociològica, però l’obra no hauria d’estar pensada per ser deconstruida en una amalgama de petits aparells significants. El fet que tota obra permeti ser vinculada al “significat cultural de les coses” no implica que l’aportació més gran d’una obra és concreti en aquests significats. Tot i que el tema es relaciona amb les tendències i pot delatar aspectes que denoten el pensament d’una època, allò que anomenem Art no està atrapat pel tema i la narració, sinó que és alguna cosa que flueix pels espais intersticials que deixa buits l’estructura significativa. La propietat de l’Art és escapar-se de la trava que constitueix la trama del significat, i aquest és el seu sentit en l’espai cultural. L’Art permet establir connexions amb tot allò que en el nostre quotidià simplement “no és”. L’Art delata la insuficiència de la raó en la voluntat d’aprehensió del real. Els seus mecanismes permeten la visualització de l’erm, l’espai no domesticat; és a dir, l’espai no convertit en “domus”, en habitacle, en entorn humà i, a la vegada, té el poder de fertilitzar-lo sense constrènyer-lo. I això és així precisament per aquesta qualitat inherent a l’art d’escapolirse del significat, i aquest és precisament una part molt important del seu poder seductor. L’Art ens atrapa perquè definitivament no el podem posseir, i aquesta impossibilitat de possessió mou artista rere artista en la voluntat d’assolir un màxim nivell d’aproximació a alguna cosa que hom no sap o fins i tot està fora de la seva comprensió, així com espectador rere espectador a la contemplació d’alguna cosa que intueix, que percep, però que no pot acabar d’expressar amb paraules concretes. L’Art obre l’esperit al món desconegut que s’aixeca rere el mur que clou la conformació del nostre món, del nostre espai i del nostre temps. D’aquí la seva Universalitat.

eben 25

TENDÈNCIES I PREMIS FI DE CARRERA

VIII Premi Projecte Final de Carrera per a Estudiats El Col.legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya – Demarcació de Barcelona convoca anualment el Premi Projecte Final de Carrera per a Estudiants d’Interiorisme amb la voluntat d’estimular els estudiants d’últim curs d’interiorisme de totes les escoles oficials i títols universitaris de la província de Barcelona. L’objectiu del guardó és crear una dinàmica entre els futurs professionals de l’arquitectura interior perquè es propiciï una constant renovació d’idees. En la 8a edició, els projectes guardonats han estat: amb el primer premi, el Festival i Concurs d’Art Jove 2006, de Clara Capó Casanovas; amb el segon premi, Take Off, de Marisol Jiménez Antonini, i amb el tercer premi, el Corner Bar, de Kiko Tous Berga. PRIMER PREMI

Clara Capó Casanovas Festival d’Art Jove La proposta es basa en el disseny d’un festival i d’una exposició per a un concurs d’Art Jove que se celebra cada any a les Illes Balears. La idea del projecte pretén donar la mateixa importància tant a la ubicació com al projecte en si. Per aconseguir aquest equilibri els elements efímers ocupen les pedreres de s’Hostal, a Ciutadella (Menorca), contraposant-s’hi. I és que els elements tan fràgils, lleugers, amb formes orgàniques, etc. busquen contrastar amb la força i espectacularitat de l’espai. Clara Capó entén que es tracta d’un disseny dinàmic, el qual donarà cabuda a les accions dispars que s’hi organitzin. Prevalen els objectius de fàcil muntatge en el cas de l’exposició, de circulació i polidireccionalitat pel que fa el bar, de bona visió de l’escenari i de confluència amb les pedreres, etc. Les imatges i el joc d’il.luminació que es projecten a les parets de la pedra són el tret distintiu del Festival i Concurs d’Art Jove. 26 eben

TENDÈNCIES I PREMIS FI DE CARRERA

SEGON PREMI

Marisol Jiménez Antonini Take Off Take Off presenta el nou club de surf de vela de Roses, un emplaçament obert a tots els públics i un punt d’inflexió entre el centre de la ciutat i la part marítima. La premissa que en marca el plantejament ha estat crear un espai protegit dels forts vents de la zona per poder muntar o desmuntar fàcilment el material de la botiga, per exemple. De línies simples i clares, esdevé respectuós amb el paisatge proper, i ho fa amb un encertat ús de colors clars i atorgant transparència a la façana per no esdevenir un entrebanc urbanístic. Amb aquestes pautes i ubicació, Take Off és arquitectònicament una obra vista de formigó blanc, amb acabats de fusta IPE i vidre que deixen veure-hi més enllà. En dos sectors clarament diferenciats pels nivells del paviment, Take Off ofereix servei d’emmagatzematge, vestuaris, espai polivalent, zona de rentat, etc., per als practicants de surf de vela, i plaça, botiga, etc., per a tots els públics. TERCER PREMI

Kiko Tous Berga Corner Bar La conversió d’un comerç de roba en un bar i el canvi de m² a m³ són l’essència de Corner Bar. A Palma de Mallorca, al carrer de Jovellanos, proper al centre neuràlgic del comerç de Palma, el bar es planteja com un servei de menjar fred, cafès i begudes des de les 9:00 fins a les 3:00, proposant un interior variable i canviant, possible de ser adequat a les hores diürnes i a les nocturnes. Durant la nit les taules es van amagant sota les grades, segons les necessitats, i passen camaleònicament a ser la pròpia safata del cambrer. A mesura que avanci la nit, les taules desapareixeran completament. Però el que més impacta de l’espai projectat és el concepte de grada que s’esbossa, aconseguint un doble volum. Aquest procés allibera l’espai del problema dels metres quadrats, que semblen multiplicar-se. A més, la grada recull el programa de cadires i taules, l’emmagatzematge i les zones humides. eben 27

TENDÈNCIES I MATER IN PROGRESS

Mater in Progress: Nous materials, nova indústria

Mater és un projecte del Foment de les Arts i del Disseny, FAD, per al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç que sorgeix en resposta a la creixent importància que adquireixen els materials. D’aquest en resulta una publicació de 1.400 pàgines en tres volums i l’exposició “Mater in progress. Nous materials, nova indústria” que pot veure’s a la Sala d’Exposicions del FAD fins al 28 d’abril. Mater, l’exposició, consta de 106 projectes, seleccionats per un comitè d’experts que s’agrupen segons els diferents sectors econòmics: biotecnologia, farmàcia i agrolimentació, energia, construcció, transport i tèxtil. I com a culminació, es constituirà Mater com a biblioteca de materials i centre permanent de discussió, intercanvi i consulta.

Solar Roof

Captació d’energia solar per a cobertes Solar Roof és la primera placa fotovoltaica flexible i impermeabilitzadora. Lleugeres, flexibles i fortes, amb aquesta tècnica se substitueix l’última capa de la coberta. Són mòduls fotovoltaics que per a la coberta d’edificacions es presenta en mòduls compostos de silici amorf flexible i una membrana polimèrica de 1,8 mm. Amb aquest sistema s’aconsegueix que el propi sistema solar fotovoltaic actuï com a membrana impermeabilitzadora. Solar Roof aporta, també, un important volum energètic. 28 eben

Drysystem

HTL

Materials ceràmics sense obra

Formigó translúcid

Ja és possible instal.lar, canviar i reposar rajoles sense necessitat de fer obres i sense haver de necessitar cap tipus d’adhesiu. Drysystem es compon d’un suport de polímer adherit a la rajola, el qual permet entrellaçar facilment diferents peces. Paral.lelament, el sistema duu un substrat que evita el lliscament de la rajola en la seva col.locació i permet corregir els mínims desnivells que pugui tenir el terra. A part d’aquesta particularitat, són peces de molt bones prestacions acústiques i tèrmiques.

Es tracta d’un producte que combina la solidesa característica del formigó amb la conducció de la fibra òptica i la il.luminació mitjançant LED. Gràcies a la combinació d’aquest nou formigó cristal.litzat és possible construir superfícies corbes translúcides o integrar els LED en grans superfícies de formigó, permetent que la seva llum travessi el material. Els LED poden ser programats perquè el seu feix de llum confereixi a la superfície la possibilitat d’animar-se a través d’imatges o textos.

TENDÈNCIES I MATER IN PROGRESS

Biga doble T

Aerogel

Pintura antiradiacions

Element estructural lleuger i resistent

Material sòlid ultralleuger

Microfils magnètics

La utilització del major número possible d’elements prefabricats en els sistemes constructius és avui una directriu indiscutible. Aquesta situació comporta l’adaptació de materials nous. Easy Industrial Solutions se serveix de la seva experiència en el sector de l’aeronàutica per plantejar una biga en doble T de plàstic reforçat de fibra de carboni. D’alta resistència i molt baix pes, la Biga doble T simplifica notablement la seva manipulació per part de l’obrer sense suposar cap menor funció estructural.

Els aerogels s’aconsegueixen a l’assecar un gel a una elevada pressió i temperatura. Són extremadament lleugers, ja que estan compostos d’aire entre un 90 i un 99%. A causa de la seva estructura entrecreuada, els aerogels presenten propietats úniques. Responen bé com a aïllants tèrmics, acústics i elèctrics, i són transparents a la radiació visible. Troben aplicacions com a sensors de detecció de gasos, filtres de contaminants atmosfèrics, insecticides, etc. Aerogel pot suportar quasi 3 kg de càrrega.

L’empresa Micromag 2000 ha desenvolupat una pintura capaç d’absorbir la radiació de les antenes i altres dispositius, i disminuir-ne la intensitat. Concretament, aquesta pintura està formada per microfils magnètics capaços d’absorbir la radiació electromagnètica de freqüència entre 1 i 20 GHz, alhora que pot repel.lir la radiació utilitzada en la telefonia mòbil. És una pintura que s’adapta a multitud de materials i permet crear estructures de construcció per evitar l’entrada de radiació en alguns espais.

Levedad

SGG: bioclean/cool-lite ST

Textures biocolonitzades

Façanes de porcellana translúcida

Vidre bicapa d’autoneteja i control solar

Revestiments per acollir vida vegetal

Levedad es tracta d’un revestiment que permet atorgar a les façanes dels edificis contemporanis efectes canviants, tant de dia com de nit. Són peces de porcellana translúcida que ofereixen la possibilitat de mostrar diferents recursos per la part exterior i interior de les construccions. Un exemple, per la part vista es mostren motius gràfics, mentre que en la cara inversa els motius es poden retroil.luminar. El projecte Levedad pretén donar respostes a les singularitats dels edificis contemporanis.

Es tracta de vidres incolors autoneteja que a més redueixen el consum energètic per a la climatització dels edificis. Es basa en l’aplicació de dues capes, una de pirolítica, composta bàsicament de titani, que és fotocatalítica i s’activa amb la llum solar, descomponent la brutícia orgànica dipositada en el vidre; i una darrera de magnetrònica, la qual controla l’energia per radiació solar directa, limitant l’escalfament i il.luminant els interiors. Es pot aplicar en façanes, tancaments, hivernacles, mobiliari urbà, etc.

Les textures biocolonitzables cerquen que la natura es faci amb les façanes, fent d’aquestes una altra tipologia de zones verdes. Es tracta de rajoles de ciment prefabricades que tenen una textura abrupta, en la qual es generen unes cavitats que s’impregnen amb una mescla d’adob i llavors líquides anomenades biofilm. Aquestes façanes són capaces en condicions climàtiques favorables, amb una bona orientació solar i una bona hidrometria d’albergar espècies vegetals com líquens i molsa. eben 29

INTERIORS PÚBLICS I HOTEL OPERA

Hotel Opera, de quatre estrelles L’esquelet de l’edifici de l’Hotel Opera Valencia s’ha resolt definint una planta baixa i una planta primera destinades a locals annexes a l’Hotel, dos soterranis per a aparcament i sales, i 8 plantes altes destinades a dormitoris amb un total de 262 habitacions, 8 “junior suite” i una suite presidencial. Un ambient de luxe contemporani on destaca el tractament de la llum.

otels, restaurants, establiments per a la venda i/o exposició de productes diversos, aeroports, etc., és a dir, l’àrea arquitectònica dita d’espais públics i de serveis esdevé actualment la més prolífica pel que fa a l’experimentació i a la creativitat arquitectònica. La raó? Potser per la seva magnificència en els metres disponibles, potser pel pressupost del qual disposa o simplement per l’aposta pel disseny com a valor diferencial. Totes tres raons són presents en aquest hotel de quatre estrelles. Es tracta de l’Hotel Opera Valencia que, d’aspecte modern, presenta interiors ben resolts en què practicitat i estètica es combinen equilibradament. La màxim expressió d’aquest equilibri ben

30 eben

resolt es palesa sobretot en la tria de les lluminàries. Destaca l’elecció del model Nimba, disseny d’Antoni Arola per a Santa & Cole i premi ADI FAD, o el model Caboche, disseny de Patricia Urquila i Elena Gerotto per a Foscarini. El resultat és un hotel amb personalitat i entitat pròpia tant en els detalls com també en la resolució estructural i espaial de l’edifici. RESOLUCIÓ ESPAIAL I DECORATIVA L’Hotel Opera Valencia és un projecte de l’arquitecte José Ramón Crespo, que forma part de l’equip valencià URBEM GRUPO. L’esquelet de l’edifici es resol definint una planta baixa i una planta primera destinades a locals annexes a l’Hotel, dos soterranis per a aparcament

INTERIORS PÚBLICS I XXX

eben 31

INTERIORS PÚBLICS I XXX

32 eben

INTERIORS PÚBLICS I HOTEL OPERA

i sales, i 8 plantes altes destinades a dormitoris amb un total de 262 habitacions, de les quals 253 són dobles, 8 “junior suite” i una luxosa suite presidencial. Submergint-nos en cada nivell de l’hotel, es constata la coherència de la resolució, tant de l’accés a l’edifici com de la distribució per plantes dels equipaments i l’ubicació de les habitacions segons la seva categoria. A la planta baixa es resol l’accés a l’edifici a través d’un zona portificada a doble altura que situa el visitant esporàdic sobre el vestíbul central, el qual es troba connectat a través d’un joc a triple alçada amb la planta primera i el soterrani primer mitjançant una escala central. En aquest mateix nivell d’entrada,

concretament en la zona interior, és on s’han projectat un restaurant i una cafeteria per a 80 i 30 persones, respectivament. A la planta immediatament superior, l’entresòl és on es concentren les estances de gerència i administració, a més de trobar-s’hi emplaçats el servei de menjador per als esmorzars, un menjador VIP i una sala VIP. Tot seguit se succeeixen la resta de plantes, les quals de la primera a la vuitena ordenen per rigurós ordre matemàtic les 262 habitacions de l’hotel. De totes aquestes destaca la planta primera, atès que s’ha resolt com una planta de major nivell. Sota el nom d’“Urbem”, aquesta planta acull la suite presidencial, on el luxe i els equipaments s’accentuen gràcies

Completen les instal.lacions un lounge bar, lloc de trobada on gaudir d’un menjar ràpid o una copa, i el restaurant Menorca XXII.

eben 33

INTERIORS PÚBLICS I HOTEL OPERA

34 eben

INTERIORS PÚBLICS I HOTEL OPERA

a una combinació exitosa. Paral.lelament, en aquesta mateixa planta s’hi troben habitacions amb majors prestacions, com ara una terrassa privada i una terrassa d’accés comú exclusiu de la planta. Les resta de plantes o plantes “tipus”, pel fet de presentar un mateix patró organitzatiu i estètic, són resoltes mitjançant un passadís central i dues escales de servei, alhora que estan interconnectades per tres ascensors panoràmics que ajuden a desplaçar-se verticalment per tot l’hotel i que surten a l’exterior de l’edifici en les plantes “tipus” amb l’objectiu d’oferir espectaculars panoràmiques alternatives.

Tot unit dóna lloc a un edifici de carcassa moderna que acaba de definir-se de la mà de la decoració i els detalls interiors, com les 13 pantalles de plasma que, estratègicament situades per l’hotel, informen de l’oferta cultural de la ciutat als que s’hi allotgen, o l’elecció del granit negre com a paviment genèric. Vidres amb decoració disseny de Nacho Lavernia, taules dissenyades en exclusiva per Calcher o revestiments de fusta de noguera americana ultimen el global de l’hotel. Fotografies: Angular Fotografía Industrial i Publicitaria SL

JOSÉ RAMÓN CRESPO CHAMPION L’especialització i la polivalència són dos trets que es donen en molts professionals de l’arquitectura. Noms desconeguts, si es comparen amb l’impacte comunicacional que exerceixen avui uns pocs noms, però amb empremta destacada a la ciutat que els ocupa i que per la correcció del seu exercici són seleccionats per difondre les seves propostes en publicacions especialitzades del sector com aquesta. José Ramón Crespo Champion, en exercici des de l’any 1992 i amb projectes realitzats per ell mateix des del 1997, és un arquitecte que es troba a mig camí entre els arquitectes d’obra i els grans noms del sector amb propostes que participen activament de la cara més visible i moderna de la nova ciutat de València i les seves rodalies.

El balneari es resol amb paviment marca Venis de Porcelanosa i lluminàries model Duplex de la firma italiana Klewe.

www.urbem.es

eben 35

36 eben

INTERIORS PRIVATS I TATTOO HOUSE

Tattoo House: tatuatge de llum L’australià Andrew Maynard concep Tattoo com una nova expressió de l’arquitectura privada, atès que els mòduls adossats no són habitatges en si. Cada mòdul es concep diferencialment. Serà l’ús que se li atorgui el que en determini l’estructura definitiva.

L’

arquitectura s’expressa principalment a través de la projecció d’espais públics i/o privats, els quals difereixen estèticament pels requisits als que responen. Per esdevenir un exponent d’una ciutat, els primers han monopolitzat durant molt de temps els avenços en concepte de materials, innovació estructural, etc. No obstant això, l’arquitectura per a usos privats, tot i la seva subjecció a una economia individual, ha estat l’escletxa per a l’experimentació més colpidora. És un cas emblemàtic la Casa de la Cascada o casa Kaufmann. Per a molts és “la residència més famosa que s’hagi construït” i exponent de la manera de fer de Frank Lloyd Wright (1876-1959). Esdevé testimoni de les

possibilitats, majoritàriament menystingudes, que atorga l’arquitectura privada. La variabilitat de propostes d’habitatge és creixent i, sotmesos a premisses d’ús o geogràfiques, resulten objecte d’interès en qüestió de resolució estructural. El mòdul d’habitatge Tattoo [Fitzroy North – Austràlia] és un exponent d’aquest laboratori que podem afirmar que és l’arquitectura privada més actual. Concretament, Tattoo és una ampliació d’un primer habitatge. La seva raó de ser és, doncs, donar lloc a un major espai habitable, atès el procés de creixement al qual es veu sotmès la família propietària. Una premissa que incideix en la tipologia de construcció i en els caràcters definitoris de Tattoo és l’escàs eben 37

INTERIORS PRIVATS I TATTOO HOUSE

En el cas de Tattoo, li atorga singularitat el “tatuatge” dels vidres que conformen la cara frontal de la façana. Tècnicament, aquest està realitzat amb un film autoadhesiu resistent a la radiació ultravioleta.

38 eben

pressupost. I és que moltes de les decisions de disseny responen a aquesta escassetat. Per començar, la mateixa forma de Tattoo. Tattoo és una caixa simple que cedeix metres a tres estances imprescindibles: cuina, sala d’estar i estudi – menjador. L’arquitecte artífex, l’australià Andrew Maynard, concep Tattoo com a una nova expressió de l’arquitectura privada, atès que els mòduls adossats no són habitatges en si. Cada mòdul es concep diferencialment. En serà l’ús que se li atorgui el que determini el perquè esdevindrà útil i les estances que aplegarà. Aquesta llibertat estructural és reiterativa i Andrew Maynard no dubta a atorgar a cada proposta arquitectònica que ha esbossat un tractament únic.

En el cas de Tattoo, li atorga aquesta singularitat el “tatuatge” dels vidres que conformen la cara frontal de la façana. Tècnicament, està realitzat amb un film autoadhesiu resistent a la radiació ultravioleta. Estèticament, està creat per projectar jocs d’ombres i llums que evoquen una arbreda simple que, de retruc, insereix la proposta, de manera tímida però respectuosa, en l’entorn més proper. I, normativament, l’autoadhesiu també resol l’obligatorietat de les limitacions reglamentàries australianes en l’àmbit de la contaminació lumínica, que exigeix, entre altres, el 75% d’opacitat a la planta alta. A més, el film atorga a Tattoo el diferencial de transformar-se constantment a ulls dels que hi viuen, però també

eben 39

INTERIORS PRIVATS I TATTOO HOUSE

als ulls dels que hi paren atenció. Segons la intensitat lumínica interior i exterior, Tattoo recrearà un o altre paratge natural més o menys frondós. Per enginyós, per artístic, per versàtil, aquest film adhesiu de la façana esdevé el detall que no només diferencia Tattoo d’altres “petits caixons arquitectònics”, sinó que també és el que raona el seu nom. VERSATILITAT I POLIVALÈNCIA En Tattoo cada part del tot és triat i usat per les seves aptituds versàtils. Com el film transparent, Andrew Maynard atorga a cada detall de Tattoo múltiples funcions. Així, el taulell de la cuina es converteix alhora en zona de pas, mentre que la façana de vidre, per la part inferior, s’obre a l’exterior a mode de gran porta, fent possible unificar la tarima exterior i el parquet de l’estança principal, etc. De manera que no es malbaratin els metres construïbles, Andrew Maynard unifica escala i cuina extenent-ne el taulell. Replà i superfície de treball, alternativament, aquesta elecció

Andrew Maynard atorga a cada detall de Tattoo múltiples funcions. Així, el taulell de la cuina es converteix alhora en zona de pas, mentre que la façana de vidre, per la part inferior, s’obre a l’exterior.

De manera que no es malbaratin els metres construïbles, Andrew Maynard unifica escala i cuina extenent-ne el taulell.

40 eben

resulta una picada d’ullet a favor de la multifuncionalitat. És creixent, arreu, l’augment del preu base del metre quadrat construïble, i patit en escreix a les illes. Per això Maynard fuig dels patrons, i des de l’enginy i la irreverència al políticament correcte no posa en entredit res que esdevingui un obstacle per aconseguir el projecte plantejat. De retruc, aquesta doble funcionalitat del taulell de la cuina atorga a tota la planta baixa en ella mateixa, però també respecte de la superior, una clara unió estètica. Amb aquest mateix resultat treballa el buit superior esbossat en un dels laterals del cub, que cedeix vistes d’alçada de la gran vidriera i el paviment de la planta baixa. I és que entre planta

INTERIORS PRIVATS I TATTOO HOUSE

eben 41

42 eben

INTERIORS PRIVATS I TATTOO HOUSE

primera i altell, Andrew Maynard recrea una unió que va més enllà de projectar un simple escala. De la mà d’aquest “forat” improvisat, Maynard fa tot el mòdul partícep del joc lumínic de la façana. Pel que fa a la il.luminació interior, és estratègicament atesa. Làmpades de sostre i sistemes de carril lliuren a l’espai una claror que, accentuada pel blanc i el contundent vermell de les parets, comunica polivalència. Maynard també atorga una doble funció a la part baixa de la mateixa escala que s’usa com a resbost i en el qual quasi passant desapercebuts s’ubiquen forn, nevera i la resta d’electrodomèstics.

Tot plegat es resol a través d’un espai sense envans i de gran generositat, atès que per la seva forma de cub accentua, augmentant, la percepció real de l’espai. I és que Tatoo no és únicament un nou plantejament arquitectònic, si no que també planteja un joc de paisatges exteriors i interiors que resulta del desig d’inserir-se sútilment en un entorn semiurbà i interpretar al gust una normativa lumínica que inicialment podria ser entesa com a un obstacle important. Fotografies: Peter Bennetts i Katharine Dettmann

ANDREW MAYNARD Des del 2002, Maynard ha escrit per, entre altres mitjans relacionats amb el sector, l’Arquitectural Record i l’Architectural Review London. Maynard també és artífex de diferents mòduls d’habitatges, especialment adabtats a les necessitat especifiques de cada client. D’aquests en destaca l’Essex Street House. Es tracta d’una ampliació d’una casa de fusta en base a llistons solapats, que requeria que aixoplugués dormitori, estudi i cuina, i igualment obert a l’entorn. Entre molts altres habitatges que Maynard proposa, també cal destacar l’Sproule House, que, guardonat amb l’Australian Timber Design Awards 2004, esdevé exponent de la possible adequació del panorama constructiu i decoratiu de l’arquitectura actual a les cases victorianes.

Segons la intensitat lumínica interior i exterior, Tattoo recrearà un o altre paratge natural més o menys frondós, cosa que insereix l’estructura en l’entorn immediat.

www.andrewmaynard.com

eben 43

ESPAIS EFÍMERS I TIRANT LO BLANC

L’escenografia, actor principal Catorze intèrprets, entre actors i cantants, una escenografia inèdita i accions que tasten, però sense deixar res a la recàmera del clàssic Tirant lo Blanc motiven a visitar el Romea per experimentar l’última proposta del qualificat de polèmic Calixto Bieito.

S’

anomenen efímers perquè no són perennes en el temps. No pas per no esdevenir més o menys adequats a la seva finalitat, o per no atendre a la il.luminació, les sensacions, etc. Tot el contrari. Per ser ideats per a un interval de temps específic i per contextualitzar unes accions o un producte amb l’única pretensió d’accentuarne el que hi passa a dins, els espais efímers, encara amb més força, treballen tots els elements que puguin intervenir-hi. D’entre aquests espais efímers, però, en la disciplina de l’escenografia és darrerament imperatiu la puresa i la senzillesa a l’extrem. Fons negres, mòduls versàtils i sobretot un text en què les pinzellades respecte al context

44 eben

no poden obviar-se, obliguen a fer partícep la imaginació i enginy de l’espectador. L’únic inconvenient és la uniformització. Per això, per context però també per reconeixement, quan irromp amb força un acurat treball escenogràfic, aquest atorga més ressò al muntatge teatral. Aquest ha estat el cas de la proposta Tirant lo Blanc de Calixto Bieito. A càrrec de l’escenògraf Alfons Flores, aquest Tirant lo Blanc es concep com una mena de festassa teatral d’elements escenogràfics espectaculars. I és que acció i diàleg es reforcen per una sala oberta, una tarima sense limitacions, una platea il.luminada en la seva totalitat i, a més, unes projeccions al fons d’imatges actuals barrejades amb la d’al-

ESPAIS EFÍMERS I XXX

eben 45

ESPAIS EFÍMERS I TIRANT LO BLANC

L’escenari és una passarel.la fàl.lica que divideix i uneix el públic, que en tot moment es troba situat dins de l’acció.

46 eben

guns dels personatges, com la Carmesina o el Tirant. La comunió de tot és el cavall gegantí i l’estructura metàl.lica que tanca l’espectacle, que fan que l’espectador que s’hi adreça confús quedi, a banda de percepcions més pròpies, bocabadat. I és que el Teatre Romea s’inclina davant aquest Tirant. Un s’oblida de l’etiqueta d’obra estrenada a la Fira del Llibre de Frankfurt en el marc de les propostes culturals seleccionades per comunicar l’abast de la cultura catalana. La platea del Romea es transforma en escenari i es connecta amb l’escenari, resultant-ne una nova disposició de les butaques. L’espectador mai es troba en la foscor absoluta, i fins i tot es veu esquitxat per les converses, les angoixes, els vicis, etc.

Tot aquest muntatge és còmplice d’una proposta teatral basada en l’essència del clàssic. No es tracta d’explicar l’obra en detall. Bieito opta per interpretar allò comú que sedueix els qui s’esmeren i esbrinen el perquè es tracta d’una lectura obligatòria en els currículums escolars. D’aquesta tasca en resulta un text i una posada en escena que dibuixa una panoràmica de l’ordre social i el valor de la moral de l’Edat Mitjana. Reiterats en entrevistes, crítiques teatrals, etc., la llista de conceptes que inspiren aquest Tirant, de tot menys avorrit o pesat, són: la festa del sexe, el torneig, la gesta èpica, de la virginitat i la innocència, però també de la maduresa i el menjar, de l’egoisme i de l’art de la guerra. S’ha de veure.

ESPAIS EFÍMERS I TIRANT LO BLANC

LA REFLEXIÓ DE L’AUTOR

Tirant, maremàgnum d’escenografies Tirant lo blanc és una novel.la de cavalleria; vull dir amb això que és una novel.la popular. Creadora de fantasia. Fantasia en què la paraula, tal i com analitza Vargas Llosa, és un element afegit importantíssim; la paraula com a forma, com a cerimònia. Per tant, què tenim? Multitud d’escenaris: alcoves, camps de batalla, grans banquets... És a dir, una gran complicació per al dissenyador de l’espai. Calia, doncs, fer un esforç per sintetitzar tot aquest maremàgnum de situacions. El ritual: Una cerimònia en la qual es pot sacralitzar aquest món de fantasia, en què la regla de la cavalleria esdevé la norma de conducta per a qualsevol persona que es plantegi ascendir en aquest món bel.ligerant, i ser respectada. Calia implicar el públic en l’acte teatral molt més del que ho està en el tradicional teatre frontal a la italiana, en què l’espai escènic és separat de l’espectador amb un marc. Això no ens servia; la integració amb el públic havia de ser més gran, havia de formar part de l’espai. D’aquí sorgeix aquesta mena de passarel.la fàl.lica que divideix i uneix el públic. La vida: La representació d’aquest món fictici de luxosos vestits i grans banquets. L’amor, els vestits, la cuina... quin altre espai podria representar millor en el nostre segle l’univers de la fantasia i la vanitat que una moderna i emmoquetada passarel.la de moda? Sobre la passarel.la, una cuina d’acer inoxidable en què es cuinarà una paella que s’oferirà la públic. La guerra: També en un espai llarg i estret amb públic a dues bandes tenien lloc a l’Edat Mitjana les lluites entre cavallers. Un desproporcionat cavall de fusta circulant sobre la moqueta vermella representa la maquinaria de la guerra, alhora que simbolitza el món aristocràtic i cavalleresc. El camí: En la novel.la es descriu un lloc anomenat el Castell del Mal Veí. Són dos castells en guerra, cadascun d’ells al final d’un pont sobre un riu. D’aquesta descripció agafem la idea del pont; la nostra passarel.la es converteix ara en un pont, en una carretera rodejada d’aparells de televisió..., metàfora de moderns castells, és un vincle d’unió o una frontera entre dues maneres de veure el món. És una carretera en què les línies de separació son fetes de llums fluorescents. Potser simbolitzant un miratge. La mort: El retaule gòtic com una mena d’epíleg de tot el que representa el món del Tirant. La formulació religiosa del ritual del món occidental, de la mort, de la guerra... Reconstrucció lliure d’un retaule gòtic, però en aquest cas no és de fusta policromada, sinó de ferro i fosa d’alumini, una mena de monument modern d’ostentació religiosa. ALFONS FLORES De la mà d’Alfons Flores, l’escenografia esdevé més que rellevant en Tirant lo blanc; però també en les més llunyanes temporalment, Macbeth o Moure el món, l’espectacle inaugural del Fòrum Universal de les Cultures, etc. I diem etcètera perquè són moltes les escenografies que ha proposat d’ençà que l’any 1978 presentava la Zapatera Prodigiosa, de Federico García Lorca. Alfons Flores ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona – 1996; Premi de la Crítica al Millor Vestuari – 1998 i Premi de la Crítica de Dublín al Millor Escenògraf – 2000.

eben 47

ALTRES MANERES DE VIURE I TENTVILLAGE

Tentvillage, interpretació de l’habitatge Estructures de ferro, lones i poc més constitueixen els materials bàsics de qualsevol Tentvillage. Actualment n’hi ha tres versions diferents que s’oferten en alguns càmpings dels Països Baixos com a alternativa a les tendes convencionals. Concebut com a nuclis de vàries tendes, Tentvillage cerca la variabilitat de cada espai en usos i aparença.

abut és que hi ha moltes alternatives a la construcció pionera. Aquella que en base a totxanes erigeix comunitats de 40 o més veïns. Paral.lelament a aquesta façana urbanística comuna a quasibé arreu, certament amb variacions nacionals que atorguen un tant diferencial molt valorat, es presenta una arquitectura alternativa a raó del respecte del medi ambient o a les alternatives possibles existents de maneres de viure. Llars contenidor o sota terra han estat les propostes que, en quantitat, més han proliferat a seccions d’arquitectura de diaris i revistes, programes televisius, etc. Paral.lelament, però, hi ha altres tipologies d’habitatges alternatius que igualment esdevenen partíceps en

48 eben

el debat sobre altres tipologies constructives possibles. Entre aquesta diversitat d’habitacles per fer-hi vida sobresurt Tentvillage, de l’arquitecte holandès Dré Wapenaar. La primera versió de Tentvillage data del 2001, com una alternativa a les tendes de campanya convencionals. Actualment hi ha tres versions diferents de Tentvillage, totes i són possibles de llogar i experimentar de viure-hi, atès que actualment l’oferten tres càmpings diferents dels Països Baixos. CASES FUTURISTES PER VIURE-HI? Testimoni de que és possible fer vida en tipologies de construccions alternatives, Tentvillage es tracta d’un clar exponent de les variants

Per al campament “In the Bongerd”, Tentvillage Revisited (2007) interpreta novament el sistema estructural, accentuant-ne la llibertat creativa i incloent millores materials i de muntatge. de l’arquitectura efímera, atèsa la rapidesa del seu muntatge i el fàcil transport de tot plegat. I és que totes les peces necessàries per muntar un Tentvillage caben en un únic contenidor industrial. Estructures d’acer, lones i poc més constitueixen els materials bàsics de qualsevol Tentvillage. Concebut com a nuclis de quatre i més tendes, Tentvillage cerca la variabilitat de cada tenda no només en el color de eben 49

la lona, sinó en l’alçada, en l’estructura i en la funció de cada tenda. En qualsevol cas, arran de terra o a dos pams, l’estructura circular esdevé l’eix del muntatge de qualsevol Tentvillage. La diferència: l’afegit d’una estructura de peu que li atorga alçada i modularitat. Símil de l’iglú, Tentvillage es fa ressò de les visions de les colònies futuristes que han esbossat llibres i pel.lícules. Igualment, Tentvillage es presenta com una proposta d’habitatge que fa ús de l’escultura per esbossar aquesta

Dormitori, terrassa o saló, cada tenda Tentvillage reprodueix una similar estructura circular d’acer entrellaçat i paviment de fusta de roure. aparença que li atorga un treball específic de tractament de l’acer i la fusta, materials que donen forma a altells i bases de les tendes. L’estudi Dré Wapenaar barreja dosis no només d’arquitectura, sinó de disseny i art escultòric a Tentvillage. I és que esdevé la síntesi de la seva producció, quantitativament notable, en l’àmbit dels estand i pavellons.

Concebut com a nuclis de quatre i més tendes, Tentvillage cerca.... la variabilitat de cada tenda no només...... en el color de la lona, sinó en l’alçada, .. en l’estructura i en la funció de cada tenda. 50 eben

VERSIÓ 2007: TENTVILLAGE REVISITED El Tentvillage Revisited, segona versió de la instal.lació inicial del 2001, presenta quatre o més estances independents muntades de manera que siguin resultat d’una organització basicament funcional. I és que el rerefons de Tentvillage és recrear una petita vila en què s’hi combinin espais públics i privats. Per al campament “In the Bongerd” (Tuitjenhorn, Netherlands), Dré Wapenaar va interpretar novament el sistema estructural de Tentvillage, accentuant-ne la llibertat creativa i incloent millores materials i de muntatge. Les reinterpretacions més interessants són, per començar, la subjecció de la mateixa carcassa, la qual presenta a Tentvillage Revisited cada element unit amb la resta, a mode de gran estructura entrellaçada. Paral.lelament, el paviment de les tendes és reemplaçat per una nova tarima de fusta de roure d’1,5” de gruix. Un altre avenç és la simplificació del transport i el muntatge de Tentvillage.

ALTRES MANERES DE VIURE I TENTVILLAGE

DRÉ WAPENAAR L’holandès Dré Wapenaar és conegut per combinar art, disseny i arquitectura en les seves propostes d’espais habitables. Des de fa anys el seu nom ha estat citat per les seves espectaculars cortines o més recentment per projectes com el Tentvillage o el Treetent. Nat el 1961, Dré Wapenaar va estudiar a l’Academy of Visual Arts (1981 - 1986), (Tilburg - the Netherlands). Posteriorment, el seu currículum és un continu de projectes i reconeixements, entre els quals cal citar, dels més recents, la participació a la Estuaire Biennal de Nantes (França) amb Tentvillage Revisited i la presentació de Viervleugelpaviljoen Fourgrandpianopavillon a tres festivals: el Boulevard Den Bosch, el Zeeland Nazomer festival i el festival Mijzen Festival Nrth.Holand.

Tentvillage combina tendes i superfícies sense coberta que són emplaçaments públics.. per a la comunitat.

www.drewapenaar.com

eben 51

52 eben

CASES DEL MÓN I ELS HIMBA

Els himba: una cultura entre Angola i Namíbia La riquesa històrica i cultural de l’univers himba queda de manifest en cada gest, en cada complement i en cada ritual. I és que, paradoxa d’una manera de fer i viure centenària i una extrema atenció a partir dels anys 90 per part de la premsa, el turisme i els antropòlegs de tot el món, avui en dia els himba són un esquer per a qualsevol curiós.

vui, les poblacions himba fan vida repartides entre territori angoleny i namibi. Els més sotmesos, però, als objectius de les càmeres fotogràfiques són els himba de Namíbia, que es troben al nord-est del país, al Kaokoland. Serres escarpades i altiplans agrests, arbustos secs i matolls baixos, cursos d’aigua i llacunes, Kaokoland és el paradigma del món himba. Al tractar-se d’una zona remota i de difícil accés és un dels escassos escenaris verges de l’Àfrica que avui es mantenen com antany, tot i que d’ençà dels anys 90 es veu sotmesa a les directrius del turisme afamat de descobrir sempre quelcom sorprenent; i a dol de molts, la tribu himba n’és, de sorprenent.

Sorprenent per viure d’una economia estrictament ramadera. Els himba viuen en una espècie de simbiosi de dependència vital amb els animals i l’entorn que els rodeja. Seminòmades, gran part de l’any els himba s’assenten en poblats que anomenen onganda que, d’un número variable de persones, comprèn el corral on dormen els vedells, les cases i entre ambdós s’hi localitza l’okurowo, el lloc adreçat a acollir els rituals. Els habitatges dels himba són circulars i similars a un gran bresca d’abelles, i s’anomenen onjuo. Totes les cases tenen aproximadament la mateixa grandària i hi viuen pare, mare i fills petits. Construir i reparar la casa és tasca de les dones himba. eben 53

CASES DEL MÓN I ELS HIMBA

En diversos dies cada dona aixeca a ull la seva cabanya en base a troncs, argila i adob. L’habitatge és entès simbòlicament de maneres diferents pels himba de Kaokoland i els himba del sud-oest d’Angola. Mentre els himba de Kaokoland ultimen la cabanyes amb pells a mode de cortines, els himba dels sud-oest d’Angola evidencien que la casa es troba habitada deixant-ne la porta oberta; en qualsevol cas és coincident que interiorment cada cabanya presenta el paviment cobert amb pells de vaca, sobre les quals es recullen mare, pare i mainada. També és comú a totes les llars himbes col.locar la carbassa amb llet extreta de les “vaques sagrades”. I és que és necessàriament reiteratiu citar 54 eben

que tota l’activitat dels himba està en relació amb el bestiar, també entès pel poble himba com a part del culte als seus avantpassats. Els himba conserven un ventall de creences i ritus en què el bestiar i el foc són els dos elements preponderants. Mentre el bestiar és sotmès a cerimònies en relació amb l’extracció de la llet i amb els fems –indispensables en la barreja que s’usa com a revestiment de les cabanyes–, el foc es venera col.locant-lo davant la cabanya del cap de la tribu. És un foc sagrat que ningú pot creuar. La riquesa de l’univers himba també queda de manifest en la cura que homes, dones i mainada himba atorguen a la seva imatge corporal. Alts, esvelts i de forta complexió,

tant als homes com a les dones himba els agrada resaltar el color fosc de la seva pell aplicant-se un ungüent greixós que ells mateixos preparen. Aquest ungüent no només compleix una funció estètica, sinó que també es tracta d’un eficaç protector solar, alhorque es tracta d’un repelent contra els insectes i manté la humitat de la pell. Igualment, amb un alt valor estètic, cada cabellera himba és cabdal per comunicar la relació social i jeràrquica dins la tribu. En el cas dels nens, duen el cap rasurat excepte en la part superior. Un cop sotmès al ritu de la circumscripció, aquests passen a dur una única trena cap endarrere. Les nenes, però, fins a l’adolescència porten dues cues trena-

CASES DEL MÓN I ELS HIMBA

des dirigides cap endavant, i un cop adolescents, deixen el pentinat infantil per fer-se nombroses trenetes que duen pentinades cap enrere com les dones adultes. Aquesta amalgama de codis propis ha estat objecte de milers d’escrits i flaixos que per sobreviure avui accentuen el seu tarannà de guardià ferri de la seva manera de fer, sabent, però, que l’amenaça del turisme és també una mà amistosa de la qual se’n pot extreure beneficis clars, entre els quals el respecte pels seus assentaments amenaçats per la fal.lera del Govern de Namíbia per tirar endavant una gran presa hidroelèctrica sobre el riu Kunene. Kunene es tracta de la frontera natural de Namíbia amb Angola en

Seminòmades, gran part de l’any els himba s’assenten en poblats. Els habitatges dels himba, que són circulars i similars a un gran bresca d’abelles, es coneixen amb el nom d’onjuo. els marges del qual han aixecat la seva llar itinerant diversos milers de pastors himba, després de ser desplaçats en dècades passades, d’altres àrees del país. En aquest escrit només falta incloure un crit al respecte mil.lenari que des d’aquí hem volgut redescobrir entre tanta bibliografia. Fotografies: Laura Torrent eben 55

A L’ÚLTIMA

NOVETATS ‘08 els complements esdevenen els protagonistes

01 AURA AXO LIGHT Manuel Vivian és l’artífex d’aquesta proposta d’il.luminació a cavall entre el disseny industrial i l’escultura. Aura és una col.lecció de làmpades amb penjolls de vidre de color i recargolats a mà. El color del vidre es presenta en blanc, vermell, negre, etc. Destaquen les làmpades amb més d’una font de llum. 02 DUPLO AZCUE Conjunt integrat per una prestatgeria realitzada conjugant dos tipus d’alçades i un moble a mode de chiffonier. Es tracta d’un dels salons del sistema modular Duplo, el qual permet creat composicions horitzontals i verticals a partir de mòduls adossats o apilats. Duplo presenta totes les seves peces en una àmplia gamma d’acabats de fustes, laques i teles. Duplo és una creació d’Abad Diseño. 03 TACTILE PUNTMOBLES Amb el frontal de les portes i els caixons encastats profundament en el marc, Puntmobles crea una nova forma. Es tracta de Tactile, una proposta d’aparadors en què no hi ha tiradors i en els quals un simple toc inicia l’obertura d’un dels calaixos o d’una de les portes. 04 TRAMA ENRICO PELLIZZONI Trama és una de les noves propostes d’Enrico Pellizzoni. Una nova cadira que, d’estètica simple però d’estil elegant, és adient per a ambients privats i públics: per a salons, espais contract, etc. La trama està fabricada en fusta en acabat de faig tintat, avong o cirerer. 05 MIDEX MB STUDIO Midex és la nova col.lecció per a l’exterior d’mb studio firmada per J. M. Ferrero. Midex sorprèn per ser un mobiliari funcional que integra el seu propi sistema de llum. Concretament, uns LED interiors canvien el color de cada mòdul. La col.lecció de peces modulars Midex permet configurar des de tarimes baixes a columnes, cubs, taules, sofàs modulars, etc. 56 eben

A L’ÚLTIMA

eben 57

A L’ÚLTIMA

06 TECNOPOLIS PRESOTTO Tecnopolis de Presoto Itàlia reinterpreta l’ubicació del televisor. Sobri és un armari fabricat en fusta lacada de color de perla que a mitja alçada inclou un vidre horitzontal reflectant especial. És en aquesta línia horitzontal que en la part sortint del centre s’inclou un televisor LCD de 32” i de format 16:9. Matias Guarro en fa la distribució nacional. 07 PIKAIA KRISTALIA La cadira Pikaia satisfà tant les exigències del ambients domèstics com dels col.lectius. De disseny ergonòmic, el respatller de Pikaia ha estat dissenyat per subjectar l’esquena, adaptant-se a la forma del cos, al mateix temps que la fa apilable. Pikaia està realitzada en poliuretà moldejat i es troba en diferents colors. 08 DADO NUEVA LINEA SEl dissenyador industrial Miguel Ángel Ciganda inicia la seva col.laboració amb Nueva Linea dissenyant diverses peces per a la firma, com ara la taula de centre Dado. Aquesta taula de centre està composta per 4 cubs iguals col. locats en els extrems que sostenen un vidre. 09 SISTEMA COMPACTE SENEB A finals de l’any 2005 sorgeix la idea de crear Seneb en mobiliari per a la llar, mantenint la mateixa filosofia de qualitat utilitzada en el mobiliari de cuina. Seneb ofereix diverses peces de mobiliari per a menjadors, sales d’estar, estudis i dormitoris. 10 LLIBRERIA “915” KRISTALIA La llibreria “915”, de Bartoli Design, està pensada per a aquells que tenen una visió dinàmica de la seva llar, atès que és una proposta variable en la seva grandària, configuració i posició. Tot plegat és possible gràcies a un sistema que es basa en una sèrie de superfícies horitzontals connectades mitjançant elements verticals simples o en forma d’L. 11 SMART TABLE GORENJE Smart Table és una exclusiva taula amb nevera integrada. En l’afany de combinar noves tecnologies i funcionalitat, Gorenje dissenya i aquesta simbiosi entre electrodomèstic i peça de moblament de disseny. Gràcies a un pràctic comandament a distància, el refrigerador circular sorgeix del centre d’Smart Table. 58 eben

A L’ÚLTIMA

eben 59

A L’ÚLTIMA I BANYS I CUNES

01 +SEGMENTO SEGMENTO +Segmento presenta noves interpretacions en les quals el comú denominador és la elegant combinació dels elements amples i verticals amb taulells a ras amb el frontal. Pel que fa als materials, Poggenpohl combina, estratificat, Corian i detalls i en acer inoxidable. La col.lecció +Segmento va ser premiada l’any 2000 amb el Good Design Award de The Chicago Athenaeum. 02 MARSELLA EXCLUSIVO AURÓ Auró va fabricar aquesta versió específica del programa Marsella en què fa fer al gust del consumidor les portes, els tiradors, els calaixos, els interiors, etc. Sempre amb la millor qualitat. La col.lecció Marsella es distingeix per ser l’alta costura de les cuines d’avantguarda amb la fusta com a protagonista. 03 IL BAGNO ALESSI DOT LAUFEN Amb aquesta sèrie, Laufen aposta per la fantasia, l’emoció i l’humor. El resultat són formes arrodonides, molt femenines, que transformen el bany en una estança atractiva. Il Bagno Alessi Dot es tracta d’una proposta de l’holandès Wiel Arets d’Alessi, i la producció i distribució de les banyeres, sanitaris i dutxes és a càrrec de Laufen. 04 SLIDE SANINDUSA Desenvolupat per crear una atmosfera harmoniosa, el nou lavabo Slide, dissenyat per Melissa Vilar, experimenta amb noves formes de moviments subtils. L’acabat envidrat en tota la seva superfície contribueix a evidenciar la suavitat formal que li permet recrear moments de confort visual. Slide es troba suspès o sobre moble.

05 CONCEPTO ROYO BATH El programa Concepto, col.lecció de Jordi Vidal per Royo Bath, vol transmetre frescor i vitalitat. La intenció és aconseguir un nou concepte de bany en què també intervinguin amb força el joc de les textures. A més, gràcies a les múltiples possibilitats dels seus fronts, tant en textures com en acabats, Concepto fa possible qualsevol projecte de bany contemporani. 06 RING COGLIATTI La pica de mans Ring es presenta en versió d’oval i vidre, que en contrast amb la lleixa Slim negra que li fa de suport recreen un bany alhora elegant i íntim. Suspesa a l’aire, Ring s’acompanya dels miralls model Sunrise.

60 eben

07/08 ELEMENTAL SPA DORNBRACHT Elemental Spa és el tercer bany “ritual” de Dornbracht. El seu tema és l’aigua, a l’entorn de la qual es dóna forma a la proposta. Concretament, els punts d’aigua tenen en Elemental Spa una forma cúbica clara, la principal particularitat dels quals és que l’aigua cau horitzontalment, es distribueix i crea la sensació que un es troba en una font natural. Paral.lelament, l’aigua deixa empremta en el materials. Per aquest motiu Elemental Spa s’acompanya principalment de materials arcaics, la superfície dels quals es modifica amb el seu ús: acer Corten, coure i fusta d’olivera.

A L’ÚLTIMA I BANYS I CUNES

eben 61

A FONS I SOFÀS

62 eben

A FONS I SOFÀS

formes, joc de

combinacions L’evolució del concepte sofà passa avui en dia per la versatilitat de la mateixa proposta. En base a mòduls, es traca d’una peça canviable, possible de personalitzar i adaptar als espai més diversos. Es tracta d’un primer pas envers un nou concepte de seient.

01 SEU TEMES V El programa Seu és una nova aportació en l’evolució del concepte de sofà. De línia confortable, Seu reinterpreta, en base als detalls, el sofà entès com el de tota la vida. Aquests detalls són la introducció d’una nova tecnologia a l’interior dels coixins, l’estrena d’un nou concepte de braç lateral que recull l’usuari, potenciant la comoditat. 02 MUST ARQUETIPO Must no es tracta únicament d’un sofà. És un sistema de seient que permet moure les peces i jugar amb els seus mòduls, una versatilitat que li ve donada gràcies a la seva forma trapezoïdal. Concretament, Must consta d’un meca-

nisme funcional amb el qual és possible modificar la disposició dels seients, el respatller, etc. Must s’acompanya d’un original puf circular que o bé s’usa com un element decoratiu complementari o bé una extensió de la base. 03 BARRY BBB EMMEBONACINA Com manen les tendències del sector, Barry és un sofà modular amb el qual és possible personalitzar el saló. El resultat és una proposta capaç d’adaptar-se a diferents necessitats d’espais i exigències personals. D’altra banda, a nivell tècnic Barry es compon d’una estructura d’acer revestida en diferents teixits o pell. Barry és un disseny de Massimo Colombo per a BBB. eben 63

A FONS I SOFÀS

64 eben

04 JOINT+RING SELTZ Joint+Ring es tracta d’una composició expressa en què si combinen ambdós creacions de la firma italiana Seltz. Similar a les formes d’una estrella de mar, el pouff Joint adopta aquesta aparença atès que possibilita infinitats de possibles seients. Entre aquests, sobresur en el que Joint esdevé nexe d’unió entre tres poufs Ring.

06 BIG BF SELECT Butaques i sofàs d’un, dos o tres respatllers que delimiten l’espai per asseure’s són els eixos que atorguen la diferencia a aquesta enginyosa proposta de l’arquitecte Emilio Nanni i BF Select ideen Big. De cos metàl.lic i línies senzilles o també en suport sustentat en bases circulars, Big es presenta en una igual variabilitat de colors.

05 PEANUTS SELTZ Puf per a bars, discoteques o escoles, Peanuts sobresurt per les seves possibilitats compositives. De més o menys peces modulars, de colors austers o vius,... Peanuts s’inspira en el funcionament del trencaclosques.

07 MODULAR BF SELECT Modular reinterpreta el banc per a la llar. El resultat és alhora un banc i un sofà que opcionalment també permet delimitar seients autònoms. Les versions disponibles són amb dos i tres seients i/o taula cantonera que es fabrica

A FONS I SOFÀS

en superfícies lacada o fusta vernissada. Modular es presenta en cos de poliuretà i revestit de teixits de diferents colors o pell. Per tot l’esmentat, BF Select li atorga com a nom el concepte comú, però molt encertat, modular. 08 COUPÉ GT CAPPELLINI Piero Lissono presenta Coupé GT, una nova versió del sofà Coupé que innova pel que fa als detalls estructurals i de revestiment. El resultat és un sofà d’encoixinat ergonòmic i estèticament interessant. També hi destaca l’estructura de braços i base d’acer que li atorga certa alçada. Coupé GT és un sofà esvelt que per la seva versatilitat pot ser ubicat en qualsevol estança d’una llar contemporània.

09 COSMA COR Únic en estètica i possibilitats compositives, Cosma es tracta d’un equipament de Thomas Müller & Jörg Wulff. Se’n diu equipament perquè no es tracta tan sols d’un sofà, sinó també d’una chaise longue, un llit, etc., amb què Cosma reinterpreta el concepte de descans. Únicament és qüestió de redistribuir els mòduls dels que consta. 10 BRING SELTZ El joc de volums i l’essència de les accentuades formes geomètriques primàries del cilindre i el rectangle s’uneixen a través d’una estructura d’acer per donar lloc a Bring. Bring és prescrit per sales d’espera o espais públics. eben 65

A FONS I SOFÀS

11 NUVOLA BONALDO També modular, Nuvola és una de les propostes de sofàs de Bonaldo. Disseny de Giuseppe Viganò, la senya d’identitat de Nuvola és la rugositat de la seva pell. La finalitat és evocar al màxim possible la sensació de descans, comoditat i recolliment, fent-ne partícep el sentit del tacte. Com un núvol confortable, Nuvola fuig de les línies rectes i aposta clarament pels acabats arrodonits. 12 DUE RAFEMAR Due és la nova aposta de Rafemar en l’apartat de sofàs. De línies sòbries i de múltiples possibilitats modulars, Due presenta coixins de seient de polilàtex d’alta qualitat i 66 eben

gran comoditat, respatllers alts, etc. Due és, per tant, una peça que des de la seva resolució constructiva cerca relaxar, mentre que estèticament denota elegància i intimitat. En front a estructures productives tecnificades, Rafemar manté l-aposta pels acabats artesanals. 13 HAMILTON ISLANDS MINOTTI Una de les evolucions de la col.lecció de sofàs Hamilton de Minotti és Hamilton Islands. Es tracta d’una altra manera d’interpretar la zona de descans, ideant espais generosos, tancats i amb gran protagonisme dels accessoris. Disponible en pell i teixit, Hamilton Islands és el resultat de la col. laboració entre Rodolfo Dordoni i Minotti.

A FONS I SOFÀS

14 AXEL RAFEMAR Rafemar segueix apostant per Axel, sofà dissenyat el 2006 per l’Estudi sb i del qual ara se’n presenta una nova versió. Rafemar aposta per un seguit de novetats que incideixen en una major comoditat d’Axel, entre les quals en sobresurt l’ús de coixins de seient de polilàtex HR40, de gran qualitat i comoditat. Altres canvis són l’elecció de potes metàl.liques, la inclinació dels braços, etc. 15 VALEO ENRICO PELLIZZONI La col.lecció Valeo, dissenyat per Fauciglietti Engineering, es compon d’un puf geomètricament quadrat de 100 x 100 cm., una butaca i un sofà. Els tres elements presen-

ten un mateix cos en poliuretà d’espuma de densitat diferent revestit de pell, amb possibilitat d’escollir entre més de trenta colors diferents. Concretament, el sofà es troba disponible en dos o tres seients de diferents amplades. 16 METROPOLY CASADESÚS Disseny de David Casadesús, Metropoly no passa desapercebut perquè és un exemple de sofà ben resolt. De coixins de seient d’espuma de poliuretà de diverses densitats, d’alta resistència i recoberts amb fibra de polièster, i coixins de respatller recoberts de funda protectora i amb divisions internes, Metropoly és un sofà còmode de netejar i còmode per asseure’s i descansar. eben 67

DOSSIER I AIXETES

NOVES AIXETES BELUGA THG

AXOR CITTERIO M AXOR – HANSGROHE

www.thg.fr contact@thg.fr

www.hansgrohe.es contacte web

Dissenyador THG

Dissenyador Antonio Citterio

Fabricant d’aixetes, THG és una empresa francesa reconeguda arreu. La col.lecció THG destaca per la seva àmplia oferta d’estils, models i acabats, des de l’estil retro al més modern. En aquest darrer trobem la proposta Beluga amb manetes, la qual recupera l’essencialitat de les formes. THG fabrica més de 130 models amb diferents d’acabats.

ILBAGNOALESSI DOT ORAS

ONLYONE GALINDO

www.oras.com apic@apictech.com

www.griferiasgalindo.com galindo@griferiasgalindo.com

Dissenyador Wiel Arets

Dissenyador Lorenzo Damiani

El segon projecte d’Alessi per al bany és la col.lecció Ilbagnoalessi Dot. L’aigua sense forma, i per tant propietària de totes les formes, és el concepte que centra tot el projecte. Destaca la col.lecció d’aixetes perquè presenta totes les peces amb un mateix diàmetre, i en especial la bateria de 4 orificis amb dutxa manual.

Onlyone es caracteritza per la seva simplicitat estètica. Singular en el funcionament, atès que és la pròpia canella que exerceix d’obertura i mescla del monocomandament, també destaca per la forma, l’orientació i la caiguda que Onlyone dóna a l’aigua. Griferias Galindo és un bon exemple de dissent de qualitat des del 1929.

SB SIMPLY BEATIFUL ZUCCHETTI

MOON ZAZZERI

www.zucchettirub.it customer@zucchettidesign.it

www.zazzeri.it Contacte web

Dissenyador Matteo Thun

Dissenyador Luca Ceri

Simplement bonic és el nom de la col.lecció dissenyada per Matteo Thun amb Antonio Rodríguez per a Zucchetti, i que incideix en la percepció estètica de la proposta. I és que sota aquest nom es presenten mescladors monocomandaments equipats amb cartutx de discos de ceràmica de diàmetre de 35 mm, cos i palanques de llautó, etc. 68 eben

La nova col.lecció d’Antonio Citterio per a Axor de Hansgrohe destaca pel seu estil de formes perfeccionades i dinàmiques, en què delicades línies corbes es fonen en perfecta harmonia amb unes superfícies netes i pures. Les línies esveltes d’aquesta nova estètica son possible gràcies als nous cartutxos ceràmics de menor diàmetre.

El monocomandament de lavabo Moon és, segons els seu dissenyador, Luca Ceri, una proposta que evoca la caiguda dels salts d’aigua. Adreçat a banys íntims, Moon està destinat a un públic que, apassionat per les noves estètiques, cerca estances singulars i harmòniques. D’Olivaterra distribueix aquest producte d’inspiració natural.

DOSSIER I AIXETES

L’ANÀLISIS

Qüestió de conscienciació RETTANGOLO ELECTTRONICI GESSI www.gessi.it gessi@gessi.it Dissenyador Gessi

La multinacional italiana d’aixetes d’alta gamma, Gessi, presenta una completa col.lecció d’aixetes electròniques adaptables. Rettangolo Electtronici n’és la més emblemàtica. D’estètica d’avantguarda, és una col.lecció versàtil amb canelles que poden ser de terra, de sostre o de paret, en què el cabal d’aigua cau. Sobresurt el model amb leds.

WATERBLADE RITMONIO www.ritmonio.it info@ritmonio.it Dissenyador Peter Jamieson

Les seccions rectangulars i les aspes són els dos eixos estètics que defineixen la nova aixeta de lavabo encastada de Ritmonio. Sota el nom de 1455H2, aquest nou grup mesclador és una proposta de Peter Jamieson. En cromat i cromat setinat, es tracta de l’última proposta de Ritmonio amb característiques formals prou destacades.

SYMETRICS DORNBRACHT www.dornbracht.com info@dornbracht.es Dissenyador Sieger Design

Es tracta del sistema modular Symetrics. Aquest consta d’una varietat de mòduls individuals per a tot l’àmbit del bany, adaptats a una mida de quadrícula específica de línies de referència horitzontals i verticals. Dins aquesta quadrícula, que es basa en la unitat bàsica de 60 x 60 cm, els mòduls es poden disposar i combinar lliurement.

La distribució dels usos de l’aigua a Catalunya és aproximadament d’un 73% de despesa en ús agrícola, un 9% en ús industrial i un 18% en ús domèstic. L’Agència Catalana de l’Aigua palesa amb aquestes xifres la gran tasca a fer en la reutilització de l’aigua en ambdós sectors econòmics, agricultura i indústria, que depenen massa del cabal de les conques i poc de processos de recuperació alternatius. En l’agricultura alguna de les alternatives passa per la revisió de les concessions de reg actuals segons criteris de sostenibilitat, la substitució dels sistemes de reg de manta i gravetat per aspersió i goteig, etç. La indústria igualment té alternatives, les quals són la instal.lació de circuits tancats de refrigeració, que malgasten el 25% d’aigua d’una indústria, la penalització dels abocaments il.legals, etc. En un nivell més de conscienciació personal hi ha els requeriments d’estalvi que és necessari que es facin als habitatges i que són possibles, tal i com ho constata la variabilitat del consum domèstic i comparatiu entre municipis. I és que a Catalunya hi ha municipis amb mitjanes de 110 litres/persona/dia, però també n’hi ha de 300 litres/persona/dia. Aquestes diferències s’expliquen per la variabilitat de les superfícies de l’habitatge. És en aquest punt que cal fer-se ressò dels inconveniets del model de creixement dels pobles catalans, els quals han malbaratat sòl i molts recursos. Revisar els hàbits és una bona eina per reduir el consum d’aigua, ja que en depèn únicament el coneixement. Concretament, a les llars hi ha moltes opcions per emprar l’aigua d’una manera més eficient. A nivell d’aixetes, cisternes de WC o dutxes, existeixen en el mercat models amb ús eficient d’aigua o possibilitats d’incorporar mecanismes estalviadors. El cas més estès és col.locar airejadors o perlitzadors a les aixetes o optar per temporitzadors regulables. A les dutxes també és disposa de reductors de cabal expressos, igual que a les cisternes de WC, en què és possible optar per contrapesos o per topalls. Igualment és possible no malbaratar aigua adquirint els electrodomèstics estalviadors del mercat.

Amb la reutilització d’aigües grises i pluvials, la capacitat d’estalvi a les cases pot arribar fins a un 40% per familia.

eben 69

aplicacions diverses

contract

MONOGRÀFIC I CONTRACT

La tipologia expressa dels interiors per a l’exercici laboral, però igualment d’interiors expressos com aeroports, restaurants, establiments comercials, etc., exigeixen la consideració de ser una subparcel.la en l’ampli marc de la disciplina dels equipaments d’interiors. I d’ençà de l’observació d’aquesta especificitat, la subparcel.la del contract no ha parat de créixer en prescriptors i empreses fabricants de productes específics en tots i cadascun dels camps de l’arquitectura interior: il.luminació, moblament, paviments expressos per a un alt trànsit, elevats per un cablejat més òptim, etc. En reconeixement al pes cada cop més gran del contract, dediquem les properes planes a presentar un tast de les noves propostes més interessants.

INNOVATION C CASA CONTRACT Casa Contract presenta Innovatio C, de Bla Station, un seient giratori multifunció ideat per a les sales d’espera dels aeroports o zones de descans. El dissenyador Fredik Mattson, el seu artífex, va analitzar el comportament de les persones als aeroports i va arribar a la conclusió que la majoria de les persones usen ordinadors portàtils i mòbils mentre estan asseguts. El resultat d’aquesta observació final és una combinació de seint i taula que de base amb retorn automàtic que fa possible que l’usuari pugui orientar-se assegut. Respatller , tauleta i seient són en espuma de poliuretà d’alta densitat revestit de tela o pell. Innovation C també inclou una taula escritori d’accessori en acer inoxidable color plata. Bla Station és una empresa, que fundada el 1986 per Borgë Lindau, destaca per produir mobiliari combinat. 70 eben

MONOGRÀFIC I CONTRACT

LIGHT POINTS SCHOTT IBÉRICA Light Points és una nova solució en l’àrea dels vidres. Consisteix en un vidre amb llums a l’interior. El producte és un vidre transparent i conductor elèctric, equipat amb LED i unit a un vidre de cobertura, intercalant una làmina de PVB. L’alimentació elèctrica es proporciona mitjançant piles conductores pràcticament invisibles aplicades sobre el mateix vidre.

UNIKORN LUXIT FIRME DI VETRO Del dissenyador Karim Rashid, es tracta d’un penjador versàtil que al mateix temps decora, aportant un punt d’originalitat a qualsevol espai. Igualment és també un indicador de llum, i es tracta d’una proposta que sorgeix de la interpretació de la il.luminació versus la decoració. Unikorn usa el policarbonat com a material de base, per definir les estilitzades formes geomètriques que el defineixen.

RYTHMO JG GROUP Entre les principals sèries que JG Group presenta per aquest any hi ha Rythmo, una cadira totalment ergonòmica que s’adapta a les mides de cada persona o que fins i tot contempla un moviment especific per a l’ús amb comoditat del ratolí. Concebuda per a oficines de caràcter funcional i de disseny contemporani, Rythmo busca una estètica que s’adapti a ambients contemporanis.

LOGIA RAFEMAR Logia és una de les noves propostes de Rafemar: una llibreria modular que permet una composició molt lliure. Cada mòdul es presenta en dues distribucions interiors dispars. De diferents compartiments, Logia també es pot utilitzar com a separador d’espais, ja que ve reforçada per un marc exterior que l’envolta. Es presenta en els acabats: eben, cirerer, wenge, roure i laca.

TRENCALLUMS RIERA OBAC Trencallums és un sistema que proporciona un espai ventilat i ombrejat al mateix temps, tant en blocs de pisos comunitaris com en cases aïllades, complexos empresarials, etc. Es tracta d’una proposta efectiva en moments de calor o zones exposades a condicions climatològiques especialment seques, que actua de filtre rebaixant considerablement la temperatura a l’interior.

MEETING MB STUDIO La col.lecció Miting presenta nous models de taules i prestatgeries que amplien el catàleg de MIDI oficines. Entre les propostes més sorprenents incloses en la col.lecció destaca aquest nou sistema, que permet amagar el monitor de l’ordinador de tal manera que pugui restar totalment invisible, i d’aquesta manera deixa la superfície de la taula neta i sense cap entrebanc. eben 71

paviments i revestiments

contract

MONOGRÀFIC I CONTRACT

72 eben

ETHNIC BOLON Bolon presenta paviments per a àrees públiques, com són hotels, oficines, aeroports o botigues, en teixit de vinil o pell. Una de les col.leccions que proposa aquest any és Ethnic. De teixit de vinil d’alta qualitat, les seves propietats més destacades són: l’absorció del soroll, la variabilitat de tons, la resistència al foc, etc. Per això Ethnic resulta adequat per estances exposades a gran trànsit.

BOISERIE LISTONE GIORDANO A través de cinc opcions i infinites solucions, Listone Giordano reinventa amb originalitat el concepte de revestiment de fusta per a paret, transformant-lo en element decoratiu. Listone Giordano ens proposa cinc models diferents, per aplicar a espais particulars o públics: Losanghe, Modanato, Moderno, Luminosos i Diamanto. Aquest darrer evoca un diamant, aplicant-lo a la paret.

LAVA GRES DE BREDA Gres de Breda ceràmica natural presenta la gamma Lava, productes que s’integren perfectament amb altres materials, i que són adients per a interiors elegants i adreçats a qualsevol ús. Lava és un nou color que, semblant a la fusta, a més es tracta d’un paviment altament resistent a l’aigua, al gel i als àcids. Lava també adquireix un to metàl.lic que el fa peculiar amb el reflex de la llum.

ZERO.4 ARTIGO El terra de goma Zero.4, producte de Sottsass Associati per a la firma Artigo, ha estat distingit amb el prestigiós premi If Product Design Award 2008 en la categoria de “Public Design – Interior Design”. Aquest reconeixement posiciona Zero.4 entre les millors propostes de l’any per a vestir els terres d’instal.lacions col.lectives: escoles, aeroports, estacions de metro, etc.

MONOGRÀFIC I CONTRACT

VENATTO GRECO GRES Venatto amplia la seva gamma de paviments ceràmics d’alta tecnologia. Es tracta de solucions pensades per hotels, apartaments, edificis d’oficines, centres comercials, grans edificis públics, etc. Greco Gres compta amb una gamma completa de propostes per a paviments exteriors i ofereix peces especials per a la realització de rampes d’accés i escales exteriors.

PAVIMENT TÈCNIC ELEVAT ALCALAGRES Alcalagres presenta aquest paviment tècnic elevat amb peces de gres porcellànic Atlántida de la sèrie Playas. Actualment, l’ús dels terres tècnics elevats o paviments elevats registrables (PER) s’ha generalitzat pels seus avantatges. I és que, de suports regulables, el trasllat habitual de departaments o la seva ampliació requereix la contractació de serveis d’obra, electricitat, etc.

METALLICO STONE ITALIA Stone Italia presenta la col.lecció de paviments Metallico. Es tracta d’una sèrie formada de quatre tonalitats bàsiques: blanc, negre i dos tons grisos. El material es caracteritza per la presència, en la mescla, d’elements de silici metàl.lic obtinguts dels residus de la indústria electrònica i de l’alumini. El resultat és un paviment de gran duresa tant en la composició com en l’aspecte.

BASIC BISAZZA La decoració Basic del dissenyador Carlo Dal Bianco per a Bisazza interpreta un dels motius geomètrics presents des de sempre en les col.leccions de Bisazza, les ratlles, que ara en el model Basic es presenten en horitzontal. La col.lecció Basic, que es pot trobar en tres variants diferent, es tracta d’una de les noves decoracions de mosaic de vidre de Bisazza.

POLIFACE FR POLIFACE Es tracta d’un paviment laminat amb una millorada reacció a la presencia foc, i especialment indicat per aplicar en interiors concorreguts sotmesos a normatives més exigents com aeroports, hospitals, etc. De base HDF (taulell de fibres de fusta d’alta densitat) i superfície decorativa (imitació de fusta natural), presenta un sistema d’encaix ràpid sense cola, Inloc Click.

CUBIC SALONI Cubic és una col.lecció realitzada en format de 25x30 cm de gres porcellànic extrudit. Es tracta d’una col.lecció de volums originals que experimenta amb les textures. Cubic també és un joc de mòduls combinables amb qualsevol altre tipologia de materials. Es troba disponible en tres colors: blanc, beix i antracita, i per a interior i exterior. Així permet crear diferents zones. eben 73

paviments i revestiments

contract

MONOGRÀFIC I CONTRACT

74 eben

FRAMMENTI DE BRIX TRENTINO Es tracta de ceràmica sense cap patró o gràfic identificable a primer cop d’ull. El resultat, el material en essència. Disseny de Claudio Silvestrin per a Trentino, Frammenti de Brix es presenta com un camp de fragments que, per la seva lleugeresa, eliminen el pes del material. Tant per a parets com per a terres, cada malla està formada de mosaic de tessel.les en un únic color.

TOPAKUSTIK PATT / GRUPO FANTONI Recentment s’ha obert la Fundació Marco Biagi (Mòdena – Itàlia). En la proposta constructiva hi ha intervingut Patt, la divisió del Grup Fantoni especialitzada en productes absorbents del so, la qual revestia 1.200 dels seus metres quadrats de superficie de llistons de Topakustik. Stillwall i Acoustic Brick són els altres dos sistemes de plafons modulars que ofereix Patt.

PUR MÉTAL POLYREY La nova col.lecció 2007-2012 de Polyrey consta de 88 nous dissenys, 3 nous acabats de superfície, la generalització d’un format únic de taulell de melamina Panoprey, etc. Entre aquestes noves famílies de productes destaca la Pur Métal, la qual recrea la textura del metall laminat. Estèticament es tracta d’una proposta molt atractiva, versàtil i estèticament d’avantguarda.

SCALA EASY ARMSTRONG Revestiment de vinil amb acabat de poliuretà i sistema Pur Eco. Amb diferents acabats per a qualsevol necessitat, es distingeix perquè presenta un coeficient dinàmic alt de fricció, un aïllament acústic a la trepitjada, etc. La col.lecció es presenta en acabats de fusta, pedra, etc. Armstrong és un referent en la fabricació i comercialització de sostres acústics i paviments de qualitats majors.

MONOGRÀFIC I CONTRACT

DRYSYSTEM TAU Drysystem by Tau es tracta d’un sistema ceràmic en sec que evita la utilització de qualsevol tipologia d’adhesiu. Drysystem no genera residus, fa ús de materials de poc impacte ambiental i permet la reutilització o reciclatge de tots els seus materials. Concretament, està compost d’un suport de polímer plàstic adherit a la peça ceràmica. El muntatge també resulta molt pràctic.

ROCK WOOD KERAMIA Keramia combina en la seva nova sèrie, Rockwood, la bellesa de les fustes amb les millors prestacions tècniques del gres porcellànic extrudit. És un producte pensat bàsicament per a exteriors, tot i que per les seves característiques també pot resultar adient per a interiors amb un trànsit elevat. Actualment es troba disponible en quatre acabats diferents: roure, teca, wenge i auró.

MA TOUCHE TRENTINO Ma Touche està realitzat a través de la utilització de l’exclusiva tecnologia Twin Press, de gres porcellànic. Ma Touche es presenta en 4 textures diferents: cuir, pell, eleph i pell de cocodril, cada una d’elles amb unes qualitats tàctils úniques. El resultat són espais molt contemporanis amb atmosferes seductores i íntimes, però exigent en higiene, fàcil neteja i manteniment.

SILESTONE COSENTINO Silestone és líder mundial en superfícies de quars. Per a revestiments i/o paviments, Silestone presenta una aparença sofisticada i el tacte i el pes de la pedra natural, però amb una qualitat superior. Compost en un 94% de quars natural, un dels elements més resistents de la natura, Silestone permet crear des de taulells de cuina al més agosarat projecte comercial.

CONDUSTONE BOSNOR ConduStone és un paviment compost conductiu d’alta qualitat i propietats mecàniques elevades. Els materials que el conformen permeten oferir un paviment amb possibilitats il.limitades a nivell de disseny, color i acabats en petits relleus, per exemple. ConduStone és la solució a l’excés d’electricitat estàtica a oficines i edificis amb un volum important d’instal.lacions elèctriques.

KIVU VESCOM Kivu es tracta d’un dels nous dissenys de revestiments murals de Vescom, el qual resulta ser una mescla sorprenent i infinita de figures d’animals, persones i objectes. El revestiment mural de vinil de Vescom és un material resistent a la llum, a les flames i als cops. A més, gràcies a l’additiu Bio-Pruf, es pot aplicar en àrees que han de sotmetre’s als requisits més exigents d’higiene. eben 75

PRODUCTE SELECCIÓ

LEMON PACK DAMGLASS INNOVA Lemon Pack és un producte ideat per a la construcció de parets divisòries o altres funcions ornamentals en interiors, tant privats com públics. Així doncs, alhora funcional i decoratiu, atès que hi aporta color i originalitat, Lemon Pack és un producte que irromp amb força entre els productes per parcel.lar ambients dins una mateixa estança. Concretament, els materials sintètics que embelleixen l’interior del pavès de vidre, element constructiu en el qual descansa la proposta i que esdevé l’objecte contenidor, es presenten submergits en un líquid conservant, el qual emfatitza les flors, el cablatge o els altres productes naturals 78 eben

o sintètics, aportant-hi volum i transparència. Cal destacar l’última col.lecció de Lemon Pack, la qual presenta dins el pavès de vidre punts de llum gràcies a la tecnologia LED. Aquesta col.lecció es presenta com una nova possibilitat decorativa, però també obre un gran ventall de possibilitats en l’àmbit de la il.luminació dels espais. A més, Lemon Pack ofereix un major aïllament acústic i dota de tridimensionalitat l’estança on es col.loca, alhora que ofereix al client la possibilitat d’escollir i personalitzar els elements dels seu interior, donant lloc a una peça exclusiva i, de retruc, un interior fet a mida.

PRODUCTE SELECCIÓ

ZOOX TAL Avanluce distribueix aquest sistema modular d’il.luminació dissenyat especialment per a instal.lacions i grans espais. Zoox forma part del nou programa d’il.luminació de la marca TAL (Technical Architectural Lighting) , Symbiosis, el qual s’inspira i evoca la unió entre organismes vius que interactuen i viuen un al costat de l’altre. En el cas de Zoox, és un sistema format per diferents tipologies de mòduls, els quals encaixen a la perfecció l’un amb l’altre. Concretament, Zoox no consta d’unions metàl. liques, fent que la llum es distribueixi de manera contínua i uniforme, amb el que això suposa d’efecte lumínic.

A més, cadascun dels mòduls que conformen Zoox poden adoptar la forma que es vulgui, fent possible qualsevol tipus de composició i fins i tot imitar les mateixes estructures naturals i orgàniques que inspiren la col.lecció. Zoox utilitza com a font de llum la fluorescència. En cas, però, de precisar més quantitat de llum per a punts concrets, Zoox permet aplicar fotos de llum halògena i de descàrrega, completant la llum general. Per les seves amplies possibilitats, Zoox és un producte molt apropiat per il.luminar oficines, hotels, bars o altres espais públics dissenyats amb especial sensibilitat. eben 79

ECOLOGIA DOMÈSTICA

Aigües pluvials, usos Reutilització i conducció

És una llàstima que l’actualitat del moment ens exigeixi parlar de la recurrent sequera i ens calgui preguntar-nos: i què es fa per minimitzar-ne les conseqüències? Des d’aquesta secció ens hem proposat posar remei a l’origen d’aquesta manca de divulgació, i en concret de les alternatives ecològiques de tipologiadomèstica. Del gran nombre d’alternatives domèstiques ecològiques existents hem decidit començar aquesta tasca divulgadora per saber-ne més dels sistemes per a l’aproﬁtament de les aigües pluvials. Preus, tipologies de cubes, usos, possibilitats, instal.lacions, etc., parlem de tot plegat.

MANIFEST PER A LA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES PLUVIALS La recuperació de l’aigua de la pluja és una tècnica ja utilitzada pels nostres avantpassats per emmagatzemar aigua de qualitat sense esforços. Actualment, la demanda d’aigua creix a un ritme molt superior a les reserves disponibles. Aquesta escassetat, al costat dels costosos tractaments de potabilització, desalinització i transport, avala la necessitat de recuperar i aproﬁtar l’aigua de la pluja. Ens hem de fer a la idea que l’índex pluviomètric de l’àmbit geogràﬁc del qual formem part, la Mediterrània, és dels més preocupants vist amb binocles continentals. Catalunya registra dades realment preocupants. Per fer-hi front, en països amb majors reserves pluviomètriques, com són Alemanya i França, recentment ha 80 eben

proliferat la instal.lació, en obres noves i en particulars, de sistemes per a la reutilització de les aigües pluvials. No és altra cosa que emmagatzemar i donar un ús coherent a l’aigua que, mai més ben dit, ens ve caiguda del cel. I més en el cas del clima mediterrani, que pateix pluges torrencials en què molts litres cauen en poc temps i s’acumulen en rieres inesperades per perdre’s literalment al mar. En termes generals, els sistemes que es comercialitzen actualment inclouen: el dipòsit, els ﬁltres i les bombes. El pas següent serà molt senzill. Quan plogui, a partir d’ara, l’aigua que baixi per les canals de les teulades es ﬁltrarà per ser, tot seguit, emmagatzemada al dipòsit, la qual posteriorment és subministrada de forma controlada per control-bomba. Per regar el jardí, per a la rentadora, per als lavabos, etc., són els usos que se li poden donar a aquesta aigua sempre, però amb el benentès que han de ser usos no potables. Que es destini a usos no potables no s’ha de confondre

ECOLOGIA DOMÈSTICA

Teresa Casasayas Doctora en biologia, professora de l’IES M. Rubió i Tudurí teresa.casasayas@gmail.com

Masjoan: una ﬁnca amb gegants vegetals

Imatge cedida per l’empresa Graf

amb què es tracta d’aigua de poca qualitat, ja que no és el cas. I és que el fet que no tingui calç evita problemes amb les canonades, avaries a les màquines de rentar, etc. Els preus dels sistemes oscil.len entre els 300 euros els més petits, que es destinen al rec del jardí, ﬁns als 4.000 euros els que serveixen per reutilitzar l’aigua per tots els usos domèstics que es desitgi. En qualsevol cas, el tanc fet de polietilè no necessita cap mena d’obra, simplement s’ha de fer el forat, i posar-lo. També hi ha versions de tancs per col.locar en superfícies, molts dels quals incorporen aixetes, mànegues i altres complements que en faliciten l’ús. Els tancs recullen ﬁns al 90% de l’aigua

de la canal després de ser filtrada. I és que el filtre permet o no l’entrada de l’aigua, simplement girant la part interna o mitjançant un sistema de rotació, etc. A tall d’exemple, i per veure que el càlcul de la viabilitat del sistema dóna un resultat positiu, la delegació gironina de Graf fa saber que en una tempesta de 30 l/m², i amb una superfície de recollida de 150 m², és té una reserva de 4.500 l d’aigua gratuïta. Si continuem amb xifres que deixin palesa la viabilitat del sistema, és interessant saber que fins a un 50% de l’aigua que s’usa a la llar pot ser substituïda per aigua de pluja. És el cas del WC, la rentadora o la neteja en general. Ara només manca convicció.

En aquest món actual en què tot havia d’estar fet per ahir, en què només esperem els caps de setmana o les vacances per relaxar-nos i per relativitzar les coses,... en aquest món hi ha espais idílics no gaire lluny de casa. Si us ve de gust gaudir d’una atmosfera extraordinària us aconsello una visita a Masjoan. És una finca que hi ha a Espinelves, al Montseny, on a més d’una masia del segle XII s’hi troba una col.lecció impressionant d’arbres. La família Masferrer, l’actual propietària de la finca, la va comprar a començaments del segle XVIII als antics propietaris, els Masjoan, que la van vendre per tal d’anar a fer fortuna a Amèrica. La plantació va començar a mitjan segle XIX amb un conjunt d’arbres, especialment coníferes. La idea original era veure el comportament de les resinoses. Actualment alguns exemplars plantats pels volts de 1911 mesuren més de 40 metres d’alçada, i passejar entre ells ens posa a lloc dins la natura. Podrem estar al costat de sequoies, tuies i libocedres americans, cedres de l’Himàlaia, del Líban i de l’Atlas, pins i avets de diversos orígens,... entre altres espècies. També hi ha exemplars de creixement ràpid plantats a mitjan segle passat i que també tenen una mitjana d’alçada d’entre 30 i 40 metres. La finca és visitable. La seva pàgina web és www.masjoan.com. Hi ha un itinerari marcat en què s’hi han seleccionat alguns dels exemplars més interessants. Dins la finca també s’hi troben 7 exemplars catalogats com a arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Una curiositat important és que a Masjoan s’hi va formar una espècie nova d’avet (Abies x masjoanii), com a resultat de la hibridació natural de l’avet del Pirineu (Abies alba) i de l’avet d’Andalusia (Abies pinsapo). Aquest avet de Masjoan presenta característiques intermèdies molt interessants d’ambdós progenitors, i és molt venut per Nadal. No us podeu perdre fer una visita a Masjoan. Bé, ja m’explicareu com us heu sentit. eben 81

PERFIL

Josep Mora

Més enllà de l’afany investigador El seu primer invent va ser un sofà llit. El més conegut, potser per a vostès és la cadira Egoa per a Stua. I el més sorprenent..., és difícil de decidir-se. I és que Josep Mora (Barcelona, 1951), enginyer tècnic de base però etiquetat com a dissenyador industrial i realment inventor, en ple segle XXI posa en entredit que no manca res per inventar. Josep Mora esbossa des d’objectes que resolen inconvenients quotidians a vehicles que testimonien l’alternativa mediambiental, i signa l’autoria dels contenidors de brossa que tenen un pedal que fan més fàcil i neta l’operació de tirar les escombraries o de les bicicletes per a la marca Camper Wabi.

On era vostè mentre altres dissenyadors s’ocupaven de promocionar-se? Doncs segurament estava donant la volta al món, sense presses... Quina etiqueta escolliria per a vostè? Dissenyador industrial, inventor, enginyer... M’identiﬁco bastant amb les tres. Amb quins altres dissenyadors professionals se sent identiﬁcat? Luigi Collani Quin nou encàrrec li faria més il.lusió? Algun relacionat amb el transport i el medi ambient, doncs són temes que m’apassionen. Actualment treballo en uns jocs infantils relacionats amb l’aigua per la Expo de Zaragoza. El 2004 deia en una entrevista a La Vanguardia que vostè es va especialitzar en animals en moviment per a la publicitat i el cinema... 82 eben

M’agradava perquè era un treball en equip, a on es barrejava l’art i la tècnica. L’escultor Josep Codina dibuixava i esculpia al mateix temps que desenvolupàvem junt amb el meu germà David l’esquelet mòbil per aconseguir els moviments necessaris pel rodatge. I quin record li queda de la reconstrucció del submarí de Narcís Monturiol? Juntament amb Manu Reventós vàrem tenir el privilegi d’interpretar els plànols originals amb recomanacions fetes pels industrials. Diuen que dissenyar una cadira és de les coses més difícils que et poden encarregar... Per a mi cada cadira ha signiﬁcat una diﬁcultat similar al projecte de la bicicleta plegable. Que se n’ha fet del seu cotxe híbrid, el Fenix? En el projecte del Fènix, hi havia una premissa clau: un interiorisme per un espai de tan sols 3m2 construit amb els materials que m’agra-

darien per a un micro-apartament (no el 90% de plàstic que ens ofereixen). Actualment participo amb el Fenix en diferents Ral.lis i demostracions de vehicles d’emissió zero. L’aﬁció pels vehicles que funcionen amb tracció humana d’on li ve? Em sedueix la possibilitat de construir els vehicles sencers com a element de recerca, tant d’aerodinàmica com d’estructures lleugeres i d’eﬁcàcia en la transmissió de l’esforç. Recomani’ns una pel.lícula. 2046, Wong Kar-wai (2004) Descrigui breument un dia de la seva vida. Al matí observo la sortida del sol des d’un mirador amb vistes sobre la ciutat que he triat per viure, estic una estona al meu taller i faig la ronda pels diferents industrials a l’entorn de la ciutat. A la tarda, una altra estona al taller i al vespre visito amics, família o faig ioga.

PERFIL

1. Bicicleta plegable dissenyada per poder ser plegada i endreçada de tal manera que tan sols es requereixi l’ús d’una única mà. 2. Un clàssic del disseny dels últims temps, amb més de 15 anys, la cadira Egoa destaca per ser d’una gran comoditat. Concretament, el respatller s’adapta a la posició de l’esquena acompanyant el nostre moviment. 3. Interior del prototipus del cotxe híbrid Fenix. De materials renovables (fusta, vímet, bambú, etc.) i estructura inoxidable, lleugera i reciclable. 4. Punt Just. Vehicle de formes arrodonides amb capacitat per a una única persona.

eben 83

CONTEMPORANIS

Cadaval & Solà-Morales La recerca de les alternatives

Contemporaneïtat no sempre esdevé sinònim d’arquitectura jove. Ens expliquem, l’art i/o ofici arquitectònic implica un supòsit teòric posteriorment avalat per experiències pràctiques traduïbles en nombre d’habitatges. Aquesta simple concatenació de fets fa inevitable la successió del temps, i amb ell que el reconeixement per la tasca d’un se suposi tardà. Però puntualment el reconeixement és merescut abans. Aquest és el cas d’Eduardo Cadaval i Clara Solà-Morales. Arquitectes de professió, però també de conviccions, ambdós plantegen, en parella, una nova arquitectura adequada a l’entorn immediat, als usos i al moment. Matrimoni arquitectònic i parella, Eduardo Cadaval i Clara Solà-Morales eren considerats una de les 10 millors oficines joves del món per la publicació Wallpaper el passat 2007. Rere aquest guardó hi ha un nombre de propostes arquitectòniques d’important llegat, entre les quals la de major ressò, la Casa TDA a Puerto Escondido (Oxaca – Mèxic / 2006). Però també el Palau Pedralbes, l’Habitatge MCSM o Botta, alhora que les seves incursions en el disseny industrial. Eduardo Cadaval i Clara Solà-Morales funden Cadaval & Solà-Morales el 2003. Nova York és l’emplaçament que ambdós seleccionen per començar. Es tracta d’una proposta d’oficina interdisciplinària d’arquitectura i urbanisme. D’ençà del 2003 han fet propostes constructives a Espanya, Mèxic i els Estats Units, moltes de les quals han estat seleccionades per diferents mostres, entre elles: la IX Biennal d’Arquitectura Espanyola, en la qual van obtenir una menció en arquitectura jove, l’Exposició Joves Arquitectes Es84 eben

panyols o l’Exposició de Creació en Moviment a Mèxic D.F. El seu treball ha estat publicat en publicacions d’arreu com Metrópolis Magazine o Arquin. Paral.lelament, també han estat professors al Boston Architectural Center i han participat com a jurat a diferents universitats dels Estats Units, Mèxic i Europa. Individualment, Eduardo Cadaval, abans de fundar Cadaval & Solà-Morales, va treballar com a cap del departament de disseny urbà de Field Operations. A Madrid va treballar amb Ábalos & Herreros i amb Rafael Moneo, i més recentment va ser professor del programa Barcelona de la Universitat de Calgary. Actualment és professor del departament d’urbanisme de la ETSAB, UPC. Paral.lelament, Clara Solà-Morales va col.laborar amb TEN arquitectes Nova York al càrrec del plantejament de la mostra d’art Azteca per als museus Guggenheim de Nova York i Bilbao. Igualment, va treballar en el centre de desenvolupament urbà de la Universitat de Harvard. De la unió d’amb-

CONTEMPORANIS

dós, es presenta la possibilitat d’un i altre d’executar altres possibilitats constructives adequadament inserides en l’entorn i materialment noves, que avisen de la necessitat d’un replantejament de les cadenes de producció enteses com a pioneres. Aquest és el cas de la Casa TDA però també el projecte Serra a Montigalà o els objectes proposats per ambdós per vestirs qualsevol estança. En el cas de la Casa TDA, van ser tres condicionants -les altes temperatures, la mar propera i la mà d’obra poc especialitzada- els que van incidir en un plantejament diferenciat d’habitatge. El primer es tracta del material base, el formigó. De formigó són les preses d’aigua, i ho són per la seva resistència i capacitat estructural. Aquesta tria

és el punt de partida d’una casa apta per ser aixecada en qualsevol emplaçament, que presenta tres elements: un cos-torre, que busca el mar trencant el bloc en seccions fins aconseguir una obertura total per poder gaudir de les vistes; un segon cos suspès d’habitacions i un tercer distribuïdor del moviment entre estances. Volums marcats i un important treball de reciprocitat funcional entre interior i exterior ultimen aquesta proposta arquitectònica que deixa palès el perquè dels mèrits que els duen a la reafirmació de tractar-se d’una de les 10 millors oficines joves del món, que amb humilitat i sense trair el que cadascun entén per ús, servei i ofici arquitectònic incideixen en el replantejament dels seus contemporanis.

1/2. Imatge exterior i interior del projecte Casa TDA. Localització: Puerto Escondido, Oaxaca, Mèxic (2006). La secció de la casa cerca dur al límit les qualitats d’aquesta construcció, entre les quals destaca la resistència del formigó. 3. Projecte Serra. Localització: Montigalà de Barcelona (2005). L’execució de l’obra va fer-se amb materials prefabricats en sistemes de plafons.................... 4. Projecte Secaso. Localització: Jardí Botànic de Barcelona (estiu 2006). Intervenció mínima basada en unes taules que generaen una nova lectura d’aquest espai, i una il.luminació clau......... .......... 5. Exposició Susana Solano. Fundació ICO, Madrid (2007). Les maquetes de Solano són tractades com a joies que es relacionen amb creuaments de mirades.

eben 85

CLÀSSICS

Francesc Vidal

L’èxit del Japonisme, reivindicant el seu mestratge Vidal apareix citat com a proveïdor de la casa reial espanyola. Se sap que va ser introductor del Japonisme, que –antecedent immediat del posterior moviment modern català del tombant de segle– situava els moblistes i arquitectes d’interiors catalans a l’alçada dels de París. També industrial destacat de la seva generació, Francesc Vidal era col.laborador, entre altres arquitectes, de Gaudí i Josep Vilaseca. Una darrera vessant de Vidal és la no menys important de director de la manufactura construïda en un ediﬁci de Vila-seca. Tallers en els quals sembla que s’hauria experimentat per primer cop el principi de la integració de les arts. Francesc Vidal és un rostre conegut entre els estudiosos de l’arquitectura i les arts modernistes, en especial del moblament i l’equipament interior. Es tracta d’un altre nom popular, si més no entre els seus coetanis, que, introductor i practicant del Japonisme, ha passat a l’oblit en nombrosos manuals, possiblement pel fet d’esbossar les peces que embellien i atorgaven algun ús a les estances; és a dir, del contingut i no del continent. La persona de Francesc Vidal obliga a focalitzar l’atenció de qui en cerca informació en un aspecte en concret: el Japonisme de Barcelona aplicat en l’àmbit de la decoració d’interiors durant l’últim quart del segle XIX. El Japonisme, corrent antecedent del fructífer modernisme català, en paraules planeres esdevé la inﬂuència de l’art japonès en les manifestacions artístiques occidentals. Es tracta d’una de les manifestacions més apassionants en quant a les transaccions comercials entre Occident i Orient.

86 eben

Per conèixer com va créixer en pocs anys la moda dels interiors japonesos únicament cal atendre a l’augment i la proliferació del nombre de tallers de mobiliari i arts aplicades, botigues i interioristes. Ho recomanen i ho reiteren dos del noms més importants en el camp investigador de les arts aplicades, i especialment de l’esplendorós moviment modern català de tombant de segle XX, Josep Mainar i Francesc Vidal. De la mà de la tasca d’ambdós, avui és possible saber de Francesc Vidal, cabdal en la primerenca inserció i consolidació del Japonisme. Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914) va ser un dels ebenistes, tant moblista com decorador, més destacats de la ciutat a ﬁnals del vuit-cents, pel fet de ser un dels professionals impulsors de l’artesania en el si de la naixent manifestació artística moderna. Per saber amb exactitud de les inﬂuències de la persona de Francesc i saber en detall de les seves propostes, és recurrent topar-

CLÀSSICS

se en el moment de qualsevol tasca investigadora amb els articles i estudis de Santi Barjau, doctor en Història de l’Art. Durant el curs 1985-1986, Santi Barjau publicava el seu treball de doctorat, Francesc Vidal, decorador. El maig de 1996, deu anys més tard, tal aportació era actualitzada en l’humil circular número 2 del Centre d’Estudis Gaudinistes. Sota el títol Francesc Vidal, decorador i col.laborador d’arquitectes, Santi Barjau, en les seves pròpies paraules “posava una mica d’ordre en una llacuna de la nostra tradició artística” necessària en escreix en l’especialització de les arts decoratives. Industrial destacat de la seva generació, Francesc Vidal era col.laborador, entre altres arquitectes, d’Antoni Gaudí i Josep Vilaseca. Possiblement aquesta es tracta de la informació més difosa en les breus referències publicades sobre la figura de Vidal. Pocs, entre els quals trobem Santi Barjau i alguns posteriors, han incidit en el pes de Vidal en altres parcel .les igualment destacades aleshores. És el cas de la seva faceta de galerista d’art, reintroductor de la fosa de bronze monumental, protector d’altres artistes, etc., però que resten a l’ombra d’altres més fàcilment documentades. És el cas de la seva vessant com a director de la manufactura construïda en un edifici de Vilaseca. Tallers en el quals Santi Barjau reitera que s’hauria experimentat per primer cop el principi de la integració de les arts. Segons Gaudí, Francesc Vidal va ensenyar a la burgesia catalana a asseure’s; i és que dissenyaria noves tipologies de cadira amb seient més baixos i respatllers calculadament inclinats. Es tracta del naixement local de l’ergonomia. I és que Vidal s’adonà que l’obervació i el coneixement del cos humà era cabdal per concebre cadires atemporals. Igualment, Vidal apareix citat com a proveïdor de la casa reial espanyola, en mans del qual recaigué el parament de les habitacions reials que es van dissenyar amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.I hi ha moltes altres i posteriors informacions cercades aquí i allà les quals, esmentades conjuntament, no hi ha dubte que esbossen un perfil versàtil, compromès, etc. i professionalment avesat a atorgar a les arts decoratives i a l’equipament d’interiors un mereixedor primer posicionament en la historigrafia.

1. Cadira de braços de fusta de noguera lleument tenyida, tornejada i tallada. Forma part d’un gran conjunt de menjador i saleta compost a més d’aparador, taula, cadires, sofàs o cadira de braços. [Moble Català, Palau Robert, 21 de febrer – 24 d’abril de 2004 (Barcelona)]. 2. Bufet, dibuix de Francesc Vidal. Col.lecció particular. [Moble Català, Palau Robert, 21 de febrer – 24 d’abril de 2004 (Barcelona)]. 3. Calaixera amb portes de fusta de noguera amb aplicacions de llautó daurat. És un moble procedent de la col.lecció Bertran de Barcelona, llegat a la ciutat el 1970. [Moble Català, Palau Robert, 21 de febrer – 24 d’abril de 2004 (Barcelona)].

eben 87

EVOCACIÓ

Gaudí, interiorista

L’altre vessant del modernista més conegut En l’obra d’Antoni Gaudí no hi ha ruptura entre estructura i decoració o divorci entre arquitectura i escultura. La demostració d’aquesta simbiosi d’aquestes disciplines és que va arribar a concebre una cadira anatòmica totalment escultòrica, una baula condicionada a la mà o una xemeneia en la qual el fum tomballeja contra les parets. Gaudí va fondre estructura i decoració, cercant la funcionalitat a més de la bellesa estètica. El més fascinant d’aquest gran artista és que aquestes dues facetes, no esdevenen etapes dispars de la seva evolució, sinó que juntes representen la integració i l’equilibri amb què esbossava i feia realitat les seves propostes. Els mobles i els objectes decoratius de Gaudí no poden ser considerats com a peces soltes o aïllades del context en què foren inserides. Totes varen ser ideades per formar part d’un conjunt i respondre a la mateixa lògica, a les mateixes exigències i regles de disseny que les seves construccions; les seves obres arquitectòniques són com objectes, i els seus dissenys d’objectes són com arquitectures. Gaudí va realitzar amb mirament una immensa varietat d’objectes que, per la seva riquesa, conﬁguren un repertori realment impressionant: armaris, taules, cadires, bancs, paravents, vidrieres, ﬁnestres, baules, portes, espieres, reixes, cabines d’ascensor i làmpades, entre molts altres objectes. LES ETAPES GAUDINIANES En la persona i personatge de Gaudí es perceben dos moments diferenciats en base a l’evolució del mobiliari que va realitzar: la primera recull encara l’herència del segle 88 eben

XIX, amb estil eclèctic, com és comprovable en el mobiliari de la capella del Marqués de Comillas de Santander i en el que vesteix el Palau Güell de Barcelona. Però a mesura que Gaudí té idees més sintètiques i analítiques, i la seva personalitat es va deﬁnint, va abandonant els estils neoclàssics i medievalistes per projectar una obra més austera i funcional, que s’acomoda a les característiques físiques del cos humà. En aquesta segona etapa, les barroques i ostentoses formes inicials deixen pas a altres de més simples, d’inspiració organiscista i que resulten més còmodes per als qui van adreçades. En ambdós períodes s’evidencia que Gaudí mai separa projecte i construcció. L’encaix no és aleatori en les diferents parts que componen els seus mobles. La manera d’engalzar els braços d’una cadira amb el respatller o aquest amb el seient sempre se soluciona gràcies a un gran coneixement de l’ofici i fent ús de noves fórmules constructives que

EVOCACIÓ

s’escapen de la tradició. Gaudí es permet algunes, per exemple, incorporar el ferro com a element de subjecció o ornamentacions amb la col.laboració d’Eudald Puntí. Paral.lelament, Gaudí s’allunya de l’historicisme i el decoratiu esteticista floral i japonitzant per replantejar estructuralment i formalment el moble. Algunes peces, com el despatx de la Casa Calvet, el menjador de la Casa Batlló i les gran butaques de la Casa Milà, trenquen amb la tradició formal del mobles d’ebanista i plantegen una tipologia de seient inèdit fins al moment, el qual busca les formes torcejades. Així, Gaudí evitava les arestes, suavitzava les cantoneres i feia que totes les parts que tenien una relació amb el cos s’ajustessin a la morfologia humana. Tot i ser de fusta, el resultat eren peces extraordinàriament còmodes i de fàcil manipulació, ja que encara que fossin pesades, tenien els punts de subjecció adaptats. Així, cap d’aquests mobles era construït amb plànols verticals i horitzontals, a la manera dels neoplasticites, sinó que els seus models estructurals i formals bevien del món orgànic i de les configuracions óssees, adaptant-se així a mans, braços, esquena, malucs, etc. La preocupació pel món orgànic també es traduïa en el repertori d’anelles de portes i finestres, poms, tiradors o espieres dissenyades per a les cases Calvet, Batlló o Milà. Són peces de metall, moldejades en guix i treballades amb els dits i les mans. Les creacions de Gaudí en l’àmbit del mobiliari durant els primers anys del segle XX són radicals. De fet, aquestes van provocar un fort impacte entre els coetanis del seu temps. Per dur a terme aquest prodigiós món d’objectes, Gaudí es va valdre de tots els oficis i recursos tècnics: la forja i la fundició, l’ebanisteria i la construcció de mobles, la ceràmica i el vidre, etc. Un dels materials que Gaudí va utilitzar en totes les seves obres gràcies a les mans i a les fargues dels seus col.laboradors va ser el ferro. És evident que Gaudí va treballar en l’interior dels seus edificis d’igual manera que en el seu exterior: la pintura, els acabats de guix, la fusteria i els vidres van ser treballats de la mateixa manera que l’estructura de l’edifici, i sempre amb gran dedicació.

1. Ferratges disseny i producció d’Antoni Gaudí. 2. De roure massís, destaca pel fet de no comptar amb cap ornamentació. El seient, de planta circular, està format de cinc peces i s’uneix al respatller mitjançant un coll gruixit, del qual també en surten els braços. 3. Altar de l’oratori de la família Bocabella, d’ús religiós, fet per Francesc Vidal i dissenyat per Antoni Gaudí (1885). 4. Butaques i paravent del Palau Güell folrats amb pell. Les butaques són obra de Francesc Vidal, i actualment pertanyen a la col.lecció de Pedro i Quiqui Huart. Figuren en fotograﬁes dels voltants de 1888–1900, raó per la qual el seu disseny es atribuït a Antoni Gaudí. 5. Chaise longue de fusta forjada i vellut de Gaudí de la col.lecció d’ebenisteria del Palau Güell.

Text: Luis Gueilburt eben 89

RECOMANACIONS

WEBS

LLIBRE

Espais Interiors Casa i Art Ponències presentades en les Jornades Internacionals Espais Interiors. Casa i Art (s. XVIII-XXI)

WWW.NOTICIASARQUITECTURA.INFO Arquitectura i disseny d’interiors són font d’actualitat permanent. www.noticiasarquitectura.info, web bilingüe, castellàanglès, que informa de l’última hora del panorama creatiu d’aquestes disciplines. Que Frank Gehry dissenyarà el proper pavelló que cada any la Serpentine Gallery de Londres construeix en els mesos d’estiu o que el web del Centre Pompidou-Metz possibilita veure l’estat de les obres de l’ediﬁci dissenyat per Shigeru Ban per mitjà d’una webcam instal.lada en el terreny, són mostres dels apunts que encap- çalen www.noticiasarquitectura.info, el qual sobresurt per l’extensió del seu arxiu de cerca d’històrica de projectes.

WWW.WELLNESSBYROCA.COM Els secrets dels benestar i la cura personal es revelen en aquest web en què Roca presenta tots els seus productes adreçats a promoure el relax, el descans i la cura. Spas, banyeres i columnes d’hidromassatge, proveeixen la llar d’estances de calma, distensió i experimentació amb cromoterapia, aromaterapia, etc. Wellnessbyroca consta de notícies, descàrregues multimèdia, catàlegs de productes i un espai d’intercanvi d’opinions. Es tracta d’un aplicatiu adreçat a intercanviar parers i inquietuds envers el benestar personal. El web també incorpora una aplicació multimèdia que permet submergirse a l’espai virtual Roca Wellness TV.

WWW.ANDROMEDAMURANO.IT Andromeda, líder en il.luminació feta a mà amb vidre de la illa de Murano (Venècia), presenta nou espai a internet. Emoció de lluminàries dissenyades per noms propis reconeguts, entre els quals trobem Philippe Strark, Karim Rashid o Tobia Scarpa, o objectes luminotècnics únics emprats en salons, halls, etc. conformen aquest nou web, el qual presenta una successió contínua de fotograﬁes per encapçalar cadascun dels accessos que la conformen. Actualment són cinc les col. leccions d’Andromeda, cadascuna de les quals despleguen informació pròpia.

WWW.MOCOLOCO.COM Els webs blocs augmenten en nombre i també en temàtiques, i entre aquestes hi trobem “The modern & contemporary Design Blog”, vinculat a la creació i disseny d’habitatges, mobles, objectes, etc. De redacció més informal i amb la invitació a comentar la temàtica que s’hi tracta, www.mocoloco.com sobresurt per l’abundant nombre de categories de productes dels quals informa: accessoris, arquitectura, art, cuines, tèxtil, joies, etc. Entrevistes, directori i altres seccions acaben d’ultimar aquest bloc, el qual destaca per desar tot el seu contingut.

90 eben

A Autors: R Rosa M. Creixell TTeresa-M. Sala EEsteve Castañer EEditorial: PPublicacions i Edicions U Universitat de Barcelona w www.publicacions.ub.es

De l’experiència d’haver organitzat unes jornades internacionals sobre espais interiors en la seqüència temporal del que de forma generalitzada s’anomena època contemporània, es presenta aquesta proposta bibliogràﬁca. Es tracta d’un compendi de les ponències presentades en el marc de la celebració de les Jornades Internacionals d’Espais Interiors. Casa i art (s. XVIII – XXI). A càrrec de Rosa M. Creixell i Teresa M. Sala en representació de la Universitat de Barcelona, i d’Esteve Castañer, editor de la Universitat de Pepinyà, sota el mateix títol “Espais Interiors – Casa i Art” en resulta una edició que posa sobre la taula l’estudi de l’arquitectura domèstica des del punt de vista de la seva evolució i desenvolupament dels models, alhora que exposa les investigacions a l’entorn de la representació dels espais interiors en l’art i la interpretació que s’ha fet històricament del gènere de l’espai interior. Algunes de les temàtiques tractades en les diferents ponències que si donen cita són: “La rellotgeria europea del segle XVIII a l’habitatge”, “Interiors japoneosos a la Barcelona del vuit-cents”, “El color i l’estampat en la decoració d’interiors”, etc. De tot plegat n’ha resultat aquesta ediciórecull, la qual esdevé un innovador testimoni del fet elemental que suposa construir-se un espai habitable en la vida de qualsevol ésser humà. I és que l’arquitectura domèstica es relaciona amb la psicologia, la sociologia i la història social.

calendari ﬁres 2008 HEIMTEXTIL. Frankfurt..............................09 - 12 gener ‘08 IMM COLOGNE. Colònia..............................14 - 20 gener ‘08 SALON DU MEUBLE. París.............................24 - 28 gener ‘08 EXPOHOGAR P. Barcelona..........................01 - 04 febrer ‘08 SPRING FAIR. Birmingham...........................03 - 07 febrer ‘08 CEVISAMA. València..................................05 - 09 febrer ‘08 CASA PASARELA. Madrid............................14 - 17 febrer ‘08 GENERA. Madrid.........................................26 - 28 febrer ‘08 OFITEC. Madrid...........................................26 - 29 febrer ‘08 EXPORT-HOME. Porto.............................26 febr - 06 maç ‘08 FERIA DEL MUEBLE. Yecla..............................11 - 15 març ‘08 MOBILE. Milà.................................................16 - 21 abril ‘08 INT. DEL MUEBLE. Madrid...............................22 - 27 abril ‘08 FURNITURE FAIR. Estocolm............................06 - 10 juny ‘08 EXPOHOGAR. Barcelona..............................01 - 04 juliol ‘08 ABITARE IL TEMPO. Verona.....................18 - 22 setembre ‘08 SUN. Rimini..............................................16 - 19 octubre ‘08 100% DESIGN. Londres..........................18 - 21 octubre ‘08

eben 91

TEMPS D’OCI

CINEMA - DVD

Mon Oncle i Playtime de Jaques Tati (1907-1982)

Per iniciar aquesta secció us suggerim una immersió en el món d’un dels grans del cinema en majúscules, Jaques Tati. La seva ﬁlmograﬁa consta de sis pel.lícules magistrals de les quals cal destacar Mon Oncle (1958 - Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa) i Playtime (1968). Tati en aquestes dues pel.lícules va esplaiar-se en una crítica intel.ligent sobre l’arquitectura moderna. Així, en Mon Oncle, Hulot, s’enfronta al sense sentit d’una casa del futur on els habitants tenen que suportar un seguit d’inconvenients propers a l’absurd a conseqüència d’una accentuada supedita-

ció a la tecnologia. Mentrestant, a Playtime, considerada com la seva darrera gran obra, Tati deixa palès la seva preocupació per l’alt nivell de deshumanització social, adoptant una postura molt pessimista en front del futur de la societat occidental. Per exemple, a Playtime, Tati ens mostra des d’una visió superior la distribució geomètrica d’espais de treball individuals ordenats de manera extremadament regular obligant als usuaris a circular en un únic sentit. Per tot plegat, Mon Oncle i Playtime són dues pel.lícules imprescindibles per als entusiastes del bon cinema i dels interiors.

AUTODEFINIT

Pista: Personatge contemporani que apareix a l’EBEN INTERIORS 38 92 eben

RESTAURANT FOUR SEASONS NOVA YORK

Gastronomia i art en un emplaçament disseny de Philip Johnson i Mies van der Rohe La majoria de les guies de viatges qualifiquen Four Seasons de Nova York com un dels millors restaurants de la ciutat dels gratacels. Amb una trajectòria que s’iniciava l’agost de 1959, Four Seasons ha estat d’ençà d’aleshores punt de trobada de les “celebrities” d’arreu atès la seva qualitat gastronòmica i la seva singularitat espaial i artística. I és que, Four Season es també una galeria d’art, atès la seva important col.lecció d’art modern. Als seus salons s’hi emplacen obres de Pablo Picasso, Joan Miró, Jackson Pollock o Frank Stella. Igualment Four Seasons és qualificat com un dels més bells restaurants del món. En la línia del defuig d’un luxe extrem, Four Season esdevé exemplificador de l’elegància sòbria i d’una oferta gastronòmica de qualitat com és un carpaccio de bisó o un faisà amb trufes. De Philip Johnson i Mies van der Rohe, Four Season presenta dissenys d’ambdós arquitectes, a més de Charles Eames o d’Eero Saarinen. www.fourseasonsrestaurant.com Nara Daifuku - autodefinit@hotmail.com

La solució es troba al web www.eben.lesrevistes.cat

BUTLLETA DE SUBSCRIPCÓ PER 1 ANY (4 NÚMEROS) 15,60€ 1er Cognom

2on Cognom

Nom

Data de naixament

DNI

Professió

Adreça

Codi Postal

Població

Provincia

Telèfon

Adreça electrònica

DOMICIALITZACIÓ BANCÀRIA Nom i cognoms del titulat Número de compte

Data

Signatura

EDICIONS LAVÍNIA I Muntaner 48, 5è 4a - 08011 Barcelona I o subscriu-te a la versió digital d’Eben Interiors a ZINIO.COM eben 93

english translation

abstract

PUBLISHER

OPINION

Today, we are going far

Comfort

“Eben Interiors” is beginning a new period, and I say new because we are changing the format, the design and the thickness of the pages, but, deep inside, this is just the continuation of a project that began seventeen years ago, when the parameters of the ﬁrst interior design, and decorative art magazine in Catalan were beginning. During these years, we have had to give up more than once. The hardness of the sector and the continuous boycott from many companies in the approach of their advertising campaigns in a Catalan media and in a distribution ﬁeld like the Catalan Country prevented us to have a larger growth. The copy/issue that you now have in your hands is the result of the tenacity and the continuous effort of a wonderful human team, completely involved in the project. At the same time, this is the only answer that we can give to a great number of companies, institutions and readers that decisively contributed to the consolidation of the magazine EBEN INTERIORS. In this new period, EBEN INTERIORS also wants to go a lot farther in his distribution, betting on the internationalization of the magazine and its contents. To reach the new aim, we have added a whole section of translations in English and in Spanish, as well as a digitalization of the magazine, incorporating it in the kiosk of the biggest network in the world, ZINIO.COM. It is a strategic bet and we are the pioneers facing it in our sector.

The comfort is strictly related to the state of mind. We normally interpret the concept of comfort as a corporal comfort feeling, but it is also very important to look at it from a subjective point of view. We can derive many interpretations from the word comfort, but the key point is to go from the subjectivity to the objectivity. The spaces that reach a good equilibrium between de parties, the ones that suggest some furniture with an unmistakeable utility and, in conclusion, they create a space in concordance with the virtual reality of the place, are the ones that have more possibilities to get along with the person and the immediately environment. In consequence, they will give us the welfare that we are looking for. Sometimes, the direct personal experience with things results more gratifying that the latest inventions in technology. The comfort is also related to the concept of truth, which means the identification of the idea and the object that Mies van der Rohe defended. The essential things are perceived as beneficial and they also instil comfort. A sensation derived from a positive psychological context obtained with some elemental approaches is also understood as comfort. The correct interaction between spaces, light, materials, texture, etc. goes beyond the practical utility of all of them, and prevents us to perceive them separately. Each element influences the final result, but it’s the whole interaction what stimulates the sensations and gives as a pleasant or unpleasant feeling.

PROFILE

Josep Mora, more than an investigating spirit His ﬁrst invention was the sofa bed. The most well-known... doubtful. Maybe it was the Egoa de Stua. And the most surprising one... is difﬁcult to decide. Joseph Mora is a technical engineer, but he is professionally titled as an industrial designer and a great inventor- and in the middle of the XXI century, he raised doubt if there was still anything else to invent. We only need to know about his job to realize that the research and innovation is an important part of any object gestation process. Josep Mora has created different kind of objects, from objects that are very useful for our daily uses, to the vehicles that work with environmental alternatives. He is also the inventor of the trashbins with a pedal that we all use and the Camper Wabi’s Bicycles. Where were you when other designers were trying to promote themselves through the media? Maybe I was going around the world, taking my time. What label would you prefer? An industrial designer, an inventor, an engineer,... I identify myself with all the three of them. 94 eben

Which professional designers do you feel closest to? Luigi Collani. What new assignment would excite you? One related to the transport and the environment. In 2004, you mentioned in an interview in La Vanguardia that you specialized in the animal’s movement for the advertisements and the cinema. Can you explain it to us! I liked it because it was a team work, where both the art and the technique took part. And, what’s a memory you have from the construction of the submarine of Narcís Monturiol? Mau Reventós and I had the privilege to interpret the original drafts with some advices from different industrialists. It is said that to design a chair is one of the most difﬁcult things to do. Do you agree? In my own situation, any chair was as difﬁcult as any of the folding bicycles. What happened with your hybrid car, Fénix? The car participated in rallys and solar demonstrations. Next month I am invited to the Formentera by city council and we will go around the city with some other ecologic vehicles. Where is your enthusiasm in driving vehicles? I like the idea to construct the entire vehicle as well as the possibility to investigate more about the aerodynamic, the lightweight structures or the transmission of the effort. Can you describe a day in your life? In the morning, I look at the sunrise from a bay window with a great view of the city where I live. Then, I spend a while in my workshop and I go around to the different industrials in the city. In the afternoon, I spend more time in the workshop and later I visit my friends, family and I yoga.

CONSIDERATIONS

HOUSES OF THE WORLD

CONTEMPORARYS

The Design Centre

Himba: a culture between Angola and Namibia

Cadaval & Solà Morales

Programming Synthesis for the future Design Centre Ramon Prat “In addition to the extraordinary opportunity that results from a cultural equipment of this level, and the opportunity to consolidate the different collections in order to have some cultural heritage in the design activity, we want to add all the strategic manpower of a more prospective action. The future Centre has to actively participate with the institutions, enterprises and people that watch over the increase of the competition and the innovation, either locally or internationally, focusing on the study, the research and the design activity”. Design Centre in Barcelona, be welcome Joan Aragonès Gaya As Ramon Prat mentioned in the presentation of the project, “the design is invisible until it stops working and fails”, and it really is! Unfortunately, at that time, the malicious comment “what the design is?” appears. Anyway, the text about the project of the Centre is quite conﬁdent. Will it work? Over the years, the formal aspects of the design have been over valued and the denomination “Design” has been vulgarly used for marketing purposes and as a fashion stamp, no matter if the design ﬁnally works or not. Although we have seen the expression “Barcelona stamp” in the “A” section (action), we still trust the project and we hope that it will not only represent a commercial stamp for the city, but also strategic equipment. If we do not see these results, we will be frankly deceived.

The houses of the Himba’s are all them circular, like a big honeycomb, and they are known with the name of onjuo. All the houses have more or less the same size and the father, the mother and their children live in its. Women are the ones in charge to build the house. In only a few days, every woman builds her own cabin using only trunks, mud and marinade. Those houses mean different things for the Himba’s from the Kaokoland and the Himba’s from the southwest of Angola. For example, the Himba’s from the Kaokoland use leathers to make curtains for their shacks while the Himba’s from the southwest leave the door of the shack opened, which means that they are currently living in it. In both cases, the shacks are very similar in the inside; they both cover the paving with cow-skin, where, later on, all the family will stand. Both shacks are also decorated with austerity. It is also very common in all the Himba houses to have a pumpkin with milk taken from the “holy cows”. They put the pumpkin somewhere in the house because all their activities are based in their relation with the herd and their worship with the ancestors. This richness of the Himba universe is also present in their body image. Both, man and woman are very tall and strong. They like to stand out their dark skin colour with an oily ointment made by them.

The art or the architectural job implies an assumed theory that is subsequently endorsed by some practical experience. This simple linking of facts gives more importance to the time and it recognition. In some special cases, like Eduardo’s and Clara Solà-Morales style, their alternative and unique proposals require youth recognition. They are a married architectonic couple. Last year, Eduardo Cadaval and Clara Solà-Morales were considered one of the ten best young ofﬁces in the world by the publication of the Wallpaper. Behind this recognition there are a big number of different architectural proposals, like the “House TDA” in Puerto Escondido, but also “el Palau de Pedralbes” in Barcelona, etc. as well as the incursion of both in the industrial design. Many of the Cadaval and Morales proposals have been selected from different collective samples, between them, the IX Bienal of Spanish Architecture, the Bienal Barba Capocchin Foundation in Italy, etc. It is precisely from the union of both that arises the opportunity to carry out other possible constructions with the idea to be build and materially redesigned in their immediately environment. This, at the same time, works as a worn and an antecedent to reconsider the actual production lines that merely work by inertia and tend follow the traditional and lines in the building sector.

CLASSICS

EVOCATION

DOMESTIC ECOLOGY

Francesc Vidal, the Japanese movement

Gaudí, interior designer

The rain water and it possible uses

Vidal appears as a supplier of the Spanish royal house. It is known that he introduced the Japanese movement that –immediate predecessor of the subsequent modern Catalan movement at the end of the XIX century and the beginnings of the XX- placed the Catalan interior architects at the top. He was also a collaborator, between other architects, of Gaudí and Josep Vilaseca. In any case, to know more about Francesc Vidal and his proposals, it is important to appeal to an investigation process with articles from Santi Barjau, doctor of History of Art. During the course 1985-1986, Santi Barjau published his doctorate work, Francesc Vidal, interior designer. In May of 1996, ten years later, the same contribution was actualized in the modest circular number 2 of the Centre of Gaudiness’s Studies. Under the title Francesc Vidal, interior designer and collaborator of architects, Santi Barjau literally mention that “he was arranging the lack of our artistic tradition” needed even more in the interior design and decorative art sector.

The furniture and the decorative objects of Gaudi can’t be conceived separately or isolated from their context. They were all created to be part of some of his buildings. Gaudí has two main moments or distinguished stages in the evolution of his furniture: the first one is an eclectic style, as it can be proved in the furniture that we can see in the chapel of the “Marqués de Comillas” in Santander or in the furniture of “El Palau Güell” in Barcelona, but, as soon as Gaudi develops more synthetic ideas and his personality goes defined, he projects a more austere and functional style that relies on the physical characteristics of the human body. Gaudí will move further away from the historical style, the traditional decoration, and the floral design, to a structurally and formally reconsidered the furniture. Some pieces, like the office of the “Casa Clavet” or the big armchairs in the “Casa Milà” break with the formal tradition of the furniture and suggest another type of seat, never seen before. To develop this incredible world of objects, Gaudí used all the technical resources, the wrought iron, the smelting, the ceramics, the glass, etc.

It is a pity that the actual environment is constantly demanding us to talk about the drought and to ask to ourselves. In this section we will try to disclose the ecological alternatives, specially the ones that focus in a lower consumption of drinking water. Between the different alternatives that already exist, we have decided to know more about a very useful system to take advantage from the rain water. In general, these systems include: barrel vault, ﬁlters and water pumps. Then, the water that we collect with this system is used to water the garden, to make the laundry or to clean the WC. The fact that this water is used for undrinkable purposes doesn’t mean that it is a bad quality water, which is not the case. The water that doesn’t have lime prevents us to have problems with the breakdowns of the electrical appliances. We just have to be convinced about it, and to be convinced there is nothing but the numbers. In this direction, the Graf company certiﬁes that with a storm of 301/m2 within an area of 150 m2 we get a stock of 4500 l of free water. eben 95

traduccion castellana

abstract

EDITORIAL

OPINIÓN

Ahora, mucho más lejos

Confort

Eben Interiors inicia una nueva etapa, y digo nueva por referencias al formato, al diseño y por el grueso de páginas. Pero en el fondo se trata de una nueva etapa de continuidad en un proyecto que ya cumple 17 años. Entonces se marcaban los parámetros del que sería la primera revista de interiorismo, diseño y artes decorativas en lengua catalana. Pero a lo largo de estos años hemos tenido que hacer más de una renuncia. El boicot continuado por parte de muchas empresas a la hora de planiﬁcar sus campañas publicitarias en un medio de comunicación en lengua catalana y en un ámbito de distribución como es el de los Países Catalanes, nos ha privado de un mayor crecimiento. Pero esta edición que hoy tenéis en vuestras manos es el resultado de la tenacidad y el esfuerzo continuado de un magníﬁco equipo humano muy implicado en el proyecto. A la vez que es la respuesta que podemos dar a todo un conjunto de empresas, instituciones y sobretodo a muchos lectores que han contribuido decisivamente a nuestra consolidación. También en esta nueva etapa, aumentamos nuestra distribución y para ello apostamos decididamente por nuestra internacionalización y la de sus contenidos. Con este objetivo hemos incorporado traducciones en inglés y castellano, a la vez que hemos digitalizado la revista incorporándola en el quiosco de Internet más grande del mundo, Zinio.com, una decisión estratégica, de la cual somos pioneros en nuestro sector.

El confort, íntimamente ligado al estado de ánimo, no es tan solo una sensación corporal de comodidad, sino que se ha de considerar desde la óptica de una subjetividad que admite diferentes interpretaciones, por lo tanto, se han de buscar criterios para objetivizarlo al máximo. Aquellos espacios que consiguen un buen equilibrio entre las partes, que proponen unos muebles de inequívoca utilización y que, en definitiva, plantean espacios vivos y en consonancia con la realidad del lugar, son los que tienen más posibilidades de congeniar la persona con su entorno inmediato y, en consecuencia, proporcionarle bienestar. La experiencia directa de las cosas a veces resulta más gratificante que lo último en tecnología. El confort también tiene mucho a ver con el concepto de verdad, es decir, con aquella identificación entre la idea y el objeto que defendía Mies van der Rohe. Por ello las cosas esenciales se perciben beneficiosas y complementariamente infunden confort. Una sensación derivada de la consecución de un contexto psicológico favorable obtenido con planteamientos elementales, también es confort. La correcta interacción del espacio, la luz, los materiales, etc. trascienden la utilidad de cada uno de ellos y hace que no se perciban de forma aislada. Cada elemento influye en el resultado final pero es el tejido del conjunto lo que estimula las sensaciones y da un resultado gratificante o desagradable.

ENTREVISTA

Josep Mora, más que un simple afán investigador Su primer invento fue un sofá cama. Lo más conocido... lo dudamos. Quizás para la mayoría de ustedes sea Egoa de Stua. Y lo más sorprendente..., es difícil decidirse. Y es que Josep Mora -de base ingeniero técnico pero etiquetado profesionalmente como diseñador industrial, y realmente inventor- en pleno siglo XXI pone en entredicho que no quede nada por inventar. Tan solo es necesario saber de su labor para saber que investigar e innovar se debe dar en el proceso de gestación de cualquier objeto. Josep Mora da forma desde objetos que resuelven inconvenientes cotidianos a vehículos que son una alternativa medioambiental y es el autor de los contenedores de basura de un pedal o de las bicicletas de la marca Camper Wab. Donde estaba usted mientras otros diseñadores se ocupaban de promocionarse a través de los medios? Quizás dando una vuelta al mundo, sin prisas. Que etiqueta escogería para usted. La de diseñador industrial, inventor, ingeniero... Me identiﬁco bastante con las tres. 96 eben

Y con que diseñadores profesionales se siente identificado? Luigi Collani. Que nuevo encargo le haría ilusión? Alguno relacionado con el transporte y el medio ambiente. Si retrocedemos en el tiempo, el año 2004 decía en una entrevista en La Vanguardia que usted se especializó en animales en movimiento para la publicidad y el cine. Me gustaba porque era un trabajo en equipo, donde intervenían tanto el arte como la técnica. Y que recuerdo le queda de la construcción del submarino de Narcís Monturiol? Con Manu Reventós pudimos tener el privilegio de interpretar los planos originales con recomendaciones hechas por los diferentes industriales. Dicen que diseñar una silla es de las cosas más difíciles que te pueden encargar, lo comparte ? Para mi cada silla me ha supuesto una dificultad comparable a cualquiera de mis proyectos de bicicleta plegable. Que ha sido de su coche hibrido, Fénix? Participo en ralis y demostraciones solares. El próximo mes estoy invitado por el Ayuntamiento de Formentera para dar una vuelta por la isla junto con otros vehículos de emisión cero. Y sobre su afición por los vehículos de tracción humana... Me seduce la posibilidad de construir los vehículos enteros como también el hecho de poder investigar más sobre aerodinámica, estructuras ligeras o la transmisión del esfuerzo. Nos puede describir un día de su vida. Por la mañana observo la salida del sol desde el mirador sobre la ciudad que he escogido para vivir, estoy en mi taller y hago la ronda por los industriales de la ciudad. Por la tarde, otro rato en el taller y más tarde visito a amigos, familia y hago yoga.

REFLEXIONES

CASAS DEL MUNDO

CONTEMPORÁNEOS

El Centro del Diseño

Los Himba: una cultura entre Angola y Namibia

Cadaval & Solà Morales

Texto extraído de la Síntesis Programática para el futuro Centro del Diseño Ramon Prat “A la extraordinaria oportunidad que representa un equipamiento cultural de este nivel, con la oportunidad de consolidar diferentes colecciones, y, por lo tanto, patrimonializar la actividad del diseño, queremos sumar todo el potencial estratégico de una acción más prospectiva. El futuro Centro debe participar activamente con las instituciones, centros de formación, empresas y personas que procuran por el aumento de la competitividad y la innovación tanto locales como internacionales centrándose en el estudio, análisis, la investigación y acción del diseño”. Centro del Diseño de Barcelona, bienvenido sea Joan Aragonès Como dice Ramon Prat en la presentación del proyecto, “el diseño es invisible hasta que deja de funcionar y nos falla”. No hay duda! Y entonces es cuando se hace eco el comentario malicioso “es un objeto de Diseño”. Pero da conﬁanza el texto del proyecto del Centro tal y como lo hemos leído. Durante años se han valorado demasiado los aspectos formales, incluso se ha vulgarizado la denominación “Diseño” como un sinónimo de modernidad “funcione o no” el artefacto. Y si decimos que nos da conﬁanza el proyecto, es porqué aún y aparecer en el apartado “A” (de acción) la expresión “marca Barcelona”, esperamos que no quede en simple marca comercial. El Centro debe ser un equipamiento estratégico, si no llega a serlo quedaremos, sin duda, decepcionados.

Las viviendas de los Himba son todas ellas circulares, parecidas en su aspecto a una gran panel de abejas y conocidas por el nombre de onjuo. Todas las casas tienen más o menos el mismo tamaño y en ella viven padre, madre e hijos. La tarea de construir y reparar la casa pertenece a las mujeres Himba. En pocos días cada mujer levanta a ojo su cabaña utilizando tan solo troncos, barro y adobo. La vivienda es entendida simbólicamente de maneras dispares por los Himba de Kaokoland y los Himba del sudoeste de Angola. Mientras los primeros ultiman las chozas haciendo de las pieles cortinas, los segundos comunican a sus vecinos que la casa se encuentra habitada dejando la puerta abierta. En cualquier caso interiormente ambas chozas son similares, así por ejemplo coinciden en cubrir con pieles de vaca el pavimento sobre las cuales se recogen toda la familia, así como su austeridad decorativa. También es común en todos los hogares Himba colocar una calabaza con leche sacada de las “vacas sagradas”, pues gran parte de la actividad de dondlos Himba, así como sus creencias se fundamentan en la relación con su rebaño y el culto a sus antepasados. Esta riqueza del universo Himba también se maniﬁesta en su imagen corporal. Altos y de complexión fuerte, a los hombres y las mujeres Himba les gusta resaltar el color oscuro de su piel aplicándose un ungüento graso que ellos mismo preparan.

El arte u oﬁcio arquitectónico implica un supuesto teórico posteriormente avalado por experiencias prácticas. Esta simple concatenación de hechos hace inevitable el paso del tiempo y con ello su reconocimiento. Pero puntualmente, como en el caso de Eduardo Cadaval y Clara SolàMorales, sus propuestas alternativas y únicas exigen un reconocimiento en plena juventud. Pareja y matrimonio arquitectónico, el pasado 2007 Eduardo Cadaval y Clara Solà-Morales eran considerados una de las 10 mejores oﬁcinas jóvenes del mundo por la publicación Wallpaper. Tras este reconocimiento hay un gran nombre de propuestas arquitectónicas diferenciales, entre la cuales, la Casa TDA en Puerto Escondido, pero también el Palau de Pedralbes de Barcelona, etc., así como las incursiones de ambos en el diseño industrial. Muchas de las propuestas de Cadaval & Sola Morales han sido seleccionadas por diferentes muestras colectivas, entre ellas, la IX Bienal de Arquitectura Española, la Bienal Barba Capocchin Foundation a Italia, etc. Y es que de la unión de ambos, se presenta la oportunidad de ejecutar otras construcciones posibles ideadas pensando para que sean ejecutadas en su entorno inmediato y materialmente replanteadas, traduciéndose éstas en un aviso a la vez que en un antecedente de la necesidad de replantear las actuales cadenas de producción instauradas actualmente por tradición e inercia en el sector constructivo.

CLÁSICOS

EVOCACIÓN

ECOLOGÍA DOMÉSTICA

Francesc Vidal, el éxito del Japonesismo

Gaudí, interiorista

Las aguas pluviales y sus posibles usos

Vidal aparece como proveedor de la casa real española. Se sabe que fue el introductor del movimiento Japonesista que –antecedente inmediato del posterior movimiento moderno catalán de ﬁnales de siglo XIX principios del XXsituaba los mueblistas y arquitectos de interiores catalanes en lo más alto. También era colaborador, entre otros arquitectos, de Gaudí i Josep Vilaseca. En cualquier caso, para saber sobre Francesc Vidal y sobre sus propuestas, es recurrente encontrarse en el momento de cualquier trabajo de investigación con artículos de Santi Barjau, doctor en Historia del Arte. Durante el curso 1985-1986, Santi Barjau publicaba su trabajo de dotorado, Francesc Vidal, decorador. El mayo de 1996, diez años más tarde, la misma aportación era actualizada en la humilde circular número 2 del Centro de Estudios Gaudinistas. Con el título Francesc Vidal, decorador y colaborador de arquitectos, Santi Barjau, en sus propias palabras “ponía un poco de orden en la laguna de nuestra tradición artística” necesaria aún más en la disciplina del interiorismo y las artes decorativas.

Los muebles y objetos decorativos de Gaudí no pueden ser considerados como piezas sueltas o aisladas de su contexto. Todos ellos fueron creados para formar parte de alguno de sus edificios. Gaudí tiene dos grandes momentos o dos etapas diferenciales en la evolución de su mobiliario: la primera de estilo ecléctico, como se puede comprobar en los muebles de la capilla del Marqués de Comillas en Santander o en los del Palau Güell de Barcelona. Pero a medida que Gaudí tiene ideas más sintéticas y su personalidad se va definiendo proyecta una obra más austera y funcional, que se acomoda a las características físicas del cuerpo humano. Gaudí se alejará del historicismo y el decorativo esteticista, floral o japonizante, para replantear estructural y formalmente el mueble. Algunas piezas, como el despacho de la Casa Calvet o los grandes sillones de la Casa Milà, rompen con la tradición formal de los muebles de ebanista y plantean un tipo de asiento, inédito hasta el momento. Para llevar a cabo este prodigioso mundo de objetos, Gaudí se valió de todos los oficios y recursos técnicos, la forja y la fundición, la ebanistería, la cerámica, etc.

Es una lástima que la actualidad del momento nos exija hablar de la recurrente sequía y preguntarnos. Con esta sección nos hemos propuesto divulgar las alternativas ecológicas de tipología doméstica que incidan en menor consumo de agua potable. Del gran nombre de alternativas que hay, hemos decidido saber más del sistema para el aprovechamiento de las aguas pluviales. En general estos sistemas incluyen: cuba, ﬁltros y bombas. A continuación, el agua recaptada por este sistema se usa, o bien para regar el jardín, o bien para la lavadora o los lavabos. Que se destine a usos no potables no se ha de confundir con que se trate de agua de poca calidad, pues no es el caso. Así, el hecho que no contenga cal evita problemas con las averías de los electrodomésticos. Tan solo nos hemos de convencer y para ello nada mejor que las cifras. En este sentido la empresa Graf nos hace saber que una tormenta de 30 l/m2 y con una superﬁcie de recogida de 150 m2 se consigue una reserva de 4.500 l de agua.

eben 97

AGENDA

EXPOSICIONS BCN PRODUCCIÓ’08 Els cinc projectes guardonats en la convocatòria d’aquest any es poden veure exposats ﬁns al 4 de maig a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu, al centre de Barcelona. En aquesta mostra es podran veure les obres de Carlos Albalá & Ignasi López, Efrén Álvarez, Ana Garcia-Pineda i Rubén Grilo. Data: ﬁns al 4 de maig Lloc: Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu [C. de l’Hospital, 56 – Barcelona] Més informació: www.bcn.cat/lacapella

1908 – 2008: CENT ANYS DEL PALAU En el marc d’una visió panoràmica dels darrers cent anys d’història, es presenta el Palau des de tots els punts de vista que el deﬁneixen; com a meravella arquitectònica, l’arrelament al país, etc. Es tracta d’un recorregut documental a partir d’imatges d’arxiu i del testimoni dels seus protagonistes. Data: ﬁns al 25 de maig Lloc: Caixa Fòrum [Av. del Marqués de Comillas, 6-8 – Barcelona] Més informació: www.lacaixa.es/obrasocial

“LIVING UNDER THE CRESCENT MOON. DOMESTIC CULTURES IN ARAB WORLD” Aquesta exposició mostra la diversitat de tipologies d’habitatges de la cultura àrab. Des del Marroc i Síria ﬁns a la península d’Aràbia amb les tendes nòmades dels tuareg, les casbahs marroquines o els habitatges de les grans ciutats del Cairo o Damasc, d’arquitectes com Hassan Fathy, Elie Mouyal o Abdelwahed El-Wakil, s’hi donen cita. Data: ﬁns al 31 d’agost Lloc: Vitra Design Museum [Clarles – Eames – Str.1 – Weil am Rhein] Més informació: www.design-museum.de

GAUDÍ, EL MESTRE DE LA LLUM (II) Les sales d’exposicions de la Fundació Caixa de Girona a Campdevànol i Puigcerdà presenten una selecció de les fotografies que formaven l’exposició “Gaudí , el mestre de la llum”, una mostra produïda l’any 2002 per la pròpia Fundació, coincidint amb l’Any Gaudí. Marc Llimargas va fotograﬁar durant set anys l’obra d’Antoni Gaudí. Fruit d’aquest 98 eben

treball són unes 900 imatges, algunes de les quals formen part ara d’aquesta nova exposició, que per motius d’espai s’ha dividit en dues mostres. Data: ﬁns a l’11 de maig Lloc: Sala Fundació Caixa de Girona - Puigcerdà Pinacoteca Coll Bardolet – Campdevànol Més informació: www.fundaciocaixadegirona.org

CURSOS I SEMINARIS PROJECTE D’INSTAL.LACIONS SOLARS EN EDIFICIS MULTIVIVENDA Conferència proposada per la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat del CETIB, que planteja la tipologia d’instal.lacions, la comparació de solucions, els criteris de disseny i la integració arquitectònica. Data: 13 de maig Lloc: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona [C. del Consell de Cent, 365 – Barcelona] Més informació: www.cetib.cat

MODERNS TANMATEIX Aquest curs té com a objectiu donar diferents claus per comprendre la gran mutació que es dóna en l’espai domèstic durant els anys vint i trenta, i veure la seva immediata repercussió en el moble. També vol donar a conèixer el valor testimonial i revolucionari d’algunes peces, que avui assoleixen la categoria d’obres “de culte” del disseny modern. Es dirigeix a professionals del moble, antiquaris, col.leccionistes, restauradors, professors, interioristes, decoradors, historiadors de l’art i del disseny. Data: 30 de juny, 1, 2 i 3 de juliol Lloc: Associació per a l’estudi del mobles – Museu de les Arts Decoratives [Av. Diagonal, 686 – Barcelona] Més informació: www.estudidelmoble.com

CONCURSOS PREMIS ACCÉS HABITATGE La Fundació Salas convoca la quarta edició dels Premis Accés per reconèixer aquells projectes d’investigació i aplicació de solucions d’accessibilitat en l’àmbit de l’habitatge. Està dirigit a persones físiques o jurídiques que hagin fet, o tinguin en curs, un projecte en l’àmbit de l’habitatge d’obra nova, o de rehabilitació, o de la tecnologia aplicada a l’habitatge per a persones amb discapacitat, o bé de foment de l’aplicació de projectes ja desenvolupats de solucions d’accessibilitat. Data: El termini de recepció de les sol.licituds serà entre els dies 1 de juny i 19 de setembre. Entitat organitzadora: Fundació Salas Més informació: www.fundaciosalas.org

XX CERTAMEN JOVES CREADORS 2008 (AJUNTAMENT DE MADRID) L’Àrea de Govern de Família i Serveis Socials de l’Ajuntament de Madrid convoca aquest certamen amb l’objectiu de facilitar un canal per difondre les propostes de joves creadors. Les modalitats objecte de la convocatòria són: Arquitectura, Arts Plàstiques, Còmic, Disseny de Pàgines Web, Disseny de Producte, Fotograﬁa Documental, Moda, Poesia, Teatre, etc. Poden participar tots els joves estudiants residents a l’estat que durant el termini de presentació d’obres tinguin entre 14 i 30 anys. Data: el termini per al lliurament de les obres és ﬁns al 14 d’abril Entitat organitzadora: Ayuntamiento de Madrid Més informació: www.munimadrid.es

CURS DE MUNTATGES EXPOSITIUS I ARQUITECTURES EFÍMERES El curs consta de sis classes d’hora i mitja en les quals es tractaran, entre altres temes, el concepte d’efímer, tipologia de construccions temporals, estands, tendències, anàlisi i crítica de mostres, etc.

ECOHOUSE 2008 L’objecte del concurs és projectar un habitatge ecològic, d’una àrea aproximada de 120 m², que permeti un ús menor dels recursos d’aigua i energia de combustió, materials i una tipologia constructiva de manteniment i perdurable. D’àmbit internacional, està destinat a estudiants i atorga tres guardons de caire econòmic.

Data: inici el 26 de març Lloc: Bellarty [C. de Balmes, 177 – Barcelona] Més informació: interdis@bellarty.cat

Data: la ﬁ del termini per a la presentació de projectes és el 24 de juny. Entitat organitzadora: The Concrete Center Més informació: www.concretecentre.com

eben 99

100 eben